Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que l'olivera. Hola i benvinguts, això és Escot i l'edònia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània, aquí en és 88.8, de la freqüència modulada a Mallorca, us parla Xisco Roger. A sa banda tècnica, Anna Maria Oliver, que jo trob que s'hi ha posat una cara així com Nadalenca, però suposo que això és habitual entre tots nosaltres, i d'aquesta documentació es fa cara Francesca i Lelabert,
Des d'aquí és nostre condol per en Antoni Bonner, que l'olista, divulgador i defensor de la natura en els seus llibres, que ens va deixar ahir. I sabeu que ens trobà aquí a on a mediterrània.cat hi ha set xarxes. Benvinguts. Hola, Toni.
Hola, què tal? Bon vespre, un gust de tenir amb nosaltres en Toni Mir, que és soci fundador de la institució francesa de Borja Moll i president de la nova editorial Moll. I volem parlar amb ell una estona perquè aquest migdia s'ha fet la presentació oficial des de les obres completes d'en Josep Maria Llompart. Ja sabeu que enguany és el centenari de Josep Maria Llompart, això s'ha fet a la sala de plenaris, al Consell de Mallorca,
I bé, ha hagut una mica de tot, vull dir, intervencions, ha hagut també lectura de poemes, poemes musicats, ha intervengut Antoni Mir, que ha explicat una mica els continguts, la trajectòria d'aquestes obres completes, de les quals ja ha sortit el primer volum, dedicat a l'escrits dedicats al català i a la nació d'en Josep Maria Llompart, i aviat sortirà el segon,
que és el primer llunament dels seus estudis literaris. Avui tu comentaves, recordaves Toni, com va ser justament la marmaçora d'en Joan Part, la Celi Arriba i el Pere Rosselló Bové, que van venir a l'editorial Moll i us van presentar aquest projecte de les obres completes.
Sí, efectivament, les oficines que tenim en el carrer Julià Alvarez, actualment, com a editorial, un bon dia varen demanar per posar-nos a Milla i a Tameu Panyelles, que és el director editorial de la casa, i mos proposaren un projecte d'una responsabilitat i envergadura extraordinàriament important.
abordar, fer possible, preparar, investigar per poder publicar les obres completes de Josep Maria Llampart. Venien a dir-nos que mos tocava fer-ho, mos tocava fer-ho i nosaltres ho agraïm profundament perquè Josep Maria Llampart
havia fet costat en en Borja Moll ja ben bé des dels anys 50, però entra com a assessor literari a principis dels 60s i durant tres dècades, primer en els costats de Borja Moll i fins a finals dels 80s ell exerceix aquest paper d'assessor literari, d'una repercussió extraordinàriament important en tota la generació d'escriptors d'aquells anys 60s i 70s. És a dir, Jean Part va exercir el seu paper
de crítica literària, d'escoltar, estalonar, empenya una generació d'escritors extraordinàriament brillant, que escriu encara avui en dia.
i això ho va fer des de l'editorial Moll, que en aquell moment s'ocupava un paper rellevant gairebé en exclusiva, i que, bé, com deia, que bàsicament ens oferien aquesta possibilitat, i nosaltres, com si fóssim uns infants petits que reben, que destaven un paquet que els hi han dut els reis a primera hora des de matí, vàrem estar feliços d'aquesta proposta, d'aquesta generositat,
I aquí està, després de tres anys, de feina, jo diria que molt intensa, el primer volum, que ja és a les llibreries, i en poc dies el segon volum, que és el primer d'una sèrie de tres dedicades als estudis literaris, escritica literària, que en Joan Park va exercir. El Jordan Wine, i això ho hem refletit aquí, en Escotilònia, se n'han fet un munt d'activitats dedicades
En homenatge a en Jesús Maria Llampart. Imaginem que deus estar una mica impressionat de tantes coses com s'han fetes. La veritat és que jo crec que aquesta repercussió popular sorprèn positivament en el més optimista dels organitzadors. Vol dir molt a favor d'en Llampart.
Aquest home el va sembrar, va ser generós, integralment brillant, humil, i va fer costat a tanta gent que jo crec que passats les dècades aquell bon nom, aquella bonhomia, aquell fer costat a qualsevol iniciativa en favor de llengua i cultura, se li retorna justament, sempre per davall de tot el que ell va donar,
però sí de manera àmplia, popular i extraordinària. Jo record a l'homenatge que vam organitzar abans del seu traspàs, perquè molt sentíem en deute amb ell, que hi havia tanta resposta popular
que un diari i el manco, un escritor, que se va posar gel dosi, va dir que als cap de vint anys, en definitiva, venia a dir que se demanatjava només per la càrrega ideològica, nacionalista, política, però que als cap de vint anys la gent no recordaria ni un sol dels seus versos ni un sol dels seus poemes. Més el manco va dir això.
Bé, jo crec que la poesia d'en Llampart és més viva que mai. Mai s'havia difosa en tantíssims d'actes en tots els formats, en música, en orquestra, en adaptacions, en dramatitzacions, en iniciatives escolars, de corals, de gust de teatre. És a dir, mai la poesia d'en Llampart, que jo crec que és el que més m'importava i la raó a la qual volia ser recordat, i se sentia sobretot poeta, però...
