logo

Coblejant

Magazine cultural que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la cobla. Una producció jove, feta des de Calella i que s'emet a més de 50 ràdios arreu dels Països Catalans Magazine cultural que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la cobla. Una producció jove, feta des de Calella i que s'emet a més de 50 ràdios arreu dels Països Catalans

Transcribed podcasts: 1
Time transcribed: 1h 7m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Moviment de plaques tectòniques a les cobles amb els tres canvis de músics de la coble Ciutat de Girona.
Hola, com esteu? Comencem, iniciem, ens demanem un nou programa Coplejant, ja ho sabeu. Tota l'actualitat sobre sardanes i música per a Cople. Aquesta setmana t'expliquem el més destacat dels traspassos de Cople d'aquesta nova temporada, començant per l'efecte dominó que han provocat els tres canvis a la Cople Ciutat de Girona durant el 2025. Aquest és el programa QA 373 i tenim més titulars.
Coneixem una nova col·laboració de Coplafusió amb el grup d'Arrel La Rauxa de Laura del Pino. I el grup de Roc Alcalà Norte fa ballar sardones al seu bolo al Sant Jordi Club amb els joves de la grupa de Molins de Rei. El debat sobre la futura llei de patrimoni cultural immaterial al Parlament de Catalunya s'ha desenvolupat segons alguns participants amb manca de diàleg real.
I els amics de la sardana de Santa Coloma de Gramenet compleixen 100 anys aquest 2026. A més a més neix la Fundació Robert Gerard, una eminència de la música amb dues sardanes que podem escoltar avui al programa. Comencem un magazín d'una hora d'actualitat sobre música de coble i sardanes. Comencem el Coplejant.
El que ha passat al moviment de la Sardana i la Cople aquesta inici de temporada passa per les cobles i així us ho expliquem. Moviment de plaques tectòniques a les cobles amb els tres canvis de músics que la ciutat de Girona va fer durant l'estiu del 2025.
I és que recordem que vam canviar el tip, la Felip Morales, el van canviar ara fa uns mesos per Josep Salvatella, que va marxar, marxa ara oficialment de la Copla Bisbal Jove i el substitueix a aquesta, a la Bisbal Jove, Quim Vinyes, que al seu torn marxa de la Copla Ciutat de Terrassa, que només hi ha estat, de fet, una temporada.
I allà hi entra Bernat Carrera, flamant guanyador de la beca Josep Maria Bernat, que fins ara estava a la principal d'Olot, pel que ens consta que encara no s'ha trobat un substitut en aquesta Copla Olotina. I, de fet, recordem que és difícil de trobar a Tiples.
Ho dèiem a la portada, fins a set canvis, almenys que nosaltres sàpiguem, ha provocat aquests tres canvis a la coble ciutat de Girona, a la resta de cobles del territori, especialment pel que fa a les cobles gironines, però com veiem ara, també a les de resta del territori. Felip Morales, per cert, se'n va, com ja vam explicar aquí al coble general, a la jovenívola de Sabadell a cobrir la plaça que deixa vacant Alfons Molina, que no va a cap coble.
A la trompeta, a la marxa de Juan Cofer de la ciutat de Girona, que recordem que va als mongrins després de la marxa en aquesta ocasió de Guillem Rodríguez, a la ciutat de Girona l'ocupa Ton Martín, que ha marxat de la cobla també Bisbal Jovem.
i en aquesta copla la trompeta serà ocupada per Aina Roca, una bisbal jove que, per cert, tenim com a mitja incorporació més d'aquesta temporada. Laura Carolca compartirà la plaça de trombó amb el seu representant Pau Feixes, que ens explica que per motius de logística familiar compartirà aquesta plaça de trombó a la bisbal jove.
I recordem que a la ciutat de Girona també hi havia un altre canvi. El trombó marxava a Eduard Figueroa, que de moment ens consta que no va a cap altre coble, però el seu substitut és un històric de la flama de Farnès. Tomàs Domingo, que deixa una bacana a la formació de Santa Coloma de Farnès, que ara ocuparà Ignasi Bofill.
