Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir una estona de ràdio a prop amb vostre. Això és actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra
amb agenda, notícies, efemèrides i també un parell d'entrevistes. La primera d'elles amb Pulpo Pop que té al mercat el seu nou disc, el títol Barcelona no és pas millor que Banyoles. I la segona entrevista serà amb els components de Terrae que tenen ja al mercat el seu primer disc titulat Nostre Gra.
Comencem. Ginestar publica una nova cançó, Les coses senzilles, un mes després d'haver publicat la delicada Testimutant junt a Alba Armengou. Amb aquest nou llançament, els germans Serra Solses anuncien també que publicaran el seu cinquè àlbum a la primavera de l'any vinent.
Són Ginestar, el tema, les coses senzilles. No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de raig de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb vanes de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure.
que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans, m'estava perdent les coses senzilles. Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va, papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent
Les efemèrides actualitat. Avui les que van del 24 al 30 d'aquest mes d'octubre. El 24 d'octubre de 1946 neix el productor i cantant de la trinca Josep Maria Mainat.
El 24 d'octubre de 1985 neix el cantant i percussionista Arnau Ubiols. El 24 d'octubre de 2024 la discogràfica Pick Up celebrarà els seus 40 anys amb una festa a la Paloma de Barcelona.
El 25 d'octubre de 2019 es publica el disc en directe d'en Joan Joposc directe al Bar Nassans.
Una vall blanca i verda per poder seguir, camí d'aigua, riarò la vall, pas a pas fins al destí. Buscaré per camins de mala feig avui, i si trobo alguna cosa a mi, dolç misteri viure en mi.
Camí d'aigua avall, l'únic que a mi cerca hi ha. L'únic que a mi vol, el que et marca el rierol. Camí d'aigua amunt, dis del bosc obre bé els ulls. L'únic que a mi vol, el que et marca el teu cor.
Sortiré, saies d'albi d'aquest fred indret, on les bèsties entren en cel i no esperen el bon temps. Coll amunt, sento guilles imitant el lloc, la tardor deixa pas a l'hivern, tots dormant jo estic desfent.
l'únic camí d'aigua avall, l'únic camí sec que hi ha, l'únic camí bo, el que et marca el rierol, camí d'aigua amunt, dins del bosc obre bé els ulls, l'únic camí bo, el que et marca el rierol, camí d'aigua amunt,
Més efemèrides, el 26 d'octubre de 1992, el setmanari El Temps posa a la venda una col·lecció de 13 llibrets amb biografies de grups de rock catalans.
El 27 d'octubre de 1959 neix el cantautor Jaume Sureda. El 27 d'octubre de 1990 morí el músic Xavier Cugat. El 27 d'octubre, però, de 2022, Joan Amèric actua al Palau de Pedralbes de Barcelona, convidat pel president Pere Aragonès.
El 28 d'octubre de 1976 s'enregistra el disc Bèstia de l'Oriol Trambia. El 29 d'octubre de 1959 neix el guitarrista del Sopa de Cabra Joan Cardona. El 29 d'octubre de 1982 neix la cantant i actriu Helena Gadel.
El 29 d'octubre també, però de 2021, surt el disc debut de Maria Geny, Continent i contingut.
Toc tant de temps t'encar d'aquí.
Continenties, continents.
A davall. I tot allò que aguanta no pot. Me passa per ulles.
Duc tant de temps tancat aquí
Miquel.
Acabem avui les efemèrides amb el 30 d'octubre. El 30 d'octubre de 1975, Raimon canta al Palau d'Esports de Barcelona. El 30 d'octubre de 1996, els un papa anuncien la seva retirada dels escenaris. I per últim, el 30 d'octubre de 2020 es publica el disc
Màtria de Jean Mahomet.
Horen hores baixes, li ha sortit penxulineta. Ja prepara la tarima, rememorant nits de tablal.
