Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el rou.
Hola i benvinguts, això és Cotilònia, el programa de llibres i literatura de l'Ona Mediterrània, que en és 88.8, de la freqüència modulada de Mallorca. Us parla Chis Correger, a la banda tècnica, Maria Oliver, imprescindible i inigualable, la Francesca Llelaverde es fa càrrec de la documentació. Ja tenim Premi Nobel de Literatura d'enguany, que és un escriptor hongarès, Laszlo Krasnao Horkai, amb la cosa curiosa que el seu nom està vinculat a Mallorca, perquè justament l'any passat,
a la Fundació Formentor li va concedir el premi d'aquest nom. Així que tenim un premi Nobel amb una cama mallorquina per així dir-ho. Ja sabut que ens trobeu aquí, a onamediterrania.cat i a les xarxes. Benvinguts.
Hola, Joan. Hola. Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Joan Masvives, que és professor de la Universitat de les Illes Balears, una persona molt ben coneixedora de la història, de la literatura en català,
I, a més a més, com que enguany no fa falta que us recordi que és el centenari de Josep Maria Llompart, l'any Llompart, en Joan participa en una activitat que tindrà lloc el pròxim dissabte, dia de 8, a partir de les 10 del matí, a l'estudi general Lulià, a Palma, i és una jornada d'homenatge a en Josep Maria Llompart amb un conjunt d'especialistes, una Maria Antonia Perelló,
en Joan Mas Mateus, en Miquel Cardell i en Jaume Mateu, i a més amb una taula rodona que serà moderada per la Margarida Pons, que justament està dedicada a parlar de la seva figura, de la seva obra, d'any Lompart, amb un perfil acadèmic i de reflexió crítica. Joan, enguany l'any Lompart, centenari d'any Lompart, que s'estan fent un munt de coses. Què trobes de tota aquesta celebració? Sí, és un any esplèndid en el sentit de recuperar
una persona important per la nostra cultura, jo crec que s'ho mereixia bé, que havia fet un any John Park i que hagi tingut la projecció que té, tant a les illes com a fora de les illes. Sí, de fet, s'ha arribat a fer fins i tot un recital dedicat a John Park a Mèxic, de la Casa Catalana d'allà. Déu-n'hi-do, molt ben, eh? Beníssim.
No sé si tu vares conèixer, no sé si vares tenir ocasió de conèixer en persona en llampart o no. Sí, jo vaig conèixer bastant, era molt més iran que jo, tenia 30 anys més que jo, però van coincidir a l'associació Esquitos de Llega Catalana, a la universitat, etcètera, sí, jo vaig conèixer jo crec que molt. Quin record ens deia com a persona?
O sobretot era un senyor en tota l'expressió de la paraula, en tots els sentits. Vull dir, era una persona en alba, era una persona dedicada a allò que crea, era un fidel lluitador per totes les cavòries que crea que s'havien de defensar, era un gran poeta, etcètera. Era un gran promotor cultural.
Justament aquesta vessant molts interessa perquè en el teu cas parlàvem amb en Joan Mas Vives, professor de la Universitat de les Illes Balears, amb motiu d'aquesta jornada que es farà dissabte a partir de les 2 del matí a l'estudi General Lulià de Palma i dins la qual en Joan Mas parlarà, li toca parlar concretament dels inicis poètics d'en Josep Marilla en part. Evidentment, qui vulgui sentir, qui vulgui conèixer aquests inicis poètics haurà d'anar dissabte a l'estudi General Lulià, però la idea és amb en Joan Mas que ens faci
cinc cèntims de la seva intervenció, Joan. Sí, la meva intervenció senzilla, perquè sobre allò en parla s'han escrit moltes coses, s'han dit moltes coses. Jo volia respondre a la pregunta com una persona que tenia uns descendants militars i castellanoparlants, etc., arriba a ser una de les figures més destacades de...
de la poesia, en aquest cas, que és allò que ja m'he de referir, de la primera postguerra. Respondre aquesta pregunta com una persona d'un context familiar tan allunyat de la cultura catalana arriba a ser-ne un protagonista, ja des de genicis, molt destacat. Va haver alguna cosa que li va influir en concret o va ser una evolució progressiva cap a la poesia catalana?
Bé, per mi és tot un seguit de trobades amb persones, amb persones que l'orientaren, des del nucli de Camp Moll, des de l'Acadèmia de la Història de Mallorca, que hi dia el pare Ballari, des dels amics o companys d'estudis a l'Institut Balear, com els altres components de la generació dels 50, en Jaume Vidal, en Llorenç Moyà, en Blai Bonat...
i tota una sèrie de personalitats que en aquell moment articularen una cultura clandestina però així mateix potent. Ha citat autors potents com Jaume Vidal, com en Blai Bonet. Li varen influir a la seva obra? O sigui, ell se va sentir una mica com si fossin les seves influències més directes o no? Més que influències, ell se sentia en un grup. Un grup que tenia com una missió, entre cometes,
que era aquesta de renovar la poesia a Mallorca, que venia d'una tradició d'escola mallorquina, que havia portat grans autors, però que ja no els servia a ells, perquè se miraven al món amb una altra òptica, des d'una altra modernitat, diríem. Aquests grans autors, en Jaume Vidal, en Blai, en Llorenç, en Maia...
