Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger, conserva...
Hola i benvinguts a Ser Scott i l'Alònia, el programa de Llibres i Literatura d'Ona Mediterrània, aquí en el 28.8 de la freqüència modulada a Mallorca, us parla Xisco Roger, a la banda tècnica, en Maria Oliver, imprescindible, com sempre, i en Francesc Callalbert es fa càrrec de la documentació. Avui parlarem una mica, o bastant, d'en Just Maria Llompart, perquè, a banda de Ken Weiner, l'any Llompart,
justament aquest divendres 23, a sa data que es complessen cent anys del seu naixement. Sabem ja quan començarà la final del llibre de Palma, això serà el divendres, dia 30, es farà la plaça d'Espanya, i a més sabem també els pregonars, que seran Llanard i Maria Montaner, editors, pare i filla. Sabeu que m'ho trobeu a les xarxes i també m'ho trobeu a una mediterránea.cat. Benvinguts. Hola, Maria Magdalena Jalabert,
Bon dia. Bon dia. Com anem? Maria Matalena i Albert Miró, el Domenico, llicenciada i doctora en llengua i literatura catalans per la Universitat de les Lilles Balears, membre del grup d'estudis etnopoètics de l'Institut d'Estudis Catalans i s'ha especialitzat en la figura d'Antoni Maria Alcobain i Sarrondalles. N'hi ha fet conferències, estudis, però, a banda d'això,
També és poeta, ha publicat títols com Dones Sàpies, Essència de Mare en la ciutat, 40 cobles a la saviesa, el canvi i ara acaba de treure un amb l'editorial El Gall que es diu Tots els Amors, del qual parlarem una estoneta. Aquest llibre demà dimecres, dia 21, a les 7 de sora baixa, el presentarà la Biblioteca de Santa Maria del Camí. De fet, és una presentació doble perquè, a més a més, amb Miquel Angellador,
també presentarà el seu poemari Quadern de Quaresma, també publicat pel Gall, i tots dos autors estaran amb en Gaspar Caballero. Tots els amors, que té un pròleg molt detallat de Maria Antonia Perelló, i del qual podrien dir, no sé si m'equivoc, que és una història de l'amor en la literatura en vers, o coses en blanc.
Una cosa semblant. De fet, està molt bé començar per aquest paràleg de Maria Antònia Parelló, perquè és una persona molt sàvia i molt entesa en literatura, i precisament aquest llibre fa com un repàs per les relacions amoroses, per escenes d'amor, per moments d'amor, que s'han produït al llarg de la història del pensament humà. Sobretot de la literatura, que a mi m'apassiona, però també no necessitament de la literatura, com per exemple...
la relació entre Maria de Polònia i Pierre, o entre els gànsters Bonnie and Clyde. També aquesta poeta que se va enamorar d'un gànster també me va fascinar quan va intentar fer aquest repàs de situacions amoroses. I Maria Antònia Perilló, la veritat és que amb aquest pròleg ha fet com un estudi introductori, no un pròleg, perquè...
Ha estat com a totes, però a la inversa que jo havia fet per construir el llibre. Ell ha anat cercant els referents i els ha explicat, els ha desfet i els ha contextualitzat de manera excel·lent, perquè és una escriptora molt bona, a part de poeta i narradora, Maria Antània Perelló. Podríem dir que a més també és un recorregut per totes les formes de l'amor, perquè era molt homosexual, era molt tràgic, era molt impossible, de totes classes, no?
Sí, realment és així. Tot i que se trata de 25 poemes, per tant, no és que sigui un llibre molt estens, sí que és una síntesi de situacions amoroses entre persones, independentment de quina sigui la seva circumstància. Per exemple, el poema L'Amat se refereix a la relació d'amor existent al llibre de Miquel Amat de Terremot Llull, entre la Miquel Amat. Vull dir que també és una relació...
d'amor cap a la divinitat, cap a l'altre, cap a Déu, o llir entre cars, que se refereix a l'amor d'Usiàs Marc per sa seva estimada, que era un amor també molt platònic.
pretén agafar això, com una mica de relacions amoroses diverses, des de lesbia fins a èdip. És això, com un variedet, una mica eclèctic, a partir del meu gust particular, perquè, de fet, allò que me va costar més de tot va ser renunciar a determinades obres o situacions amoroses que també me passaven per davant. I vaig fer aquesta tria a partir de...
d'allò que em commovia més, o de la diversitat, o de situacions que també m'eren sorprenents. Per exemple, la necessitat d'estimar de Frankenstein. Ah, sí. Sí, és un dels més commovedors, per jo. Ai, gràcies. Sí, realment, Mary Shelley, quan va escriure aquesta obra, ja va crear aquesta figura que està feta com a des de sa mort, des de peces, des de cadàvers.
i que un ésser necessiti estimar a partir d'aquest origen, també vaig trobar que era una situació fascinant i que realment això com que donava la clau que l'amor és la necessitat primigenia i imprescindible de la naturalesa humana. Si no estimam i no mos estimen, la nostra vida per tant sentit. Sigui quin sigui aquest amor, pot ser d'una padrina cap a un net, pot ser de dos amics, pot ser de qui sigui, però que l'amor mos
mos fa persones i mos dona una transcendència i un sentit. I crec que això també dona tant per dir i per analitzar que ha estat un gust escriure aquest recull.
