Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el compartir una estona de ràdio a prop amb vostre. Això és actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra
amb agenda, notícies, efemèrides i també un parell d'entrevistes. Avui estarem amb el Francesc Casú, que és el director artístic de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que el proper mes de novembre
presentarà nou disc i també nou espectacle sota el títol de Mare Mundi. I la segona entrevista d'avui serà amb en Jaume Pla, Mazzoni, que també fa poquets dies acaba de treure el que és ja el seu onze disc, el títol Banderes per Daltònics.
Comencem i avui ho fem amb tardor. La banda valenciana reprèn el seu camí després de 5 anys de silenci. El proper mes de gener, gener de 2026, tindrem el seu nou disc d'estudi, el que serà ja el cinquè. Mentrestant, aquest tast del que serà aquest nou disc al tema...
Hi havia una ciutat. Tardó.
La seua vida capten huit cartons. El cor desfet, les maletes fetes i el silenci buit del menjador. Vull abandonar el barri de sempre. Ciutat Vella ja no és comú.
Hem tancat totes les tendetes i els veïns ens estan expulsant. Així abans hi havia una ciutat. Era el lloc que anomenàvem llarg. Veré travessa una allau de turistes
que li fan fotos passejant el gos. El carrer on vivien els poetes ara sembla un futur part d'atraccions. Així abans hi havia una ciutat
I qui l'aviscut l'abot.
Passejant per la plaça, on li van donar el seu primer vest, la que va ser la casa dels seus llaios. És un altre bloc de lloc.
Les efemèrides actualitat. Avui les que van del 26 de setembre al 2 d'octubre. El 26 de setembre de 2002 va començar la primera edició del Festival Acústica de Figueres.
També un 26 de setembre, però de 2009, Whiskins s'acomiada amb un darrer concert a la plaça del Mercadal de Reus. Passem ara al 27 de setembre. El 27 de setembre...
De 1963 neix Pep Bosch, bateria dels Sopa de Cabra. També un 27 de setembre, però d'un any més tard, 1964, els xerracs d'en Tot i Soler fan el seu debut al Palau de la Música de Barcelona.
El 27 de setembre de 1987 neix Arnau Aymeric, vocalista, guitarrista i líder de la formació Every Night. El 27 de setembre de 2011 els Amics de les Arts reben el seu primer disc d'or per les seves 30.000 còpies venudes del disc Bed and Breakfast.
Passem ara ja al 28 de setembre. El 28 de setembre de 1991 es forma el grup de rumba catalana Ai Ai Ai i també un 28 de setembre, però de 2018 es publica el segon disc de Caim Riba, Nararai.
Camino i sento que els meus peus corren més del que jo vull Un deliri s'apodera de mi
i encara sento veus que canten.
Ararà.
Més efemèrides, ara arribem ja al 29 de setembre. El 29 de setembre de 1975 surt La cançó de carrer de Ramon Montaner. El 29 de setembre de 1991 surt el primer disc en solitari de l'Adrià Puntí, Pepa la Llarga i...
El 29 de setembre de 2021 es va dur a terme un homenatge al Teatre Miquelet de València a Lluís Miquel Campos, cantant, productor musical i membre del grup Els 4 Z.
Arribem ara ja al 30 de setembre. Al 30 de setembre de 1974, neix Joan Masdeu, cantant i guitarrista, que va ser membre de la formació Whiskins i que més tard continuaria la seva carrera en solitari. Al 30 de setembre de 1995, va sortir el disc Esquerra.
moviments salvatges dels Ja t'ho diré i també un 30 de setembre però de 2013 morir el bateria i veu de la companyia elèctrica d'arma Josep Fortuny.
Fins demà!
Fins demà!
Ara sí, el darrer tram de les efemèrides, l'1 d'octubre de 1966, neix la veu de Bars, la Montse Llaràs. També el mateix dia, 1 d'octubre de 1966, neix la cantant Nina.
L'1 d'octubre de 2013 els pets van presentar al disc L'àrea petita i també un 1 d'octubre, l'1 d'octubre de 2022, morir el periodista Àngel Casas. Acabem amb el 2 d'octubre. El 2 d'octubre de 2003 neix la cantant i compositora
Maria Geny i el 2 d'octubre de 2015, Gerard de Pablo, cantant i compositor i sota el pseudònim de Pantaleo, publica el seu primer disc, Reina Victòria. L'entrevista d'Actualitat
Avui us volem avançar al que serà el nou disc i també el nou espectacle de la Sinfònica de Cople i Corda de Catalunya. Un espectacle, un disc que portarà per títol Marem Mundi, per tal de parlar...
