Un cor estima un arbre, més vei que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger. Conserva de ses fuers l'eterna primavera i lluita amb les ventans.
Bon vespre i benvinguts. Això és Cotiladònia, el programa de llibres i literatura d'Una Mediterrània, quines 88.8 de la freqüència modular de Mallorca, us parla Xisco Ranger. A la segona tècnica avui en Tomà Martí i en Francesca Llebert es fa càrrega de la documentació. Sabeu com us trobou a onamediterrània.cat i a xarxes dos d'aquí enhorabona a Joana Castells, que ha guanyat el Premi Montserrat Franquesa de Traducció del PEN Català,
per la seva versió de El Déu de les Felgueres, d'en Daniel Galera, publicada per l'editorial Males Herbes. Benvinguts! Hola, Toni!
Hola, benvingut. És un honor de tenir amb nosaltres una estona en Antoni Vidal Ferrando, poeta, narrador, jo crec que no necessita cap presentació perquè és un dels nostres grans autors i amb ell volíem parlar amb motiu de dues coses, no només d'una. Una és que aquest dissabte 25 farà un recital a les 12 del migdia a la Bibliòteca de Can Soles, ja sabeu que està a la plaça de la porta de Santa Catalina número 24,
dins un cicle que es diu Poetes essencials a la biblioteca. I és altre motiu, és un llibre que acaba de publicar, és un llibre de poemes, es diu Entre dues fosques, publicat per Proa, dins aquesta col·lecció mítica dels llibres de l'Ossa Menor, i amb totes dues qüestions volíem xerrar una estona amb en Toni.
A veure, un llibre entre dues fosques que acabes de publicar i que fa el número 400 d'aquesta col·lecció mítica. Això impressiona, no? Sí, la veritat és que m'han fet molt content però s'han quedat molt ben jo i perquè d'alguna manera que és gairebé publicar un llibre però es tenia un premi i és el número 400 encara més perquè
Clar, aquí a Prou han publicat autors extraordinaris, que jo he mirat molt. Aquest llibre es diu Entre dues fosques, i bé, són una sèrie de poemes, en general poemes curts, alguns podríem dir que fins i tot són proses poètiques, i el títol té, el mateix títol que un dels poemes, que es diu Entre dues fosques. No sé si perquè té un protagonisme especial, o t'ha agradat el títol,
Sí, jo, clar, un dels motius que m'han impulsat a escriure aquest llibre és dir, uf, per on de dalt ja m'acosta la aposta de sol de la meva vida. I jo pensava, has de dir qualque cosa de aposta de sol al llibre. I el títol, però clar, aposta de sols.
I se'l cove molt, que és un diccionari extraordinari dels millors dels universos. Jo vaig anar cercant i vaig trobar que la posta de salt també s'hi va entre dues fosques. Ah, d'acord. Jo no ho deia en el canostre, però, per exemple, l'Antoni Vissam diu, no, mon pare ho deia entre dues fosques per dir la posta de salt.
Llavors vaig dir, ah, això sí que és un títol preciós, que dirà el que jo vull que digui, però té una capacitat de sugeriment que va molt més enllà de dir Porta de Sol. I aleshores em va quedar molt es títol i vaig dir, ah, aquest ha de ser es títol, sí, sí. Perquè se pot interpretar de moltes maneres quan dius entre dues fosques. I sa poesia, jo crec que
ha d'estimular, d'insinuar, de sugerir, i ha de permetre que el debató pugui fer una lectura individual, també. I just amb aquest títol passa això.
Entre dues fosques d'Antoni Vidal Ferrando, el seu poemari més nou, publicat per Proa. A veure, jo he vist que en aquest poema surt molt l'expressió enyor o menyor. No sé, com si fos una mena de mirada nostàlgica cap enrere, pot ser? Sí. La veritat és que jo sempre sé que enyora.
en primer lloc, enyora, la puresa de cor de quan jo era un nen i veia al món més les meravelles que no les coses dolentes, perquè jo vaig créixer en plena por guerra, en la ditadura. Però quan tens el cor tan pur de la infantosa, el que veus són
meravelles. I jo enyorava aquell cop que vivia pensant que el món era un lloc de felicitat. I una mica era aquesta intenció. Però sí que enyoro moment de la meva vida, perquè
perquè les vides tenen un pot de tot. A pesar que jo ara crec que estan en perill molt de valors com la pau, la llibertat, la solidaritat, la justícia, la tolerància, etcètera, però també pens que fins i tot en les circumstàncies més adverses seguirà fent temors, ideals, leialtats, sónnis,
belloses, alegries i meravelles. Sí, i jo enyoro això, que n'hi hagi més. De fet, a qualque punt, a banda de parlar del teu jou poètic i dels teus records i
referències a, bé, a Mallorca i en el teu àmbit més pròxim, a qualque pincellada de crítica, eh? Tens un poema que se diu de Sori i dius, amb tant de muls, amb tant de lobbies, amb tantes proclames imperials, això sona... Vaja, hi ha algunes coses que veig que no m'agraden gaire. Clar, exacte. Jo és que, d'alguna manera, en té dues fosques...
