Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger.
Hola, Cristina.
Hola, bones tardes. Bon vespre, bones tardes. Un plaer hem de tenir la Cristina Gaviño, que és tècnica de l'Institut d'Estudis Baleàrics, ja sabeu que aquesta entitat descomanda les Illes Balears, que ha entret moltes més coses que fa. Una de les que fa és promocionar la cultura de les Illes Balears per tot. I dins aquesta línia de feina, la Cristina, que es fa càrrec de tot allò relacionat amb la literatura i els llibres de l'Institut d'Estudis Baleàrics,
i dos instituts d'estudis valeris, torna a participar en guany a la setmana del llibre en català que es fa a Barcelona, que és un munt d'activitats que ja van començar la setmana passada i això continuarà fins aquest diumenge, dia 28. Cristina, bé, ja és una tradició que s'IEB posi taula, participi, faci activitats a la setmana del llibre de Barcelona.
Sí, sí, sí, és així. Amb els anys ha canviat una miqueta els models així com ha anat la setmana, però bé, continuem des de fa uns quants anys i per nosaltres és importantíssim s'allà, sí.
Em comentes que és importantíssim, vull dir, és una mica una ocasió perquè, clar, ja està tothom, hi ha un munt d'editorials, hi ha moltíssima activitat i tenir aquesta presència de les Balears, bé, com tu comentes, és alguna cosa bàsica, no? Sí, sí, sí. Sí, vull dir, és un dels projectes
en què fan feina durant tot l'any. És una feina de bastants mesos de preparació, perquè, clar, per començar, nosaltres fem una convocatòria oberta, totes les editorials de les Illes Balears, que vulguin venir nosaltres, i després una vegada que una comissió que se forma per fer la tria de ces editorials,
Una vegada que sabem quines editorials vendran per estar nosaltres allà. Després comença tota la feina d'organització d'activitats, no? I, clar, allà a la setmana a Barcelona el llistó està molt tard, no? Perquè totes les activitats sempre s'acerca un punt diferenciador, que sigui molt interessant pel públic. I bé, amb això m'està fent feina aquests darrers mesos.
L'Institut d'Estudis Balearis que posa parada a la setmana del llibre en català de Barcelona, en la qual, d'acord amb aquesta convocatòria que ens comentava ara Cristina Gaviño, seran editorials mallorquines, 17, Dolmen, Documento Balear, Altai, Anciola, Espalma, nova editorial Moll...
Si sou a Barcelona us podem avançar, que són a la parada número 35. A més, participau en el Saló de Drets, d'acord? Sí, sí.
Sí, sí, és així. També és una activitat que fem quan anem a Barcelona, perquè l'Institut Ramon Llull fa coincidir aquesta que anomenen missió d'editors internacionals, ho fa coincidir amb la Setmana del llibre en català, perquè també els editors estrangers...
que també hi arriben mitjançant una convocatòria oberta que fa l'Institut Ramon Llull. Per ells és molt interessant veure com devia estar la literatura catalana i que vegin que és interessant per ells adquirir drets de traducció, publicar autors que escriuen en català en els seus idiomes i poden visitar la setmana. L'Institut Ramon Llull organitza moltes activitats
diguem, de seminaris perquè es puguin informar sobre els autors així més rellevants, del moment, il·lustradors també. I dins d'aquesta emissió d'editors el que se fan són reunions amb editorials catalanes i nosaltres com a socis, diguem, de l'Institut Ramon Llull,
també hi assistim. Llavors anirem cap allà, en Karen Muller i jo, que són dues tècniques que fem feina en literatura, encara més dins del còmic i la il·lustració, i tindrem aquestes reunions, en aquestes reunions el que fem és presentar els catàlegs de novetat, i també xerrant del nostre programa de subvencions que tenim.
Parlem amb la Cristina Caviño de l'Institut d'Estudis Balearis que té posada a paradeta tots aquests dies fins diumenge a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona. A més, dins la programació, hi haurà una jornada que es diu El Matí de les Balears. Això serà el darrer dia de la setmana.
setmana, que a més és diumenge, la qual cosa vol dir que hi haurà una llentada, i això és una veritable marató de presentacions, de col·loquis, un espectacle infantil, això serà aquest diumenge que ve totes de matí, no?
Sí, exacte. Sí, l'organització de la setmana el que fa és... Reserven uns espais, també ho fan amb el País Valencià, també ho fan amb Andorra... Reserven un matí per a determinades institucions perquè puguin organitzar activitats. Llavors, en altres...
Aquests darrers anys ens donen el darrer i un menjar, que és una data que ens agrada molt, la veritat, el darrer i un menjar de la Fira. Les dues estan que la Fira i que van nosaltres les activitats. I tenim aquesta facilitat de poder organitzar les activitats que les editorials proposen, passen per aquest filtre d'aquesta comissió i finalment s'organitzen, no?
I sí, realment és un pot marató perquè sí, o sigui, començarem a les 10 i quart de matí amb una presentació i després cada 40 minuts, aproximadament 40-30 minuts, hi ha una activitat diferent. I sí, ja són 5 activitats, en tot cas.