Aquest recull es diu Tots els amors, de Maria Magdalena i de la Berta, amb qui parlàvem, publicat pel Gai. I, efectivament, com ella mos comentava, per aquí surten personatges de la mitologia, en Cavafis, Teresa de Jesús, personatges creats per en Xespi, dels seus clàssics, Nofàlia, la Julieta, i les seves històries de motràgiques. Una de les que més m'ha cridat l'atenció és la René Vivian,
que bé, afortunadament, gràcies a aquesta introducció de la Maria Antena Perelló, ha sabut de la vida d'aquesta persona una vida apassionant, francament. Sí, també és una vida molt emblemàtica i, de fet, Maria Mercè Marçal escriu la seva gran novel·la sobre René Vivian, sobre aquest personatge que també és carismàtic i que té aquest amor cap a la seva parella, cap a aquesta altra dona, tan característic i tan sensible...
Són en el final molt diferents, tot i que jo penso que tots parteixen d'una mateixa manera. En majúscules, però que se va concretant en diferents moments, en diferents escenes. Per això hi ha això. Hi ha l'Altes, hi ha l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Altes i l'Alt
Aquesta Lilith, que és aquesta dona que no consenta estar per davall de la seva parella, és a dir, la primera dona d'Adam, aquesta Lilith, i que no se va volar sol més, no? És molt curiosa. Enfront de la figura... ...que vaig considerar que era emblemàtic que sortís en aquest recull.
Aquest recull, com us comentam, es diu Tots els amors, la seva autora amb qui parlem, Maria Magdalena Níngel Abert. És un llibre publicat pel Gall i demà es farà la presentació, ja se n'ha feta qualcuna, però demà una presentació prevista a la Biblioteca de Santa Maria del Camí. Això serà a les 7 de Sora Baixa.
I, juntament amb aquest llibre d'en Maria Magdalena, també es presentarà un altre poemari publicat pel Gai, que és de Miquelana Llellador, Quadrat de Quaresma, i tots dos se'ls presentarà en Gaspar Caballero. Cent anys en soledat, ja des del seu mateix títol, fa un referent literari molt evident, no? Un referent de Gabriel García Márquez,
I és aquesta història d'amor que pot durar 100 anys o més. I sí, sí, és aquest referent directe. És de... particular, perquè jo precisament vaig escriure el pròleg de quaderns de Quaresma, també en Tempere Mangual, i com que serà posar aquest mà a mà entre els dos llibres dirigits per Gaspar Cavallera, que és extraordinari. A part de Rapsoda, ell també...
és poeta i també l'encanta analitzar i presentar llibres de poemes. I aquesta presentació també s'haurà enriquida amb dos materials audiovisuals, que són allò que es fa a Caballero anomenar perles poètiques. Ella ha creat com uns vídeos, tots recitant poemes de tots els amors i també de quadern de queresma, i amb imatges i música, i també formaran part de sa presentació de demà
a Santa Maria. Per tant, he estat convidadíssims i seria un plaer que ens hi poguéssim trobar. Alguns d'aquests poemes fan referències a obres molt conegudes de la literatura, personatges històrics... Qualcun s'ha de cercar una mica més l'origen, no? Quan fas referència a Cabestain, que és un trobador del Rosselló del segle XII.
Sí, també aquesta història, però dins la història de la literatura amorosa, és molt forta. Perquè quan el gilós, l'homo de la parella de Guillem, va descobrir que eren amants, va fer matar aquest trobador i li va donar a menjar el cor cuinat a la seva dona.
I quan ella va saber que era el cor del seu estimat, va dir que seria la darrera menja que passaria per la seva boca i després se va suïcidar. I de fet, li va dur cap a dins una palangana per mostrar-li de qui era aquesta vianda que menjava. Per tant, també són relacions d'amor que han viscut unes circumstàncies, en aquest cas, duríssimes i particulars. I de fet, crec que és una de les més emblemàtiques de la Mò Cortés, d'aquesta...
d'aquest amó que apareix fora del matrimoni sempre, perquè no podria ser d'altra manera. En aquells temps se casaven un senyor de 40 anys amb una nina que va haver de néixer perquè convenia efectes d'unir propietats o efectes feudals. Per tant, era lògic que aquest amó fos fora del matrimoni. Però després s'adonaven aquestes situacions i exilors, en aquest cas, va ser...
va ser terrible i va crear aquest drama tan... no sé, tan colpidor.
Per aquest desfil en Estac Majal, en Artus i en Ginebra, en la carmesina de Tirant l'Oblanc, un munt de personatges, històries, totes històries d'amor en aquest poemari, tots els amors d'en Maria Magdalena i Gelabert, publicat pel Gail i que demà presenta a la Biblioteca de Santa Maria del Camí, a les 7 de Sora Baixa, juntament amb un quadre de carisma de Miquel Àngel Lledó. Maria Magdalena, enhorabona per aquesta feina i gràcies per ser-nos una estoneta.
Moltes gràcies, ha estat un plaer compartir aquest estat amb tots vosaltres i si vols que heu bé, molt ben demà a la biblioteca, a l'Hicat Metjorri de Santa Maria. Moltes gràcies. Moltes gràcies, que vagi molt bé. Adéu.
No sé si sabeu que dilluns que ve, dia 26 de maig, com cada 26 de maig, és el dia de Dràcula. Horror! I això és perquè va ser el 26 de maig del 1897 que es va publicar la sonora d'en Bram Stoker. Segurament no sabíem que tindria l'èxit que va tenir. Per això, aquesta banda sonora us posarem la música que va crear el Roger Killer per l'adaptació, probablement la més famosa de Dràcula, que és el Dràcula de Bram Stoker d'en Francis Coppola de l'any 1992.