I ell, més que influir-se reciprocament, fan pinya, fan grup, fan generació, i fan oposició a un determinat model de poesia que consideraven desfassada. Aleshores, quines podríem dir que fossin les influències del jove John Park quan va començar a escriure poesia? Bé, els mentors, encara que no fossin poetes,
Sempre els mentors sí que estan més o menys identificats. Hi havia en Bernat Vidal de Santanyí, que articulava també tot el nucli, era un gran protector inicialment d'Amlai Bonet. Hi havia en Manuel Sánchez Guarné, que treballava des del 43 a l'editorial Moll i que és un, sobretot, reconegut com a filòleg, però també era
una persona que tenia una gran sensibilitat literària, etcètera. Hi havia na Cèlia Arriba, perdó, na Cèlia Vinyes, na Cèlia Arriba, ets biògrafa, ets anabora d'en Joan Part. Na Cèlia Vinyes, germana de la seva dona, en encarnació Vinyes, que és una poeta molt potent, era bastant més gran, uns set anys més gran que en Joan Part, però també era d'aquest nucli actiu
I, naturalment, a través d'aquesta gent, a través d'aquesta gent, ells giren la sensibilitat cap a la generació dels poetes castellans del 27 i cap a Rosselló Porcel, per exemple. La Cèlia Vinyes va ser només dos anys més gran que en Rosselló Porcel, va ser una poeta que sempre el va reivindicar en Rosselló Porcel.
Sí, sí, sí, sí, influències de la generació del 27, en Rosselló Porza. Sí, exacte, exacte. Sí, en Joan Mas, amb qui parlem, professor de la Universitat de les Illes Balears, historiador... Jubilat, jesca, perdó. Sí? Jubilat. Jubilat. Això se diu professor emèrit, no?, o catedràtic emèrit.
Sí, però també estic jubilat com a mèrit. O sigui, afortunadament jubilat. En Joan Mas, que serà un dels participants en aquesta jornada d'homenatge a en Josep Maria Llampart, de la qual us parlem,
que serà aquest dissabte, dia de vuit, a partir de les deu del matí, serà a l'estudi General Lulià, i a en Joan li toca parlar dels inicis poètics d'en Josep Maria Llompart, que és el que comença a escriure ell, quins poemes, quan per primera vegada això pren forma del llibre. Sí, ell va començar, la primera publicació que fa, és precisament de Santologia d'en Sánchez Guarnet, els poetes insulars de postguerra,
i posa quatre poemes. Aquest llibre va sortir el 51, per tant, en aquests anys 50, quan ell... Curiosament, és el mateix temps poeta i en aquells moments quasi més crític literari o divulgador comentarista literari que no poeta. El seu primer llibre propi és del 61, que són els poemes de Mondragó, el 61.
En aquesta dècada dels 50 se forma en Josep Maria Llompar, que després omplirà moltes pàgines de sa literatura a Mallorca fins a la seva mort al 93. Però sí, el poeta neix al 51 a poetes insulars de postguerra. Durant aquesta dècada escriu els poemes que formaran el llibre, poemes de Mondragó,
una selecció dels que havia escrit, jo crec que va ser molt autocrític, i aquest llibre, el 61, causa impacte, és un llibre que, pas de la meva generació, té un valor especial dins aquesta tenebre de la postguerra. S'haurirà i no se reeditarà fins al 71. La reedició del 71...
també marca una repressa important perquè els anys 70 també són de molta efervescència poètica. En Josep Maria Llompart, els seus inicis com a poeta, que serà justament els inicis poetis de Josep Maria Llompart, sa intervenció que farà Joan Mas i Vives, amb qui parlem,
dins aquesta jornada d'homenatge a Josep Maria Llompart, que tindrà lloc aquest dissabte, dia de 8, a partir de les 10 del matí a l'estudi General Lulià. Intervendran la Maria Antònia Perilló sobre la infantesa i la mort en el retrat literari de Josep Maria Llompart, Joan Mas dels inicis poètics, Miquel Cardei de la influència de Josep Maria Llompart en la poesia contemporània mallorquina,
Jaume Mateu, el compromís cívic de Josep Maria, ja en part, i tot això culminarà amb una taula rodona que coordinarà na Margarida Pons. Joan, enhorabona per aquesta iniciativa, res, que sigui tot un èxit, i gràcies per ser amb nosaltres una estona. Gràcies a vosaltres per convidar-me, i tant. Gràcies, adeu, que vagi bé.
