Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger. Conceb...
Hola i benvinguts, això és Cotredònia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània, quina és 88.8, de la freqüència modulada a Mallorca, us parla Chesco Roger, a sa banda tècnica, na Maria Oliver, que sembla que està passant una mica de fred amb aquestes temperatures, cosa que no m'estranya, i na Francesca Llebert es fa càrrec des de la documentació, avui dimarts 25 a Santa Caterina.
Molt d'anys a totes les caterines, que n'hi ha un munt a Mallorca. I avui també és, com sabeu, el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència en diverses dones. I la millor notícia serà quan ja no existeix aquest dia. Sabeu que ens trobeu aquí a onamediterranea.cat i a les xarxes. Benvinguts. Hola, Bartomeu.
Hola, bon vespre. Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Bartomeu Crespí, que és graduat en Filosofia, Llenjengo i Literatura Catalana, professor de secundària, poeta i que ara acaba de publicar a l'editorial Jonea Montaner, a la col·lecció, a la mítica col·lecció de poesia La Fosca, un llibre que es titula Mai no ho podràs saber, del qual volem parlar ara una estoneta,
i que, a més a més, és un llibre que ha estat guardonat amb es premi de poesia mediterrània per Colom 2025. Tomeu un llibre guardonat? Suposo que això sempre és una mena d'aval, no? O serveix una mica perquè aquest llibre vengui una mica com, entre cometes, recomanat. Té aquest prestigui de tenir un premi. Sí, bé, bon vespre, primer de tot. Moltes gràcies a vosaltres.
Sí, bé, que hi hagi un premi darrere, un jurat darrere, com tu bé has dit, sempre és un aval, però per mi això no és important, perquè crec que un llibre... El principal d'un llibre que tu treguis o que tu entreguis perquè sigui imprès és que tu d'alguna manera el puguis defensar, i el puguis defensar ara, i el puguis defensar d'aquí 5 anys, i el puguis defensar d'aquí 10 anys. Jo no sé què passarà d'aquí 5 anys i d'aquí 10 anys,
El que sé és que el llibre està escrit fa ja un temps i ha estat escrit, ha estat reescrit, ha estat pensat i ha estat repensat i crec que en el final el més important és que tu el puguis defensar i que tu puguis veure en aquest llibre una de les màximes expressions de la que tu pots fer. Jo crec que això és
per mi més important que un aval d'un jurat és que te l'avalis tu mateix, que tu diguis això és una cosa que he fet i que l'he pogut defensar i que crec que està bé. Tu ja havies publicat qualque poema, per exemple, el volum col·lectiu Tretragon d'exilis, però realment és el teu primer llibre de poesia. El que passa és que en Espròleg, en Carles Rabassa, que és autor d'Espròleg d'aquest volum, mai no ho podrà saber, diu això no és un primer llibre de poesia.
en el sentit que no dones impressió que sigui una primera obra. Crec que tu ja havies fet molta feina abans d'això. A veure, sí. Has esmentat el Tetragón d'Exilis, que és un llibre que vam publicar amb tres amics més l'any 2015 i és un llibre del qual jo sempre he renegat perquè crec que va ser un pecat de joventut i és un llibre que és el contrari del que he dit abans
que per mi mai no podrà saber què he publicat ara. Jo crec que quan un publica una cosa ha d'estar molt segur i l'ha de poder defensar. I jo aquella cosa que vam publicar fa 10 anys amb en Bernat, amb Pep Joan i en Andreu, va ser això, un pecat de joventut, poc reflexionat, i al final allò queda allà i allò queda escrit. I bé, no és...
un comentari que tu facis una hora baixa a un bar i després aquest comentari els endurments, sinó que els llibres, les pàgines queden impreses i després si tu en aquelles pàgines no imprimeixes la millor versió de tu, després corres per ell que això d'alguna manera...
te persegueixi, no? No m'identifico amb aquell recull que vam publicar fa uns anys i per això crec que t'he dit que el més important per mi és que se val no sigui d'un jurat, sinó d'un mateix. Jo crec que un mateix és el millor jurat que un pot tenir. I en Carles, el que diu en el pròleg, és precisament... Jo crec que en Carles no pensa en aquest llibre,
sinó que pensen que abans de jo arribar a publicar aquest primer llibre, doncs mai no ho podràs saber, amb Lleona Montaner, tenim l'experiència més o menys traumàtica, o tampoc traumàtica, però aquesta mala experiència d'haver publicat un paper amb el qual va ser un impuls de publicar i ja està, perquè te fa gràcia veure una cosa teva publicada. En aquests deu anys que han passat, jo he anat escrivint coses i he escrit un parell de llibres i els he enterrat tots perquè...
