el Club del Country. Un programa que ha fet històric. Durant 60 minuts escoltaràs els èxits del moment i els grans clàssics de tota la vida. Des de 1987 som fidels a una manera d'entendre la música.
El Club del Country, presentat i dirigit per Rafel Corbí. Programa número 2000. Jolín, Jolín, Jolín, Jolín. I'm begging of you, please don't take my man.
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene, please don't take him just because you care. Your beauty is beyond compare with flaming locks of auburn hair with ivory skin and eyes of emerald green.
Your smile is like a breath of spring Your voice is soft like summer rain And I cannot compete with you, Jolene He talks about you in his sleep And there's nothing I can do to keep from crying When he calls your name Jolene And I can easily understand How you could easily take my man But you don't know what he means to me
I'm begging of you, please don't take my man Jolene, Jolene, Jolene, Jolene Please don't take him just cause you can You could have your choice of man But I could never love again He's the only one for me, Jolene
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene, I'm begging of you please don't take my man.
Jolene, Jolene, Jolene, Jolene. Please don't take him even though you care.
Avui escoltareu cançons que ja heu escoltat centenars, milers de vegades possiblement en la història de la música country. Però què podríem fer per celebrar el nostre programa número 2000, de manera ininterrompuda, des del 1987, aquell mes de maig que vam començar el Club del Country. I segurament les hem posat moltes vegades.
Doncs sí, escoltarem cançons que per nosaltres signifiquen que el com més que èxits a les llistes signifiquen la puresa de la música country, allò que a nosaltres ens ha enganxat des de sempre i segurament el que farem serà crear aquestes cançons que són les millors, tot i que això és discutible en moltes ocasions, de la música country.
Diuen que de Dolly Parton aquesta cançó Jolín ha inspirat tothom, tothom des de fa moltíssims anys, perquè més de mig segle després de publicar aquest èxit, aquest número 1, Dolly Parton va admetre que la inspiració real per a Jolín, una queixera de banc que fletejaven amb el seu marit Caldín, no era una gran amenaça per al seu matrimoni, com sembla la cançó.
Dolly Parton ens va portar aquesta peça i anys després encara la recordem, però n'hi ha moltíssims altres que voldríem escoltar, com per exemple el que us sembla si ho fem amb un altre gran clàssic que avui ens acompanyarà, aquesta peça d'en William Nelson, escrita per ell però portada a la fama en primer terme per Patsy Cline, aquest Crazy.
Crazy I'm crazy for feeling so lonely I'm crazy Crazy for feeling so blue I knew
You'd love me as long as you wanted And then someday You'd leave me for somebody new Worried
Why do I let myself worry? Wondering What in the world did I do? Oh, crazy
Fins demà!
I'm crazy for trying and crazy for crying and I'm crazy for loving you.
Se'ns nota que pot ser un bon exercici per triar quina és la millor música country de la història per cadascú. També segur que les que m'han agradat més al llarg del temps no estaran en aquesta llista que us poso avui. Potser algun altre dia ja ho faré. Crec que ja ho he fet amb algun dels 2.000 programes que hem portat a terme.
El gran Willie Nelson, a part d'escriure aquest crazy, ens recorda els reptes que formen part de la diversió i de la vida, i de la vida d'un músic de gira, que segurament pot ser extenuant, marcada per la manca de rutina, els horaris, les pressions, però la veritat, la diversió també en forma part. Aquí, amb On the Road Again, ens ho va demostrar el mateix Willie Nelson. I a més a més, l'origen de la cançó és una mica més guionitzat,
Nelson la va escriure per al seu debut cinematogràfic, un western romàntic del 1980, aquell On a Circle Rose. On the road again Just can't wait to get on the road again Life I love is making music with my friends I can't wait to get on the road again On the road again
On the road again, like a band of gifts as we go down the highway. We're the best of friends, insisting that the world keep turning our way.
Bona nit.
Fins demà!
Per moltíssima gent aquesta seria la número 1 de les cançons de la història de la música country, tot i que també hauríem de parlar, òbviament, de diferents generacions, amb els que han viscut amb el country que es porta des del 2000 cap aquí, de ben segur que això els semblarà d'una altra galàxia.
