Big stories for the big screen. This is Inedit Connection. Benvinguts, benvingudas a la Conexió Ecléctica.
Avui connectem amb el Festival Inèdit, el punt de trobada dels amants del cinema i la música independent en totes les seves formes d'expressió. Des de Barcelona, la resta del món amb més de 22 anys de projecció. I comencem amb Copland.
Aquest tema de polis ens serveix per donar introducció a aquest programa. Regata de Blanc navegant per les zones de la teva ràdio des de 1979. Aquest és el tema i, de fet, el film dedicat a Stuart Copland.
Conegut per ser el bateria dels polis i també ha sigut director d'orquestres sinfòniques i productor de bandes sonores per directors tan coneguts i reconeguts com Oliver Stone o Coppola. Hopeland.
In the morning, gonna die In the evening, gonna die
My mother was of the sky My father was of the earth But I am of the universe And you know what it's worth I love this
The eagle picks my eyes, the worm he licks my bones. Feels so suicidal, just like Dylan's Mr. Jones.
Bona nit!
John Lennon and the Plastic Ono Band. Després de deixar els Beatles, el John Lennon va formar el seu grup amb la Njoko Ono. I a 1969, un jove promotor de Toronto va aixecar un festival que semblava bucar el fracàs. Contra tot pronòstic, va aconseguir portar els Doors a les Cooper i la primera actuació d'en John Lennon amb Plastic Ono Band.
I aquest és el film que ens presenta l'inèdit d'aquest 2025. The end continues. El final continua, després de 15 anys sense fer res a Spinal Tap, el clàssic de la sàtira roquera, amb tres veterans roquers, tant grans com Stonehenge.
Aquest és el tema que està inclòs a aquesta banda sonora Spinal Tap del 2025. The end is here, the end continues. Listen to what the flower people say Listen, it's getting louder every day
Listen, it's like a bowl out of the blue Listen, it could be calling out for you, just for you
Listen, it's like a Mozart symphony. Listen, it's something just for you and me. And you and me. Listen to what the flower people say.
Bona nit.
Sintonitzes la connexió eclèptica a la cara oculta de la freqüència modulada.
Bona nit.
Must I dream and always see your face? Why can't we overcome this war? Baby, maybe it's just because I didn't know you at all.
Jeff Buckley, Last Goodbye, l'últim adeu. It's never over. Mai s'acaba. Jeff Buckley, una de les veus més prodigioses i animàtiques dels anys 90, ens va deixar amb només un disc a les seves esquenes. Amb ànima, soul i sensibilitat.
Aquí escoltem el seu Última Deu, sí, extret del disc Grace de 1994 i també present a l'inèdit del 2025, It's Never Over, és el film que ens revela la seva història.
I a continuació, The World According to Ali Willis, el món de l'atrista i compositora de hits com El September, de Earth, Wind & Fire, Cyndi Lauper or Sister Sledge. Ho convertia tot en art i aquí tenim aquest grup que fa el seu tribut.
Fins demà!
En el pas anem, obrim les orelles al món.
It's an unlimited supply And there is no reason why I tell you it was all a frame They only did it because of fame Who? EMI EMI EMI Too many people have the suss
Fins demà!
Bona nit.
And you thought that we were faking That we were all just money-making You do not believe we're for real Or you would lose your cheap appeal And you judge a book just by the cover Unless you cover just another And blind acceptance is a sign That stupid fools are standing in line like
Fins demà!
I am en, la EMI és les inicials de la discogràfica britànica que havien produït o havien editat els Beatles i demés, i els sexpistols se'n fotien d'aquesta gent perquè formaven part de l'establishment, i aquest és el tema en definitiva per...
per il·lustrar el que és el film d'Inédit, I Was a Teenage Sex Pistol. Glenn Matlock va ser baixista i membre fundador dels Sex Pistols, coautor de gran part de l'àlbum Nevermind the Bologs, però els va deixar després. I aquest film revela la seva versió abans i després dels Sex Pistols amb sinceritat i bon humor. Bueno, en definitiva...
Aquesta és una altra de les sensacions de l'inèdit. I passem a Fugazi, el grup que ha format a Washington. De fet, el film s'anomena We Are From Washington DC, un homenatge construït amb filmacions de fans de Fugazi en directe entre 1987 i el 2002. Mostren la seva evolució amb actuacions a tot el món. Fugazi.
I'm going to fight for what I want to pay
Bona nit.
La nit dels eclèctics, el planeta de la música independent.
Wired for Chaos Harley Flanagan, el fundador dels Cromax, tot un referent del hardcore de Nova York, New York, des dels 11 anys fins al final, va aconseguir sortir viu del caos.
I aquí escoltem aquest tema From the Grave, des de la tomba, amb els cromacs.
