Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala de nou, tot un plaer el poder compartir una estona de ràdio a prop amb vostre. Això és Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra.
amb agenda, notícies, efemèrides i també un parell d'entrevistes. La primera d'elles avui, amb la Mar Loi, que tindrà com a protagonista un instrument, el handpan. El disc es titula...
I la segona entrevista amb el Jordi Pella, que també té nou disc, aquest doble, el títol, El laberint invisible. Comencem i avui ho fem amb la Chloe Rienbau, la recent guanyadora del Sona Nou, que publicarà l'any vinent el que serà el seu disc debut. Mentrestant, aquest avançament, La primavera, Chloe Rienbau, l'escoltem...
Si pogués parlar et preguntaria I em diries el que et passa pel cap Si et pogués tocar t'abracar
Si marxés ben lluny, què passaria? Tan lluny on ningú em pogués veure mai més. Digue'm si això és el que vols. No dubtarem fer-ho si ja està malment. Sempre estic davant de casa teva. Mentre penso si he d'entrar.
i és que ja no hi ha cap temps que valgui.
Sense retrets, sense traïcions, sense dolor ni discussions, sense il·lusions, no hi ha camí al davant. Sense llocs noms, sense llocs vells, sense lliçons, sense aramets,
Les efemèrides actualitat. Avui les que van del 28 de novembre al 4 de desembre. El 28 de novembre de 1931 neix el compositor Joan Guinjuan. El 28 de novembre, però, de 1985, surt el disc Urbiatorbi, que era el primer dels doble buble.
El 28 de novembre de 2013, Antonia Font anuncia la seva dissolució. Ja ho sabeu també que més tard tornarien. El 29 de novembre de 1952 neix Miquel Àngel Tena, un dels fundadors de la Salseta del Poble Sec.
El 29 de novembre de 1975 neix el cantautor Narcís Capèric. El 29 de novembre de 1982 es proclamen els guanyadors del concurs Cançó 83, Ted i Àlex, La Cucafera, Jaume Escala, Soledat i Ricard, Partaca i Jordi Tortosa.
El 29 de novembre de 1989, els Pets presenten el seu primer disc, el títol, Els Pets. El 29 de novembre també, però, de 2012, morir el músic i cantant Joan Boig, ja ho sabeu, germà del Xesco Boig i que va ser un dels fundadors de Falsterbo 3.
aviat serà fora. Tota la tristó aviat serà fora. Un dia un llibre em van donar
Tota la tristor aviat serà fora. Tota la tristor aviat serà fora. Si la fes pogués comprar un diner
Tota la tristor aviat serà fora. Tota la tristor aviat serà fora. Hi ha un arbreu per a dir
per tu i per mi. Tota la tristor aviat serà fora,
Més efemèrides, aquí a Toalicat arribem ja el 30 de novembre. El 30 de novembre de 1947, la coral Sant Jordi fa el seu primer concert a Rubí, dins de la festa de Santa Cecília.
El 30 de novembre de 1970 es presenta el disc Remena nena d'en Guillermina Mota. El 30 de novembre de 1994 Ovidi Montllor rep homenatge al Teatre Calderón del Coy.
El 30 de novembre de 1997 morí el tenor galletà renom. També un 30 de novembre, però de 2008, morí el cantant Joan Batista Homet.
L'1 de desembre de 1966 es publica l'EP Cançó de matinada d'en Joan Manuel Serrat. L'1 de desembre de 2008 la cantautora Clara Andrés guanya la primera edició del Premi Martí i Pol del certamen Terra i Cultura.
Passem ja al 2 de desembre. El 2 de desembre de 1932 morir el compositor Amadeu Vives. El 2 de desembre de 1940 neix el cantautor Raimon.
