Life is strange. And this is the strangest connection.
Benvinguts, benvingudes a la Conexió Eclèctica. Un divendres més, de nit o de dia.
La intenció és presentar els temes més estranys del 2025 amb la sessió que ens ha preparat en David Izquierdo. Hola, què tal? Com estem? Bé, gràcies. Gràcies per venir. Un plaer comptar amb tu de nou. Aquesta és una connexió totalment inèdita, personal i intransferible, perquè tu has seleccionat temes que aquí mai havien sonat.
Sí, bé, això sembla, eh? Hem parlat abans de fora de micros i sí, sí, sembla que potser algun artista l'havies punxat un parell, no?, d'ells, però no les cançons, no?, i molt diferents. Efectivament. Molt bé, no, no, hem fet una selecció de 12 cançons, de 12 artistes diferents i, bé, estranyes, estranyes de 2025. Potser alguna no és tan estranya, no?, però jo crec que si aprofundim una miqueta veurem que et tenen algun punt d'estranyes.
I aquesta, diguem-ne, estranyesa o aquesta peculiaritat està, de fet, està vinculada a... Tu has agafat... Així, a Boleo. De Boleo? No, no, mira, jo he...
El que he fet ha sigut, sobretot, mira, hi ha un tema que escoltarem, que és d'un grup que es diu Gis, que és OPI de Cocaïn, que Gis ha sigut considerat un dels grans discos del 2025, el grup que ha fet aquesta banda. I realment és un disc que, quan l'escoltes, perquè és com una mica art, pop, art, rock, això com una mica barrejat, no? Dius, està, té un punt d'estrany, no? I que sigui considerat per la crítica internacional com un gran disc del 2025...
té el seu punt de dir, home, encara hi ha una mica de font crítica positiva al món, que és capaç de veure que aquest treball que fa la gent és un treball interessant i que potser no agrada a tothom, però que realment és un tema així com més potent. I arran d'escoltar Gis vaig pensar, ostres, anem a veure què ens depara el 2025 així de cosetes estranyes. I va ser una idea que se'n va ocórrer i la vam comentar i a tu et va semblar bé.
Sí, inclús havies mencionat Rosalia, però Rosalia és més estranya del que sembla, no? No, no, jo no ho trobo tan estrany, el que fa Rosalia. Jo trobo, de fet, a veure, el primer single que va sortir, que era Bergen, al final té l'estructura bàsica de la música clàssica barroca, no? Llavors, al final tampoc és la gran...
La gran complicació. Però el que s'ha de dir, que potser no se n'ha dit prou d'això, i jo aquí sí que m'agradaria dir-ho, és que hi ha molta gent treballant darrere d'aquest disc, moltíssima. I clar, quan tens tanta gent, quan tu ets un artista que tens molts mitjans perquè qui està darrere teu te posa molts mitjans al teu abast,
doncs, òbviament, tens molta gent que treballa per tu, totes les idees que tu plasmes com a artista, perquè s'ha de dir, eh, Rosalia, és una bona artista, et pot agradar més o menys la música, el que fa. A mi personalment m'agrada poc, però...
que m'agradi poc no vol dir que no pugui reconèixer que pugui fer bé la seva feina, que la fa meravellosament bé, res a dir. Però si és cert que quan tens molts mitjans, doncs clar, tu pots dir jo vull que això soni així, que això soni aixà, que jo vull aquest productor, vull aquesta col·laboració. És que realment ha aconseguit que parlem nosaltres d'ella sense agradar-nos. La seva proposta, a mi...
personalment no m'arriba. Per què? Perquè cadascú té les seves preferències musicals. Els seus gustos, i no passa res, i això és una democràcia i a tothom li pot agradar unes coses i unes altres. A mi, jo què sé, a mi hi ha grups de heavy metal que m'agraden zero, o el que està molt de moda ara, que és el so aquest metal gutural, doncs ho sento molt, segurament ho fan molt bé. Extreme metal. Sí, però a mi no m'aporta res. I el so A6 encara menys. No, o A6 no.