D'aquest nou projecte tenim el director artístic de la Sinfònica, en Francesc Casu, amb nosaltres. Hola, Francesc, i benvingut aquí a Actualitat. Moltes gràcies, gràcies per convidar-me. Primer de tot, Francesc, què és la Sinfònica de Cople i Corda de Catalunya? D'on va sorgir aquest projecte i també en quina finalitat?
Bé, la Sinfònica de Cople i Corda de Catalunya és una sinfònica especial en la qual substituïm els instruments ben habituals d'una orquestra sinfònica, és a dir, flautes, oboers, clarinets, fagots, els metalls, etc. Els substituïm per la coble, pels instruments de coble, que estan formats a la seva vegada també per instruments de...
de fusta i de metalls, les tenores, els tibles, el flaviol, i després hi ha els instruments més sinfònics, com poden ser les trompetes, els trombons, els fiscorns, etc. La idea va ser una d'aquestes anades d'olla de vegades que ens passa per aquests mons de Déu. Els empresaris de metalquímia, la família Lagares, en el seu moment, el pare Narcís va tenir aquesta...
idea, aquesta ocorrència, que la vam començar a perfilar i a gestionar i amb el pas del temps, perquè aquest és el tretzer projecte que fem, amb el pas del temps l'hem anat consolidant per, en certa manera, formar una orquestra sinfònica intrínsecament catalana amb una combinatòria...
que de vegades pot semblar complexa, però com que ja la tenim molt dominada, ens dona una varietat tímbrica absolutament nova i sempre crear alguna cosa és interessant. Francesc, Mare Mundi serà, sens dubte, un viatge sonor a través del mar, un tribut al mar. Per què aquest homenatge al mar? Perquè el mar, l'aigua, és, de fet, un tema...
cap dalt, en la nostra actualitat, en la nostra vigència. Ja no únicament quan fa un any, un any i mig, que estàvem ja donant-li voltes al projecte, estàvem vivint encara aquesta sequera tan espantosa que hem passat. I, per tant, consolidar un repertori fonamentat en un bé tan nostre i tan natural
i que, a més a més, musicalment ens donava molt de joc. Vam creure convenient, que era important, era ecològic, era beneficiari per a tothom fer aquest pas cap a la música aquàtica, podríem dir. Mare Mundi, serà quelcom més que un concert convencional. En què ens trobarem?
Bé, ens trobarem no solament amb l'orquestra, sinó que ens trobarem amb la participació d'uns solistes que conduiran la gran majoria de temes, solistes de solera, Mariona Escoda, la Bet, la Samantha, en Joan Garrido. L'orquestra, la sinfònica de Cople i Cordes sempre compta també amb la polifònica de Correig, que ens dona un factor afegit impressionant amb les seves veus.
I la gent ja sap que, a més a més, en el marc dels concerts que fem a Girona d'estrena d'aquests espectacles, sempre passen coses, no? És a dir, la posta en escena està formada per una il·luminació adequada a cada moment. El contacte directe amb el públic fa que tinguem sempre molta complicitat.
Això és el que trobarem en el marc d'aquests concerts. Concerts que es duraran a terme per tal de presentar aquest Mare Mundi a finals del mes de novembre a l'Auditori de Girona, no? Exacte, sí, sí. I és tradicional que aquest acte social, que en un principi era el que configurava aquesta...
presentació, un acte social que l'empresa Metalquimia feia, ha esdevingut ja a partir de l'augment dels concerts, perquè ara ja són tres i qui diu que no puguem arribar a fer-ne quatre, s'ha convertit en tot. És a dir, ja hem passat, en certa manera, de la frontera simplement gironina i ja tenim demanda d'entrades des de fa molt de temps per tot arreu del país.
Que sapigueu, doncs, que aquests en principi tres concerts serà a la Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona, divendres dia 28 a les 8 del vespre, dissabte 29 de novembre a les 7 de la tarda i diumenge 30 de novembre a les 12 del migdia. Un cap de setmana ple de grans vibracions, no?
