Title:

Especial música negra a Copinya

## Visió general Aquest episodi de **Copinya de Volta Verda** a *Ona Mediterrània* és un **especial monogràfic dedicat a la música negra** nord-americana, centrada sobretot en el **soul**, el **Rhythm and Blues**, el **doo-wop**, el **funk** i el **boogie-woogie**. El locutor/a presenta una **selecció de clàssics interpretats per cantants i grups afroamericans**, amb molt poca intervenció parlada i una clara orientació de *programa musical continuat*. > "Avui amb un especial dedicat íntegrament a la música negra... amb música feta i interpretada per cantants afroamericans." L’episodi alterna **breus presentacions contextuals** (nom dels grups, època, èxits principals) amb **llargs blocs de cançons completes**, prioritzant l’escolta per damunt de l’anàlisi. El fil conductor és la **veu negra** i la seva influència decisiva en la música popular del segle XX. --- ## Estructura i continguts principals ### 1. Introducció a l’especial de música negra • El programa s’obre amb una salutació nocturna i la presentació de la temàtica: **especial dedicat a la música negra afroamericana**. • Es menciona que sonaran artistes com **Bobby "Blue" Bland**, **Paul Robeson**, **Smokey Robinson**, **Stevie Wonder** i d’altres figures del soul i el R&B. • El to del programa és clarament **musical i no tertulià**: el locutor/a explica que, davant la qualitat de la selecció, prefereix **no perdre temps i començar immediatament** amb la música. --- ## Recorregut musical per la música negra ### 2. Soul i disco primerenc: Tavares • Es comença amb **Tavares**, grup vocal de soul i disco. • S’esmenten alguns dels seus grans èxits comercials: - *Don’t Take Away the Music* - *Heaven Must Be Missing an Angel* - *It Only Takes a Minute* (tema que efectivament sona al programa) • Aquest bloc situa el programa en una **òrbita soul/disco molt accessible i comercial**, com a porta d’entrada a l’especial. --- ### 3. Clàssics del doo-wop i R&B vocal: The Chi-Lites, The Coasters, The Drifters • El locutor/a anuncia **“més grups vocals de negres”**, centrats en l’herència del **doo-wop** i el **soul vocal**: - **The Chi-Lites** – *Have You Seen Her* - **The Drifters** – *Please Stay* - Es menciona també **The Coasters**, tot i que el focus principal recau en els dos temes citats. • L’audiència escolta **fragments llargs de les lletres**, que tracten sobretot de: - Amor perdut - Nostàlgia i record - Preguntes insistents sobre la persona estimada (*Have you seen her?*) • Aquest tram reforça la idea de **la cançó d’amor com a eix central** del soul i el doo-wop, amb un ús molt intensiu de **cors i harmonies vocals**. --- ### 4. Soul clàssic i grups vocals: The Temptations i The Spinners • El programa continua amb **dos grups vocals afroamericans fonamentals** en la història del soul: - **The Temptations** – *Ain’t Too Proud to Beg* - **The Spinners** – *Sweet Love of Mine* i *They Just Can’t Stop the Games People Play* • Es pot escoltar com les lletres combinen: - **Suplicar per amor** (*Ain’t Too Proud to Beg*) - **Orgull i vulnerabilitat** davant la ruptura - Una mirada *quasi filosòfica* sobre els jocs emocionals (*Games People Play*) • Aquest tram mostra la transició del **doo-wop més ingenu** cap a un **soul més sofisticat, rítmic i produït**, típic de la dècada dels 60 i 70. --- ### 5. Soul adolescent i Motown: The Jackson 5 • El locutor/a presenta **The Jackson 5** com un conjunt vocal “una mica diferent”, ja que van començar **sent adolescents a la Indiana profunda a finals dels 60**. • Es programen dos temes: - *Can I See You in the Morning* - *I Got to Be There* • A nivell temàtic, aquestes cançons combinen: - **Passió adolescent** i enamorament intens - Una sensibilitat molt melòdica pròpia de **Motown** • La presència de Michael Jackson de jove i l’aire juvenil del grup aporten un **canvi d’energia més lluminosa i fresca** en comparació amb el soul més dramàtic anterior. --- ### 6. Blues i Rhythm and Blues amb veu femenina: Big Maybelle • El programa subratlla que **l’única veu femenina** d’aquest especial és la de la **blueswoman Tennesseeana Mabel Louise Smith, coneguda com a Big Maybelle**. • Se la descriu com **imprescindible a les llistes d’èxits de Rhythm and Blues dels anys 50**. • S’escolta el tema **“So Long”**, on destaquen: - Una **veu poderosa, profunda i desgarrada** - Una temàtica de **comiat amorós**, amb barreja de força i vulnerabilitat • Amb aquest bloc, el programa recorda l’**aportació cabdal de les dones negres al blues i al R&B**, tot i que en aquest especial la seva presència sigui minoritària. --- ### 7. Mini-especial The Impressions i Curtis Mayfield • Dins l’especial, el locutor/a declara un **“mini especial dins l’especial”** dedicat a **The Impressions**, definits com a **“campions del doo-wop durant la dècada dels 60”**. • Es