Ja m'heu fet una bona planxada dels meus gustos musicals. I ara, em perdó, de fet t'estic provocant. Això que escoltes de fons, el que escolteu, és l'Edwin Collins que torna el 2026, però que el 2025 va editar un disc que ja l'hem posat, no toca aquí.
Però és que m'agrada dir que aquest home, després de patir una paràlisi cerebral i tot, segueix endavant. Per fi, per mi és una de les coses més interessants i més estranyes que podem trobar. Tot i així, ara el programa és teu. I posem això, The Last Dinner Party. The Last Dinner Party, la primera proposta que fem d'aquest grup, que va guanyat algun Brit Award. Després, quan l'escoltem, acabem d'escoltar-lo, ho comentarem.
La cançó que escoltarem es diu This is the Killer Speaking. Aquest és l'assassí parlant des de la connexió eclèctica.
I'd never been so scorned to find your kindness didn't last beyond a firebem I spit upon your shit. And if I'd asked for how you'd answered, I'd have gone to see my father down at Brompton Cemetery. I hope your back is heated from that good old fleeing and you could still stay with me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm down so bad. I'm doing time. You look like a weeping saint with your infected eye. I'm doing time. And I'm down so bad. Hold my thumb as you're a parent.
This is the killer speaking, aquí és l'assassí parlant amb David Izquierdo. The Last Dinner Party, aquesta és l'últim sopar de la connexió eclèctica, la més estranya. Sí, perquè The Last Dinner Party és un grup que té cert punt d'estranyesa, perquè fan aquesta mescla de pop barroc i de post-punk, amb un estil visual d'una època més victoriana,
Són 5 noies i a més han aconseguit una cosa espectacular, que és que en James Ford els hi produeix un disc. James Ford és productor d'Arctic Monkeys. Han obert concerts per Rolling Stones o per Florence and the Machine.
I en Nick Cave és fan del seu projecte. Per tant, compte, també han guanyat un premi. Ja m'agraden, ja. Han guanyat un premi, han guanyat un premi que va ser, si no recordo malament, parlo a memòria, si m'equivoco em perdonareu, però si no ho podeu buscar a la Wikipedia o a qualsevol lloc. Van guanyar un premi, no sé si va ser artista...
Revelació el 2024 als Brit Awards. Tot i han estat nominades en diverses ocasions, però em penso que vam guanyar un premi el 2024, diria Brit Awards, segur que era Brit Awards. No recordo si era pel millor disc o per l'artista Revelació o alguna cosa així. Potser sí. Són formades a Londres el 2021, o sigui que fa 5 anys que estan treballant. Doncs molt bé, és meravellós, és un projecte molt interessant, eh?
és molt interessant i recomanem si no coneixeu aquest grup que ho feu perquè té un projecte interessant
I què més tenim d'estrany aquí aquesta connexió? Bé, doncs avui també presentem un grup estrany que fan com un estil que la gent en diu rock, art pop, que són els G's. La cançó que us presentarem avui és O.P.I. de cocaïn i han fet un disc que la crítica internacional l'ha aclamat.
En moltes de les crítiques internacionals, i si remeneu per webs de tot el món, està considerat a la majoria dins els 5 millors discos de 2025. Tot i així, sona molt estrany, eh? Ho podem escoltar. Kiss. Gis. Gis. Gis.
You can stay with me
Fins demà!
Els gansos al país de la cocaïna. És un grup de Brooklyn que es va formar fa 10 anys, el 2016, i aquest vespre els tenim aquí a La Conexió Estranya, amb en David. Sí, sí, sí, però és curiós, perquè la veu d'aquesta banda...
És com greu, com lenta, com pausada, però és molt profunda. I això li dona aquest toc de que estem nosaltres i fem això, si us agrada bé, i si no, també. A mi em sembla molt bé el que fent, i aquesta proposta a mi m'ha sorprès moltíssim.
Ara mateix m'acabes de revelar una... Per mi aquesta és una bona proposta eclèctica, m'encanta. I la següent mai ho hauria pensat de tu.