Sí, i tant. Perquè, a més a més, pràcticament es confirma que els tres dies l'auditori està ple. Això són 1.200 persones cada dia. Són molta gent que s'espera ja amb il·lusió perquè ja ens coneix el resultat final de tot aquest projecte que comença amb una pluja d'idees inicial per saber exactament què fem. I sí, sí, és un...
És un dels moments esperats en el nostre calendari. Hem estat parlant amb en Francesc Casu, director artístic de la Sinfònica de Còpola i Corda de Catalunya, per tal que ens avancessi un xiquem més al que serà el nou projecte Mare Mundi.
que ho tindreu també a les diferents plataformes digitals i en directe als dies 28, 29 i 30 de novembre a la Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona. Francesc, moltes gràcies per haver-hi compartit aquests minuts amb nosaltres i molta sort amb aquest, el nou projecte.
Bé, moltes gràcies. Només recordeu-vos que per als malalts d'aquesta història també el disc sortirà en format vinil i que esperem que ens puguem trobar en algun d'aquests concerts. Moltes gràcies per convidar-me.
Actualitat, l'agenda. Concerts, música en directe per aquest cap de setmana. Aquestes són les nostres recomanacions. Comencem per avui divendres. A partir de les 8 del vespre, Meritxell Gené i Salvo Fera a la fira de la seva de Ciutadilla.
A les 9 del vespre, Manu Guix a la Cava Urpí de Sabadell. I també a les 9 del vespre, inadaptats, crim i lesbuc a la sala La Vilona de Sal. Passem ara a demà dissabte. A dos quarts d'una del migdia, els pets figaflaues i el pot petit al passeig regull
de Ripoll. A les 6 de la tarda, Miqui Núñez, al recinte de les piscines municipals de Tàrrega. A les 9 del vespre, la Maria, al camí de Panella de Cusentaina. I, per últim, demà dissabte, a dos quarts de 10 del vespre, a Dala i a Narres, a lo submarino de Reus.
Darrera recomanació pel diumenge, a partir de les 4 de la tarda, al Pot Petit, al Teatre Cursal de Manresa.
DJW ja ha arribat, aixequeu-vos del sofà, deixeu ja les pantalles que ara és hora de ballar. Us vol fer moure el cul per poder canviar el món, ha fugit del Pol Sud cap al lloc d'escoltar.
Mira cap aquí i cap allà, cada cop anem més ràpid, ja ho tenim tot engegat i tothom picant de mans.
El desglas ha començat, tu de braços plegats, amb ritme i moviment despertarà tota la gent. Ella ja en té prou, t'ho diu amb aquest cou. Vola cap amunt, fes un cric si estàs a punt. T'ombles mans al aire cap aquí i cap allà. Cada cop anem més ràpid ja ho tenim tot engegat. I tot un pic
Mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te, mou-te.
Notícies Actualitat
La cantautora de la Bisbal de l'Empordà, Cloé Riembau, ha guanyat aquest passat dimarts el Premi Sona 9 2025 en la seva 25a edició. L'artista emergent s'ha imposat a la resta de finalistes a la gran final.
amb la seva proposta que es mou entre el pop d'autor, el jazz i l'indipop de clara influència britànica. El segon classificat ha estat Soddy, que s'ha emportat el Premi Joventut amb el seu viatge a la New Wave dels 80 i l'indipop dels 90. El tercer classificat, amb el guardó Èxit, ha estat la banda lleidatana
Bru, amb un pop intimista i de cambra. Tal com ja s'havia anunciat, el quintet tarragoní Sodi s'ha emportat el Premi Barcami per votació popular. Bru també ha guanyat el Premi Casas de la Música. Chloe Rienbau valora l'haver guanyat aquest Sona Nou.
Doncs molt contenta, amb moltes ganes de seguir fent música i que el premi, o el que sigui, em porti on m'hagi de portar.
Que la meva idea era igualment seguir fent música, vull dir que endavant, sí, sí. Chloe Rienbau, doncs, guanyadora de l'edició 2025 del Sona 9. I Chloe Rienbau sona així. L'escoltem, el tema és si te'n vas.