Però la veritat és que aquestes cançons ens van captivar moltíssims de nosaltres. La millor cançó country de la història? Possiblement. De fet, 50 anys després del seu llançament encara ho és una de les millors, reforçada per l'incomparable interpretació de George Jones. És fantàstica i a més s'ha de continuar també la producció d'en Billy Sherrill amb aquesta cançó. És una de les millors cançons, és dubte, de la història i de les millors interpretacions.
Fins demà!
He kept her picture on his wall Went half crazy now and then But he still loved her through it all Hoping she'd come back again
Every single I love.
I went to see him just today Oh, but I didn't see no tears All dressed up to go away First time I'd seen him smile in years
Bona nit.
You know, she came to see him one last time Oh, and we all wondered if she were And it kept running through my mind This time he's over her for good He stopped loving her today
It placed a reef upon his door And soon they'll carry him away He stopped loving her today
Bé, ens estem semblant més amb el nostre programa germà, que és, des de fa uns mesos, el Country Clàssics, un programa que van recuperar per pura inèrcia del que al llarg del temps es veia la música country. Cada vegada n'hi ha més, cada vegada surten més materials i, per tant, amb un sol programa no en fem prou. Hem de recordar els clàssics.
I de fet és avui el que estem fent, perquè una altra de les més grans cançons de la història podria ser I Walk On The Line. No cal mirar-la només al peu de la lletra amb el que diu. És la promesa solemne de devoció a la seva primera esposa, que un Johnny Cash recentment caçat apretenia que fos. També d'aquesta manera passem per alt moltes de les capes que la van convertir no només en un èxit country i també pop,
el primer número de Johnny Cash a la llista de country de Billboard, sinó també la cançó que definiria la seva B, de manera literal i de manera figurativa. Johnny Cash, I Walk the Line.
Bona nit.
Fins demà!
I keep you on my mind both day and night And happiness I've known proves that it's right
For you I know I'd even try to turn the tide.
Because you're mine I walk the line
Fins demà!
Si ens ha acompanyat d'anys aquesta cançó, estem celebrant el programa 2000 del Club del Country, per això aquest cop d'ull enrere. Esclar que aquí, com torno a repetir, és segons el color que tu vulguis veure, i en tots aquests colors que té la música country, perquè moltíssima gent, de ben segur que ens demanaria cançons com les millors de la història, per exemple, de Sam Hunt,
de Florida, Georgia Line, de Rascal Flatts o d'altres formacions que també han trencat el gel en tots aquests darrers anys. Però podríem escoltar peces d'aquestes, que són les menys escoltades avui en dia. La balada de Hank Williams. Si hi ha una balada d'ell, de la primera part del segle XX, poques cançons de qualsevol estil musical han obtingut l'èxit al llarg dels anys com aquesta. I'm some lonesome, I could cry.
Fins demà!
I've never seen a night so long when time goes crawling by. The moon just went behind the clouds to hide its face and cry.
Bona nit.
The silence of a falling star Lights up a purple sky And as I wonder where you are I'm so lonesome
Estàs escoltant el Club del Country amb Rafel Gorbí. Well, I was born a coal miners' daughter In a cabin On a hill and butcher holler We were poor but we had love
That's the one thing that daddy made sure of He shoveled coal to make a poor man's dollar My daddy worked all night in the Van Leer coal mines All day long in the field of hoeing corn
Mommy rocked the babies that night And read the Bible by the coal oil light And everything would start all over come the break of the morn Daddy loved and raised their kids on a minor's pay Mommy scrubbed our clothes on a washboard every day
Why, I've seen her fingers bleed To complain there was no need She'd smile in mommy's understanding way In the summertime we didn't have shoes to wear But in the wintertime we'd all get a brand new pair
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Estem buscant cançons que tantíssims anys després de la seva realització encara inspiren a cantants més moderns amb la seva música i sens dubte que aquesta ho és amb aquest piano, aquest banjo i la veu que acompanyava la incomparable Loreta Linn, els Jordaners, aquest coal miners' daughter que a més a més al ser una cançó autobiogràfica encara tenia
...molta més força... ...és una encapsulació de 3 minuts... ...de treball esgotador... ...amor parental... ...tasques interminables... ...i sobretot... ...orgull... ...igual que... ...una versió encara més vella... ...de fet... ...jo podia haver posat avui... ...la Nietzsche Richard Urban... ...perquè em va fer una versió... ...esplèndida... ...d'aquesta peça... ...Will The Circle Be Unbroken... ...però ja que avui... ...en aquest programa 2000... ...del Club del Country... ...estem tirant... ...bastant enrere...
