Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre, més vei que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger, conserva... Hola i benvinguts. Això és Cotrilònia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània, qui és el 38.8 de la freqüència modulada a Mallorca, us parla Xisco Roger, a la banda tècnica Anna Maria Oliver. Fem el darrer programa de l'any.
Oh, quina penada! Vull dir, no mos tornem a veure fins l'any que ve. Allí de sa documentació es fa càrrec na Francesca Llebert. Sabeu que mos trobeu a onamediterrania.cat i a xerxes. Benvinguts. Hola, Lluís?
Hola, què tal? Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Lluís Vidanya Fernández, que és de Valor, de Granada, mestre, professor d'Institut d'Otongiografia Humana per a la Universitat de les Illes Balears. Ho han exercit també com a professor associat per el motiu de parlar amb ell a la presentació d'una novel·la
Seva? Bé, ara parlarem si és novel·la o és autobiografia. Un pasado muy presente. Això se presentarà demà dimecres, dia de set, a les 6 de sora baixa, al Casal d'Associacions d'Immigrants i ONGES. Això és el carrer Eusebi Estada, número 48, de Palma. I la presentació anirà a càrrec d'en Amàrian Saez Franco, en Lluís Vidanya Lladó i el mateix autor, en Lluís Vidanya Fernández.
Una novel·la, jo deia ara barra autobiografia, tu me diràs exactament, que arrenca amb un lot que és de Valor, a les Alpujarras, a Granada, que a l'agost del 69 inicia un viatge sense retorn cap a Mallorca, no? Correcte, aquesta és la història, sí. De fet... Sí, no, digués. No, no, vull dir...
Aquesta novel·la és la meva incursió en l'àmbit de la literatura novel·lada, perquè jo he escrit molt de llibres de caire científic, però volia contar la història de la meva família des del moment en què decidim traslladar-nos a Silla de Mallorca per motius bàsicament econòmics
al llarg d'un parell de dècades, narrar com va ser la nostra integració de la ciutat de Palma, bàsicament d'això de la novel·la.
Els viatges són una veritable odissea, estem parlant de l'any 69, heu d'anar a un taxi, després anar a la canta, a la canta que fas vaixell, i s'ha arribat a Mallorca, et va deixar absolutament estorat. Dius que la llegada era d'una bellesa, els llibres en castellà, era d'una bellesa tan impressionante que era capaç de provocar el síndrome d'Stendhal, que és això que li passa a la gent quan contempla alguna cosa increïble de bellesa.
Sí, pràcticament tots els viatgers romàntics del segle XIX fan una descripció similar quan arriben a la Bahia de Palma. La veritat és que la primera vegada que s'arriba per vaixell a la Bahia de Palma, la impressió que té la persona que arriba és impactant. És impactant i va ser la mateixa que vaig tenir jo en el moment, o que varen tenir el grup de persones que venien de la península, en el moment en què mos atacàvem en el port de Palma.
Sou una família, és clar que és un relat autobiogràfic, que t'has basat en la història de la teva família. De fet, els dediques al llibre. Surten al començament de tot, una fotografia de la teva família. I és molt interessant perquè explica una mica el procés d'adaptació d'un grup de gent que ve d'Andalusia a Mallorca, que hi ha un veritable xoc. Vull dir, els costums, la manera de funcionar, tot és diferent, no?
Així és. És a dir, durant la dècada dels anys 60 i començament dels 70, aproximadament 200.000 persones, que es viu aviat, en aquell moment podrien representar el 20% de la població de Balears, varen venir de la península atrets per l'oferta de feina que hi havia en aquell moment a l'illa. I això es va convertir en la primera gran onada immigratòria
procedent d'altres territoris peninsulars. Clar, venir d'un poble petit de les Alpujarras, un poble aïllat pràcticament, perquè en aquell moment el mitjà de transport i de comunicació eren bastant deficitaris, venir a un món com era la Mallorca dels anys 60, en pleno desenvolupament del boom turístic, va ser un joc impressionant. Va ser el canvi, el pas de...
d'un àmbit rural aïllat a un món en plena efervescència, com era la Mallorca dels anys 60. Totes aquestes històries són les que compta Lluís Vidanya Fernández amb qui parlem, amb motiu d'aquesta novel·la autobiogràfica, un passat molt present, que presentarà demà dimecres a les 6 de Soda Baixa el casal d'associacions d'immigrants Carreus Evistada, 48, a Palma. Bé, vareu anar a viure a Son Godleu,
tu et quedes sorprès, tu eres un ninc, et quedes sorprès amb una llel·lera que no havies vist mai des de vida i amb un vain, vull dir, equipat, això era sorprenent per tu. Sí, en aquells anys, en aquest poble dels que estic parlant, de Valor, un poble de les Alpujarras de Granada,
el més pareix a un quart de bany era que en la quadra, la quadra era el lloc on vivien els animals, que estava dintre la mateixa vivenda, era la planta baixa de les cases,
una primera persona dedicada a posar saigo correntes escasses, l'únic que feia era col·locar la mateixa quadra allà on hi havia els animals, en un espai un poc separat, un vàter i una pica de rentar d'aquestes de ciment que hi havia antigament. La pica de rentar tenia com a funció
poder tenir aigua potable dintre la casa i no haver d'anar amb un recipient a cercar l'aigua a la font més propera a la vivenda.
