Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre, més vei que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger, conserva de s'esforç.
Hola i benvinguts. Això és Cotil de l'Ònia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània, aquí en el 88.8, des de la freqüència modulada de Mallorca, us parla Xisco Roger, la seva banda tècnica, en Maria Oliver, imprescindible i repetible, com és ella, i en Francesca Llebert, que és la càrrec de la documentació. Sabeu que mos trobau aquí en el 88.8, també mos trobau a onamediterrania.cat i a xarxes. Benvinguts. Hola, Miquel Ángel.
Hola, què tal? Com estàs? Encantats de tenir amb nosaltres en Miquel Àngel Llador Ribes, que és un home molt polifacètic i és filòleg, llicenciat de filologia, però també és president d'Homes per la Igualtat, secretari d'ARCA, associació per la
recuperació dels centres antics i poeta, amb una llarga trajectòria, amb títols com l'inquilí del Llel, sota les que és la tanyada, conreat també la narrativa infantil i juvenil, i volíem parlar amb ell amb motiu d'un llibre publicat pel Gall Editor recentment, es diu Quadern de Quaresma, és un poemari molt detectiu, molt interessant,
i hem pensat que seria convenient de parlar amb ell una estoneta i que mos parli una mica del contingut d'aquest poemari. Quadern de Quaresma, perquè fa referència a una època molt concreta d'escalendari cristià, a la Quaresma, o sigui, els 40 dies que són abans de Setmana Santa, abans de Pasco, millor dit. Bé, això evidentment té un rerefons vinculat a la religió, no? Sí, efectivament. Bé,
Tal com res el títol, Quadrant de Quaresma fa referència directament a aquest període que es considera un període de preparació, de caire espiritual, si més no en el que és el calendari litúrgic del cristianisme, i que concretament són un poema que van ser escrits durant el segon any de la pandèmia, en concret entre el 7 de febrer i el 4 d'abril de 2021.
I, bueno, realment és un exercici... A mi, jo consta la poesia bastant com un repte, i bé, en aquells moments de reclusió, sí, de reclusió d'alguna manera forçada, forçosa, em vaig plantejar d'escriure una sèrie de poemes que, d'una banda, funcionen com un homenatge a sa quotidianitat, és a dir, jo crec que un destreix, unes característiques...
de la meva poesia es tracta de refletir allò que ens passa cada dia, però que sovint passa desapercebut, o no ens adonem, aquestes petites coses que donen color a sa vida, color o tristesa, evidentment, segons l'estat d'ànim, i que conformen una mica el poemari. I no negaré que també hi ha una part del recull especialment manifestada
en els sis altres poemes, que coincideixen un per cada dia de la Setmana Santa, en què també he tractat de refletir una mena de fascinació per el que creences a la banda constitueix l'episodi o el misteri de la passió de Cris. Aquesta cosa que si realment va testir una persona d'aquestes característiques amb una mort tan cruel i tan envoltada de mites que han configurat
ens agrada ja una mica la nostra cultura, no? I una mica crec que el quadern de cuaresma participa un poc d'aquest doble vessant, no? Jo crec que admet una lectura laica, una lectura, si li vols dir, civil o despreveïda d'aquest vessant religiós, però també, especialment, tenir aquests poemes en els quals he fet referència d'una lectura que pot funcionar perfectament per a una persona...
creient en sentit estricte. Guadagnet de Quaresma, que té dues presentacions, de la Mària Magdalena Gellebert i d'en Pere Mengual. La Mària Magdalena subratja justament això que t'ho comentaves fa un moment, el tema de sa quotidianitat. Com ets capaç de treure poesia d'allò que sembla sa cosa més corrent del món?
Sí, jo crec que és un poc aquesta atracció que sent per detall. És una mica allò que feia referència abans, aquells aspectes aparentment irrellevants que passen per davant nosaltres i en els quals sovint no fem més cas que els tratant com meres anècdotes, però que si ens aturem a pensar-ho, constitueixen una mica aquest caliu, aquesta espurna que...
que moltes vegades dóna sentit a una distància. I també, ja que esmenta el magnífic pròleg d'en Madalena, tant d'en Madalena Gerabert com d'en Pere Mengual, ella molt exactament ressenya també la simbologia del número 40, que no només són els 40 dies que constitueixen aquest període de contenció i destinència dins del calendari litúrgic dels cristianismes, sinó també
Són els dies, per exemple, que durarà el diluvi universal, els dies que Jesús va passar, segons els evangelis, els dies que passarà dejunant al desert, però també és el temps de recuperació després d'un part o d'allunyament en cas d'epidàmics o malalties. És a dir, ens trobem davant d'un nombre, un número, una xifra d'una gran simbologia, tant espiritual com material.
Per aquest quadre de Quaresma van sortir persones, suposo, conegudes teves, amics, coneguts, no sé, na Manolita, na Rosario, gent que encara hi és, gent que ha partit. Bé, suposo que una persona que té un... bé, un puesto en el Mercat de l'Olivar, suposo que aquesta gent estarà encantada, ella o les seves famílies, de veure's immortalitzats en un poemari.