a més de contar que és a meva edat, m'adon que els dies que em queden de vida ja s'assemblen les portes de sol. També volia parlar dels errors, dels cois, de sement que m'han acompanyat fins allà on he arribat i també d'allò que els ha anat a favor, però també d'allò que els ha anat en contra. Efectivament. És un pot tot. Ha suggerit perquè...
La poesia ha de permet... Jo sempre, el meu ideal de poesia és aquella que s'assembla a la música. Tu escoltes una música i podeu ser cent persones que escoltau la mateixa música i sentireu cent coses diferents. Per això, aquesta hauria de ser la poesia ideal. Encara que...
Tot allò que tu sents també és, allò també és. Però ara està oberta en el lector. Sí, de l'Ori, jo durant la meva vida he conegut penes i alegries, aventures i aventures, i fins i tot he de dir que quan ho entenc quan estava ja no m'abasta.
no m'abasten les paraules, però això és la intenció d'aquest poema, no? Tot allò que ha conegut, que m'ha estimulat, i allò que ha conegut que ha anat en compte del que jo estimava. Amb Antoni Virial Ferran... I de la gran dificultat, també, d'escriure, perquè les paraules són coneixements, són llibertats, són possibilitats, però mai m'ho acaben de revelar tots els seus recrets.
Però aposta jo, molt de pit, escriure és gran èpica, perquè no m'és cansat d'interrogar les paraules, d'estimar-les moltíssim, però les paraules sempre, sempre s'aneguin a contar-nos tots els teus secrets.
Parlem amb Antoni Vidal Ferrando amb motiu d'aquest llibre de poemes que acaba de publicar entre dues fosques, publicat per Proa, i també, en ocasió, us recordam que aquest dissabte 25, a les 12 del migdia, farà un recital a la Biblioteca Pública de Can Sales, a la plaça de la porta de Santa Catalina, 24 a Palma, dins d'aquest cicle Poetes Essencials a la Biblioteca.
El que veig en aquest poemari, Toni, és que també surten moltes i moltes referències literàries, bastant selectes. No sé si estàs revelant una mica els teus autors de capçolera. En William Faulner i en García Márquez surten un parell de vegades.
Sí, sí. Realment, hi ha més del temps, però no ho poden contar tot. Però sí que volia que fos aquest llibre parlar de viatges meravellosos per camins de la Lítera. I també des de les seves metres impossibles que d'ara. Però sí, sí. Amb la Ibonat és una cosa que està molt bé. Diu...
La història de la literatura és com una cadena. I tu no pots prescindir, tu no pots publicar una cosa fora d'aquesta cadena. Quan t'escrius has d'afegir una baula a aquesta cadena. Però no pots prescindir de tots els grans que han anat aportant coses
en aquesta història, i que ve de molt lluny, i tot el que fas és intentar, intentar, mai tampoc no saps com es digui, és referir una balleta a la cadena. I jo, sempre que escric, en el front també vull fer un homenatge a tants autors...
que probablement si ells no haguessin fet la seva obra, jo no hauria pogut fer la meva. Per aquí surten també Marcel Proust, Navir Giliam Wolf, en Salvatore Quasimodo, en Margarit Jursenar, entre d'altres. Pot ser de tots els poemes, ja hem comentat que sí, que és vera que hi ha un cert enyor en aquests poemes, però dels poemes que m'he quedat així com més...
com més impressionat, és aquest d'Ortigues. Del carrer on vaig néixer només quedant despulles, entre clarors, somnis crucificats. Ara, les solenelles ja no hi van a fer niu. El món en què vius i el món en què vas viure, el món en què vas viure que ha desaparegut. Exacte, exacte. Jo m'he inspirat en Pedro Páramo perquè...
en aquesta novel·la, Juan Preciado, Juan Vaco, Mala, realment l'únic que hi ha són, trobes un món de fantasmes i de gent que ja no hi viu. Jo me passa un poc quan me passeig per Santanyí, que a causa de l'impacte enorme de destruir-me, a causa de tant de mig i conegut que ja no som d'aquest món, em passa una cosa semblant quan me passeig, que
que ja, me parece que no el visc, allà bon visc. Sí. I te diré una cosa, encara que me la demanis, però ho aprofitaré perquè a saint l'ompart. Sí, exacte. En aquest llibre hi ha poemes en prosa. Ja fa estona que en els meus llibres hi ha poemes en prosa.
i com a col·laborar a ser miració per José Maria Lompar, no me sap gent de greu confessar que jo vaig començar a fer poemes en prosa després de llegir Mandrágola, que em va encantar. I vi poemes en prosa i vaig dir, ah, jo n'he de fer. I realment, des de les hores, des que vaig llegir Mandrágola, jo vaig anar fent poemes en prosa.