Veia que jo l'escrivia i després deixava passar un any, dos anys, i allò me deixava d'agradar, o trobava que no s'aguantava. I en canvi aquest que ha sortit ara, el vaig escriure entre 2021 i 2022, diria que el vaig acabar d'escriure el 2022, i han passat més o menys tres anys i el lletger és qui trob que encara s'aguanta.
i per això han sortit publicats. Però sí, efectivament, en Carles ho diu molt bé, no és un primer llibre, és el primer llibre que public, però no és el primer llibre que escric. N'hi ha hagut altres que, afortunadament, no sortiran mai publicats. Afortunadament, o ves a saber, qual cantòleg teu d'aquí a 40 anys, potser el rescata. No, perquè els he destruït. Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
Parlem amb Bartomau Crespi amb motiu d'aquest poemari, mai no podràs saber, publicat per Joan Montaner. Arrenques amb un primer poema, que em penso que és l'únic que té rima convencional, per així dir-ho, i que acaba amb un darrer vers que diu la diferència entre ser en cursiva i existir en cursiva. Això m'ha fet pensar en les teves dues formacions, filosofia, llengo. No sé si podríem dir que són poemes que tenen alguna cosa filosòfica,
Efectivament, ho has dit molt bé. Bé, primer de tot m'agradaria fer un incit. Realment, t'ho has dit molt bé, sa rima convencional. Després n'hi ha un altre que també és així més convencional. Però jo crec que tots els poemes, o gairebé tots, tenen rimes internes, rimes ponètiques, que no són gaire forçades,
però ajuden que el poema entri bé i soni bé. Però sí que aquest primer és un dels més marcats, perquè són així de casíl·leps, que rimen tots entre tots, tampoc no li donen tanta importància a això. Però sí, el que diré d'abans, que té un rerefons filosòfic el llibre, efectivament, el llibre és inicialment un desafiament a les veritats salutes,
i en aquest sentit explora el límit del coneixement humà i el límit del llenguatge. És a dir, explora el límit del que pot ser conegut i el que pot ser dit. És a dir, més enllà del que poden conèixer i del que poden dir, hi ha les coses en tot el seu ess i en tot el seu esplendor. I nosaltres, com a espècie, hem sabut conèixer i manipular aquestes coses, però...
I han sabut transgredir la natura, però seguim tenint una subordinació en aquesta força superior, perquè precisament hi ha coses que encara desconeixem i que, per tant, no poden ser dites. Una mica aquest desafiament del límit del coneixement humà i, per tant, del límit del llenguatge, del que pot ser conegut i del que pot ser dit, efectivament.
Hi ha un bon grapat de poemes que dius tu, les hores sense tu, el teu cos, vull dir que, el mateix que hi ha un lloc poètic, aquí sembla com que hi ha un tu poètic, a no ser que parlis d'una persona en concret que deixes aquí amagada darrere els teus versos. No, no hi ha una persona en concret, hi ha un tu que de vegades és un tu, que sol ser un tu col·lectiu, perquè en el final,
aquest tu és una mica el mateix jo. El jo que anuncia és el jo humà que no pot conèixer ni ho pot dir tot i s'anuncia a un tu també humà que no ho pot conèixer ni ho pot dir tot. La diferència és que aquí el jo és que el jo ha acceptat
ha acceptat que no tot pot ser conegut i no tot pot ser dit, i vol transmetre en aquest tu que no tot pot ser conegut i no tot pot ser dit. Perquè a vegades, així com tenim el món, molts podem pensar que ho hem fet tot, o que ho coneixem tot, que hem creat tota una sèrie d'entremats tecnològics increïbles, que serien impensables fa dos segles, no?
i a vegades perdem una mica aquest contacte primigeni, d'acord? Però de tot això que desconeixem, de tot això que desconeixem, tot aquest misteri, veu aquest llibre. I precisament jo crec que és tot això que desconeixem el que fa que la vida no sigui avorrida, perquè si no, la vida no valia la pena viure una vida de la qual ho correixen tots, no?
Un poemari filosòfic, com es diu el mateix autor, amb metàfores, pensaments, reflexions. Un dels que més m'ha cridat l'atenció és aquest que diu he vist un altre lloc on els significats callen i driblen al nostre enteniment. L'he vist, he vist un altre lloc on les hores no passen. M'ha fet pensar en el poeta com a vident o el poeta com a... Sí, com a medi, un poeta que veu coses que els altres no veiem, no veiem.
Sí, sí, però aquest poeta no soc jo. Vull dir, és a dir, al final és el joc de l'anunciació, no? És a dir, jo sempre he defensat que un poeta, o un artista, un creador... Tu has dit la paraula medium, jo dic intermediari, d'acord? És un intermediari... Un poeta, al final, és un intermediari, un codificador entre...
els estímuls del món i el paper. Igual que un músic és un codificador entre estímuls del món i la música, igual que un pintor és un codificador entre estímuls del món i la pintura. Cadascú s'espeça amb el llenguatge que més domina. Aleshores, hi ha aquest joc d'un joc poètic més elevat, més experimentat, més visionari, si vols dir,
que parla a un cur que tal vegada és més humà, més mundà, i li diu, escolta, que sàpigues que he vist que la veritat menteix i he vist que tot el que coneixem és impossible. Un poemari que es titula Mai no ho podràs saber, pròleg de Carles Rabassa, publicat per Joana Montaner, Premi Pari Colom.
i del qual hem parlat una estona de temps, el seu doctor, per tomar-ho crespir. Enhorabona per aquesta feina i res, moltes gràcies per ser a nosaltres una estona. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
Ja us dèiem en el començament que avui és el dia internacional contra l'eliminació de la violència amb les dones, amb la qual cosa, bé, hem posat en aquesta banda sonora una cançó que és de la banda sonora, justament, dels homos que no estimaven les dones. Una pel·lícula del 2011 d'en David Fincher, basada en la novel·la d'en Steve Larson, i del qual us posem aquest tema, Immigrant Song, interpretat per Karen O.