Bé, sí, jo tens la sort de tenir... Bé, per mi, un dels meus 43 dones que tenc un gran nombre d'amics i amigues, persones que, bé, a les quals apreciï i que en aquest cas, òbviament no hi són totes, perquè, insisteixen que si algun mèrit té regull és d'un exercici en sentit estricte, és a dir, un exercici, un deures,
que consisteixen a escriure un poema per cada dia de la corema. És a dir, des de dimecres de cendre, precisament el poemari comença amb un poema que es diu dimecres de cendre, fins al dia de Pasqua. Clar, al llarg de 40 dies, ja fos perquè m'atopava amb aquella persona o perquè el seu record me venia a Nascar, en alguns casos he dedicat poemes a aquestes persones, que sí, que òbviament m'han agraït, però que...
Però crec que també és una mica allò que ja hem incidit des del principi. Se tracta sobretot d'un homenatge a la cotidianitat, és a dir, les persones famoses, els fets, les polítiques, els fets transcendents, ja en tenim el vestiment en els diaris i en les xarxes socials. Llavors, per exemple, se tracta també un poc de reivindicar aquest anonimat de les persones normals i corrents que en es cap i la fi són les que formen part de les nostres vides.
Parlem amb en Miquel Ongellador amb motiu d'aquest poemari publicat recentment pel Gai Editor, es diu Quadern de Quaresma. Entre aquests poemes surten dos escenaris fascinants, dues ciutats increïbles. Una és Girona, de la qual parles de les escales de les seus, la seva lleona, el pont sobre el Ter i una altra que és Santiago de Compostela. Totes dues estan relacionades amb dos fills teus, curiosament.
Sí, efectivament. En els moments en què s'ha escrit aquests poemes eren els llocs de residència dels meus fills. En els primers casos, en la ciutat de Girona, ho continua sent. Es tracta d'en Pere, que viu i treballa a Girona i n'ha fet el seu lloc de residència. I l'altre, Santiago de Compostela, està dedicat a en Marc, que és l'altre fill,
que en aquell moment estava fent un, ja ho diré, un curs, un màster, ara no me surt la nomenclatura nou, és a dir, ell havia estudiat Humanitat, que és secretari d'Humanitat, i estava fent un màster de Literatura Comparada a la Universitat de Santiago. I ara ja no hi viu, però actualment és a Berlín, on curiosament està fent classes de català a través de l'Institut Ramon Llull, que tampoc no ha deixat aquest vessant humanístic
que també, no sé si és allò que dèiem amb la Mallorquia i Estet, que són plenes de les olles, però que també ha seguit una mica aquesta trajectòria de, en fi, d'afició per a les lletres i per a les humanitats, que a mi també tan m'atreu, no? Dediques un poema a ton pare, Temps ser a temps, que recordes que te va ensenyar
a nedar, i vares passar una mica d'angúnia quan eres petit, i una altra a la teva mare, la carn alolla, que recrea una mica l'olor d'allò que ella cuinava, no? Sí, efectivament. Jo he de dir, les persones de mon pare i mon mare, no de mon pare i mon mare en concret, sinó de totes les pares i les mares, jo crec que són persones que
que normalment per bé ens han marcat, vull dir, en una determinada forma de ser, i una de les coses que també tracta reflectint la meva poesia és el sentiment de gratitud. I en aquest cas, el poema que dedica a mon pare funciona gairebé com un petit relat, és un poema que parla de quan jo encara...
fes el més primers intens allà a Camp Espilla, que encara no sabia anar a anar i tal, i allò un dia em va dir, vinga, som-hi, fora por, i aquesta cosa que tens aquesta mica de vertigen, quan te molles en l'aigua, perquè saps que tant mateix no te passarà a vegades perquè el tens a prop, aquesta sensació com la de protecció i seguretat. I pel que fa, la meva mare pretén ser un homenatge a totes aquestes mares i padrines d'una generació que van anar a ser entre altres coses,
Grans cuineres, és un poema on descric el que a Mallorca dèiem un bo llit, un plat que és bastant tradicional aquí, però també una mica reivindicant aquesta crisó a la qual es van veure som meses per mort d'unes circumstàncies polítiques i socials que moltes dones els van condemnar l'estracisme.
Un altre poema, un altre poema d'aquest poemari de Miquel Àngel Lladó, Quadrant de Quaresma, publicat pel Gai, es diu Silenci a l'Andana, i parles d'una cosa que jo m'he sentit molt significat, que és aquesta accelerada presència de les pantalles dels mòbils a les nostres vides. Efectivament, sí. Bé, això, disfaltadament, ja s'ha convertit en una realitat. És a dir, jo...
Som una persona que ara mateix tinc 67 anys i estic educat. A mi em va educar que quan arribava a un lloc públic a dir bon dia o bona nit o a saludar, en definitiva. I és aquesta sensació que tens cada vegada que la gent està més enfrescada amb el teu mòbil, que pràcticament ha desaparegut molta comunicació a nivell del que...
ens fa humans, no?, aquesta cosa de dir, bueno, un bon dia o mig somriure, que tampoc no costa tant, i efectivament tracta de repetir aquesta realitat que cada vegada crec que vivim en una societat on estem més aïllats i més pendents, no sé, això que en castellà viuen, bueno, en català, mirar-se a l'ombligo, no?, i crec que això, no sé, és una mica trist, no?, veure que les xarxes socials és una cosa que és molt positiva en molts aspectes, no?,
però per altres també ens ha fet més insolidaris, crec, i una mica més egoistes. Quan recordes-me aquest recull de poemes que Miquel Àngel Llador va escriure en els temps de la pandèmia, publicat pel Gall, aquest recorregut per persones, per paisatges, per gent coneguda, per familiars, que és el llibre del qual hem parlat amb Miquel Àngel una estoneta. Miquel Àngel, enhorabona per aquest poemari magnífic i, escolta, una ferrada grossa.