Un poemari nou, que és aquest, d'entre dues fosques, d'Antoni Vidal Ferrando, publicat per Proa, i un recital que el mateix Antoni Vidal Ferrando farà aquest dissabte, 25, a les 12 del migdia, a la Biblioteca de Can Saves, a la plaça Porta de Santa Catarina, 24 de Palma. Toni, enhorabona per aquest nou llibre i una ferrada ben grossa. Moltes gràcies, ha estat un plaer molt gros, compartir-ho amb altres. Igualment, que vagi molt bé. Adéu. Adéu.
El dissabte que ve, dia 25, és Sant Crispí. Aleshores, per això aquesta nostra banda sonora, que sempre són músiques, pel·lícules basades en obres literàries. Aquesta pel·lícula d'en Kenneth Branagh, de l'any 1989, Enric V, que, evidentment, és una adaptació de l'obra d'en Shakespeare, perquè aquesta escena en concret, aquesta música, s'ambienta en aquella batalla de Sincur, en la qual es va lliurar justament un dia de Sant Crispí, un 25 d'octubre.
Enric Sinclair.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Hola, Jaume. Hola. Jaume és un gust de tenir amb nosaltres en Jaume Bolda, que és tècnic de la xarxa de biblioteques de Palma, i amb qui volem parlar uns minutets perquè el dia 24 d'octubre, divendres que ve,
Com cada 24 d'octubre és el dia de les biblioteques. I la xarxa de biblioteques de Palma ha preparat un programa, de fet algunes activitats que ja se n'han fet els dies anteriors, del qual s'ha encarregat de coordinar en Jaume i volíem parlar amb ell amb aquest motiu. Dia de les biblioteques. Bé, això m'imagino que els pares bibliotecaris és una festa i una feinada, no?
Sí, bé, volem que es convertísca en una festa, perquè la veritat és que els darrers anys no s'ha celebrat massa, i el grup de tècnics i auxiliars de l'Ajuntament de Palma, de les biblioteques municipals, vam pensar que era una data important per nosaltres i volíem convertir-la en una mena, no arribarem a tant, de Sant Jordi per a les biblioteques, la gran festa del llibre i de les biblioteques,
trasllegada al 24 d'octubre, també. Tota aquesta programació, em penses que a palmacultura.cat la pots trobar és públic, no? Sí, exacte. La plana web es pot accedir des de la nostra plana web de Bibliopalma i, si no, a l'agenda cultural de Palma Cultura. Allí podem trobar totes les activitats que desenvoluparem.
De totes maneres, hem preparat un cartell amb tota la programació que es podrà consultar a totes les xarxes socials, des de l'Ajuntament, als Facebooks i Instagrams també de cadascuna de les biblioteques. El Dia de les Biblioteques, amb un munt d'activitats organitzades des de la xarxa de Biblioteques de Palma, amb un lema d'enguany que és Som Biblioteca, Som Comunitat.
Sí, exacte. Aquest és el lema que hem triat nosaltres. Després n'hi ha un altre més general que ha proposat el Ministeri de Cultura, que és contra la desinformació biblioteques, que també trobem que és molt important i necessari.
Les biblioteques de Palma, penso que sou més de 20, que esteu esteses per... 22. 22, per diferents barris, i això heu posat l'accent, justament, en que hi hagi molta connexió amb els barris de les diferents biblioteques i amb el seu món i la seva vida, no? Exacte, sí. Tenim unes biblioteques centrals o de zona que són més importants. Bé, més importants en tema d'horari,
però després estar pràcticament a totes les barriades de la ciutat, trobar una biblioteca municipal que fan una tasca brutal. Des de la Indioteria, Sant Ximeli, Sant Jordi, pràcticament totes les barriades, amb totes les limitacions que això suposa, perquè moltes vegades són bibliotecaris que treballen tots sols a la barriada, però bé, el que intentem és crear una xarxa per connectar...
totes les biblioteques i intentar compartir sinergies. Després tenim el prèstic interbibliotecari, intentant treballar conjuntament per evitar duplicitats i facilitar el treball de tots els companys.