Hola, Gabriel. Hola, bon dia. Benvingut, és un gust de tenir amb nosaltres en Gabriel Vives, que és historiador, que ha dedicat les seves energies a diversos estudis, actualment segons, diu, aquell llibre que té a les mans.
Es dedica a l'estudi dels vidres trencats de fa 1.500 anys, però volem parlar amb ell perquè és autor, juntament amb una altra història del mallorquí, que és Antoma Ucanyelles,
del llibre aquest, que és Iron Maiden, l'ADN de la bèstia, publicat per Editorial Silex, i és un llibre del qual es fa la presentació justament aquest dijous, dia 27, a les 7 de Sora Baixa, a la llibreria Rata Corner, en el carrer Antoni Marqués, 34 de Palma, el presentaran conjuntament els autors, en Tomà Ucanyelles i en Gabriel Vives, amb qui parlem,
i farà la presentació amb Mònica Borràs, companya de la ràdio. A veure, Iron Maiden, que complès 50 anys, que es diu aviat, i que tu no havies nascut encara quan començaven. No, no, jo ara en tinc 39, a tirar de 40 ja, i bé, com et sabut, ells van començar a pujar ja en els escenaris de Londres i d'altres zones d'Anglaterra, fa ara 50 anys.
És un llibre del qual vosaltres mateixos, la presentació, els autors, comenta-ho, potser deberies assumir des d'aquesta primera pàgina que aquest no era el llibre d'Iron Maiden que esperaves. Començant bé, eh? Sí, el que n'ha vist és traïdor, diuen que està ja. I la veritat és que nosaltres teníem una idea en ment que jo crec que és bastant original, és a dir, hi ha molts llibres publicats sobre Iron Maiden,
No ho dic com una crítica negativa. És una feinada i s'ha fet de forma formidable.
Heu de dir que és un llibre molt entretengut, molt interessant, amb un munt de dades curioses. A més, escrit d'una manera molt amena. Vaja, jo me vaig quedar amb els Beatles i m'han entrat unes ganes espantoses de sentir a Iron Maiden. Supost que aquest era l'objectiu, no? Efectivament, aquest era l'objectiu. L'objectiu era fer un llibre que pogués agradar tanta gent que es fan de sa banda i la coneix i volia, diguem, descobrir aspectes per aventura,
que no són evidents, com les relacions amb el món del futbol, les dinàmiques econòmiques, les ètiques de feina, que és un poc el que treballàvem en el llibre, però que també pogués agradar a gent que, a priori, no es fan de sa banda o no està molt ficada dins el món del heavy metal. I, efectivament, un dels nostres objectius primordials era fer un llibre que, sobretot que fos bo de llegir, que fos entretengut i rigorós, a la vegada.
Hem de dir que Iron Maiden és Steve Harris, que és el líder inqüestionable de sa banda, que és el baix, i de fet vols titular un dels apartats així, un baix per a governar, perquè el llibre és que té, un baix per a governar-los a tots. M'ha fet pensar immediatament amb el senyor dels anells. Fins a quin punt Steve Harris és Iron Maiden i Iron Maiden és Steve Harris?
No saps què és una cosa i què és altra. Quan hi ha una personalitat tan marcada,
I en aquest sentit sí que és vera que el lideratge d'Iron Maiden ha estat inqüestionable. També és vera que ha tingut l'ajuda d'un mànager, en Ron Smallwood, que és un autèntic geni dins el món musical, dins el món de la gestió musical.
Però és vera que Iron Maiden naix com un projecte d'en Steve Harris i nosaltres tenim la teoria que ell ja des del primer moment tenia molt clar què volia fer, com ho volia fer i moltes vegades també amb quina gent ho volia fer. Parlem amb en Gabriel Vives amb motiu d'aquest llibre del qual és autor juntament amb en Tomau Canyelles, Iron Maiden, l'ADN de la bèstia, perdó.
publicat per Xilex i del qual se farà la presentació aquest dijous, dia 27, a les 7 de Sora Baixa, a Iberia Rata Corner de Palma, la presentaran els autors juntament amb la Mònica Borràs. Una de les coses que més m'ha quedat l'atenció, en el món del heavy metal, bé, en el món de la música i dels artistes en general, hi ha moltes extravagàncies,
gent que demana papel higiènic de color vermell, i en canvi semblen supernormalets, gent super... Bueno, hi ha qualcú que té qualsevol episodi desagradable o complicat, però en general semblen gent molt normal, entre cometes, com per ser músics. Sí, és una cosa que s'ha dit moltes vegades, però que moltes vegades no se li ha donat la importància que té. És a dir...
Iron Maiden han estat capaços de traçar una profunda línia del que separa la seva faceta privada de la seva faceta pública. Hi ha moltíssims casos de gent que surt de l'anonimat, que triomfa pel que sigui, i que després es converteixen en personatges... Ho diré amb totes crinyo possible, en personatges perpèntits. Si qualcú ha llegit la biografia, per exemple, de Nocy Osborn, o si qualcú ha llegit la biografia del Lemmy de Motorhead, doncs...