Igualment, i gràcies també per la vostra tasca de difusió de la poesia i per l'extensió de la cultura en general. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Adeu, que vagi bé. Adeu, que vagi bé.
Ho, ho, ho! I la botella de rom? Segur que a Pantorau sona la cançó que Jan Robert Louis Stevenson, a la seva novel·la L'illa del Tresor, va concebre i que després hi ha hagut un munt d'adaptacions cinematogràfiques. I justament aquest dijous, dia 13, farà 175 anys del naixement de Robert Louis Stevenson, l'autor de L'illa del Tresor, i posant la música d'una de les adaptacions.
Aquesta és la cançó d'espirata de la pel·lícula El retorn de John Silver a l'illa del tresor del 1954 d'en Byron Haskin amb la música de David Butler.
Fins demà!
Hola, María Natalia.
Hola, com va, Xisco? Bon vespre, benvinguda, és un gust de tenir amb nosaltres Maria Antònia Parelló. És una persona molt entesa en el món de la literatura en català i amb ella volíem parlar amb motiu de dues xerrades, no una, dues, que farà demà dimecres dedicades a la mateixa temàtica, que és la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llompart. Ja sabeu que en guany
al centenari d'en Josep Maria Llumpart. Demà a les 10 del matí, a Saula 23, de l'edifici Ramon Llull, intervendrà en el cicle de conferències que ha organitzat la Universitat de les Illes Balears. I també demà dimecres a les 7 de Sora Baixa, a la caixa Jolens Villalonga, a Viní Saldam, des de la Fundació Mallorca Literària,
també farà aquesta intervenció en una activitat amb suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat de les Illes Balears i l'Ajuntament de Santenyí. A més d'això, com que, bé, pràcticament cada dia, afortunadament tenim alguna activitat relacionada amb John Part,
Ahir dilluns també feia, també na Maria Antona Perelló, participava en un homenatge a en John Park, que se va fer a Can Campaner, i que sembla que va anar molt bé, no? Bé, amb tu, amb Francesc de Sismaura i el grup Xeixa. Sí, va ser un acte preciós, en què va venir bastanta gent, i vaig jo fer una conferència en què vaig parlar...
dels grans mites, motius literaris que travessen la poesia de Josep Maria Llompart, que són el mite de la seva infantesa, amor. L'amor sempre penja molt d'aquesta infantesa. I també vaig parlar del tema de la mort, que tots dos, curiosament, venen simbolitzats per dos personatges femenins que venen de la infantesa de Josep Maria Llompart. Un és Antonieta, Antònia,
que simbolitza el passat, el món esbocat, el passat perdut, el passat irrecuperable, i l'altre és el nas, que representa la fita final, la dissolució dins del no-res, i l'on part justament els triar pel seu lligam amb el passat de la seva infantesa. Bé, dir-vos que he triat la figura per parlar demà, la figura del pare, perquè justament,
Justament, la figura del pare és un motiu literari, un mite literari, que va molt estar íntimament lligat amb un dels motius cadals que jo he dit, que és el de la infantesa. I perquè en Llompart, sempre el món poètic de Llompart es construeix a partir de la realitat del record. És a dir, que Llompart sempre escriu des dels records, des de la tardor...
i des de l'hivern en què contempla els seus dies ermicolats de la primavera i de l'estiu. I ho fa... És una realitat recordada, una emoció recordada des de la serenitat i des de la distància del temps, com feia i prop on anava en William Warworth. És per això que jo he triat la figura de mà del pare perquè ell mateix diu en una entrevista que li van fer ja a final de
de la seva vida, el 1992, li demana com és aquest mite de son pare i ell diu, llavors llegiré ara aquesta cita que diu ell, diu, mon pare, jo no sé fins a quin punt vaig arribar a conèixer-lo a fons. De tota manera, sí, és un dels meus mites del meu món poètic. Crec que era una persona molt infantera i, per tant, agradava molt als infants. Tenia un atractiu pels infants petits. De fet, jo record que mon pare va ser
El meu amic d'infantesa jugava amb ell, passejava amb ell, en llegia rondalles... I en aquest moment no record ben bé ni la seva fesomia ni la seva vou, cosa curiosa. Però la veritat és que entenc un record realment molt emocionant i molt emotiu.
Crec que quan un poeta, una persona, pot dir recordar-se un pare d'aquesta manera, vull dir, és un elogi tan gran. I crec que la figura del pare, en el temps, en els seus anys, es converteix als ulls del poeta ja madur, en vellit, un dels mites de la seva infantesa, bé, crec que no és un dels...
mites de la seva infantesa, que va molt lligat en el tema del paradís perdut, tal com ell va definir-lo també en aquestes converses. Diu que de mon pare tenc aquest record, fins a un cert punt, supost, una mica idealitzat. Bé, he de dir que la figura del pare dins la poesia de Josep Maria Llompart evoluciona, podríem dir que travessa tota l'obra poètica de Josep Maria Llompart
I va evolucionant dins tota aquesta obra poètica. En els primers llibres és una figura molt tendra, molt amable. Per exemple, en Memòries i confessions d'un adolescent de Casabona, és una figura que ell ens conta que, i també ens odiu a les seves petites memòries, vocabulari privat,
que el seu pare, i com he dit ara, el duia a passejar, el duia per Nadal, el duia al cine, el duia a veure el circ, i totes aquestes coses. I quan va estar també, tenia 10 anys i va estar dos mesos malalt al llit d'una nèfritis, el seu pare li llegia les rondalles mallorquines, que el varen marcar molt, i tenen una marca dins la seva poesia.
dir que aquesta figura del seu pare va evolucionant dins la seva poesia perquè aquesta figura amable va a poc a poc tornant, a vegades en els llibres posteriors, un ombra a vegades també es converteix en un crani. Per exemple, el poema Nevermore, de Mandrágola, el crani de mon pare es diu Llompart, riu sarcàstic, feridor, sense cap pietat de molt a taula d'escriptori.