I també un 2 de desembre, però de 1982, es posa a la venda el disc Cosmeu recorda de Marina Rossell. Cosmeu recorda
Recorda, no solament com t'han arribat a estimar, no solament els nits on hagi hagut, sinó també aquells desig que per tu, lluvien dintre els ulls obertament,
i tremolaven dins la veu. I algú, fortuit entre banc, els va fer vals, els va fer vals. Cosmeu, recorda, cos, recorda. Ara que tot això ja són coses passades,
Fa gaire bé l'efecte que també els desig. A ells va ser d'una hora com lluïa. Recorda dins els uns que se't clavaven, com tremolaven dins la vella.
I tremolaven dins la veu i algú, fortuït entre banc, els va fer mans. Els va fer mans, cos meu, recorda, cos, recorda.
no solament els nits on hagi hagut, sinó també aquells desig que ho haurien. Lluvien dins els ulls obertament i tremolaven dins la veu i el gust.
Tu i tant trebanc els va fer vals, els va fer vals. Cors meu, recorda't poc.
Darreres efemèrides, per avui, el 3 de desembre de 1977, dins de la presentació del seu tercer disc tramuntana, la companyia elèctrica d'arma actua al pavelló d'esports de Madrid davant de 5.000 persones. El 3 de desembre de 1998 neix Oriol de Ramon, dels detallets,
I també un 3 de desembre, però de 2021, Sopa de cabra edita Venendins, 30 anys. Acabem amb el 4 de desembre. El 4 de desembre de 1990 neix la cantautora Carles Serrat i el 4 de desembre de 2017 morir el compositor Carles Santos.
La entrevista d'Actualicat.
Ho hem anunciat a l'encetar al nostre espai d'avui. Tenim amb nosaltres l'intèrpret de Hampan, la Mar Loi, que fa poquets dies acaba de treure un nou disc que porta per títol Arrels. Hola, Mar, i benvinguda aquí a Tualikat.
Bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Arrels és un disc en el qual podem trobar 10 cançons. Primer de tot, Mar, com podríem definir el teu instrument, el handpan? Què ens pots dir d'ell? Doncs el handpan podem dir que és un instrument molt jove, això per començar, només té 20 anys, 21, i després com a instrument...
és un instrument de percussió melòdica, perquè es toca com la percussió, però té notes, tant en la part dalt com en la part de baix. I què més et contaria del Han Pang? Originalment es va dir Hang, els creadors del Han Pang eren de Suïssa, i llavors el nom de l'origen va ser Hang,
però després, per motius variats, es va demanar que es canviessin nom a Handpang. I res, és de metal, d'acero, i és molt bonic, que vaig dir jo. Marc, com és que una canària com tu decideixi arrelar en un poble con veuda a la comarca de la Garrotxa i que deu tenir uns 200 habitants, no?
Sí, és una pregunta molt bona. Jo crec que estic vivint ara Cal Tribu, que és una associació cultural i també un espai de convivència, de comunitat, en què quasi tothom és músic i treballo amb ells. El meu amic i productor d'arrels d'aquest disc
també viu aquí, al tribu, i jo crec que, a més a més, el meu pare és valencià, la meva mare és canària, però el meu pare és valencià, jo crec que tinc orígens catalans, i sí, he trobat aquí un lloc on puc desenvolupar-me a nivell professional i personal, sí, sí.
Parlem del disc. Arrels, és un viatge com el que tu vas fer en el seu moment de Canàries a Beuda? Sí, de fet, entre Canàries i Beuda hi ha molt més. Jo sempre podem dir així per definir-ho ràpid que tinc un alma bastant de viatjar i de canviar llocs i
I sí, abans de viure a Beuda ja vaig provar a viure a Barcelona, a l'Índia, a Madrid, a València també i cada cop em canviava d'habitatge i de ciutat seguint els meus interessos i quan vaig arribar a Catalunya doncs vaig trobar la música perquè jo abans no feia música. Jo vaig estudiar educació física i psicomotricitat i quan va aparèixer l'instrument
Llavors vaig trobar un bon lloc per desenvolupar-me aquí a Catalunya. Marta, també en aquest disc trobem que a través de la música fas preguntes d'aquelles que anomenem essencials, com qui som, cap a on anem, d'on venim, no? Sí.
