Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure.
Sabeu que ens trobeu aquí a onamediterrania.cat.
i també a les xarxes, eh?, i ja arriba a tots sants, o Halloween, com li diuen alguns, aquest cap de setmana, amb la qual cosa també aquest programa tindrà un petit toc terrorífic. Benvinguts. Hola, tomeu!
Bonit, Xisco. Bon vespre, és un gust, un honor, un plaer de tenir en Tomà Ucanyella, som nosaltres. Es gusta el meu, es gusta el meu. Que bé, doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears, màster en Comunicació pel SESAG, periodista musical, editor, col·laborador de mitjans de comunicació, amb un munt d'articles, d'estudis publicats, de llibres, entre els quals els picadors mallorquins,
L'illa desvestida, moralitat contra noessa a les platges mallorquines, la història oral del punk en Mallorca, Magaluf, més allà del mite, air, enterrar en un nit a ciutat, o oci i erotisme a les Illes Balears. També va ser guanyador del Premi Ciutat de Palma d'Investigació i el motiu de parlar amb ell és aquest llibre superinteressant
que diu Calcal Abisma, la cultura de la droga a les Illes Balears, publicat per Joanel Montaner i guardonat amb el Premi Editerrani de Saig Pere Colom 2025. Aquest llibre el presenta Tomeu, acompanyat d'en Tomeu Mesquida, aquest dijous, dia 30, a les 7 de Sora Baixa, a la llibreia Drac Màgic, carrer Geroni Antic, número 1 de Palma, i també té prevista una altra presentació, una mica més endavant, això serà el divendres 14 de novembre, a les 7 de Sora Baixa,
a la sala Polivalent de Sant Joan, juntament amb en Fruela Fernández. Bé, cavalcar l'avisme, podríem dir, Tomà, ja que existeix un títol bastant conegut, que és la història universal de les drogues, no sé si has volgut fer la història llenca de les drogues. Jo crec que una primera aproximació, una primera panoràmica, es veurà que està molt sintètica, perquè també al final respon a un llibre presentat a un certamen,
Però sí, la idea era fer una cosa, una espipallada ràpida, cronològica, ordenada, sintetitzada, que ens permeti d'alguna forma introduir-nos en un tema que no ha estat gaire estudiat en els contextos de Sevilles Balears. És a dir, que hi ha una perspectiva històrica prou suficient per poder-li dedicar esforços a l'investigador
Però vaja, aquesta obra el que planteja és fer un recorregut que serveixi com a punt de connexió entre els investigadors i la societat en general en relació amb aquesta temàtica que planteja aquest assaig de calabisme.
Vull recordar que ha estat guardonat amb el Premi Pare Colom de Saig. Has fet de publicar un llibre amb saval d'un premi, per així dir-ho. Ja li dona un punt de fer-lo més popular, més accessible, no sé. Bé, jo crec que al final un dels dos grans objectius, un dels grans reptes per als quals passes historiografies...
es treballa molt la transferència i el coneixement, no? Però almenys jo crec que seria una tutelissa d'esforços si això al final queda amb ambients molt concrets o molt tancats, no? Ambients de pintura no més acadèmics, jo crec que també la importància de la història com a disciplina és que tingui una missió social i aquesta missió social fa que creuen desenvolupar diferents estratègies a nivell de comunicació, a nivell de llenguatge, a nivell de plantejament o fins i tot de metodologia
perquè puguin arribar al màxim de persones possibles. Jo sempre remarc que aquesta història necessita precisament d'aquesta misió social, especialment la contemporània, i que d'alguna forma ajudi aquests pobles, com en aquest cas el nostre, puguin ser més autoconscients de la seva propia història en relació amb el passat i també mirant-te en el present, clar.
En Tomeu Callejas és autor d'aquest llibre publicat per Joan Montaner, Cavalcar, l'abisme, la cultura de droga a les Illes Balears, que va en poques pàgines, perquè són aproximadament, no arriben a les 100 pàgines, però són recorreguts des de la prehistòria fins als nostres dies d'aquesta relació complicada, polivalent,
que han tingut seien de les silles amb les drogues. Bé, jo m'he quedat estorat quan he vist que a una cova de Menorca s'ha trobat el que possiblement sigui el testimoni més antic a Europa del consum de drogues. Sí, a la cova d'Escarric hi va haver una mostra de pel que s'havia conservat a la perfecció mitjançant unes petites urnes, mitjançant un petit flascons, d'acord?
que, clar, donen la primera evidència de consum humà, no? I evidentment no estem parlant d'un consum innocent, sinó, contràriament, hi havia una missió, com s'especula, ritual, religiosa, espiritual, no?
i connecta també molt amb la tradició del que eren les religions en el seu origen, aquesta connexió amb les visions, amb l'al·lucinació amb els missatges, amb poder interpretar altres realitats i tot se fa a partir precisament d'això, de consumir certes plantes que tenien aquesta facultat de capgirar, podríem dir, la percepció, tal com entenem el món o com el veiem en els nostres ulls, en els nostres sentits, no?