Amanyón Babalda, tècnic bibliotecari de la xarxa de Biblioteques de Palma, parlant d'aquest programa molt ampli, molt variat, que han dissenyat i ell ha coordinat el motiu del Dia de les Biblioteques, que es celebra cada any cada 24 d'octubre. Com us dic, tant a palmacultura.cat com a la xarxa del web mateix de les Biblioteques de Palma trobeu tota aquesta informació.
però podem fer referència a alguna de les activitats que s'han de fer els pròxims dies. Ja veig aquí que a Nivenres teniu previst una ruta guiada des de la Biblioteca de Cort a la Biblioteca Ramon Llull, que és una mena d'itinerari literari per palma, no? Exacte. Començarà a les 6 de sora baixa a la Biblioteca de Cort i finalitzarà a la de Ramon Llull,
I bé, és un passeig per diferents espais literaris de Palma, ja siguen biblioteques, llibreries, carrers amb nom d'escriptors o escriptores, espais on antigament hi havia cafès literaris, també. És una activitat que ha preparat Cultura Ufana,
I bé, com dic, començarà la biblioteca de cort, que és la biblioteca encarregada de les inscripcions. Si qualsevol persona està interessada pot adreçar-se a la biblioteca de cort a través de correu electrònic, telèfon o presencialment, i allí s'apuntaran a la ruta.
Biblioteca d'acord, no fa gaire que parlaven justament d'això, que acaba de complir 80 anys. 90 anys. Sí, 90 anys, perdona, que es diu aviat. El mateix divendres 24 teniu prevista una activitat que jo crec que també és interessant. Això serà la Biblioteca Joan Alcover, i la presentació dels fons Cocomeneses. Exacte, ja fa molts anys en Cocomeneses va donar la seva biblioteca personal a l'Ajuntament de Palma,
Durant molts anys hem estat fent tasques de registre i catalogació de tot el fons. Hi ha més de 1.700 llibres i per primera vegada obrirem al públic aquest espai. La sala Joan Alcover a la part de dalt té un passadís que no està mai obert al públic.
i és on es conserva tot aquest fons, que sí que es pot prestar aquest fons, el que passa és que no està d'accés directament al públic. Però aquest dia, dia 24 d'octubre, la gent, si està interessada, podrà pujar aquest passadís i consultar tot el seu fons. Hem de dir que en cocomenenses era un peruà que va viure a Mallorca un munt d'anys, escriptor, periodista, investigador. Sí, va estar fent feina a Diario de Mallorca, Última Hora...
especialitzat en turisme, després, bé, tot el seu fons és molt extens, hi ha una part important de narrativa i especialment de poesia també i d'autors iberoamericans.
Encara més activitats que estan previstes per la celebració del Dia de les Biblioteques de Palma, dia 25 d'octubre, ja seran les darreres activitats. Fareu un taller de marca llibres a la Biblioteca Josep Maria Llompart, a S'Escorxador, i una xerrada sobre Son Golreu, a la Biblioteca de Son Golreu, que farà Nana Mascaró. Sí, Nana Mascaró, a les 11 del matí, a la Biblioteca de Son Golreu, farà la xerrada La vida a un barri multicultural. Son Golreu en perspectiva.
serà la darrera activitat que serà l'activitat que tancarà aquesta programació del Dia de les Biblioteques.
Parlem justament amb en Jaume Balda, que és tècnic bibliotecari de xarxa de Biblioteques de Cot, que ens ha fet deu cèntims. De tota aquesta programació especial, algunes d'aquestes llitats ja se n'han fetes, altres s'han de fer aquests dies. Sí, vam començar dinecres 15 d'octubre. Sí, exacte. I ha anat bé, de moment? Sí, molt bé. Han estat unes activitats molt participatives,
Moltes d'elles són contacontes i tallers per al públic infantil, que és un públic que mai ens falla, és el més agraït i, per tant, estem molt contents amb ells. Està vist que això que les biblioteques eren només un depòsit de llibres ja s'ha acabat. Una biblioteca ha de fer activitats, no és vera? Sí, sí, sí. Ara volem que les biblioteques siguin punts de trobada per fomentar l'aprenentatge...
la cultura, la convivència, ser un centre, un punt d'encontre de tota la ciutadania dels veïns de les barriades.
