Molt bon vespre, benvinguts tots i totes, oients i oientes de Copinia de Volta Verda, aquí on, Mediterrània. Benvinguts, més concretament entre ells, tots els amants de la música. Més concretament, benvinguts tots els amants de la música que rebutgen el que és avorrit, mainstream o adotzenat. En fi, benvinguts de nou a la catarsi provocada per la música còsmica, especial i o planejadora.
Fins demà!
El primer convidat d'avui vendrà de fora de l'àmbit planejador d'entrada, perquè és el baixista d'una de les nostres bandes preferides de rock progressiu, Underground Generator. Se trata de Nick Potter, que en el seu dits en solitari li agradava experimentar i entregava de tant en tant temes absolutament còsmics, com per exemple aquest ambivalent, ja que serveix tant per l'espai com per fons oceànic, Water, inclòs dins el seu disc Dream World de 1997.
Fins demà!
Si se tracta de fer un especial de música planejadora, és inevitable convidar Tangerine Dream, els reis de la cosa. Avui Edgar Froese i companyia portaran quatre temes que constituiran la peça de resistència del programa. Waters Gift, Sundance Kid, Delphi i Green Desert.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
No sé com tenen els amors, no sé com tenen les cançons, jo no sé com tant. A s'escola solia no frema solia el canviat. T'ha amagat, d'ha amagat, d'ha amagat, m'ha solia encastigat.
Els que no volen ni mirar, ni mirar, ni mirar, ni mirar, que és d'una altra banda la realitat.
Tens ales preparades per poder...
Din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din, din.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Si tu te fas la balla i amb mi me la veig xopant, jo m'aparé balana, balana de la mà. Si tu te fas balana, balana de la mà, jo em faré pescaró i te vendré pescar. Si tu et fas pescaró i amb mi em veig a pescar,
Fins demà!
Torno, jo recito, ressuscito amb el rap. Far de desbarats, és escaquimat, mans de fang, contra tancs grans ben armats. El foc és el fi de la fe entre tots els humans. Avui dimarts he de fer-li bona cara al meu cap. Records de l'oca a marxar, no saps si tornarà.
S'ha fumat un, m'ha fet l'ullet i s'han anat volant, m'ha dit que feia tant, no s'esperava el maquinista, lligat d'amancipeus però alliberat per la tinta i el ritme creu la pròpia autopista i vista, vista d'ocell, som formiguetes en la immensitat de l'univers. Vaig dir que no fumaria, que no em drogaria, que no em tatuaria, però així és la vida, tan que els ulls ja es fa de dia estic com un bullet.
a reviure, són els deures per poder tornar a ser lliure. Tinc dos personalitats, un egoista, un altruista, es van ajuntar i van crear aquest pianista. Metamorfosi, la vida va de bòlit, bullastre amb antibiòtic, colorant perquè no es noqui. No sé si saps que vivim de pressa i fem el préssec, davant de tot pronòstic hem d'aconseguir els propòsits. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap,
Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament. Rap real, amor adolescent. Endormis que aquí boig per menjar vendràgora. Filòsof de carrer i és el carrer la nostra àgora. Sóc el mac rar que en aquest gag la caga el català.
Si el rap et cansa, no et confonguis.
Hi ha gent, cara de pisos, a Pedralbes i altres al càncer. Vida podrida, entrevingudes en ruïnes. Pensa, t'acabaràs formant per elles si no et cuides. Mira'm a la cara i digue'm què n'opines. Sempre queixant-nos de tots, almenys no tenim la panxa buida. Presoners d'un capitalisme hipòcrita. La societat de consum està fora de l'orbi.
És una incògnita, saber on acabarem, però sabem que si lluitem, canviarem part de la història, essència, hipnòtic o psicòtica, tot i que si noti cap i captivat, acabaràs de veritat. Comença, pensa, ofensa, tensa, res, compensa, des, compensa, conversa, sense pressa. La premsa tempta mentre intenta vendre, fent-te sempre, sense ofendre la merda en què dormo temple, entre espelmes, fora problemes,
i secrets a cau d'orella. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap real, amor adolescent, endur-miscat i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer, la nostra àgora. Pots fer-ho bé o pots fer-ho malament, rap real, amor adolescent, endur-miscat i boig per menjar mandràgora, filòsof de carrer i és el carrer, la nostra àgora.
amb els macarrons a mig menjar, m'estimes no neixer cap tenir 20 anys, me desperto com pixar, no passaré d'empat, ja no sé si vaig despatx, ja no sé si mai.
Està passant Sempre somia en blau Les ostres estan plorant Si aquestes llàrimes són dolces Jo sé què està passant Només els pares m'escolten La veïnada no me deixa en pau Sempre somia en blau
No sé com està passant, sento-se un guion blau, l'os ostres està plorant, s'es desgrimant.
Passant Només els pares m'escolten La veïnada no me deixa en pau Sempre somia en blau
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Torna mi fes el favor.
Fins demà!
Se'n va la boira que et vestia amb aquell lleix que encís els ulls. I ara tan nua com la vida, la covardia ens queda lluny. I vine i deixa't caure vora el blat, despedit si has estimat, sense aturar-te les carícies.
Com us ho diria, sense sucre i sense sent d'una mirada cap al cel. Cruixen lliris fets de fosca i s'escarressen dins la nit, s'escampen plens d'agost, de por i d'oblit.
ploren i s'esclaten de riure, pincigales i dins i cau del cel, redona com un crit. Ah, lluna de men, lluna de pau, lluna de vent. Ah, lluna que neix d'una mirada cap al cel.
Jo tregui fer-hi els papí, no són, no sé, l'enterro, no sé. Tot s'ha de sumir un segon, set en testar-hi l'est teu amor.
Per si en cas...
Sóls senyals de fum en un segon. Fà-t'ho pestar i l'estiu, amor. L'altre ternà desprestament. Senza l'obreur i s'acorrem.
Te faci volar colons. Sols, senyals de fuma i d'un saló. Com en vagis sempre s'entén. El setembre és d'abril l'estiu. El setembre és d'abril l'estiu. I ara t'entén a l'espera.
silenci un malentès, però tot el fes en cas no vol dir, no digui res, hagis mai més perillós, que per jo mai te perdis, o tu fes teu, tu faràs meu destí, sempre el que fas. Vagi ja tan lluny, jo vull dormir, mai no deixes d'estar quan acabes de passar, si és meu cas, no canta dins el seu bo, jo no sé
Tocando el sol de ser el ritmo celestial.
Fins demà!
Sospiràvem
Es tenia camisetes i tenia els ulls inflats.
S'aixugava llàgrimates perquè havia estat pensant.
Estimats germans, ens hem juntat a la casa de Déu per donar un miracle.
Sometimes I feel I've got to run away I've got to get away from the pain you drive Into the heart of me The love we share seems to go nowhere And I've lost my light For I toss and turn I can't sleep at night Once I ran to you
Fins demà!
Fins demà!