Després, com a persona d'una llengua i cultura malmeses, se sentia amb el deure de fer costat a la lluita cívica per la dignitat nacional i lingüística. Però a ell volia ser recordat com un poeta. Crec que ho ha aconseguit, crec que la seva poesia és més viva que mai, crec que aquell escritor gelós avui...
estaria perplets de veure que sí que se recorden moltíssim més versos i moltíssim més poemes que fa 20, 30, 35 anys, i que la poesia té això, és com la música, que pot perdurar a través dels segles, pot continuar viva i arribar a escor de milers i milers de persones, i crec que en Joan Part, en la mare d'aquest any, ho ha aconseguit plenament. Parlem amb en Antòria Mir, president de la nova editorial Moll, amb motiu de la publicació.
El començament d'aquesta publicació de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, del qual ja es alliberia el primer volum,
I aviat hi serà també segon. Si et sembla, feien res, quatre pincellades d'aquests primers dos volums. Aquest primer està dedicat al tema de nació, llengua i cultura. I fa pensar una mica en això que deia en Francesc de Borja-Moi, d'en Toni Miriel Comer, dos personatges extraordinaris, d'un nom de combat, perquè això és el llombard més combatiu, per així dir-ho, no?
A veure, aquest primer volum, vàrem decidir quan vàrem planificar el pla editorial, que arribarà a 7 volums, en guany han estat 2 o seran 2, però possiblement el ritme anual passarà a ser d'un cada any, perquè hi ha una feinada darrere de cada volum.
En aquest primer, que es recull discursos, assatges, conferències, articles, recull una pluralitat de textos que segueixen el fil conductor d'allò que ell pensava sobre nació, llengua i cultura.
i, per tant, mos du en el llompar més cívic. He de dir que està molt ben escrit. És a dir, evidentment, com a poeta, és un poeta excels, excaleix, però és que com a prosista escriu meravellosament bé. Me recorda molt que deia que ell era filòleg, però quan va escriure les seves memòries mos va deixar una prosa precisa, neta, nítida...
clara, divertida, en fi, fonamentada. Darrere en Borja Moll varen descobrir una bona d'escritor i en Joan Part, a part de poeta i escriptor, també em prosa
cerca la bellesa i l'expressió. Aquell llibre, no només amb els fons, també en la forma, és enormement atractiu per a qualsevol lector que el vulgui estudiar. Jo remarcaria dues coses.
Darrere d'aquest primer volum hi ha tres anys de feina, perquè la major part d'articles no havien estat publicats en un llibre. Hi ha qualsevol llibre de pròlegs, hi ha llibres que recullen estudis de cítica literària, però no els articles d'en Joan Barcivit. Per tant, durant tres anys s'han escanejat nivells de documents que la família mos va facilitar,
que després ha culminat la Fundació Mallorca Literària i que ens ha facilitat i agraïm l'accés a l'indexcessió i a l'escaneix d'aquests documents per fer la tria definitiva. Però darrere d'aquest volum hi ha ni més ni manco que dres anys de feina. Té una lògica.
Si en Josep Marí ja en parla a fer, m'invento una xerrada fa 35 anys a un ateneu de Terrassa. Si vas parlar en el segon congrés internacional a Sacta de Manacó de l'any 85.
Sí, clar, és a dir, estan parlant de centenars, centenars, centenars d'actes, no sempre n'ha quedat un testimoni escrit, i els testimonis escrits que s'havien publicat a una revista local o que se'n fa ni li guardava, algú o algú.
ha pogut recollir, ha implicat una feina d'exploració, de recerca duríssima de tres anys. Ara bé, jo crec que el resultat és digníssim, és un llibre que pot llegir per parts perquè si indets els articles solen ser breus,
i a més d'un estudi introductori d'en Damià Pons que també exceleix i que ens dona una visió de conjunt de Josep Marilla en part extraordinària i també ens dona una visió històrica i social de totes aquestes dècades. El segon alumne que sortirà aviat un estudi preliminar d'en Pere Rosselló Bovè.
i és el primer llunament dedicat als estudis de literatura, que són un munt, perquè hi ha articles, hi ha llibres, hi ha pròlegs, que aquell mític cartell d'en Jampart a cap moll de no farem més pròlegs, no? No se fan més pròlegs.
Sí, bé, aquell cartellet que s'ha fet famós i que per sort la Susana Moll va fotografiar abans de deixar els darrers locals, els darrers magatzem de s'ha creat el Moll abans de s'ha liquidació concursal. Per sort aquell cartell de no faré més pròlegs, any de part no el va complir mai. Avui mateix a Sacta, amb Vidal Ferranda,
ens contava que un llibre seu va ser el mateix Josep Maria Llampart que li va proposar prologar-li el seu llibre. En Ferran nos deia que ja no m'hauria atrevit mai, ja no hauria gosat mai demanar-li, ja sabem com és de bona persona. I Josep Maria Llampart, escartell, francament, no el va porar i possiblement no el va volar complir mai. Ell es fa estar sempre en el servei.
d'un escriptor, d'una iniciativa estudiantil, d'una manifestació de medi ambient, de llengua, de cultura, d'allò que ell considera és una causa justa, sempre, sempre, sempre, sense distinció de si se tenia més o manco raó. Si tenia aquest sentit de defensa d'un idioma, d'una llengua, d'una cultura, ell en part sempre feia costat i, en conseqüència,
També, en el cas d'escriptors novells o de persones que li presentaven els seus originals, Jampard va ser una persona bastant prolífica a l'hora d'escriure i a l'hora de prologar i a l'hora d'analitzar i estudiar els fenomenes literàries i les males dins del territori. Antony Mir, president de la nova editorial Moll, del qual hem parlat uns minuts al motiu de la publicació dels dos primers volums de les obres completes d'en Jampard, que és una...