El dia de les biblioteques, que celebra la xarxa de biblioteques de Palma. No us hem fet res, 10 cèntims, amb en Jaume Balda de totes les activitats en guany aquest lema que han triat. Són biblioteques, són comunitat i del qual trobeu tota la informació a palmacultura.cat i també a la web de xarxes de biblioteques de l'Ajuntament de Palma. Jaume, moltes gràcies, passeu amb nosaltres una estona i enhorabona per aquesta iniciativa.
Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu. Vinga, adéu.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
L'Estel, una revista exigent i accessible, arrelada i oberta al món.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Pensa globalment. Miravida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix Déu Balears. Segueix-nos a moixamental.cat. Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Hola, Mateu. Sí, bones tardes. Benvingut, és un gust, és un honor de tenir amb nosaltres en Mateu Morra Mercè. Que bé.
va tenir una carrera política important, però també és historiador, amb un munt d'estudis publicats, temàtiques bastant diverses, entre les quals Fora Botiflars, Fora Gais, la guerra de successió a les Illes Balears,
...Mateu Reu Roger, Els Norats, a partir del qual s'ha fet la famosa sèrie... ...o La memòria esborrada, Francesc de Sales Aguiló. Amb en Mateu volíem parlar amb motiu d'un llibre... ...que recentment ha publicat Documenta Balear... ...es titula El paner de congrès, pallessos, lladres i bandellats...
i bé, la veritat és que és una història apassionant, vull dir, descobrirem una sèrie de personatges despassats de Mallorca, amb violència, amb amor, és una història absolutament apassionat. El panel de congrès, que és el seu títol, part és d'una història, una història verídica, però que va ja pràcticament sembla una rondalla, i a més comentes, Mateu, que hi ha mallorquins que ja no saben què és un congrès,
Exacte. Aquesta història sí que ens posa molt refrescada. Aquests dolços que elaboraven les monges tancades d'Inca i de Sineu, entre altres, i que tenien una gran acceptació perquè se'ls atribuïen propiedats medicinals. A part de les deliciosos, eren molt convenients.
I aquesta història que acabes de comentar és una història real d'un bandejat cèlebre, que és en Mateu Raus, de Veró, que li veien en Rotjet, que va fer arribar un paner de congrats a sa seva estimada, que estava malalta a una possessió. I li va aconseguir, a pesar de tots els controls i totes les dificultats,
li va fer arribar, a través de diversos intermediaris, un paner de congrès perquè estava malalta. Aquesta dona que era n'Antonina Cladera, alias Barrovina, de mal nom Barrovina, i que també té una història molt singular. Apassionant. És una lota molt pobra, que vivia a Biniamà,
que de molt jove va tenir una relació amb aquest bandatjat i de certes temporades va viure amb ell per la muntanya, amb persecucions, fins que amb un tiroteig que hi va, precisament de l'hora que seva, a Viliamar, la van ferir una cama i la van dur primer a la presó i després a l'hospital de Palma.
i aquesta enlota va tornar a Inca, va tornar a tenir una altra... se va tornar a plegar amb en Roget, i finalment, a pesar de... se li va... se li va preparar una trampa amb en Roget, i la varen capturar, i aquí se parte rastre de Naturina Cladera, és a dir, un personatge efemerí, d'una dona amistançada, amb sol bandejat més célebre de Mallorca,
I això implicava una vida de persecució i una vida molt dura. I aquí, suposo que qualque dia pot ser-mosa per aquí, arrastra, però de moment arrastra-se per les presons, les fosques masmorres de les presons de Palma.
El panel de congrès, Pallesos, Lladres i Vandellats, nou llibre de Mateu Morro, publicat per Documenta Baleà. En Rotjeta és un personatge també apassionant. Vull dir, va, és un... Vandellat o bandoler, no sé què és més exacte de dir. Bé, és dues coses. A Mallorca, a Mallorca, les persones que... A Mallorca i en l'àmbit català en general, les persones que romanien...
per seguides eren bandejats. Però, evidentment, els bandejats no són més que una forma de banditisme o de bandolerisme. No tots els bandejats eren bandolers, perquè hi podria haver bandejats que no fessin una vida a la muntanya fugitiva, però gairebé molts de bandejats eren bandolers. I en Roger és un personatge molt singular,
perquè té un punt de noblesa, el seu comportament, de... de... un punt bo, és a dir, evidentment és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera, és bandolera,
És el bandolet simpàtic, el bandolet no és exactament un Robin Hood, però sí que en certa manera se li poden atribuir certes virtuts del que dins la literatura mundial són els bandits bons, els bandits justiciers, i tantes així que el poble de Mallorca li va atribuir la virtut d'Esfullet. És a dir, la virtut de poder aparèixer i desaparèixer
amb un talismà. I, per tant, en la mesura en què tenia aquest talismà que li permetia convertir-se en invisible, era impossible capturar en Roger. El poble de Mallorca quan va atribuir aquestes virtuts perquè en Roger durant moltíssim d'anys, per molt que el cercassin, mai el podrien capturar.
