Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualicat. Actualicat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, de nou és tot un plaer el poder compartir una estona de ràdio a prop vostre. Això és Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i també una entrevista avui.
amb el músic Jofre Bardegí que fa poquets dies ha tret al mercat el primer volum del disc Jofre Bardegí interpreta Serrat. Comencem i avui ho fem amb una nova formació, Bon Vent, el projecte de música familiar de Every Night. Ha publicat doncs el seu primer disc, Les cançons d'Anxesco Boig,
11 cançons que reivindiquen la figura d'en Xesco Boig i el seu univers musical. Escoltem, doncs, aquesta terra és la nostra terra amb aquest nou projecte de música familiar. Bon vent!
Aquesta terra és la nostra terra, de la muntanya fins a la vall, de dalt del cel al fons del mar.
La primavera i tot cantava el nostre pas i el vent xiulava a la carretera totes aquestes noves.
Tots els camins fins l'horitzó trepitgem fort, sense cap por. Cada racó que hem caminat, tot això és nostre de veritat.
No troba un lloc on viure, fem-li un bon lloc on plorar i riure, dels pobles xics a la ciutat.
Les efemèrides Actualitat Avui les que vam del 17 al 23 d'aquest mes d'octubre. El 17 d'octubre de 1996 es va crear la discogràfica Propaganda pel fet. El 17 d'octubre de 2022 es publica el disc On es desborda el sol, recull de l'obra pòstuma
D'en Francesc Borrull, per cert, va ser el 18 d'octubre de 1934 quan va néixer el compositor, arrenjador i també pianista Francesc Borrull. El 18 d'octubre de 1986 neix el cantautor Gerard C.C. El 18 d'octubre de 1990 morir el músic rumber Gato Pérez.
El 18 d'octubre de 2013 la formació al tall s'acomiada al Palau de Congressos de València. El 19 d'octubre de 1968 es rep homenatge a Pompeu Fabra en els 150 anys del seu naixement al casino Club del Ritme de Granollers.
Actuen Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella. El 19 d'octubre de 2018 surt el disc Som dels Pets.
Plats de tres dies per rentar, nits d'amanides per sopar. Hauria de dormir per avui i les hores, poc a poc, per fora.
Provant la wifi del veïnat. Implint el mòbil amb amunt icones per passar l'estona. Sembla estrany cantant de temps ben lluny.
I ara són les dotze i dinou i sé que no són més hores de despertar-te però la vida és molt avorrida sense el teu cos.
i se'm fa tard crec que ara em volen registrar no entenc per què pitats seran les botes però aviat tant que em portes i aquí estic braços en creu i després
I ara són les 12 i 19, sé que no són les hores de despertar-te, però la vida és molt avorrida sense el teu cos. I ara són les 12 i 19 i fora ara plou, però només volia dir-te que la vida és molt avorrida sense el teu cos.
Més efemèrides, arribem ja al 20 d'octubre. El 20 d'octubre de 1957 neix el guitarrista i cantant Quimi Portet, en 10 anys més tard. El 20 d'octubre de 1967 es va dur a terme la presentació a la cova del Drac de Barcelona del disc d'en Pau Riba, taxista.
El 21 d'octubre de 2014 es publica el primer disc de so, Tempestes venen del sud. El 21 d'octubre de 2021 es publica el llibre de Jordi Basté, Els catarres X. També un 21 d'octubre, però de 2024, morir el cofundador de la promotora de projecte
Joan Rosselló. El 21 d'octubre, també del mateix any de 2024, Gossos tanca al Teatre Cursal de Manresa la gira repàs dels seus 30 anys de carrera.
No sé quina hora és, però és fosfa estona. És fàcil veure que no hi ets, ni un paper. Ja poc importa, poso els peus a terra, vull caminar.
Descobrint qui sóc avui, una gota em cau mentre una altra em treu la set. Blau i fa sol alhora, tomba la bala, tomba la bala, que m'apuntava a la meta, jo mateixa em disparava.