Bofill va començar a tocar professionalment el món de la Copla el 2020 amb la ja desaparecida principal de l'escala. Actualment és Fiscorneira a la Copla-Rossinyolets i ara marxa per incorporar-se a la Flama de Farners. Està cursant el Grau Superior d'Interpretació de Trombó Clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya a l'ESMUC sota el mestratge de Dani Perpinyan.
Prèviament va cursar el grau professional de trombo i fiscor en el Conservatori de Calvènies de Girona amb Jordi Estartús, Josep Tró o també Gavi Mateu. L'any 2023 va guanyar la beca Josep Maria Bernat, recordem-ho, per a joves instrumentistes de coble.
I a la ciutat de Girona hi havia un quart canvi, recordem el director que també l'han canviat aquest 2025, Jordi Picorelli, per Esteve Molero, que ens consta que Molero ara mateix no va a cap altre coble.
Déu-n'hi-do amb els canvis que han provocat la Copla Ciutat de Girona la setmana que ve. N'explicarem de nous, però avui volíem posar el focus en aquest traspàs de Copla, que ja ho sabeu que repassem cada hivern. Seguirem la setmana que ve amb més canvis.
Escoltem Aires juvenils de Narcís Costa, a càrrec d'aquesta, la Copla Ciutat de Girona.
Mira l'acabada, canto amb aquesta vesa, canto perquè ella és la més marrana. Elles van picar en pandero, com rebota el seu trasero, sembla que ballin serranes. Perquè me la veus deies per l'anat, passarà el cap de setmana, passarà per un ritme rana tanga. Coplejant amb Caralpe de Monte. Conexions al territori.
L'agrupació sardanista de La Garriga va celebrar aquest diumenge a la tarda el seu aplec d'hivern amb dues ballades consecutives a càrrec de l'escopla juvenívola de Sabadell i la principal del Llobregat al pavelló municipal. Imatges a les nostres xarxes socials.
I l'altre punt on vam posar el focus aquest cap de setmana va ser Artesa de Segre a la Noguera, que ha estat l'escenari de la nit de la Sardana 2026, que enguany ha arribat a la 30 edició. A l'acte, celebrat dissabte al vespre, s'hi van reunir més de 300 sardanistes d'arreu de la demarcació i ha servit per celebrar la cloenda del 50è concurs de colles sardanistes de la terra ferma i el lliurement de guardons a les colles.
En el mateix acte s'ha fet el lliurament dels premis Sardellida i Rotllana 2026 concedits, com explicàvem la setmana passada, a Flavia Boleda i a l'Ajuntament de Palamós per al Festival Amso de Copla, respectivament. Com a cluenda de l'acte, les va Riu d'Or de Sant Fruitos de Bages i la Copla, la principal del Llobregat, van oferir un concert en què van fusionar la dansa tradicional catalana amb la música de Copla.
En acabar la nit de la sardana es va traslladar al poliesportiu d'Artesa de la Segre on hi va haver un sopar amb 200 sardanistes i també una posterior ballada amb la Copla Llobregat. L'esaveniment l'ha organitzat la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida conjuntament amb l'Ajuntament d'Artesa de Segre i els amics de la sardana d'Artesa de Segre.
Escoltem ara records d'artesa, una estrena de Jordi Molina, que és la primera sardana dedicada a aquesta població que s'estrenava al seu aplec l'any 2024, aquest any ja farà dos anys. Escoltem records d'artesa de Jordi Molina.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Això era Records d'artesa de Jordi Molina. Estimada Marieta, anirem a la ciutat, ballarem una sardana i estaré al teu costat. Marieta Cistellera, tu que en saps de fer cistells, me'n faràs una panera per anar a collir clavells. Coplejant amb Caralpe de Monte.
El debat sobre la futura llei de patrimoni cultural immaterial al Parlament de Catalunya s'ha desenvolupat, segons alguns participants, amb manca de diàleg real. Això ho denuncia l'antropòleg Guillermo Soler en un article publicat a la revista digital Tornaveu.
Soler, que va compareixer davant de la Comissió de Cultura en representació de l'Associació Catalana Professional d'Antropologia, assegura que les sessions parlamentàries han estat més un tràmit que no pas un espai de debat. Segons ha explicat, les intervencions sovint eren contradictòries i mancava un consens bàsic sobre una qüestió clau, la definició mateixa de patrimoni cultural immaterial, que recordem-ho també recull la Sardana.
