Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el compartir una estona de ràdio a prop amb vostre. Això és Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra.
amb agenda, notícies efemèrides i també un parell d'entrevistes. La primera d'elles amb el grup, amb la formació Trebol, que acaben de treure al mercat un disc en directe que porta per títol La gran Trebolada.
i la segona entrevista serà en roba estesa que la propera setmana, dijous i divendres, faran un parell de concerts a la sala Parallels 62 de Barcelona per tal d'acomiadar-se definitivament de l'escena musical. Aquests concerts porten per títol, òbviament, l'última estesa. Comencem i avui ho fem amb detiets o detalles
com ho preferiu, i els germans malaguenys Javi Pablo, que han publicat un tema titulat M'hauria de despertar, la versió en català d'un dels temes més vitalistes de l'últim disc d'aquests dos germans del sud d'Espanya. L'escoltem?
Hauria de despertar-me, no sé què és el que m'espera. Hauria de reinventar-me i anar a trobar la manera. Tengo todo lo que me he quedado en el pecho, ya no me cabe el corazón. Hauria de despertar-me.
M'hauria de despertar. Ser, ballar, lluitar, és tot el que em queda cridar.
Tengo que abrazarme, lo más fuerte que yo pueda Sé que no llego tarde, no es tarde, no es tarde Team, total que me queda tinta al pit Ya no me capa el corazón Team, total que me queda tinta al pit Ya no me capa el corazón Sí
Quantes vegades m'he quedat aquí esperant-te. Quantes vegades t'he somiat, tira't al llit. Hauria de despertar-me. Tengo que despertar. Hauria de despertar-me. Quiero ser lo que yo quiera.
Les efemèrides actualitat. Avui les que van del 5 al 11 d'aquest mes de desembre. El 5 de desembre de 1940 neix la cantant i compositora Maria del Carme Grau, que va ser membre dels 16 jutges.
El 5 de novembre també, però, de 1988, s'han traït a publicar el seu primer disc titulat Els senyors de les pedres. 6 de desembre. El 6 de desembre de 1964 debuta a Manlleu la cantant Maria Dolors Lafitte, cofundadora del Tradicionarius.
El 6 de desembre de 1968 neix la cantant Mare Aranda. I també un 6 de desembre, però, de 1977, Joan Isaac debuta en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona presentar el seu disc Viure.
Vas marxar no sé on, ni els cims ni les aus, no et saben les passes. Vas volar sense dir res, deixa-nos només el cant del teu riu.
No sé on ets, Margalida, però el cant si t'arriba, pren-lo com un bes. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
Potser no sabràs que el seu cos sovint ens creix a les venes. En llegia el seu gest escrit per parets que ploren la història. No sé on ets, Margalida, però el can si t'arriba, pren-lo com un ves. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
I amb aquesta cançó reneixi el seu crit per camps, mars i boscos. I que sigui el seu nom com l'ombra fidel que és nostra a tota hora.
No sé on ets, Mar Galida, però el can, si t'arriba, tens-lo com un ves. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor. Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor.
Més efemèrides aquí a Tualicat, el 7 de desembre de 1970, Lluís de Lliac debuta a Madrid, al Teatro Espanyol. El 7 de desembre de 1987, Sau comença a enregistrar el seu primer disc, No puguem deixar de fumar.
El 8 de desembre de 1974, Quico Pida la Serra actua a l'Olimpia de París. També un 8 de desembre, però de 5 anys més tard, en 1979, neix el compositor, cantant i director musical Manu Guix.
El 8 de desembre de 1984 es va organitzar una festa en homenatge a Xesco Boig al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El 9 de desembre de 1975 neix el cantautor Roger Mas i també un 9 de desembre, però de 2021, morir el cantautor Ramon Muntaner.
Quan tindré cinquanta anys, no vull ser com el pare. Cansat i sense fe, renec o riallada. Treball amb brut i do. Futbol cada diumenge. El tut i el cul d'un bar. Tabac de vuit pessetes.
la televisió que ofega la paraula i vengen un mar brut quan venen les vacances, la mare un escarràs, la plaça i la neteja i els meus germans petits, escoles de mals mestres.