Abans que arribés tota aquesta invasió de les drogues, ara en parlarem res, dos minuts, dels peluts i tot allò, ja hi havia una certa presència, fins i tot a la flora autòctona, hi ha exemples d'herbes que poden tenir aquests efectes al·lucinollens, o com li vulguis dir, no? Sí, jo crec que també has fet de viure unes illes amb un ecosistema tan ric que ens permet tenir un major control dels efectes que causen damunt dels seus humans,
sobre quines són, evidentment, aquelles que provoquen la mort o malalties greus, però també altres que consumides en petites quantitats, dosificades i també a partir d'un mestratge que ha anat de generació en generació, pot ser que permetia connectar molt bé aquest món supersticiós, aquest món màgic, com deia abans, amb aquestes visions del món espiritual, podríem dir, aquestes revelacions. I jo crec que també formo part d'un...
també forma part d'aquesta història oculta de la nostra natura, la presència de tantes plantes que són quotidianes i que d'alguna forma estan perfectament connectades a la tradició, per exemple, a la bruixeria. Aquest llibre que és Cavalcar l'abisme, la cultura de la droga de les xilles balears, sí que ens presenta episodis curiosíssims, aspectes, jo crec que no gaire coneguts, es vincla...
entre el contraband, que és una tradició de tota la vida, a les illes, i contrabandistes que... Fer contraband amb segons quines coses, bé, però amb altres que poden ser perilloses. M'he recordat de l'ètica dels Corleone, no? Una cosa és fer negocis, una mica això, però no. Coses que poden ser dolentes per la salut, no. És curiós, no?
Sí, és com molt curiós i també revela un poquet les contradiccions de tots aquests negocis que se fan al marge de sa llei, no? Vull dir, aquestes petites picaresques que tenim perfectament arrelades a sa tradició de sa polsguerra, per exemple, des tabac, no? I que han estat com molt ben assumides per s'imaginari social dels anys 40, 50 i fins i tot principis de 60, no? Aquesta història és que, clar, comencen a entrar certes substàncies, especialment ja dins la segona meitat del segle XX,
i també remoc d'estorisme, que implica mercadejar en substàncies que tal vegada no se tenen tanta informació, no estan tan arrelades a la tradició, són també objecte de nous personatges, nous actors dins d'aquest escenari...
I aquí és quan la cosa comença a embrutar. Jo m'ha agradat poder recórrer alguns treballs, com per exemple el que va fer en Tomàs Mut en relació amb el contraband, i veure que alguns dels contrabandistes veien que això de ficar-se dins l'assumpte de la droga era com a molt tèrbol, i per això s'estimava més no participar-hi. Arriben els peluts, els hippies, no només a Eivissa, que té sa llegenda, també a Mallorca, i la seva presència està molt lligada amb el consum de drogues.
Sí, sí, evidentment, perquè també estem parlant al final d'una subcultura molt associada també, podríem dir, a la marginalitat, d'alguna forma l'oposició en el poder, la contestació respecte a les normes tradicionals, no? I aquí és quan comença a entrar el factor de començar a experimentar, no?
És veritat que ja hi comença la primera avançadilla, podem dir que són els bitmics, com se'ls ha de conegir despectivament, que llavors d'alguna forma obren en aquest arquetip tan reconegut com són els hippies i que d'alguna forma també estan molt associats precisament amb això, no només unes ètiques i unes filosofies, sinó també unes pràctiques molt concretes en relació a l'adopció del consum de drogues psicoactives, com ser l'SD, no?
Aquí és veritat que com vius a les Balears, a les Pitius, evidentment, van ser un focus importantíssim, però també deia, o fins i tot puestos concrets del litoral de Mallorca, Cala Figuera, per exemple, també, generen com una infrahistòria que pens que valia la pena que se pogués conèixer d'una forma... i fins i tot ser reivindicada com una part de la nostra història, no?
Una d'aquestes etapes més destacades és el que podríem dir, no ho sé, els anys de plom. Ara és l'època de la transició, l'heroïna, això va anar lligat a la sida i va ser una veritable tragèdia de molta gent que va morir. Sí, estem parlant de, podríem dir, gairebé els morts anònims de la democràcia, perquè moltíssimes persones van caure, van pagar un preu altíssim per aquesta moscla d'ignorància, d'adonisme, de desig de llibertat,
la descompressió enorme que va provocar, evidentment, el final d'una dictadura i el principi d'una sèrie de llibertats, tant personals com col·lectives. Clar, tot això, al final, fan una petita suma que el que se converteix és un moment realment fosc, no només per la història d'Espanya, sinó també per les Illes Balears. Cavalcar l'abisme, al final, és un projecte satèl·lit que, per des d'una recerca, encara és inèdita, però ja podem dir que està acabada, en relació a la crisi de l'heroïna. És un projecte
becat paciè per assistir d'estudis baleàrids i que a mi com a investigador m'ha permetut tocar aquests fils tan sensibles de la nostra història i que per desgràcia representen una gran tragèdia col·lectiva de la que no n'hem parlat gaire bé en aquests anys. Està molt lligada també a les discoteques, vull dir, el fet de totes indústria turística també està lligat a el tema de consum de droga.