i el vàter tenia la funció aquesta de no haver de fer la necessitat dins la mateixa quadra o a un lloc proper a la casa. Per tant, d'això, arribar a un pis de Sant Gonleu quan s'estava construint el barri i quan aquests pisos eren
per la visió d'un infant de 9 anys, era un canvi espectacular, perquè era passar d'aquesta descripció que he fet del sistema sanitari en una vivenda al Pujarrenya a un quarto de banyo en totes les peces que se solen donar en aquest tipus d'espai. Per tant, era una cosa impressionant.
Bé, és un llibre ple d'històries curioses, parles dels familiars teus. Vas i vens, perquè parles de Mallorca, però també passaves les vacances a Valor, a les Alpujarras, i clar, és aquesta constanta comparació. També hi ha familiars teus que van emigrar a França, una persona que fins i tot te regala el teu primer llibre que encara el conserves. Sí, sí, sí, conserves...
El primer llibre me lo va regalar aquesta tia meva que havia emigrat a França i va tornar en un determinat moment per vendre la casa dels seus pares que ja havien mort, que vivien a la ciutat d'Elxe, a la comunitat valenciana, i em va dur un llibre que es diu Faules d'Iriarte, amb una enquadernació espectacular,
i aquest llibre encara el Concert. El mateix que Concert, el primer àlbum que vaig fer quan era alumne del col·legi Fafuda-Cresques de Palma, proper a la plaça Peregarau,
A mi solien venir les cases comercials i ens regalaven àlbums per fer col·leixió, per omplir de cromos. I el primer àlbum que vaig adquirir es diu Naturaleza, vida i color. I també el concert, perquè a mi...
En aquell moment no hi havia aquesta abundància de llibres a les cases, sinó que quan te donaven un llibre era un objecte molt valuós.
És curiós perquè tu parles de tota aquesta història, fas la comparació entre Mallorca, l'Alpujarra, i tot això, tantes coses de Mallorca de l'època com del teu poble, de Valor, tot això surt en fotografies, el llibre està ple de fotografies que són com un testimoni gràfic de tota aquesta trajectòria. Sí, sí, la Marian, aquesta persona que és una professora de...
de castellà i, a més, exdirectora de l'Institut de Sarenal, m'ha ajudat moltíssim a fer aquesta novel·la, perquè jo no tenia experiència en aquest tipus de narrativa, i ella tenia dubtes de si les il·lustracions i les fotografies eren pròpies d'una novel·la, perquè en general les novel·les no tenen aquest tipus d'imatges, no?,
Ara bé, jo crec que són bastant il·lustratives perquè ajuden moltíssim a situar el lector o la persona que faci la consulta d'aquest llibre per ubicar-la en el context real on se desenvolupava la història. I m'he dedicat a recull moltíssimes fotos antigues
i moltes imatges perquè en total hi ha un centenar d'imatges visuals en el llibre. Tu que vas a aquesta novel· autobiografia, un passado muy presente, amb dos capítols. Un és, darrere de tot, los nuevos mallorquines, que fas una reflexió sobre tota aquesta gent que s'ha incorporat a Mallorca.
I també expliques com tu vas adoptar el català. A més, amb una història molt curiosa, que per superar els assamens te vas aprendre de memòria la dida de Salvador Galmès. Sí, sí, sí. Jo, afortunadament, he tingut molta memòria fotogràfica i quan fèiem magisteri, fins als estudis de magisteri, el català no estava present en el sistema educatiu d'aquí.
El que va succeir va ser que a l'escola de magisteri, a principis dels anys 80, que és quan jo vaig fer aquests estudis, va haver un parell de professors molt implicats en el que seria la necessitat d'ensenyar el català a les escoles i van posar el llistó bastant alt en el que respecta a superar aquesta assignatura.
La solució que jo vaig trobar era anar a classes particulars amb un company que tenia bona formació en català i feien dictats. Feien dictat de l'Adida i altres narracions, que era el llibre que d'alguna manera havien de dominar perquè l'examen es basava en aquesta lectura. I al final em va anar bastant bé. De fet, vaig treure una de les millors notes, sent castellano parlant,
i molts companys meus van acabar l'estudi de la diplomatura de magisteri i encara li va quedar pendent el català. Per tant, no era cap broma en aquest moment. Jo crec que després he estat 15 anys de professor associat a la universitat i no he vist a la Universitat de les Illes Balears aquest compromís en l'utilització i l'ensenyament del català com es va produir en aquell moment a l'escola de magisteri d'aquí de Palma.