Me penso que aquesta música la coneixeu, això és la nostra banda sonora, que sempre són músiques de pel·lícules basades en obres literàries. I això, la intenció és fer un petit homenatge a Diane Keaton, com us acaba de deixar. Tothom ha dit Nani Hall, Nani Hall, però també és vera que és Nakey de la trilogia del Padrí, aquesta dirigida per en Francis Còpola, a partir de les narracions de Mario Puzo, amb aquesta música extraordinària de Nino Rotter.
Fins demà!
Hola, Susana. Hola, què tal? Benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres en Escolte d'Algònia, a Ona Mediterrània, en Susana Moll, que forma part de l'institució francès de Borja Moll i de l'editorial Moll, neta de Francesc de Borja Moll, per cert, i amb qui volem parlar una estoneta amb motiu d'un esdeveniment de la literatura populoma llorquina, que serà la fira màgica de les rondalles. Això serà inca aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge, pràcticament al llarg de tot el dia, hi ha un programa amb un munt d'activitats previstes que, de fet, a IncaCiutat.com teniu la llista, no tan sols d'aquestes, sinó de les fires que es fan en general a Inca aquests dies. Susana, fira màgica de les rondalles. Quin és l'objectiu o quina és la idea de fer que un cap de setmana sencer Inca sigui una ciutat de rondalles?
Bé, l'objectiu principal és que la gent s'ho passi bé. I, paral·lelament, que, per aventura, és que no es conegui, que facin contacte, entrin en contacte amb les nostres rondalles, que són molt riques, que són fantàstiques i molt divertides, i, a més, que són un recurs també didàctic. S'ha fet també un concurs a les escoles d'Inca, de dibuixos, o sigui que
és una activitat, bueno, són moltes activitats lúdiques, artístiques i jo crec que ser gent s'ho pot passar molt bé. Aquesta és l'iniciativa de la revista cultural El Mirall, juntament amb la institució francès de Borja Moll i l'Ajuntament d'Inca i a més a més amb la col·laboració amb el seu suport del Consell de Mallorca. Ves a les rondalles, escolta, tu aquest de Cap Moll, veient que això de les rondalles ho dues a la sang directament o no?
Sí, clar, jo du que és de sang, però per les dues bandes, perquè com que jo vaig néixer a Alemanya, ja també teníem com una tradició molt important de les rondalles, que eren les rondalles dels germans Grimm, doncs jo venia de petita amb aquest bagatge. I després aquí vaig conèixer també totes les rondalles mallorquines, que són, ja dic, amb aquest llenguatge de Mossos en el Coder, són encara molt més,
elaborades, molt més riques, molt més divertides, més profundes, i ja dic, són molt, molt divertides, i jo crec que la gent, la majoria de la gent ja les coneix, però que les recordi, que passi un dia en relació amb això, i la gent que no les conegui, que vengui a conèixer-les.
Fira màgica de les rondalles mallorquines, això serà a Inca, l'epicentre de totes les activitats serà la plaça Mallorca, i al llarg de tot el dia, dissabte i diumenge, des de les deu del matí fins a les set i mitja, amb un munt d'activitats que les trobaves a plana web d'IncaCiutat.com,
i de les quals ara res, farem una pincelladeta amb la Susana Moll, de l'institució francès de Bollia Moll. A veure, teniu teatre, teniu música, teniu tallers, quines activitats se'ns desmereix de la resta, quines activitats destacaries, així com, les que podrien ser més atractives de tot el programa? Depèn un poc del que li agradi a cada un. Hi ha, ja ho has dit, hi ha teatres, teatre...
Es va molt bé, hi ha un teatre a rondalles de centinets, després hi ha també teatrics que farà en Joan de la Gerra. Després tenim també música, perquè tenim la rondalla en cadenada, que és un concert de dones que canten i conten rondalles, amb la Cecília Jiménez. Tenim un taller per més infants, que és repatjar una rondalla que s'afaga...
se fa despistada d'ensenyar a rapejar, i després, com has dit tu, taller de dibuix, taller de papiroflexia, taller de fer punts de llibre, i llavors tenen també una carpa on poden dibuixar i colorejar, hi haurà moltíssims dibuixos de rondades allà perquè els puguin colorejar,
I després hi ha la pintacares, que això també agrada molt en els més petits, que es faran les cares com a princeses, com a unicornis, com a papallones, el que ells vulguin. O sigui que jo crec que hi ha una oferta molt variada per a tots els públics.
Fira Màgica de Sarrondalles, amb tot això que molts comenten a Susana Moll, amb tallers, amb concerts, amb música, ball, glossadors, paradetes, també teatre, dins aquesta nova edició de la Fira Màgica de Sarrondalles que es fa aquest cap de setmana final.