Sí, sí, per això mateix, aquest disc, ara que jo em sento amb ganes d'arralar-me, d'arralar-me més a un lloc específic, com és a veure, aquest disc parla d'això, precisament del meu procés i crec que del procés de moltes persones al món, algunes amb més privilegis com nosaltres i altres amb menys privilegis, però...
crec que hi ha molta gent al món que s'hi pregunta d'on soc? Quins són els meus arrels? Que ara em sento d'aquí, però jo vaig néixer a Tonerife. I jo crec que això és tot un procés molt profund i a la vegada molt universal. La recerca de la pròpia identitat, el sentiment de pertenència, bàsicament.
I en definitiva suposem la necessitat de tothom de buscar el nostre lloc en el món, no? Sí, jo crec que hi ha gent que es troba bé amb volant pel món i hi ha gent que potser no necessita un lloc físic on arrelar-se. Però sí, moltes persones ho busquem i
i ens fem la pregunta de qui soc, si m'arrelo aquí... Sí, sí, sí. Mar, el disc Arrels, on ha estat enregistrat i qui l'ha produït? Doncs mira, el disc Arrels ho vam gravar aquí a Banyola, a l'estudi del Vic Moliner, gran productor i baixista, i gran amic,
I ho va masteritzar a Alemanya el Boris, o Bobey, que és un noi que està especialitzat en masterització de música de handbag concretament. I sí, ho va enregistrar aquí, la mescla la va fer el Vic, i sí, sí, aquí a Banyolas.
Perquè, Mar, en el disc només podem trobar les teves mans amb els teus sentiments i el teu handpang, no? Sí, en aquest cas volia molt fer un viatge com molt íntim i tornar a la simplesa de l'instrument, del so del handpang. Però sí que és veritat que hi ha...
tema en què hem afegit el primer poema. Podem dir que jo vaig escriure en català perquè té sentit amb la història i sí que hi ha alguns petits... Però sí, podríem dir que només hi ha Handpan i aquesta veu al primer tema.
Ja gairebé per acabar, presentes aquest disc en directe a beuda mateix, no?, aquest diumenge. Sí, aquest diumenge a casa meva, a l'Associació Cultura CalTribu, a les 5 de la tarda farem aquesta presentació íntima i a tothom convidat només tindran que enviar un e-mail al e-mail de l'Associació de CalTribu.
I després, per exemple, actues al bressol del Hampen, no?, a Suïssa, no? Sí, sí, el 6 de dicembre aniré allà a Montana Village, en Suïssa, i el 14 de dicembre al Centre de Creació, com un amic, en Sant Esteve de Plautordera. Aquestes són les tres primeres presentacions.
Doncs bé, ja ho sabeu també, a partir d'avui mateix, ja fa uns quants dies, millor dit, podeu trobar arrels de la Mar Loi a les diferents plataformes digitals musicals. Mar, ha estat un plaer el compartir aquests minuts amb tu i nosaltres ens quedarem, com dèiem abans, amb les teves mans i amb el teu handpan. Moltíssimes gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
La vegada, quan el temps s'altura,
Me pregunto si tu sabes el que se soñante, sentinte, estimante. Me pregunto si ets concern de lo gran que fas el momento. Estás presentado. Me pregunto si sabes lo gran que fas el momento.
Gràcies.
Actualitat, l'agenda. Algunes recomanacions de música en directe per aquest cap de setmana. Comencem per avui divendres, a partir de les 8 del vespre, GEM, a l'Octubre, Centre Cultural Contemporani de València.