Probablement la més destacada, el dic per l'autora que és i per l'aniversari, és la participació d'Ena Carme Riera. Enguany estem parlant d'Ena Carme Riera amb motiu dels 50 anys de Te deixa molt la mà com a penyora i ella intervendrà i presentarà un llibre, de fet, que es diu Gràcies, lectors. Suposo que és una mica l'estrella d'aquesta jornada, no?
Bé, amb tot el respecte per la resta d'interès. Exacte, exacte. O sigui, per nosaltres, tots els editors i tots els editorials que venen amb nosaltres, per nosaltres són igual d'importants perquè se valora la trajectòria molt de cadascú. Però, evidentment, aquesta activitat té la rellevància que l'hem organitzada directament a Edicions 62 i l'Institut d'Estudis Balearis conjuntament.
Llavors, i clar, també forma part d'aquesta celebració de 50 anys de la publicació de Tadeja Mó, la Macoma Ponyola. Llavors, sí, d'aquesta rellevància, realment, i bé, i contents de poder fer aquesta activitat allà, perquè, evidentment, Carme Riera se l'aprecia molt a Catalunya i era, vaja, què s'havia de fer, no? S'havia de fer, dins del marc d'aquesta celebració, s'havia de fer a la setmana.
I res, és una activitat que serà una xerrada entre la Carme Riera i la Gemma Ventura, la periodista, i després una actriu farà una lectura dramatitzada de fragments de Tadeix. Llavors, bé, segur que serà ben interessant.
Teniu una novetat des de l'Institut d'Estudis Baleàrics a la setmana, amb motiu de la setmana del llibre en català de Barcelona, que és LOF, o sigui, que és el que se diu sempre quan són una mena de programa alternatiu, complementari, com li vulguis dir. I heu triat un espai ben significatiu, l'espai Mallorca de Barcelona. Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí. Sí, nosaltres encantats de col·laborar amb ells i res. Molt bé, o sigui, des del primer moment ells també els va interessar i beníssim. Ho hem plantejat com un off, com un de més a més, és un esforgitor a la setmana. El nostre paper i la setmana és un esforgitor. Serà dissabte anterior, que serà... Bé, són activitats, també són cinc activitats.
Començam a la 5 de Sara Baixa i acabarem aproximadament a la 9 del vespre. Hi ha recital de poesia, presentació de llibres, col·loqui, és bastant variat. Estan molt contents de tots els autors i les editorials que seran a l'Espai Mallorca.
Si sou a Barcelona, ja ho sabeu, i si no, en tot cas, és ben interessant conèixer aquesta iniciativa un any més de l'Institut d'Estudis Baleàrics del Govern de les Illes Balears, que, com us deien al començament, entre moltes altres coses que fan, promouen la cultura de les Illes a diversos espais, a l'exterior,
i dins d'aquesta política hem d'inscriure aquesta iniciativa de participar en una parada, en un programa d'activitats, que serà aquest diumenge, i en un programa complementari o alternatiu, que serà aquest dissabte, a la setmana del llibre en català de Barcelona, per la qual cosa hem parlat uns minuts amb la Cristina Gaviño, tècnica de l'Institut d'Estudis Badeals. Cristina, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona i res, només desitjar que sigui tot un èxit.
Molt bé, moltes gràcies. Gràcies de tot, Xisco. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Fins la propera. Adéu.
Això és la nostra banda sonora. Ja sabeu que sempre són músiques de pel·lícules basades en llibres. Aquest dissabte passat, Stephen King, autor conegudíssim, va fer 78 anys, i amb aquest motiu hem triat aquesta música, també ben coneguda, In the Mood, de Glenn Miller i la seva orquestra, que es va fer servir dins la banda sonora d'una pel·lícula, Rose Red, del 2002, que, evidentment, està basada en una història de Stephen King.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, Pons. Hola. Hola, és un plaer. És un honor de tenir en aquest programa amb Pons Pons, gran poeta, poeta menorquí, amic, amb motiu que aquest dissabte que ve, dia 27, serà a Mallorca. De fet, farà el manifest per sa lectura.
que forma part del programa LiteraNit, aquest festival de promoció de la lectura que es fa a totes les illes, a Catalunya, al País Valencià, enguany s'afegeixen també del Guè i Andorra. I això serà el secte central de LiteraNit, serà a partir de les 7.30 a la hora baixa, a Can Balaguer, al carrer Unió de Palma.
I dins d'aquest acte central, una de les activitats essencials és el manifest per sa lectura. Sempre el fa qualque escriptor o escriptora de ses illes. I enguany serà en Pons Pons, que farà aquest manifest per sa lectura. A banda, en Pons, els dies abans també participarà un recital de poesia, que es farà a Mó, que també forma part d'aquest mateix programa de SliteraNit. Pons, supos que venir a Mallorca és com venir a Cateva, no?