és vera que és fàcil, no?, quan t'un té èxit i milions de lliures esterlines o de dollars o del que sigui en el compte bancari, doncs convertit-se en una espècie d'obre sa vida desenfrenada, no?, de tot tipus d'excessos i de tot tipus d'excentricitats. I és vera que amb això, bueno, Iron Maiden ha estat capaç, no?, de mantenir o de diferenciar molt bé el que és sa seva vida privada de lo que és sa seva professió, que en aquest cas és
I nosaltres pensant que això, de cara en el públic, els ha donat també moltes vegades un sentiment de coherència, diria fins i tot que de proximitat amb el públic, amb els seus fans. Tu els vas a veure i, evidentment, tenen un escenari brutal i una posada en escena brutal, però no tens la sensació d'estar veient...
o d'estar tractant amb estrelles que se pensen que són més que els altres. Tens la sensació de veure allà damunt gent que toca bé i que pas segur de tocar. Sí, una cosa que té bastanta relació amb això, aquesta gent ha arribat a tenir un munt de diners,
no sé, 100 milions de discos, no sé, una borrada, també són 50 anys de trajectòria, però que encara que siguin gent que ha guanyat molt de diners a la música, són gent, uns quants d'ells són de classe obrera i sembla que mai no s'han oblidat d'això. Sí, allà estan els orígens obrers d'ells, és el que deien, són gent que aparentment són gent normal, que no diries que tenen milions de lliures
a dins dels comptes bancaris, i que moltes vegades s'han negat a fer coses que altres bandes han fet per treure més dobbers. Per exemple, ells tenen un principi molt clar, que és les entrades de pista no crear zones exclusives. Moltes vegades les zones més properes de setzenaris són més cares i només si una entrada de pista normal te costa 90 euros, allà te costa 150 o 200 o 250, que siguin. Això no ho van fer mai, i ja l'han dit en algunes entrevistes, que ells consideren
que la gent que va a veure el dos ha d'estar en el mateix nivell, en lloc d'anar a pista, i si tens ganes d'estar més davant, hi vas dues hores abans, i si no, hi vas més tard, però no diferenciar, no impedir que la gent, diguem, amb uns recursos menors, en aquest cas, no pugui estar davant de tot. Després és una cosa molt curiosa, hi ha un munt de coses curioses, la veritat és que és un llibre, ja t'he dit, apassionant, i aprens, i
i és entretengut, Iron Maiden, l'ADN de la bèstia, que és això de que, vaja, la música, si senties la música d'Iron Maiden, tenies com una mena de possessió infernal. Això és al·lucinant, no? Sí, sí, és un dels episodis aquests. És heavy metal, igual que el joc de rol i coses d'aquestes que sempre han estat un poc minoritàries, que no han estat mai entreteniments de massa, per dir-ho...
d'alguna forma, sempre s'ha tendit a mirar un poc des dels grans mitjans, des de, diguem-ne, associat en general, un poble damunt l'esquena, de coses de gent rara, de gent que s'abasteix de negre, i de gent que fa cor en sa mà, i de gent que escolta músiques d'aquestes que ells consideren renou,
Però, clar, i moltes vegades ha acabat això amb acusacions de satanisme. I és veritat que Heavy Metal moltes vegades ha jugat amb tota la simbologia satànica, amb tota la parafernàlia, les estrelles de cinc puntes, les imatges del diable... I Aero Maiden no és una excepció. De fet, tenen un disc de Number of the Beast i fan referències contínues.
Més enllà d'això, vull dir, no hi ha res. No hi ha satanisme, ni hi ha cap història d'aquestes. És més una atracció estètica o més, diguem moltes vegades, una voluntat d'aixecar entre còmates polèmica o de fer rabiar tots més conservadors que cap altra cosa.
Gabriel Vives, amb qui hem parlat i que és autor, juntament amb en Tomó Canyelles, d'aquest llibre, Iron Maiden, a l'ADN de la bèstia, que es presenta aquest dijous, dia 27, a les 7 de Sora Baixa, a la llibreia Rata Corner, Antoni Marquez, 34 de Palma, en una presentació que compartirà amb Mònica Borràs. Gabriel, gràcies per ser amb nosaltres una estona i enhorabona per aquesta feina. Moltes gràcies a vosaltres, que vagi bé. Que vagi bé, adeu. Adéu.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé, amb...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals, a les 9 del vespre. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hola, Gabriel. Hola. Benvingut. És un honor i un gust de tenir en Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, amb nosaltres, poeta, traductor, estudiós de sa literatura, especialista en literatura portuguesa o literatura en portuguès. A més, ha tingut cura de sa edició de poesies completes d'autors molt destacats, com en Miquel Costellovera o Blai Bonet, juntament amb Nicolau Dols.