Il·lumina en trauma furt, una revolució dins meu. La sedueixo i es transforma. No, no, no, no, no, no, no, no s'esborra. Em conformo en mirar-me, mirar-me d'endins cap enfora. Oh, no puc anar-te a buscar.
hauria de haver estat diferent, però en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiat. Encara no em queda temps per descobrir tot allò que tens
I ploren, ploren pels carrers, ploren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua se'n lloren, aquells que ja no es veuran.
Tenim a cacó!
Acabem les efemèrides de Tualicat amb aquestes darreres ressenyes. El 22 d'octubre de 1930 neix el cantant, però també saxofonista i violinista Josep Guardiola. El 22 d'octubre de 1973 morí el violoncelista Pau Casals.
El 22 d'octubre de 1983 neix el cantant, músic i compositor Pol Fuentes. I per últim us recordem que el 23 d'octubre de 1948 neix el pianista i compositor Jordi Sabatés. Notícies Actualitat
Canet en roca en 2026 ja comença a agafar forma. La dotzena edició del festival, que se celebrarà dissabte 4 de juliol de 2026, el Pla d'Ensala de Canet de Mar ha anunciat els tres primers noms del cartell 31 fam, de tiets o de talles,
i Maria Jaume, que faran vibrar segurament el públic en una nova edició de més de 12 hores de música i festa ininterrompuda fins a la sortida del sol.
Aquest primer avançament arriba amb una dada espectacular perquè ja s'han venut més de 10.000 entrades. Recordeu, doncs, 4 de juliol 2026, Canet Roc, primers noms, 31 fam de Tiets i Maria Jaume.
Bon dia, Catalunya. Desperta un cop més. A Sot Ràdio, la 31, la família. Venim directe des del Balboa, un dia més. El meu cosimà em porta 36 hores despert, no ho entendries, no. El bar i el goig, els meus follets estan portant medicina per totes i per tots.
Els més tranquils per la pista, com pins carters. No, no, me'l sento, no vinc a dinar, segueixo d'afters. Només en faig amb gent rara, però gent de puta mare. Has intentat partir-nos i ara tens pas el partner. Quin canvi que hem fet? El teu grup se'm no.
Aquesta nit crec que me la pela tot i me'n vaig a pol, eh? Si algú vol venir...
Està sortint el sol. Et fem de 13 a 14 com el Carles Puigdemont i arribem per Barcelona.
Som els Junqueras per culpa de beure molt. Quins a l'aster amb les cabres fan que ja no es senti dol. No li donis més repuls al bandam, que si no es lia. Avui segur que acabem tots liats al migdia. Sort que tinc el meu germà que m'ha portat bon esmorzar. Esmorzo fet de set cases amb el cubet a la mà. Vamos en tu, no en què dinar. Segueixo tàfter, porto res a casa.
Eh, ara en sèrio, o sigui, acabo de veure que seguiu Dafter. Avui tenim reunió amb l'equip a les 4, arribarem amb una cara de plàstic que flipa. I això és niño whisky, o sigui, això és multa, això és heavy shit.
Actualitat, l'agenda. Concerts, música en directe per aquest cap de setmana. Comencem per avui divendres a partir de les 8 del vespre. Alba Careta i Enrio al centre cívic Mates i Ramis de Barcelona. Últim Cavall al Foment de Girona i la Marta Rius a la sala El Torín d'Olot. A dos quarts de nou, l'Ecoc a la sala Elio Gaval.
de Barcelona i Gigi Ros i Maria Gein a la sala 0 de Tarragona. Per últim avui divendres a partir de les 10 de la nit fetus a la sala Teatre Casal Cultural Robert Brillas d'Esplugues de Llobregat.
Passem ara ja a demà dissabte. A partir de dos quarts de sis de la tarda, la Lubbit Van roba estesa trapella i el poni menut a la plaça Sant Francesc de Montblanc.