Lluís Vidanya, que ha escrit aquesta odissea, el viatge i l'adaptació d'un nin d'un poble de les Alpujarres, Andalusia, Mallorca, un pasado muy presente que el presentarà demà dimecres a les 6 de Sola Baixa al Casal d'Associacions d'Immigrants Carreusevi Estada, 48 de Palma. Lluís, enhorabona per aquest llibre i res, que sigui tot un èxit. Idò, moltes gràcies, moltes gràcies, que vulgui venir, estar convidat. Gràcies, adeu. Adéu.
Si hi ha una història en l'elenca, n'hi ha moltes, però aquesta mos ha semblat molt adient per la nostra banda sonora, perquè Peter Pan, que originalment és una obra de teatre d'en Jotam a barri, se va estrenar al Nadal del 1904, i des de llavors és que és pràcticament una tradició de fer Peter Pan cada Nadal. Això és evidentment de l'adaptació cinematogràfica de Walt Disney del 1953, una de les cançons que se diu You Can Fly.
Fins demà!
Come on, Santa!
Bona nit!
There it is, Wendy. Second star to the right and straight on till morning. When there's a smile in your heart, there's no better time to start. Think of all the joy you'll find when you leave the world behind and bid your cares goodbye.
Hola, Aina.
Hola, bones tardes. Hola, benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres n'Aina Coll, que és de Lloseta. Va estudiar llengua i literatura espanyola i teoria de la literatura i literatura comparada. I, bé, el motiu de parlar amb ella són dos, són dos. És un llibre i un cicle, primer parlant del llibre. Aquest llibre que tenen damunt sa taula es diu Un abisme d'impossibles, un llibre de poesia publicat per Nova Editorial Moll i menció especial del certamen de poesia Vila de Lloseta.
Aquest, juntament amb el primer llibre premiat, que és l'Esser Llellam de Namià Rodger, es presentarà aquest dijous, dia de 8 a les 7 de sora baixa, a la llibreria Quartqueixent, carrer d'en Rubí, número 5 de Palma, i els dos autors, en Aina i en Namià, seran en Pere Perellot, nom de Déu, que també és poeta.
Un abisme d'impossibles, va, que ha tingut aquesta menció especial i del qual un pròleg d'en Pere Joan Martorell, un altre escriptor també de Lloseta, que destaca, va, és el teu primer llibre de poesia, el primer llibre que publiques i ja assenyala que tu tens una veu pròpia. Sí, així és. La veritat és que crec que en Pere Joan va ser molt generós amb aquest pròleg,
per això és tot un honor que qualsevol recorregut consideri que ja tenc una veu pràpia, tot i que sí, com dius, és el primer llibre de poesia que publica. El llibre es dividirà en dues parts, és un abisme d'impossibles, la primera part que és l'abisme, la segona part que és l'impossible, i llavors mos trobam bé, són poemes que cada un d'ells du un títol significatiu,
un d'ells és l'absurd. I de fet, en el final, en el darrer poema, La decisió, mos trobam amb una referència a una persona molt vinculada a les illes i molt vinculada a l'absurd, que és en Albert Camus, i fa servir una frase seva, un ha d'imaginar feliç a Sísif. Sí, crec que el penseu de Camus està molt present
no només en aquest poemari, sinó crec que en moltes coses que sempre he escrit, la seva visió, el seu pensament, la seva literatura, el seu assaig, sempre m'han viscut molt interessant la seva revisió del mite clàssic, com és el mite de Sísip,
crec que guia encara ara crec que mai passa, mai caduca crec que guia la nostra manera una de les maneres d'estar en el món i sí aquest absurd forma part indiscutible per jo d'un abisme d'impossibles que és que accepta l'absurditat però no se resigna
sinó que la veu d'una manera... amb una mirada molt lucida. Aquesta referència a Camus m'ha serveix per fer-te una pregunta, que de fet ho apunta en Parelló Martorell, en Espòleg. Alguna cosa de filosòfic en els teus poemes. Estàs d'acord amb aquest comentari? Sí, estic d'acord. Jo crec que la filosofia és part de la vida quotidiana. No crec que sigui...
una qüestió de guardar una prestatgeria o una vitrina, sinó que crec que és part de la militància de la vida quotidiana i sí, vull dir, no sóc experta, com de dir, jo sóc filàl·lega i estudia teoria de literatura, però m'agrada, m'interessa molt el pensament des de sempre i m'interessa molt el pensament com de Bel Camí o de...
de qual cosa tan actual en aquests moments com el pensament d'Anna Marina Garcet. Parlem amb Naina Coll amb motiu d'un abisme d'impossibles, menció especial d'Es Premi Vila de Lloseta, publicat per Nova Editorial Moll, i que es presentarà aquest dijous a les 7 de l'hora baixa a la llibria Quart queixent de Palma, conjuntament amb el llibre de Damià Rotlleu, guanyador d'Es Primer Premi.