I, a més, ens han oferit traduccions de diferents autors, sobretot dels portugues, entre els quals Elsa de Quirós, Fernando Pessoa o en Saramago. El motiu de parlar uns minutets amb en Gabriel és perquè ell tancarà aquest cicle del qual ja hem parlat en aquest programa, cicle de conferències d'homenatge a Josep Maria Llomparta en el centenari del seu naixement.
organitzat per la Universitat de les Illes Balears, juntament amb altres entitats, coordinat per en Pere Rosselló Bové i Jesús Rebelles, i del qual el dilluns que ve, dia 1, a partir de les 10 del matí, a saula 23 dels edificis Ramon Llull, del campus de la universitat, parlarà de les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llompart. Un vincle ben curiós, en guany n'estan parlant moltíssim de Josep Maria Llompart, però pot ser, no hem parlat gaire, d'aquesta connexió portuguesa-gallega,
que és important, ell va traduir autors en gallec o en portuguès, fins i tot obra seva va ser publicada també en gallec, o sigui que és un vessant important de la seva part, no? Sí, des del principi, sobretot perquè ell té un vincle, diguéssim, efectiu, biogràfic en Galícia, perquè son pare que era militar el destinen a Galícia, ell va en petit i entra en contacte amb el món gallec, amb la cultura gallega,
I això li queda. I de fet, a la seva poesia original hi surten elements gallecs, tant de folclore com de literatura, que ell de què coneix o que enyorava en aquell moment. La traducció ve més tard, perquè era un moment que ell, un estiu que estava avorrit, se va posar a traduir poetes gallecs que ell coneixia. I així va sortir aquell llibre que es diu Onze Poetes Gallecs de l'Editorial Moll.
De tota manera, i va continuar amb aquesta feina, perquè després va publicar Poesia Galaico-Portuguesa, un altre volum, edicions 62, Poesia Gallega, Portuguesa i Brasileira, i va dedicar especial atenció a dos autors de Galícia, que són el Celso Emilio Ferreiro i el Lluís Pimentel. Sí, i la Rosalia. Sí, el que passa és que aquest dos que tu dius, es va publicar una edició part, l'extracció que havia fet d'ells,
les va publicar en un volum a part, però això també destaca més. Però sí, de fet, ell, aquesta idea de fer... Ell, sobretot, seria dedicat a traduir poetes gallecs, com hem dit. Sí mateix, dins d'aquesta antologia petita que va publicar la Moll,
Quan tradueix poetes medievals, hi ha algun poeta portugués que s'hi filtra, el rei Dionís de Portugal, per exemple, que era un poeta, un trobador important. I aquell llibret, de fet, és el culpable, entre cometes, que Edicions 62, en Josep Maria Castellet i en Pere Gimferrer, que eren els directors de la col·lecció de les millors obres de la literatura universal d'Edicions 62, li comenassin a ell una antologia de la poesia portuguesa.
i Gallega, el Galaico-Portuguesa que se diu, que havia de ser una antologia fins al segle XIX inclòs. Ell, en principi, li va fer poc, perquè ell deia que no la coneixia bé, la literatura portuguesa, i bé, li van insistir, i també hem de dir que va tenir una ajuda molt important, que són dos professors, Basílio Lozada a Barcelona i Imperfecto Quadrado a Mallorca, que el van ajudar molt de guiar-lo, de donar-li llibres, de proporcionar-li llibres, que, evidentment, en aquell temps, estan parlant de l'any 80,
eren impossibles d'aconseguir aquí. I això el van i va fer aquest volum, i després va fer la segona part, que era el segle XX, que és aquesta altra que has dit, també edicions 62. Hem de pensar que totes dues són quasi 500 pàgines de traducció, perquè no hi ha l'original, és a dir, que són dues... Si ho considera amb una sola antologia, que de fet ho és, però publicada en dos volums, és una gran, gran antologia. És una de les grans aportacions de les traducions...
en català de la poesia. Entenc, Biel, que tu te centraràs en aquesta intervenció que has de fer dilluns dia 1, a partir de les 10 del matí, a l'edifici Ramon Llull, dins d'aquest homenatge a en Josep Maria Llompart de la Universitat de les Illes Balears, entenc que te centraràs justament en aquests autors portuguesos que va traduir Llompart. Sí, també faré referència a les gallecs, evidentment, però no podré fer referència a tot, però m'ha sentit sobretot com va arribar a traduir tot això. I quin...
Quina manera va tenir ell de traduir? Perquè, clar, hi ha diferents opcions quan un tradueix, i ell va voler fer una traducció en vers, és a dir, en de rimar, això quan hi dia rima l'original, evidentment, perquè si anem al segle dins ja trobarem poesia sense rima. Però la poesia clàssica, ell la va traduir en rima, en mètrica, és a dir, ell va voler fer una altra poesia per traduir aquella primera poesia. Això sí que ho va tenir clar des del principi. També això, de la mateixa col·lecció, com en Narcís Comadí, que va traduir la poesia italiana,
o d'altres, tindran a fer el mateix, és a dir, que era una cosa que era habitual en aquesta col·lecció. I sí, això me centraré sobretot. Hi haurà per aventura una mica de pràctica, que els mostraré com se pot traduir, intentaré que ells tradueixin algun vers als alumnes, a veure com surt, si arriben a la mateixa solució que jo en part o no. Podríem dir que va ser una contribució important per donar conèixer la poesia portuguesa als lectors de Parla Catalana?