A les 7 de la tarda, inadaptats i ratpenat, a les cotxeres de Sants de Barcelona i l'Aranà, el Saló Gòtic de l'Alcora. A dos quarts de nou del vespre, Julieta,
Sandra Monfort i de tiets o de talles, com ho preferiu. Entre d'altres, el polígon industrial Cotes Baixes del Coy. També a la mateixa hora, demà dissabte, a dos quarts de nou del vespre, sóc un bohemio a la sala Helio Gaval de Barcelona.
I darrera recomanació per demà dissabte, a dos quarts de dotze de la nit, d'en Peralbo i el Convoy a l'Espai Dinars i Art de Camp Toni Gros a l'Esquirol. I ara ja, diumenge, al migdia.
Alba Careta i Enriu al castell de Barberà de la Conca, Carola Ortiz a la Fundació Conservatori del Liceu de Barcelona, el Pont i Menut al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, Jo Get i Maria Ribot a la plaça Pedreny de Serral i Marina Freixas a la plaça Major de Vimbudí.
I darrera recomanació pel diumenge a les 6 de la tarda Roger Mas als Jardins dels Francolins de l'Espluga de Francolí. Quan tothom viurà d'amor no hi haurà mai més misèria els soldats seran trobadors
Però potser no ho podrem veure. El llarg camí d'haver viscut, d'haver lluitat, d'haver somiat, d'haver estimat, d'haver perdut.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Les soldats seran troubadours, mais nous nous serons frères. La història sempre ha estat així, perquè arribi un temps d'amor, cal que la mort faci el seu joc, que ens serveix d'un solitari.
Quand les hommes vivront d'amour Il n'y aura plus de misère Et commenceront les beaux jours Mais nous sommes bons frères Quand les hommes vivront d'amour Ce serait la paix sur la terre Les soldats seront troubadours
Nenys som un fred. La vida és un camí de sang, cal ser i cal caminar. Passant la rella pel vell camp, soquem la terra pel demà.
Quan els homes vivran d'amor, i n'hi haurà plus de misèria, i començaran les peus junts, menys no serà mon frere. Quan tothom viurà d'amor, no hi haurà mai més misèria, els soldats seran trobadors,
Però potser no ho podrem veure.
Temps era temps que vam sortir de l'ol. Amb l'ol, el muscul, la pau, el coll, la flota, el moll, la llengua, el cul. Amb els símbols arraconats, l'aigua, la font, les restriccions i l'home del salt. Temps era temps, però...
que més que bons o dolents eren els meus i han estat els únics. Temps d'estrapar-lo i tranvies, farinetes per sopar i com una gallinela galeriant.
Tens d'una grande y libre, Metro, Gold, Mayer. O lo toma o lo deja, tomas y la bajes. Quintero, León y Quiroga, panallets y panallons. Pasora, César, Cubala, Moreno y Manchón.
Temps era temps, cadora i malament. Ho vam saber tot, qui eren els reis, d'on vénen els nens i què menja el llop. Tot barrejat amb el palet. La formació, l'espíritu nacional i els primers divendres de mes.
Senyora Francis, m'entén amb aquests coneixements què es podia esperar de nosaltres si encara no sabem, senyora, què serem quan siguem grans? Els fills d'un temps, els fills d'un país orfan,
Metro, Gold y Mayer O lo toma o lo deja Gomas y lavajes Quintero, León y Quiroga Panallets y Panallós Basora, César, Kubala, Moreno y Mancha
Fins demà!
Avui aquí a les entrevistes d'Actualicat tenim amb nosaltres el músic Jofre Bardegí que acaba de treure fa poquets dies un disc anomenat Jofre Bardegí interpreta Serrat. Hola Jofre i benvingut de nou aquí a Actualicat. Hola, bon dia, què tal? Primer de tot, Jofre, ha costat arribar fins aquí, no?
Molt de temps. Ha sigut una feina de molts mesos, anys inclús, i un projecte que portem treballant, això ja et dic, molt de temps, amb molt de carinyo, i la veritat que està sent un viatge per gaudir i per disfrutar. Com surt i de quina manera surt la idea de fer aquest disc?