Lili Allen, compte amb Lili Allen, compte amb Lili Allen. Lili Allen tenia aquella cançó, que ja no recordo el títol, que es va fer famosa com fa 10-12 anys, que era que així és com més ballable i tal. No recordo el títol, ja em perdonareu, però ens anem fent grans i la memòria va fallant. Però Lili Allen l'any passat va fer un projecte més que interessant.
Més que interessant i potser, des del meu punt de vista, el més interessant que ha fet a la seva carrera. No és un disc per escoltar pensant que escoltaràs un disc fàcil, no és un disc per escoltar pensant que escoltaràs la Lily Allen de tota la vida i no és un disc per escoltar pensant que escoltaràs pop o rock o alguna cosa semblant.
Bé, i això que ja punxo de fons és ruminating, no? Ruminating, el tema que us proposem avui. Per què l'has escollit, ruminating? Perquè és de rumiar molt...
No, perquè em dóna la impressió que Lily Allen aquí ha volgut rumiar què volia fer. I li ha sortit això. I la veu està a tope distorsionada. Sí, té fins i tot. Sembla, no sé si té algun efecte autotune o similar, no ho sé, però... No ho suporto. No, no, però fixa't després en el que hi ha de fons i el que hi ha darrere d'ella. És interessant, té un punt interessant. The strangest connection. We hate her. She gets to sleep next to her.
Bona nit!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Lily Allen no ha sonat mai a la Conexió Eclèctica i avui a la Strangest Connection amb David ho ha aconseguit. Bueno, hem anat de Londres a Brooklyn i de Brooklyn tornàvem a Londres perquè la Lily Allen és d'allà. I bé, es va fer famosa amb una cançó així més popera i tal, que és el que realment també fa aquí, encara que hi hagi molta música electrònica no deixa de ser una variant important del pop.
i realment fa un projecte com molt diferent del que podríem estar acostumats a pensar d'ella sí que ja últimament ja anava tendint cap aquí però era una cosa interessant el que volíem presentar avui i per això ho hem presentat ara ens anem a Brighton Brighton City amb altres noies Sí, de Lambrini Girls que tenen una cançó que es diu No Homo
Que no sé què vol dir, si no és humà, o no humans, o no homosexuals, no en tinc ni la més remota idea què és el que han volgut dir aquí. Però és molt espitosa, aquesta cançó, eh? Sí, sí, a més, no sé, té com un punt post-punk, no? Una cosa així. Sí, sí. I és xula. M'ha agradat, m'agrada. Escoltem-les? Lambrini Girls. Lambrini Girls.
Fins demà!
No homo.
Here I'm trying to tell you something And it's the opposite of what no homo means But for your sake and full transparency I like a place and it's in a gateway HOMO! I like a place and it's in a gateway I promise no homo
Right!
I des de Brighton ens anem a Bristol amb els Idols. Els Idols. Sí, a més aquesta cançó que acabem d'escoltar ens enganxaria perfectament amb una de les cançons més conegudes dels Idols, que és Gift Horse, que és aquella que potser els va portar més a ser coneguts en el mainstream, en les llistes més...
més populars de reproducció, tant a les llistes que s'escolten per algunes ràdios sectorials, com a les llistes de plataformes. Spotify. Spotify o Apple iTunes, etc. Never mind about lots. Exacte. Llavors, què va passar? Com que jo, quan estava preparant el programa, vaig escoltar...
diversos grups i vaig consultar l'Embrín Iguels i vaig pensar, ostres, això últim hi havia moments que em recordava els idols i vaig pensar, va, posem a veure alguna cançó del darrer disc dels idols del 2025 i Copper em va semblar un bon tema i no sé, el podem escoltar i després el comentem Idols
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Better days, better days, better days
Better days, dies millors aquí a la connexió eclèctica amb els idols. És un tema que encara no sabem ben bé la traducció? No ho sé, en els traductors no hi trobo traducció. Vaig estar mirant en el seu moment què podia dir, però no vaig descobrir-ho.