Sí, sí, en cap d'alt, ja ho dic. La gran antologia, no només en català, és una de les grans antologies de la poesia portuguesa i és una de les tres grans aportacions de traducció de la poesia portuguesa en català. Curiosament, d'aquestes tres grans aportacions, dues són de Mallorquins, aquestes dues antologies de Llompar, l'altra seria Lusia, des d'en Colom i d'en Dols, i la tercera seria l'únic gran de Mallorquins, que seria els quatre volums de poesia de Pessoa de Sala Saneuja.
O sigui que sí, és una fita capdalt dins d'aquest coneixement de la literatura portuguesa. Entenc que en el món acadèmic portuguès aquestes traduccions deuen ser conegudes i valorades, o no? En el món, en el sàmbit català, sí. Fora de sàmbit català, alguns fem esforços per donar-les a conèixer. Per exemple, jo en vaig parlar ara fa dos estius a un congrés a Porto, vaig parlar d'aquestes traducions, també de ser d'en Dolz i d'en...
i d'en Guillen Colom. I bé, sí, se van coneixent fora, sobretot en l'àmbit català, de lusitanistes catalans, que són molt considerades per això, perquè és el gran monument de poesia portuguesa.
Parlem amb en Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol amb motiu justament d'aquesta intervenció seva. Això serà dilluns que ve, dilluns 10 de desembre, a partir de les 10 del matí, a un homenatge que la Universitat de les Lilles Balears li fa a en Josep Maria Llompat amb motiu del seu centenari en col·laboració amb altres entitats com l'Institut d'Estudis Baleàrics o la Fundació Mallorca Literària.
Bé, com a poeta, com a estudiós de sa literatura, m'imagino que has seguit, o més o menjo, totes les activitats que s'estan fent amb motiu del centenari d'en John Park. Què trobes de tota aquesta activitat? Nenem més seguides les que he pogut, perquè jo tenc horari d'hora baixa a vespre i això m'impareix anar a moltes coses, però sí que m'ha anat seguint. Home, sempre s'han fet prou coses, però sempre se'n podrien fer més, òbviament. Sí.
I, no ho sé, vaig veure... De res que hi va haver, que va ser ell, aquell desencontre que no se van arribar a presentar les obres completes d'en Joan Pard, el primer volum. No ho sé, això va enllegir una mica la cosa. Però sí, sí. A més, se n'han fetes a moltes bandes. Se n'han fetes també a Barcelona, les associacions d'escriptors, l'Acadèmia de Bones Lletres...
moltes bandes s'han anat sumant en aquesta lloc d'art, i s'han fet moltes coses. I moltes interessants, clar. Sempre se diu, suposo que és un tòpic, que la millor manera de retromenar gent d'autor és llegir la seva obra, no? Òbviament. Òbviament, és el més important. I en el cas d'en John Part, si per a qualcú que no hagi llegit mai res d'en John Part, tu recomanaries...
Ja sé que t'estic posant en un compromís, però recomanaries qualque títol en concret? Uf, un que no hagi res mai. Home, jo començaria per un títol més assequible, com la Capella d'Os de l'Os, o com els poemes de Mondragó. Perquè, clar, començar per Mandràgola, que és un poemari més difícil, que pot ser més interessant, però jo començaria primer per aquests poemes més normals entre cometes.
Si no, que fa una bona entologia, també és una bona opció. Es tracta d'acostar-se en John Park, en Wayne, en motiu del centenari, i és el que farà en Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, concretament, per acostar-se a les seves molt valuoses traduccions dels poetes portuguesos. Gabriel, moltes gràcies per ser nosaltres una estona i que vagi molt bé aquesta activitat. Gràcies, moltes gràcies. Adeu.
Això és la nostra actualitat. Ja us hem comentat i ho sabeu que avui dimarts 25 és el Dia Internacional per a la eliminació de la violència contra les dones i, de fet, algunes activitats que s'han organitzat a Mallorca per aquests dies que estan molt relacionades amb la literatura i amb els seus àmbits entre aquestes.
que es farà demà dimecres, dia 26, a partir de les 7 de sora baixa. Això serà a Sineu, al Traustre, i serà una lectura de poemes i música en viu amb la Miquel de Gaillà.
Una altra activitat relacionada amb aquesta data és la que es farà també demà dimecres, dia 26, a les 7 de Sora Baixa, a la institució pública Antoni Mariel Cobé, a Manecó, que serà xerrada la metanarració
un instrument per comprendre com els relats ens construeixen a càrrec de Justi Soriano. I una altra activitat serà que aquest dijous, dia 27, a les 7 de l'hora baixa, tindrà lloc a la Biblioteca de Sant Pobla, també amb motiu d'aquesta data del 25 de novembre, a la Biblioteca de Sant Pobla, el Rafal, i en aquest cas serà una xerrada
a càrrec d'una escriptora ben destacada de les nostres tres lletres, com és Neusebia Rayó.