He sortit a fer el vermut, m'he trobat el vell pelut, preparant l'enterimat per fer un bon zapat. He quedat amb la veïna del patriarca, és la Moller.
He de fer el vermut, m'he trobat el vell pelut. Li preparen la terima per fer bon zapateal.
Els guiris ho intenten, els guiris ho intenten, però els guiris hi fan mala volta blau. Els guiris per terra, els set flamencos, però els guiris hi fan mala volta blau.
Avui aquí, a les nostres entrevistes, parlem amb l'Edgar Masegú, que és l'ànima de Pulpo Pop, perquè acaben de treure al mercat nou disc. Barcelona no és pas millor que Banyoles, nouer disc de Pulpo Pop. Hola, Edgar, i benvingut aquí a onacata.radiu. Molt bon dia. Primer de tot, Edgar, qui forma actualment Pulpo Pop?
Mira, pulpo-pop, som un pop i un pulpo, i en aquest cas a mi em toca ser el pulpo, i després en Marcel Torres Carol és el pop, doncs un guitarrista molt jove, molt experimentat, pel qual se'l pot veure sovint acompanyant Jordi Molina, l'Aivet Nadal, també les Anxubetes, i des de fa una fila d'anys també és l'altre...
l'altre pota, l'altre tentacle de Pulpo Pop. Edgar, 16 anys ja de carretera, quin resum ens pots fer? Bé, el que passa quan portes 16 anys de carrera és sobretot la llibertat, o sigui, et sents una mica alliberat. Nosaltres
Sempre hem estat un grup que ha reivindicat la llibertat creativa des del primer dia, però ara, després de tant de temps, encara més. No tenim cap mena de pressió, de formar part de cap corrent, simplement fem el pop a Calamarsat,
i tigrat sovint una mica de surrealista que hem fet sempre i que ens surt a les nostres tripes i entranyes portanesos de fer-ho d'aquesta manera, d'una manera molt natural i malauradament pels oients catalans podem informar que
que podrem estar d'aquesta manera en la qual estem molts anys més en escena. Perquè fugiu una mica el que es pot, com a mínim, dels cànons habituals de la indústria. Bé, ens surt de fer-ho d'aquesta manera. Tenim, per exemple, en aquest cas, unes lletres que són de les... Hi ha molta crítica social...
encara que d'una manera críptica, utilitzant la poesia, i tant mateix una de les coses que ens pot fer sortir dels cànons és utilitzar un català amb 7 vocals, accentuat tal com la llengua s'hauria d'accentuar, i fer-ho experimentant amb la coutune, que és una eina que
que està a l'hora del dia per una tipologia estilística propera a la música urbana. En el nostre cas, doncs, és un element més per experimentar creativament amb una llengua, amb unes paraules que no formen part del cànon, perquè en el nostre cas no inclouen barbarismes o castellanismes.
O sigui que el podríem definir com a pop electrònic en música urbana i també fent servir l'autotiu, no? Sí, és un pop electrònic, però el que hem utilitzat perquè sigui electrònica és una trampa, és una tècnica de la cuina que hem aplicat a la música. A la cuina, a l'alta gastronomia, se n'anomena trampa antojo, o en català seria l'enganyaluí,
és per exemple fingir un salmó a muntall de txíndria. Nosaltres hem fingit la sonoritat electrònica però utilitzant instruments acústics que hem tonejat acústicament i que hem tocat d'una manera diferent perquè semblés electrònic i el resultat és aquest que està aconseguida en el sentit que ens trobem
que hi posen aquesta etiqueta de pop electrònic que ens encanta, a més d'haver-ho fet d'aquesta manera, acústicament, paradoxalment acústicament. En el disc, tots els instruments que podem escoltar els toqueu vosaltres dos únicament, tu i el Marcel. Sí, venim de ser discos molt complexos, amb moltes col·laboracions, amb molts músics,
I en aquest cas vam rebre una beca, que és els ajuts CREA, de l'Ajuntament de Girona. A vegades els creadors hem de dependre d'això, de beques, o guanyar beques, vam guanyar aquesta beca. I la beca donava per poder-nos tancar l'estudi pocs dies, la manera que vam trobar fàcil de poder registrar aquest disc i que tingués una solidaritat curiosa.