Sí, vols saber que jo estimo profundament Mallorca perquè ahir vaig viure els possiblement 5 anys més intensos de la meva vida, que van 16 anys que vaig estudiar...
universitat de les Illes Balears, que llavors són mal ferits, érem com una família, i la veritat és que van ser uns anys meravellosos, entranyables, i sobretot d'aprendre una quantitat de coneixements que sempre agrairé a tots els professors i professores que vaig tenir allà, que van ser excel·lents.
Pons participa, farà el manifest de sa lectura d'aquesta setena edició de Slitera Night, que en Guany està dedicat sempre a una temàtica central, en Guany està dedicat a ses illes, vull dir, ses illes en general, ses illes Balears o qualsevol illa. I tu, bé, escolta, això de ser un homo d'illa, un illomen, és una cosa que t'és molt arrelada també dins la teva poesia.
Sí, mira, va, una illa, a més de ser un espai, és una forma de vida, és una filosofia de vida. I si l'humania, que hi ha qui ho entenen com una malaltia, per jo és com un do...
Neix d'un intens amor per si, de sentir-ne com un lloc que es converteix en un destí vital i un símbol existencial. Les illes són espais també on com diu gent i de l'amor que aquesta gent senti per la seva illa, en dependirà el futur de la seva illa entitat.
Vull dir que hem d'estimar molt les nostres illes, hem d'estar orgullosos de ser d'allà on som i sobretot hem de cuidar bé el patrimoni humà, ecològic i cultural de les nostres illes.
Parlem amb Pons Pons, poeta menorquí, que dissabte dia 27, a partir de set i mitja, farà el manifest per sa lectura dins el Festival Literalit. Això serà a Can Balaguer, a Palma. Bé, si voleu saber de què parlarà, evidentment haureu d'anar a Can Balaguer, a Palma, per sentir en Pons Pons, així com s'arresta d'aquestes activitats que estaran dins aquest acte central. Però, Pons Pons, podria fer deu cèntims. Vull dir, de què parlaràs, Pons?
Jo parlaré de les dues coses que em sembla que s'entren aquest litera nit d'enguany. El primer faré un manifest, perquè intentaré ajustar el temps, perquè som un quantes que hem de fer coses i no ens hem d'allargar mai, hem d'anar a l'essència de les coses.
Jo ratllaré de sa lectura, que em sembla es fonament de sa cultura i un poble sense cultura és un poble sense futur. I després ratllaré del tema central d'enguany que he vist que és illes, centre i perifèria. Jo ja començo a dir que perifèrics no ho som perquè tothom escriu des del centre de sa geografia d'allà on és.
en el teu cas de Menorca. Exactament, i concretament de la Figuerra Verda, que és un espai lliure i salvatge que tenc al camp, amb una cabana com la d'en Soró, sense llum, sense electricitat, i es crica amb espelmes, però en voltant de bosc i d'animals. I amb una imatge que vaig rescatant, amb una estàtua enorme, alta, grossa, d'una iglesia que vam fer, tenc una imatge de Sant Francesc de Sís,
que me fa molta companyia i és el que me permet mantenir viu un poc el meu mal italià ja, però amb en Francesc ho rellam amb italià tots. Això està molt bé.
Manifers per la lectura, reivindicació de la lectura. Se llegeix, i se llegeix molt, però no sé si... És un tòpic, d'acord? Però, vaja, que si amb les tauletes, amb els telèfons, amb el domini de la imatge, el llibre està quedant com arrenconat. No sé si és així o si tu trobes que és així.
Mira, com va dir Gunter Gras, no hi ha espectacle més bonic que la mirada d'un nen, d'un nin, que deia la Mallorca, que llegeix. I hauríem de fomentar els gusts de sa lectura per sa lectura, perquè si en un principi hi havia sa paraula, com assegura el Gènesi, hem passat de forma empobridora...
de la galàxia Gutenberg a la galàxia pantalla. I hem de rescatar els lots de la trampa alienadora dels mòbils i els videojocs. Els mòbils, que és una eina que ben emprada és important, necessària, tot el que es vulgui, també s'està convertint en un arma de destrucció cultural massiva. I hem de tornar en el paper, i hem de tornar a la lectura...
perquè crec que la lectura ens pot fer millor, més humans i més savis. I en aquests moments tan delicats pel planeta humà, estem en mans d'una sèrie de dictadors i de genocides de cerebrats que són els que necessitarien més que mai una bona doci de lectura cada dia. Entenc que tu et som de llibre en paper, no de llibre digital.
Sí, n'hi he acostumat. Bueno, mira, el diré, els fills me van regalar, no sé ni com es deia, un aparell d'aquest com un mòbil, però molt gros, que era un, no sé com es diu, que hi havia molt de llibres dins, i la veritat és que me va semblar molt interessant, perquè a més els llibres ocupen espai, jo ja tinc la cotxeria plena de tenostres, parto meu ple, però mira, un llibre és un amic.
i els amics són sagrats. I jo ens acullo molt. I encara hi afegiré una frase, que serà un poc el lema del meu manifest, i és que un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell.
