This is Rock and Roll Radio. Stay tuned for more Rock and Roll. This is Rock and Roll Radio. Stay tuned for more Rock and Roll. Today we protest against war, fascist, racist or any kind of abusive regime. Welcome back to The Eclectic Connection.
Benvinguts, benvingudes a la Conexió Eclèctica. Aquí connectem música i protesta. Una sessió de temes antibelicistes, antifascistes, antiracistes, en contra de qualsevol règim opressor, perquè som i serem eclèctics. I aquí comencem amb els Black Sabbath.
Els porcs de la guerra. Des del seu Paranoid 1970, dedicat als polítics malparits que comencen guerres i no saben com acabar. Warpics! Just like witches at black masses Evil minds that plot destruction
Sorcerer of death's construction In the fields the bodies burning As the war machine keeps turning Death and hatred to mankind Poisoning their brainwashed minds
Té companyia. Com t'ho fas, anem. Obrim les orelles al món. The white man came across the sea. He brought us pain and misery.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Run to the hills, correm els turons perquè venen els colons. Aquesta és la protesta dels Iron Maiden en suport als indis americans que van patir la colonització dels europeus. I aquest és el tema inclòs a l'àlbum The Number of the Beast 1982.
Continuem amb aquesta connexió protesta. Ja continuem amb el John Fogarty amb Creedence Clearwater Revival. El 1969 dedicaven el tema Fortunet Son, vull dir, el fill afortunat d'aquells que no havien d'anar a la guerra. És un tema antibèlic en contra de la guerra del Vietnam i només, evidentment, anaven els fills de les classes pobres i desesperades en 1969.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
All we are saying is give these a chance.
All we are seeing is give peace a chance. Donem una oportunitat a La Pau. Aquest és un altre himne antiguerra editat en 1969 i composat pel John Lennon amb la Plastic Ono Band.
Sembla mentida que encara al segle XXI estiguem repetint el mateix, el mateix, sempre el mateix. La història es repeteix. L'estupidesa humana no té límits. I no, no anem gaire lluny perquè a Amèrica, al segle XXI, al 2026, la policia antimigratòria han assassinat els propis americans.
Els U2, justament el febrer del 2026, han editat un miniàlbum anomenat Days of Ash, dies de cendra, en el que trobem un tribut a la Renee Good, assassinada per la policia del Trump malparit, i aquest és l'American Obituary, la defunció del govern americà.
Fins demà!
See the color of her eyes. 9.30 Minneapolis to desecrate domestic bliss. Three bullets blast, three babies kiss. Rene the domestic terrorist for what you can't kill can't kill. America will rise against the people of the light.
Fins demà!
America! America!
La nit dels eclèctics, el planeta de la música independent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
American Idiot. No tots els americans són idiotes per donar suport a les guerres provocades per polítics tan podrits com el Trump. I aquest és el manifest del Green Day el 2004.
Molt abans, Bikini Kills editaven un disc al 92, de fet, en protesta en contra... De fet, és una protesta feminista en contra, de fet, del sistema que ignora... De fet, la societat masclista ignora, invisibilitza les necessitats de les dones. I aquest és el tema, feels blind. De fet, sentir-se sec és així...
Bikini kills.
el contestador automàtic de la connexió eclèctica. Si saps la resposta, deixa el teu missatge després del senyal. Through the winter's ice and cold, down Nicolet Avenue, a city of flame fought fire and ice, neath an occupier's boots.
King Trump's private army from the DHS Guns belted to their coats Came to Minneapolis to enforce the law Or so their story goes Against smoke and rubber bullets In the dawn's early light
Fins demà!
We'll take our stand for this land And the stranger in our midst
Killed and roamed in the winter of 26 We'll remember the names of those who died on the streets of Minneapolis Trump's federal thugs beat up on his face and his chest
Fins demà!
Bona nit.
Remember the names of those who died on the streets of Minneapolis.
Streets of Minneapolis. Als carrers de Minneapolis la policia del Trump, anti-immigració, segueix impunament matant i, de fet, han abusat de la seva posició autoritària.
Això és el que denuncia el Bruce Springsteen des del seu recent tema editat el 2026, igual que ho va fer el 1982 amb Born in the USA. Potem fora aquesta policia malparida i el Trump de pas també.
Fins demà!
I disculpeu que he parlat per sobre de la música i de la veu del Bruce Springsteen però és que no podia deixar de comentar-ho.
Continuem amb aquesta connexió amb la protesta. La cançó protesta de Minneapolis passem a Brixton amb les pistoles dels Clash, 1979. Aquest és el tema inclòs a London Calling, en 1980 es va editar i així sonava de bé, The Clash.
Com t'ho fas, anem. Obrim les orelles del món.
Fins demà!
Fins demà!
God save the Queen. Déu salvi a la reina i al règim fascista perquè no tenen futur.
Aquest és el manifest dels Sexpistols en 1977. Des del Nevermind the Bullocks no tenen importància les collonades, però aquí ho diem clar i català. No necessitem aquests moviments fascistes, ni aquí ni enlloc.
I ara passem a Heaven 17, a 1981. Editaven el Penthouse & Pavement i aquí escoltem el Fastest Groove. We don't need this. Have you heard it on the news?
Fins demà!
No, no, no, no.
Some people say we got a lot of malice Some say it's a lot of love But I say we want to put moving And yet we get what we deserve
Now we the man's of chance
Fins demà!
Fins demà!
I'm black, I'm proud, say it louder.