A banda de tot això, que mos comentes que ho integrarà, sembla que una de les atraccions d'aquesta fira màgica de les rondalles és un trencaclosques gegant, no? Sí, tenim un trencaclosque gegant que són cups, o sigui que cups d'evidentment sis cares, i després si els van girant poden compondre un trencaclosque gegant
Per tant, hi ha sis motius de rondalles diferents que poden compondre amb aquestes, que són 25 peces, 25 cups, amb sis dibuixos diferents que poden compondre. Hi haurà una persona que els ajudarà una mica en els més petits i podran jugar amb aquest trencaclosques.
Veig que és una activitat, aquesta que se dedica a la literatura popular mallorquina, molt participativa. Veig que hi ha molta idea que els al·lots, sobretot els al·lots, i la gent major també, hi participi, faci coses, no? Sí, sí, efectivament. Se tracta d'això, que la gent és cap de setmana, que a més que cap de setmana ja mos farà bon temps perquè ja ha plogut prou, no?,
que s'ho passin bé, que surtin de casa seva, que facin un passeig per la plaça Mallorca i per la resta d'inca. Aquí hi haurà moltíssimes més coses, perquè això està dins la fira de la terra, però concretament la fira màgica de les rondalles, a la plaça Mallorca, allà podran trobar totes aquestes activitats per distreure's i divertir els més petits de la casa. Teniu previst que hi hagi també paròdates de llibres, d'artesania...
Sí, sí, sí, efectivament. Hi haurà les llibreries, especialment amb llibres de la temàtica rondeística, però també, en tota casta d'artesania típica mallorquina, hi haurà
o crec que hi haurà una persona que m'ensenyarà a acordar actides o coses així, saps? Coses d'artesania popular que també són molt interessants.
La Susana Moll és d'editorial Moll, de la institució francès de Borja Moll, que té dur el llegat del Moll i d'en Alcobet, i la persona en la qual parlàvem una estona aquí a Escotilònia, en torn a aquesta fira màgica de les rondalles que es durà a terme aquest cap de setmana, dissabte i humàtia, al llarg de tot el dia, a la plaça Mallorca d'Inca,
i que, bé, fa totes l'impressió que és una cita ideal per anar amb totes les famílies, sobretot la gent que diu què farem amb els nens aquest cap de setmana, ja està. Efectivament, sí, sí, sí. Per això crec que és una oferta molt interessant, perquè moltes vegades la gent diu una cosa que puguem fer amb els nens i que ho podem passar bé i podem sortir i estirar les cames...
allà s'ho passaran molt bé. Les rondalles mallorquines, que vols reivindicar des del Mirall, des de la institució francès de Borja Moll, amb la col·laboració de l'Ajuntament, amb el suport del Consell de Mallorca, i de fet, vols el mateix, la institució Moll, ha fet una iniciativa perquè siguin declarades, això està en procés, patrimoni cultural immaterial de Mallorca, no és vera? Sí, sí, sí, jo crec que això ja se va aconseguir fa uns mesos, i...
i ara també s'han de fer activitats precisament al voltant d'aquest patrimoni importantíssim que no han de deixar perdre. I mira, una de les coses que ara han fet des de l'Ajuntament d'Inca és una escultura gegant del rei en Jaume en el seu cavall, perquè la rondà era la llegenda més lligada a Inca, precisament aquesta de la porta del rei, que va deixar aquesta petjada
a un lloc molt concret d'Inca, i si la gent ve, veurà aquesta escultura enorme del rei en Jaume, en Socavall, així com també, com ja van tenir l'any passat, les figures que ens van deixar de Manacó, que eren en Joanet de Sa Gerra, i també la flor romanial, amb aquesta àguila grossa, i en Joanet de Montsàguila, i, per tant, aquestes figures també són dignes de veure.
Les rondalles mallorquines, a les quals dediqueu aquesta fira, aquest cap de setmana inca, és curiós, perquè són molt mallorquines, molt d'aquí, molt d'aquí, però al mateix temps les històries que compten són universals, perquè en Grimal i en Giscafré, que tenen aquesta edició crítica, o aquesta edició comentada, millor dit, de les rondalles, comenten com són històries semblants a les que et pot trobar a Aràbia, a Àfrica, no sé, a on...