Hola, Toni. Hola, què tal? Benvingut. És un gust de tenir en aquest Cotiladònia en Toni Mir, que és de Nova Editorial Moll i de la institució Francesc de Borlla Moll. I volem parlar amb en Toni una estona amb motiu d'aquest aniversari que us hem comentat que es fa aquest divendres, dia 23, 100 anys del naixement de Josep Maria Llampart. Ja sabeu que en guany
és l'any Llompart. I volíem parlar amb Antoni Mir per sa vinculació molt estreta que va tenir en Llompart amb Editorial Moll, perquè la institució Francesc de Borja Moll és una de les entitats impulsores d'aquest any Llompart, perquè el va conèixer en persona i també perquè Antoni Mir és la persona que l'any 1992...
va organitzar en vida d'en John Part, que això té molt de mèrit, un gran homenatge, que es va dir Gràcies, John Part. Deia, Toni, que està molt bé celebrar el centenari, però tu vas tenir la iniciativa de retre homenatge a en John Part quan encara era viu i el podia gaudir. Sí, gràcies. Bé, no va ser una cosa personal, però sí, com a president de la República Cultural Balear en aquells moments...
sí que vaig impulsar, juntament amb la gent de la directiva, un homenatge que va ser extraordinàriament popular, perquè José María Llampart va sembrar tant, va esperonar tants escritors, va fer costat a tantes iniciatives en favor de llengua, cultura i país, que, tants anys després del seu traspàs, l'homenatge d'enguany és tan fort com aleshores,
I això a més vol dir que Josep Marí en part va deixar molta llavor sembrada i que és un exemple de seguir per tots i singularment per joves, per resumir els residents, perquè estimin Mallorca i la negra catalana tant com ell la va estimar. Per aquesta raó d'hi tenim l'amenatge, amb manera de gratitud, va ascendida, efectivament, com me l'ha recomanat el seu dia Raimon, me l'ha dit els amenatges en descendida, després que es tessis d'autorar a l'estudis,
I alhora mantenim avui viva la seva memòria amb aquest formidable homenatge institucional i civil que s'està duent a terme al llarg de tot enguany, aquí i sobretot aquí i en el principal de Catalunya.
Hem de dir que en Joan Parc deia, ho comentava a Naceli Arriba, a la seva neboda, l'altre dia, que ell deia una cosa així, com que en un país amb cara i ulls jo només hauria estat escriptor, però ho va haver de fer moltes més coses. Sí, això també ho comenta en Joan Ciedum, un article molt conegut. En Joan Marí i en part, la seva vocació...
era ser d'escriptor, era crítica literària i sobretot volia ser recordat com a poeta, i una part de l'obra que hauria pogut fer va quedar convertida en fer costat a multitud d'actes i d'iniciatives de país. Aquesta és la realitat. Recordem-lo com a poeta i recordem-lo també com a home cívic, amb un compromís amb la terra, amb les illes i amb tot el territori lingüístic i cultural,
que mereix tota la gratitud i tot el reconeixement que puguem expressar.
Amb en Toni Mir, de la nova editorial Moll i de la institució Francesc de Bollemoll, recorda amb Josep Maria Llompart quan són a punt de celebrar-se, això serà aquest divendres, dia 23, que es farà exactament 100 anys del seu naixement. I en Llompart, abans ho apuntàvem, va tenir una vinculació molt estreta amb l'editorial Moll. De fet, va ser el seu director editorial o literari, em pens que al llarg de pràcticament 30 anys. Sí, efectivament. Se va incorporar a principis dels anys 60's
Jo crec que Francesc de Borja Moll va demostrar amb diversos fitxatges, si m'ha permet el comentari, va demostrar-se un bon talent hunter, un bon caçador de talents. El primer dia ha tingut en Sànchez Guarnet, que va ser un dels grans cervells i pàters literaris dels anys 50, a part d'ajudar de manera fonamental en la darrera etapa de confecció del dicionari català Valencià Baleà, talment com l'Aïna Moll.
I en Jean Part s'incorpora a principis dels 60s i pràcticament fins a finals dels 90s està en el front de sa direcció editorial. En Morge Moll era editor i en Josep Maria Jean Part assumia sa tasca de lectura d'original, en fi, de sa sol literari, d'una manera totalment eficient i pensem que sa gran generació d'escritors dels 60s, 70s, sa generació dels 70s, com sa coneix,
Bona part d'ells deuen molt a l'ajuda i a l'estutalatge i a l'impuls i a l'esquiteri lingüístic i literàric d'una autoritat com en Josep Maria Llampart. Josep Maria Llampart va ser una persona molt estimada i avui encara ho és i ens fa molt feliços a tots els que el varen conèixer que de manera popular se mantingui viva viu el seu record. Això són vitamines per...
aixercar-nos amb un somriure cada dia, confiats que Mallorca i Casagengo pot tenir una sortida positiva. És vera que a Caimoll, vull dir, on era el local de l'editorial, en Joan Part havia posat un cartell que deia no es fan més pròlegs. Sí, sí, és un cartell que s'ha fet molt famós, però va ser mònic consegüent i va continuar a fer pròlegs i actes de tot tipus i discursos...
pràcticament fins als darrers moments de la seva existència era més un desig que una realitat no se fan més croles ni presentacions en va fer molts més
Hem de dir també que en els fons de l'editorial Moll, que va complir 90 anys l'any passat, que ara és nova editorial Moll, hi ha bona part de l'obra més representativa d'en John Part. Estan els seus dos primers llibres de poemes, estan estudis literaris seus, la recopilació de textos de països catalans, vull dir que tenia un material ben interessant referent a en John Part.