Ara que parlaven de sí, sí, bé, referir-te'n en camus, bé, el cert és que hi ha qualsevol referència a la mitologia. Per exemple, hi ha un dels poemes que es titula El retorn i el primer vers que diu sempre refàs el camí a Itaca. Sí, crec que la mitologia clàssica és una llicència personal, vull dir, m'interessa moltíssim i és un tema del qual sempre m'agrada molt llegir.
perquè crec que és molt actual que segueix encara ara xerrant de les nostres pors i alegries i misèries i confrontacions com a humans. Així que sí, crec que té una presència també important en el poemari.
En els teus poemes m'ha cridat l'atenció perquè molt proper és l'un a l'altre a un que se diu La tendressa i que acaba amb els vers i tots els fills que mai tendrem. I tot l'una després trobem un poema que se diu L'empremta, que comença semblant tots els llibres que no he llegit, que aquí com una humanització dels llibres, que m'ha agradat molt, tots els llibres que no he llegit em miren de reull amb certa desconfiança.
Sí, crec que hi ha una part que és indissociable amb els poders de la literatura i els poders del llenguatge en general. Crec que la paraula sempre ha estat almenys per jo un camí d'expressió
però a la vegada també sent que a vegades és inabarcable la seva pròpia naturalesa d'immensitat.
Un poemari, Un abisme d'impossibles, és el seu primer llibre de poemes, però trob que és molt atractiu, molt dens, molt suggeridor, i que acaba de publicar un nou editorial Moll i que es presentarà, menció especial, d'Es Premi Vila de Lloseta, juntament amb la sobreguanyadora, la Sergi Alljamp de Ramià Rodger. Això serà aquest dijous a les 7 d'ESO de Baixa, a Seriveria, quart queixant de Palma. Però amb Naina volíem parlar també
amb motiu d'un cicle que arrencarà aquest dissabte, dia 20 de desembre, a la Biblioteca de Llosseta, a les 12 del migdia, i del qual ella és la coordinadora. El cicle es diu Locals Universals, es durà a terme, bé, des d'aquest dissabte, com dic, fins al 23 de maig. Una sessió per mes, aproximadament. Quina és la idea, quin és el concepte d'aquest cicle de Locals Universals?
Locals universals, com bé dius, és un cicle que vol apropar la literatura, hi ha cinc poetes i una narradora, la literatura a tot és públic. Jo crec que és una manera d'exemplar la xarxa literària i fer-la accessible. Però realment aquest cicle va néixer fa tres anys amb un altre nom, Univers Lloseta,
i ja ha tingut dues períodes de recorregut. De fet, el van iniciar en Pere Joan Martorell i en Javi González, que és president de Bala de Llorat i regidor de Sèrie de Cultura. I en Guany sempre duien autors, diríem, molt consolidats d'arreu de Mallorca i en Guany me varen proposar si jo volia coordinar-lo i dur-lo endavant
i van mirar de fer una versió molt més local, perquè a Lloreta hi ha molta tradició literària i molt de talent. Hem de dir que, a més, a banda del que és activitat estrictament literària, això es completarà amb un tast de vins. Comptàvem la col·laboració d'una enòloga, que és la Samantha Gómez. Sí. Vull dir, cada sessió...
és una petita xerrada i que se complementa en recital, preguntes del públic, preguntes meves, és una cosa molt distesa i oberta, i quan acabam tenim el privilegi de comptar-ne samana Gómez que fem una carta de dos vins que ella sempre relaciona d'una manera molt brillant amb el poeta convidat aquell dia,
i en la seva literatura, i això és com una manera redona d'acabar ser xerrada amb aquest vermut informal en l'espai de la biblioteca.
Això començarà aquest dissabte, dia 20 de desembre, a les 12 del migdia. Biblioteca de Lloseta amb Nacati Coll i continuarà el gener amb Antoni López, el febrer amb Antoni Sant Andreu, el març amb la Mariona Moyano, l'abril amb el pare Joan Martorell i el maig amb la Marta Terrassa. Trobeu tota aquesta informació a la plana web de l'Ajuntament de Lloseta, allotalloseta.net. Aina, enhorabona pel llibre, enhorabona també per aquesta iniciativa i res, que tots dos siguin un èxit.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquest espai i per descomptat tots els veients estan convidadíssims dissabte a venir a aquest primer recital. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, gràcies.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 65404-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscul en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola, Joan.