Potser només viuen de veres els qui moren matant el carrer.
Apòstols i captills, llanceu el crit de l'arma. Sabis tècnics obrets, forceu les vostres màquines. Genís de totes arts, envelliu la cruada. Homes, dones i infants, de tota llengua i raça, i els misers i els vençuts,
Ramada innumerable, esperem i engrossim el plan de la germana.
Encara és tot mateix. Encara, encara, encara destruirem un món estúpid i sense ànima. Cabem els punaments d'una vida més alta. Cabem els punaments d'una vida més alta.
Darrere s'efemèrides, el 10 de desembre de 1975, neix el músic i compositor Borja Penalba. L'11 de desembre de 1981, la companyia elèctrica d'arma actua al Palau de la Música Catalana de Barcelona conjuntament
Amb la cobla mediterrània, ja sabeu, més tard també sortiria el disc en directe i darrere efemèrides per avui, l'11 de desembre de 2011, morir el cantant Enric Barbat, membre dels 16 jutges. L'entrevista d'Actualitat
Bueno, bueno, tradicionarios, com esteu? Com esteu? Bé, ara tinc el gran plaer de presentar-vos la primera col·laboració de la nit. Però, primer de tot, voleu ballar o què? Ells són Cel Obert, un grup format per la Laia Camps, el Miquel Freixas i el Martí Vila. Esperem que us agradi la primera col·laboració, així que ens feu una mica en fred.
3, 1, 2,
I tot i se'n deixen d'anar, tot i se'n deixen d'anar, a taue les pedres i ells, quan vas ser de marida, quan vas ser de marida.
Bona nit!
Avui aquí a les entrevistes d'Actualicat tenim amb nosaltres un dels components de la formació trèvol que aquest passat dimecres han tret al mercat un disc en directe i que porta per títol La Gran Trevolada. Hola Martí i benvingut aquí a Actualicat. Hola, bon dia.
Com deia, en Martí Fleta és un dels components de trèbol, bateria, percussions i veu. Si et sembla bé, Martí, comencem parlant de qui són els altres tres que formen trèbol. Súper. Doncs a la Gralla hi ha la veu, hi ha la Laia Slu. Després a Flavial i Tamborí i també canta, la Leoni Martet. Després a Teclats i també a la veu en Bernat Garcés i finalment jo.
Aleshores, la Leoni és de la Catalunya Nord, ella va estar estudiant allà al Conservatori de Perpinyà, Flaviol i Tamborí, i ara està a l'ESMUC. La Laia i el Bernat són al Bernat de l'Hospitalet i la Laia del Prat de Llobregat, i els dos es van conèixer a l'Escola Música de l'Hospitalet i també estudien a l'ESMUC, i jo finalment soc de Sant Adrià de Besòs. Aleshores, tots som de perifèries de gran ciutat, perquè la Leoni de fet no és de Perpinyà com a tal, és d'un poble del costat, de Sant Llorens de la Salanca,
I per això volem intentar reivindicar una mica això que reivindiquem tant, que és que des de les perifèries també es pot fer música folk. Sí, perquè el vostre és folk, però un folk que anomeneu folk d'estrarradi, no? Exacte, sí, sí, sí. Volem dir-li sí perquè tampoc fem ben bé folk tal com està entès, més que res perquè els instruments...
al final ho fem amb bateria i teclats, llavors ho fem d'una manera molt més modernitzada i també intentem fer-ho des d'aquesta perspectiva perifèrica que tenim. Al final vivim en barris que estan sent molt especulats ara mateix, vivim... Sempre han estat com els barris de fora de Barcelona, que han estat més maltractats, que ens hauria avançat, sempre era el Camp de la Bota,
bàsicament camps on picaven els migrants de les onades de migració espanyola dels anys 90 i 60 i volem reivindicar una mica això que és d'on venim Martí, Trèbol fa que funciona un parell d'anys, no? Exacte, vam començar a l'abril de 2023 I com és això que dos anys més tard ja decidiu fer un disc en directe? Bé, nosaltres
Sempre ens ha agradat, sobretot per aquest tipus d'estil, la màgia del directe, perquè creiem que al final la música folk, la música tradicional, és una música que funciona molt amb la tradició oral, i en un disc potser es perd una mica tota aquesta màgia que es crea com si fos una plaça amb gent ballant i nosaltres tocant perquè la gent balli, i volíem intentar transmetre una mica aquest tipus de...