Aquí en el costat, bé, en el costatet, una mica a prop a Barcelona, el segon es farà, a Saula Magna de la Universitat de Barcelona, des de dimarts que ve, dia 2 fins a 5 de desembre, la segona edició del Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb el lema Modernitat versus Postmodernitat. Això està organitzat pel Departament de Filialogia Catalana
i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i el mateix departament corresponent de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració del PEN català i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La primera edició es va fer al 2023 amb una cartografia general
de la literatura catalana postmoderna i aquest segon congrés que es fa a Barcelona de dia 2 a dia 5 de desembre vol aprofundir en les diferències i continuïtats entre la literatura moderna i la postmoderna, entenent el concepte de postmodernitat com una categoria històrica, una època en la qual la literatura es desenvolupa en un context radicalment distint a la societat industrial.
Hi haurà una benvinguda institucional el mateix dia 2 de desembre, a càrrec d'Andrés Juisen. Hi ha tres participants en aquest congrés sobre la postmodernitat, la literatura en llengua catalana. Hi haurà en Maria Dasca, de la Universitat Pompó-Fabra, en Jordi Julià, de la Universitat Autònoma de Barcelona, en Francesc Ordolino, de la Universitat de Barcelona, Teresa Eri Barren, de la Universitat Autònoma,
i en Pare Ballart de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una cloanda, dia 5 de desembre, a càrrec de Brandnickel de la Universitat de Sarri. Si esteu interessats en tenir informació, en participar-hi, podeu trobar tota aquesta informació a la plana web fielcat.ub.edu.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que mos patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Ponyança, colònia.com. Demà dimecres, dia 26 a les 6.30 a l'hora baixa, a la Biblioteca Pública de Can Sales, plaça de la Porta de Santa Catalina, 24 de Palma, presentació del tramvia de Mules de Palma d'Antonio Sanchís Florit, publicat per Documenta Balea.
També demà dimecres a les 7 d'Esrabaixa, aquí a Can Alcover, en Esquerra Sant Alonso 24 de Palma, presentació del llibre electrònic Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema de Maria Magdalena Brutons i Maria Sebastián, publicat per Joanà Montaner amb Sebastià Alzamora i ses autores.
Activitats de la Fundació Mallorca Literària dins el seu cicle Josep Maria Llompart no evitarà la nit en el centenari del naixement d'en Llompart. Demà a dimecres 26 a les 7 de sota baixa, al Teatre Principal de Sant Tanyí es presentarà la biografia d'en Llompart Mentre em resti un bridolà, publicat per Kit Procu a càrrec de la seva autora Pilar Arnau.
I, a continuació, també al Teatre Principal de Sant Tanyí, demà a les 8 del vespre, l'espectacle i on part una vida, una herència, a càrrec de la companyia La Fornal. La Fundació Mallorca Literària organitza també una ruta literària, dissabte 29, des de les 12 del migdia fins a les 2, punt de trobada als Jardins de Raixa, ruta literària, vol, organitzada per la Fundació Mallorca Literària, als Jardins de Raixa,
amb viatge de Tomàs Bibot. I recordeu també que la Fundació Mallorca Literària fins dia 31 de gener es pot visitar aquesta exposició, Josep Maria Llompart, no habitaràs la nit, a la Casa Blai Bonet, Centre de Poesia de Sant Anyí. Trobeu totes d'informació a mallorcaliterària.cat.
Activitats relacionades amb el dia contra la violència cap a les dones, del qual hi ha dues activitats relacionades amb la literatura. Una serà demà dimecres 26 a les 7 de Sola Baixa al claustre de Sineu, lectura de poemes i música en viu Amna Miquela Gallà.
I el dimecres, dia 26, també hi ha una altra activitat prevista, que és a les 7 de Solabatxa, institució pública Antoni Maria Alcomer, a càrrec de Justi Soriano, la metanarració, un instrument per comprendre com els relats ens construeixen.
Demà dimecres a les 7.30 a la Biblioteca de Babel, carrera B número 3 de Palma, presentació Tuvalu de Hans Geilinger amb presentació a càrrec de Marcos Lauber. Dillous 27 a les 6 de l'hora baixa, la Biblioteca Pública de Can Sales, plaça de la porta de Santa Catalina 24 de Palma, projecció de la pel·lícula Ramon Llull.
dirigida pel Juan Montesdoca. És una pel·lícula d'animació de la qual es fa aquesta projecció entre les activitats relacionades amb el Congrés Ramon Llull.
Dillous 27 a les 7 de Sora Baixa s'alliberi a Rata Corner, en el carrer Antoni Marqués 34 de Palma, presentació d'Airon Maiden, l'ADN de la Bèstia, de Tomó Canellas i Gabriel Vives, presentació compartida amb Mònica Borràs. També es divendres, dia 28 a les 7 de Sora Baixa, també a Rata Corner, una altra presentació. El Barregueiro presentarà a través de Mis Latidos.
Dilluns 27, a les 6.30 h, a Iberia Drag Magic, carrer Geroni Antico, de Palma, conversa sobre Deimos, una novel·la d'Ena Lucia Pietrali, en companyia de la mateixa autora Idena Milena Angulo Vera, Clara Nicolás i Laia Ventajol. També a Drag Magic, el dissabte 29, a les 12 del migdia, de la presentació de Zamac, de Pilar Vargas Pacheco, amb Miriam Gómez, Laura Riera i la autora.