Dit això, jo vaig néixer amb els llibres de paper i aquell aparell que no sé com es veia que me van regalar i que tenia molt de llibres dins va quedar reconat i crec que al final el vaig regalar a un cosi meu que es va alegrar molt però jo he continuat amb els llibres de paper. Amb els llibres de paper. Pons, quins recordes de les teves primeres lectures o dels teus primers llibres? Suposo que va ser a casa teva, no sé. Quins recordes?
Tots tenim llibres que ens han marcat sa vida i també coneixem llibres que han canviat, han modelat sa història de sa humanitat, sa bíblia, l'alcurà, ses analectes, el capital, també. Però cadascú té els seus llibres personals. Jo recordo molt una sèrie que es veia...
Jo recordo haver llegit tres obres que em van impactar i me'n van descobrir que era un llenc.
i l'illa del tresor. Aquests tres llibres a jo me van fascinar. I també vull retre un homenatge a un autor que està una mica oblidat, sembla, però que en aquell moment a jo me va semblar extraordinari i me va fer viure aventures extraordinàries
que era Julio Verne, que és nom en castellà, ara m'assembla aquest Julio Verne, però jo ho vaig llegir tot en castellà, i Salgari, i una sèrie d'autors de llibres d'aventures que van fascinar sa meva infància i me van convertir en un passional i apassionat lector.
Parlem amb Pons Pons, poeta menorquí, conegudíssim, amb una trajectòria impressionant, que dissabte que ve, dissabte dia 27, a partir de les set i mitja, és hora baixa, el de Can Balaguer, a Palma, en el que reunió, es farà secta central del Literanit, del Festival Literanit, que és un festival de promoció de sa lectura,
i ell farà aquest manifest per la lectura dins l'acte central. Si us interessa la programació, que hi ha un munt de coses, el trobeu a la plana web que és literanit.cat. Parlant d'illes, Pons, tu que ets a Menorca, i parlant d'illes, centre i perifèria, jo ho dic sempre aquí a Mallorca, que massa sovint aquí a Mallorca, que és la més grossa, mos oblidam de la resta de les illes.
Mira, te diré una cosa, hi ha una campanya que va intentar muntar el nostre govern que diu quatre illes, un país, i la crua realitat és que el que som és quatre illes, quatre mons. I la veritat és que ens hauríem de conèixer més, ens hauríem de juntar més i sobretot comunicar molt més.
Aquesta iniciativa d'Sliteranit, que arriba a l'edició número 7, són activitats que s'estan fent al llarg de tota aquesta setmana, a les quatre illes, al País Valencià, a Catalunya, a l'Atguer, a Andorra. Què et sembla aquesta iniciativa?
Em sembla una iniciativa fantàstica, perquè a més implica una sèrie de territoris, del que abans deien països catalans, si no li volen dir països, almenys que reconeguin que són terres on rellam aquesta llengua comuna.
I m'assembla fantàstic tota la feinada que feis per muntar es litera nit, que realment té un programa espectacular i ajuda molt a fomentar la cultura de les nostres illes.
Pons, Pons, poeta menorquí, que aquest dissabte, a partir de les 7.30 de Sola Baixa, serà a Can Balaguer, a Palma, per fer els manifests per la lectura dels festivals literaris. Pons, un plaer de parlar amb tu, com sempre, i no cal dir-ho, seràs molt benvingut a Mallorca. Molt bé, sabeu que vos estic molt i vindré amb molt de gust perquè veni a la nostra sempre que veni a Mallorca. Moltes gràcies, Xisco. Gràcies a tu, que vagi molt bé. Adéu. Una abraçada a tothom. Una ferrada.
Tot el que volem és un coperta de xalet. Escolta, cada dia, Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o a onamediterrania.cat.
Airovski, per demostrar-te el nostre amor, t'oferim. Magrana, pes, a 2,99 euros al quilo. Pitera de pollastre, al tall, a 5,99 euros al quilo. Salmó, 2,3 quilos, a 9,95 euros al quilo. I el xoriço, revilla, al tall, a 14,95 euros al quilo. Qui bé et vol, t'omple el cor i el rebosc. Airovski, amb tu.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Subscriu-te a la revista L'Estel, més de 40 anys de periodisme de proximitat. Entra al web revistalestel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili. Hola, Joan. Hola. Hola, Joan.
Benvingut, és un gust de tenir avui a una Mediterrània, en Escolte i Leónia, en Joan Gomila, actor, autor, director, amb qui molts coneixem de fa una porrada d'anys i que el protagonista també s'ha fet càrrec de la dramaturgia i de la posada en escena.
d'un espectacle que es titula John Part, una vida, una herència. És una adaptació teatral amb motiu de l'any John Part, ja sabeu que enguany és el centenari. És un espectacle que justament divendres passat el feia aquí, a Can Alcover, on fem Ona Mediterrània, i que estan fent un munt d'actuacions per Mallorca, però concretament
Aquest cap de setmana, el divendres 26 i el dissabte 27 a les 8 del vespre i el diumenge 28 a les 7 de sora baixa el presentaran a la sala La Fornal de Manecó. Al web de La Fornal teniu tota la informació, podeu adquirir les entrades i teniu tota la informació sobre l'espectacle.