de disc, aquest tipus de màgia que es genera quan fas música fals i música així més de tradició oral. Aleshores, amb el primer disc va ser una cosa que ens va fallar bastant. Vam dir, oi, sona molt bé, ho vam gravar amb l'Estudis Superbowl, amb el Pau Vinyoles, que és un gran productor i gran sonòleg, i sonava superbé el disc, però em saltava una mica aquesta xista, aquesta espurna d'això, de tocar en viu,
i tenir també una mica la resposta del públic. I a més a més, aquell directe el vam fer amb moltíssimes col·laboracions i també ens fa il·lusió poder ensenyar. Això que havíem fet, que en un treball d'un estudi professional seria molt més difícil gravar amb tantes col·laboracions. Aquest endís va estar enregistrat el passat mes d'abril al Centre Artesà Tradicionaris, no?
Exacte, sí. De fet, com t'he dit abans, nosaltres ens vam estrenar un abril i justament fèiem dos anys. És que crec que era com el mateix dia. El mateix dia, dos anys abans, havíem fet el primer concert. Llavors, també per això vam voler fer un gran concert, que va ser li vam dir la gran regulada, el gran títol del disc, i convidar a tots d'amics que ens han anat ajudant durant aquests dos anys que posessin a tocar.
Estem parlant que va haver-hi molta gent que va col·laborar en aquest disc en directe, La Gran Trebolada. Quina gent en concret van ser? Doncs podem dir noms com per exemple El Poni Pissador, van tocar, Celubert, que és un grup que també de les Mucs, com nosaltres. Bum Titis també, que les coneixem des de fa molt de temps i feia temps que volíem fer alguna cosa amb elles.
I després moltes col·laboracions d'amics que havíem anat arreplegant i que no tenen una formació amb un nom específic, però que em feia il·lusió també que toquessin. Per exemple, vam convidar Mitxa Copla per fer un tema, i som una intro de Santa Espina, per exemple, en aquell tema. Vam convidar a unes quantes amigues per fer un tema més escà i volíem metalls i un baix. És a dir, vam intentar, bàsicament, cançons que volíem que...
que sonessin més grosses, per així dir-ho, convidar amics i amigues perquè toquessin. Martí, la propera primavera, la primavera del 2026, està previst que surti el vostre segon disc d'estudi. Ens pots avançar alguna cosa ja? Sí, i tant. De fet, ja hem gravat les bateries, estan acabades, i les vaig acabar de gravar el diumenge passat,
i per això ara estic molt content, perquè és una feina molt gran i tot el que ha hagut d'estudiar. Però sí que podem avançar, per exemple, que hi ha uns quants temes que sortiran a la gran traurada que seran en aquest disc. És a dir, més o menys, la meitat de temes del disc són temes que ja hem de tocar en el directe, però que els volíem gravar, i l'altra meitat són temes nous. I tots seran temes propis, excepte alguna cosa. Sempre volem posar coses de tradició oral.