i ara m'ha micro tancat, miràvem a veure si trobàvem la traducció en alguna plataforma d'aquestes per internet i no hi ha traducció, potser és un personatge, potser és un lloc, potser és un lloc de Bristol
Podria ser, perquè, clar, Portishead és un lloc de Bristol, no? Efectivament, és això. I els aires són de Bristol. I ara ens anem a Dublín, no? Ens tornem a anar cap a Irlanda. Ara ens anem a Irlanda. Dublín. Dublín. Gran lloc pels músics. Gran lloc pels músics. Dublín. I tenim The Mother Capital.
Aquesta cançó que us presentem el que fa és, es diu Words Lost Meaning, el significat perdut de les paraules, no? I quan també estava escoltant un grup que veurem després, que es diuen Wet Leg, la següent cançó, vaig pensar, ostres, Wet Leg, jo els he descobert aquest any passat, no els coneixia abans, i vaig pensar, ostres, això...
Té rotllo de Murder Capital, no? I sí, sí, els vaig lligar de seguida. I quan em van plantejar de fer la Strangest Connection d'avui, vaig pensar, va, ficarem els dos. I escoltem primer The Murder Capital. The Murder Capital és la capital de l'assassinat. Sí. I... Allà es perden les paraules, el significat de les paraules.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I never need you to say I love you, I love you
Words lost meaning, the murder capital. De fet, els vaig veure, ara estava micro tancat amb el d'ahir, que comentàvem que jo el vaig veure, però per casualitat, de supporter, de la banda supporter de... De Talonés. De Talonés. Doncs fa el 2025, 24, perdó.
Sí, pensa que vam fer un disc flot, molt sòlid, molt bo, i bé, aquest disc de 2025 potser és un disc que costa més, potser és un disc que té sensacions com contradictòries, i jo crec que és un disc que hi haurà cançons que dius, ostres, que bona, que xula, i hi haurà cançons que diràs...
M'he perdut amb el sentit, no trobes el sentit. Sí, sí, és un disc com desequilibrat, però la veritat és que...
Des que van irrompre l'escena irlandesa el 2019, han anat guanyant, no sé com dir-ho, vibració a la gent. I això està molt bé. És una connexió estranya i la següent que portes ens arriba des de The Isle of Wight. Molt bé, no? Jo no sabia que eren d'allà, no ho havia mirat. I no saps per què es diuen Wet Leg?
Wet leg. Perquè no se'n fica mai a l'aigua. Literalment, wet leg. No, és la cama seca, no? No, wet leg és cama mullada. Ai, cama mullada, exacte. Jo ara, si vols, abans que tu expliquis el que punxarem, te dic de bon surt. Està connectat amb The Isle of Wight perquè els habitants, els locals de la ia de Wight...
quan arriben els turistes, o arribaven en el passat, havien de baixar i s'havien de mullar les cames. Llavors, per dir, els turistes han arribat, the wet legs are here. Bàsicament és aquest el sentit de la...
del títol o del nom de grup i tu per què ho has escollit aquest? Jo ho he escollit perquè quan els vaig descobrir l'any passat quan van treure aquest darrer disc del que escutarem Jennifer's Buddy que jo crec que és un bon exemple d'una cançó estranya d'ells
em va donar molt la impressió que de Murder Capital tenien moltes coses en comú amb Wetleg i no sé per què els vaig associar perquè després quan aprofundeixes dius home, algú tenen però tampoc tant no sé, saps aquelles coses que dius no sé, potser era el moment mental aquell que estàs cansat de tot un dia de feina i...
Jo crec que beuen, perquè estan molt a prop, suposo, geogràficament, potser beuen la mateixa aigua o la Guinness, perquè la Guinness és la beguda oficial. Pot ser, però el curiós és que estem punxant, a més, molts grups del Regne Unit. És curiós perquè la música estranya s'està fent molt al Regne Unit, en aquesta Strangers Connection que estem fent avui.