Sí, i també parlem una cosa, que també les Balears, de cop i volta, hi ha una explosió que no només és demogràfica, sinó també econòmica, que el que fa és, evidentment, que creix la xarxa d'oci nocturn. Aquest creixement, evidentment, el que provoca és l'aparició de moltes discoteques que, d'alguna forma, creen com una accessibilitat, no diré només material, sinó també cultural, cap al consum de substàncies, no?
Estem parlant que, clar, en un principi, en un primer moment, tal com que era demostrat a partir de les detencions efectuades per coses de seguretat, afectaven principalment usuaris estrangers. Llavors, és veritat que a partir d'aquesta convivència i aquesta simbiosi cultural, els mateixos mallorquins i llancs també s'hi involucren, no?, i aquí és, evidentment,
quan s'obre un nou capítol de la nostra història, a partir de la cocaïna, de l'èxtasi o d'altres drogues considerades de disseny i que d'alguna forma representen aquesta crònica de final del segle XX.
Un llibre apassionant, ple de coses, històries curioses, de vegades tèrboles, que és aquest, Cavalcar l'abisme, la cultura de la droga a les Illes Balears, d'en Tomau Canyelles, amb qui hem parlat uns minuts, que el presentarà els dillous, dia 30, a les 7 de sora baixa, ser iberia Drec Màgic a Palma, amb en Tomau Masquida, i el dia 14 de novembre haurà una segona presentació a Sant Joan, a la sora polivalenta, a les 7 de sora baixa,
juntament amb el Fuella Fernández. Tomeu enhorabona per aquesta feinada. Moltíssimes gràcies. I una ferrada grossa. Una altra... Adéu, moltes gràcies. A tu. Adéu.
Com us he dit, arriba tots sants, arriba Halloween i hem pensat que la banda sonora havia de ser qualca pel·lícula de por. Però no gaire por, fins i tot de rialles, perquè han triat El jovenet Frankenstein, una pel·lícula que segurament coneixeu, d'en Mel Brooks, del 1974, basada en la novel·la d'en Amari Sealy i de la qual va crear aquesta música en John Morris.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Hola, Miquel Àngel. Hola, què tal? Benvingut. És un gust de tornar a tenir en Escotiladonia en Miquel Àngel Vidal, escriptor, professor, investigador de la història de la literatura, i amb qui volem parlar amb motiu d'una intervenció seva doble, perquè això serà demà dimecres, i parlarà amb motiu de l'any Jompar, del centenari de Josep Maria Jompar, dins el cicle d'homenatge que l'està fent la Universitat de les Illes Balears en Josep Maria Jompar,
Té previst d'intervenir demà dimecres, dia 29, a les 12 del migdia, a l'edifici Ramon Llull, en el campus de la universitat, Llompart i Mollà, crònica d'una amistat. I, a més a més, els mateix dimecres, demà a les 7 de Sola Baixa, farà també una xerrada sobre aquesta mateixa temàtica a la Biblioteca de Sineu. Això és dins el cicle que li dedica a en Llompart la Fundació Mallorca Literària,
i l'activitat de sineu anirà continuada d'un recital John Partia, que compartiran amb Pere Joan Martorell i Naina Riera. Miquel Àngel, Josep Maria John Part, ben conegut, del qual s'estan fent un munt de coses, i Llorenç Mollà, un autor també molt destacat, de Viní Salem, com tu, i el qual tu has estudiat. Bé, com es van conèixer, com van començar, van tenir una amistat...
Sí, els van conèixer bastant prest. Pensem que tenen una diferència pràcticament de deu anys d'edat, perquè en Guillermo ja va néixer en 1916 i en Josep Maria Llompart en 1925.
Per tant, ara és efectivament del centenari. I clar, en Joan Park tenia pràcticament 22 anys, havia acabat la carrera l'any 1947, i és el moment que una tertúlia a Can Colom es coneixen. És el primer contacte. Encara no podem parlar d'amistat, perquè en Joan Park era molt més jove encara, ja estava un poc ficat dins aquest món, perquè hi havia molt de temps participants en les tertúlies de...
El llibre del germà Massot i també el d'en Colom. I aleshores ja està a punt de publicar el seu llibre La Bona Terra. Vull dir que després de jove ja era una mica més conegut i jo en part encara simplement anava allà com pot de doient o de coneixedor.
I després ja a partir del 1950, sí, que és quan comencen ja a participar en moltes tertulies junts, a canto meu, en arriscar, etcètera, etcètera, sí que ja se m'està cada vegada més ferma i participen en moltíssimes activitats i fets comuns.
És curiós perquè hi ha un cert paral·lelisme entre tots dos personatges, a pesar de la diferència d'edat, els dos venien com si diguéssim d'una família benestant, ben situada, fins i tot d'un entorn inicialment conservador, en aquella època de tota manera havia de ser tothom conservador, i en tots dos hi ha una evolució molt notable en aquest sentit, no?