És a dir, que va evolucionat. I després, fins i tot, espiritual, crec que encara és molt més líric, recorda, a mesura que John Part tanca cap a l'arriba de la nit, és a dir, cap a la mort, perquè espiritual...
que va sortir al 1992, a la primavera del 1992, i ell va morir al gener del 1993. Per tant, ja espiritual, hi ha un sentiment i una consciència d'espoeta que la mort l'empaita. I aquí torna a trobar son pare. I és molt curiós veure com a mesura que s'acapa la nit,
Vau a l'entrellum l'ombra del pare, que sense dir-li ni un mot, li allarga la mà amb el gest de quan era infant. Mentre el poeta s'afanya per endevinar el seu rostre, aquí ja no pot endevinar el seu rostre, perquè l'ombra del pare, només vau l'ombra del pare vestit d'uniforme militar, s'allunya pel buí de l'horitzó.
amb un somris al llaves com una papallona blanca. Crec que aquesta evolució que fa la figura, el mite del seu pare, crec que és preciós dins la poesia de Josep Maria Llón Part. És a dir, com va evolucionant, va evolucionant a la mesura que evoluciona la poesia de Josep Maria Llón Part.
Bé, no sé què m'ho volíeu demanar. No, no, no, bé, jo crec que... A veure, mos ho has explicat, mos ho has explicat molt bé, però en qualsevol cas és una síntesi, unes pinzellades, i si voleu saber moltíssimes més coses entorn d'aquest tema, d'entorn a la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llompart,
teniu dues possibilitats. Demà, per Santina, Maria Antonia Perelló, parlant d'aquest tema, demà dimecres, dia 12, a les 10 del matí, a l'edifici Ramon Llull, al campus de la Universitat de les Illes Balears,
dins d'aquest cicle de conferències que li està dedicant la Universitat de les Illes Balears, o bé, si us va més bé d'Ora Baixa, us podeu acostar a les 7 de l'Ora Baixa, a la Casa Museu Llorenys Villalonga, a Viní Salam,
on també Maria Antònia Parelló parlarà d'aquest mateix tema, la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llampart. I tot d'una després, a les set i mitja, a més a més, està previst un recital poètic Llampart ià amb dos poetes ben destacats, com són Antoni Xumet i Damià Roger. Maria Antònia, en Llampart, aquest centenari, s'estan fent un munt de coses i suposo que és una bona ocasió per recuperar tota la poesia d'en Llampart, no?
Sí, jo crec que sí, jo l'havia estudiat i havia fet algunes coses, però sincerament és que l'he redescobert un altre pil, l'he rellegida, i he descobert coses noves que abans no havia vist. Sempre sol passar amb els grans poetes que a vegades, quan els rellegim una vegada i una altra, redescobrin coses que abans no havíem vist. Jo no sé si t'entenc, però m'agradaria només dir, si me deixes un minut, crec que és un minut,
Sí, només dic que jo vaig tenir el privilegi de conèixer aquest gran poeta quan començava a estudiar Filologia Catalana a l'Universitat de les Illes Balears. I d'aquest homenot, amb 8 d'infant, que jo l'he definit al retrat literari que li vaig fer el 2016, em guardo un bell record pel seu mestratge, per l'entusiasme líric que ens transmetia a les aules, per la seva sensibilitat poètica i per la seva humanitat. I, a més a més, també vaig tenir el privilegi de passar dos anys
al costat de la seva viuda, Encarnació Viñes, un altre gran mestre de compromès a la nostra cultura per ajudar-la a ordenar els papers d'aquest poeta que besava una gran humanitat.
No sé, com a mínim volia dir això, i crec que les preocupacions que planen a la poesia de Josep Maria Llompart són, podrien dir, si t'entén de dir-ho, són les mateixes que Llompart com a sagista, observada la poesia de Vicente Alexandre en un article de la revista Papeles de Sons Armadans, que llavors dirigia en Camila José Cela,
Llomparti surratllava les paraules que el poeta sevillà de la generació del 27 deixa escrites com a ideal poètic. I l'Aleixandre deia, la poesia empieza en l'home i concluï en l'home, aunque en medio del camino.
tenga que recorrer de polo a polo a l'universum mundo. I crec que en Llompart, com en Alexandre, va demostrar i demostra encara avui una profunda preocupació per tot el que ha fet a l'home, ja sigui d'una manera concreta i individual, és a dir, com un individu sommès al parc del temps i a la mort, ja sigui com a membre d'una col·lectivitat. Manitira, però jo amb qui hem parlat una estona en torna en Josep Maria Llompart, que demà intervendrà s'ho i ve i a sa casa Museu Villalonga
de Vinny Salam en torn a la figura del pare en el món poètic de en Josep Maria Jean Pat. Maria Antonia, un plaer, un gust de parlar amb tu i, escolta, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estoneta. Sí, gràcies a vosaltres per haver-me cridat. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies. Adéu. Adéu.