Doncs aquest disc neix a partir de... El meu pare va fer fa molts anys, més de 25, diguéssim, que es diu Verdà i interpreta Serrat. El meu pare havia tocat amb el Serrat durant molt de temps i havia fet de director musical de bastants discos i havia treballat amb ell tota la vida. I aleshores ell li va fer aquest homenatge. A partir d'aquest homenatge jo vaig...
Vaig pensar que feia una efemèride, o sigui, això ho vaig pensar quan feia 22 o 23 anys que havia tret el disc, i vaig pensar, mira, pels 25 podré treure com una espècie d'homenatge a aquell disc i al meu pare i al Serrat i a tot, i al que signifiquen per mi a la meva vida. I a partir d'aleshores vam començar a treballar, o vaig començar a treballar en aquest projecte, com un homenatge a aquell disc i, evidentment, això, al meu pare i al Serrat.
O sigui que queda clar també que no és tan sols un homenatge a en Serrat, sinó en el binomi que vam formar en el seu moment serrat amb el teu pare Josep Maria, no? Sí, sí, així és. I no només això, sinó a tot el que ha significat. Vull dir que hem sigut dues famílies que, inclús després de morir el meu pare,
hem seguit juntes i hem conviscut molt tota la vida. Aleshores, és una mica tota aquesta nostra vida junts, diguéssim. No cal dir-ho, però òbviament ha estat aquest disc una realitat, gràcies també al beneplàcit del mateix Serrat, que també ha participat, no?
Sí, sí, sí. De fet, això, hi ha una cançó que és una mujer desnudant l'oscuro, que jo tenia unes demos que havien gravat el meu pare i el Serrat, a Guitarra i Veu, dels anys 80. Aleshores vaig aconseguir separar les dues, la guitarra i la veu, i a partir de la guitarra del meu pare vam fer una versió nova amb el Juan Malatorre, amb el productor,
I ja li vaig demanar al Joan, al Serrat, si volia tornar-la a cantar, diguéssim, amb mi i sobre aquesta guitarra del meu pare. I sí, sí, va ser meravellós. Evidentment em va dir que sí. Primer em va dir que ell, diu, no la cantaré millor que als anys 80, això ho saps. I dic, bueno, sí, però m'agradaria que ho poguessis cantar ara.
I sí, sí, va ser molt emocionant poder ser-hi. I després ell, doncs, la veritat que està molt emocionat amb el projecte i en parlem molt sovint i li he anat ensenyant tot com va quedant i tot. I la veritat que no m'esperava que li fes tanta il·lusió aquest projecte, cosa que sabia que li faria, eh? Però la veritat que està sent molt, molt emocionant.
A més d'en Joan Manuel Serrat has tingut unes quantes col·laboracions més, no? Sí, hi ha l'Anna Belén, de fet, que canta el Malsó per entregues, que és una cançó que havia fet el meu pare i el Serrat, l'única que vam fer junts, i li vaig demanar a l'Anna que ella ja canta la versió original si volia tornar a cantar en aquesta versió i també va ser molt fàcil i molt massa.
I ho va fer. Després hi ha l'Andreu Buenafuente, també, en la mateixa cançó, i el Litus. L'Andreu cantant, que li vaig fer... La veritat que va ser molt guai i molt generós per part seva. Li va costar molt, perquè, clar, està fora del seu àmbit, diguéssim, però la veritat que ho va fer superbé, va ser molt guai, i tenia molt clar que volia que fos ell, i va ser, com dic, molt generós.
I després també hi ha el Sant Ibalmès, en el temps que compartim moltes coses i entre elles el fet del nostre amor cap a l'obra de Serrat i també va ser molt fàcil fer-ho amb ell. Va ser molt maco fer-ho i laboriós, però crec que va quedar molt xulo.