Primer de tot hem de dir que hi ha múltiples coincidències. Primer, per exemple, els seus dos pares eren militars, tots dos tenien una cama forastera, el que passa és que en aquest cas la cama forastera era sa mare, que era d'Andalusa, i son pare de Moya, que en realidad era de Madrid. Tots tenen altres coses en comú, per exemple, anecdòticament, cada dels dos tenien el canet de conduir,
Vull dir, quan mires un poc la seva biografia, evidentment van aprendre a parlar castellà a la família, vull dir, el idioma familiar eres castellà i van aprendre a parlar català en el carrer, amb dos. Realment hi ha una sèrie de coses que... una sèrie de paral·lelismes
de fets similars que són molt curiós. Si tots dos eren funcionaris o tots dos fem feines administratives,
Tots dos eren missers, és a dir, no van exercir mai com advocats, però tots dos tenien la carrera de dret. I tots dos, com dic, van fer feina a l'administració, al mollar de jutjats i allò en part obres públiques. És curiós perquè tenen un munt d'elements similars i paral·lels.
Dos personatges apassionants, en Lluís Maria Llompart, d'aquí commemorem el centenari, i Llorenç Mollà, escriptor de Viní Salam, sobre els quals farà una... farà sessió doble en Miquel Àngel Vidal, amb qui parlem, perquè demà dimecres, a les 12 del migdia, perdó, a la una, a la una, intervendrà dins l'omenatge que li fa la Universitat de les Isles Balears a Lluís Maria Llompart, això serà l'edifici Ramon Llull del campus de la universitat,
I Sora Baixa, també demà dimecres, a les 7 de Sora Baixa, parlarà de tots dos a la Biblioteca de Sineu. Se van influir mútuament, vull dir, evidentment, com tu has dit, Jolens Moller era més gran, tu ja hi ha una carrera molt més feta, i m'imagino, no ho sé, tu ho sabràs, si va influir d'una manera determinada la poesia d'en Josep Maria Llompart.
No, realment en Moller i jo en part van ser molt bons imits literaris. Evidentment s'ha respetat molt de moment.
Però els camins literaris o els camins estètics són diferents. Pensant que en John Park parla molt de jo, m'interessa molt l'element autobiogràfic en poesia, és una poesia molt personalista. També hem de dir que en John Park era molt prolífic en quant a assaig i en quant a estudis literaris, però va escriure molt llibres de poesia.
I en canvi, en Mollà era tot el contrari. Per un costat, la seva poesia era bastant...
de la gent que volia amagar d'alguna manera
No parlava gairebé mai de jo. La seva poesia és bastant... Només té una etapa un poc intimista que hi ha al final de la seva vida, que és quan escriu president i major, que sí que aquí se destapa una mica més. Però pensem que en Mollà sempre ocultava un poc aquesta cara o aquest element biogràfic
que és un concepte autobiogràfic que tant li agrada mostrar en el John Park. Per tant, parteixen dos conceptes molt diferents en quant a literatura. I després una altra cosa. En Moller era un esteticista, li encantava el barroquisme, les paraules, aquell element del lèxic molt elaborat,
I, en canvi, en Joan Part, us ho diré en paraules ben planeres, que diu ell, no? És a dir, li agrada més aquella poesia més senzilla, més directa. I, per tant, com que parteixen dos pressupostos diferents, possiblement no s'influiren gaire un a l'altre, encara que respetessin molt el que feren un i l'altre. Vull dir, tant se parla molt bé en Joan Part de la poesia d'en Mollà, i en Mollà parla molt bé de la poesia d'en Mollà.
Has comentat també que tots dos, en Llorenç Mollà i en Josep Maria i en Pat, coincidien a Tertúlies, també a Smith i Riscal, a Casas de poetes. Supost que aquests llocs de reunió eren una mica, no sé, com balons d'ocillent dins la grissor del franquisme d'aquella època.
Sí, bé, eren importantíssims. Jo, per exemple, una cosa que hem de dir, que avui en dia pràcticament s'ha perdut aquesta idea de la tertúlia literària, per molt de coses, per molt de motius, que hauríem de noisar que no són aquí, el moment ni és el moment ni el lloc, però sí que és cert que en aquell moment era una necessitat, igual que la revista literària, era una manera de poder plegar-se, de poder tenir contacte entre els poetes,
els poetes, els escritors, i realment en els anys 50-60 la ciutat estava ofercida de llocs de tertúlia i inclús de revistes literàries que servien d'alguna manera de nesta d'unió de tots aquests poetes i les seus inquietuds literàries i creatives.
Josep Maria Llampart, el del qual recordem el centenari i Llorenç Mollà, dels quals en Miquel Àngel Vidal parlarà demà dimecres a la una del migdia a l'edifici Ramon Llull, dins els campus de la universitat, i a les set de sora baixa a la biblioteca de Sineu. Miquel Àngel, gràcies per ser amb nosaltres una estona i per parlar-nos d'aquest dos personatges. Gràcies, que vagi bé. Adéu. Adéu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca. El futur és ara. Yeah!