La palmesana, la palmesana, compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es voten bé, però no són joies. Gràcies. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Aman Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé...
Síndoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola, Pau.
Hola, bones. Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Pau Colla, que és diplomat en magisteri, màster en estudis teatrals, amb una trajectòria ben significativa, amb obres de teatre com Pols de Diamant, Caballet de Mà o El Peix Invisible, El Nom Volgut, guanyador del torneig de dramaturgia de les Isles Balears, del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i pel Premi Revelació de Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya.
I parlem amb Pau perquè acaba de sortir, o ha publicat Lleonet Montaner, una obra teatral seva, es diu Mosques, amb un epíleg d'en Sebastià Portell, i a més el text guanyador del Premi de Teatre Mediterrani, Pare Colom, convocat per l'Ajuntament d'Inca. Aquest dissabte, dia 15, a les 12 del migdia,
Es farà la presentació a la llibreia Rata Corner de Palma, carrer Antoni Marquez, 34, i en Pau estarà acompanyat per Nana de la Salut. Mosques, que és un premi Pare Colom. Això dels premis representa Pau com una mena d'aval, vull dir, dius, escolta, és que no és una obra qualsevol, és que a més a més està premiada, no? Sí, vull dir, jo tinc una companya, na Marta Arant, també dramaturgada catalana,
que una vegada xerrant em va dir que l'ofici de dramaturgia és 20% escriure, 80% cercar convocatòries. I crec que sí, perquè en el final passant molt de temps llegint moltes bases, de molts concursos, de molts de premis, i en el final, jo no sé si és un aval, però sí que és un cop atèscana de l'O, reconeixements...
Sempre som molt agraïts i d'alguna manera hi ha algú que en sap més que jo, un jurat en aquest cas que l'ha fet mereixedor d'aquesta distinció i per això és un orgull. On de dir que el protagonista d'aquestes mosques, per cert, les mosques m'ha fet pensar en les mosques de Jean Paul Sartre, però aparentment no té cap relació. No, no, no.
No, les mosques, el concepte de mosques a nivell dramatúrgic i com a recurs...
una mica seu de metafòric, ve de la llegenda de Sant Narcís de Girona. Exacte, sí. Perquè el teu protagonista se diu Narcís i pensant en el personatge mitològic, que també és una referència, que estava enamorat de la seva imatge, però tot d'una ens explica que és de Girona i ens explica que hi ha llegenda de les mosques famoses. Exacte.
Sí, sí. Segons la llegenda, quan els francesos van a fer la ciutat de Girona, van intentar profanar la pulcra de Sant Narcís, allà a la basílica, i d'allà van començar a sortir mosques, aquestes mosques vironeres, que ara són un símbol de la ciutat de Girona, van defensar la ciutat i van fer fora els francesos. En el cas d'aquest Narcís, d'aquestes mosques,
que he escrit, és un personatge que és l'anti, l'antítesi, no? Tant del narcís clàssic, del narcís grec, com del narcís de Girona, no? Diu, jo mai m'enamoraria dels meus reflex, és més, em dic narcís i odio el meu reflex, no?
I de la mateixa manera, a mi se'ls mosques no me defensen, sinó que se'm mengen. I a partir d'aquí, d'alguna manera, metafòricament, el que intent és veure aquest narcís com una història d'autopercepció una mica distorsionada, d'autoimatge, de falta d'autoestima i de necessitat de validació externa.
Pau, ara te faré una pregunta de manual, que ha de fer tot bon periodista quan parla amb un autor. Fins a quin punt t'assembles tu en el teu personal generacís? Crec que bastant. Hi ha moltes coses que al final, quan escrius coses tan íntimes, perquè a més aquesta peça la vaig començar a escriure...
a partir de converses que vaig tenir amb un bon amic meu, que és també actor, i va ser a partir de veure que teníem moltes coses en comú de la nostra pròpia experiència vital, tot i com ens duim deu anys de diferència, ella és deu anys més jove, tot el tema de la necessitat de validació...
els cànons, una mica de bellesa, la pressió estètica, que sobretot jo diria que les dones i els homos, homosexuals o bisexuals, reben com més violència en aquest sentit, perquè hem de complir uns requisits de bellesa i estètics
que la resta de la població no se'ls ha de demanar tant, o que no passen tanta pena per complir-los o no. Aleshores, aquí és quan hem normalitzat conductes una mica perilloses, conductes d'alimentació, trastorns de conducta alimentària, el tema que deixava una mica la peça, d'intentar destacar, de fins i tot inventar-nos coses per ser...
el millor del grup, no? Si no soc la més rosa, seré la més graciosa, si no seré la més viatgera, si no seré la més intel·ligent o la més culta. Sempre hi ha com aquesta necessitat de destacar i de ser vist i de ser valorat per la resta.
Parlem amb en Pau Colla, que és autor d'aquesta obra teatral, d'aquest testo teatral, Mosques, amb un epíl·lic de Sebastià Portell, Premi Pare Colom d'Inca, publicat per Joanà Montaner, i que, justament aquesta setmana, el dissabte que ve, dia 15, a les 12 del migdia, juntament amb Nana de la Salut, el presentarà la lliberia Rata Corner de Palma.