iniciativa adient per culminar aquest any l'on part el centenari del seu naixement. Toni, enhorabona per aquesta iniciativa i res, que sigui tot un èxit. Esperen que sigui l'any Joan Part somereix
I també vull acabar dient que quan em vàrem començar aquesta etapa, ara que farà deu anys, de continuïtat de l'editorial Moll, ens vàrem conjurar per continuar unes obres de llarga durada, les obres completes duien en aquell moment uns 13 anys aturades, ho han fet, i les obres completes de Maria Llom Park
se publicaran cada any en el costat de els baluns de Francesc de Bargemoll, d'Antoni Maria Alcoder, de Gabriel Lomar i a partir d'inicis del 2026 també de Joan Alcoder amb poesia i prosa. Vull dir que l'esforç editorial és enorme,
són sèries i obres en sentit de país, en el servei dels lectors i també en el servei d'aquestes grandíssimes personalitats de la cultura i llengua catalanes que Mallorca ha generat i que ha aportat en aquesta llengua i cultura que tant estimem. Antoni Mir, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona. Gràcies, adeu. Gràcies i endavant. Igualment, adeu.
Això és la nostra banda sonora i aquesta cançó, bé, és una cançó que va ser mítica en el seu moment, tots els lots i les lotes d'en Françoise Hartley, i la posem perquè forma part de la banda sonora d'una pel·lícula del 1997 que es diu Metrolan, dirigida per en Philip Seville i que està basada en una novel·la del mateix títol d'en Julian Barnes.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Hola, Maria Maddalena. Bon dia, com aneu? Què tal, com estàs? Maria Maddalena Vives, amb qui parlem, que és de Manacó. Bé, té una formació teatral, però al mateix temps fa gestió d'activitats culturals, amb diferents propostes, entre elles el mapa viu de Manacó,
Es va donar a conèixer amb les xarxes el poble de cultura, referit a Menecó també. Ja sabeu que Menecó és molt peculiar en aquest sentit i parlem amb ella amb motiu d'una activitat que es farà aquest divendres, dia 12, i el dissabte, dia 13, dedicada a Antoni Mus, en el seu centenari, cicle Antoni Mus, llum breu, rastre tard, un programa d'actes encetats per a l'Ajuntament de Menecó a través de l'Escola Municipal de Mallorquí i del qual sa coordinadora justament de Maria Magdalena.
Cent anys d'Antoni Mús, nascut a Fala Nits, però molt vinculat a Manacó. Quin dia se fa, certament, el centenari? El centenari se fa d'hiverns i dissabte. Ah, sí, no, no, no, aquests són els dies que es fa. Què molts podries dir d'Antoni Mús? Autor conegut, bé com a novel·lista, com a autor teatral, múltiple, vaia? Realment, molt conegut per la seva vessant teatral, tot i així, és també novel·lista, escriptor novel·les,
I a Maracó també molt conegut per la fàbrica de perles. És una fàbrica que... sobretot és la vida i la feina de moltes dones.
Parlaves tu, Maria Magdalena, d'un mús novel·lista i podem fer una mica un repàs de les activitats del programa. Això començarà divendres, dia 12, a les 7 de Sura Baixa, a l'Escola Municipal de Mallorquí. Està prevista la presentació de la reedició de la novel·la Bobotes, a càrrec d'en Llorans Carreras, responsable de la edició, i en trobem un matemà, l'autor de les il·lustracions. Una obra publicada per Mont de Llibres, que és Lliberia i Editorial de Manacó. Què ens podries dir de Bobotes?
Exactament. Aquest divendres presentem aquesta reedició de Bogotes, una obra d'Antònimus, però aquí a Llorent Carreras, responsable de Cultura de l'Ajuntament de Monoconfaus Puerto de Montserres i en Tomeu Matamales, que han encarregat de tornar a reeditar, per tant, aquest llibre, aquesta novel·la, no? Vivir en escoles, una cosa que abans no podia passar d'aquesta manera, perquè aquest llibre no s'ho podia trobar. I ara, per exemple,
i esperem que la gent així pugui conèixer molt més aquesta faceta com a novel·lista de l'autor dels que estem parlant aquests dies. Una altra activitat que es farà també es divendres, dia 12, això serà a les 8 del vespre, també a l'Escola Municipal de Mallorquí, a Manacó, un concert versionant mus i perera fons amb Roller Pistola i Carme Vives.
Sí, aquesta és una que m'ho fa moltes ganes perquè en Mous, a part de novel·lista, autor teatral i director de l'Espera de la majoria, era lletrista. Què passa? En Toni Mous va composar totes les lletres, i va escriure, d'en Toni Perera Fons. I això és una faceta molt desconeguda que molta gent no coneix. Però que si entres a YouTube i mires totes les cançons d'en Perera Fons, una gran variació de les estan lletjades per en Toni Mous.
Aleshores, en Carmo i en Roger s'han encarregat de tornar a versionar aquestes cançons per posar en valor aquesta gran feina que va fer Antoni Mons. O sigui que és una altra prova d'aquesta polivalència seva, fins i tot lletrista. Exacte. Lletrista, novel·lista, autor de teatre, director d'una fàbrica de perdres, en tenen mil cares.
Homenatge a Antoni Mús que se fa a Manacó aquest divendres i dissabte, en record del seu centenari, del qual parlem a càrrec de l'Ajuntament de Manacó i de l'Escola Municipal de Mallorquí, concretament, i del qual parlem amb la seva coordinadora, que és Ana Maria Magdalena Vives.