A dos quarts de nou del vespre, Pau Ballbé, al Teatre Fortuny de Reus. I a dos quarts d'onze, Terrà i Cafè d'Alguer, al Talé de l'Ateneu de Salt. Recomenacions per demà dissabte. A dos quarts de nou, Ester, Naina i Auxili.
a la Glorieta del País Valencià de Dènia i a les 10 del vespre, Selva Nua al Café del Teatre de Lleida. Per últim, darrera recomanació, és per aquest diumenge. A partir de les 12 del migdia, Mar Pujol al Pati del Cic de Gelida.
Tancat dins el ventre, retrona la terra, crida dins un segle i ressona per sempre. Mmm...
Per poder estimar-te amb el cap giraria, per cobre una boteca del revés. Per poder abraçar-te amb el llenyoria, per cobre una boteca si no hi ets.
Un lloc invisible on el cos s'explica, les mans s'acceleren i les veus reverberen.
Per poder estimar-te amb cap xerreria, per caure una botega al revés. Per poder abraçar-te amb allunyaria, per caure una botega si no hi ets.
Notícies Actualitat El Barnaçant s'ha anunciat que afegeix una segona data del concert inaugural IAC-Gener 76 50 anys i que tindrà lloc el 28 de gener al Palau de la Música un dia després del que ja estava previst. El festival ha explicat que suma una nova funció
a causa de l'èxit i a la ràpida venda d'entrades. Així, doncs, el Barna Sants 2026 engegarà el 27 i 28 de gener al Palau de la Música la seva edició número 31 amb un gran concert d'homenatge a Lluís Llach que commemorarà el 50è aniversari dels concerts del gener 2019.
de 1976. I les que us dic són tan gastades que entrarà a buscar nous camins
O no calguin les paraules. Que poca força que tinc. Tants de cots l'hem almenada. La vull tota per demà.
Quan la gesta porti l'alba, que poc esperança tinc. I potser caldrà deixar-la, que no sigui d'esperar.
ens enlluny més dels actes. Quanta ràbia que tinc, potser cal ser gos d'estar
Quanta misèria que tinc Sota els peus de molt espanya I de vull guardar-me
Vull matar una experiència humana. Vull matar i treure'm aquesta gana. És un dret fonamental, inalienable, primordial, un greu lloc històric.
Tornar-te a les ombres, vull matar i ser per fi un home. Ells ens maten a milers, jo el que pugui amb les mans tinc més modèstia. La violència rectur.
És folclore fundacional. D'un acte on va, no van passar. Jo sóc aquí perquè ells van matar.
i els àngels que ho reclamen. És un dret inalienable, una obligació moral, un fet neu lògic. Vull matar i restablir un ordre com voldria, vull matar i ser per fi un home. Ells ens maten amb diners, jo amb pedres i ganivets tinc més modestia.
És forclarer fundacional. Connecto amb els que van passar. Jo sóc aquí perquè ens van matar.
Vull matar i treure'm aquesta gana. És un dret fonamental, inalienable, primordial, freuja històric.
i tornar-te a les ombres. Vull matar i ser per fi un home. Ells en maten a milers, el que pugui, amb les zones tinc més modestia. La violència rica. Que tothom sàpiga que un sacrifici mai és en va.
És fort carrer, fundacional. Dins el teu maleït temple de metall, on t'amagues. Conecta-me davant, passant. Per què has estat res ara un déu equivocat, germà? Jo sóc aquí perquè ens van.
És un deure encomanat, un esperit, un temps passat.
Continuem aquí a Tualicat, ara amb el temps per entrevistes. Tenim amb nosaltres el cantautor Jordi Pella, que acaba de treure fa poquets dies un disc, no un disc, un doble disc, un doble àlbum que porta per títol El laberint invisible. Hola Jordi, benvingut aquí a Tualicat. Hola, què tal? Moltes gràcies.