Per què no deixaré d'estimar? Diré adeu a la tristesa amb la meva mà oberta. Acte d'amor per la tendresa i ens abraçarà la calidesa. I si tu també
I si tu també...
Perquè el que un espera com aigua de la mà s'escorre i del cor s'esbor. Perquè el teu espera com aigua de la mà s'escorre i del cor s'esbor.
s'escorra i del cor s'escorra fan i creen que una espera com l'aigua d'alama s'escorra
L'entrevista d'Actualitat. Sent el so del dolor com repica dins el cor. Quan els teus sentiments es confonen amb els meus
i sents la pluja que cau i fa créixer la lleó. Quan els teus sentiments s'enllacen amb els meus,
I no hi ha flor del tarotger sense la fred del febrer. Cada dia és un retrobament per mi i per tu. Sense crims i sense herois no fan falta més convois. Només un petit racó de pau per cadascú.
Tu i jo som components de difícil solució. Quan els teus sentiments es barregen amb els meus. Quan la química trau partícules dins un cicló. Quan els teus sentiments col·lisionen amb els meus.
Hi ha flor del taronger, sense la pret del febrer. Cada dia és un retrobament per mi i per tu. Sense crims i sense herois, no fa falta més convois. Només un petit racó de pau per cadascú.
Només un petit rasó de pau per cades, pau per cades.
Tal com hem anunciat a l'encetar al nostre espai d'avui, tenim amb nosaltres el Jaume Pla, l'ànima d'Amazoni, que, com sabreu molts de vosaltres, fa poquets dies, aquest mateix mes de setembre, acaba de treure al mercat el que és ja el seu onze disc, que porta per títol Banderes per Daltònics. Hola, Jaume, i benvingut aquí a Actualitat.
Hola, què tal? Per cert, Jaume, vau presentar el passat dia 17 al Mercat de Música Viva de Vic el disc. Com va anar? Doncs molt bé. Mira, feia dos anys que no tocava en directe i la veritat és que molt bé, la represa amb una mica de nervis a la tarda, però després el concert va anar molt bé, va venir bastanta gent i va ser un bon inici.
va ser un concert una mica més curt perquè els concerts del Mercat de Música Viva són més, per ensenyar el projecte, són més curtets, són més de festival i són uns 45 minuts que pensem.
Abans de començar d'encetar aquesta entrevista parlàvem amb el Jaume, que ja fa quatre anys del darrer disc de Silenci Musical i un parell d'anys d'escoltar el Jaume també a Amazoni en directe. Per què ha estat tot aquest temps, Jaume? Bé, una mica quan venia el següent disc, que normalment jo trigo un any i mig o dos a treure un disc nou,
això fa dos anys, doncs no m'estaven sortint les cançons. Estava en un moment així una mica més complicat alhora creativament. No tenia gaires idees, una mica cremat també per la feina. I vaig decidir, doncs, parar, perquè a vegades el necessari és parar per agafar forces. Quan vaig parar tampoc sabia si continuaria fent cançons o què, però va ser parar realment i quan no vaig tenir la pressió de fer-les per veure-les de fer...
Els cançons van anar sortint soles. I això m'he agafat també el meu temps, sense pressa, i quan he tingut un bon grapat de cançons, que era una vintena, em van triar 11 per fer un disc. Clar, entre tot plegat, han passat 4 anys. Jaume, podríem dir que tornes als teus inicis, o sigui, tornes al pop amb aquest nou disc,
Sí, sí. Retorno als meus primers discos en català, als tres o quatre primers discos que hi havia molt més pop que en els últims. També perquè havia de reconnectar amb la música i una manera de fer-ho és amb els primers grups que t'han impactat a l'adolescència. I a mi m'ha impactat molt tot el pop britànic dels 60 amb bandes com The Beatles o els Kings.
tota la dècada dels 60 de la música també, a la pala americana de Bob Dylan o de Beach Boys, tots aquests grups sempre han sigut els meus, tota la vida hi han sigut. I potser en els últims discos d'Amazoni no hi eren tant, hi eren, sempre hi són una mica, però en aquest disc realment sí que hi són molt. D'on surt el títol del disc Banderes per Abdaltònics? Doncs mira, és una frase de la segona cançó del disc que es diu La cuina està tancada,
I és una cançó que és una mica utòpica. Avui en dia es porta molt la distopia i l'apocalipsi i tot fatal. I vaig voler fer una cançó una mica més optimista per la gent aquesta que és més somiadora. I Banderes per Daltònics és un vers que fa referència, doncs, posats a pensar coses utòpiques, doncs unes banderes que els daltònics poguessin reconèixer. Però més enllà d'això és com una metàfora de crear llenguatges
nous, per gent que igual... perquè la gent hi pugui accedir, no? Seria com una... És una cosa com... És una imatge que m'agrada, no? De crear aquesta bandera per a daltònics que es pot aplicar més enllà de banderes i més enllà de daltònics. És un sentiment, una mica.