Però no sé, em va donar la impressió que tenien cosetes en comú. És cert, me'n recordo perfectament de quan els vaig descobrir que eren com quarts d'11 de la nit a casa, estava sol...
i sol desperta, la resta de la família ja dormia, i quan els vaig descobrir vaig pensar, ostres, el que fan està bé, és interessant, no? I vaig pensar, els escoltarem. I vaig estar 3-4 dies consecutius al cotxe quan anaven trajectes i tal, escoltant-los, vaig pensar que feien una proposta interessant.
Sí, i en directe ja s'ho val. Jo m'agradaria anar a veure-les. A veure si venen. A veure si venen. Jo aquest any passat vaig anar a veure un grup molt divertit, molt divertint, que són com un post-punk, pop, rock, easy... Easy listening? Easy listening, sí, que són de reitons.
I van anar a Barcelona en una sala petita i em sembla que, bueno, vaig anar amb un amic meu de Girona i vam anar els dos des de Girona fins a Barcelona, en una de les sales petites, no sé si era Res Matàs, una sala petita. I em penso que érem els únics d'aquí, tota la resta era gent anglesa, no? Ja...
I la proposta que fan de Raytons és una proposta interessant també. I quan els vaig escoltar pel primer cop em vaig declarar absolut fan d'aquest grup de Raytons. I quan jo vaig fer el rànquing dels millors discos de 2024, per mi, que em vaig fer un rànquing de 25 discos, els vaig ficar perquè vam fer un disc molt, molt, molt interessant a 2024. Això em va passar amb Wet Legg.
Ah, i punxem aquest tema després i, bueno, és... Jennifer's body. És el cos d'aquesta noia. De la Jennifer, sí.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Wet Leg, les noies aquestes que ens arriben des d'Ile of Wight. I ara ens anem a Oakland, Amèrica, amb el grup Spelling.
Bé, és una noia, Spelling, la Chrysia Cabral, després, evidentment, tindrà seus movies darrere, i escoltarem Portrait of My Heart, que em sembla que ha fet una versió amb el cantant d'un grup que es diu Turnstyle, que van tocar no fa massa a Barcelona, i que l'any passat van fer un disc meravellós, Turnstyle, i amb Brendan Yates, que és el seu vocalista, participa, no sé si en la versió que posarem avui, penso que és una versió posterior la que han fet,
on estan els dos. La Christian Cabral se la coneix com a Spelling i jo penso que és una proposta molt, molt interessant que té un punt d'estranyesa però que és càlida i escoltem-la. Spelling
Spelling. De l'altregem aquesta connexió estranya amb en David. David ens ha preparat ara seguidament un altre d'aquests estranys grups que ens arriben, en aquest cas del Reino Unit. És de Cambridge. Sí, però una coseta molt interessant de spelling. Des del 2017 que va sortir com a artista, cada dos anys ha fet un disc. 17, 19, 21, 23, 25.
I realment és una veu molt interessant. És una noia nascuda el 1991 i fa aquestes coses tan xules. Fa aquestes coses molt, molt interessants. És del segle passat, vull dir que... Sí, sí, sí. Bé, Black Country, New Road, el grup que... És de Cambridge. De Cambridge, que deies. The Big Spin, Black Country, New Road. Què podem dir d'aquest grup?
escoltem-lo és el País Negre i una carretera nova escoltem-lo i ho comentem a veure què ens pot sorgir The Big Spin The Big Spin
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
The Big Spin, un gir, un gir, un gran gir, no? Sí, sí, i a més lliga amb la música alternativa del primer quart de segle que portem. I lliga sobretot perquè quan jo vaig sentir la veu de Black Country New Road em va recordar automàticament a Chris Garno.
Cris Garnó té una veu molt semblant al que hem sentit, tot i ser físicament com un noi, no sabem quines són les seves tendències, però físicament és un noi, però té una veu molt semblant a això que hem sentit i a mi em va transportar directament al disc que el va fer.