és amb els dos músics que ens registran tots els instruments. Els dos som multiinstrumentistes i això ho vam fer. Llavors, logísticament, va ser molt fàcil, sempre acompanyats del guitarrista Lluís Costa, que en aquest cas ens ha fet de productor. Se'l pot veure sovint acompanyant Miquel Abre, es va dir a Prompí i en tants altres projectes i el seu bagatge i el seu gat vell
El comandament també ajuda a paivagar la nostra rauxa, sovint manifestament desmesurada. On ha estat enregistrat el disc? Els estudis són un club de sal. Espera bé que algunes pistes van començar a registrar-les al meu taller de...
de quan tenia la Casa Museu de Sarrià de Ter. 100% gironí. Ja gairebé per acabar, Edgar, teniu en ment presentar el disc en directe? Han sortit algunes propostes en alguns festivals del panorama. Aquest disc vol trencar les barreres entre les arts. Creiem també que la presentació hauria d'anar una mica en aquest sentit, en el sentit de les arts escèniques performàtiques,
I per tant estem mirant aviam si podem aconseguir alguna grua molt alta per la qual ens hi puguem penjar caps per avall i puguem cantar aquestes cançons fusionant la direcció i també la música.
Doncs bé, mentre que això no succeeix, que sàpigueu que ja podeu trobar des de fa uns quants dies el disc a les diferents plataformes digitals. El nou ja de Pulpo Pop en Barcelona no és pas el millor que Banyoles. Hem estat parlant amb l'ànima d'aquesta formació.
L'Edgar Massagú. Edgar, gràcies per haver estat amb nosaltres i el millor per aquesta nova producció. Gràcies a vosaltres a una tard sempre pel vostre inestimable suport. Baixant d'hort al Quinerdó
Adolescents que es micolen smartphones, fantaceles d'un trencadís, restaurem vitralls del carruí. Baixen quàdrigues romanes entre Balmes i Aragó.
S'aturen a l'alçada d'on d'ara. Surt un grec a l'atur i un francès se li bat el vestit. Barcelona, no és pas millor.
Una ratlla a la draga i em foto el llac amb pilotes després de carrar-me el drac. Una ratlla a la draga i em foto el llac amb pilotes després del drac.
Uns antisistem han ocupat la pedrera i han plantat un hort urbà de voleurs que abasteix el maresme i el gironès i el pla de l'estany.
Grecs i punts i turcs i adolescents s'han reunit la Sagrada Família per perpetrar la millor missa negra del segle. Ai, quin gaudí! Barcelona!
pilotes després de carreglar-me el drac. Una ratlla a la draga i em foto tot el llac amb pilotes després del drac. Barcelona!
Actualitat, l'Agenda.
Música en directe. Concerts per aquest cap de setmana. Comencem, com és habitual, per avui divendres. A partir de dos quarts de nou, Joan Colomo a la sala Elio Gaval de Barcelona i el Pony Pisador a la sala Apolo també de Barcelona. A les nou del vespre, Marc Pujol al Cafè Teatre Orient de Prats de Lluçanès, Meritxell Nederman,
a la Casa Navàs de Reus i Fades i Esbetlana al Teatre Alegria de Terrassa. A les 11 de la nit, en Maria Geny, a la Boat de Lleida. Passem ja a demà dissabte. A les 11 del matí, bon vent a la Copeta de Girona.