Bé, en Narcís no avançarà moltes coses perquè s'ha de llegir el text o s'ha de veure sobre el teatre quan se posi en escena, però ara Narcís és un monòleg, vull dir, aquest lot ha d'explicar totes les seves coses i a més far-nos recrear els altres personatges que van sortint. Exacte. Sí, és un format que ja m'ha funcionat molt en cavallet de mà, és
He trobat aquí com un estil, no?, que és un monòleg a diverses bous. Evidentment està escrita perquè només representi un únic actor, però, evidentment, no és un monòleg de mirar en el públic i explicar-ho en el públic, sinó que és un monòleg on passen coses, perquè al final és un monòleg dramàtic i no és simplement...
ja intent fugir del que jo dic, es compta-comptes, no? Ara vos explicaré una història. No, no. Tot el que passa està passant en directe, no? I així com va explicant, de cop i volta apareix la veu de la mare, no? Que farà el mateix actor, no ho farà una veu en off. O l'amiga, o fins i tot una drag queen que apareix per allà enmig, no?
i ja ho trob super... Crec que és una cosa molt xula, tant quan estic escrivint, per mi és molt divertit poder fer això, perquè moltes vegades, quan escrivim teatre, sobretot quan començava, jo passava molta pena de... Això s'ha de posar en escena, o sigui, que he de ser molt realista. I a mesura que he anat aprenent i agafant ofici, i sobretot llegint...
altres autors dramàtics, altres autors de teatre i autores, me n'he donat que és tot el contrari, que les limitacions són perilloses i que jo he d'escriure l'obra de teatre sense pensar precisament que s'ha de muntar en escena, que s'ha de escenificar. Perquè això ja serà la feina de la directora i de l'escenògraf
i de qui l'hagi de sanificar. Aleshores, crec que és molt divertit poder escriure un monòleg així, esperant que funcioni, perquè segur que funcionarà.
Aquesta peça, evidentment, està en català, Mosques, de Pau Colla, però, escolta, surten moltes paraules en castellà, personatges que parlen en castellà, perquè també s'ha de dir que també hi ha referències a Madrid, moltes paraules en anglès, també, perquè ara es fan servir un munt de paraules en anglès, fins i tot paràgrafs sencers que estan trets de desguiades de pel·lícula El talent de Mr. Ripley. O sigui, és una barreja de llenguatges.
Sí, sí. Clar, el fet que quan vàrem donant sa clau, perquè tot va venir una mica així com va venir, quan vàrem donant sa clau d'aquest personatge fos de Girona per poder-lo... per poder-lo vincular amb sa llegenda del patró de Girona, de Sant Narcís, clar, cercavem que després aquesta persona que ha hagut de fugir de Girona
que s'anés a una altra gran ciutat. I aleshores, l'única gran ciutat, perquè Barcelona no valia, no s'anirà a una hora i mitja si vol fugir de casa seva, aleshores van dir que realment s'ha d'anar a Madrid i ha de fugir a Madrid. I clar, jo intent ser bastant coherent
amb els personatges, i sobretot si jo estic posant l'escena que està succeint a Madrid, evidentment els personatges hauran de xerrar en castellà. En algun moment, tot i que he fet un poc sa trempeta, i justament la millor amiga que té a Madrid resulta que és catalana, i entre ells xerra en català. O de cop i volta coneix una nova persona allà a Madrid, que justament és menorquí,
Aleshores que puc jugar una mica amb això, no? Que en el final el fet que siguin a Madrid no vol dir que només xerrin castellà, sinó tot el contrari, que allà també se troben gent que xerra català i pot xerrar en català a Madrid. Però sí que hi havia un personatge, que és la drag queen, la travesti, en el que sí que s'hi comunica en castellà. I això que m'expliques, o que apuntaves sobre...
els fragments d'esguió de sa pel·lícula del talent de Mr. Ripley. Clar, Mr. Ripley, el Tom Ripley, és un dels mentiders per excel·lència de la ficció. I el tractament que fa en Antonio Manguela a sa pel·lícula, perquè és una adaptació d'una novel·la de Patricia Smith,
m'assembla molt més interessant per poder... per poder equiporar-ho una mica en el viatge que té el personatge en Narcís a sobre. Aleshores, sí que és veritat que en el text original, o en el text que jo vaig escriure, hi havia peu de pàgina a les traduccions d'aquests fragments en català, però em van aconsellar que ho deixés en anglès, perquè estem a les peus de pàgina, a una edició del llibre sempre és com una mica...
com a cantorpia una mica sa lectura. Aleshores, és simplement per això. És utilitzat sobretot per separar segons quines escenes i per donar una mica més de força, perquè en el final se fa la referència a sa pel·lícula. Mosques de Pau Colla, amb qui hem parlat en s'autor, ha publicat La perinyona Montaner, amb epíleg d'en Sebastià Portell, i que es presentarà.
aquest dissabte, dia 15, a les 12 del migdia, juntament amb Nana de la Salut, a la llibreria Ratacornes de Palma. Pau, enhorabona per aquesta feina i pel premi. Moltes gràcies. Un plaer de parlar amb tu. Igualment. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, que vagi bé.