Anem a escoltar aquesta adaptació d'un himne que va fer el patriarca de la família Carter, A.P. Carter. En la molt nova música country és equivalent a un himne nacional. Will the circle be unbroken.
I was standing by my window On one cold and cloudy day When I saw the hearse come rolling For to carry my mother away Will the circle be unbroken
Bona nit.
I told thee, Undertaker, Undertaker, please drive slow. For this body you are hauling how I hate to.
Will the circle be unbroken by and by, Lord, by and by? There's a better home awaiting in the sky, Lord, in the sky.
I followed close behind her, tried to hold up and be brave. But I could not hide my sorrow when they laid her in the grave. Will the circle be unbroken?
Fins demà!
Anem amb música una mica més contemporània, però tampoc tant, perquè ja han passat 30 llargs anys de realitzacions com aquesta, que ja vam escoltar no fa gaire setmanes, quan repassàvem els números 1. Per cert, que d'aquells programes especials encara ens en queden uns quants i continuarem a partir del programa de la setmana que ve.
Friends in Low Places és una d'aquelles cançons que també han passat amb aquesta història musical de la música country. Amb un fet afegit que va ser aquell famós i que no es va trobar en diverses versions perquè no era el que se'n diu Radium Friendly, no era amic de les emissores de ràdio, aquell tercer vers,
que després s'hi va posar en unes altres versions i arriba en un dels punts essencials dels concerts d'en Garth Brooks. Fins i tot, sense això, la cançó original ha estat perfecta de la manera que ho estava. Friends in Low Places, des dels anys 90, amb Garth Brooks. Blaming all on my roots I showed up in boots And ruined your black tie affair
The last one to know, the last one to show, I was the last one you thought you'd see there. And I saw the surprise and the fear in his eyes when I took his glass of champagne. And I toasted you, said, honey, we may be through, but you'll never hear me complain.
Cause I got friends in long places Where the whiskey drowns And the beer chases my blues away And I'll be okay I'm not big on social graces Think I'll slip on down to the oasis So I've got friends
En l'ofici.
I guess I was wrong I just don't belong But then I've been there before Everything's alright I'll just say goodnight And I'll show myself to the door I didn't mean to cause a big scene Just give me an hour and then
I'll be as high as that ivory tower that you're living on. Cause I got friends in no places where the whiskey drowns and the beer that chases my blues away. And I'll be okay.
Big on songs and graces Think I slip on down to the oasis Oh, I've got friends in low places I've got friends in low places Where the whiskey drowns And the beer chases my blues
Bona nit. Bona nit.
I'm not big on social races, think I slip on down to the oasis. Oh, I got friends in low places. I got friends in low places where the rescue grounds have appeared.
I a continuació un clàssic del 1968. Per segona vegada aquesta setmana la poso perquè també ha sonat amb el programa The Country Classics. És una de les cançons més interessants. Es podria veure de dues maneres i de fet va provocar una gran discussió amb el seu moment. Com una cançó d'amor directa o un revés, el moviment de llargament de les dones. O potser alguna cosa més matisada, una oda a les complexitats, el sacrifici i la comprensió mutua necessaris per mantenir una relació.
Eps, només és un home, eh? És allò que dèiem, perquè al cap i a la fi només és un home. És la cançó de Tommy Wynette, aquest número 1 de les listes del Hot Country Songs, la vés a Stand by Your Men, el club del country. Sometimes it's hard to be a woman
Give him all your love to just one man You'll have bad times And he'll have good times Doing things that you don't understand
But if you love him you'll forgive him Even though he's hard to understand And if you love him
Fins demà!
I'm too armed to cling to And something warm to come to When nights are cold and lonely Stand by young men And show the world you love them Keep giving all the love you can
Bona nit.
La peça que ens aportava Tommy Wynette i la que ens portarà un altre dels més grans de la història, Mel Haggard, va ser una cançó més acostada al folk que al country. Mama tried, amb la llegenda que hi posava cantant sobre...
complir 21 anys a la presó, passant cadena perpètua sense llibertat condicional. En realitat, la seva condemna a la presó només va acabar sent d'uns quants anys. Ell ja tenia poc més de 30 anys. Va ser un dels seus èxits més famosos, 4 setmanes el número 1 i un d'aquells clàssics que ha resistit la prova del temps. Amb aquells riffs penetrants de guitarra de Roy Nichols i les destacades lletres de Mel Haggard.