Dissabte, dia 13, haurà més activitats. Això arrenca prestat. A les 10 del matí, des de la plaça d'Antoni Mus, molt adient, perquè és la plaça que du el nom de l'escriptor Home Natillat, s'iniciarà l'itinerari Rastre Etern, una ruta literària per descobrir el monecó d'Antoni Mus.
que anirà a càrrec d'Antoni Herrera, que per fer s'ha de fer reserva, si voleu participar, enviumanacor.cat. Bé, supost que hi ha molts paratges d'espais de Manacor que conserven el record d'Antoni Mus. Sí, de fet, n'hi ha tants que és una ruta que s'allargarà fins a dues hores. És una ruta per tant la part més exterior de Manacor, com és pel centre, i el que vol fer és, on veig en aquesta part més personal d'ell com a autor...
Ja tenim altres activitats i ara ens volíem centrar en aquest director de fàbrica de perles i fer un recorregut per allà on passa la seva vida personal. I en Toni Riera és una persona superadient perquè ja havia fet aquesta ruta, una cosa una mica més petita, fa 10 anys, i ens va semblar que era idoni tornar a rebre aquesta ruta.
Més activitats encara dins aquest programa del qual parlem, Antoni Mus, Llumbreu, Rastretern. Això serà ja el capvespre de dissabte, dia 13, a partir de les 4 i mitja, a la plaça de la Constitució, dita també plaça de les verdures de Menecó, i serà l'escenari del bloc Llumbreu, un conjunt de tres peces de microteatre basades en textos de Mus. Exacte.
L'escà vespre tenim aquesta cita, les quatre i mitja, les classes de Verdures, com bé tu deies, i des d'allà s'iniciarà un microteatre, que estarà ubicat a tres punts diferents d'un mateix carrer, i anirem conegent aquestes cases, que de primeres no tenen res a veure amb Antoni Mús, però de dins hi haurà una petita peça de sotó a cada casa, i anirem voltant de tal manera que el públic pugui veure les tres peces.
Les altres peces que se presentaran, una és un fragment de por, una versió teatral d'una obra seva. Després també tindrem Diàfora, que és un recull de contes, i també Tom el Camé, que surt d'una obra més gran que es va fer fa un parell d'anys, que és el dianes de mus.
Obres de teatre d'Antoni Mús, jo recordo ara bé qualque obra de teatre seva que s'ha fet ja fa un món d'anys, com els Muts, per exemple. És un autor una mica oblidat? És un autor molt oblidat. La part teatral pot ser més recordat, allà on el tenim més ubicat, però recordem, com han dit en Bogotes, que ell era novel·lista i ell va fer molta feina també per la situació de les dones perleres en una cop.
ell és compositor de lletros. Té tot un vellatge que desconeixem totalment i esperem que també amb aquesta reedició de Bobotes hi hagi una manera d'entrar a les instituts perquè la gent jo el conegui. Bobotes és aquesta reedició d'una novel·la seva que, com hem comentat, justament es presentarà dins d'aquest programa.
que podeu trobar totes les activitats que integren aquest homenatge a Antonimus a manacó.org barra CA, de català, barra noticis, i allà tendreu tots els programes d'Antoni Mús i un breu rastre tal. Fa un munt d'anys que es va fer també una adaptació cinematogràfica, La Senyora, que va ser molt comentada, però ja estan parlant, ja dic, de fa decenis, també va estar en una novel·la seva. Sí, en La Senyora.
Sí, sí, és una altra de ser novel·les i està... bé, se va fer aquesta versió cinematogràfica i també se va fer fa relativament uns 10-15 anys d'una versió teatral. Sí que és veritat que durant aquests darrers anys hi ha hagut un intent de tornar-lo a posar tant damunt tots els escenaris com audiovisualment donar-li l'importància que té, perquè recordem que aquest autor va néixer el 1925, per això estem celebrant el seu centenari, però els seus temes són d'una...
d'una contemporaneïtat terrible. Si llegeixes les seves obres, pots veure molt de debat que avui dia estan en la taula. És un autor que va tenir certes dificultats amb la censura, penses, no? Sí, sí, totalment. Ell va viure a la llarra civil. Ell, de fet, vivia a la carretera de Porto Cristo i a les seves novel·les parlen d'aquesta censura, d'aquest bon règim. Era un autor que va apostar molt en el seu moment i que cal reivindicar per això.
Reivindicar Antoni Mús, recuperar Antoni Mús, fer un homenatge a Antoni Mús en el seu centenari, autor de Felenits, però molt vinculat a Manacó, i el qual justament S'Ajuntament de Manacó, a través de l'escola municipal de Mallorquí, recobre amb aquest cicle Antoni Mús, llum breu, rastreter,
que es farà aquest divendres, dia 12. A les 7 haurà a l'Escola Municipal de Mallorquí la presentació de la redició de Bobotes. A les 8 i mitja també a l'Escola Municipal de Mallorquí el concert versionant Mús i Padre Arafons amb en Roller Pistola i na Carme Vives. El dissabte dia 13 a partir de les 10 del matí des de la plaça d'Antoni Mús un itinerari.
guiat per en Antoni Riera, i a les 4 i mitja, a la plaça de la costa, a partir de les 4 i mitja de la plaça de la Constitució, Microteatre. Aquestes dues activitats, les que es faran els dissabtes, s'han de fer la reserva corresponent, la inscripció a enviumanecó.cat, i hem xerrat, ens ha fet quatre pincellades d'aquest homenatge, la seva coordinadora, que és la Maria Magdalena Vives. Maria Magdalena, enhorabona per aquesta iniciativa, i només desitjar-te que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies a vosaltres, que s'interessa. Gràcies a tu, que vagi molt bé. Adéu.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemira número 9, primer, primera. De volen el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola, Miquel.