Primer de tot, Jordi, valent, no? Amb un disc doble? Sí, doncs sí, valent, valent. Bé, he fet el que creia que havia de fer, tampoc em sento un heroi, però sí, sí, jo crec que s'ha de ser valent. Quan una cosa t'agrada i t'interessa, doncs hem de ser valents, no? Com va sortir el fer aquest laberint invisible? Bé, a mi m'agrada fer coses conceptuals, no? Coses que parteixen d'universos,
I eren idees, parlant amb el productor amb el Flavio Ferri, una mica plantejat com una pel·lícula. De què podem parlar? I bé, la idea inicial era parlar una mica de les manipulacions, fins i tot les fake news, aquest món que vivim que ens sentim manipulats. Però bé, llavors treballant i d'això se n'ha anat una mica més cap a una cosa més poètica, semblant a ciència-ficció...
Però segueix sent tot això que et deia. Podríem dir, Jordi, que és un disc fosc? Sí, sí, sí, és un disc fosc que no vol dir trist. És un disc que té molta energia, sí que és visceral, però no, jo no crec que sigui trist. És fosc perquè és honest i perquè, bueno, a mi no em fa por la foscor. En quant a la música, també podríem dir que està a cavall entre el folk i el rock?
Doncs perfecte, a mi em sembla perfecte, així de senzill. Les etiquetes no m'agraden molt, per això prefereixo aquestes àmplies. Folk, rock, podríem dir rock alternatiu, perquè no és rock and roll del més clàssic, però sí, sí, podríem parlar perfectament d'això. Molt bé. Abans comentaves que el disc l'ha produït el Flavio Ferri, també l'ha mesclat i masteritzat, però on ha estat enregistrat?
Bé, ell té un estudi aquí a Barcelona i doncs això, un estudi que no és un estudi casero perquè és un gran professional, però les condicions eren com d'un estudi casero. El que va facilitar molt, voldríem treballar sense límit de temps ni de feina i fer les coses ben fetes amb cura perquè tot quedi com nosaltres volíem. A l'estudi a Collserola, no?
Sí, bueno, això són unes brometes que faig, ara m'estàs descobrint. Com ell no té un estudi pròpiament dit, com diguem, és casa seva, doncs ens anem inventant, no?, la casa de Collserola o en un altre lloc he posat la sala sense rellotges. També per entrar en aquest món una mica misteriós que és l'Ebrino Invisible, doncs entraríem tot, sí. Quins músics t'han acompanyat en aquest enregistrament, a part de també el Flavio Ferri, no?,
Sí, el Clavier Ferri, que a part de productor també és baixista, bueno, és multinstrumentista. En aquest disc ha tocat el baix i els teclats, el piano. I llavors l'Àlex Carmona, que és bateria, i també canta, i l'Ulric Sandner, que és guitarrista, i que són una mica a la meva banda. Jo és el segon disc que fem junts, i treballem molt junts. Tenim un funcionament que s'assembla més a una banda que a un cantautor. I llavors també han col·laborat amb el Sergi Estella,
amb el single Vull Matar, la Laura del Pino, que ha posat veu i trompetes a moltes cançons, i l'Elba Santolària, de Socio Perra, que també ha posat veus a moltes cançons i han fet créixer la cosa exponencialment. El senyor Sergi Estella, com vilatà nostre Rubinenc, que a part de la seva veu suposem que ha posat també la seva birra càster, no?
Exacte, ha tocat la birra càster i ha posat molt, ha posat molt, ha sigut molt generosa amb mi i... i doncs va participar, va portar la seva expressivitat, perquè també és una mica actor, no? I llavors també vam fer un videoclip on ell va portar idees molt productiu, vull dir que la cançó és un tant percent molt gran, és seva, ja ha format part real.
La cançó en concret és Vull matar, amb la col·laboració del Sergi Estella, és la cançó que hem escoltat abans d'encetar aquesta entrevista amb el Jordi Pèl·leg. Jordi, per cert, tens previst ja quan serà la presentació del disc en directe? Sí, sí. El 13 de desembre estarem a la Conxita de Sants, que és un lloc molt carismàtic, i...
a les 8 del vespre, entre la lliure, 13 de desembre, i tenim la idea de fer una cosa especial, el disc és especial, nosaltres som especials, doncs volem fer una presentació, que la gent s'ho passi bé, i no només tocar cançons, sinó també altres sorpreses.