Hola, molt bones. Bon vespre, és un gust de tenir amb nosaltres en Joan Llinàs Quadros, que és de Calabona, professor de Filosofia, i, a banda d'això, escriu, comenta qüestions culturals en el seu blog, o en publicacions, com s'altra música, i el seu primer llibre és aquest que té damunt sa taula, Hotel Universal, publicat per l'Ama Grana, del qual es farà una presentació demà dimecres a les 7 de Sora Baixa, al Soma Café, plaça d'Orient 24, d'Inca,
i aquí volíem fer quatre pincellades d'aquesta història. Hotel Universal és un recorregut apassionant per una sèrie de personatges els quals tots tenen relació amb aquest hotel supos que imaginari de Cala Milló, o potser no tant, perquè el mateix llibre indica que t'has inspirat en un hotel amb el qual estàs vinculat per raons familiars, no?
Sí, molt bé, ho has descrit molt bé, exacte. Vinc a dir, sí, és un hotel fictici, es desllibra, però és perquè el nom el vaig agafar d'un hotel que van tenir els meus padrins en els anys 60 a Cala Milló.
llavors com a homenatge a ell vaig decidir posar-li aquest títol en aquest llibre. Supost que t'has inspirat a veure, surten la història de les recepcionistes, la història dels creadors de l'hotel, històries de cambrers, la història dels cuiners que fa una veritable reflexió filosòfica sobre com evoluciona Mallorca al llarg del temps. Supost que t'has inspirat a personatges o no?
simplement les funcions que hi ha de ser gent en un hotel i allà has posat tota la teva imaginació. Sí, exacte. Aquest fet ha estat agafar el que serien 24 hores dins d'un hotel i, de qualque manera, tots aquests personatges que podrien serien els personatges típics del paisatge d'un hotel familiar, d'aquests que són les costes mallorquines, que a la millor el Cudi, etcètera, i agafar un poc com cada un d'aquests personatges ha arribat allà.
I a partir de cada una d'aquestes històries, a la vegada s'acompta un poc a la història de Mallorca amb el turisme i que ha estat el que mos ha dit en aquest punt. Llavors, el llibre comença amb unes històries que van un poc o que se fixen més amb el passat, amb com va començar el turisme. Aquestes serien les històries de, per exemple, la meva padrina, que és la directora hipotètica d'aquest hotel, que és una guia suïssa, que va ser realment de les primeres guies turístiques que hi va a Mallorca.
i tots els altres personatges van confluint, també els turistes mateixos que venen, amb les seves idees i les seves cosmovisions i demés, fins bé omplir el que seria aquest dia en aquest hotel. En aquest hotel universal d'en Joan amb qui parlem, el seu autor Joan Llinès,
trobant de tot, històries divertides, una història conmovedora que no explicaré perquè la de llegir és l'esplèndida cabra d'en Joan Estècnic. També van sortint pensellades reflexives o explicatives que crec que són molt interessants.
S'evolució, que de vegades molt crítiques, no? S'evolució d'un tipus de turista que venia a descobrir Mallorca a un tipus de turista en el qual li donen a Mallorca el que ja té a casa seva. Sí, exacte. Jo, quan vaig començar el llibre, tenia com a dos blocs de notes, que eren reflexions més filosòfiques o sagístiques,
I una altra que eren històries que havia sentit, escoltat o que havia viscut també, perquè jo estigui, mentre estudiava, feia feina també a una telecala millor. I hi ha moltes històries d'apòcrifes que se compten dels anys 70, 80, que jo sempre m'han meravellat. Llavors no sabia què fer, llavors vaig mesclar amb dues coses i va sortir un poc aquest llibre d'històries que s'entrecreuen i que tenen aquest component també sagístic.
Llavors, quan un analitza la història d'estudir-me a Mallorca, se'n dona compte que ha canviat precisament el concepte de com els viatgers venen a veure en mos, que abans venien a descobrir una Mallorca, a descobrir una cultura, a descobrir uns plats, una gent, etc. I avui en dia, en canvi, no venen a descobrir un paisatge o no venen a descobrir unes terres o una cultura, el que venen a fer, venen a consumir un producte, que és el viatge que mos hem inventat, que són les vacances a Mallorca.
I se compta un poc la evolució d'aquest canvi. Com les companyies hoteleres que en el seu moment van sorgir amb propietaris que d'una manera gairebé...
com si això fos l'oest sense pistoles, com ells mateixos tenien l'iniciativa de generar aquests hotels de la mà, on antes eren unes terres que no eren importants, i com uns han anat cresquents i han generat una indústria, i aquesta indústria, com totes les indústries, genera un producte, en aquest cas és el viatge a Mallorca.
I tota aquesta evolució se va vagant en el llibre, i per això tot el llibre va de lo nostàlgic, diguem, fins a lo distòpic, que ja seria cap al final, i això explica aquesta evolució, sí.
Sí, això és el darrer episodi, del qual tampoc explicaré coses, però que efectivament aquest punt distòpic va inquietant. Ara resulta que és Hotel Universal, ara se diu Hotel Golden Premier Universal, que és una cosa molt típica. I vaja, jo m'ha fet una porada, jo veurem en aquesta situació, és que de veritat és com l'infer, això, eh?