Hola, bona tarda. Bona tarda i benvingut. És un gust de parlar amb en Miquel Vidal Bosch, que és graduat en Història, màster d'Història contemporània molt actual per la Universitat de Barcelona i doctorant en Història contemporània per la Universitat de les Illes Balears.
El motiu de parlar amb ell és aquest volum que tenc damunt sa taula, Es mallorquinisme polític, 1936-2024, una tasca que han fet n'Antoni Marimón, en Joan Pau Jordà, en Miquel Amengual i en Miquel Vidal com a coordinador, i que és un veritable tresor de textos, tots referits als aspectes més diversos que us pugueu imaginar d'Es mallorquinisme. Una tasca que...
a la continuació d'aquells dos mítics volums d'en Gregori Mir, el mallorquinisme polític, que era un recorregut exhaustiu pels textos d'en Miquel del Sant Solibert, d'en Gabriel Alomar, d'un munt de teòrics del mallorquinisme, i que ara, a voltes, ho heu agafat allà on el va deixar, 1936, no és, ara? Sí, sí, sí, nosaltres volem fer una continuació d'en Gregori Mir,
salvant les distàncies, perquè ell ho va fer en un context molt diferent, fa 50 anys, en una dictadura, amb censura, va haver de publicar-ho a l'estranger, a París, amb un pseudònim, en Sant Llull, sense un ventall d'informació i de textos disponibles com tenim ara, no? Vull dir, el seu realment té molt més mèrit, evidentment, però nosaltres volem fer una continuació
un poc en el mateix format que ho va fer ell fa 50 anys, que en guany justament també s'acompleixen 50 anys d'aquella publicació, i ell ho va deixar l'any 1936, que és quan comença la guerra civil de la dictadura, i nosaltres ho hem reprès des d'allà, tot i que el primer bloc, que és de la dictadura, és menys dens, perquè hi havia molt manco de producció, i sobretot a partir d'aquests darrers 50 anys ho vam trobar molt més producció en torn del mallorquinisme.
El major bequinisme polític, 1936-2024, publicat per Joan Montaner i, com tu deies, són quatre blocs. Bloc primer, el franquisme, bloc segon, la transició, bloc tercer, els inicis de l'autonomia i bloc quart, que podríem dir els temps més recents, per així dir-ho.
Comentaves, efectivament, que, clar, el franquisme no se van poder publicar gaire textos referits al mallorquinisme, bàsicament entenent com regionalisme, nacionalisme mallorquí, com li vulguen dir. Alguns d'ells, o molts d'ells, publicats fora de Mallorca, evidentment. Sí, sí, sí, alguns són textos de s'exili, directament, de personatges que van viure a la República de la Guerra i que van estar a l'exili.
Sí, realment, el primer bloc és el reflex del que és el mallorquinisme en aquells 40 anys, que era un desert de producció, perquè era un desert ideològic i polític, en aquest sentit. I, bueno, tenim alguns textos de Josep Maliat, Massot i Montaner, de Francesc Salles Aguiló...
però realment quan se nota el canvi de producció en tot dels mallorquinismes, el corpus ideològic, dèiem el corpus teòric, és a partir de la transició i sobretot dels anys 80. El mallorquinisme en els anys 40-50 quasi no existia a Mallorca, no es podia expressar, i en els anys 50, sobretot 60 i principis dels 70, és tard el franquisme,
S'ha començat a espesar més en l'obra cultural de Baleà amb alguns personatges, Francesc de Borja Mò, Josep Maria Llón Part, Josep Baleà, Gregor Imit mateix, però també d'una manera molt diferent en els darrers 50 anys. Com heu fet? Tu has fet de coordinador una feina juntament amb en Toni Marimon, jo, Pau Jordà i Miquel Amengual. Suposo que heu buidat a meroteques, heu anat a arxius, haureu fet servir pintura també a internet, perquè hi ha coses que també estan... Com heu fet aquesta feina?
Sí, bé, els quatre o tots som quatre coordinadors, no hi ha un per damunt de la resta, mos hem coordinat molt bé, és veritat, en aquests darrers anys, això va començar fa dos anys, nosaltres ens s'ànima de fer un poc el que havia fet Gregori Mir fa 50 anys, però com m'he dit abans, nosaltres sí que hem tingut aquest ventall tan gran de...
de publicacions que no només les poden trobar a biblioteques de Paz o a les universitats, sinó també les poden trobar digitalment i això mos facilitava molt sa feina, no? En el Parlament, en l'arxiu del Parlament hi ha també documentació, en els diaris de sessions del Parlament, tot tipus de llocs que realment mos faciliten molt sa feina avui en dia i ja va bé que sigui així, no? Menos maques així, no?
Parlant del segon bloc, que és la transició, documents referits al mallorquinisme entre 1976 i 1983, quan va començar l'autonomia, recordeu qual que ha fet com el Congrés de Cultura Catalana, que va generar molta documentació, o fins i tot aquell famós discurs de Josep Maria Llompart a la manifestació del 29 d'octubre del 77. Per exemple, són dos episodis destacats.