Sí, jo crec que bona part de la seva obra, singularment poètica, se va publicar a l'editorial. Jo mateix de jove vaig comprar els seus llibres i els havia publicat a l'editorial Moll. La figura d'en Llampart, igual que està vinculada a l'obra cultural, perquè va ser un president fonamental a l'època de la transició de la dictadura ignominiosa, de la democràcia imperfecta,
en Jampard va ser president de Transició en una època dificilíssima, molt important, molt rellevant pels efectes positius i, clar, la seva vinculació amb l'ambra cultural és estornillada. Jo mateix vaig entrar a l'entitat quan ell era president i em va acollir en els versos oberts en un projecte de dur els cursos d'aprenentatge de català a tots els barris de la ciutat, de costar els cursos de la gent i no que la gent s'hagués d'anar de vore la seu a aprendre la llengua d'aquesta terra.
però després també està extraordinàriament vinculat a l'editorial Moll, perquè l'editorial Moll forma part de la història de Mallorca. Difícilment al segle XX es pot explicar a nivell cultural sense el paper d'aquest editorial. Entre altres coses perquè les seves arrels se'n van a final del segle IX amb la tasca començada immensa per Antoni Mariocover.
I quan Francesc de Borja Moll, que es la funda l'any 1934, diu explícitament de les seves memoris i altres documents que ho fa per mantenir i garantir la continuïtat íntegra i fidel a l'obra començada i generada per Antoni Maria El Calvé. És a dir, El Calvé està vinculada de manera total en el deixament de l'editorial. Un pic creada l'any 34, es cap de dos anys, comença la guerra civil i vénen 40 anys de dictadura. Vull dir que...
Jo crec que qualsevol problema que puguem tenir els impulsors actuals, o que puguem imaginar que té Mallorca i la llengua catalana, no els hauríem d'exigerar, perquè el que va fer, en el que veiem molt, en situacions immensament més difícils, guerra civil i dictadura, posen per cas, se'n jura, ha de servir també com a exemple per no tenir bones problemes, a segons següents, dignificar aquesta terra i estimar i difondre la llengua i la cultura d'aquí.
Amb Antonio Imir parlàvem de en Josep Maria Llompart, que aquesta setmana farà cent anys del seu naixement. Aquesta setmana a l'Ara Balears tu comentaves que us vau conèixer quan preparàveu aquella gran manifestació per l'autonomia del 29 d'octubre del 77. Jo era molt jove, estava en tres grups d'oposició a la dictadura, bàsicament des de l'institut i després des de la universitat i s'escola de ministeri.
I jo formava part amb altres, amb tot el moviment polític de finals dels 70s, i la comissió organitzadora se reunia en els locals de l'Arbre Cultural de Baleares que la impremta. I sí, allà va ser quan el vaig conèixer, de fet, abans el havia vist o conegut o l'assistit d'actes seus o d'entorn de la cultura catalana, però diguem que el moment més proper va ser la comissió organitzadora de la gran manifestació del 77, que...
es preludi de la recuperació de les institucions pròpies, el Consell Isolars i el Parlament. A banda d'aquest centenari d'Ion Part, l'institució francès de Bollemoll ha estat impulsora també d'una iniciativa que sembla que ja està molt a prop de fer-se realitat, que és la declaració de les rondalles mallorquines com a patrimoni cultural i material de Mallorca. Suposo que això, per vostres, com a impulsors d'aquesta iniciativa, deu ser de tot un gust.
Home, és molt satisfactori perquè, anem a veure, aquesta iniciativa que la vàrem presentar com a institució francesa de Borja Moll, té aquest sentit perquè l'editorial Moll és el que té el grandíssim patrimoni editorial de l'edició popular de les rendalles. Moll va continuant l'edició, la va convertir en aquests 10 volums d'enalcobers, la va convertir en aquests 24 que tothom coneix i tothom té casa seva,
i mos sentíem, no diré que obligats, però sí compromesos, a propugnar una protecció, un foment i un impuls per una cosa tan important pels mallorquins com són les rondalles mallorquines. Mallorquins de tota casta i condició. Sempre són rondalles masalletgides tothom, sense diferències. I bé, en el seu dia vaig estudiar la llei de patrimoni immaterial de Balears,
I d'aquí va, se'm desprenia que seria proposant el Consell de Mallorca, perquè una vegada que el Consell de Mallorca aprova una declaració de bé cultural i material, passa a ser patrimoni i bé cultural i material de les balees. Menorca va ser primer i després, a partir d'ara de fa deu dies,
que la Comissió de Patrimoni Cultural i Material ho ha aprovat, la Rondaies ja estan protegides. Falta la proclamació formal en els plenaris del Consell de Mallorca, però ja hi ha una protecció efectiva i esperen que les mesures que s'adoptin i que se vagin generant al voltant d'aquesta proclamació tan importants siguin efectives i també ajudin a que se transmeti a les noves generacions juntament amb la llengua catalana i la manera que tenim a Mallorca i a les Balears
de parlar-la, que és una riquesa extraordinària que hem de protegir, usar, promoure i transmetre-se a noves generacions. I les rondaies són un magnífic mecanisme i una cultura arrelada a la nostra terra, profundament mallorquina, que hem de saber estimar, valorar i difondre.