Això és la nostra actualitat i us avançem a les rondalles mallorquines, aquest prodigui de la literatura oral tradicional de Mallorca. Hi ha una iniciativa que és de la Biblioteca de Solla, que es diu Descobrim les rondalles mallorquines. Això és una iniciativa que arrencarà aquest dijous, dia 13, es perllongarà fins diumenge, dia 7, amb un programa que té una mica de tot. Aquest dijous, dia 13, a les 5 de Sola Baixa,
la Biblioteca Municipal Guillem Colom i Ferrada de Solla, començaran amb la narració d'Empora de la Bona Roba, una activitat familiar. El dia 20 de novembre a la capella de les Escolàpies es farà també un compte a comptes, seguida de la xerrada de Caterina Valriu, la cuina a les rondalles mallorquines i altres activitats que seran el món de les rondalles, amb Tomau Granera i Joanets Recicle,
També una xerrada sobre la dona de les rondalles mallorquines, també de Necaterina Valriu. El lloc de taula Iràs i no tornaràs. També a la Biblioteca Municipal Escompte d'en Joanet de Sellerra. I tot això culminarà amb el teatre Tomau, Granera i les rondalles. Dins d'aquest programa Descobrim les rondalles mallorquines, que és una iniciativa de la Biblioteca Municipal de Solla.
I una altra activitat que us destacam, que això serà aquest dissabte que ve, dia 15, això serà ara i ja, i és una jornada dedicada a descobrir sa figura i sa obra d'en Robert Grace, amb motiu de sa publicació en català de dos llibres seus, preus i històries mallorquines, traduït per Nofer Mollà,
i el Cristall Rost, traduït per Eduard Mollà. Totes dues per Nova Editorial Moll. I de fet, Nova Editorial Moll és una de les societats que ho organitzen conjuntament amb la casa de Robert Graves i amb Subvenir Edicions. Això arrencarà aquest dissabte a les 11 del matí amb una ruta poètica des de l'Ajuntament de Déjà fins a la casa de Robert Graves, guiada per Eduard Mollà.
I a les 12, a la casa de Robert Graves, a d'ellà, tindrà lloc una conversa sobre aquests dos llibres, Breus i històries mallorquines i El cristall rost, amb els seus traductors, Naufra Moyà i Eduard Moyà, juntament amb el filòleg i escriptor Tomau Canyelles. Una ocasió per acostar-nos a sobre i a la trajectòria d'aquest personatge excepcional, aquest mallorquí d'adopció, que fou en Robert Graves.
Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres de 10 a 11 de la nit a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra llenda que mos patrocina Colonia, caixa d'estalvis de pollensacolonia.com. Dins l'homenatge que li està dedicant la Universitat de les Illes Balears a en Josep Maria Llompart, demà, dijous, a les 10 del matí, a l'edifici Ramon Llull, al campus de la Universitat, xerrada de Maria Antònia Perelló sobre la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llompart.
També demà dimecres, a les 5 de sora baixa, a Rafal, a Sa Pobla, presentació i contacontes del llibre de Guillem Florit, La Moxilla de Colors d'en Dani. I també demà dimecres, a les 6 de sora baixa, al Museu Fundació Joan Marc, arreu de Sant Miquel XI de Palma, xerrada d'en Andreu Jaume sobre Lord Byron, el gran tur com a libertà.
Activitats de la Fundació Mallorca Literària. Demà dimecres a les 7 de Sora Baixa, a casa Museu Llorenç Villalonga, la Maria Interna Perelló farà també aquesta xerrada sobre la figura del pare en la poesia de Josep Maria Llompart. I a continuació a les 7 i mitja, un recital poètic Llompartia amb Antoni Jumet i Damià Roger.
Dins d'aquest mateix cicle, dedicat a Josep Maria Llompart per la Fundació Mallorca Literària, els dimarts, dia de 8 a les 7 de l'hora baixa, tendrà lloc a la casa Museu Llorenç Villalonga de Vin i Salam la projecció de Josep Maria Llompart, poeta, presentada per Llorioni Sodom, coguienista d'aquest documental, i a més a més a la casa Blai Bonet,
a Centre de Poesia de Sant Tanyí, fins dia 31 de Llenar. Podeu visitar l'exposició Jo, Sant Maria Llampart, no evitaràs la nit. Tot això des de la Fundació Mallorca Literària.
Més activitats previstes per demà dimecres 12, a les 7 de l'hora baixa, a Camí de Cantàpera 5, a Palma, organitzat per la Fundació Sa Nostra, sa conversa, literatura al cap i a la fi, amb Adurne Portela i Xantal Maillard, moderat per la Marta Cabrero.
Demà dimecres, dia 12, a les 7 i mitja, s'ha de llibre a la Biblioteca de Babel, carrera 20, número 3 de Palma, presentació de La muerte paso a paso de Martín Marc amb en Miguel Lázaro.
Demà dimecres, dia 12, a les 7 i mitja, a la Biblioteca Can Llobera, a Poyensa, es presenta el llibre d'Inclimer Picornell amb il·lustracions de Vicent Sastre, Paisatges minbats, publicat pel Gai, amb els autors Neina Vives i en Martí Marc.
També a Can Llobera, a Puyensa, es divendres, dia 14, a les 7 i mitja, sora baixa, se presentarà la Germania de Mallorca, de Josep Joan Vidal, publicat pel TAY, amb en Pere Soles.
El dillous dia 13 a les 6 i mitja a Solabaixa, la Biblioteca Aurora Picornell del Molinà, carrer de Francesc Femení Azul de Palma, comença el programa A Viva Veu amb un homenatge a Eduardo Galeano. El dillous dia 13 a les 7 de Solabaixa es lliberia Quart Queixent, al carrer d'en Rubí 5 de Palma, presentació d'Efervescències de Maria Mesquida, publicada per Nova Editorial Moll, amb la intervenció d'Andreu Manresa i en Tomà Oqueñín.
Fins demà!