Abans ja ho comentàvem, 11 cançons són les que trobem en aquest nou disc i en cadascuna d'elles has escollit els músics que tocaven per aquella cançó en concret, no? Sí, com que vaig deixar de tocar fa dos anys, la banda també es va difuminar, tot i que alguna de la gent d'aquella banda també toca en aquest disc, però el concepte de banda no està en el disc. He sigut jo i el productor, l'Eles Bou,
que anàvem veient la cançó que necessitava i llavors trucàvem a gent que fos més coneguda perquè havien trucat en Mazzoni en alguna època, recentment o més anteriorment, però també hi ha hagut gent que han trucat de zero, que no coneixíem, perquè ens agradava el que feien. Llavors, entre tots, que són potser una desena de persones, al final és el disc que s'ha construït amb aquesta gent. Una mica això, mirant què necessitava cada cançó.
en aquestes 11 cançons, Jaume, de què parles? Sabem, per exemple, que parles de manera especial de la pressió per vendre, no? Sí. No sé si es refereix a perdre per guanyar o puteixar-se social. Aquestes dues cançons tracten una mica aquesta pressió del fet d'haver de guanyar, d'haver de triomfar, que a vegades crec que la vida és més àmplia que això. Ja pot haver-hi
un moment pel triomf, però hi ha molts moments que no són triomf que també els hem de poder viure bé. I també les xarxes socials ens apreten molt per destacar i perquè aquell concert sigui diferent i perquè cada cop vagis a més. I clar, és una cosa que és com... No sé, no és realista, perquè tu no pots superar-te tu mateix cada vegada. Quan passes una cançó no pots pensar que aquella cançó serà la millor de la teva vida, perquè...
Si no, jo crec que n'he fet ara, que em porto 111, vull dir, tindria una pressió de 110 cançons darrere meu, i tampoc és la qüestió, s'ha d'estar relaxat per poder fer cançons. Que potser ho és la millor de la teva vida, no t'hi has de negar, però no pots sortir amb la pressió de que ho ha de ser.
Com valores tu l'acceleració que hi ha en el món musical actualment, o sigui, allò de treure molts avançaments en compte gotes que es fa de cançons previ a la sortida del disc? Bé, és una estratègia més, és el que et dic. Suposo que el que va començar a fer aquesta estratègia, al principi, com a algú innovador, va tenir bastant de ganxo. I llavors el típic, es posa de moda i tothom ho fa, no?,
i llavors jo em vaig preguntar realment si a mi aquest model m'agradava i jo, tot i que faig cançons i les veig com una obra tancada, però també penso en el disc i penso que es pot escoltar un disc tot sencer i penso que és una mica especular amb el desit de la gent, el fet d'ara t'ensenyo una cançó i d'aquí un temps t'ensenyo una altra i després una altra i vaig creant, no ho sé, és un tipus de relació amb el públic que no m'hi sento a gust i vaig preferir
posar tot el disc a disposició dels oients des del minut 1.
Llavors, així és com ha anat. Nosaltres, des dels mitjans de comunicació, també patim aquesta acceleració per part de les discogràfiques, que moltes vegades vol que surti com a notícia, surti entrevista a cadascun d'aquests avançaments, que a vegades són tants que són el disc sencer i és difícil, també,
de poder posar en el seu lloc tot això. Sí, sí, hi ha hagut casos que realment el disc és gairebé sencer. Llavors, clar, no té... Ja et dic, tothom prova les teves estratègies. Jo tampoc vull sentar-me en criticar, vull reivindicar el fet més natural de...