Ja per acabar, Martí, encara esteu de gira, no? Amb el vostre primer disc, qui omple un estadi no és pas un greller. Sí, sí, de fet, bueno, ara estem una mica parats perquè volíem descansar per fer el disc bé i no haver d'anar a tope. I ara ja fins l'abril no tornarem a tocar. I ja serà...
més o menys la gira de presentació. Farem un últim concert o dos de l'últim disc i ja començarem amb la gira de presentació. Llavors sí que no estem dient que no a concerts, si ens en solta algun, abans d'abril segurament l'agafarem, però tampoc n'estem buscant perquè volem descansar una mica i poder gravar el disc amb calma i tranquil·litat. Així que podríem dir que la gira gairebé ha estat acabada. No ens hem adonat i...
i s'ha acabat. Però bé, segur que fem algun altre concert d'aquest últim disc i ja començarem la gira a l'abril amb més força. Doncs bé, mentre que no arriba aquest segon disc de Trèvol, que serà la pròxima primavera, que sàpigueu que des del passat dimecres podeu trobar ja a les diferents plataformes digitals musicals
el disc en directe d'aquesta formació que porta per títol La Gran Trebulada. Hem estat parlant amb un dels seus components, el Martí Fleta. Martí, gràcies i el millor també per al segon disc, que ja està bastant a punt. Que bé, igualment, gràcies a vosaltres.
En Quim és un bon bailet que canta balla i li mola la gresca. És tronc xic tocat el bolet però encara sort que en té de la xesca. La seva germana del Quim espavilada hi ha molta masquerra i és per això que de sovint li he de fer tocar tocar de peus a terra.
Ja fa unes setmanes que el Quim té dins del cap una idea nova. De saps que no sap de què es tracta, però veu que se li fa bola. En Quim, amb aires de grandesa i mirada trapella, li diu que vol ser famós, que ell vol ser... Què vol ser? Vol ser una megaestrella. Ves, qui farem? Turill, pots fotre ganes, pots anar de modernet, però no t'estrany i gaire ser al final.
Si al final que em plou un estadi, no es passa un craller.
Germà t'estàs tocant, no veus que això és una bogeria? Guanyar milions tocant la gralla no és més que utopia. Tu deixa'm fer germana, deixa'm fer la meva vida, que en menys duren seré famós, famós. Famos com la Rosalia,
És qui farem? Tu li pots fotre ganes, pots anar de moderne, però no t'estranyi gaire el seu final. És qui farem? Ser el final que emplou un estadi no és pas un broller.
amb qui m'ho té tot pensat, contractes, discos, bolos i gires. S'ha apuntat a fer classes a gralla, però no hi ha anat ni un dia. Desigua, no sóc, és una vaguardia, no ho ha fet mai ningú. És una janta en 7-4, fusionada amb música del Perú. És molt avorrit o camp do major, a mi el que m'agrada és l'alteració.
Que bo que ets marrant, hòstia! Ningú voldrà tocar amb mi perquè sóc massa bo. Ves, què hi farem? Tu ni pots sotre ganes, pots anar damunt arret, però no t'estranyi gaire si al final...
si al final el cambra un estadi no és pas un greller. Pobre Quinet, ningú no el va anar a veure, el seu primer concert que feien un casat d'avis d'Hospitalet. Pobre Quinet. L'entrada costava 100 pavos, això també és cert.
Actualitat, l'agenda. Concerts, música en directe per aquest cap de setmana, cap de setmana llarg, i per això tampoc hi ha una quantitat excessiva de concerts per aquests propers dies.
De totes maneres, comencem per avui divendres. A partir de les 8 del vespre, als Pets al Centre Cultural de Valls i a dos quarts de nou, Quimi Portet al Teatre Bartrina de Reus per demà dissabte.
A les set de la tarda, Anaïs Vila a la Pedrera de Capsanes. A les vuit del vespre, els pèts de nou, segon concert al Centre Cultural de Valls. I a les deu de la nit, Maria Geny a la Sala La Mirona de Sala. Per últim, també us volem recomanar el concert per aquest diumenge a les set de la tarda de Borja Penalba al Casal de Porrera.
Es alegre la vesprada y este sol en la carena
No vaig núvols en el salt i aprofito aquesta reserva per dir, he nascut, he viscut i val la pena. Fatifa, l'univers brilla i no em plau gens de queixar-me que m'ha omplert de farts de vida. He vist nits de lluna plena, m'ha xupit amb la verema, he provat a avançar lliure.
He parit els millors vins, n'he tastat fins als confins i he sabut allò que és viure. Viu, viu, viu. Fet i fet, l'univers brilla, hem anat barques menudes i sempre he trobat un port.