Continuem amb aquest inèdit 2025, amb el Selector. Pauline Black, Two Stone Story. Aquest és el retrat d'una figura icònica de la discogràfica Two Tone que fusionava l'escar jamaicà, el punk, la New Wave, amb grups com The Selector o My Radio. He liked to dance to it, down in the streets. He said he loved me, but he loved the boots.
Mà bébé!
He loved me, but he loved me
És el contestador automàtic de la connexió eclèctica. Si saps la resposta, deixa el teu missatge.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Every day is like survival. You're my lover, not my lover. Karma Chameleon. Culture Club, 1983. Boy George va ser un altre dels icons del pop dels anys 80's. Aquí es mostra sense filtres amb una tragicomèdia humana, desenmascarada,
a l'Inedit Film Festival de Barcelona el 2025. I ja seguidament passem a Daytime Revolution. El 1972, John Lennon i Joko Ono van presentar el Mike Douglas Show, el programa més vist a la televisió nord-americana. I hi havia temes conflictius, la violència, el feminisme, l'alliberament de la dona... I, en definitiva, van actuar amb gent tan coneguda com el Chuck Berry.
I van interpretar temes com aquest, el Ninth Dream, John Lennon.
Fins demà!
Fins demà!
Imagination is a magic topic Upon which we may so To distant lands and climes And even go beyond the moon To any planet in the sky If we came from nowhere here Why can't we go somewhere there
Sun Ra, Do the Impossible, el retrat kaleidoscòpic d'un dels grans visionaris del jazz, poeta, activista i filòsof, va explorar l'electrònica connectant espiritualitat i ciència en un microcosmos personal i intransferible.
i ho va fer possible Sandra també està present a l'Inèdit 2025 amb el film Do the Impossible i això que escoltes de fons és Susanne Ziani
La partitura del cosmos. L'Observatori del Teide acull un experiment que busca traduir els ritmes i vibracions del cosmos en música amb la mirada de Susanne Ciani. Interpretem l'univers amb aquesta partitura del cosmos.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Sintonitzes la connexió eclèptica a la cara oculta de la freqüència modulada.
Gràcies.
Gràcies.
I want people to hear my voice and just forget their troubles for five minutes. I want to be remembered for being a singer. For set-out concerts and set-out West End and Broadway shows. For just being me.
Ellis Park, aquest és l'espírit lliure del carismàtic violinista The Nick Cave and the Budsets, ens convida al seu refugi a sumatre on animals maltractats troben la seva segona oportunitat. I aquí escoltem seguidament el cant dels ocells amb Tete Montoliu a 1959, el film Tete tocar lo invisible.
La vida llegat del pianista de jazz més gran d'aquest país, el segle XX, és el fil conductor d'aquest film que es presenta en èdit 2025. Ni la seva ceguera ni el règim franquista van aturar aquest geni convertint el jazz en tot un acte de llibertat, Tete Montoliu.
Fins demà!
Gràcies.
Això és el contestador automàtic de la connexió eclèctica. Si saps la resposta, deixa el teu missatge després del senyal.
Gràcies.
Aïllorament.
Cientos encarnados en personas
Persones afigadas por el país
La fiesta de los hocicos de...
Chilana, amaconte.
Saben bien las cosas impares. Que miento que tú eres esto de aquello y aquello de mí.
Sí, jo també ho sé. Víctor Nubla, el pioner del underground barceloní, fundador de Macromassa el 1976, molt proper al surrealisme i la música industrial. Aquest és el mètode de Víctor Nubla al Festival Inèdit 2025.
I arribem a la recta final d'aquest inèdit amb Depeche Mode. Memento Mori és el film que presenten. Abans d'arribar al final recordem l'espírit de Andy Fletcher, el teclista fundador de Depeche Mode que ens va deixar el 2023.
I ens preguntem si hi ha vida després de la mort. Jo diria que ningú mor fins que cau a l'oblit. Don't play with my world Don't mess with my mind Don't question my space
My cosmos is mine Don't toy with my heart
Don't knock down my stripes Don't alter my headlights My cosmos is mine
Bona nit! Bona nit!
Don't stare at my soul I swear it is mine Its borders are outlined My cosmos is mine
My cosmos is mine My cosmos is mine My cosmos is mine My cosmos is mine
El cosmos de Depeche Mode ens porta a la recta final, al final d'aquesta connexió amb l'inèdit 2025.
Tanquem aquesta sessió amb Night Drive, un viatge nocturn amb Model 500. Un tema de 1993. Per il·lustrar el film God Said Give Them Drum Machines.
Un film que tracta dels orígens del tecno a Detroit a mitjans dels anys 80, quan un grup de joves negres van crear la música de ball amb tecnologia emergent al seu moment. I fins aquí podem arribar. Bona nit i bona sort. Be good.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!