Doncs bé, ja ho sabeu d'aquí a poquet, presentació en directe del disc, el nou disc en doble àlbum del Jordi Pella que ha titulat El laberint invisible i que sàpigueu que mentrestant podeu trobar ja el doble disc a les diferents plataformes digitals musicals. Jordi, ha estat un plaer compartir aquests minuts amb tu i el millor per aquest nou projecte.
El plaer ha sigut meu. Moltíssimes gràcies. Les fotos d'infància no ens recorden Van canviant de forma Mentre estàs plegant la roba
Un nombre escapat de la maleta. No podrà seguir-te fins que no la vulguis veure. Seqüència completada, preció estabilitzada.
A la gravetat zero no hi ha pes que pugui enterrar-te. Quan eres petita, les dones et cantaven sota la lluna negra, però fins ara no ho recordava. De la propa està al final, que tot comença.
El temps d'ella realitat era una seró d'espera. Quan les comportes obriran tot calor enrere. El pit de ser no l'assumirà un riu de la xarxa.
Travessant carrers que s'enfonsaven darrere unes caixes i has vist una dona estranya. Era com la llum i com l'argila. No sabria respondre a quina data per entrar.
Quan algú aixeca els braços, no sempre és per venjança, potser només res, potser està rebent un missatge. Caminaràs enrere amb les pupil·les blanques, oblidaràs el teu nom, ho és que encara em busques un altre.
Que tot comença, però també hi ha realitat. Ara on se n'espera, quan es comporta, somiaran tots de l'enrere. Has vist la senona somiada, en risc de sang, marxant de l'escara, un certificat.
Notícias Actualicat
Figa-Falagua s'anuncien l'última arrencada, una gira molt especial que en el proper 2026 els portarà a oferir només 8 concerts irrepetibles en un format insòlit d'en Pep Belasco i Xavi Cartanyà, acompanyats d'11 músics i 4 ballarins dalt de l'escenari. En total, amb 17 persones dalt de l'escenari.
actuaran únicament sis vegades a Catalunya. El Cabró Rock a Vic, a Canet Rock, òbviament a Canet, al Festiuet a Salou, a l'Empordà Music Festival a l'Avisbal d'Empordà, Castanyada del Cabró Rock a Montmeló i Calçofest a Valls, una.
al País Valencià, al Pirata Beach Festival, a Gandia, i una a Mallorca, al Parc Nerebeta de Porreres. El nom de la gira s'inspira en la primera arrencada, l'acte que marca l'inici oficial de la temporada de Calçots a Valls.
Figaflowers l'han reinterpretat com l'última arrencada de la furgoneta que els ha dut a més de 170 concerts durant els dos anys de gira del seu primer disc, la calçotada que es va publicar el 26 de gener de 2024 coincidint amb la festa del calçot de Valls.
i que m'ensenyis a ballar que no en sé com va dir Bad Bunny i que no em facis mal tampoc si pot ser
I em diu que li encanten els meus llavis. I ja li dic de morins de perfum.
Arriba al quart i em dirigim al seu pis. Ja la portaria, el vent el dia està aquí. I una despedida que els dos han deixat trist. S'ho preda de descaro. Diu a la capa si el taxi el paro. Pel camí em sussurra pel enguarro. I jo estributant que em vola el tarro. Per l'autopista. Derrapant com el vin diesel. Tornant com Hansel i Gretel. Perdo per les teves essers.
Fins demà!
Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final a aquesta edició d'Actualitat. Això sí, tornarem d'aquí set dies, el proper divendres. Fins aleshores, ja ho sabeu si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adeu-siau.