A dos quarts d'una del migdia, Clara Pella, Helena Gadel, Roger Pedrós i Paula Grande, entre d'altres, al Teatre Cundal de Barcelona. A les vuit del vespre, a l'Osa, a l'Auditori de Barcelona. Demà dissabte, a dos quarts de nou del vespre, Esvetlana,
A la sala Elio Gaval de Barcelona, Sergi Carbonell, el Niu Fix, també de Barcelona, Germà Negra, el Casal de Cultura Robert Brillas, d'Esplugues de Llobregat,
la Big Band de la Loop Big Band i Fetus a la Copa de Girona i Joel Carro a la Sala Teatre de la Metlla del Vallès. També demà dissabte, a les 9 del vespre, auxili al Parc de l'Estació de Castelló de la Ribera i la Fúmiga i Ester al Recimte de Festes de la Vall d'Uixó.
A dos quarts de 10 de la nit, també de demà dissabte, Quimi Portet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. I acabem amb diumenge. A dos quarts d'una del migdia, Selva Nua al terrat del Museu Salvador Vilaseca de Reus i a les 7 de la tarda Ginestà a la Copa de Girona.
Arriba i ja marxa, sec a la finestra. Les portes es tanquen, són les set del vespre. I cada cop m'apropo més a tu. No em fixo en cap arbre, vull la teva cara. I són els meus cascos, la que tot t'agrada. I cada cop m'apropo més a tu. Ara estem aquí.
I només tu i jo t'ho vull tornar a dir. Que t'estimo tant, tant, tant, tant. Que t'imagino sempre somrient al meu...
T'estimo tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant. Si no hi haguessin trens, vindria a veure't caminant. Sempre hi som tu i jo. Sempre hi som tu i jo.
Jo no em cal imaginar-te si m'estàs mirant. Al teu llit de matinada, quatre peus jugant. Quina sort poder agafar-nos de la mà. Quina sort que sempre et puc somiar.
Ara estem aquí Aquí només tu i jo Tu vull tornar a dir Que t'estimo tant, tant, tant, tant Que t'imagino sempre somrient al meu davant Que t'estimo tant, tant, tant, tant, tant, tant Si no hi haguessin trens vindria
Que t'estimo tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant. Que si marxés la llum, vindria fins al teu portal. Que t'estimo tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant. Si no hi haguessin trens, vindria a veure't caminant. Sempre hi som, tu i jo.
Sempre hi som tu i jo. Sempre hi som tu i jo.
Sopa de Cabra celebrarà els seus primers 40 anys d'història el 2026 amb una gira molt especial que començarà el 15 de maig a Ras Matàs.
La sala barcelonina és un dels escenaris icònics pels de Girona i també pels seus seguidors, ja que va acollir la gravació del Benendins el 1993 i el concert de comiat del 2001. Sopa de cabra és una de les bandes pioneres i més rellevants de la història del rock català.
El grup va néixer a la meitat dels anys 80 al barri vell de Girona, format per Gerard Quintana, Josep Tió, Joan Cardona, Pep Bosch i Francesc Lississic. I des d'aquell moment...
ha conreat una de les trajectòries més èxitoses de la música en català. Gerard Quintana ens comenta aquesta celebració. Ens fa moltíssima il·lusió anunciar el primer concert d'un any que serà molt especial pel Sopa. Volem celebrar els 40 anys amb una gira que mimarem molt i amb un seguit de sorpreses que anirem anunciant.
Hem triat el Ras, l'antic Celeste, el Ras Matàs, per obrir aquesta gira perquè no hem trobat una sala més icònica per sopa de cabra. Una sala on vam enregistrar el Ben Andins, on ens vam acomiadar el 2001, on hem viscut tantíssimes nits irrepetibles, on vam fidelitzar amb un públic que encara avui ens abraça i que nosaltres abracem i amb el que hem crescut junts. Moltes, moltes, moltes ganes.
Ja ho sabeu, doncs, el Sopa de Cabra, a partir del 15 de maig del proper any, 2026, encetaran a gira per tal de celebrar els seus 40 anys ja d'història.
Escolta entre blanés i cadacés, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell més tocat te l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i anar a l'infern no m'interessa.
