Title:

Viatge pel jazz dels 60: de Dolphy a Ayler

## Context i to del programa **Copinya de Volta Verda** a **Ona Mediterrània** proposa un viatge pel jazz dels anys 60 amb un to desenfadat i autoirònic: > "La música dels guais, progres i intel·lectuals... nosaltres no ho som gens, però la posam perquè ens agrada." L’objectiu és **gaudir del jazz sense pretensions elitistes**, tot centrant-se en figures clau d’aquesta dècada. --- ## Introducció a la dècada dels 60 El conductor situa l’oient en la **“frenètica dècada dels 60”**, marcada per: • Grans renovacions estètiques dins el *jazz* • Una transició del *hard bop* cap a formes més obertes, experimentals i *free* Com a porta d’entrada, sona **“Wild Man Moore” de Duke Ellington**, extret del film *Paris Blues*, per il·lustrar el lligam entre jazz i cultura popular (cinema). --- ## Eric Dolphy i John Lewis ### Dolphy i la frontera entre tradició i experimentació El programa continua amb una peça protagonitzada per: • **Eric Dolphy** – clarinetista i flautista californià, figura clau de l’avantguarda del jazz • **John Lewis** – pianista vinculat al *Modern Jazz Quartet*, amb un estil elegant i estructurat Interpreten una versió del tema **“Barbara Song” (Curvail)**, acompanyats per músics com **Todd Jones**, **Jimmy Giuffre** i **Jerome Richardson**. Aquesta secció subratlla: • La **hibridació entre clàssic i modern** dins el jazz • Com Dolphy fa de pont cap a sonoritats més lliures sense abandonar del tot la forma --- ## Wayne Shorter i la generació del hard bop ### Del hard bop a la fusió El programa “convida” **Wayne Shorter**, presentat com a saxofonista que travessa diverses etapes del jazz modern: • Inicis en l’entorn *hard bop* (amb **Horace Silver**, **Art Blakey**) • Consolidació amb **Miles Davis** • Paper clau a la banda **Weather Report** (amb **Miroslav Vitous**, **Joe Zawinul** i **Jaco Pastorius**) També es recorden les col·laboracions de Shorter amb **Herbie Hancock** i fins i tot amb **The Rolling Stones**, mostrant: • La seva **versatilitat estilística** • La connexió del jazz amb el *rock* i la música popular ### Peça seleccionada Es destaca el tema **“Juju”**, escollit per representar la seva etapa vinculada a l’univers de **Miles Davis**: • Un so **profund, intens i sofisticat** • Exemple de com el jazz dels 60 comença a **desbordar les etiquetes pures** del *hard bop* --- ## Don Cherry i l’arribada del Free Jazz ### Free Jazz i World Music Cap a la part central del programa, arriba el **Free Jazz** amb **Don Cherry**: • Se’n ressalta l’**impuls a la World Music** dins el jazz • S’esmenten les seves **llargues i exigents improvisacions**, considerades per alguns “pesades” però fonamentals per a l’evolució del gènere El tema escollit és **“The Discovery of Bupala”**, que ja apunta clarament cap a la *World Music*: • Integració de **ritmes i sonoritats no occidentals** • Un enfocament **obert i explorador**, que amplia el territori tradicional del jazz --- ## Albert Ayler: energia, avantguarda i tragèdia ### Figura central de la recta final del programa El tram final es dedica a **Albert Ayler** (pronunciat al programa com “Albert Eiler”), presentat com: • Un geni **energètic, poderós i avantguardista** • Representant extrem del **Free Jazz** • Figura marcada per una **biografia tràgica**: mor ofegat a l’East River de Nova York, envoltat d’una llegenda negra que apunta a la màfia (esment de “jukebox format als peus”). Malgrat morir amb només **34 anys**, se subratlla que els seus anys foren "ben aprofitats" i que va deixar **autèntiques joies** al jazz modern. ### Peces destacades Ayler és definit com el **“protagonista de la peça de resistència del programa”**, amb tres composicions clau: • **“Heart Love”** – repetició intensa del motiu “Heart, love” que el programa reprodueix i enfatitza, evocant una experiència gairebé mantral • **“Sun Watcher”** – peça que combina espiritualitat i radicalitat sonora • **“Bells”** – una de les obres més emblemàtiques d’Ayler, icònica dins el *free jazz* Aquesta secció mostra: • El pas del jazz dels 60 cap a **territoris radicals i espirituals** • Com Ayler simbolitza el límit entre **música, crit, pregària i experimentació absoluta** --- ## Tancament i ritme radiofònic Al llarg de l’episodi hi ha múltiples intervencions molt breus del locutor (**“Fins demà!”, “Bona nit”, “Gràcies”**), que funcionen com a: • **Separadors naturals** entre blocs musicals • Recordatori del **format radiofònic clàssic**, amb protagonisme de la música i comentaris mínims En conjunt, el programa proposa: • Un **itinerari sonor pels anys 60** a través de figures com **Duke Ellington, Eric Dolphy, John Lewis, Wayne Shorter, Don Cherry i Albert Ayler** • Una mirada **amable i accessible** al jazz, insistint que no cal ser “guai” ni “intel·lectual” per gaudir d’aquesta música, només tenir les orelles obertes.

['Copinya de Volta Verda', 'Ona Mediterrània', 'jazz', 'anys 60', 'Duke Ellington', 'Paris Blues', 'Wild Man Moore', 'Eric Dolphy', 'John Lewis', 'Barbara Song', 'Todd Jones', 'Jimmy Giuffre', 'Jerome Richardson', 'Wayne Shorter', 'Miles Davis', 'Weather Report', 'Miroslav Vitous', 'Joe Zawinul', 'Jaco Pastorius', 'Herbie Hancock', 'Rolling Stones', 'Juju', 'Free Jazz', 'Don Cherry', 'World Music', 'The Discovery of Bupala', 'Albert Ayler', 'Heart Love', 'Sun Watcher', 'Bells', 'hard bop', 'avantguarda', 'saxofonista', 'clarinetista', 'música experimental', 'programa de ràdio', 'frenètica dècada dels 60']