Explica que cada compareixent tenia 10 minuts per exposar el seu posicionament, generalment en torns de 3 o 4 intervencions. Tancat el bloc, els diputats presents feien una valoració global que sovint no passava d'un agraïment genèric a les aportacions, denuncia. El problema fonamental, segons recull l'article, és que no hi ha un consens bàsic sobre una qüestió tan central com és la definició d'aquest patrimoni cultural immaterial a la nova llei.
L'autor apunta que aquest problema ja es va repetir durant el procés participatiu del 2022, del qual vam informar aquí el Coplejant i lamenta que al llarg de gairebé una dècada no s'hagin creat espais reals per al contrast d'idees i la construcció de consensos.
I parlant de patrimoni immaterial, els sardanistes tenen aquesta cursa Camí de l'UNESCO per declarar la sardana Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Fa molts anys que ho intentem, ho intenten, no s'ha aconseguit encara, però tenim una sardana que ho demostra. Camí de l'UNESCO d'Anna Abad, una sardana que s'estrenava el 2020. L'escoltem avui aquí al Coplejant.
Gràcies.
Gràcies.
Això era Camí de la Unesco, d'en Nevat. I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral i ballen sardanes a plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
El tiple Quim Vinya, juntament amb altres músics de coble, han participat aquest cap de setmana en la gravació d'un tema del nou disc que prepara La Rauxa, un projecte de Laura del Pino que porta per eslògan per a les pubilles més nostàlgiques i disbauixades.
Elles mateixes expliquen a les seves xarxes que aquesta setmana passada han estat 10 dies intensos de caliüet, diuen, molt riures, molta soni, molta, molta, molta feina gravant aquest nou disc. Tindrà, com dèiem, una col·laboració amb els instruments de la cobla. Ho sentirem ben aviat, encara no ho podem sentir, però de moment tenim una mica com sona aquest grup, la rauxa, que ben aviat serà fusionada amb música de cobla.
No vull fer memòria, jo t'ho dic pel teu bé, que en trauràs. No, no t'ho diré, no t'ho diré pas.
I no deixem de parlar de Quim Vinyes, perquè a més de Tiblaire també és sardanista i sardanista dels joves de la grupa de Molins de Rei. Precisament aquest cap de setmana ha tingut feina perquè, juntament amb tres dels seus companys, ha participat a un dels bolos del grup de pop rock madrileny Alcalá Norte al Sant Jordi Club a Barcelona.
En les imatges que trobareu a les xarxes socials dels joves de la grupa es veu com quatre sardanistes de la grupa de Molins de Reill ballen sardanes satàniques vestits d'astronautes mentre sona aquesta música d'Alcalá Norte. La vida ganyà.
Bona nit.
Si vols estar informada de l'actualitat coplística a Catalunya, escolta'ns a la teva ràdio o a coplejant.cat. L'agenda. Vinga, ja anem amb l'agenda sardanista. Comencem a dijous 5 de febrer perquè dos d'una ja ballada amb la nova Ballès a Calaf.
amb motiu de Santa Calamanda. Divendres 6 de febrer a les 8, Guillem Roma i la Copla Marinada faran el seu concert de Copla Fusió al Teatre Principal d'Olot i dissabte 7 de febrer la Festa del Sardanista de Sant Joan de la Vila Torrada arriba amb una ballada a les 5 de la tarda amb la Nova Vallès.
També dissabte, que ve a les 5 de la tarda, ballada amb la Salvatana Sabadell, i a les 6, cloenda del territorial de Barcelona, ciutat i comarques, al Casinet Tostafrancs, a Sants Montjuïc, a Barcelona, amb la Copla Maricel.
També dissabte que ve a les 8 del vespre a Sabadell, ja ballada amb la, disculpeu, concert amb la Salvatana, la Fira de Sabadell. I també diumenge 8 de febrer 2 de 12, ara sí, ballada amb la Copla Sabadell a Premià de Mar a la Festa Major Petita.