destaquen dos factors clau: - Diversos **èxits dins el Top 10** de les llistes musicals - La **presència de Curtis Mayfield** com a membre fundador, considerat una figura fonamental de la música popular moderna • Es programen quatre cançons, presentades amb les seves posicions a les llistes pop i R&B: - *It’s All Right* – número 4 a la llista oficial i número 1 a la de Rhythm and Blues - *Gypsy Woman* – número 20 i número 2 respectivament - *For Your Precious Love* – número 11 i número 1 - *People Get Ready* – presentada com una de les màximes aportacions de **Curtis Mayfield** a la història de la música popular • Temàticament, el bloc combina: - **Cançó romàntica** (*Gypsy Woman*, *For Your Precious Love*) - **Soul espiritual i social** (*People Get Ready*), amb un fort component de *fe*, *esperança* i *redempció col·lectiva*. > "People get ready, there’s a train a-comin’... All you need is faith... There’s hope for all." • Aquest mini-especial funciona com **nucli conceptual** de l’episodi, situant la música negra no només com a entreteniment, sinó com a **vehicle d’espiritualitat, consciència i comunitat**. --- ### 8. La quadrilogia setentera de Stevie Wonder • El locutor/a afirma que en un especial de música negra **no podia faltar Stevie Wonder**, definit com: - **“Número 1 d’entre els números 1”** - **Estrella incomparable del soul, del pop, del funk** i més enllà • Es recorda que al programa ja han sonat molts temes de la seva **“al·lucinant quadrilogia” d’àlbums dels 70**: - *Talking Book* - *Innervisions* - *Fulfillingness’ First Finale* - *Songs in the Key of Life* • Tot i que no queda clar si aquest tema ja havia sonat abans, es programa **“It Ain’t No Use”**, destacant-lo com una **“meravella”** musical. • Musicalment i temàticament, Stevie Wonder aporta: - **Complexitat harmònica i rítmica** - Una **fusió de soul, funk i pop d’alt nivell** - Lletres que barregen **desengany amorós** amb una profunda sensibilitat humana --- ### 9. Tancament boogie-woogie: Champion Jack Dupree • El programa es tanca amb un canvi de registre cap al **boogie-woogie i el blues de bar**, amb el pianista **Champion Jack Dupree**. • El locutor/a el defineix com a **pianista de boogie-woogie novaiorquès**, amb **60 anys de carrera** entre els anys 30 i els 90, i menciona que **hi ha un monogràfic en preparació** dedicat a ell. • La peça escollida per acomiadar l’episodi és **“One Scotch, One Bourbon, One Beer”**, que es presenta com una **“declaració de principis”**. • El tema explora: - La cultura del **bar, l’alcohol i la nit** - Relacions de parella complicades, gelosies i baralles quan hi ha beguda pel mig • El programa es clou amb fórmules de comiat (“això serà tot, molt bon vespre i per tant, adeu”), mantenint el to de **programa nocturn i relaxat**. --- ## Idees clau i eixos temàtics ### 10. Eixos centrals de l’episodi • **Celebració de la música negra afroamericana** com a columna vertebral de: - El **soul** - El **Rhythm and Blues** - El **doo-wop** - El **funk** - El **boogie-woogie** • **Protagonisme de les veus i dels grups vocals**: Tavares, The Chi-Lites, The Drifters, The Temptations, The Spinners, The Jackson 5, The Impressions. • Reconeixement de **figures icòniques individuals**: - **Big Maybelle** (blues i R&B femení dels 50) - **Curtis Mayfield** (soul espiritual i social) - **Stevie Wonder** (sintesi creativa del soul dels 70) - **Champion Jack Dupree** (boogie-woogie i blues de llarga trajectòria) • Temes recurrents a les lletres: - **Amor, desamor, pèrdua i desig** - **Memòria i nostàlgia** - **Fe i esperança col·lectiva** (*People Get Ready*) - **Vida nocturna, alcohol i conflictes de parella** (boogie-woogie final) • Estructura radiofònica: poca explicació i **molta música**, pensat com a **viatge sonor continuat** per diferents èpoques i registres de la música negra. --- ## Conclusió Aquest episodi de **Copinya de Volta Verda** funciona com un **itinerari condensat per la història de la música negra nord-americana**, des del **doo-wop i el Rhythm and Blues dels 50 i 60** fins al **soul sofisticat dels 70** i el **boogie-woogie clàssic**. La tria d’artistes i cançons posa l’accent en **la potència expressiva de la veu negra** i en el seu paper central en la construcció de la música popular contemporània. El programa combina **rigor en la selecció** (top-lists, context històric bàsic) amb un **to molt planer i musical**, deixant que siguin sobretot les cançons les que expliquin la història.

['música negra', 'soul', 'Rhythm and Blues', 'doo-wop', 'funk', 'boogie-woogie', 'Tavares', 'The Chi-Lites', 'The Drifters', 'The Temptations', 'The Spinners', 'The Jackson 5', 'Big Maybelle', 'The Impressions', 'Curtis Mayfield', 'People Get Ready', 'Stevie Wonder', 'Champion Jack Dupree', 'programa musical', 'Copinya de Volta Verda', 'Ona Mediterrània']