T'he estimat homes i dones trencant files, trencant normes i he fet sort de tindre sort. He clavat les mans en terra i ha estat tot un goig la guerra i la vida i la mort.
Que s'alegra la vesprada i està sol en la carena. No veig núvols en el cel i és tan dolça que res cert que queda escrit. He nascut, he viscut i val la pena. Notícies Actualitat.
La ciutat de Barcelona ha estat convidada d'honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic. Amb més de 60 personalitats de l'escena literària de Barcelona, també hi participen gent del món de la música, com ara Roger Mas i la copla Sant Jordi,
Maria Arnal Tartarrelena o el mateix Joan Manuel Serrat. Ell s'ha convertit aquest passat dimarts en el gran protagonista de la fira. Acompanyat de la comissària Anna Guitart, el cantautor s'ha mostrat content d'assistir a la cita cultural d'un país màgic en qui ha assegurat que manté una relació franca.
México para mí fue una casa que se me abrió cuando se me cerraron las puertas de mi casa. Yo había estado en México desde el año 70 haciendo giras, pero realmente mi relación profunda con México nace a través de un exilio forzoso que me vi obligado a...
Joan Manuel Serrata també ha aprofitat aquesta roda de premsa per parlar de la seva decisió de deixar els escenaris.
He dejado de subir al escenario y de hacer conciertos y sobre todo por lo que representa hacer las giras y por el rigor con las que hay que enfrentarlas y por otra serie de razones que probablemente algunas estén mucho más en mi instinto que en mi razonamiento. Pero entienda, yo estoy... Hace dos años...
Algo más de dos años que no me subo a un escenario exceptuando en alguna ocasión por razones que no viene al caso, por razones de necesidad, de coincidencia, pero muy puntuales. Pero lo cual no quiere decir que yo me haya retirado absolutamente de nada. Bueno, quizá de esto que le digo, de este rigor y de esta...
y de esta contundencia que conlleva hacer giras y viajar tantos kilómetros, moverse. Pero a mí, como ha sido una persona que me ha gustado bastante esto de moverse, la prueba la tiene usted que estoy aquí, pues entonces eso quizá lo hubiera podido llevar mejor.
Un día decidí que estaba en un buen momento para dejarlo y la verdad es que tengo que confesar que no siento otra añoranza de mi decisión que la de perderme, andar por el mundo, compartir con la gente...
Con la manera y la intensidad que lo he llevado casi 60 años. Pero claro, no se puede tener todo en esta vida, algo hay que sacrificar. La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic va obrir les seves portes el passat 29 de novembre i tancaran aquest diumenge 7 de desembre.
Crement núvols passa el sol vertical i el món s'atura, demanant pietat al foc s'amaguen les criatures.
a l'ombra de qualsevol, ombra que Déu els procura, cremant núvols passa el sol. El dia cau de junors, pidulant la migdiada, a les parpelles em sona,
els rellisca un fil de bava. I tot dol i res no vol, i tot pesa i res no passa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos, tèrbola i embriagada, fantasia d'una mort d'eternitat limitada, no treu banyes el carregó,
ni s'enfila la muntanya cremant núvols passa el sol. Vigilant travessa el bosc que els matons orfes de pluja, podria calar-s'hi foc si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra dels teus llençors t'espero no triguis massa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius, santa mandra del migdia, protegiu l'amor fortiu, si així ho vol Déu, així sí, especialment a la juliol, quan reclamant companyia, cremant núvols passa el sol.
crement núvols passa el sol i tu i jo quedarà alhora, que en altres contra desplou i una altra part del món plora. Uns de festa, altres de dol, uns lluiten, d'altres s'abracen.
cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
M'he comprat una planta verda. M'he deixat mi trinyona que et fa despertar. M'he gastat tot el sou de merda en unes espelmes però són tan cookies. Cookies. Sempre arribo tard, sempre vaig amb presses. Sempre, sempre plou quan tinc roba estesa. S'espatlla la caldera i em fa mala cadera. Vull tornar a casa meva.