En Toni Mill, d'Institució de Francesc de Borja Moll i de Nova Editorial Moll, amb qui hem parlat una estona de ses rondalles, però sobretot d'en Josep Maria Llompart en el seu centenari. Toni, moltes gràcies. Una ferrada i que vagi molt bé. Gràcies. I estimem tots Josep Maria Llompart i el seu exemple. Molt bé dit. Adeu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar una anúncia Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
De Balears.cat, sempre oberta a l'actualitat i a l'opinió plural. De Balears al teu ordenador, a la teva tablet, al teu telèfon mòbil. Llegeix De Balears.cat
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Hola, David.
Hola, com anem? Benvingut en David Llinart, que és doctor en Història, professor titular de Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears.
amb una llarga trajectòria d'estudis, d'articles, de llibres, en els quals ha estudiat, sobretot, l'història del segle XX, les Illes Balears, resistència contra el franquisme, personals tan destacats com la Matilde Landa, n'Aurora Picornei, Neriberto Quinones, també Ferrari Villoc, que és un dels seus estudis publicats, la dictadura de Primo de Rivera,
i del qual acaba de publicar-se el Tenc aquí damunt la taula, Contra Franco i Falange, les resistències clandestines a les Balears, 1939-1948. És un llibre publicat per la Fundació de Dardet Mascaró i l'editorial Documenta Balear i que es presenta dimarts 27, dimarts de la setmana que ve.
a les 7 de Sora Baixa, Canoleu, en el carrel Mudaina número 4, i el presentaran David Ginat, juntament amb Joan Maria Tomàs i Nalila Tomàs. Contra Franco i Falange, estudies, fas un repàs molt exhaustiu de la situació, de les diferents organitzacions en aquests anys decisius, just a acabar la guerra civil fins a...
la gran captura de militants d'esquerres que es va produir l'any 1948. Comences parlant una mica de quina era la situació en aquells anys, els anys de la postguerra, els anys de la fam, i aquella imatge idíl·lica que a Mallorca tothom era franquista i tothom estava encantadíssim amb el regim, resulta que exactament així no era. Sí, efectivament, perquè per por d'entendre que...
que és una base social per articular totes aquestes organitzacions polítiques clandestines de les quals a continuació es parla, jo crec que és molt important començar analitzant una miqueta el context. I la realitat és que utilitzant els mateixos informes oficials franquistes, que llavors es complementen amb altres canals de documentals que van exactament també en la mateixa línia,
un bou, efectivament, com deies, que aquesta imatge idíl·lica de suport unànim i d'absoluta conformitat amb el règim no existeix. Al contrari, hi ha una situació de tensió, hi ha una situació de rebuts, hi ha una situació de desencàntims i tot entre persones que havien estat partidàries del règim, bàsicament degut a la pèssima situació social i econòmica que tenen les Illes Balears...
als anys 40, al marge també, evidentment, de tota la gent que s'ha vist afectada d'una manera o d'una altra per la repressió. Fins i tot va haver-hi un motí a la pobla l'any 1941. Sí, efectivament, això és un altre dels temes que s'aborda, perquè, clar, el que se vol explicar també és l'existència al marge d'organitzacions clandestines articulades, també de tota una sèrie de
d'actuacions espontànies contra el règim que tensió. Jo no dic en cap moment que se puguin considerar activitats amb una ideologia antifranquista perfectament darrere, però que sí que són accions que demostren una situació de tensió, de descontent i, efectivament, dins el medi agrari,
és un dels àmbits en els quals això queda més documentat, no?, bueno, quan l'existència d'aquesta acció que va tenir lloc a la pobla, que és tot la pròpia premsa oficial, se'n va fer ressò, i on sembla que hi varen participar a prop de 5.000 pagesos, que anaven fonamentalment contra la inspecció de taxes, que era un organisme odiat...
el règim, i que repeteix, no tenien darrere formalment una proclama política, però és curiós que això se reprodueix, n'hi ha en unes quantes, a pobles diversos de Mallorca, i que també la pròpia premsa antifranquista de tant en tant fa referència a aquest tipus de
de motins de la població que s'haurien d'analitzar fons per veure exactament quines dimensions van tenir. Un altre dels apartats més curiosos és l'activitat clandestina dins les presons. Hi havia la presó de dones i també el camp de Formentera en el qual va semblar que va haver
tu comentes en aquest llibre, un aferiment dels personers a en Churchill per afegir-se a les tropes britàniques. Sí, efectivament. És a dir, clar, després del segon capítol, després d'explicar un poc el context i les formes individuals d'oposició, s'explica això. Una mica que un dels primers àmbits on ja tenim una organització política ja...
perfectament descrita per la documentació, són les presons. Les presons que a les Illes Balears, a l'immediata postguerra, tenen una gran incidència, perquè tenim algunes grans presons, com per exemple la presó de dones del carrer de Can Sales o la colònia penitenciària de Formentera, que són presons d'àmbit estatal, on hi ha milers de presos, han estat traslladats molts d'ells des de la península,
i on ja trobam comitès de partits polítics organitzats del Partit Socialista, de la CNT, del Partit Comunista, i pot ser una de les presons que té més incidents en aquest sentit és, efectivament, la colònia penitenciària de Formentera, on les pròpies fonts oficials expliquen que va ser finalment tancada l'any 43, no només perquè hi ha una reducció general de la població penitenciària que es produeix pertot arreu, sinó perquè
a les Ies Balears i en concret en el cas de Formentera hi havia el temor que pogués haver-hi un desembarcament taliat i hi havia el temor que en el cas d'aquest desembarcament taliat se produís una espècie de coincidència, una col·laboració dels presos i efectivament hi ha aquest informe oficial on diu això, on diu que es tenia constància i que els presos havien estat en contacte amb un grup de presos amb el govern britànic per oferir-se
a col·laborar. I això són elements que precipiten efectivament el tancament de viscació.