Varen passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del ter, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i anar a l'infern no m'interessa.
Té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar. Potser que avui no em suïcidi, potser el deixi fins demà.
La entrevista d'Actualitat.
Fins demà!
Si em pujo dalt del burro, diran que jo l'he matat. Me l'he pujat dalt del burro, i a la plaça l'he portat. Quan sóc dalt de la plaça, gran fortuna li he trobat. Ja em trobo el jutger i el baller, i altra justícia he trobat.
El jutge ne diu al baller, aquest home l'ha matat. Me n'han donat per sentència, he de morir penjat. Encerne dalt de la forca, el dogal se'ls ha trencat. Ai mare de Déu dels àngels, que sempre m'heu ajudat.
Ja me'n donen per sentència, que de mor i degollat, quan soc tal de l'escala.
Cap d'altre no n'han trobat. Ja me'n donen per sentència, que n'he de morir ofegat. M'enduen al riu de l'Ebre, però també se'ls ha eixugat. El jutge ne' diu al baller, ara morirà cremat.
M'embaixen a la placeta, gran foc que havien armat. De plujeta, menudeta, tot el foc se'ls ha apagat. Ai mare de Déu dels àngels, ai mare de Déu dels àngels, que sempre m'heu ajudat.
El jute ja m'han preguntat de quins anys ets abocat, de l'amor i dels anells que sempre m'han ajudat.
Tal com hem anunciat a l'encetar al nostre espai d'avui, tenim amb nosaltres un dels dos components del duet Terrae, en Genís Vagès. Per què? Doncs perquè acaben de treure el que és el seu primer disc d'aquells que abans anomenàvem dels grans, que porta per títol Nostre Gra. Hola, Genís, i benvingut de nou aquí a Tualicat. Hola, molt bones, moltíssimes gràcies per invitar-nos.
Primer de tot, Genís, nostre gra, és un homenatge a les vostres terres, o sigui, a les terres de l'Ebre? Correcte, és un homenatge a les nostres terres, als nostres paisatges, a la nostra gent i a la nostra història. És la voluntat de Serrae ser un altaveu, podem dir, de les quatre comarques de Brenques i sempre passant-ho pel filtre de la música i la modernitat.
O sigui que el disc podríem dir que és un viatge pel riu, no? Correcte, riu avall, agafem des de la Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, arropleguem aquestes històries, aquestes vivències, les musiquem, a vegades recuperant tonades o a vegades musicant literatura o històries ebrenques. Com és el vostre procés de recerca de memòria oral i musical del territori?
Nosaltres bàsicament ens movem amb dos grans eixos. Una és la de visitar i recollir cançons a la població, a nani, in situ, parlant amb la gent gran, parlant amb músics de la zona, gent que ens pugui facilitar aquesta tradició oral, i l'altra és rellegint i visitant aquesta bibliografia de gent que ha fet aquest treball previ. Estem parlant
de gent com el Joan Amades, Joan Moreira, el Lluís de Montsià, etnòlegs i musicòlegs que han treballat aquesta informació prèviament. Us en repartiu d'alguna manera la feina entre l'Andreu Peral i tu?
La feina és bastant compartida, sí que per les nostres característiques. A vegades podem aprofitar les aptituds d'una o d'altra. L'Andreu ha portat més el pes, podem dir, de la producció musical. Ell té els coneixements de producció musical.
Jo possiblement he escarbat una mica més en la història i la musicologia del territori, però al final és un treball en paral·lel que compartim. Música, tradició i tota aquesta informació al final la passem pel nostre filtre de manera compartida.