Sí, sí, és vera, que podria... La idea una mica era veure com aquest producte que m'ho de mi ha inventat, que és el viatge a Mallorca i que ha evolucionat aquestes dècades, quan comentava, jo en el meu cap pensava, i si tanca el llibre d'una manera... Com m'imaginaria el futur, un futur distòpic, on això se dur fins a les darreres conseqüències, on l'únic que importa és una idea preconcebuda de lo que és Mallorca, i on la gent que ve ja ve amb tot pactat des del seu origen.
fins a inclús les emocions que volen viure en cada moment del dia i de més. I d'aquí surt un poc aquesta història que és distòpica. Però jo crec que també, si veguéssim ara la Mallorca actual, també és distòpica, en referència, per exemple, als primers viatgers que venien. També dirien, uau, això de gent fent coa per agafar les gàndoles a primera hora del matí, o coses així, també pensarien que és distòpic.
Això és parlar amb en Joan Ginás a motiu del seu llibre Hotel Universal, una sèrie d'històries relacionades amb aquest Hotel Universal de Calamilló, inspirat però amb molta imaginació, i del qual farà una presentació demà dimecres a les 7 de Sona Baixa al Soma Café a Inca.
Surt un cambrer enamoradís, surt un picador, un personatge característic del passat de Mallorca. Surt, ja ho han comentat, una recepcionista que fa una sèrie de reflexions sobre com ha canviat això de viatjar. Hi ha un paral·lelisme com un hotel, com un petit estat totalitari. Això és d'eses coses que més m'han cridat l'atenció.
Sí, aquesta idea me va sorgir quan, clar, jo, com he comentat abans, quan estudiava filosofia, jo estudia a Barcelona, després d'estius venia a Mallorca a fer feina,
I quan anava a l'hotel em sobtava moltíssim el xoc que jo mateix m'enduia entre el que era un món així de biblioteca, universitat, etcètera, i després anar a un hotel i veure allà com els clients desenvolupen el seu dia a dia i demés. I record que justament t'havia vist fa unes setmanes, havíem estat donant la carrera,
un article d'un filòsof, el senyor Francis Fukuyama, que deia que la democràcia seria el final de tot el sistema, el sistema definitiu.
I jo vaig pensar, realment, al final de qualsevol sistema, de qualsevol història, de qualsevol política, és un hotel. Perquè allà tothom fa les mateixes coses, tothom fa servir els mateixos productes, tothom inclús passa els dies emocionalment... Hi ha com una homogenització també de les emocions, des de matí al migdia fins al vespre, on hi ha més festa, més esbarjo...
I diguem que allò em va semblar com un estat més totalitari i definitiu, que no vull dir que sigui on hem d'anar, ni molt manco, no? Però el que em va sorgir en pot d'aquí, clar, sí, sí.
Un dels personatges que més m'ha quedat l'atenció és en Biela Sereno, que té una història tràgica, que no revelarem, evidentment, perquè l'heu de llegir, i que té una mena de... Si s'ha sentit... No és molt habilidós amb això dels idiomes, però tot d'una cala de què va el turista que se li adreça per alguna cosa. Tot d'una sap quin problema té. Sí...
Sí, bé, no té molta facilitat per idiomes, com moltíssims de treballadors que jo m'he trobat a la meva vida que venen com de dos mons, no? Perquè en el llibre també es tracta aquesta, diguem, convivència entre el que seria ser Mallorca ancestral, rural, que té una cosa molt particular, no?, amb el turisme com...
com aquella cosmovisió nova, moderna, que arriba i no elimina l'home allò aquí, sinó que se solapen. I a mi aquests personatges, que han fet vida tota sa vida feina en els hotels i que han estat serenos, o que han fet de vicepresla, o de director, o del que sigui, i que feien vida de dia a s'hotel, però després anaven a fora vila a lleurar, o a cuidar ses ovees, o el que fos,
Ja m'ha fascinat aquesta transició entre viure dos mons dins d'un mateix dia. I Mallorca i això no està ple d'aquestes històries. I tots aquests relats, els que te'l compten, sempre...
però és que estan com una mica desubicats en aquest món, perquè no saben si formen part d'un món modern, turístic, ja homogenitzat per la globalització, i a la seva vegada comparteixen aquest món antic, ancestral, que era la Mallorca que durant segles s'ha anat realitzant en els camps, en els pobles, etcètera.
I aquest personatge, precisament, sí, té una història tràgica, que és una història semi-real, diguem, com moltes llibres que venen de relats que m'han contat, però que a la millor jo he canviat algun aspecte. I aquesta és una història vertedera, que el sede Elvis Presley també, el director del Elvis Presley, que és un pagès que fa de director i que un dia fart de fer de director l'hotel decideix
començar a fer les vistes i passar-se a fer de showman. Això sí que és real, és una història real, també. I fer de serena, aquesta tràgica que comentes, també, que té aquest component real que és trist, però sí, com moltes de les històries que poblen el hotel de Mallorca.