Parlem amb David Llenart en motiu d'aquell llibre seu, Contra Franco i Falange, les resistències clandestines a les Balears, 1939-1948. Un llibre publicat per Documenta Balear i que es presentarà dimarts 27 a les 7 de Sora Baixa, Canoleo, al carrer Almudà i Nero número 4, a Palma. Està clar que en aquest període la força més ben organitzada és el Partit Comunista, amb diferents ramificacions, organització de dones,
activitat clandestina sindical. A més, amb unes mesures de seguretat impressionants. Vull dir, els militants no es coneixien entre ells. Crides atenció que arribessin a fer una conferència provincial a un pis particular, evidentment, amb 50 persones participant i que no s'interessa ningú d'aquella concurrència. Sí, sí, efectivament. El Partit Comunista és el més important en aquells moments. Això és un fenomen que ja està estudiat a nivell d'estat des de fa temps i que
fa que els comunistes, que a l'època de la República, Espanya, i no parlem a Mallorca, eren encara un grup molt minoritari, creixen a la zona republicana durant la Guerra Civil, i després a la postguerra, no seria circumstàncies, són les que estan en millors condicions per articular per ells clandestins. En part perquè tenien una experiència prèvia d'activitat en la clandestinitat, en temps de la República, i fins i tot abans. I clar, a Mallorca...
S'ha pogut confirmar que, efectivament, també és així, que és el principal partit polític, que té, com tu deies, diverses ramificacions importants, és a dir, té una estructura local, comarcal, perilles, té una organització juvenil molt vinculada, que són les joventuts socialistes unificades, aconsegueix també crear un grup de dones antifeixistes,
té una relació també molt estable en l'exterior, és a dir, per tant, forma part del Comitè Provincial de les Balears del Partit Comunista, del Comitè de Levante, el Comitè del País Valencià, que agrupava el País Valencià, Murcia, Albacete i les Balears, de tant en tant arriba aquí un delegat de fora, i per posar en comunicació tota aquesta xarxa que existeix,
Efectivament, està també perfectament documentat que en el temps final de la Segona Guerra Mundial hi va venir al carrer de Pasqual Ribot una conferència provincial del Partit Comunista que va durar dos dies, sembla, i on van assistir delegats de totes les illes. I no sabem tampoc massa més que se va acordar.
coneixent l'existència d'aquesta conferència perquè hi va haver unes quantes de les persones que van assistir que en el seu moment me van donar una sèrie de detalls al respecte.
Un món possiblement no gaire conegut, l'activitat que en aquells anys, tot després de la Guerra Civil Espanyola i l'època de la Guerra Mundial, organitzacions diverses, socialistes, anarquistes, evidentment en la clandestinitat, els intents també de cooperació entre ells, moltes vegades complicades, perquè encara que no era molta gent, hi havia discrepàncies fortes entre ells.
Sí, efectivament, això també existeix a nivell d'Estat, això també té antecedents, és a dir, les divisions i les esquerres, és una cosa que existeix des que van néixer les esquerres i encara continua i continuarà en el futur. En el cas d'Espanya ja havien estat, ja havia hagut tensions importants durant la República i no diguem ja durant la Guerra Civil a la zona republicana, i aquí també havien de continuar la postguerra. Pot ser que aquí no tant com altres indrets,
Però, efectivament, això també està documentat per fonts escrites i per fonts orals. Per exemple, els socialistes i els anarquistes són els que impulsen el Comitè Provincial de Balears, de les Balears de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques. Posteriorment s'incorpora al Partit Comunista, edita en una revista que se li diu Aliança, i dins...
algun número d'aquesta revista i també dins números de la publicació comunista, que se veia a Nostra Palabra, primer i Montordero després, i dins algun document intern del Partit Comunista se vol que hi ha tensions, que hi ha un moment en què el Partit Comunista decideix no distribuir aquesta publicació. Ah, exacte. I llavors també tenim conflictes...
més localitzats entre el nucli del partit obre d'unificació marxista, que també està organitzat a les Balears, un nucli molt petit, amb altres forces i en concret amb el partit comunista.
Tota aquesta activitat es veu trencada amb sonada de tensions de l'any 1948. És el període que en David Llinat mos compta en aquest llibre seu, acabat de sortir, publicat per Documenta Balear contra Franco i Falange, les resistències clandestines a les Balears 1939-1948. Ja tinc col·laboració amb la Fundació d'Arder Masqueró i que es farà la presentació dimarts que ve, dia 27, a les 7 de l'hora baixa,
a Can Oleo, carrer Modena, número 4, Palma, i en David compartirà aquesta presentació amb en Joan Maria Tomàs i Lila Tomàs. David, enhorabona per aquesta feinada colossal, superinteressant, i res, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estoneta. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, adeu.
A la nostra actualitat ja us hem comentat que aquest divendres, dia 23, farà cent anys del naixement d'en Lluç Amarillo en part, motiu amb el qual tot aquest any es celebra l'en Lluç Amarillo en part. L'Institut d'Estudis Baleàric es fa càrrec de la coordinació de les activitats a l'àmbit de les illes.