Diumenge que ve també a 2 de 12 ballada a Sant Andreu a Barcelona amb la juvenil volada Sabadell i a les 12 ballada a Hostalric amb la copla La Flama de Farnés. També a la tarda de diumenge que ve a les 4 de la tarda ballada amb la Costa Brava a Banyols de la Marenda i diumenge que ve a les 5 de la tarda amb la copla Canigó ballada a Taradell.
Dilluns que ve, dia 9 de febrer, Galalírica amb la cuble mediterranial Casino de l'Aliança del Poble Nou a Barcelona concert a les 7 de la tarda. I aquesta setmana destaquem...
Doncs el 45è aplec de la sardana de Navarcles que arriba diumenge que ve 8 de febrer a les 4 de la tarda amb les cobles Lluïsos, Marinada i Jovení Volat de Sabadell al pavelló municipal. Un aplec de tarda amb 3 cobles que nosaltres esperem escoltant Joiosa Navarclina, una sardana de Josep Codina que escoltem a càrrec de la principal de l'Avisbal.
Música Música
Fins demà!
Bona nit.
Això era Juliós en la Berclina, de Josep Codina.
Jo que soc més català que el pi de les tres branques o la guita de l'apatú. Jo que soc un gran artès de la cobla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Corint. Notícies. Societat.
Neix la Fundació Robert Gerard, entitat sense ànim de lucre amb la voluntat de preservar, estudiar, difondre i projectar escala nacional i internacional llegat del compositor català, una de les figures fonamentals de la música del segle XX i que té dues cerdanes.
Destaca la creació del Festival Internacional Robert Gerard que se celebrarà a Barcelona a la tardor del 2026 en la col·laboració amb l'Auditori, el Museu de la Música i l'ESMUC, així com una programació prèvia a Valls i el Camp de Tarragona. Nascut a Valls, precisament l'any 1896, Gerard és un compositor i intèrpret de reconeixement internacional, una figura que es considera clau de la música catalana i europea.
Té al seu catàleg dues sardanes escrites i estrenades a finals dels anys 20 al Palau de la Música Catalana, que formen part de l'antologia que el Centre Robert Gerard, vinculat a l'Auditori de Barcelona, ha presentat recentment al voltant del compositor.
Collage és el títol de l'antologia que consta d'un llibre i set discos amb gravacions descatalogades. És precisament en aquesta gravació que s'hi ha inclòs Sardana 1 i Sardana 2, al costat d'altres peces d'inspiració catalana, com sis cançons populars catalanes o Candionero de Padrell. L'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'OBC, juntament amb la coral Càrmina i la soprana Anna Kors, s'han encarregat d'aquesta interpretació.
Aquesta selecció de música completa la biografia de vida i obra de Robert Gerard, del compositor Josep Maria Mestres. Anem a escoltar aquestes sardanes. Comencem per la sardana número 1 de Robert Gerard. L'escoltem a càrrec de la Copla Sant Jordi i la podem trobar en el disc Sardanes al Vent, 8 compositors.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
. . . .
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Això era Sardana número 1 de Robert Gerard. Estàs escoltant el Coplejant, l'únic magasin d'actualitat sardanista dels països catalans.
Robert Gerard va ser deixeble d'Enric Granados i també d'Arnold Schoenberg, de manera que es va convertir en vida en un pioner de la música a tonal i el do de cafonisme també a Catalunya. Recordem, ho té dos sardanes. Anem a escoltar aquesta segona sardana número 2 de Robert Gerard, també interpretada per la Copla Sant Jordi.
. . .
Fins ara!
Fins demà!
Fins ara!
Això era Sardana número 2 de Robert Gerard.
Som Cerdana ha decidit adherir-se a l'Acadèmia Catalana de la Música aquest 2026. L'objectiu és formar part d'una xarxa transversal de professionals que treballen per defensar i millorar el sector musical a Catalunya. Amb aquesta adhesió Som Cerdana s'assuma a entitats com l'Associació Catalana de Compositors, el Taller de Músics, el Palau de la Música, l'Orfeó Català o l'Escola Superior de Música de Catalunya. Aquesta notícia obre el bloc de breus aquesta setmana.