Calma, calma, gaudim de la vida encara que sigui així d'efimera, efimera. Uh, amb calma, calma, gaudim de la vida encara que sigui així d'efimera, efimera. Uh, amb calma, calma, gaudim de la vida encara que sigui així d'efimera, efimera. Uh, amb calma, calma, gaudim de la vida encara que sigui així d'efimera, efimera.
Fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí, fí.
Ho hem anunciat a l'encetar al nostre espai d'avui. Es troba amb nosaltres una de les components de roba estesa, l'Anna Sardà, Baix, Vironcel, veus d'aquesta formació i el per què és perquè estan fent l'última estesa. Hola, Anna, i benvinguda de nou aquí a Actualitat. Hola, què tal? Moltes gràcies.
Primer de tot, per què aquest punt final arroba estesa? Bé, és una decisió que de fet vam prendre ja fa bastant de temps, fa un any i mig, gairebé, i bé, un cúmul de coses, no?, se'ns ha juntat, doncs, que portem molt de temps tocant juntes i en tots aquests anys no hem parat mai, o sigui, mai ens hem agafat allò unes vacances una mica llargues i...
I també és veritat que això, arrosseguem molts anys a l'esquena, som un projecte amb molta gent, un projecte difícil de sostenir també econòmicament i diguéssim que se'ns han ajuntat una mica diversos factors com per dir que potser és el moment de posar punt i final aquest projecte i també de no seguir en aquesta roda de producció...
de ritme frenètic de la indústria musical, perquè també és una cosa molt esgotador i necessitàvem, doncs, això, una mica de parar d'aquest ritme. Roba Estesa, amb aquest nom, va començar l'any 2013, no? Sí, de fet, vam començar el 2011, vam començar a tocar juntes amb el nom d'Ai Carai, després, bueno, per coses de la vida ens vam haver de canviar el nom,
Sí, va ser el 2013-2014 que vam treure la nostra primera maqueta ja sota el nom de Robespesa. O sigui que portem una trajectòria molt llarga. Com deies, això ha passat molta gent pel projecte. També justament per això mateix, perquè vam començar molt joves. De fet, n'hi havia algunes que encara no estaven ni a la universitat. Algunes que amb el temps acabes la universitat, comences a treballar, també, com que els plans de vida van canviant, especialment en aquestes etapes de joventut.
i ha anat prenent diverses formes el projecte,
L'última estesa és el títol que heu posat als vostres concerts d'acomiadament. Ho feu a Barcelona la setmana vinent, a la Sala Paral·lel 62. En principi era un concert el divendres, si no mal erro, dia 12, però heu tingut...
que afegir un dia més, o sigui que tindrem concerts a la Sala Paral·lel 62 el 12 i també dijous dia 11. Això vol dir que la gent sap i vol recordar i compartir al vostre costat aquest acomiadament, no? Sí, la veritat és que estem molt contentes amb la rebuda d'aquests concerts,
quan vam anunciar la primera data, la del 12 de desembre, i de fet es van acabar les entrades en poques hores, i la veritat que al principi ni tan sols ens ho creiem, o sigui, de fet pensàvem que hi havia hagut un error amb la web de les entrades, perquè realment no ens creiem que hagués passat, i la veritat que això ens fa molt felices i molt contentes veure això, que realment en tots aquests anys també ens ha seguit molt públic diferent, igual que
que tu a vegades escoltes un artista durant un temps, després deixes d'escoltar-lo, després potser t'hi tornes a reenganxar. Jo crec que ens ha passat una mica això, també, que ha passat molta gent pel públic de roba estesa i em sembla com molt bonic que hi hagi tanta gent que es vulgui acomiadar amb nosaltres d'aquest projecte i de la música que hem fet aquest temps.
Ja ho sabeu, doncs, els propers dies 11 i 12 gairebé no deuen quedar entrades, no, Anna? Queden res, les últimíssimes entrades pel dia 11 que en queden, ja et dic, molt poques, menys de 50 crec que ara mateix hi ha.