Ho diem ben alt, som negres i orgullosos. Aquest és el missatge de James Brown. De fet, està dirigit a la població americana en 1968, antiracista fins al final. I només demanem respecte pels que pensen i són diferents. Aquest és el tema d'Areta Franklin. És tot un himne del moviment feminista editat en 1967.
Southern trees bear strange fruit Blood on the leaves and blood at the root Black bodies swinging in the southern breeze
Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
Then the sudden smell of burning flesh Here is a fruit for the crows to pluck
Strange fruit. La fruta estranya eren homes negres penjats als arbres als anys 30. Aquest era el tema de Billie Holiday, editat el 1939, i va ser una de les primeres cançons protesta.
Com la de Gil Scott Heron, a 1970, dedicava aquest tema als homes blancs que s'anaven a la lluna, mentre la població negra només podia sobreviure en un món governat pels polítics podrits. I així ho manifesta Gil Scott Heron. It was inspired...
It was inspired by some whiteys on the moon. So I want to give credit where credit is due.
A rat done bit my sister Nell with Whitey on the moon. Her face and arms began to swell and Whitey's on the moon. I can't pay no doctor bills but Whitey's on the moon. Ten years from now I'll be paying still while Whitey's on the moon. You know, the man just upped my rent last night cause Whitey's on the moon. No hot water, no toilets, no lights but Whitey's on the moon.
I wonder why he's upping me, because Whitey's on the moon? Well, I was already giving him 50 a week and now Whitey's on the moon Taxes taking my whole damn check, the junkies make me a nervous wreck The price of food is going up and as if all that crap wasn't enough A rat done bit my sister Nell with Whitey on the moon Her face and arms began to swell and Whitey's on the moon
With all that money I made last year for Whitey on the Moon, how come I ain't got no money here? Whitey's on the Moon. You know, I just about had my fill of Whitey on the Moon. I think I'll send these doctor bills air mail special to Whitey on the Moon.
There's too many of you crying Brother, brother, brother There's far too many of you dying
War is not the answer For only love can conquer hate You know we've got To bring some lovin' here today Picket lights and picket signs
Purnish me with brutality Talk to me so you can see What's going on? What's going on? What's going on?
What's going on? Què està passant? La història es repeteix com l'estupidesa humana. Continuem abusant del planeta, destrossant la natura i aquí posem ànima i consciència amb Marvin Gaye amb aquest hit emocional de 1971.
I ja passem a una altra cançó protesta de 1966 for What is Worth, pel que val la pena. Aturem la guerra amb la psicodèlia de Buffalo Springfield for What is Worth, 1966. I think it's time we stop, children, what's that sound? Everybody look what
Bona nit.
de la música independent. People moving out, people moving in, why? Because of the color of their skin. Run, run, run, but she can't hide. An eye for an eye, a tooth for a tooth, both for me and I'll
The only person talking about love and brother is the preacher. And it seems nobody's interested in learning but the teacher. Segregation, determination, demonstration, integration, aggravation, debilitation.
Bona nit.
Bona nit.
Bowl of confusion, una bola de confusió, això és el món avui, al segle XXI, però això ja ho deien els Temptations en 1970, quan els criminals i la policia eren els mateixos, que abusaven de tot i tothom. I és que ens hem d'aixecar, hem de manifestar els nostres drets davant d'aquesta gent malparida.
Això és el que ens diu el Bob Dylan i els Wailers des de l'àlbum Burning Cremant des de 1973. Get up, stand up. Stand up for your right. Get up, stand up. Stand up for your right. Get up, stand up.
Fins demà!
Now you see the light Stand up for your right Come on Get up, stand up Stand up for your right Get up, stand up Don't give up the fight Get up, stand up Stand up for your right Get up, stand up Don't give up the fight
Joan Jopega, de l'estudi, sempre té companyia. Com t'ho fas, anem. Obrim les orelles del món.
There's power in a factory, power in the land, power in the hand of the work I
Fins demà!
The union forever defending our rights Bound with the flag let the workers unite With our brothers and our sisters from many far off lands There is power in a union Now I long for the morning that they realise brutality
Fins demà!
Power in the union, hi ha poder a la Unió Obrera, la classe treballadora que sosté el món. Aquesta és la reivindicació del laborista britànic Billy Braque, a 1983, des de l'àlbum Talking with the Taxman about poetry, parlant de poesia amb el recaptador d'impostos.
Des de la Conexió Eclèctica ens unim amb aquests moviments, moviments protesta en contra del règim opressor, qualsevol que sigui. Sí, senyor. Aquest és el Woody Guthrie.
All you fascists are bound to lose. Els fascistes estan destinats a perdre, no tenen futur. I així arribem al final d'aquesta connexió amb la cançó protesta. Well, I'm gonna tell you fascists
Bona nit!
Bona nit! Bona nit!
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Quantes vegades ho hem de repetir? Quants anys hem d'existir per resistir i existir abans que molta gent sigui lliure? La resposta es troba al vent. I ens acompanyem així, amb aquest moment incombustible del Bob Dylan del 1962. Good night and good luck. Be good. ... ... ...
The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind. Yes, and how many years can a mountain exist? For it is washed to the sea.
Yes, and how many years can some people exist before they're allowed to be free? Yes, and how many times can a man turn his head and pretend that he just doesn't see? The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind.
Yes, and how many times must a man look up before he can see the sky? Yes, and how many ears must one man have before he can hear people cry? Yes, and how many deaths will it take till he knows that too many people have died?
The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind.