Title:

Migracions, poesia jove i turisme a Mallorca

## Context i estructura de l’episodi Episodi de **Cotiledonia** a *Ona Mediterrània* amb tres grans blocs: • **Entrevista a Lluís Vidanya Fernández** sobre la seva novel·la autobiogràfica *Un pasado muy presente* i la immigració andalusa a Mallorca. • **Entrevista a Aina Coll** sobre el poemari *Un abisme d’impossibles* i el cicle literari *Locals universals* a Lloseta. • **Entrevista a Joan Llinàs** sobre *Hotel Universal*, llibre de relats al voltant d’un hotel turístic i la transformació de Mallorca pel turisme. L’episodi es completa amb **música**, **espais publicitaris**, una **agenda cultural** i el **tancament de temporada** del programa. --- ## 1. Lluís Vidanya: immigració andalusa i memòria familiar ### 1.1. El llibre *Un pasado muy presente* • *Un pasado muy presente* és la primera incursió de **Lluís Vidanya Fernández** en la narrativa de ficció, després d’una trajectòria en llibres científics. • El llibre és una **novel·la clarament autobiogràfica**: narra la seva pròpia història familiar i la decisió, **per motius econòmics**, de deixar **Valor (Alpujarras, Granada)** per venir a Mallorca el **1969**. • L’obra recorre **un parell de dècades**, explicant com la família es va integrant a **Palma**, sobretot al barri de **Son Gotleu**. ### 1.2. El viatge del 1969 i l’arribada a Palma • El viatge és descrit com una **odissea** pròpia de l’època: - Taxi des de Valor - Desplaçament fins a Alacant - Vaixell fins a Mallorca • L’arribada a la **badia de Palma** impressiona profundament el narrador nen: > L’espectacle és «d’una bellesa tan impressionant» que podria provocar el *síndrome de Stendhal*. • Es recorda que molts **viatgers romàntics del segle XIX** descriuen de forma similar el primer contacte amb la badia de Palma. ### 1.3. Xoc cultural i primera onada migratòria • A finals dels **60 i inicis dels 70**, arriben a les Illes unes **200.000 persones** de la península, al voltant d’un **20% de la població balear** del moment. • Es tracta de la **primera gran onada immigratòria** peninsular, atreta pel **boom turístic** i l’oferta de feina. • El contrast principal: - **Origen**: poble rural aïllat de les Alpujarras, amb comunicacions deficients. - **Destí**: Mallorca en plena efervescència turística, urbanització i canvi social accelerat. • El **xoc cultural** és profund: costums, ritmes, manera de viure i d’organitzar-se són completament diferents. ### 1.4. De la quadra al «quart de bany» de Son Gotleu • Lluís descriu amb detall el canvi material i simbòlic del seu entorn: - A Valor, el més semblant a un **quart de bany** era un racó a la **quadra** (on vivien els animals) amb: • Un vàter bàsic • Una pica de rentar de ciment amb aigua corrent escassa - La funció principal era **evitar** haver d’anar a cercar aigua a la font i **no fer les necessitats** a la mateixa quadra o a l’exterior. • En arribar a **Son Gotleu**, el nen de nou anys descobreix un **pis equipat** amb un bany complet, cosa que viu com un canvi **espectacular** i gairebé increïble. ### 1.5. Llibres, fotografies i memòria • El llibre combina **relat i imatge**: inclou **un centenar de fotografies i il·lustracions** antigues. • Tot i que no és habitual en una novel·la, l’autor defensa que aquestes imatges **ajuden a situar el lector** en el context real i acompanyen la memòria familiar. • Records clau que marquen la relació de Lluís amb la lectura: - Una tia emigrada a **França** li regala el seu **primer llibre**, *Faules d’Iriarte*, amb una enquadernació espectacular, que encara conserva. - El **primer àlbum de cromos**, *Naturaleza, Vida i Color*, rebut al Col·legi Hafa Fuda Cresques de Palma, també esdevé un objecte molt valuós. • En un context on a casa **no hi havia abundància de llibres**, cada volum és percebut com un **tresor**. ### 1.6. «Los nuevos mallorquines» i l’aprenentatge del català • El llibre acaba amb dos capítols reflexius: - **«Los nuevos mallorquines»**: reflexió sobre les generacions que s’han anat incorporant a Mallorca procedents d’altres territoris. - Una crònica de **com l’autor adopta el català**. • Als **anys 80**, al **magisteri** a Mallorca, el català no formava part del sistema educatiu general, però a l’**Escola de Magisteri** alguns professors impulsen amb força la necessitat d’ensenyar-lo. • Lluís, castellanoparlant amb **bona memòria fotogràfica**, afronta un nivell d’exigència alt: - Va a **classes particulars** amb un company format en català. - Fa **dictats** de *La dida* i altres narracions de **Salvador Galmés**, que són la base de l’examen. • Gràcies a aquest esforç, obté una de les **millors notes** en català, mentre que molts companys acaben la diplomatura amb l’assignatura pendent. • Compara aquella experiència amb la seva etapa posterior de **15 anys com a professor associat a la Universitat de les Illes Balears**, on considera que **no ha vist el mateix compromís** amb l’ús i l’ensenyament del català. --- ## 2. Aina Coll: un debut poètic i un cicle literari de proximitat ### 2.1. *Un abisme d’impossibles*: primer llibre i veu pròpia • **Aina Coll**, de Lloseta, ha estudiat **Llengua i Literatura Espanyola** i **Teoria de la Literatura i Literatura Comparada**. • Presenta el seu primer llibre de poesia, **Un abisme d’impossibles**, publicat per **Nova Editorial Moll** i amb **menció especial** del **Certamen de poesia Vila de Lloseta**. • El llibre es presenta conjuntament amb **L’ésser i el llamps** de **Damià Roger**, obra guanyadora del mateix certamen. • El pròleg és de **Pere Joan Martorell**, qui destaca que Aina ja té una **veu pròpia**, cosa que l’autora rep amb agraïment i sorpresa. ### 2.2. Estructura i temes del poemari • El volum es divideix en **dues parts**: - **L’abisme** - **L’impossible** • Cada poema té un **títol significatiu**, i s’hi combinen: - Reflexions sobre **l’absurd** i el sentit de la vida - **Mitologia clàssica** com a marc simbòlic - Temes íntims com la **tendresa**, la **maternitat possible o absent**, la **lectura** i la relació amb els llibres. ### 2.3. L’ombra de Camus i la filosofia quotidiana • El pensament de **Albert Camus** és una presència **central** al llibre, especialment en el darrer poema, **«La decisió»**, que incorpora la cita: > *«Cal imaginar Sísif feliç»* • Per a Aina, el **mite de Sísif** segons Camus continua essent una guia vigent sobre **com estar al món**: acceptar l’absurd però cercar una mirada lúcida i no resignada. • Ella assumeix que la **filosofia** és una part inseparable de la vida diària: - No és una disciplina aïllada en una prestatgeria. - Forma part de la **militància vital**, de com pensem i actuem. • Cita també l’interès pel pensament d’**Anne Marina Garcet**, com a mostra de la seva obertura a idees contemporànies. ### 2.4. Mitologia clàssica i humanització dels llibres • La **mitologia clàssica** recorre el llibre de manera constant: - Exemple: el poema **«El retorn»** comença amb «sempre refàs el camí a Itaca», al·lusió al viatge d’Ítaca com a metàfora de vida i recerca. • Aina defensa que els mites continuen parlant **directament de les nostres pors, alegries i misèries**, i per això els considera **plenament actuals**. • En el pla íntim i metaliterari: - Al poema **«La tendresa»**, tanca amb el vers: *«i tots els fills que mai tendrem»*, obrint una reflexió sobre desitjos, renúncies i futurs possibles. - Al poema **«L’empremta»**, inicia amb: *«tots els llibres que no he llegit em miren de reüll amb certa desconfiança»*, personificant els llibres i convertint-los en éssers amb veu i mirada. • Aina descriu la **paraula** i el **llenguatge** com un espai d’expressió privilegiat, però alhora **inabastable**, d’una immensitat que sovint desborda. ### 2.5. *Locals universals*: literatura i vi a la biblioteca • A més del poemari, Aina coordina el cicle **Locals universals** a la **Biblioteca de Lloseta**. • El cicle, que ve de l’antic **Univers Lloseta**, té lloc **d’un desembre a maig**, amb aproximadament **una sessió al mes**. • Canvis clau del format: - Abans se centrava en autors **consolidats d’arreu de Mallorca**. - Ara Aina impulsa una versió **més local**, per posar en valor el **talent literari de Lloseta**. • Estructura de cada sessió: - **Xerrada distesa** amb l’autor/a convidat/da (poetes i una narradora), amb preguntes d’Aina i del públic. - **Recital** de textos. - **Tast de dos vins** seleccionats per l’enòloga **Samantha Gómez**, que relaciona cada vi amb la veu literària convidada. • L’objectiu central és **eixamplar la xarxa literària** i **fer-la accessible** a tot tipus de públic, utilitzant la biblioteca com a espai de trobada cultural. --- ## 3. Joan Llinàs: turisme, hotels i distopia a *Hotel Universal* ### 3.1. Origen del llibre i estructura narrativa • **Joan Llinàs Quadros**, de Cala Bona, és **professor de filosofia** i articulista cultural. • El seu primer llibre és **Hotel Universal** (Ed. Llama Grana), presentat a **Inca**, i inspirat en un **hotel familiar real** que els seus padrins tenien a **Cala Millor** als anys 60. • L’hotel del llibre és **fictici**, però pren el nom d’aquest hotel real com a **homenatge familiar**. • Estructura del volum: - Relat coral de **24 hores dins un hotel** de costa, típic de les zones turístiques mallorquines. - Cada capítol se centra en un **personatge o rol professional**: recepcionistes, cambrers, cuiner, creadors de l’hotel, serenos, etc. - També hi apareixen diferents tipus de **turistes**, cadascun amb la seva cosmovisió. ### 3.2. Històries humanes i assaig sobre el turisme • El llibre barreja **narrativa i reflexió assagística**: - D’una banda, històries reals i semi-reals que Joan ha sentit o viscut quan feia feina a hotels mentre estudiava. - De l’altra, fragments de **reflexió filosòfica** sobre el **turisme a Mallorca** i la seva evolució. • Exemples destacats: - La **«cabra esplèndida»** d’un tècnic anomenat Joan, una història emotiva que el presentador evita espatllar. - El **cuiner** que fa una anàlisi profunda de com ha canviat Mallorca amb el turisme. - Diferents perfils de turistes **anglesos, alemanys**, etc., i com canvien del moment d’arribada al de la partida. ### 3.3. De descobrir Mallorca a consumir «Mallorca» • Un dels eixos centrals del llibre és la **transformació del model turístic**: • **Abans** (primers viatgers, anys 60–70): - El turista ve a **descobrir** Mallorca: el paisatge, la cultura, la cuina, la gent. - L’hotel familiar neix de la **iniciativa gairebé pionera** de pagesos i famílies locals que arrisquen per construir establiments a la costa. • **Ara**: - El turista ja no ve tant a descobrir un territori real, sinó a **consumir un producte**: el paquet de *«vacances a Mallorca»* dissenyat per la indústria. - Les grans **companyies hoteleres** creen una oferta empaquetada on Mallorca és una **marca** més que un lloc concret. • El llibre recorre aquesta evolució amb un to que passa: - De la **nostàlgia** del turisme inicial. - A una certa **distopia final**, on el producte turístic s’ha portat fins a les últimes conseqüències. ### 3.4. Hotel com a microestat totalitari • Llinàs desenvolupa una