Vosaltres sou, com hem comentat, d'aquells que treballeu el que és la tradició, però l'actualitzeu, introduïu, per exemple, sintetitzadors, efectes, samples, no és així? Sí, correcte. Nosaltres al final venim també del món de l'experimentació, l'electrònica...
el rock, inclús el jazz. Llavors, té tota una sèrie d'influències que nosaltres aportem en aquesta tradició. Tenim la tradició com que el com viu, amb constant moviment i amb constant diàleg amb l'actualitat, cap a aquesta mirada al present i al futur. Llavors, si juguem amb tot el respecte del món, amb panderos i alhora afegint-hi templars i loops,
com també amb la veu trencada de l'Andreu i afegim efectes de veu. És una mica la nostra voluntat de modernitzar i fer-nos nostra aquesta tradició. Abans comentàvem que aquest disc és un viatge pel riu, per l'Ebre, però de què parlen en concret les vuit cançons del disc?
Doncs les 8 cançons parlen de temes de tot plegat, de les nostres vivències. Parlen del treball a la terra, cultivar olives. Tenim aquesta cançó en la qual tanquem el disc, Cançó de les plegadores d'olives, que era un cant que es feia quan està a l'acció de recollir les olives, ara justament que estem en època, de fer-ho, de fer l'oliva, com diem.
com també parla d'aquests cants de batre, aquest cant de batre del Ja no en vols, aquest inici del disc. Aquest viatge també ens porta cap a la memòria històrica. Revisitem el cançoner de la República, del band del republicà, que es cantava a la Batalla de l'Ebre, revisitant en el Frente Gandesa tot un himne.
I també cantem a la festa, cantem a la plaça, al folk, amb aquesta clavellinera. Llavors, és un viatge no solament per les cançons, sinó també pel paisatge i totes aquestes vivències ebrenques. Nostre gra, qui l'ha produït i on ha estat enregistrat?
Nostre gra l'hem produït els propis Terrare amb l'ajuda d'en Toni Llull i en Garro, dos productors excel·lentíssims productors de Barcelona. En David García també, un altre grandíssim productor cántabre resident a Barcelona.
i també l'Emili i en Jordi Bosch, dels productors de la Bisbal de l'Empordà. Tenim el nostre treball com un treball coral, tindre aquestes visions externes i experimentades com aquests productors que us comentàvem per nosaltres és un luxe i la veritat és que aporten aquesta visió externa i enriqueixen el nostre treball. En aquest disc heu tingut també més d'una col·laboració, no?
Correcte, tenim dues excel·lentíssimes i brillants col·laboracions, la de la Judith Nederman, que molts de vosaltres coneixereu, del Maresme de Vilastar, amb aquesta veu preciosíssima, on amb l'Andreu canten aquest delta, un text del Lluís de Montsià, nòleg de la Ràpita, i representa aquesta unió, aquesta unió pel Mediterrani, des del sud al nord,
I tenim una segona col·laboració a l'allà esmentada clavellinera, on escoltarem la veu de l'Alider Sanz. L'Alider Sanz ve des de la vall d'Aran i representa també aquesta cura i aquest treball del folclore, en aquest cas, vella del Pirineu. Llavors ens unim amb aquestes veus de la Judit, de l'Alider, veus també catalanes, de la tradició, i és al final una mica el que volem fer, unir-nos des de les Terres de l'Ebre a altres territoris catalans.
Vosaltres cuideu de les veus, de la música, però també cuideu molt la vostra posta en escena, en els directes, no, Genís?
Correcte. Pensem que al final el nostre directe ha de ser un viatge, ha de ser portar, agafar de la mà l'espectador i fer-lo, conèixer aquestes terres de l'Ebre. I ho fem amb molts elements que podreu veure, inclús interactuem amb ells. Podem veure-hi un càntir, un càntir realitzat pel mestre terricer Cortiella, l'últim terricer del Montsià, a forma...
A part de la tretzo, però alhora, en la cançó Delta, personalment l'utilitzo com un element de percussió per tocar-hi. També veiem una borrassa extesa, aquest collir olives, aquest gest tan nostre. Tenim el nostre directe com una cosa, una experiència viva, sensorial, no només auditiva, sinó també visual.
