Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Molt bon vespre, benvinguts tots a un nou especial de música experimental aquí a Copinya de Volta Verda. Ja saben aquella música que molta gent diu que no és música, però que ens fa mantenir l'interès permanentment, encara que sigui per qüestionar-nos la mateixa definició de música. Els fonamentalistes nord-americans del gènere són els nostres habituals cicerones dins la matèria.
Pauline Oliveros, Morton Feldman, Steve Reich, Joan Labarbara, Morton Subotnik, el protagonista d'avui, Alvin Lussier, el gran teòric de la modificació de la percepció auditiva. Comencem.
Iniciem amb el tema Two Circles, on les interferències acústiques expandeixen la melodia electrònica.
Continuarem en In Memoria amb Stuart Marshall, on el clarinet governa una precisa melodia intimista. Seguirà Distant Drums, amb una cadència irregular que ens fa seguir i anticipar el ritme. I finalment, I Am Sitting in a Room, on la veu humana acaba convertint-se gradualment en instrument. Els deixam amb aquestes quatre albin lussarianes meravelles. Que ho disfrutin, molt bona nit, adeu, ahoy.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I am sitting in a room different from the one you are in now. I am recording the sound of my speaking voice and I am going to play it back into the room again and again until the resonant frequencies of the room reinforce themselves so that any semblance of my speech
with perhaps the exception of rhythm, is destroyed. What you will hear then are the natural resonant frequencies of the room articulated by speech. I regard this activity
not so much as a demonstration of a physical fact, but more as a way to smooth out any irregularities my speech might have. I am sitting in a room different from the one you are in now. I am recording the sound of my speaking voice
and I am going to play it back into the room again and again until the resonant frequencies of the room reinforce themselves so that any semblance of my speech with perhaps the exception of rhythm is destroyed.
What you will hear then are the natural resonant frequencies of the room articulated by speech. I regard this activity not so much as a demonstration of a physical fact, but more as a way to smooth out
any irregularities my speech might have. I am sitting in a room, didn't feel like I am now. I am recording the sound of my speaking voice, and I am going to play back into the room again and again, until the resonant frequencies of the room
... ... ... ... ...
I don't know this activity. Not so much as a demonstration of this effect. No more as it matters to the world. Any similarities in a speech might have. I don't know.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Estimats germans, ens hem juntat a la casa de Déu per donar un miracle.