idea potent: l’**hotel** com a **petit estat totalitari** modern. • A partir de la seva experiència com a estudiant de filosofia a Barcelona i treballador d’hotels a l’estiu, observa un fort **contrast** entre: - El món de la **universitat i les biblioteques**. - L’univers tancat de l’hotel turístic. • Influenciat per lectures com **Francis Fukuyama** i el seu discurs del «final de la història», Joan s’adona que el **veritable «final de la història»** podria semblar-se a un hotel on: - Tothom **fa les mateixes coses**. - Tothom **utilitza els mateixos productes** i serveis. - S’homogeneïtzen fins i tot les **emocions**, amb un guió vital marcat: matí de platja o piscina, migdia de menjar, vespre d’esbarjo i festa. • Aquesta uniformitat fa de l’hotel una **metàfora radical de la globalització** i de la pèrdua de singularitat. ### 3.5. Personatges entre dos mons • Molts personatges del llibre viuen **entre el món rural i el turístic**, reflectint una Mallorca en transició. • Casos paradigmàtics: - Treballadors que fan **torns a l’hotel** i, en acabar, tornen a **fora vila a llaurar o cuidar animals**. - Personatges que no dominen els **idiomes**, però desenvolupen una **intuïció finíssima** per entendre de què va el turista i quins problemes té. • Figures remarcables: - **Biel el sereno**: protagonista d’una història tràgica, basada en fets reals, que mostra la vulnerabilitat i l’ambivalència d’aquests treballadors. - El **pagès-director** que, fart de ser director d’hotel, decideix **reconvertir-se en imitador d’Elvis Presley** al vespre: cas real que exemplifica com alguns mallorquins han **reconfigurat el seu paper** dins la indústria turística. ### 3.6. Distopia final: Golden Premier Universal • Al final del llibre, l’**Hotel Universal** es converteix en **Hotel Golden Premier Universal**, nom que simbolitza la **hipercomercialització** de l’experiència. • En aquest escenari distòpic: - Tot està **pactat i programat** des de l’origen del viatge. - S’inclouen fins i tot les **emocions** que el client ha de sentir a cada moment del dia. • El presentador confessa que aquesta visió li sembla gairebé un **infer**, i Joan respon que, vist des d’altres èpoques, la mateixa Mallorca actual ja podria semblar **distòpica** (gent fent coa a primeríssima hora per pujar a les gàndoles, saturació, etc.). --- ## 4. Agenda cultural, anuncis i tancament de temporada ### 4.1. Agenda literària i premis • Es repassen diverses activitats culturals a Mallorca: - Tallers universitaris de **música, poesia i ombres** al voltant de Shakespeare i la justícia social a la **UIB**. - Presentacions de llibres com **Un pasado muy presente**, **Hotel Universal**, *Un estiu diferent*, **El malic de l’univers**, *Bollera i mamarratxa*, entre d’altres. - **Xocolatada literària** de la llibreria **Embat** pels seus **50 anys**, amb record al pintor **Alex Jacobson**. • Es destaquen els **premis** de la **Institució Francesc de Borja Moll**: - **Premi Arts Magna** de foment de la cultura i la lectura: per **Neus Piquet**, escriptora i editora de la publicació digital *14*. - **Premi Miramar** als oficis del llibre: per la il·lustradora **Nivola Uyá**. - **Premi Arbre de Ciència** a la innovació i foment de la lectura: per la **Biblioteca Municipal de Sineu**, que el 2024 va organitzar **255 activitats**. • S’anuncien també exposicions i actes dedicats a **Josep Maria Llompart** en l’any del seu centenari, amb mostres a **Binissalem**, **Pollença** i a la casa Blai Bonet de **Santanyí**. ### 4.2. Llibreries i promocions • La llibreria **Lluna** organitza una **cistella de Nadal** formada per una selecció de llibres que més els han agradat, amb participacions per cada 50 € de compra. • Es