Doncs això, el dia 11 i 12, a la sala paral·lel 62, amb aquest acomiadament a Barcelona, l'última estesa és anar a alguna cosa més que a un concert, també, no? Bé, a veure, per nosaltres està sent un comiat molt llarg, de fet, ja et deia, com et deia abans, fa molt de temps que vam prendre aquesta decisió, per tant, nosaltres fa temps que arrosseguem el dol del projecte,
i aquest concert l'estem concebent una mica entre boda i funeral, perquè realment estem preparant coses molt especials, coses que ens fan il·lusió, una mica de repàs de la trajectòria del grup, d'intentar passar per tots els discos, i per tant ens ho estem prenent amb molta il·lusió, amb molta emoció, estem preparant amb molta cura, i per això justament és més que un concert, realment està sent...
una mica una bogeria preparar tot això, però teníem ganes d'acomiadar-nos amb tot l'escalf possible i dedicant-li tot l'amor que hem pogut i, bueno, esperem que la gent també ho rebi d'aquesta manera, de veritat. En aquests concerts, Anna, tindreu alguna que altra col·laboració, no? Sí, a veure, realment hem concebut aquests concerts, ja et deia, des d'un lloc molt...
molt personal, molt íntim, també. Teníem ganes que fos això, un homenatge al que ha sigut Roba Estesa tot aquest temps. Llavors, el que ens fa més il·lusió de tot és que hi participaran també les antigues Roba Estesa, l'Alba, la Clara i la Neus, que van ser la llavor d'aquest projecte i que elles vinguin a participar del concert. Doncs per nosaltres és com la il·lusió més gran de totes.
També participaré a l'Osa, en un moment que estem preparant una mica més acústic del concert, i alguna altra col·laboració de persones que potser en algun moment han posat veu en alguna de les cançons dels discos. També hem intentat que hi hagi alguna col·laboració diferent del dijous respecte al divendres,
També sabem que hi ha persones que vindran tant dijous com divendres i així el concert no serà exactament el mateix. Així que hi haurà una mica de sorpreses, però ja et dic, sobretot ho hem preparat des d'un lloc molt personal, des de les persones a les que els hi tenim estima en el projecte i que han format part de tot això d'alguna manera al llarg de tots aquests anys.
Doncs bé, ja ho sabeu, s'acomiaden roba estesa aquí a Barcelona, 11 i 12, sala paral·lel 62, i per el dia 11, si us afanyeu, encara queda alguna entrada, molt poquetes per això.
Ha estat un plaer, Anna, de poder parlar aquests minuts amb tu i de part nostra, per totes les components de roba estesa, gràcies per la vostra música i per ser-hi. Moltes gràcies a vosaltres també per haver-nos acompanyat tots aquests anys.
Saltes al buit per volar, obres, calaixos del passat. Tot torna i aprenc a lidiar amb la vulnerabilitat. Un petó se'm queda embarcat. Tot peça, ens acull el bosc.
Posa'm la maneta aquí, si és que has de marxar, just a la meitat del pit on aprens a respirar. Posa'm la maneta aquí, si és que has de marxar, just a la meitat del pit on aprens a respirar.
No agárgame.
La cantant gironina Sílvia Pérez Cruz inaugurarà la 14a edició del Festival Estrenes amb un doble concert a l'Auditori de Girona per celebrar el 30 aniversari de la seva carrera amb l'estrena del seu nou disc.
Els concerts es duran a terme el divendres 27 i el dissabte 28 de març i les entrades ja estan a la venda al web del Festival Gironí. Un percentatge de les entrades venudes...
D'aquests dos concerts es destinarà a un projecte de millora de l'Hospital Josep Trueta gràcies a l'acord de col·laboració assolit entre el Centre Sanitari i el Festival Gironí. Tota l'actualitat musical de casa nostra actualitat.
Actualitat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández. Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final d'aquesta edició d'Actualitat. Això sí, tornem d'aquí set dies, el proper divendres. Fins aleshores ja ho sabeu, si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adeu-siau.