Joan, tu fas de Llompart i, vaja, jo encara no he vist l'espectacle, suposo que tindré ocasió, però hi ha gent que ha vist la teva imatge, caracteritzat com en Josep Maria i Llompart, i s'han quedat com estorats, han dit, ostres, és Llompart. Sí, és òbviament molt amable, sisco, per aquesta presentació tan exhaustiva, però en una necessitat tan gran...
Sí, bé. Quan vaig pensar de fer aquest espectacle, vaig pensar que, efectivament, jo tenia moltes semblances amb ell al part i vaig pensar que fos un espectacle un poc que és univers, ell al part. No vaig pensar de voler ser protagonista, sinó perquè, en certa manera, vaig pensar en un espectacle que giràs el sector dels personatges,
però que també, a més de que mostres aquest personatge, mostres com a homo cívic que va ser l'històric dels darrers 50 anys, a partir de la gran manifestació per l'autonomia de l'any 77...
Sí, exacte, amb aquell famós episodi de quan va dir que... s'han de situar, era l'any 77, quan va dir no, això és català, i veient que va dir no, és mai aquí, i va dir català, català, català. Sí, i no sabem si això va ser una tendència tan positiva,
que, juntament després, amb tota la llei de normalització lingüística, amb tot el congrés de cultura catalana, i amb tota la aposta que es va fer en l'Estatut d'Autonomia, digués que clarament la llengua de les Illes Balears posa el català. No s'hagués fet un altre doi, sinó de posar el dia el nom.
de manera unifica en el Mallorquins, en el Mallorquins,
l'espectacle de la Fornal, que aquest cap de setmana es presenta a Manacó, per cert, està inclòs dins el programa d'aquest festival de literà nit, al qual ens hem referit. Es fa a la sala La Fornal, de Manacó. A veure, Joan, com va ser la idea de muntar un espectacle? O sigui, va es veure, ostres, Centenari i Jumpat, hem de fer alguna cosa. Com va sortir el vessor de la idea? Sí, sempre tens un parell de coses de muntar un espectacle, no?,
Hi havia una possible coproducció amb gent de València per fer un espectacle al Vidy Montlló, perquè també hi havia gent d'acció cultural que estava molt interessada en que ho fessin. Hi havia després una proposta d'un grup magnífic, que és Marino Marini, que li acabaven allò de ser dramaturgis arrotllats i tot això. I això d'en Joan Park va aparèixer,
com aquella cosa que diu que poden fer, penjar un part. I en el principi vaig pensar una cosa més senzilla i després resulta que va sortir prou material, i jo penso que prou bo, com perquè tenies forma d'un espectacle redor, acabat i que podria girar. Diuen que el passat ja el va fer aquí a Canal Covert, com va anar allò? Va anar extraordinàriament bé, perquè...
L'estable és un espectacle que arrossa de molta gent. Per allà on ho vam fer, arrossa de molta gent perquè la figura d'allò en part és present, és recordada i és estimada. I aquí en el cobé va agafar una dimensió molt potent i de vegades aquestes coses que no són nens un teatre, però tu fas tot el possible perquè allò estigui el més ben acabat, se't perden unes coses, però no és nens un teatre, però s'un guanyen unes altres.
I d'allà se va guanyar molta l'emoció. I això, finalment, és un espectacle no cert, moltes vegades, aquesta l'emoció. L'Empart, una vida, una herència, un espectacle en ocasió d'aquest centenari d'en Josep Maria L'Empart, del qual parlem amb en Joan Gomila, que s'ha fet càrrega de la dramatúria, de la posada en escena, fa de L'Empart, i aquest cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge, el fan a la sala La Fornal de Manecó.
És curiós, Joan, perquè sou a casa d'en Jompart i feu una mena de sopar, bé, sí, un sopar, amb altres personatges que s'obten allà, que participen també en aquesta història. Sí, més o menys podríem dir que l'espectacle té tres trames. Una seria la casa de Can Jompart en els llarguts anys,
On els nits parlen dels presentes a cada moment, però també van escollint fotos, unes fotos que abraçen la fotografia. Una segona trama podria ser que fa un periodista a través de donar notícies del bé de la manifestació, del bé de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, del bé de l'estil, que, en certa manera, està parlant de la història.
de tots els Mallorquins. I després, salt de trama, podria ser la part introspectiva del propi Joan Park, poeta, del propi Joan Park amb les seves frustracions i un part també amb les seves alegries de l'estat de casa de molts d'escriptors.