Presentacions a la lliberia Rata Corner, carrer Antoni Marqués, número 34 de Palma. El dijous dia 13, a les 7 de sora baixa, Damià Roger presenta Deriva Flor. El divendres dia 14, a les 7 de sora baixa, Antoni Bolinche es presentarà, també a Rata Corner, el síndrome de las supermujeres. I el dissabte dia 15, a les 12 del migdia, Pau Collà presenta Mosques, publicat per Joana Montaner, en conversa amb Nana de la Salut.
Una altra presentació que tindrà lloc dilluns dia 13 a les 7 de Sola Baixa, això serà s'Auditori de la 11, que remen a com número 8, presentació del Plan Maestro de Javier Sierra. Es dilluns dia 13 a les 7 de Sola Baixa al Museu Esvaluart, una activitat organitzada per la Universitat de les Illes Balears, la presentació de l'anuari de l'envelliment. We are the soldiers. We are the soldiers.
A la lliberia en Bat, al Geranis de Palma, aquest divendres, dia 14, a les 6.30, a l'hora baixa, dues visions de la poesia persa. La presentació dels llibres La conversa dels ocells, de Farid Udín Atar, i també la presentació de tots els motius de l'èxtasi, de Jafet de Xirat, amb la intervenció dels traductors, en Carles Duarte i en Pare Suau. També a la lliberia en Bat, de Palma, el dimarts, dia de 8, a les 6.30, a l'hora baixa,
La presentació del llibre Planeta Nobel de Neusebi Ayent, que estarà acompanyat per el nostre company Padre Estelric. Els llibres, dia 14, a les sis i mitja, a l'hora baixa, a la biblioteca municipal de Montuïri, tertúlia del cicle La poesia teranyina, amb el tema del CUP a la paraula Poesia i vi, amb en Bartomeu Bagur i Josep Noguerol.
Es presenten els Premis Ciutat de Manacó, ja publicats, això serà divendres, dia 14, a les 7 de sora baixa, a la institució Antoni Maria Alcobé, a Manacó, els llibres guardonats a la sedició del 2025. Una altra presentació és la que se farà divendres, dia 14, a les 7 de sora baixa, a la sala Polivalent de Sant Joan, que avalcar l'abisme en la cultura de la droga a les Illes Balears, de Tomó Canyelles, publicat per Joana Montaner,
Aman, Fuella, Faglandes, Illaud.
El dissabte dia 15, la revista Morlanda organitza la seva quarta Morlandada a Can Giro, a Manacó. Això serà a partir de les 6 de sora baixa. Arrancarà amb un conte contes. Després hi haurà els premis dels concurs de glossa. A les de 9.45, teatre i tot d'una després, a les 8 i quart, recitar el poètic de na Júlia Febrer, na Clara Fontanet i na Cecília Navarro, amb sa música de na Joana Gomila.
Les reserves, les entrades, les podeu aconseguir a ticketib.com barra events barra morlandada guió 2025.
El dissabte, dia 15, a les 6 i mitja, a la Biblioteca d'Estellencs, organitzat per Sobrecultural Baleà d'Estellencs, sa presentació del llibre Mentre em resti un bril de l'é, de Pilar Arnau, publicat per Keith Proquo. Una altra activitat, aquesta es farà dimarts, dia de 8, sa que se farà a les 12 del migdia, a Solle, a Campo Runera, i es diu Caminar, Pensar, Escribir, l'Aventura del Conocimiento,
Una xerrada a càrrec d'en Rafael Argullol, per la qual s'ha de fer sa reserva a campronera.com. I dos suggeriments més. Dins d'aquesta agenda, una exposició que es fa aquí a Can Alcover, en els carrers d'Antolonso 24. S'exposició fins dia 30 de novembre de Jo dic que aquesta tarda esdevindrà un incendi. Josep Maria Llampart, Paraules de resistència.
I fins el dia 22 de desembre, a les biblioteques municipals de Palma del Molinà, Joan Alcover i Ramon Llull podeu visitar el projecte Biblioteques amb Flames. Ja ha estat l'honor de la llenda que mos patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Poyensa, colònia.com.
Fa no res ser a Sant Antoni, ja som en el novembre. Això és increïble. Així que han pensat que allò seu era aquest poema d'en Miquel Martí Pol, interpretat amb acompanyament musical de Tot i Soler. Recita Nassim Tamasip, amb la qual tancam aquesta edició d'Escolta i la Dona. Us ha parlat Xisco Roger. A sa banda tècnica, na Maria Oliver i sa documentació es fa càrrec, na Francesca Llebert. Sabeu com us trobou? Qui en el 88.8 de sa freqüència modulada a Mallorca, a onamediterrania.cat,
Hi ha xarxarxes, bon vespre i bones lectures. ...com prou se sap del ritme i la melodia que ens desvellen els sentits, si més no per les músiques. Novembre, mes de tardor, que l'hivern ja ens anuncies. Els teus silencis són plens d'una música molt fina que ens ressona al fons del cor, com una cançó petita i ens ajuda a fer-nos grans sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre. Castanya ve, castanya va, que els torrons ja vindran.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Teatre del Mar presenta l'Arquitecte de Produccions de Ferro. Un thriller de ficció sobre dos arquitectes clau en l'època d'album turístic a Mallorca, Josep Ferragut i Gabriel Alomar, evidenciarà el conflicte i les visions aposades d'en dos sobre el futur urbanístic de l'illa, destapant els secrets que els envoltaven. Del 7 al 9 i del 14 al 16 de novembre. Patrocina Federació Empresarial Hotelera de Mallorca.