mencionen títols variats (assaig, narrativa, poesia, àlbum il·lustrat) que mostren la **diversitat editorial** actual. ### 4.3. Publicitat i espais de la ràdio • Espais publicitaris destaquen iniciatives com: - **3 Glops**, projecte d’**emprenedoria social** vinculat a 3 Salut Mental, que ofereix aigua de qualitat i inserció laboral per a persones amb malaltia mental. - Una **clínica dental** que promou el mètode *Slow Dentistry*. • Es recorda la graella de **Ona Mediterrània**, amb programes com **El crepuscle en 100 estals**, i es fa una crida a convertir-se en **soci** per donar suport a l’emissora. ### 4.4. Cloenda: any Llompart i invitació a llegir • El programa tanca recuperant **Josep Maria Llompart**, amb el poema **«Camí florit»** interpretat per **Maria del Mar Bonet**. • El conductor esmenta que **acaba l’any Joan Part** (any Llompart), valorat com un **èxit** d’activitats i publicacions al voltant del poeta. • Missatge final als oients: - Es desitgen **bones festes i bon any**. - Es recorda que un **llibre és el millor regal** possible per Reis o per Nadal. --- ## 5. Eixos temàtics principals de l’episodi ### 5.1. Memòria i identitat • El relat de Lluís Vidanya articula la **memòria familiar** amb la **història col·lectiva** de la immigració peninsular a Mallorca. • El llibre d’Aina Coll explora l’**abisme interior**, l’absurd i la identitat des d’una perspectiva **filosòfica i poètica**. • *Hotel Universal* dibuixa una memòria **social i econòmica** de la transformació de l’illa a través del turisme. ### 5.2. Llengua, cultura i arrelament • La **llengua catalana** apareix com a espai d’esforç, aprenentatge i **integració** (cas de Lluís Vidanya). • El cicle **Locals universals** posa en valor el **teixit literari local** i les biblioteques com a centres de cultura. • Els premis i activitats de la **Institució Francesc de Borja Moll** reforcen el paper de **lectura, biblioteques i edició** en el panorama cultural mallorquí. ### 5.3. Crítica del turisme i globalització • *Hotel Universal* funciona com un **especejament crític** del model turístic de masses: - De la descoberta a la **mercantilització total** de l’experiència. - De la convivència entre món rural i hoteler a la **homogeneïtzació global**. • L’hotel com a **estat totalitari** sintetitza la inquietud pel futur de Mallorca com a **producte** més que com a territori viu. --- ## 6. Conclusió L’episodi ofereix una panoràmica rica del **panorama cultural contemporani** mallorquí: • **Memòria migratòria** i construcció dels «nous mallorquins». • **Nova poesia** amb forta càrrega filosòfica i diàleg amb la mitologia. • **Narrativa crítica** sobre el turisme i la indústria hotelera. • Una **xarxa viva de biblioteques, llibreries, premis i cicles literaris** que mantenen en moviment la cultura escrita a Mallorca. Tot plegat configura una emissió que combina **testimoni vital, reflexió intel·lectual i agenda pràctica** per a qui vol seguir de prop la vida literària de l’illa.

['Cotiledonia', 'Ona Mediterrània', 'llibres', 'literatura', 'Mallorca', 'immigració andalusa', 'Lluís Vidanya Fernández', 'Un pasado muy presente', 'Son Gotleu', 'Alpujarras', 'memòria familiar', 'nous mallorquins', 'aprenentatge del català', 'poesia', 'Aina Coll', 'Un abisme d’impossibles', 'Nova Editorial Moll', 'Albert Camus', 'absurd', 'mitologia clàssica', 'Locals universals', 'Biblioteca de Lloseta', 'cicles literaris', 'tast de vins', 'turisme a Mallorca', 'Joan Llinàs', 'Hotel Universal', 'indústria hotelera', 'distopia turística', 'Fukuyama', 'Josep Maria Llompart', 'Maria del Mar Bonet', 'agenda cultural', 'llibreries', 'biblioteques', 'Institució Francesc de Borja Moll', 'premis literaris', 'UIB']