Aquests personatges que t'acompanyen a tu, són també personatges del seu entorn? No sé, per dir alguna cosa, s'adona, amics... No sé, de quin tipus són aquests personatges? Per exemple, hem treballat una part d'escollir una mica de material de vocabulari privat
que és el llibre de cartes entre Pellón Parc i Antònia Vicenç. Antònia Vicenç és present en aquesta casa. Després hi ha
I després donen personatges, també. L'hem posat com una persona que en certa manera se'n cuida, que vol sobre coses. L'hem posat com una persona que en certa manera se'n cuida, que vol sobre coses.
en Joan Parc de Petit anava a Casas Monges, hi ha un episodi molt divertit, en fet, i després hi ha un actor, aquest ara és en Pedro Mas, que fa uns personatges des de periodista, amic, un missatge, tot això, però que no té un nom concret, perquè no té un nom concret, perquè els amics de Joan Parc van ser tants que no ho podíem especificar, em costava molt triar un o un altre personatge. I després hi ha una cantant,
que ens va posant uns... ens va cantant uns temes musicals que, en certa manera, col·loquen a l'espectador dins àpoca. La poesia d'en John Park com l'heu inclosa dins l'espectacle? Vull dir, en qualque moment que se reciten poemes o coses semblants? Sí, sí, sí. Jo recordava amb alguns amics quan...
Vaig posar, va fer un magnífic espectacle, que era La casa en obres, d'en Blai Bonet, i un amic poeta me diu, ostres, però no hi ha ficat cap poema d'en Blai. I sempre això m'havia quedat, i vaig pensar que no, no, n'havia de ficar algun poema. Llavors, els poemes van sorgint per la pròpia dinàmica de l'espectacle.
Per exemple, fem el poema de Niu, senyor Hermosa, que en la cambra de l'Ada, i això ens apareix a partir de parlar de la mort. Ens apareix un llibre de poemes de Mondragó parlant de Xatxa. Ens interessa també un poema que parla de la Guerra Civil després d'explicar a John Park com va viure la Guerra Civil. I així anem introduint 4 o 5 poemes que situen
Té alguna part de comèdia? Vull dir, hi ha un moment en el qual l'espectador fins i tot pot riure amb el món d'en Llampart?
La gent riu molt, sobretot si quan els personats en totes les referències.
Perquè, per exemple, jo he agafat un article que fa molts anys que va fer en el qual aquelles persones que s'escaquin per damunt d'altres han demostrat que el català i el mallorquí són de les llengües científiques i veu que sigui coordonat amb un estipassat ardor i això són una col·lesa de plaça. És a dir, aquestes comparacions ha tractat gases...
Aquest indocumentat, el so irònic, el so desironia, perquè jo em parto d'una persona tremendament irònica, és, i jo crec que es compri...
Hi ha una comèdia allà de dins que s'idonia d'allò en part. I també quan en Pedro està comptant la rondalla en castellà que l'està treballant directament d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat i d'esquietat.
Sí, una rondalla traduïda literalment en castellà, deu ser cosa curiosa. John Part... Sí, exacte. John Part, una vida, una herència, és un espectacle de La Fornal que es farà a la sala La Fornal de Manecó aquest divendres 26 i dissabte 27 a les 8 del vespre. El diumenge dia 28 a les 7. Si esteu interessats podeu trobar tota la informació
i fins i tot aconseguir aquestes entrades al web de la Fornal. A més, està inclòs dins aquest festival literànic. Joan, què ha estat el més difícil? El més complicat? Què us ha donat més feina d'aquest espectacle? Donar-li coherència. Perquè, òbviament, són diferents salts,
I, per tant, dona l'únic coherència. Però l'espectacle està muntat com el darrer instant de vida d'en Joan Parc. És quan t'has cridat per sa mort, quan t'ha deixat tota sa maleta preparada, sentint aquests seus versos de deixar-se la maleta tot aderrat, tot ben posat, i comença amb una tornada enrere, i dins d'aquesta tornada enrere apareix des de la infància d'en Joan Parc
dins les samadures de llompat. Però així, com es vota, es gran, i s'expliquen molt bé, això que s'expliqui molt bé, era donar-li coherència. Coherència amb aquestes coses que poden semblar intemporals, però de vegades ben guisades, resulta coherent. I això ha estat molt més difícil.
Joan Gomila, enhorabona per aquesta iniciativa, un espectacle que es diu John Part, una vida, una herència, que podeu veure aquest cap de Setmana Mercó i del qual mos ha explicat, mos ha donat deu cèntims en Joan Gomila, que fa de John Part i a més és el responsable de sa dramaturgia i sa posada en escena. Joan, gràcies per ser-nos una estona, una ferrada. Molt bé, gràcies a vosaltres i que vos vagi molt bé. Igualment, adeu.
Això és la nostra actualitat i bé, ja us hem parlat, parlàvem abans amb en Pons, ara amb en Joan, d'aquest festival que es diu Lit a la nit, és una iniciativa de l'institució francès de Borja-Moll, amb la col·laboració de diverses entitats. S'està duent activitats ja al llarg d'aquesta setmana,
i es continuaran fins el dissabte dia 27, fins i tot qualsevol activitat, el diumenge 28. S'estan, se fan activitats, taules rodones, presentacions de llibres, xerrades, tallers, a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Catalunya, el País Valencià, enguany en aquesta setena edició de Es Litera Nit, que està dedicat a les Illes,
Concretament, se n'han afegit dos territoris més, que són l'Alguer i Andorra. Per assenyalar només alguna d'aquestes coses relacionades amb algunes activitats d'aquestes, podem dir que dins el programa de SliteraNit hi ha diferents iniciatives, entre les quals està...