The first thing I remember knowing Was a lonesome whistle blowing And a youngin's dream of growing up to ride On a freight train leaving town Not knowing where I'm bound And no one could change my mind but mama tried One and only rebel child From a family meek and mild My mama seemed to know what lay in store
B'out all my Sunday learning, towards the bat I kept on turning, till mama couldn't hold me anymore. I turned 21 in prison, doing life without parole. No one could steer me right, but mama tried. Mama tried, mama tried to raise me better, but her pleading I denied. That leaves only me to blame, cause mama tried.
Dear old daddy rest his soul left my mom a heavy load she tried so very hard to fill his shoes
Fins demà!
El Club del Country, presentat i dirigit per Rafel Corbí. Out in the West Texas town of El Paso I fell in love with a Mexican girl Nighttime would find me in Rose's Cantina Music would play and 30 new world
Blacker than night were the eyes of Felina Wicked and evil while casting a spell My love was deep for this Mexican maid I was in love but in vain I could tell One night a while a young cowboy came in Wild as the West Texas wind
Dashing and daring a drink he was sharing With wicked Felina, the girl that I love So in anger I challenged his right for the love of this maiden Downward his hand for the gun that he wore My challenge was answered in less than a heartbeat A handsome young stranger lay dead on the floor
Just for a moment I stood there in silence Shocked by the foul evil deed I had done Many thoughts raced through my mind as I stood there I had but one chance and that was to run Out through the back door of roses I ran Out where the horses were tossed
Fins demà!
Fins demà!
Maybe tomorrow a bullet may find me, tonight nothing's worse than this pain in my heart. And at last here I am on the hill overlooking El Paso, I can see roses cantina below. My love is strong and it pushes me onward, down off the hill to Felina I go.
Off to my right I see five mounted cowboys, off to my left, right a dozen more. Shouting and shooting I can't let them catch me, I have to make it to Rose's back door. Something is dreadfully wrong for I feel a deep burning pain in my soul.
Though I am trying to stay in the saddle, I'm getting weary, unable to ride. But my love for the leader is strong when I rise where I fall. Though I am weary, I can't stop to rest. I see the white puffer smoke from the rifle, I feel the bullet go deep in my chest.
From out of nowhere Felina has found me Kissing my cheek as she kneels by my side Cradled by two loving arms that I'll die for One little kiss and Felina
Immediatament és una cançó que capta l'atenció de l'oient amb aquest compàs del 3x4 i un acampanyament de mariachi menys comú en la música country. Va ser una cançó fabulosa, li va aportar un Grammy a Marty Robbins per al seu enregistrament el 1961.
Kiss an Angel Good Morning va ser la cançó emblemàtica de Charlie Pryter pràcticament des de la setmana que la va publicar a l'octubre del 1971 cosa que vol dir alguna cosa tenint en compte que ja tenia anteriorment 29 èxits al número 1 a les llistes de música country l'èxit escrit per Ben Peters combinava de mala manera amb la seva cançó amb la seva manera d'interpretar escoltem aquest tema que també va mencionar més tard Alan Jackson Kiss an Angel Good Morning
Whenever I chance to meet Some old friends on the street They wonder how does a man get to be this way I've always got a smiling face Anytime and any place And every time they ask me why I just smile and say
Fins demà!
But some of them never learn it's a simple thing The secret I'm speaking of Is a woman and a man in love And the answer is in this song that I always sing You've got to kiss an angel good morning And let her know you think about her when you're gone
Kiss an angel good morning and love her like the devil when you get back home Kiss an angel good morning and let her know you think about her when you're gone Kiss an angel good morning and love her like the devil when you get back home
Cançons fabuloses que avui recordem a causa del nostre programa número 2000. Jimmy Webb va escriure Which It Aligned Man en resposta a una petició de Glenn Camdel per una altra cançó basada en un lloc, o geogràfica es podria dir, seguint la línia del clàssic de Camdel, escriptor Webb al 67, By the Time I Get to Phoenix.