Ja per acabar, Genís, esteu presentant ja el vostre disc en directe. Quines properes dates tenim? Doncs per estar tenint una agenda ben plena. Ens podreu veure el proper 2 de novembre al Festival Terrer, en concret a Paradell de la Teixeta. El 6 de novembre viatgem cap a Tarragona. El 8 de novembre a les nostres terres, la Palma d'Ebre.
El 14 de novembre estarem a Castelló amb els amics i amigues del País Valencià. El 15 de novembre estarem al Festival Cántut de Caçada a la Selva i així així un etcètera que podreu anar consultant al nostre Instagram Terrae Music i a les nostres xarxes anem promocionant una miqueta aquesta gira del nostre gra.
Doncs bé, ja ho sabeu, a partir d'ara i com a mínim fins a acabar l'any podrem trobar a Terrae, a Emposta, a Pradell de la Teixeta, a La Palma d'Ebre, a Castelló, a Caçà de la Selva, a Salt i també a Barcelona, al Centre Artesatradicionari.
Hem estat parlant amb el Genís Bagés, un dels dos components del duet Terrai, per tal de presentar el que és el seu primer disc, aquest nostre gra, que, per cert, el podeu trobar ja a les diferents plataformes digitals musicals. Genís, gràcies i ens veiem en els escenaris ja. Moltíssimes gràcies. Allí ens hi veurem. Merci, una abraçada.
i és el seu pare pagès. La flada, nostra ribera, totes dues coses és. Naranana i nana.
Té els ulls blaus com la mer nostra. Dumbla el cul i esbelta el cos i s'acaba.
La cara pel sol encesa i són vosses riallers, prou que la canta que és pagesa, inneta de mariner, i és molt més la nostra nina, del vest, de la mar i el riu, nascé com gràcia divina,
Fins demà!
per l'afada d'on està. La cara pel sol encesa i sombos de trialler, oi, prou que la canta que es pagés.
i és molt més la nostra nina, el vest de la mar i el riu, nasque com gràcia divina, i la noia d'estiu, sa cara pel sol enceda, i s'han posat riallet, oh, i prop de canta que es pagena,
i neta de mariner, i és molt més la nostra nina, del vest, de la mar i el riu, oines que com gràcia divina, i la noia del destí. Notícies Actual i Cap.
Les associacions víctimes d'ana a octubre 2024 i víctimes mortals d'ana 29 o i diversos artistes valencians han llançat la cançó Lladres de sobretaula, un tema d'ambició solidària
per salvaguardar la memòria i exigir justícia quan s'arriba a l'any de les inundacions que van causar 228 morts. Els beneficis es destinaran íntegrament a les entitats.
Els artistes que hi han col·laborat són Pancho, de so, Pablo, de la raïz, Malifeta, Abril, los chicos del maíz, Tito Puntet i Toni Ford. La cançó, escrita i composta per Pancho i produïda per Ford,
denuncia la falta de responsabilitat política, l'abandó als afectats i la distància entre les institucions i la realitat dels pobles. Allà on el camp mor de pena, i no es sente el so del llamp, heu ensat on a l'esquena s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixar un monstre fe de fang.
Fins demà!
La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà on l'Horto i la Ribera, on viuen els valencians, s'ha fet carn el mal presagi, la Rosa s'ha fet naufragi, ningú i la vida el seu paga.
I ara tot xancen la veu, perquè ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou de agreste sobre taula.
El frenant d'incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepors li fan massatge a mediocres vividors. I és que la gent de les cases tornem a creuar el pont.
Tornen omplir-se les classes, va nuet l'emperador. I saps la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sol atacar la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alçem la veu, perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou i adreces sobre taula.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, el temps ja no dona per més. Hem de posar el punt i final aquesta edició. Això sí, tornarem d'aquí set dies, el proper divendres. Fins aleshores, ja ho sabeu. Si podeu, gaudiu de la música en català i en directe. Adeu-siau.
Fins demà!