Sí, això és una cosa molt estudiada ja pels folcloristes, pels investigadors, que és molt curiosa perquè hem de pensar que fins fa poquíssim hi havia aquesta globalització i aquesta comunicació de tothom en tot el món a través d'internet, etcètera, etcètera. I malgrat això, a totes les bandes del món van néixer aquestes històries populars
que tenen uns motius molt concrets, que poden ser... per ensenyar valors als infants, també com a iniciàtiques, de segons quines tradicions, etcètera, però que, llavors, adaptades a cada espai, allà on hi havia llops, se fiquen llops. On hi havia onços, se fiquen onços. I tota sa part sobrenatural de...
bruixes, follets, etcètera, etcètera, fases... Tot això està per tot el món i totes aquestes històries s'assemblen moltíssim i tenen una estructura molt semblant. I per això, clar, en Grimaldi i en Jaume Iscafré van fer aquesta edició de la Ronda de les Mallorquines segons una classificació que hi ha ja universal, perquè...
perquè totes aquestes rondalles ja tenen una temàtica molt semblant. Susana Moll, de l'Institució Francesc de Bollemoll, entitat organitzadora conjuntament amb la revista El Mirall i amb l'Ajuntament d'Inca, amb el suport del Consell de Mallorca d'aquesta fira màgica de les rondalles,
teatre, tallers, música, paraletes, de tot, que serà aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, al llarg de tot el dia, a la plaça Mallorca d'Inca. Susana, gràcies per ser amb nosaltres una estona i que sigui tot un èxit. Moltes gràcies a vosaltres i convidam a tothom a disfrutar d'aquestes rondes aquest cap de setmana. Moltes gràcies. Gràcies. Adeu, que vagi bé. Adeu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Moixa mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
Som a totes les plataformes de... Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor? I tant qu'en sortir? Per favor, algú que faci l'escala d'un bordre. Em dic que això ho feim a una mediterrània. A una mediterrània?
Si algú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. Les goles en la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7 amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola, Miquel.
Hola, Xisco. Benvingut. És un honor de tenir amb nosaltres una estona en Miquel Morro Palme, actor, director amb una llarga experiència en diferents espectacles, però sobretot entorn al Teatre de Bunyola, en bona mesura a la història que ens conta en aquest llibre que ha publicat l'Ajuntament de Bunyola.
que se diu El teatre i jo, inicis del teatre de Bunyola. Miquel, que jo quan feia crítica al teatre l'he fet un munt de crítiques, i podríem dir que... Tu dius que sempre t'he tractat molt bé. Sí, sí, sí, sempre m'has tractat molt bé, de veritat. Serà que ho feies bé, no? Suposo, suposo que sí, però sempre hem tingut un feeling una mica de...
No sé, hem connectat. Sí, a veure, Miquel és autor d'aquest llibre, com us dic, El teatre és lloc, que compta com a mínim la primera part de la història d'aquest grup mític dins el teatre mallerquí, que és el grup de teatre de Bunyola. Bé, tu comentes la història des del començament i és curiós perquè el teatre Bunyola anés lligat a un grup excursionista.
Sí, com tot en aquell temps, estem parlant dels anys 60. Aleshores, independents no n'hi havia, no hi havia gent independent. Aleshores, tots estàvem baix de la protecció, com dic en el llibre, això, no? Baix de la protecció de l'església o baix del totalatge del règim. I a l'església hi havia aquest grup d'excursionistes...
la Unió d'Excursionistes de Bunyola, i allà de dins, com m'explico, va néixer tot això. Això era l'any 1966, la primera peça que vareu fer, sobretot de la tradició mallorquina, que és Els Reis. Els Reis, en la versió de Bunyola, sí.
Després, el següent va ser els Nisvis de Santa Boda i els Calçons de Mestre Lluc. Això va deixar, sí. Sí, Teatre Popular Mallorquí. És curiós perquè éreu tanta gent que fèieu dos muntatlles diferents, amb dos repartiments. Bueno, sí, en aquells moments s'havia d'arruïnar què eren les persones més adients per...
per fer teatre. Aleshores no quedava més remei que fer teatre. I com que eren molts, el conciliari va decidir fer dues obres i que participessin tots. Ara, evidentment, no oferim així. Un doblaria personatges i...
El 1968 tu comences a dirigir els espectacles de Teatre Bunyola i tota aquesta història que comptes fins al 76 et vas encarregar de ser posada en escena fins i tot de l'escenografia fins i tot feies de tot, no? Sí, però l'escenografia jo no vaig fer una vegada escenografia no queda més remei que dir-ho però
No, no, no, jo sonograf no vaig fer pràcticament. Llevat d'anar metge carretades aquest i un altre que vaig fer. Vaig fer la sonografia però era ínfima i com has pogut llegir el llibre no va ser precisament un èxit. Però si te vas encargar d'aquesta direcció sempre sorties com a actor i tu comentes que de veritat el que t'agradava era ser actor.
era, bueno, sí, un director, no, no, no, no, no m'hi he dit mai, no m'hi he dit mai. Jo crec que la meva figura en aquells moments era més que director aglutinador, saps què vull dir? Unir, unir tots i corregir un poc les coses, però no, jo sempre em vaig veure actor i m'he vist actor, i crec que sí, perquè la direcció és...
