Un pare bé i content, tot en revoltat de gent que canta i balla. Deixa-lo fer.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. De tanto correr por la vida sin freno, me olvidé que la vida se vive un momento.
De tanto querer ser en todo el primero me olvidé de vivir los detalles pequeños De tanto jugar con los sentimientos viviendo de aplausos envueltos en sueños
De tanto gritar mis canciones al viento, ya no soy como ayer.
Ya no sé lo que siento Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir Me olvidé de vivir
Hola, hola a tots i a totes. Una setmana més en perifèries sonores i segurament haureu pensat què li ha passat a Cecília avui perquè començar amb Julio Iglesias és molt fort i sí.
He vist una sèrie la setmana passada que m'ha agradat molt, molt, molt tendra, i no té res a veure amb el programa d'avui, i sí, i sí, però en realitat musicalment no. Jakarta es diu la sèrie. El prota és Javier Càmera, i bueno, no diré res més, solo que trata un poc el món adolescent del que hem parlat més vegades, i...
I sense dir-vos res, així com per fer... Com es diu aquesta paraula quan et compten el final d'alguna cosa? Spoiler. Spoiler. Sense fer spoiler, molt de sota, no? I ja sé la para d'avui, xerrarem dins del cos, que és un tema, també xerrarem un altre dia, segurament. Així, música en aquest sentit,
He vist que el programa va de din, de mí, o... seguramente, ¿no? Eh... Pues recomano. Profofina una carnicería y el altra una South Vice. Estrellas del ja... Ni de mirar. El... Tenía que estar guapa, ¿verdad?
Gràcies.