Geofre, suposem també que va estar difícil seleccionar quines cançons anaven al disc, no? Sí. S'ha de dir també que aquest és el primer volum de dos, que el segon volum surt a l'abril, i aleshores ha sigut una selecció de 20 cançons...
que sempre en queden fora i fèiem la broma amb el Juan Malatorre, amb el productor, que esta la dejamos para el volumen 3, perquè realment podríem fer uns quants volums. Però bé, no ha sigut traumàtic. O sigui, ha sigut difícil, però no ha sigut traumàtic deixar-ne fora. També s'ha de dir que en directe hi ha algunes cançons que també farem que no estan incloses en el disc o en els discs.
El disc on ha estat enregistrat? El vam enregistrar entre la Casa Morada, que és un estudi on grava bastanta gent i on he treballat molt sovint, també a Estudio Silencio a Madrid, que és l'estudi del productor, del Juanma, i algunes coses a Oiro, a Barcelona també, i això, però bàsicament això, entre la Casa Morada i Madrid.
La producció, com hem estat comentant més d'un cop a través d'aquesta entrevista, ha estat a càrrec del Juan Mala Torré de Batusta Morla, un punt important a tenir en compte en aquest disc. És un grup que a mi em fascina, Batusta Morla, és un dels meus grups preferits ara mateix i el meu grup preferit aquí,
a l'estat espanyol. I això li vaig comentar, tenim amistat amb el Juanma, tenia molt clar que per les produccions que ell feia i això, que em venia de gust que fos ell, però em pensava que em diria que no, perquè com que en Metusta tenen molta feina i ell també com a productor, però em va donar la casualitat que el tio és molt i molt i molt fan de Serrat i aleshores em va
Em va dir que sí, un dia vam quedar a Madrid, un dia vaig anar allà i vam quedar.
I res, el tio em va dir, mira, l'únic que em va dir és, si m'esperes, lo quiero hacer. I aleshores el si m'esperes era esperar un any més, que no esperar quiet, perquè jo tenia bastanta feina també a seguir fent, i va ser esperar-lo a que ell es deslliurés de coses que estava fent per poder fer-ho. I sí, sí, i la veritat que és un acert, perquè ja et dic, jo tenia molt clar també que volia un productor, perquè jo normalment sempre...
faig el productor de les meves pròpies produccions, diguéssim, però en aquest cas, com que a mi em toca de molt de prop Serrat, diguéssim, i conec molta de la gent involucrada en els discos de Serrat,
m'és molt difícil allunyar-me de les versions originals i aleshores necessitava com una visió de fora més desacomplexada que pogués jugar amb les cançons des d'un lloc que jo segurament no hagués pogut fer sol.
I la figura del Juanma, tot i que també li va costar perquè, evidentment, li respecta molt l'obra i les produccions i els arrenjaments de Serrat, però ell no tenia aquest lligam i va poder-se allunyar una mica més. I la veritat que no crec que hi hagi una persona millor per poder fer aquesta feina que el Juanma, o com a mínim que m'agradi tant com ells.
Abans comentàvem que Serrat ha col·laborat en aquest disc, però fa uns anys el Geofre Bardegí i més d'un cop va col·laborar en algun disc d'en Serrat, no? Sí, de fet, de fet, a diversos. Curiós, però n'he cantat... L'altre dia pensava que potser, ho he de veure, però potser soc...
la persona cantant que ha col·laborat a més discos del Serrat, pensant-ho, l'altre dia em va venir al cap que potser és així. Vaig cantar sobretot el Malson per entregues el primer cop, quan era petit, una cançó que ara el que hem fet és que cantessin els nostres fills, els fills de la Maria, els nits del Serrat, diguéssim, i la meva filla canten el mateix que vam cantar nosaltres aleshores, l'any 89.