d'ensenyar a la gent el que has fet, quan ho has fet i ja està. Abans comentàvem que Aleix Bou ha coproduït el disc Cantú, però on s'ha enregistrat, Jaume? Doncs mira, a casa dels pares de l'Aleix hi ha un local, que al principi era el local d'assaig, però ara amb els anys hem anat reconvertint en un petit estudi, molt modest, però que hi passem moltes hores,
i és una mica el nostre cau on l'Aleix i jo hem cuinat aquest disc a foc lent, sense presses, i és el que teniu ara per escoltar. El disc també ha sortit en format vinil, no? Sí, sí, de moment hi ha l'edició en vinil. No hi ha edició en CD, perquè malauradament els últims concerts, quan no en veníem, es venen molt poc, abans quedava el tema dels cotxes,
per sentir els CDs, però ara ja també molts cotxes no en porten, tot i que clar, ara també surt gent que demana el CD, perquè hi ha sempre algú que pot tenir-ne. A veure, si són una minoria crítica, potser farem una tirada petita, però de moment hem fet aquesta edició digital i l'edició mínima.
Heu presentat, com hem estat comentant el disc el passat dia 17 al Mercat de Música Viva de Vic, però el 4 d'octubre feu una nova presentació a l'Auditori de Girona i l'11 d'octubre a la Sala Apolo II de Barcelona, no, Jaume? Sí, sí, efectivament. Aquestes són les dues presentacions més oficials, més grans, després vindran altres concerts,
més endavant, però aquests dos ara sí que són els que tenim a punt de mira perquè són una mica on presentem a la majoria de gent el disc. Són dos processos molt diferents perquè un és en un auditori sentat i l'altre és de peu a la sala Polo. Jo crec que es pot disfrutar de les dues maneres. A mi particularment, tot i que hi ha gent que li agrada molt estar dret i ballar, a mi també ho disfruto molt quan estic assentat perquè em permet escoltar més tranquil·lament sense...
sense tenir tanta gent al voltant i tants mòbils al davant, vull dir que tot té lo seu. Així que la gent, també evidentment d'on siguin, però crec que són dos destins, Girona i Barcelona, que per fer una escapada, si encara que no siguis d'allà, pot venir de gust. Llavors, que cadascú triï una mica el concert que li vingui més de gust d'escoltar a Amazònia.
Doncs bé, ja ho sabeu, Mazzoni té nou disc al mercat, Banderes per daltònics, que podeu trobar a les diferents plataformes digitals i aquells que encara tenen o senten un plaer especial pels vinils.
també ha estat editat en aquest format, el podeu trobar a les poques tendes de discos que queden al país i també a través de la pàgina web de Bank & Robert. Jaume, ha estat un plaer de nou compartir minuts amb tu i et desitgem el millor amb aquesta nova producció. Molt bé, moltes gràcies.
Et penses que ho tens controlat, no hi ha dimor i que et restoqui.
Anava pel que havia equivocat, sempre em tenies atrapat entre fiscal i advocat, però ja no cal pensar-hi més.
Ja no em lliguen les cadenes, ni el desig que em mantenia. Indicipa i sense rostre, perdó en això nostre que s'ha fot. Ja no em lliguen les cadenes, ni el velló.
Dormir sense rastre, enmig d'aquest desastre, sense guió.
no em lliguen les cadenes ni el desig que em mantenia. Invisible i sense rostre, perdut en això nostre que s'ha fet.
No em lliguen les cadenes, ni el verí que em mantenia adormit, sense rastre, enmig d'aquest desastre, sense guió.
S'ha acabat, s'ha acabat, s'ha acabat. Tota l'actualitat musical de casa nostra, actualitat.
Actualitat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández. Amics i amigues, nens i nenes de la sala, hem de posar ja el punt i final a aquesta edició d'Actualitat. Això sí, tornarem d'aquí set dies al proper divendres. Fins aleshores, ja ho sabeu, si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adeu-siau.
Tinc una xa.
Som una xam de velles reines, que la sento a dins la pell. Si una cau més lluny de terra, serem més que un desgavell. Som una xam de velles reines, ens sentim a dins la pell.
Si una cau més lluny de terra, navegarem dins el desert.
aquell món. De mi veureu plos i feblesa, de mi tindreu el meu esforç. Doncs que a tu cada
Fins demà!
Mmm... Mmm...