Jo comprenc que aquest nom de posar director a baix representa molt, representa molt, i el director ha de fer de tot. Jo feia de tot, però no és intensitat que tocava, perquè era més bé actor. Miquel Morro és actor, director del Teatre de Bunyola, ha fet un munt d'espectacles...
I mos conta una primera part, perquè sa història encara va continuar uns anys més, del Teatre de Bunyola, en aquest llibre que ha publicat recentment, que es diu El Teatre i jo, Inicis del Teatre de Bunyola, publicat justament per l'Ajuntament de Bunyola. L'any 71 us trobàvem amb un autor que ha estat un dels referents de sa vostra trajectòria, que és en Molier. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, evidentment, sí, va ser curiós això, però és que...
És que Moliera és un autor de poble i que escriu per poble. I se'n fot de... per dir-ho clar, se'n fot del rei. I tot, perquè ell, havent estat... director de la seva companyia, estava baix al totalatge de la realesa en aquell temps.
però sempre se'm fotia de tot. Vareu fer unes quantes obres de Molière, com el Teatre de Bunyola. La primera crec que va ser aquesta del Metge Garrotades. El Metge Garrotades, sí. Record que el Metge Garrotades jo vaig rebre una... Des de Barcelona m'enviaren... Jo tenia contactes amb en Xavier Fàbregas, de l'Institut de Teatre, i mos va enviar aquesta...
aquesta adaptació que havia fet en Francesc Nelo sobre el Mexicolotades. Era un poquet infantil. I mancaven les escenes més picants de l'obra i més transcendents. Jo vaig trobar una edició mexicana, en castellà, i vaig traduir totes les escenes de l'Adida, que són un poquet més picants i...
que eren... El metge gotal, l'interpretaven Rafael Ramis, que en glòria estigui, i van disfrutar. Vull dir que és una cosa que...
No sé què t'ha de dir més. Tu cites en aquest llibre molta gent que van ser històrics del Teatre de Bunyola. Ara comentaves en Rafael Ramis, una de les primeres obres, això va ser una mica criticat, perquè el seu personatge s'assemblava sospitosament al capellà de Bunyola. Bé, això era turisme. Una obra que fèrem d'un company d'alguns del teatre, un tal Togores,
i es deia Turisme a Viniacerra i hi havia un capellanet que era el part protagònic de l'obra, i en Rafael, evidentment, era la primera obra, no la segona obra que feia, aquell mateix any havia debutat amb els reis, i li vaig dir que per una millor...
projecció dels personatges, se fixa en qualcú. Se fixa en qualcú i se va fixar amb el rector de Bunyola, que era pràcticament un calc. Era una figura calcada, però que va estar excel·lent i esplèndid en aquest paper. I això en aquell temps, clar...
No tiraran un poc encara. Bé, sí, no, aquestes coses passen. Va-hi fer també unes quantes obres d'Enlluamàs, el Celcià, autor molt destacat del nostre teatre. Sí, en aquell temps era, no vull dir imprescindible, però quan no teníem, estem parlant dels temes franquisme,
havies de vorejar moltes coses. Els vareu dur la sorpresa de quan estava a punt d'estrenar una de les seves obres, va comparar-se en Joan Mas i semblava que no estava molt content amb el maquillatge que duia una de les dones. Va ser en Antonia, en Antonia Tous. Sí. Ostres, sí, sí, sí, sí.
ens faltava molt poc temps per començar i va veure que no, no, no, no li agradava. Així com estava, jo començava a pintar-li les seies amb força i aquella al·lota. És que crec que l'hagués mort. L'hagués mort de bofotades. Ja, és una situació. No és moment, però en Joan era així. En Joan ha estat amic meu. Sí. Ha estat un amic meu. I me convidava a moltes lectures d'obres que feien la companyia Nura de Ciutadella i tal, però vull dir,
Això sí que ho tenia, era molt feu. Aquesta història del Teatre Muñoz, la mitja història, perquè encara queden més coses per contar, a lo millor... Això és una tercera part. Sí. Són tres èpoques. I publicaràs més? I aquesta és la primera. Hi haurà continuació? Bé, jo en el llibre dic que no, que no faré un... De moment no faré res ara.
que s'explicarà... Sí, sí, sí. Faré alguna cosa. Faré alguna cosa. Tu combinas la trajectòria que expliques en aquest llibre, Miquel, el teatre i jo, amb un esdeveniment extraordinari que va ser el retaulo del flautista, que es va ficar amb música, amb músics en viu, amb en Miquel Brunet, amb una persona que és relacionada amb Cabaret. Vull dir que això va ser històric, no? Sí, això va ser molt històric perquè...