Mateu Morro, tu comentes que és una raó bàsica a banda de ser reafons històric, que és el tema de la guerra de successió, el centralisme borbònic, però comentes que realment la veritable raó per la qual la gent se dedicaven a aquesta vida era, sobretot, pensar misèria. Sí, ens hi ha diverses formes. És a dir, misèria econòmica, una justícia que no sempre era justa,
deutes, deutes, i també tot un cúmul de petits delictes, de bregues, d'enamistats, de petits robatoris, potser a vegades per sobreviure, però que després tot se transformava en robatoris més grossos, i que abocaven les persones a fugir.
A vegades era una cosa tan simple com, per exemple, voler tenir un matrimoni no acceptat pels pares i una pràctica que era el rapte consentit per establir relacions no autoritzades pels pares i que això podria provocar també esbandejament, no tan sols de la persona, sinó dels seus amics, no?
i era un fenomen que afectava a centenars i a milers de persones durant segles. Un tema importantíssim de la història de Mallorca, perquè no va ser una cosa individual, sinó una cosa que podia afectar a tothom, absolutament a tothom, brits i pobres, sobretot més en els pobres, evidentment, i va marcar completament la història, especialment en el segle XVIII,
i a la primera part del segle XVIII però bé, a les segles anteriors també cap al 1621 una gran batuda del marquès de Casafuerte que sembla que això havia acabat amb els bandejats però no va ser exactament així, no? Sí, això és molt curiós perquè la historiografia havia considerat que la gran batuda del 1721 havia fet net de bandits
de bandejats, però la documentació demostra que és exactament el contrari. És a dir, posteriorment, a 1721, hi va haver una represa, evidentment, a uns llots més que d'altres, però, per exemple, Souba, Campanat, Sara i Adalero, Lloseta, hi va haver una represa, són generalment properes a Sara Tremontana, hi va haver una represa importantíssima d'esbanditisme, perquè aquella gran persecució...
el que havia fet és que els bandejà més perseguits s'amagassin o s'refugiassin en sagrat dins les esglésies i els sacerdots vàren mantenir sin violabilitat de l'espai sagrat. És a dir, amb la qual cosa moltíssimes vegades les autoritats no vàren por entrar a les esglésies
i aquests bandolers varen por a soportar la gran persecució. Un llibre veritablement apassionat, el panert de congrès, pallessos, lladres i bandejats, que ens conta com Mallorca no va ser l'illa de la calma. Mateu, jo el que estic esperant és que es faci qualsevol pel·lícula, perquè aquestes històries són apassionants, no?
Jo l'espero perquè, vist Satsi Desnorats, que va acabar amb una microsèrie, jo crec que la història d'en Mateus Reus, Roger, és una història que interessa moltíssim perquè no la coneixem. És una història oblidada, és una història esborrada, és una història tapada, i és un personatge que... hi ha unes virtuts positives, evidentment, no tot es dolent amb...
Evidentment que, com tu m'ho ha dit, eren violències, assalts, assassinats, bregues... Però hi ha un component positiu, de noblesa, d'interès d'aquesta figura i de llegenda, que jo crec que qualsevol dia ha d'acabar amb una pel·lícula. Jo sempre he pensat en una cosa, que si estàs en els Estats Units, Història d'en Roger...
ja se n'haurien fet un grapat de pel·lícules. Sí, sí, sí, sens dubte. A veure si qualsevol cineasta de Mallorca recull aquesta idea. Mateu Morro, enhorabona per aquest nou estudi, el Penar de Congrès, Pallesos, Lladres i Vandillats, publicat per Documenta Baleà, i al qual descobrirem una història bastant amagada de Mallorca. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
A la nostra actualitat ja sabeu que el dia 24 és el dia de les biblioteques, hem parlat de les activitats que farà la xarxa de Palma, per suposat a la part forana també hi ha coses preparades i també la biblioteca de Cançola, la biblioteca pública de Mallorca.
que ja sabeu que està a la plaça de la porta de Santa Catalina número 24, ha preparat també un parell d'activitats amb aquest motiu, que podeu trobar aquestes activitats a Biblioteca Pública de Palmes, a la seva plana web. El dijous 23 a les 6 de sora baixa està prevista la projecció del documental 100 libres juntes, dirigit per Marc Gamelià. És un documental molt interessant,
sobre un club de lectura i serà la directora que després farà un col·loqui amb la gent que vulgui assistir. També està previst per divendres 24 a les 6 de Sora Baixa una taula rodona, clubs de lectura, el plaer de llegir en companyia.
amb la Joana Pastó, la Flàvia Gargiulo, la Maria José Mulas i Núria de Febrer, amb moderació a càrrec de Mercè Omà. I també per els divendres 24, a les 6 de sora baixa, tot això dins el programa organitzat per Can Sales amb motiu del Dia de les Biblioteques, els Conte Contes, Xocolata per als dies de mala lluna, a càrrec de Centimètes Teatre.