Sí, sí, sí. Realment el que nosaltres volem refletir en aquest llibre no és una història del mallorquinisme des del nostre punt de vista, com a historiadors, és a dir, no és un assaig nostre, sinó és una recuperació de documentació, de la producció que s'ha fet. Però clar, en torn d'aquesta documentació, on pot observar quin ha estat més o menys, a tret generals, la història del mallorquinisme i quins són els elements i els esdeveniments, les idees que han tingut més importància en aquest entorn. I quan parlant de transició,
hem de parlar del Congrés de Cultura Catalana, que també té una producció, com has dit tu ben bé, pròpia, bastant gran. On pot, per exemple, consultar tots els volums publicats fa quasi 50 anys per la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, que estan disponibles a la biblioteca de la universitat. El discurs de Josep Maria Llampart, que és conegut, o almenys és referenciat constantment, i que hi ha famosa frase català, català, català, però també reflecteix
és important reflectir de forma completa, de forma sencera, què deia Maria Joan Park, perquè més enllà de català, català, català, per exemple, ja que molt centrem amb en Joan Park, i que ara més afortunadament s'està recordant més la seva figura, que han sortit nous llibres, en Joan Park parlava d'un mallorquinisme que no era tancat a la societat, i que no era tancat en els nouvinguts, i que no era tancat en els castellanoparlants, i que no era tancat en un moment en què no se podien tancar, estem parlant de la transició, d'un moment d'obertura.
I en Joan Part fa molt bé fer aquell discurs, des del meu punt de vista, i això és un poc el que també volen rescatar, no només el que dèiem, sinó la importància del que dèiem en aquell moment, que és molt important l'any 77, que un personatge com Josep Maria Joan Part digui el que diu en aquell discurs, en aquella manifestació.
El tercer bloc d'aquest estudi, d'aquesta recopilació de textos molt valuosa, el mallorquinisme polític, 1936-2084, publicat per General Montaner i del qual parlem amb un dels seus coordinadors, que és en Miquel Vidal, els primers anys de l'autonomia, 1983-1999,
Aquí ens trobem, bueno, visions molt diverses, referides, trobarem paraules de gent entorn en el Partit Socialista de Mallorca, d'en Gabriel Canyelles, també subpunt de vida llavors, president del govern. Hi ha un parell de textos que jo m'han semblat neina molt, perquè sempre té aquest pensament tan raonable, tan conciliador, bé, sí, aquesta seria la paraula, una manera d'expressar les coses molt conciliadora.
Sí, jo crec que n'Aina Moi va aprendre molt quan va ser a Catalunya, directora general de política lingüística, en el primer govern de la Generalitat, va estar 8 anys, de l'80 a l'88, i després va venir aquí, bé, n'Aina Moi ja havia estat important a Mallorca, durant els anys 60-70 va ser una ses pionera en l'aprenentatge clandestí de la llengua catalana,
Però, bueno, ja va passar per Catalunya, va ser directora general de política lingüística, i quan torna aquí, és directora de la campanya de normalització lingüística, que és una campanya organitzada per totes les institucions polítiques de Balears, però també per la societat civil, i l'Eina Moy la dirigeix, i en aquells anys 90 fa una producció més gran, diguéssim, teòrica, del que havia fet anteriorment als anys 80, perquè no era aquí, no?
I Naina Moi tenia aquest paper conciliador de totes les institucions, que d'alguna institucions estaven governades per un partit i d'alguna altra per un altre partit, i també entre les institucions i la societat civil, les institucions i la oposició política d'aquelles institucions. I crec que Naina Moi feia un paper, com has dit tu, ben bé, de conciliar diferents idees i això en algun moment també li va costar algunes polèmiques.
El darrer bloc, el quart, del Pacte de Progrés fins avui, 1999-2024. Podríem pensar que és un temps que ja això de les mobilitzacions ha quedat en el passat, però no, no, que va, que va. Hi ha un munt de mobilitzacions, i particularment ser referides en el tema de l'escola i del català, no és vera? Sí, sí, sí, no, és que les mobilitzacions, vull dir, és una constant de la història de Mallorca o de Balears, encara que no ho paregui a vegades, no?
Sí, nosaltres en el segle XXI tenim una sèrie de textos que reflecteixen moviments crítics en la situació establerta, en les pors d'establert, i evidentment li dedicàvem un apartat a una sèrie de textos en l'episodi que va passar amb les camisetes verdes, el govern de l'espartit popular d'aquella època i el trilingüisme, i que no deixa de ser un...
un element molt radical en el sentit que va arribar molt i que aquella manifestació que hi va agafar fa 11 anys va ser molt gran i la reacció va ser molt gran, però no deixa de ser una demostració més de la tensió lingüística que hi ha en aquesta terra i dels problemes que hi ha en tant de com normalitzar la llengua o fins i tot, i encara s'està amb aquesta qüestió, de...
si s'ha de denominar català o no, si s'ha d'imploure l'escola o no. És una atenció constant i que no és només dels anys 90, que també les manifestacions dels anys 90 són molt conegudes, però això és del segle XXI, són molt multitudinàries també.
Miquel Vidal, coordinador, juntament amb n'Antoni Marimon, i en Pau Jordà i Miquel Lomengual, d'aquest volum ben interessant, amb molt de textos sorprenents i que ens explica moltes coses del nostre passat recent, el Mallorquinisme Polític, 1936-2024, publicat per General Montaner. Miquel, enhorabona per aquesta feinada i gràcies per ser amb nosaltres una estona. Moltes gràcies a vosaltres, gràcies.