La conversa amb Solaritat i Creació, que es farà demà dimecres a les 7 a l'edifici de la Riera de Palma. La taula rodona Les Balears, el llibre infantil i juvenil i el seu dia internacional, que això serà el dijous 25 a les 7 de l'hora baixa, a la Biblioteca de Can Sales.
Recital de Mallorca màgica d'en Mariana Fortes, tertúlia sobre el llibre Winter en Llull, un itinerari John Park, perquè en John Park també és un dels protagonistes d'aquesta edició, Conte a contes, una xerrada d'en Xavier Canyelles al Museu Balea de Ciències Naturals, una altra...
que farà, que tindrà el lloc a quart queixent, a seguir a quart queixent, un altre a Drag Magic... Bé, un munt d'activitats del qual podreu trobar totes informació a saplanawebliteranit.cat en aquesta nova edició del Festival Literanit de promoció de sa lectura. ...
Una altra iniciativa és aquesta que tindrà lloc a Porto Cristo, també els pròxims dies, serà des de dijous 25 a dissabte 27, i és una iniciativa de l'Ajuntament de Manacó, es diu Mar Poètic, i la idea central es retreu un homenatge a en Miquel Àngel Riera,
autor Manacorí, que serà una mica el fil conductor. S'han programat un munt d'activitats i d'espectacles, de bon canta suau, que és un recorregut poètic per l'obra de Pere Suau, dansant amb l'ona d'un vers, un taller de moviment i poesia, el pis de l'abadia, un recital musical amb Damià Timoné i Guillen Galmès, a partir de poemes de Miquel Àngel Riera,
Una sessió de glosses amb els glossadors de Mallorca o l'exposició Mare, viure de cara al mà, oberta des de dijous 25 fins a dissabte 27. Tot això ho porta a Cristo i podeu trobar tota la informació al web marevolear.org.
Adéu. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Això és la nostra llenda que ens patrocina Colonya, caixa d'estalvis de Poyensa, colonya.com. Bé, ja hem comentat tot el programa referit al Festival Liter a nit i simplement recordar-vos algunes d'aquestes activitats incloses dins d'aquesta iniciativa de la institució Francesc de Borllamoll, que es fa pràcticament per tots els territoris de llengua catalana, parlant concretament de Mallorca. Demà dimecres a les 7 de Sura Baixa, a l'edifici de Sarriera,
De la Universitat de les Illes Balears, en el carrer Miquel del Sant Oliver, tindrà lloc la conversa Insularitat i Creació. També hi haurà el dijous 25 a les 7 de Sora Baixa, la Biblioteca de Cansades, la Taula Rodona, les Balears, el llibre infantil i juvenil i el seu dia internacional. I el dijous 25 a la llibreria Drag Màgic de Palma, a les 6 i mitja, hi haurà recital Mallorca Màgica de Mariana Fortes.
Continuant amb les activitats del literari, divendres 26 a les 6 de l'hora baixa, la llibreria Abacus, tertúlia sobre el llibre Winter in Juli. Hi haurà una ruta guiada de Josep Maria Llampart, el divendres 26 a les 6.30 i el dissabte a les 10.30 a càrrec de Joan Carles Palos, del qual podeu aconseguir les reserves, la web Fita Fita. El dissabte 27 a les 10.30 la llibreria Baobab de Palma, un contacontes amb la Fada Despistada.
El dissabte 27 a les 11.30 al Llardí Botànic i Museu Balear d'Agència Natural de Soia, xerrada d'en Xavier Canyelles als endemismes de les Illes.
Seguim parlant d'activitats en es literanit. Dissabte 27 a les 12 del migdia s'alliberia Quart queixent, xerrada, orgulls i pèrdues, tensions nostàlgiques en la poesia mallorquina i canella actual a càrrec de Mercè Picornay. També és dissabte 27 a les 12 del migdia s'alliberia Drag magi de Palma. Javier Matessan s'alliberarà sobre l'illa del tresor i altres illes a la literatura i el cinema.
Dissabte 27 a les 12 s'hi verrà molt de llibres a Manecó. Gaspar Valero parlarà de les petites illes i els illots a les rondalles i llegendes mallorquines. I el dissabte 27 a les 12 del migdia sa biblioteca municipal Joan Greix de Deia haurà sa presentació d'ara aquell esfosc de Pere Joan Martorell.
Encara més activitats del Festival Litteranit. Dissabte 27 a les 6 de Sora Baixa, la Biblioteca Can Sales a Palma, Isabel Vest, parlarà de Gaston Buller i les Illes Oblidades. A les 7.30 de Sora Baixa serà Sacta Central de Litteranit, a Can Balaguer, a Palma, a Inaina Zózaga, Ponspons, Clare Gorrias i Caterina Lorda.