Un cicle de cinema que es farà a partir de dimarts que ve a l'Arxiu del Regne de Mallorca. És un cicle amb motiu del centenari d'Antoni Maura i està previst que es facin projeccions
Concretament això serà a partir del dia 28 d'octubre fins al 25 de novembre, cada dimarts a les 7 de l'hora baixa, amb entrada gratuïta i dins la qual ens trobem tres pel·lícules que estan basades totes en obres literàries.
Concretament, als Estiu del Regne de Mallorca, el dimarts dia 11 de novembre, a les 7 de Sora Baixa, es projectarà la pel·lícula d'Antonio Jiménez Rico, Jarra Pillejos, que és una adaptació de la novel·la del mateix títol de Felipe Trigo, que està ambientada a una localitat d'Extremadura, a començament del segle XX, que està protagonitzada per un càssic, un personatge característic de l'època, que era el que manipulava les eleccions i els nomenaments polítics.
Una altra pel·lícula d'aquest cicle amb motiu del centenari de Mauna, que serà es dimarts, dia 8 de novembre, a les 7 de Sora Baixa, al xiu del Regne de Mallorca, en el carrer Ramon Llull de Palma. I en aquest cas serà sa pel·lícula Luces de Bohèmia, de Miguel Ángel Díez, de l'any 1985, i que és una adaptació de sa famosa peça teatral d'en Ramon del Bany Inclant, Luces de Bohèmia, el famós...
es perpent aquesta ambientada en la política i la societat dels anys XX. I un tercer títol d'aquest mateix cicle del centenari d'Antonio Maure, que es durà a terme cada dimarts, de dia 28 d'octubre a dia 25 de novembre, fins al sud del Regne de Mallorca, és la pel·lícula que tancarà el cicle. Això serà dimarts, dia 25 de novembre, i aquesta pel·lícula serà d'en Fernando Colomo al sur de Granada. I és una adaptació també
d'un llibre d'en Gerald Brennan autobiogràfic que conta com cap als anys 20 se va instal·lar un poble d'Andalusia i és curiós perquè va un paral·lelisme molt curiós amb un altre personatge que segurament us sonarà més que damunt d'aquest mateix anys també va deixar tot allò com eren les experiències a Primera Guerra Mundial un altre escriptor britànic que va ser en Robert Graves que per aquesta mateixa època es va instal·lar a Deyà
Play among the stars. Let me see what spring is like on Jupiter and Mars. In other words, hold my hand. In other words, baby, kiss me.
Fins demà!
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part, associa't.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent.
Vida.cat, la teva plataforma audiovisual. Vida.cat, programes de debat, entrevistes, humor, amb la mirada centrada en Mallorca. Entravida.cat i gaudeix de la vida.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda a l'estiu també. Associada. Després.
Això és la nostra agenda que ens patrocina Colonia, caixa d'estalvis de Poyensa, colonia.com. Us recordem que a celebracions amb motiu del Dia de les Biblioteques, el que fa la xarxa de biblioteques...
De l'Ajuntament de Palma, que el trobeu a la plana web palmapultura.cat, també les activitats organitzades per la Biblioteca Pública de Can Sales, la Biblioteca Pública de Palma, a la seva plana web, i activitats que fan també a la xarxa de biblioteques de Mallorca,
a diferents localitats de la part forana. Entre aquestes activitats està la projecció, que està prevista dijous 23, a les 6 de Sora Baixa, d'aquest documental sobre un club de lectura, que serà la Biblioteca Pública de Can Sales, a la plaça de Santa Catalina, número 24 de Palma.
Aquest lliós 23, a partir de les 6 de l'hora baixa, l'Arxiu Municipal de Sa Pobla organitza una visita guiada al cementeri de Sa Pobla amb l'acompanyament de la poesia d'en Josep Maria Llampart. Una iniciativa per la qual, si voleu reservar plaça, podeu fer servir el contacte de WhatsApp 687 938 902. Repeteix, 687 938 902.