9 aplac de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Moixa mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
¿Quieres salir por aquella puerta d'allà, por favor? ¿Y tan quién sortir? Por favor, algún que falle el calor en bordre. A una mediterránea. A una mediterránea.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hola, Joan. Hola, bones tardes. Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Joan Mallol, que és un personatge molt polifacètic, biòleg, amb una carrera política important, va ser diputat, va ser conseller,
és som el que ho sap tot sobre l'oli a Mallorca, i autor de títols de divulgació sobre la natura, entre els quals els ocells de les Balears, del qual recentment Moï feia una redició ampliada, varen parlar amb en Joan Antón en aquest llibre, o reptils i amfibis de les Balears, o medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears.
altres títols, autonomia mediambient a les Balears, què punyetes és la biodiversitat, o el llibre de l'oli, el conreu de l'olivera i la producció de l'oli a les Illes Balears. Però en Joan també té aquesta vessant, com si diguéssim, d'altres temàtiques, i és el cas d'aquell llibre, del qual ara parlarem uns minutets, es diu El sediciós, vera història del revolucionari mallorquí Joan Batista Picornell,
Acabat de publicar per nova editorial Moll, demà dimecres a les 7 de sota baixa, aquí mateix a Canal Covert, a Bonfemes Ràdio, carrer Sant Alonso, número 24, amb la participació d'en Tomau Mestre, que és l'autor d'Espròleg, en Gabriel Maiol,
la Francesca Comas i la Carme Michelana, una activitat organitzada per l'obra cultural Baleà i la Iberia Embat. La vida d'en Joan Picornell, que és aquesta mena de biografia novel·lada, que li vulguis dir el primer que un se demana quan llegeix aquest llibre. Joan, però aquest senyor va existir? Sí, sí, efectivament. Les ombres d'en Picornell és que no el coneguem tots, perquè és veritat que és un personatge molt singular, ja...
que se pot comprar amb en Ramon Llull era un superdotat però no va tenir sort ell propugnava unes idees progressistes en un moment difícil i no va ser una vida triomfant perquè va patir successius fracassos però a la llarga moltes de les seves idees evidentment s'han imposat i per tant que l'hem de considerar un precursor de la democràcia i fins i tot del sociolisme
La seva vida és la segona meitat del segle VIII. Justament en Guany es complessen, i els primers anys del segle IX, justament en Guany es complessen 200 anys de la seva mort, que va ser Cuba. Un personatge del que podríem dir que és un il·lustrat. Aquests personatges de la il·lustració que volien millorar l'educació, que volien millorar la societat, estarien dins d'aquesta línia, no? Sí, sí. De fet, la seva primera...
La dedicació va ser a la pedagogia, i és un pedagog il·lustríssim. Tant és així que va idear un mètode nou d'educació i el va experimentar amb un fi seu. Va sotmetre el seu fi, que tenia tres anys, a un tribunal de l'Universitat de Salamanca, on li van fer un examen públic davant de centenars de persones, i es nin va contestar 400 preguntes de geografia, història...
religió, etcètera, tot satisfactòriament i la cosa va acabar amb una aclamació popular per aquell miracle, perquè realment ho era. I va ser el fracàs de les iniciatives de millorar l'educació a Espanya que el va dur a fer-se revolucionari. I creure que vaig sentir règim, no hi havia res que fer pel progrés de la cultura i de l'educació,
i va abraçar la causa de la Revolució Francesa. Va intentar dur a terme un equivalent de la Revolució Francesa a Madrid i, malauradament, el descobriren, el condemnaren a mort per sediciós, i d'aquí hi ha el títol de la novel·la, tot i que aquesta tendència no va ser executada, va ser canviada per d'esterrament, i ell passa a Venezuela desterrat,
des del penal de la Guaira, se posa en contacte amb els primers independentistes veneçolans, algun d'ells, per cert, parentius en Mallorca, promouen un intent de revolució independentista veneçuela que també fracassa, aconsegueix escapar, els seus còmplics no, i algun d'ells són mesos molars absolutament ignominoses,
Ell passa a les Antilles, està uns anys voltant per les Antilles, promoguent les idees de la revolució francesa. És el primer que tradueix a l'espanyol el dret de l'home i el ciutadà. I és una vida realment impressionant, la quantitat d'aventures que va viure. I que una persona nascuda a 20 metres de la plaça de Cort, o a 30 metres de la plaça de la peixateria, sigui desconeguda a Palma i que no tingui un carrer amb el seu nom, és una cosa que no s'entén.
Per ventura, aquest 200 aniversari hauria de moure, posar-ne mai en aquesta absència. En Picornell, el teu personatge, el protagonista d'aquest llibre que tu has escrit, Joan, els ediciós,
bé, constantment, constantment anava ficant-se en intents revolucionaris. De fet, fas servir una cita de Gabriel García Márquez, prou coneguda. El coronel Aureliano, un dia, va promoure a 32 aixecaments armats i els va perdre tots. Sí, efectivament. I si estàvem dintre Cornell, no són 32, però són una bona partida i, efectivament, eren intents dels sedents armats, perquè ell
va assumir que sense violència no hi faria la revolució, però no va triomfar cap, excepte en certa mesura en el darrer, que va ser contra els realistes a Mèxic, a Texas concretament, i finalment amb un escamot d'aventurers francesos, americans i demés, va aconseguir proclamar la República de Texas,
i el van aclamar com a president, i va ser president de la República de Texas durant un parell de mesos, fins que, d'una manera bastant misteriosa, va claudicar i va demanar perdó a en Fernando VII, perquè jo crec que ha deslumbrat la Constitució de Cádiz, que va ser després una gran decepció. Però bé, és veritat que va ser un home amb una vida absolutament frenètica,
i que, de fet, quan el condenaran mort la primera vegada, el fiscal ja va dir que s'hauria d'escriure una novel·la en la seva vida, i només havia passat un terç de la seva vida. O sigui, aquesta novel·la, que ha estat 200 anys d'arribar, inclou no només la primera etapa, sinó intentar resumir tota aquesta amplíssima trajectòria.