A més, jo ara veig el pati de l'escola de Bunyola, que el fèiem allà, com s'omplia allò de gent, i nosaltres allà, mig acollonits. Però és que 1.500 persones, hi havia 1.200 cadires d'aquestes aplegadisses, i mai s'havien omplit del top. Doncs mira, entraren a dins les aules, van fer net de seients, i sí, sí, una jantada. I aquest personatge de...
Estiuatjava per Vall de Mossa i un dels musits ho era de Vall de Mossa. O tenia relació per allà. Ja no sé si era en Pat Serra es bateria o en Toni Font, però... Vull dir, per molt d'ells i en Miquel Brunet, sobretot, van fer aquesta introducció, que va ser genial. Aquest senyor en el piano, Miquel Brunet en el contrabaix i en Pat Serra la bateria.
I foteren una mena de preludi, de preludi passant per damunt tots els temes de la música que havia escrit en Carles Berga.
Si voleu saber com va començar el Teatre de Bunyola, una formació mítica del Teatre de Mallorca, en aquell llibre, El Teatre i jo, i jo, perdó, Inicis del Teatre de Bunyola, publicat per l'Ajuntament de Bunyola, del qual hem parlat amb el seu autor, en Miquel Morro. Miquel, un plaer, moltes gràcies. Sempre és un plaer per l'Antuixisco. Igualment, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, a tu. Adéu.
M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment. M'agradaria trepitjar terra.
Això és la nostra actualitat i ha d'estar referida perquè hi ha un munt de coses que es fan amb Sany i Jompat. Ja parlàvem fa una estona amb en Joan Mas d'aquesta jornada que es farà dissabte a l'Estudio General d'Olià, però n'hi ha més coses. Per exemple, una excursió, un itinerari guiat, això serà també aquest dissabte, dia de 8, a partir de les 9 i mitja del matí, un itinerari per d'allà i soya...
Es titula Josep Maria Llampart a la Serra de Tramuntana, el centenari de l'autor. És una iniciativa de la Fundació Mallorca Literària i, de fet, en Llopart va conèixer bé la Serra de Tramuntana perquè va passar temporades per allà amb la seva família. El guiat ja anirà a càrrec d'en Joan Carles Palos, que és una persona amb molta experiència d'això
d'itineraris guiats relacionats amb la nostra literatura, amb la nostra cultura i la idea és sortir en bus des de Palma i fer un recorregut que continuarà des de la 9.30 fins a la 1.30 amb una entrada simòlica, només són 5 euros, els nens que s'apuntin han de tenir com a mínim 6 anys perquè hi ha una passejada important
i s'ha de dur allò imprescindible com roba i calçat de muntanya, aigua, verena... De tota manera, trobeu tota la informació a sa plana web mallorcaliteraria.cat, un itinerari que us recomanem, que es farà aquest dissabte al llarg del matí, i que és José María Llompart a la serra de Tramuntana, al centenari de l'autor.
Una altra iniciativa relacionada amb Josep Maria Llompart és un cicle de conferències homenatge a Josep Maria Llompart 1925-1993, centenari del seu naixement, que organitza la Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics i de la Fundació Mallorca Literària. Això durà a terme els edificis Ramon Llull, en els campus de la Universitat de les Illes Balears,
i sa primera xerrada està prevista aquest dijous 16, a partir de les 11 del matí, amb en Ferran Carbó, que parlarà de Josep Maria Llompart i Vicent Andrés Estellers, relació personal i literària. Haurà més xerrades, dimecres 29 d'octubre, a la 1, Joan Part i Mollà, crònica d'una amistat, de Miquel Àngel Vidal. Dimecres 12 de novembre, a les 10 del matí, la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llompart, Maria Antònia Perelló,
i dilluns 1 de desembre a les 10 del matí les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llampart a càrrec de Gabriel Sant Pol. La coordinació d'aquest cicle ha anat a càrrec d'Empere Rosselló B. i Jesús Rebelles Esquirol. Cicle de conferències homenatge a Josep Maria Llampart, iniciativa de la Universitat de les Illes Balears. Jo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94 El futur és ara. Yeah!
9 a plec de relats d'en Aman Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musiquènica, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé!
100 doles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies a les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
I també aquest dissabte, dia de 8, a partir de les 9 i mitja del matí, haurà un itinerari guiat per en Joan Carles Palos, que es diu Josep Maria Llompart, a la Serra de Tramuntana, en el centenari de l'autor. Trobeu tota la informació a mallorcaliteraria.cat.
Demà dimecres, dia 15, a les 7.30 de l'hora baixa, al claustre de Sant Domingo, a Inca, la Biblioteca Municipal, presentació del llibre Guia de les plantes silvestres medicinals de Menorca, Mallorca i Pitiuses. El dijous dia 16, a partir de les 11 del matí,
Als edificis Ramon Llull, al campus de la Universitat de les Illes Balears, arrenca s'homenatge en Josep Maria Llompart, cicle de xerrades amb Josep Maria Llompart i Vicent Andrés Estellers, relació personal i literària a càrrec de Ferran Carbó.