I després també vaig participar al disc, al Mo, diguéssim, fent com la segona part del Malson per Entregues, de la cançó Capgros, que era la cançó Amenatge al meu pare. I després el segon disc que vaig fer de...
de poemes de Miguel Hernández, allà vaig estar fent coros també en aquell disc, que ho tinc com així una mica oblidat, però també hi vaig participar. Per tant, he participat a tres discos cantant de Serrat, cosa que per mi és un honor brutal.
Jofre, ja per acabar, com dèiem, ara ha sortit el primer volumen de Jofre Verdagí, interpreta Serrat, i cap a l'abril del 2026 sortirà el segon volumen. La presentació, doncs, en directe, té alguna data ja? Tenim tancat ja Barcelona el 13 de maig, a Paral·lel 62, a la sala Barts,
dins el Guitar Fest, i les entrades encara no estaran a la venda, però sortiran cap a finals de mes o així. Però sí, sí, ens fa molta il·lusió començar a això, aquí a Barcelona, per B32. Per mi és un repte i m'impressiona molt poder actuar en un lloc com aquest.
Potser ens hem flipat, però lluitarem perquè sigui un èxit i perquè s'ompli. I això serà un concert segurament amb bastants convidats, també. Encara, evidentment, no puc dir qui, però tothom es pot imaginar una mica veient les col·laboracions del disc qui podria venir a cantar. I a partir d'aquí, doncs, la idea és fer concerts
Terminant de trencar dades també a Madrid i intentar tirar cap a l'Ecinoamèrica també. Aquesta seria la idea.
Ja ho sabeu, us podem avançar que el mes de maig a la Sala Paral·lels 62 de Barcelona Jofre Bardegí presentarà aquest disc Jofre Bardegí interpreta Serrat. Mentrestant, que sapigueu, que recordeu que ja aquest primer volumen el podeu trobar a les diferents plataformes digitals musicals. Jofre, de nou ha estat un plaer compartir minuts amb tu
Gràcies per aquest disc i et desitgem el millor, com sempre. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Una abraçada ben gran. Aquell dilluns va alçar-se'n aquí tots i a l'esmorzar va comentar amb la dona. Haver somiat que l'empaitava un home
d'aspecte fascinerós armat amb un 38 casant-lo a trets per tota la ciutat. Pels terrats i sota les clavegueres, corre que corre i l'home aquest darrere. Implecable i decidit com un àngel de la mort,
Esfareït i s'hi va ensopegar, però ens calbutxir rematés la feina. Ell tragué un arma i a mitja dotzena de trets va deixar-lo estès enmig d'un vessal de sang. I de darrere un arbre sortia en pau un company de penúries d'oficina per ensorrar-li un ganivet de cuina.
L'endemà assegut als peus del llit, ell li va dir plorós amb mala cara, que maleït malson continuava, amb ell al mig del carrer amb una pistola a la mà que encara fumejava pel canó. La gent cridava, plorava i corria,
volia moure els peus i no podia. Què és el que estava passant? Qui collons era aquell mort? En Pau tampoc poder fugir voltats de policies, cotxes i sirenes, les mans amanillades a l'esquena cops, de puny i empemtes se'ls van endurant un furgor.
Després un racó fosc i un llum als ulls i uns homes fent preguntes i amenaces en relació a un mafiós mort a la plaça. Per dos fanàtics fidels de diabòlics i rituals.
Va despertar-se això i tremolant la nit següent cap a dos quarts de quatre. Amb el sens falta anirem al psiquiatre. Ella va dir-se mentre ell li comptava sanglotant que el jutge sense haver-se'ls escoltat.
Es pensava que mai més no tornaria a mirar-se'n els seus ulls i açocapar el seu plat. Per sort en pau camí de la presó utilitzant la coneguda arbúcia del timpipiting la fixera fluixa va saltant marxa del tren i va fugir en la foscor.
I elles podrien un calabós fred, amb un camell penjat que només reia, i un transvestit amb barbes que li deia. Quan t'hi acostumis, veuràs que no s'hi està malament.