Amb tot el que has contat, Joan, ja feuria per a diverses vides, però és que hi ha més coses. Vull dir, està de metge a Nova Orleans i li encarguen de coordinar, com si diguéssim, el que s'ha de fer amb una epidèmia molt greu. Sí, una epidèmia de febre groga que ell gestiona d'una manera bastant eficaç i redacta el que era la primera farmacopea
que s'havia publicat en els Estats Units. Per tant, també en aquest aspecte va ser un precursor i amb una actuació absolutament extraordinària.
Parlem amb en Joan Mallol, amb motiu d'aquest llibre seu, digue-li biografia novel·lada, digue-li novel·la, bé, si història real, essencialment real, increïble, d'aquest personatge que va ser en Joan Picornell, mallorquí, mort a Cuba ara fa 200 anys, i aquest llibre, publicat per Nova Editorial Moll, es presentarà demà dimecres a les 7 de Sora Baixa,
aquí, a Can Alcover, en el carrer Santa Alonso, número 24 de Palma, amb la participació d'en Tomo Mestre, Gabriel Mayol, Francesca Comas i Carme Michellana, en una activitat que organitzen l'Obre Cultural Balear i la Lliberia en Bat. En aquesta història... Bé, jo no sé com l'he de dir, biografia no m'agrada perquè, clar, les dates que poses són verídiques, però, clar, recrees unes situacions, imagines diàlegs, per així dir-ho. Clar, naturalment, no, i fins i tot m'he permès
qualque licència literària més. Per exemple, el faig assistir a un part en els finals de la vida, que realment la CUP va fer de com a rot, va exercir la medicina amb atenció a les dones que parien, i el part en el qual el faig assistir no és veritat. Hi ha una cronologia d'alguns anys
però he volgut simbolitzar que ell ajudés a néixer en Maceo, el gran revolucionari cubà, que no va ser així, però, de qualsevol manera, sí, perquè les idees d'en Picor en ell són les que animaren després l'independència de moltes colònies, entre les quals Cuba. I mor a Cuba, ara fa 200 anys, amb sa misèria, només deixa un begull de llibres. Efectivament, un begull de llibres que...
sigui el mateix boul o un altre, el va acompanyar durant la seva vida. Això ja m'apareix també com molt simbòlic. Aquest compromís en el progrés humà, en el progrés dels drets humans i en la cultura crec que és una síntesi extraordinària d'un personatge que, com dic, realment va ser conegut. I això va ser el que em va estimular en aquesta tasca de recerca i de redacció.
Vull destacar que la Carme Michelena, que demà participarà online en aquest acte a l'obra cultural, ha estat autora d'una tesi doctoral en Anticornell, feta a Caracas, ell ens parlarà des de Veneçuela, i me va donar moltíssima... O sigui, aquesta tesi doctoral me va permetre arribar a molts detalls, és a dir, Anticornell, que han estat utilitzants per la relació de la novel·la.
Hem de dir que, a banda d'en Picornell, surten altres personatges apassionants, en Foucher, el ministre francès, en Godoy, en Goya, i qual que era dels nostres, Miquel del Sant Solibert i Gabriel Alomar. Sí, aquí, que és el sapíl·leg del llibre, aquí sí que hi ha un exercici, no vull dir imaginació, perquè no és exactament això, però sí que hi ha un exercici literari...
important, perquè cap dels dos, ni en l'Homà, ni en el cap del Sans Oliver, que jo sàpiga, escrigueren mai una línia sobre en Picornell, perquè segurament el desconegueren. S'ha de dir que en Picornell se'n va anar a Mallorca abans de 20 anys i no va tornar mai més. Però aquests dos intel·lectuals tenen les seves obres completes, algunes d'elles publicades justament per l'editorial Moll,
m'han permès extreure frases aplicables a les reflexions que fan imaginàriament sobre en Picornell. Vull dir que el que diuen tant en Nalomà com en Miquel del Sants Oliver, la major part de les seves paraules són seves, són tretes de les seves obres completes, però estan engirgolades per fer veure aquest diàleg sobre en Picornell que no va existir.
Gràcies.
Joan Mallor, l'autor d'aquest llibre, el sediciós, vera història del revolucionari mallorquí Joan Baptista Picornell, publicat per Nova Editorial Moll, del qual se farà la presentació demà dimecres a les 7 de Sura Baixa, aquí a Can Alcover, carrer Sant Alonso 24, organitzada per l'Obre Cultural Balear i se lliberi a embati amb sa participació d'en Tomau Mestre, Gabriel Mallor, Francesca Comas i en línia d'en Carme Michelana des de Venezuela. Joan, enhorabona perquè és un llibre apassionant i gràcies per ser amb nosaltres una estona.
Moltes gràcies a vosaltres i espero que sí, que aconsegui fer passar gust a la gent que esqui el llibre. Gràcies, adeu. Bona nit, adeu.
Això és la nostra actualitat. Deixeu anar dels Halloween, quan tenim a Mallorca, tots sants, i quan tenim una tradició tan arrelada com és la nit de les ànimes. I mira, la Fundació Mallorca Literària ha organitzat justament unes quantes activitats a Mallorca amb aquest lema, encén el llum i fora por. Concretament demà dimecres, 29 a les 5 i mitja, això de baixa,
...sa institució Alcover de Manecó... ...es presentarà el taller familiar... ...Vida i Mort, Nit de les Ànimes i Tots Sants... ...creació d'un fanalet... ...per celebrar la nit de les ànimes... ...una activitat gratuïta dirigida a lots i a lotes... ...entre 6 i 12 anys... ...amb inscripcions a enviumanecó.com. Aquesta mateixa activitat... ...sa creació d'un fanalet de la nit de les ànimes... ...organitzada per la Fundació Mallorca Literària...
També es durarà termes dia 30 a les 6 de Sota Baixa a la Biblioteca de Cap de Pere amb inscripcions al WhatsApp 683-388-327. Una altra activitat que organitza la Fundació Mallorca Literària.
i que és Canten i Compten, especial Legendes de Por. Demà, dimecres 29, a les 6 i mitja de sora baixa, es durà a terme a sa Biblioteca de Muro. Es dillous, dia 30, a les 6 i mitja de sora baixa, a Can Jalabert, a Viní Salam. Es divendres 31, a les 7 de sora baixa, a sa Biblioteca de Cantorró, al Cudi. I dimarts 4 de novembre, a les 6 de sora baixa, a sa Biblioteca de Portocolom. Trobeu totes les informacions a sa plana web mallorcaliteraria.cat.
I des d'aquí li donem el molt d'anys a en Gabriel Llaner Manila, un dels nostres escriptors més destacats, que aquest dissabte, dia 1 de novembre, farà 85 anys. Molt d'anys, Gabriel. I amb aquest motiu, l'Institucional de les Lletres Catalanes ha organitzat a Barcelona una jornada d'homenatge a en Gabriel Llaner Manila. Això serà el dia 12 de novembre.
A partir de les set i mitja, s'hora baixa, serà al Palau Molle de Barcelona i, vaja, haurà les intervencions de la conseller de Cultura i del director de l'institució de les Lletres Catalanes. Interpretació musical amb Clara Fiol i Joan Vallbona. Una glossa a Gabriel Llaner Manila, que anirà a càrrec de na Carme Riera. La lectura d'un fragment de l'obra d'en Gabriel Llaner pel mateix autor...
una taula rodona amb la participació d'Enric Balaguer, Carme Rubio i Sebastià Elzamora, la lectura d'un altre fragment a carrer de la Clara Fiol, la intervenció de la Maria de la Pau Janer, la interpretació musical del Salt de la vella dona, amb lletra d'en Gabriel Janemanila i el mateix Gabriel Janemanila. Tancarà aquest acte. Trobeu tota la informació a la plana web cultura.gencat.cat.
S'ha portat via!
La Palme s'ha anat. La Palme s'ha anat. Compri la Palme s'ha anat. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la Palme s'ha anat.
No confondre la part més sana, que això es formatges va també, però no són joies. Gràcies!
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
Sou aquí. El Consell de Mallorca vos presenta un nou programa d'activitats per a persones grans per viure la mà, la natura, amb salut i en comunitat. Gaudeix de fer esport en grup amb el Consell de Mallorca. Per una vida activa i saludable, viu en gran. Inscriu-te al web d'esports del Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que mos patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Poyensa, colònia.com. Us recordem que demà dimecres a la una del migdia, a l'edifici Ramon Llull, continua en el campus, continua el somenatge en el Jopart, de la Universitat de les Illes Balears, amb la xerrada de Miquel Àngel Vidal, Jopart i Mollà, crònica d'una amistat.
Demà dimecres, dia 29, a les 6 de l'hora baixa, a la llibreria Espira Fox, a Inca, presentació de Viatge al món de Naina, als empantallats, a càrrec de les seves autores, Naina Suàsega i Maria Zapata, un llibre publicat per Nova Editorial Moll.
També demà dimecres, dia 29, a les 6 i mitja, sota baixa, se lliberien bat als geranis de Palma, presentació del llibre L'home que va vendre el món, amb el seu comas, amb sa presència de sa autor.