El dissabte 27 a les 7 de sora baixa, Call Vermell, Afalanich, Tomàs Greix i Joan Bibiloni presentaran el llibre Afinando a l'Alba. El dissabte 27 a les 7 de sora baixa, Espai Passatemps a Santa Maria, presentació del llibre El malic de l'univers d'en Albert Arranz.
I, a més, veurà el Teatre de Barra, dissabte 27 a les de 9.30 i a les 8.15 al Bar Mavi de Palma, amb inscripcions a literanit.com, sobre llenguantàperes, i recordeu també que és cap de setmana a la fornal sobre de teatre i on parto una vida, una herència. A més, exposicions de llibres relacionats amb les illes a diferents llibreries i biblioteques de Mallorca.
Activitat de la Fundació Mallorca Literària, conversa recital, això serà la classe Blai Bonet de Sant Tanyí, demà dimecres 24 a les 7 de Sora Baixa, amb Maria Sevilla i Ismael Sempera. Sessió del cicle l'últim jueves serà a Casal Balaguer, carrer Unió de Palma, dijous 25 a les 7 de Sora Baixa, amb el Llorenç Vic.
Aquest dijous 25 s'inaugura l'exposició «Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi» en homenatge a en Josep Maria Llompart, aquí a Can Olcler, on fèiem Escot i la Dònia, carrer Sant Alonso 24 de Palma. Es podrà visitar cada dia des de les 11 del matí a les 9 del vespre. Dillous 25, a les 7 de Sola Baixa, al Club Diario de Mallorca, en el carrer Porto Rico, presentació del llibre «El caso nos» de José Castro amb Andreu Manresa i seu autor.
Dillous 25, a les 7.30 h, la Fundació Roger Villalonga, apoyant sa presentació, té la justa mesura del fred, llibre d'Antoni Xumet.
Recordeu també que dijous 25, divendres 26 i dissabte 27 a Porto Cristo es fa aquest cicle, Mar Poètic, del qual el referent essencial és el poeta Miquel Àngel Riera. Trobeu totes d'informació al web marebalear.org.
La Biblioteca de Corts continua celebrant el seu 90 aniversari. Aquest divendres 26 haureu un club de lectura amb reserva prèvia al club, que en aquest cas estarà càrrec d'Anna Maria de la Pau Llaner, amb el seu llibre Passiones Romanes, amb coordinació de Nacati Moyà.
També dins d'aquest mateix aniversari està previst que es faci un taller literari. El dissabte dia 27 a les 11 del matí a la llibreria Lila i els contes, Pasqual Ribot, número 3 de Palma, presentació i conte-contes de Socorro, Abejorro.
Més activitats, dia 26, divendres a les 7 de Sora Baixa, a Lliberia Lluna, al carrer General Riera de Palma, una nova edició d'aquestes Tartúlies a la Lluna, en aquest cas dedicat al poemari Fornaments Corcats de Neiusia Serra.
I encara us fem un sugeriment més. Dilluns, dia 29, a les 6 i mitja sora baixa, a la llibreria Quartz, al carrer Perellades, 12 de Palma, conversa amb Borja Moreno, amb el periodista Guillermo Esteban, sobre el llibre Abierto en Canal, històries increïbles d'un médico forense. Inscripció a vendes.quartzlibres.com Això ha estat la nostra agenda que ens patrocina Colonia, caixa d'estalvis de Ponyansa, colonia.com
No sé si la veu i si no us ho dic ara, que aquest divendres 26 celebram el Dia Europeu de les Llengües. Era moment d'acercar qualsevol poema adaptat a una cançó relacionada amb el català. I efectivament és el cas d'aquesta cançó. La meva llengua és un poema d'Anna Peles Mestres que ens interpreta, cantat, en Quinchena i na Rosa d'Oso. Amb això arribem al final d'aquesta edició del Cotilodonia. Com sempre us ha parlat Xisco Roger,
A sa banda tècnica, n'Aina Mort, que ho ha fet de pel·lícula, i na Francesca Lleberta es fa càrrec de sa documentació. Sabeu com os trobeu aquí, a onamediterránia.cat, en es 88.8, de sa freqüència modulada de Mallorca, i a sa xarxa, sí? Fins aquí hem arribat avui. Bon vespre i bones lectures. Els que ploren amb mi, els que a mi riuen, els que em riuen abans, i abans m'enrenyen.
I em preguntes per què això em preguntes a mi?
No els puc respondre. L'estimo perquè és la meva. L'estim per catalana. L'estim perquè la parla. Els meus amics de sempre. Els que ploren amb mi. Els que a mi viuen. Els que em viuen avant i avant.
perquè ho han revocat de més franca i vella. L'estim per catalana, l'estim perquè la pare, o els meus amics de sempre, o els que floren amb mi, o els que amb mi riuen, o els que em diuen avant i abans.
En català... s'emrat.
Tu robares el meu cor i el posares a la banda, llavors amb una sempanta, au, el deixares tot sol. Tu robares el meu cor i el posares a la banda, llavors amb una sempanta, au, el deixares tot sol. Sexy like you, just want a sky.
Fins demà!