Dillous, 16 a les 7 de Sola Baixa, al local de l'associació de veïnats La Pua de Pòrtol, se presentarà el llibre El mallorquinisme polític d'Antoni Marimón Riu-Tort, Joan Pau Jordà, Miquel Amengual i Miquel Vidal, organitzada per l'Ajuntament de Marraixi i l'Obre Cultural Bàlera.
Seguim parlant d'en Llompart i en aquest cas amb una activitat que es farà aquí a Can Alcover, a on fem la ràdio, en Esquerra Sant Alonso, 24 de Palma, això serà dijous 16 a les 7 de Sora Baixa, amb la xerrada d'en Ferran Carbó sobre Josep Maria Llompart i Vicent Andrés Estellers i un residuat del Poètic amb Noàlia Díaz i Llucia Serra.
Dilous, dia 7 a les 7 de Solabaixa, al Baluart, Museu d'Art Contemporani de Palma, presentació de l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2025.
una activitat organitzada per la Universitat de les Illes Balears i conferència d'Antoni Berger Planeix. En esclaustre de Sant Bonaventura, a Lluc Major, aquest dijous 16, a les 7 i mitja, s'hora baixa, es presentarà el llibre de Lilla Edicions, Botxins i Repressors, amb Tomà Ugarí, Manel Suárez, Maria Eugènia Jaume i Pau Tomàs.
El dijous 16 a les 7.30 a la baixa, la lliberia Finis Africae, plaça Fleming de Set de Palma, lectura poètica, Nany del Terron, Damià Roger, Pere Suau, Maria Victòria Secall, Emili Sánchez Rubio, Maria Teresa Ferrer i Joan Cavalgante. També el mateix dijous 16 a les 8 del vespre, a l'Ajuntament de Consell, es presenta el llibre de Manel Santana, Quero vi, l'allot de paper.
Divenres de 7 a les 6 de Soda Baixa, la lliberia Lluna, General Riera 39, de Palma, presentació del llibre Orgullosamente viejas, de Josi Ortiz. Els divendres, dia de 7, a les 7 de Soda Baixa, a Can Tronca, a Sant Joan, es presenta el llibre de Climent Picornell, Paisatges vimbats, publicat pel Gai Editor, juntament amb Miquel Calent i Cosme Guiló.
Divendres de 7 a les 7 de sora baixa a Esvaluars, a Palma, es presenta el llibre de Rita Puigcerra, Anatomy of Anoaster. També es divendres de 7 a les 7 de sora baixa a la llibèria Agapea, al carrer Marquès de la Fonsanta, 6 de Palma, tendrà lloc la presentació de l'editorial La Biblioteca de Càrfax.
A llibres de set, a les vuit del vespre, a la Biblioteca Municipal de Montulli, Gabriel Vicenç presenta el seu llibre Boscs a l'interior de Mallorca.
Recordeu que aquest dissabte de 8 i dimany de 9 a Inca es celebra la Fira Màgica de Sarrondalles, dedicada a la literatura popular mallorquina, i de la qual trobeu tota la informació a sa plana web incaciutat.com.
Dissabte de 8 a les 12 del migdia, a Can Oleo, carrer de l'Almodaina 4 de Palma, presentació de Brindis de Maria Victòria Sical i Àngels Cardona amb Naina Riera i Matilde Martínez. El dissabte de 8 a les 6 de Sora Baixa, al Casal Municipal de Moscari, lectura poètica amb acompanyament musical d'en Elvira Clarke.
Si voleu llegir o recitar qualsevol poema, us podeu apuntar al 971-8752-44 o a biblioteca-guiomoscari-ajsalva.net. I els premis per a Colom d'Inca, al Taustre de Sant Domingo, els dimarts 21 a les 7 de Sora Baixa. Això ha estat la nostra agenda que ens patrocina Colonia, casa d'estalvis de Poyensa, colonia.com.
I acabant també amb en Josep Maria Llompart. Sembla que no, però això és una versió de Camí Florit, d'en Josep Maria Llompart, una versió rockera, si voleu, a càrrec d'Ànimos Parrec. Amb això arribem al final d'aquesta edició d'Escotilònia. Us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, Ana Maria Oliver, què faríem en aquestes antecases entre Ana Maria Oliver, Francesca Llebert, que fa sa documentació, s'encarga de sa documentació, i res més, m'ho trobou aquí en el 8.8, a sa freqüència modular de Mallorca, on a mediterrania.cat,
I aquestes gràcies. Bon vespre i bones lectures.
M'heu estampat solera, gest artificial, sofà de pal és bandera, mares fals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé, amb...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals, a les 9 del vespre. Ja no és la lota de Michael Corleone, ja no és.