Recordeu que demà dimecres, a les 7 de Sola Baixa, aquí, a Can Alcover, en els carrers d'Antalonso, 24 de Palma, tendrà lloc la presentació del llibre Els Sediciós, d'en Joan Mallol, publicat per Nova Editorial Moll, amb la presència d'en Tomó Mestre, en Gabriel Mallol, Francesca Comas i Carmen Michalana, organitzada per l'Obre Cultural Balear i la Iberia en Bat.
Demà dimecres 29 a les 7.30 h a la llibreria de la Biblioteca de Babal, carrera 20 número 3 de Palma, presentació de Hamster, de Manuel Fernández Jordà.
El dijous, dia 30, això serà a la lliberia Drac Màgic, Geroni Antic 1, de Palma, a les 7 de Sora Baixa, i serà la presentació del llibre d'en Tomeu Canelles, Cavalcar l'abisme, la cultura de la droga, les Illes Balears, publicat per Iona Montaner, a càrrec d'en Tomeu Mesquira i Sautó.
Activitats que organitza la Fundació Mallorca Literària. Demà dimecres, dia 29, a les 7 de Soda Baixa, una nova sessió del cicle d'homenatge a en Josep Maria Llompart a la Biblioteca de Sineu, amb una xerrada de Miquel Àngel Vidal sobre Josep Maria Llompart i Llorenç Mollà. I a continuació, a les 7 i mitja, un recital poètic llompartia amb en Pere Joan Martorell i Naina Riera.
Més activitat de la Fundació Mallorca Literària. És dijous, dia 30, a les 7 de sora baixa, al Museu de la Paraula, a casa Rafael Llinart, a Sant Joan, presentació dels cants tradicionals, amb l'autor del llibre Jaume Allats i el musicòleg Amadeu Corbera. I és dijous, dia 30, a les 7 de sora baixa, a la casa Blai Bonet, a Sant Tenyí, conversa recital amb els poetes Raquel Pena i Xavier Valls. Trobeu la informació a la plana web mallorcaliterària.cat.
Dillous, dia 30, a les 7.30 a les 7.30, a la Biblioteca Municipal de Vilafranca, presentació del llibre Memòria d'una amnèsia, d'Antoni Llaner, amb Envial Barceló i Sautó, llibre publicat per Nova Editorial Moll i activitat organitzada per l'Obre Cultural Balear de Fil de Vilafranca.
Divendres, dia 31, a les 6.30 a la baixa, a Can Vibot, al carrer Can Sabellà 4 de Palma, presentació del llibre La família Cotoner, de Luisa Cotoner, en la intervenció de Carme Riera, padre de Montaner i s'autora.
Divendres 31, a les 7 de Sora Baixa, se llibaria Lluna de Palma, carrer General Riera, número 39B, una nova edició de les tertúlies de poesia amb el poemari defensionari de Llucia Pallissé, publicat per Nova Editorial Moll, amb sa presència de sa autora i coordinació de sa tertúlia Carles d'Àngels Cardona, Aina Ferrer i Damià Roger.
Nova presentació del llibre Paisatges minvats de Climent Picornell, publicat pel Gall. Això serà aquest divan, restant a un, a les vuit del vespre, a la penya barcelonista Els Tamareis, a Faulaneig, amb la participació d'en Jaume Vinimelis i Joan Mir.
Us recordem que fins al dia 30 de novembre podeu visitar aquí, a Can Elcover, en el carrer Sant Alonso 24 de Palmes, exposició Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Josep Maria Llampart, paraules de resistència. Cada dia de 11 del matí a 9 desvespre.
... ... ... ... ...
Creatures crawl in search of blood to terrorize your neighborhood. And whosoever shall be found without the soulful getting down must stand and face the house of hell and rot inside a corpse's shell.
The foulest dentures in the air, the funk of 40,000 years, and grizzly goos from every tomb are closing in to seal your doom. And though you fight to stay alive,
Arribam al final d'aquest Cotiladònia i, escolta, dissabte fa 85 anys en Gabriel Llaner Manila, amb la qual cosa hem pensat que havia de ser una cançó per tancar aquest programa amb lletra seva. I és aquesta, cançó del cavaller Sant Jordi, amb lletra de Gabriel Llaner Manila, i que mos interpreten a Maria Alma Bonet.
Fins aquí hem arribat, us ha parlat Xisco Roger, refredat, però Xisco Roger, a la banda tècnica, Anna Maria Oliver, imprescindible, enigualable, polifacètica, i Anna Francesc Allalbert, que es fa càrrec de la documentació, sabeu com el trobar aquí, en el 88.8, de la freqüència modulada de Mallorca, a onamediterrània.cat i a xarxes xarxes. Bon vespre, bones lectures i bona nit de tots sants. Sobre la tela vindrà
i una resta veixen dins la nit, una per una. Vendem resa que la serga dins la campanya, un jovent saval d'eros en un cavall. Noves al xarxem en dels l'anitfamor, una por fondant i crem que l'arrel de l'or.
Que se m'agrira els meus vors, grans de qui estic. No te mous, estel ets fort. No te mou ara. Que jo no tinc gens de fort.
que dins les mans tenc una base. Renda aquesta i esgolats la mà.
Fins demà!
Combró la mosca d'austar
Venecians, Tàxio, es mort.