Això és la nostra secció d'actualitat i és a punt de dur-se a terme una nova edició d'aquesta trobada poètica que se diu Barços. Això serà aquest dissabte, dia 13, a les 7 de Sora Baixa, a Pollensa, i és un recorregut per diferents espais de Pollensa i també amb un...
amb una activitat poètica a cadascun d'ells. Això serà aquest dissabte 13, a partir de les 7 de Sola Baixa, que arrencarà a l'Ull Viu amb na Patrícia Martín i Andreu Matamales. Continuarà a Camp Bum a les 7 de 9.35, Miguel Almangual, Macedà Fiol i Lluís Sánchez a les 8 i 10, a la Fundació Roger Villelonga, Francesca Palou i Pau Badell.
A les 9 menors quart, el Club Poyensa, Clàudia Dardet, Toni Gost i Vicenç, i això acabarà a les 9 i 20 de vespre a Can Llobera amb Petit. Trobeu totes les informacions a la plana web ajpoyensa.net. Una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Tanyí que és crear un nou premi dins els Premis Literaris Vila de Sant Tanyí
dedicat en el nom d'en Bloi Bonet, del qual comemorarem l'any que ve, 1925, que va ser la data del seu naixement, i això serà el seu centenari.
Aquest primer premi Bloi Bonet, de pensament contemporani, és a dir, d'essaig, dotat amb 3.500 euros, s'afegeixen els premis ja existents, el Premi Bernat Vidal i Tomàs de Poesia, el Premi Antoni Vidal Ferrando de Narrativa i el Premi Vila de Sant Tigní de Teatre. Aquests premis, de fet, ja s'han convocat, ja se poden consultar a la plena web de l'Ajuntament, www.blog.com,
ajsantanyi.net i recordeu que s'afegués un premi més, el premi Blaiponet. I vengase a cocinar el nuevo día Todo está listo, el agua, el sol y el barro Y pero si falta usted no habrá milagros
Si le falta a usted un mundo enfermo y con canas, ¿quién va a hacerle la cama? ¿Y quién le peinará la frente? ¿Y quién le lavará la cara? Si falta su risa para echarlo a andar.
Venga conmigo y el gallo a cantar que hay que empezar un día más. Tire pa'lante que empujan atrás y póngase el calcetín, paloma mía.
Y véngase a cocinar el nuevo día. Todo está listo en agua, el sol y el barro. Pero si falta usted no habrá milagro.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que ens patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Ponyensa, colònia.com. Dues activitats organitzades per la Universitat de les Illes Balears. Demà dimecres, dia 10, a partir de les 15.30, de les 3.30 a l'hora baixa, el Seminari Literatura i Dret, tot es pla de lleis, a la sala d'actes de l'edifici Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears, en el campus.
El dijous dia 11, a les 12 del migdia, a la sala de graus de l'edifici Ramon Llull, una xerrada en anglès sobre la Mallorca Negra, el paper que lluga aquest espai per inspirar històries de crims.
Demà dimecres 10 a les 6 de l'hora baixa, a la Museu Fundació Joan Marc, a carrer Sant Miquel 11, de Palma, xerrada de l'escriptora Elvira Lindo, en diàleg amb Andreu Manresa. També demà dimecres, dia 10, a les 6 i mitja, a l'hora baixa, a la llibera Embat, als geranis de Palma, presentació del llibre Cant i Treball a Mallorca, de Bàrbara Durant, a càrrec d'en Nalaya Malo i s'autora.
Activitats de la Fundació Mallorca Literària de Madimecres, dia 10, a les 7 de Sola Baixa, a la Casa Blai Bonet, Centre de Poesia de Sant Tanyí, recital de Ricard Martínez Pinyol, nova edició del cicle De on venen els versos. Recordeu també que a la Casa Blai Bonet de Sant Tanyí, fins el dia 31 de gener, proper, encara es pot visitar la exposició Josep Maria Llampart, No evitaràs la nit. Trobeu totes les activitats a mallorcaliteraria.cat.
De madimecres, día 10, a las 7.30 de Sora Baixa, al Real Club Náutico de Palma, es presenta un llibre de Miguel Félix Chicón Rodríguez, Navegar es necesario, amb presentació a Carregdena, Mariona Fortesa i Diego Colón de Carvajal.
Activitats per aquest dijous, dia 11, les 8 del vespre. A la sala d'actes Antoni Vicenç, de fa la nit, haurà un acte per recordar la figura de l'historiador Ramon Rosselló Baquer, amb la participació d'en Tomàs Vibot, Andreu Manresa, Marina Roig, Miquel Àngel Maimó i Tomau Salvà.
També és dijous, dia 11, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal de Manecó, presentació del llibre Colanyen per l'ànima, la Gratitud, volum 2, d'en Tolo Alzina i por a Jordi Munà. Presentació a càrrec de Felip Munà amb la intervenció de Namarga Serrano i els autors.
Divendres, dia 12, a partir de les 10 i mitja del matí, a sa lliberia GAPEA, marquès de la Fonsanta 6 de Palma, assignatura d'exemplars dels llibres de Maria Cordero Ruiz. També és divendres, 12, a les 7 de Sora Baixa, a GAPEA, a Palma, presentació de El Pallasso de l'Aire, de Paul Hart. Hi ha sa biblioteca...