Trobareu moltes més coses en aquest llibre, trobareu com són els anglesos que molts visiten, com canvien de quan arriben a quan surten, els alemans, gent molt diversa, estrangers, estrangers, estrangeres, en un llibre ben recomanable, molt entretengut, molt ben fet, que és Hotel Universal de Joan Llinàs, que si sou on us voleu acostar, aquest demà dimecres a les 7 de Sora Baixa el presentarà el Soma Café.
a la plaça d'Orient 24. Joan, enhorabona per aquestes històries tan conmovedores i tan apassionants i res, que vagi tot molt bé. Moltíssimes gràcies i gràcies per l'oportunitat i t'ha agradat molt les teves paraules, així que fins la propera. Gràcies, Fisco. Que bé, que vagi molt bé. Adeu. Una abraçada. Igualment.
Això és la nostra actualitat i us podem comentar que la institució Francesc de Bollamoll ja ha fet públic els noms de les persones guardonades amb les premis que es lliuraran aquest divendres, dia de nou, a l'estudi general Luliar de Palma, dins la segona nit de la edició i de la lectura. Són premis que tots tres tenen referències lulianes. El Premi Arts Magna de Foment de la Cultura i la Lectura,
que és per Neva Piquert, escriptora i editora de 14, que és una publicació digital de referència en el món dels llibres i de sa cultura. És premi Miramar, que reconeix els oficis vinculats a sa edició dels llibres. És per Nivola Illà, il·lustradora, amb una trajectòria i en guardons dins el món de sa il·lustració. I és premi Arbre de Ciència,
que està pensat per distingir la innovació o la prescripció i el foment de la lectura, és per la Biblioteca Municipal de Cineu, inaugurada el 1987, que compta amb un nombre ben important de socis i que només el 2024 va organitzar 255 activitats per el foment de la lectura. Premis Arts Magna, Míremà i Arbre de Ciència de l'Institució Francesc de Boll i Amoll, que es llunaran aquest divendres a l'estudi General Lugà.
Fins demà!
I una cistella de Nadal van especial, perquè és una cistella de llibres. És una iniciativa que organitza un any més la llibreria Lluna al carrer General Riera 39B de Palma. Teniu temps de participar encara fins dia 5 de gener. El sorteig es farà el dia 7 de gener i per cada 50 euros de compra obteniu una participació. Els llibres que han triat per aquesta cistella són els que els han agradat a ells.
Són Explica'm a tot, d'Elisabet Estrou, Crideu la mort terran, Digueu-me on va, d'Antònia Vicenç, Els adeus impossibles, de Han Kang, Defensionari, de Llucia Pallisset, Tres dies de junio, d'Anne Tyler, Lo sabes aunque no te lo he dicho, de Candela Sierra, Cosetas, de Benoît Coquille,
La Bertelló, de Beatriz Alemanya, Caram Quimforat, de Marc Venegas i Anna Maria Ruiz, i són els llibres que integren aquesta cistella de Nadal de Sibiria Lluna. So if you really love me
Come on and let it show.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tendrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscul en 100 estals, a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que mos patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Poyens a colònia.com. Demà dimecres, dia de set, des de les deu del matí fins a les dotze i mitja, teniu un taller organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Música, poesia i ombres, xèspir per a la justícia social. Es farà a l'edifici Guillensifra al campus de la Universitat de les Illes Balears.
Demà dimecres, a les 6.00, recordarem la presentació que es durà a terme al casal d'associacions d'immigrants i ONGs, us he vistat a 48 de Palma, que serà del llibre Un Passado Muy Presente, de Luis Viranya.
Demà dimecres, dia de 7, a les 6.30 de Sora Baixa, envat llibres als Geranis de Palma, presentació del llibre Reig Oscuro. A càrrec de l'autor, Sebastián López Bermejo, que estarà acompanyat pel nostre company d'Ona Mediterrània, Jordi Vidal Reinès. També demà dimecres, a les 7 de Sora Baixa, aquí mateix, a Can Alcover, carrer Sant Alonso 24 de Palma,
L'obra cultural balear, Joan Montaner, editor i sa reial Acadèmia de Bones Lletres, organitza sa presentació de llibres a escriptors suetes del segle XIX i Maria Aguiló i la llengua catalana de Margarida Tomàs, amb ses intervencions de Damià Pons, Joan Mas i sa autora.
Demà dimecres, dia de set, a les set de sota baixa, us recordam que tindran lloc la presentació del llibre Hotel Universal de Joan Llinàs. Això serà el Soma Café a la plaça Orient 24 d'Inca.
Demà, perdó, en aquest cas ja seran els dillous. Dillous de 8 a les 17.45 hores al Santuari de la Sang, plaça de l'Hospital 3 de Palma. Presentació d'un estiu diferent de llucriera publicat per Documento Baleà.