I han organitzat per aquest dia un parell d'actes. Dilluns, dia 22, a partir de les 10 del matí està previst que l'edifici Ramon Llull, del campus de la Universitat de les Illes Balears, es faci la presentació de calidoscopi i on part mirades diverses, una sola veu...
I a més d'aquesta presentació, la Pilar Arnau, biògrafa d'en Llompart, farà la conferència al Llompart, historiador de la literatura, traductor i mentor de joves escriptors. També organitzat per l'Institut d'Estudis Balearis, o en cooperació amb altres entitats, el divendres 23, el dia de l'aniversari d'en Llompart, està previst que es faci a les 12 del migdia un acte institucional a Can Oleo, carrel Moderna número 4,
amb una presentació de la figura d'en Llompat per en Gabriel Llena Manila i lectura de poemes d'en Llompat a càrrec d'estudiants de l'Institut Josep Maria Llompat de Palma. A més, hi haurà el mateix divendres 23 un acte al Teatre del Mar d'Esmolina, promogut per la Fundació Teatre del Mar i l'Institut d'Estudis Balearis amb la col·laboració del Consell Insular de Mallorca a les 8 del vespre.
I això serà els mots que m'han abocat al poble sobre Lluís Maria Lompart, amb dramaturgia de Nacatma Planeix, amb la participació de Val Miquel, Toni Gomila i Carles Molinet. Sobre Cultural Balear ha organitzat, això és per aquest dissabte, dia 24, a partir de les 10 del matí, una ruta llompartiana per Palma, guiada per en Joan Carles Palos. I també, promogut per la Federació Llull, que també agrupa Sobre Cultural Balear amb altres entitats,
Està previst que el mateix dissabte, dia 24, a partir de les 12.45, aquí a Can del Coler, en el carrer Sant Alonso 24, es farà un acte, en record de Llompart, amb intervencions d'Antoni Llobrez, de l'Obre Cultural Balear, en el LIB d'Acció Cultural del País Valencià i Xavier Antic, d'Òmnium Cultural. I, a més a més, Janski es farà càrrec de l'espectacle Bateguen els de Bares. Tot això en record d'en Lluís Maria Llompart.
Però la Semana Gent del Lloparc no és només a Mallorca. N'hi ha altres activitats previstes. Per exemple, és el cas que es farà aquest dijous, dia 22, serà a Seteneu Barcelonès i ho organitza l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana amb participació de Jaume Pons a l'Horda, comissari de l'any Llioparc, Àlex Broc, Lluïsa Llullà i Margallí de Pons.
També l'Institut d'Estudis Baleàrics, que participa a la fira d'espectacles literaris literàrum, a Mora d'Ebre, ha inclou dins la seva programació d'activitats. És una fira que es fa des d'es divendres fins a es diumenge i inclou un espectacle sobre en Jampart.
I a Menorca també. A Menorca, el divendres 30, la setmana que ve, al Claustre de Mó, es farà una lectura comentada de poemes de Josep Maria Llompart a càrrec d'en Pere Antoni Pons.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Airoski, per demostrar-te el nostre amor, t'oferim. El meló pell de gripau sense, a 1,69 euros del quilo. La pitrera de pollastre granel, a 5,75 euros del quilo. Lluç sense, 2,2 quilos, a 8,90 euros del quilo. I la mortadella ibèrica, el pozo al tall, a 7,29 euros del quilo. Qui bé et vol, et farà estalviar. Suma estalvi, amb Airoski Club.
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra. Divendres, dia 30 de maig, a les 20 hores.
Conversarem amb dos experts per parlar i informar sobre el CENS com a eina d'alliberament nacional. Tots els estats del món destrien els seus ciutadans i el criteri que fan servir els països europeus és el de filiació. Fer el CENS no més depèn de nosaltres.
Parlarem amb l'Albert Martí, enginyer de telecomunicació i cofundador de l'Associació Patrimoni Català, l'entitat que impulsa el CENS i en va enviar el porcel, tita llaire i fadetari del CENS de Palma. Convidam a tots els associats i simpatitzants a assistir a aquest sopar i participar del col·loqui. Podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i al banner del D Balears. Vos hi esperam a totes i a tots!
Vigim alhora als dos costats de la frontera, contra tots els ordres, la feroxa fera. De Balears.cat, sempre obert a l'actualitat i a l'opinió plural. De Balears al teu ordenador, a la teva tablet, al teu telèfon mòbil. Llegeix De Balears.cat.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra llenda que mos patrocina Colonia, caixa d'estalvis de Poyensa, colonia.com. Demà i mècres 21 a les 6 de sora baixa, a la Biblioteca de Can Sales, plaça de Deportes de Santa Catalina, 24, Palma, xerrada de Maria Belmonte, viajar per escribir i ler per viajar. Una mirada a la literatura de viajes també a Can Sales, els dillous 22 a les 6.30 de sora baixa. El presenta el llibre Paladines del Quixote, a càrrec dels seus autors Mano de Mitril i Molserrat García.
Demà dimecres 21 a les de 8.45, a Sallibes per a Fox, a Inca, n'Antonina Canellas presenta el seu llibre Xampú Champany, acompanyada de Neireles Sala. Demà dimecres 21 a les 7 de l'hora baixa al Museu Fundació Joan Marc, al carrer Sant Miquel XI, a Palma, diàleg de l'escriptor i periodista Enric González amb Andreu Manresa.
Demà dimecres, 21 a les 7 de sora baixa, a la Biblioteca Joan Alcover, al carrer Joan Alcover de Palma, la Natur presenta la seva nova novel·la, El caso de la mujer del estanque.