Joan Alcover, de Palma, que organitza la ruta literària Joan Alcover. Això serà el divendres 12, a partir de les 5 i mitja de l'hora baixa, a càrrec de Manel Serrano amb la col·laboració d'en Enric Garcia. Una iniciativa per començar ja a commemorar l'any Alcover, 2026.
Per participar s'ha de fer una inscripció prèvia al telèfon 971 22 59 00 extensió 36 31 o un correu electrònic a vivjotelcobert arroba palma punt cat.
A la Biblioteca Cantorró, d'Alcudi, aquest divendres, 12, a les 5.30, és hora baixa, presentació del llibre Acotar, una guia il·lustrada de Beatriu Colom. Dilluns que ve, dia 15, a Can Fondo, a Alcudi també, una altra presentació, a les 7.30, és hora baixa, a càrrec de Sixto Ruiz Olivares, amb el seu llibre Des de l'autoritat del fracàs.
Divendres dia 12 a les 6 i mitja, la Biblioteca Municipal de Montuïri, tertúlia del cicle La poesia teranyina, amb el lema Renaixements, poesia i cristianisme, tertúlia igualitària. Intervendrà en Lluís Salvera Sitlla.
A la llibera Rata Corner, carrer Antoni Marqués, 34 de Palma, divendres 12 a les 7 de Soda Baixa, Carmen Roger presenta Decir Amigo, en conversa Marcos Augusto Lladó. També és divendres 12 a les 7 de Soda Baixa, sa biblioteca de Can Sales, plaça de la Porta de Santa Catalina, 24 de Palma, Inma Rubiales presenta els llibres Nuestro Lugar en el Mundo i l'Arte de Ser Nosotros, acompanyada de Carolina Guaita.
Divendres 12, a la Biblioteca Municipal de Consell, a les 7 de sora baixa, presentació del llibre Superartes, d'Antòria Torreñó i David García, presentació de càrrec de Silis Campins. Divendres, dia 12, a les 7 i mitja de sora baixa, a Can Garau, a Sant Celles, es presenta el llibre de documental de l'art Boscs a l'interior de Mallorca, d'en Gabriel Vicenç.
I els divendres 12, a les 7.30 de l'hora baixa, a la Biblioteca de Poyensa, Can Llobera, presentació del llibre La muerte paso a paso i altres poemes d'en Martín Marc, amb presentació a càrrec de Josep A. Cifra.
Dissabte, dia 13, a les 7 de l'hora baixa, presentació del llibre electrònic Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema, de Maria Magdalena Brotons i Maria Sebastián. Publicat per Joanà Montaner. Això serà el dissabte 13, a les 7 de l'hora baixa, en el Conservatori de Manecó, carrer fàbrica número 2, amb Nabel Riera i ses autores.
Els dimanys 14 a les 7 de l'hora baixa, la Casa de Cultura de Campanet, Teatre, Joan Part, Una Vida, Una Herència, a càrrec de la companyia La Fornal, amb motiu d'aquest centenari d'en Josep Maria Joan Part, venda d'entrada a l'anyuntament i a la porta de la mateixa Casa de Cultura. Dilluns, dia 15 a les 7 de l'hora baixa, tindrà lloc al Teatre de Cap de Pena la presentació de Cuina de l'Esperança, Gastronomia i Etnografia Mallorquina de Nadal d'en Tomàs Vibot.
Fins el dia 22 de desembre encara sou a temps de visitar el projecte Biblioteques en Flames. Són a tres biblioteques municipals de Palma, el Molinà, Joan Alcover i Ramon Llull.
I recordeu que encara comemorem aquest centenari d'en Josep Maria Llompart i amb aquest motiu podeu visitar l'exposició Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Josep Maria Llompart, paraules de resistència. Ara mateix es posa a dos escenaris diferents de Mallorca. Aquí hi ha Àngel Albert a Viní Salam,
que la podeu visitar fins a dia de 8 de gener, i a la Biblioteca de Poyensa, Can Llobera, fins a dia 31 de gener. Ajastat la nostra llenda, que ens patrocina Colonia, casa d'estalvis de Poyensa, colonia.com.
L'any que ve serà l'any Joan Alcobé, perquè farà cent anys de la mort d'en Joan Alcobé, aquest gran poeta, aquesta casa seva, que és des d'on ho feim a la ràdio, i com abans aquesta cançó, aquest poema, Desolació,
interpretat en música per Juanjo Montserrat. Amb això arribem al final d'aquesta edició d'Escotiladonia, us ha parlat Xisco Roger, el sabant de tècnica de Maria Oliver, amb una paciència absolutament infinita, perquè sempre està aquí, sempre hi vaig, és d'anar-me a retar, a veure, és el que sigui. En Francesc Llevat, que es fa càrrec de la documentació, sabeu com es troba aquí, en el 88.8,
de la freqüència molt dura de Mallorca a onamediterrània.cat i a xerxes. Bon vespre i bones lectures. A l'ombre la tempesta i el llamp fins a la terra m'açoc a mig ventí
Rous de migrades fulles, coronen el bocí. Obert i sense entranyes, que de la soca resta, que mai he vist manyenya, com fumarol de festa.
Televista, Narsen, l'amica, l'amica.
L'amargor de viure xuc la marra i l'esclava i sent brostar les fulles i sent pujar la saba i m'aïda esperar l'hora de caure un sol conor. I cada ferida mostra la pèrdua d'una branca, sense mi res parlaria de la meitat que em manca. Jo visc sols per aplanyar el que de mi s'és mort.
Grous, emigrades, funyes, coronen el boci, obert i sense entranyes.
Sense xarxes no són res.