Quan van tornar del mig, es va dormir profundament, com un nadó al sofà. I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà, si no l'hagués despertat la seva pobra mujer, cridant que en Pau l'havia telefonat. Els de la Pasmat segueixen les passes,
Calma és un bon amagat a la casa, que afondejat en el port, tant s'espera un vasel grec. Caigué rodó i en recobrar-se tingué la sensació que a terra es bellugava, va obrir els ulls i es va topar amb una cara molt semblant a Charles Boyer, somrient-li a un pam del nas.
oferint-li una tassa de cafè i en veu de bellot de la mar li deia. A bebo bien dormir, Madame Messier, dans une de Viennus a Vivelons a Marseillet. C'est joli la liberté de Parisier, c'est joli la liberté.
C'est joli la liberté, n'est pas monsieur, c'est joli la liberté. La la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la
L'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, ARC, ha anunciat aquest passat dimecres els nominats dels Premis ARC 2025 que enguany celebren la seva edició número 23 i que per primera vegada tindrà lloc a Tarragona.
Després de tres edicions consecutives celebrades a Lleida, els Premis Arc arriben aquest any a Tarragona amb la voluntat de continuar impactant arreu del territori d'acord
amb els objectius que defineixen els premis, o sigui, fer créixer la contractació artística a totes les comarques catalanes, equilibrar culturalment el territori i garantir l'accés igualitari a la cultura arreu del país. Entre els nominats noms com la fúmiga, figaflaues, esvetlana,
o Judit Nederman. Tot el llistat de nominats el podeu trobar a la pàgina web d'onacat.radio onacatradio.cat Sembla que arriba el blau i em falta llum, potser em faltes tu i em trobo sol enmig de la nit plorant el que no he aconseguit.
Sembla que arriba el gris i em falta vèncer la por dels crits, que és la mateixa la del cantar, de no saber si arribaré ni si demà hi podré ser.
Quan sento que no puc més, em veu una força en forma de vers, desfoc de terra i arribo al cel, quan no puc més, quan no puc més, la vida em parla, quan no puc més.
Llum al cel que em fa sentir que som menuda. Llum al cel que em fa agrair la vida viscuda. Llum al cel que em fa sentir que som menuda. Llum al cel que em fa sentir que som menuda.
Com fa grair la vida viscuda, com fa grair la vida viscuda. Sembla que arriba el blanc.
I me'n adoro que al meu voltant tot morirà perquè tot és viu, que tard o d'hora tornem al niu. I quan sento que no puc més, se'm veu una força en forma d'avers, de sota terra hi arribo al cel, quan no puc més, quan no puc més, la vida em parla.
o no puc més i em porta a porta allà amb tu n'és.
que em fa sentir que som menuda llum de cel que em fa agrair la vida viscuda llum de cel que em fa sentir que som menuda llum de cel que em fa agrair la vida viscuda que em fa agrair la vida viscuda
Tota l'actualitat musical de casa nostra, Actualitat. Actualitat dirigeix i presenta Joan Manuel Fernández.
Amics i amigues, nens i nenes de la sala, el temps ja no dona per més. Hem de posar el punt i final aquesta edició. Això sí, tornem d'aquí set dies al proper divendres. Fins aleshores, ja ho sabeu, heu de gaudir de la música i si és en català, millor que millor, i si és en directe, doble millora. Adeu-siau!
A l'ombra I no ho sap, el que fem és un secret I m'entén els senyals que ens inventem I no pot evitar l'atrancament Pum, pum, la pistola traient fum I ara corre, fugim lluny Anem a l'ombra on no hi ha
Fins demà!
És la nostra nit, anem a mi.
Aquí la vida és més dolça, anem a l'ombra. Fem-ho com la cosa nostra i l'estiu desapareix tu i jo a la part més fosca. Anem a l'ombra. Aquí la vida és més dolça, anem a l'ombra. Fem-ho com la cosa nostra i l'estiu desapareix tu i jo.
I ho sap, el que fem és un secret. No entenen els enllals que ens inventem. Serem lliures mentre ens estimem.