Dilous 27, a les 7 de Sola Baixa, a la Biblioteca Sessínia, a Portocolom, presentació de cambres sense finestres. Les senyores de Campoamor a càrrec de s'autor, Xavier Laoz Maronda.
Una altra activitat per dijous 27, això serà a les 7 i mitja de Sora Baixa, serà a la capella de les Escolàpies de Solla i serà una xerrada d'Ena Caterina del Riu sobre la dona de les rondalles mallorquines. Dins el cicle Descobrim les rondalles mallorquines.
Dilluns 26 a les 7.30 h, al bar Petit País, a Falanich, presentació del llibre Manuel de Pedrolo, prosa de combat, organitzada per l'obra cultural balear de Falanich. Divendres 28, a partir de les 4.30 h, a la Biblioteca Roja del Murada 2 de Palma, conversa amb els responsables de Ediciones Menguantes, Lía Peinador i González Macías.
Divendres 28, a les 7 de Sola Baixa, a l'espai Serra Manley, carrer de l'església 4 de Sa Pobla, presentació de Cavalcar l'Avisme, un llibre d'en Tomà Ucanyelles, publicat per Giona Montaner, La cultura de la droga a les Illes Balears, a càrrec de Toni Gost, Curro, Miquel Janc i s'autor.
Divendres 28, a les 7 de Sora Baixa, l'Església de Maria de la Salut, presentació del llibre Per a Fons, una llegenda de Bartomeu Ramis, publicat per Documenta Baleà. La presentació anirà a càrrec de en Felip Monà, en Tomeu Ramis, en Per a Fons i les actuacions d'Alicia Olivares, Cati Eva Canelles i Miquel de la Habana. Modera aquesta presentació en Enric Pozo.
Divendres 28, a les 8 del vespre, a Sa Capella, a Inca, presentació del llibre Tres músics mallorquins, víctimes de l'anti-xuetisme, publicat per Lionel Montaner, d'en Joan Siria Maimó, a càrrec de Carme Lorente i s'autor.
Lissabte 29 a les 7.30 a l'hora baixa, això serà al Teatre de Lloseta, presentació del llibre de Cor en Cor, el món coral a Mallorca, publicat per Joana Muntanet, d'Ena Cristina Llabrès. Presentació de carrer de Javier González, Maria Muntaner i s'autora, i actuació del Cor Musicart.
Dissabte 29, a les 7.30 de l'hora baixa, al local de l'Obre Cultural Balear de Campos, presentació del llibre Airi d'Intrus, de Joan Perelló, amb la intervenció d'en Joan Perelló i d'en Francesca Drobé. Dimenge 20, a les 12 del migdia, a la Biblioteca Can Llobera, a Poyensa, presentació de Mentre en resqui un bri de l'any, d'en Apilar Arnau, publicat per l'equip Procuó, amb Naina Vives, Miquel Amengual i l'autora.
Dues activitats de la Universitat de Seixelles Balears, una serà dilluns dia 1 a les 7 de Sora Baixa, a Lloberia en Bat, a Palma, presentació del llibre L'Espanya espiada, redes d'intel·ligència en la Segunda Guerra Mundial. I es dimarts 2, a partir de les 10 del matí, el seminari Setges sobre el càstig sense vengança a l'edifici Ramon Llull del campus.
I acabant amb dues exposicions que podeu visitar, una d'elles és Jodi, que aquesta tarda esdevindrà un incendi, Josep Maria Llampart, fins a dia 3 de desembre, al vestíbul de l'edifici Jovellanos, al campus de la Universitat de les Illes Balears, i s'altrà biblioteques en flames fins a 22 de desembre, a les biblioteques d'Apalma, del Molinar, Joan Alcover i Ramon Llull. Gestats la nostra agenda, que mos patrocina Colonia, caixa d'estalvis de Poyensa, colonia.com.
Amic, tu que te n'estimes, no em diries que... Dilluns que bé, dia 27, és la festa del Beatre a Montllull, amb la qual cosa aquests temes que posam en el final d'Escotiladònia, que sempre són músiques inspirades o basades en poemes en català,
havia de ser qualque cosa de l'ofoll del mestre Ramon. És aquesta cançó d'en Maria del Malbonet, es diu Digues, amic, i és una adaptació musicada d'uns textos d'en Jacint Verdaguer, que va adaptar els versicles d'en Ramon Llull. Amb això arribem al final d'aquesta edició del Cotiladònia, per certes, el número 333, jo dic 333 programes, ja n'hi ha.
I us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, en Maria Oliver, com sempre, en Francesc Callalabert, que es fa càrrec de sa documentació i sabeu com us trobeu aquí en el 88.8 de sa freqüència molt durada de Mallorca a onamediterrania.cat i a xarxes. Bon vespre i bones lectures.
Amor és morda que viu i vida d'aquell que mora. E sona un giorn a la criada, dolça, tristesa, l'amor. Ignorança, piaccia, felicitat d'anò.
Fins demà!
i dels amics que temes gran amor, aquel que d'amor viu o aquel que amor, aquel que amor respon l'amigliat o ja n'hi pot d'amor.
Morda que viu, divina de aquí que mora. Desano, llorna, alegria, torça tristes alamada.
Fins demà!
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Fins demà!