Potser no esperaríem que una cançó escrita per encàrrec fos tan bona, o que contingués el que sovint es cita com una de les millors lletres mai escrites. Et necessito més que no pas et vull, i et vull per sempre. Wichita Lineman, de Len Candle. I am a lineman for the candle
And I drive the main road Searching in the sun for another home alone I hear you singing in the wire I can hear you through the whine And the Wichita London
Is still on the line I know I need a small vacation But it don't look like rain And if it snows that stretched down south Won't ever stand the strength
I need you more than want you And I want you for all time And the Wichita lineman Is still on the line
Gràcies.
Bona nit.
Quina preciositat recordar aquesta cançó amb el programa d'avui. També en recordarem una de mel coneguda. El que no és tan conegut és que altres artistes van intentar o van provar sort amb aquesta cançó abans que Kenny Rogers ho fes el 1978. Va ser ell però qui va portar aquesta cançó al número 1.
Aquesta peça escrita per Don Schlis convertir-la en un veritable éxit crossover, perquè ja també va ser un número 16 a les llistes del Hot 100. Amb la seva veu aspre, Kenny Rogers relata un viatge en tren on un tauró de cartes experimentat imparteix una mica de saviesa a un company de viatge que pel seu aspecte s'ha quedat sense cap as. Kenny Rogers, The Gambler. On a warm summer's evening On a train bound for no way
I met up with a gambler We were both too tired to sleep So we took turns of staring Out the window at the darkness Till boredom overtook us And he began to speak He said, son, I've made a life
Out of reading people's faces And knowing what the cards were By the way they held their eyes So if you don't mind my saying I can see you're out of aces For a taste of your whiskey I'll give you some advice So I handed him my bottle And he drank down my last swallow
Then he bombed a cigarette And asked me for a light And the night got deathly quiet And his face lost all expression Said, if you're gonna play the game, boy You gotta learn to play it right You got to know when to hold up Know when to fold up Know when to walk away
Bona nit.
Every gambler knows That the secret to surviving Is knowing what to throw away Knowing what to keep Cause every hand's a winner And every hand's a loser And the best that you can hope for Is to die in your sleep And when he finished speaking He turned back toward the window
Crushed out his cigarettes Faded off to sleep And somewhere in the darkness The gambler he broke even But in his final words I found an ace that I could keep You got to know when to hold Know when to fold up Know when to walk away And know when to run You never count your money
When you're sittin' at the table There'll be time enough for countin' When the dealin's done You got to know when to hold em Know when to fold em Know when to walk away And know when to run You never count your money When you're sittin' at the table There'll be time enough for countin'
Bona nit.
Només hauran estat 16 cançons, insuficients, és dubte, per diverses generacions també, i per als moderns, perquè també aquests hi compten, almenys al meu entendre, però són gairebé 100 anys d'història de la música country, que nosaltres portem resumint des d'aquell mes de maig del 1987, i que ens ha portat a enregistrar, amb moltes variants diferents, 2.000 programes amb el dia d'avui.
Per tant, amb aquests gairebé 40 anys de ràdio, només puc que donar les gràcies a la gent que ens escolta, a les emissores de ràdio que tenen d'haver de cada setmana portar-vos a aquest espai. M'acomiada amb una cançó de Lefty Frizzle que es diu Long Black Veil. És una cançó que diria que és una de les cançons més tristes mai escristes. Del 1959 explica la història d'un home que és executat per un assassinat que no va cometre.
No va donar cap coartada perquè havia estat en braços de la dona del seu millor amic. Esgarrifosa aquesta cançó, sens dubte, però que John Anderson, Sammy Smith, Bob Dylan, Proclaimers, John Byte, Johnny Cash varen versionar. Lefty Frizzle acomiada avui aquest especial del programa 2000 del Club del Country, de Top Core, des del fons el nostre Country Core. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Serà fins al programa 2001. Tornem la setmana que ve.
Ten years ago, on a cold art night, there was someone killed neath the town hall of life. There were few at the same, but they all agreed that the slave of
I spoke not a word.
She visits my grave when the night winds wind again.
The sky full was high and eternity near She stood in the crowd and shed not a tear
Fins demà!
Nobody sees, nobody knows but me Nobody knows but me
Thank you very much. Yes, thank you a whole lot. Yes, sir. And now we really got a boy coming up this next time that I could spend a whole day talking about. It's our special guest, of course. None other than Freddie Hart singing Chain Love.