Una altra presentació, aquesta que es farà dijous, dia 22, a les 7 de Sora Baixa, a la llibreria Lila, carrer Pasqual Ribot, número 3 de Palma, de Memòria d'una amnèsia, la història amagada del franquisme a les Balears, d'Antoni Llaner, publicat per Nova Editorial Moll, amb Antoni Marimón i seu to. Aquest mateix llibre, de Memòria d'una amnèsia, el presentarà Antoni Llaner, el dissabte 24, a les 11.00 del matí, al casal de Sontogores, a l'Horó.
Dilluns 22, a las 7 de Sora Baixa, se lluiría a Gapea, carrer Marqués de la Fonsanta, número 6 de Palma. Presentació de La mirada del olvido, de César Machado.
Dues presentacions a la llibreria Drag Màgic de Palma, carrer Geroni Antic, número 1. Això serà concretament el dijous 22, a les 7 de sora baixa, presentació de Te siguen, de Belén Gopegui, acompanyada de Nadal Suau. També a Drag Màgic, el divendres dia 23, a les 7 de sora baixa, Santiago López Petit presentarà el seu llibre Tiempos d'espera, en companyia de Joaquim Valdivielso.
Els dillous 22, a les 7 de Sora Baixa, a Iberia, Mont de Llibres de Manacó, presentació de Consolacions, de Miquel Serra, publicat per Nova Editorial Moll, amb n'Antoni Agüera i s'optó. Aquest dillous 22, a les 7 de Sora Baixa, al Casal de Sontogores, a l'Aro, presentació de L'Àguila i el Compàs, de Miquel Jaume i Juan Cantero.
També és dijous 22, a les 7.30 d'hora baixa, s'alliberia la Biblioteca de Babel, al carrer Aravi 3 de Palma, presentació de Farsa als proscrits, de Joan Aguiló Sabater.
Tornarem al casal de Sontogòria, Salaró, perquè divendres 23, a les 6.30 de Sora Baixa, en Mateu Morro presentarà el seu nou llibre, el paner de congrès, pallessos, lladres i bandellats, publicada per Documenta Balea, en companyia de Miquel Jaume i organitzada per Al RUM.
Divendres 23, a les 6.30, una sessió, una hora baixa poètica amb Miquel Serra i Eduard Escofet, al Caixa Fòrum de Palma, a la plaça Weiler. Els divendres 23, a les 7 de l'hora baixa, a la Biblioteca de Cap de Pere, està prevista la presentació del llibre Nadie me ha hecho nada, de Nofra Riera.
Una altra presentació, que serà divendres 23 a les 7 de sora baixa, Tetes vencides, de Julieta Morón, amb l'autora Ina Luciana Péquer. Això serà la lliberia pròpia, plaça del quadrado, número 10, divendres 23 a les 7 de sora baixa. Una altra, lliberia Lila, Pasqual Ribot 3 de Palma, dissabte 24 a les 12 del migdia, Nablanca Pavón presentarà Íncube, publicat per Nova Editorial Moll, acompanyada d'en Albert Rans.
Activitats de la Fundació Mallorca Literària. El dissabte 24, la Casa Museu Llorens Villadongua de Mirisalem, dins del cicle Primavera al Jardí, 12 i mitja, Antonina Canyelles, que presenta el poemari Champú Champagne, i a la una vermut musical amb ocellada, amb Glòria Julià i Víctor Leiva. El mateix dissabte, dia 24, a les 8 del vespre, al Teatre Principal de Sant Enyi, dins del cicle Versud, Emergències, espectacle poètic de Mireia Calafell i Nils Iuró.
Dissabte 24, a les 7 de sora baixa, al Casal de Cultura de Campanet, presentació del llibre Molins de Mallorca, de Ferran Petit. Dilluns 26, a les 6 de sora baixa, nova sessió del cicle Peleando a la Contra, Saiberia La Salina, Ballarte XXI de Palma, lectura de poemes de Safo i Gioconda Berlín.
I és dilluns 26, perdó, dilluns 26, a les 8 del vespre, se farà sa presentació i interpretació del poemari Crepuscle per Joan Adrobé, amb música de Bàrbara Durant, a sa capella del Roset del Convent de Sant Vicent Ferrer de Menecó. Això ha estat sa nostra llenda, que mos patrocina Colonya, caixa d'estalvis de Poyensa, colonya.com.
Fins demà!
Divendres 23, Mestre Lluís Maria Llampart, farà cent anys, molt d'anys, Mestre Llampart, així que havíem de posar un poema seu, interpretat, és escàs, Camí Florit, en la versió musical de la nostra estimada Maria del Mar Bonet. Si arribem al final d'aquest Cotiladònia, us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, Maria Oliver, què faríem nosaltres sense una Maria Oliver, i la Francesca Llebert, que es fa càrrec de la documentació, sabeu com es troba aquí, a Ona Mediterrània 88.8, de la freqüència modulada de Mallorca, a onamediterrania.cat,
i les exèrcies. I res més per avui. Bon vespre i bones lectures. Flau-la-la-la-la-la-la-la.
L'olivar d'estapa, clavels d'amor o coscot, Eure contella en glantina, Vidal va urtre mai no.
I amb l'aire color de palma, l'escarri falsa d'un cor. Ah...
Fins demà!
Estava clavell d'amorocoscui, lleura contella en glantina, i d'alba murtre mai noi.
Gràcies.