Com més famós, en Chris Garnot, que hi havia Fireflies o Dirty Nine Clowns, que a mi és una cançó que m'apassiona. Perquè a més, és una cançó que jo la posaria de banda sonora del Museu Dalí quan entres a visitar-lo de primera vegada. Perquè té aquell punt de... Ostres, no? Surrealisme total. Sí, sí, per mi ho és. Llavors, quan vaig escoltar per primera vegada aquest grup que hem escoltat avui...
Doncs em vaig traslladar directament a Cris Garnot, que quan el vaig escoltar per primera cop em va impactar molt, perquè em vaig dir, ostres, què és això, no? I The Big Spin, que és la cançó que hem escoltat avui, doncs va per aquí, per aquestes contrades. És, bueno, de fet...
Cambridge té, a part d'una universitat, els Black Country New Road. I ara ens anem a Michigan, que ja és més enllà, és a l'Amèrica, amb el grup Racing Mounds. Pleasant. I si abans presentàvem a la Jennifer, ara presentem a la Emily. Al cançó es diu Emily.
Emily Place. Exacte. Què tenim? Wet Legs, Jennifer's Body, que és la que hem escoltat abans, i avui, ara, amb els Racing Mount Pleasant, Emily. És una connexió amb noies? Sí, per què no? No l'havia escoltat mai, això de Racing Mount Pleasant.
Sleep while I'm awake. The noise that you make carries on to the morning. And my shaky legs carry you to bed. Sleep off the emptiness, the calories of dread. Hold your ticket above your shoulders.
As the Chicago River continues to boil With your feet in the water And your head in the pillow Your body floats just here And your eyes fill with snow
Fins demà!
The only dance behind closed doors And the kiss from your lips on my forever
Racing Mountain Present. És com un... Bé, és un plaer, no? Escoltar música diferent, estranya, aquí, aquesta connexió eclèctica amb en David. Sí, és un grup interessant, té un projecte interessant i us animem a que ho escolteu, simplement això.
I ara ja pràcticament estem a la recta final. Sí, anirem rapidet. Vinga, que ens queden un parell. Snow Cups, super, super banda. Super banda. Dues germanes i dos músics de suport que fan aquest projecte amb un dels grans, grans discos de la música alternativa del 2025. Escoltem Wasteland. I am hazmat. I am radioactive. Caustic high rack off the rails and rules.
Bona nit.
Took a walk down sunset, I am scattered, I am hidden behind Golden shockwaves bearing some weak consolation prize Saying everything I think, I am shrapnel, I am anxious resistance Confrontation cracked me open, babe, let it all out
Bona nit.
Snowcaps ens porten ja al final d'aquesta connexió estranya, The Strangest Connection, amb en David, que ens porta a l'amistat, l'amistat en anglès és friendship,
Sí, Friendship, no? I Wasteland, la deixalleria, Snow Cups. Dues germanes, les germanes Crutchfield, i amb un noi molt, molt interessant, que és Marc Jacob Lenderman, que és un multiinstrumentista nord-americà que fa les coses molt bé.
i ja anem a presentar l'última proposta d'avui Friendship, que deies tu jo ara anava a dir que és un grup de Filadèlfia que es va formar el 2015 i que és l'amistat que ens porta aquest títol que tu has escollit Salvage title title però bueno per què l'has escollit? perquè jo crec que és molt poc representatiu del disc és la menys representativa per això és estranya
Val, doncs acabem pràcticament amb aquesta amistat salvatge d'un títol que hem tret d'un barret. Sí, sí, trobo que és un disc molt equilibrat, però aquesta cançó, juntament amb una altra, en aquest disc que vam proposar Friendship el 2025,
Estaven com una mica desubicades. Però per això, i a vegades és interessant escoltar-ho això, en solitari, perquè si t'agafes el disc en sencer, a vegades costa més. Però si t'agafes en solitari, la proposta és xula. Gràcies, David. Un plaer compartir moments incombustibles. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Friendship. Good night and good luck. Be good. Oh, to Corolla. Blast in the heat.
Oh, would you help me out With some papers For the DMV Oh, let me tell you