Diumenge 15 de febrer, a 2 de 7 de la tarda, el casal de Calaf celebrarà el concert de la banda sonora dels Pastorets de Calaf amb música en directe interpretada per la vell Puig Copla, el cor Eixaudió i el cor d'homes d'Igualada. El concert serà dirigit per Valentí Miseracs. El concert s'emmarca dins dels actes de celebració del centenari dels Pastorets de Calaf i suposa reviure una música per a Copla creada per celebrar aquests 90 anys dels Pastorets.
I trobada cultural en el marc del Tradicionarius 2026. Així ho ha explicat Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània de Manreses al seu Instagram, on es pot veure una fotografia dels diferents responsables de tota la xarxa d'espais i festivals d'arts d'arrel de tot el país. Per cert, no hi ha...
el director de l'amçó de Copla. En la fotografia podem veure responsables tant dels tradicionaris com de la Fira Mediterrània de Manresa, però també del Càntut, de Casa de la Música, de l'est-dansa, del Fim Peté, de Vilanova i la Geltrú, també l'Eva Festival, la Cornamusa, també el Contra Dansa o el Dansà Nou amb en Ruth Martínez al capdavant.
Aquesta trobada ha servit per posar opinions en comú sobre la música i la cultura d'arrel al nostre país i com aquesta es vertebra en tots aquests festivals que se succeeixen al llarg dels mesos de l'any.
Coplejant. Coplejant. Coplejant. Amb canal P de Monte. Bé, nosaltres tanquem l'edició d'avui celebrant els 100 anys dels Amics de la Cerdona de Santa Coloma de Gramenet. Des d'aquí els felicitem per aquesta efemèride.
de compromís amb la sardana que comença o que s'inicia amb el concert del centenari dels Amics de la Sardana de Santa Coloma en un any commemoratiu que combinarà memòria històrica i cultura popular, asseguren. L'any 1926, un grup de joves va decidir fer un pas endavant i obrir-se pas amb la sardana Santa Coloma, hagin nació l'agrupació Amics de la Sardana i per aquest motiu, durant el 2026, l'entitat ho commemorarà amb un calendari intens d'audicions, ballades i actes especials.
Xavier López, amic cultura, explica que les primeres sardanes documentades no apareixen a Santa Coloma fins a inicis del segle XX, interpretades per bandes en actes religiosos, fet que va despertar l'interès d'una part del jovent, com deia Mare.
Un dels primers testimonis escrits data del 1912, durant la Festa Major d'Estiu, amb una audició a càrrec dels Germans Tosell, fins que el 1926 es va constituir formalment aquesta entitat en plena dictadura de Primo de Rivera.
Continua explicant que, malgrat les dificultats econòmiques i els canvis de context polític i social, l'entitat va aconseguir consolidar una activitat regular. La guerra civil espanyola va suposar una ruptura abrupta amb la desaparició gairebé total de la sardana de l'espai públic durant anys. Tanmateix, la perseverança dels sardanistes colomencs va permetre recuperar progressivament l'activitat durant la postguerra i fins avui, del 1926 al 2026. 100 anys d'història que...
Es diuen ràpid. Nosaltres acabem per avui. Recordeu que ens podeu trobar a les nostres xarxes socials. Escoltem per tancar de Farnés a Gramenet. És de Josep Gravalós fent aquest joc de Santa Coloma's.
Som a Facebook, Instagram, TikTok, a Threads i també tenim canal a Telegram, a Whatsapp i a Youtube i també ens podeu escoltar a Coplejan.cat a les plataformes digitals i a una de les més de 70 ràdios que ens emeten arreu dels països catalans. També ens podeu escriure a correu arreu a Coplejan.cat. Res més, això, tornem la setmana que va al mateix lloc i a la mateixa hora per explicar-vos tot el que és notícia al món immens de la sardana i la Cople. Mentrestant, Coplejeu força!
Fins demà!
Fins ara!
Cada dia cau el sol dins els jardins, ja tenc Covid. Si vols ja te puc convidar aquí, si no estic dormint. Mai he vist saps de l'oligua, estic més tancat sols.
Si m'enxerraus pensant com amb un faig o de sa dotxa. Dibus pensant castells de flors i el sentiu no ho trauré. I dins els talls s'envols seran.
Bona nit!
This is Rock and Roll Radio. Stay tuned for more Rock and Roll.