Intervendran Gabriel Serra, Felip Monà i s'autor. Els dijous de 8 a les 6 de Soda Baixa, a la lliberia Lluna, General Riera 39B de Palma, presentació d'Olimpa de Gouges, amb la presència de s'autora, Julia Sevilla Merino i de Maria Adonari.
Dillous de 8 a les 7 de l'hora baixa, a la biblioteca de Cort, a la plaça de Cort de Palma, presentació del llibre El astillero de la calatrava, presentat per Pere Galiana, amb una connexió virtual amb l'autor, en Juan Tous Melià.
Dilluns de vuit, també recordem que a les set de sota baixa, a la llibreria Quart Creixent, carrer d'en Rubí número 5 de Palma, els presenten els llibres L'Èsser i el Llamp, de Damià Roger, i Un abisme d'Impossibles, d'Eina Coll, publicats per Nova Editorial Moll, guardonats en el certamen Vila de Lloseta, i el qual presentaran els autors, juntament amb empera Parelló, Nom de Déu. I came up yesterday,
I'm so alone and don't check me time. Dimentres de nou, a les 7 de sora baixa, al claustre de Sant Domingo d'Inca, presentació i firma de llibres amb Laura Valle.
Aquest dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, us recordam que arrenca el cicle Locars Universals a sa Biblioteca Llet Josseta i sa primera a intervenir serà Necati Coll. També és dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, a sa Biblioteca de Son Cervera, presentació del llibre El Melic de l'Univers, publicat per Documento Baleà a càrrec del seu autor, en Albert Terral.
El dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, sa lliberia pròpia, plaça de quadrado número 10 de Palma, presentació del llibre Bollera i Mamarratxa, amb sa presència de sa autora Teresa Gispert. També es dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, a sa biblioteca pública de Can Sales, a sa plaça de sa porta de Santa Caterina 24 de Palma, poesia a la biblioteca, amb Maria Victoria Secall, acompanyada d'en Pere Joan Martorell.
El dissabte, dia 20, a les 6 de Sona Baixa, en Bat Llibres, els Geranis de Palma celebrarà la seva setena xocolatada amb escriptors i lectors, celebrant també els 50 anys de trajectòria d'aquesta llibreria de Palma, en Bat. A més, hi haurà un record especial pel pintor Alex Jacobson en l'any del seu centenari. Don't be shy
Recorda Josep Maria Llompars que això serà dimarts 23 a la Societat a Calvià a les 7 de Sona Baixa. Víctor Leiva i Glòria Julià les retran un homenatge en el seu centenari amb el espectacle Ocellada.
Exposicions que se dediquen també a Josep Maria Lompart en el seu centenari, en guany 2025. L'exposició Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Josep Maria Lompart, paraules de resistència. La podeu visitar a Can Llebert, a Viní Salam, fins al dia 8 de gener. I també a la biblioteca Can Llobera, a Ponyensa, fins al dia 31 de gener. Una altra exposició dedicada a Josep Maria Lompart. Josep Maria Lompart no evitaràs la nit...
organitzada per la Fundació Mallorca Literària i aquesta la podeu visitar fins el dia 31 de Llenarc, vinent, a la casa Blai Bonet, centre de poesia de Santanyí. Això ha estat la nostra llenda, que mos patrocina Colònia, caixa d'estatvis de pollensa, colònia.com.
Arribam al final d'aquesta edició d'Es Cotidoni, també arribam al final de l'any Joan Part, aquest 2025, que podem dir que ha estat un èxit, han fet un munt d'activitats, iniciatives, publicacions, així que havíem de dedicar a en Lluís Maria Joan Part aquesta darrera cançó, perquè aquí acaba, a Cotidoni en guany, és Camí Florit, un poema d'en Lluís Maria Joan Part, que a més interpreta la nostra estimada Maria del Malbonet,
I bé, això mos tornarem a veure l'any que ve. Maria Oliver, mos tornarem a veure l'any que ve. I espero que tingueu tots molt bones festes i molt bon any. Recordeu que en el Francesc Calle Labart es fa càrrec de la documentació, que mos trobava aquí a Ona Mediterrània, en el 88.8, és la freqüència molt durada de Mallorca, també a onamediterrania.cat.
Recordeu també que si heu de demanar qualque cosa als Reis d'Orient o a Papa Noel, un llibre és el millor regal que us poden fer. I desitjar-vos això, que tingueu bon vespre, bon Nadal i bones lectures. És una consella anglantina, vida alfamora.
L'aire color de baume, les cartes del cuor.
Però li far destapar clavell d'amor o cospor. I a l'an, com teia en plantina, vida fa murtra mai molt. Que amarrotxa, que ampanata, rebanista, ruft i xor.
Tu fas Ona.
Maus. Miqui, Maus.