Dillous, dia 23, a la lliberia Quarqueixent, carrer d'Un Rubí número 5 de Palma, presentació del Passatge de Maria del Carme Roca, amb J.M. Vidal Illanes i s'autora. També, dillous 23, a les 7 de Sola Baixa, la lliberia Rata Corner, carrer Antoni Marqués número 34 de Palma, Piedat Solans, presenta Ojos com o cenizas, en conversa amb Marcos Augusto Lladó.
Dillous 23, a les 7 de Sora Baixa, aquí mateix a Can Alcover, a Bonfemys Ràdio, en el carrer Sant Alonso, 24 de Palma, es presentarà Paisatges Minvats, de Climent Picornell, publicat pel Gai Editor, amb l'acompanyament d'en Marguerida Mateu i en Josep Lluís Pou.
Divendres 24, a les 7.30 a la baixa, a Iberia Drac Maggi, carrer Gironi Antic, número 1 de Palma, Antoni Xumet Rosselló presenta el seu poemari, La justa mesura del fred, en companyia d'Antoni Clapès.
Continuant les activitats en homenatge a en Josep Maria Llompart, en el seu centenari, els divendres 24, a les 8 del vespre, al celler Jaume de Puntiró, a Santa Maria del Camí. L'espectacle Ocellada, volant amb Josep Maria Llompart,
a carrer de Víctor Leiva i de Glòria Julià. Podeu fer-se la reserva en el 606 429 023, 606 429 023 o a para arroba 20jaumadepuntiro.com.
Divendres 24, a les 8 del vespre, el llibre Ramon Llull, al Geranis de Palma, presentació de Antes del Mar, de Julio Serrano Echevarria, amb Fernando Feliu i seu to.
El dissabte 25, a les 12 del migdia, un recital de poemes d'Antoni Vidal Ferrando a la Biblioteca Pública de Can Salas, a la plaça de la porta de Santa Catarina 24 de Palma, dins el cicle Poetes Essencials a la Biblioteca.
Diumenge 26 a les 6 de sora baixa, a la Biblioteca de Can Llobera, a Poyensa, presentació del llibre de Co en Co, el món coral a Mallorca, segle XIII, segle XXI, de Cristina Llebrez, publicat per Lleonar Muntaner, amb la Maria Muntaner i la seva autora.
Recordeu que fins al dia 30 de novembre podeu visitar aquí a Can Alcover, en el carrer Sant Alonso 24 de Palma, aquesta exposició dedicada a nen Josep Maria Lompart. Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Paraules de resistència i la podeu visitar cada dia des de les 11 del matí fins a les 9 del vespre.
Fins dia 22 de desembre, a tres biblioteques municipals de Palma, Biblioteca del Molinar, Biblioteca Joan Alcobé, Biblioteca Ramon Llull, continua aquesta exposició, Biblioteques en Flames, aquestes tres biblioteques de Palma, fins dia 22 de desembre.
I acabem encara amb en Josep Maria Llompart, perquè també hi ha una exposició, No evitaràs la nit, que ha organitzat la Fundació Mallorca Literària i que fins dia 31 de llenar de l'any que ve es pot visitar a la casa Blaibonet, centre de poesia de Santellí. Això ha estat la nostra llenda, que ens patrocina Colonya, caixa d'establis de Poyensa, colonya.com.
Gràcies.
Bé, ja us hem dit que divendres 24 és el dia de les biblioteques, com que el 24 d'octubre des d'aquí, des d'Escotiladònia i des d'Ona Mediterrània, molt d'anys a tots els bibliotecaris i bibliotecàries, a tots els usuaris des de la biblioteca, amb la qual cosa que hem pensat que és la millor manera de tancar aquest programa.
era aquesta cançó de Nadamari Gelabert, la biblioteca és un castell. Amb aquesta cançó arribem al final d'aquest Cotiladònia, us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica avui ha estat en Tomau Martí, na Francesca Gelabert es fa càrrec de sa documentació i sabeu que mos trobou en el 88.8 de sa freqüència modulada a Mallorca, aquí a Una Mediterrània, també a onamediterrania.cat i a xarxes. Bon vespre i bones lectures.
Entra en silenci, no fosques que s'espanti. T'afaneix els títols, les pintures i lletres. Tot allò que t'agradi, revistes i cos.
Dibuixo soplanetes Hores i hores dins mil històries Tardes i tardes traves en mapes Somnis i somnis tancats en pla Perquè tu els obris
I si demanes al guardià dels llibres, quin llibre vols, què vols saber? Que ensenyarà de tot i més. De por i misteri s'ho juguen els,
La biblioteca és un castell Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüent.