Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger.
Hola, i benvinguts. Això és Cotrilònia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània, quina és 88.8 de la freqüència modulada a Mallorca, us parla Xisco Roger, a la banda tècnica, Anna Maria Oliver. I enguany, bé, fem el darrer programa de l'any. Oh, quina penada! Vull dir, no ens tornem a veure fins l'any que ve. Allí de la documentació es fa càrregna Francesca Llebert. Sabeu que ens trobà a onamediterrania.cat i a les xarxes. Benvinguts. Hola, Lluís.
Hola, què tal? Va vingut. És un gust de tenir amb nosaltres en Lluís Vidanya Fernández, que és de Valor, de Granada, mestre, professor d'Institut d'Otongeografia Humana per a la Universitat de les Illes Balears. Ho han exercit també com a professor associat per el motiu de parlar amb ell a la presentació d'una novel·la
Bé, ara parlarem si és novel·la o és autobiografia. Un pasado muy presente. Això se presentarà demà dimecres, dia de set, a les 6 de Sora Baixa, al Casal d'Associacions d'Immigrants i ONGES. Això és el carrer Eusebi Estada, número 48, de Palma. I la presentació anirà a càrrec d'en Amàrian Saez Franco, en Lluís Vidanya Lladó i el mateix autor, en Lluís Vidanya Fernández.
Una novel·la, jo deia ara barra autobiografia, tu me diràs exactament, que arrenca amb un lot que és de Valor, a les Alpujarras, a Granada, que l'agost del 69 inicia un viatge sense retorn cap a Mallorca, no? Correcte. Aquesta és la història, sí. De fet... Sí, digués. No, no, vull dir...
Aquesta novel·la és la meva incursió en l'àmbit de la literatura novel·lada, perquè jo he escrit molt de llibres de caire científic, però volia contar la història de la meva família des del moment en què decidim traslladar-nos a Silla de Mallorca per motius bàsicament econòmics
al llarg d'un parell de dècades, narrar com va ser la nostra integració de la ciutat de Palma, bàsicament d'això del que va a la novel·la.
Els viatges són una veritable odissea, estan parlant de l'any 69, heu d'anar amb un taxi, després anar a Alacant, a la canta que fas vaixell, i s'arribar de Mallorca et va deixar absolutament estorat. Dius que la llegada era d'una bellesa, els llibres en castellà, era d'una bellesa tan impressionante que era capaç de provocar el síndrome d'Estendal, que és això que li passa a la gent quan contempla alguna cosa increïble de bellesa.
Pràcticament tots els viatgers romàntics del segle XIX fan una descripció similar quan arriben a la Bahia de Palma. La veritat és que la primera vegada que s'arriba per vaixell a la Bahia de Palma, la impressió que té la persona que arriba és impactant. És impactant i va ser la mateixa que vaig tenir jo en el moment, o que varen tenir el grup de persones que venien de la península, en el moment en què mos atacàvem en el Port de Palma.
Sou una família, és clar que és un relat autobiogràfic, que t'has basat en la història de la teva família. De fet, els dediques al llibre. Surten al començament de tot una fotografia de la teva família. I és molt interessant perquè explica una mica el procés d'adaptació d'un grup de gent que ve d'Andalusia a Mallorca, que hi ha un veritable xoc. Vull dir, els costums, la manera de funcionar, tot és diferent, no? Així és. És a dir...
Durant la dècada dels anys 60 i començament dels 70, aproximadament 200.000 persones, que es viu aviat, en aquell moment podrien representar el 20% de la població de Balears, van venir de la península atrets per l'oferta de feina que hi havia en aquell moment a l'illa. I això es va convertir en la primera gran onada immigratòria procedent d'altres territoris penínsulars.
Clar, venir d'un poble petit de les Alpujarras, un poble aïllat pràcticament, perquè en aquell moment el mitjà de transport i de comunicació eren bastant deficitaris, venir a un món com era la Mallorca dels anys 60, en pleno desenvolupament del boom turístic, va ser un xoc impressionant. Va ser el canvi, el pas de...
d'un àmbit rural aïllat a un món en plena efervescència, com era la Mallorca dels anys 60. Totes aquestes històries són les que compta Lluís Vidanya Fernández amb qui parlem, amb motiu d'aquesta novel·la autobiogràfica, un passat molt present, que presentarà demà dimecres a les 6 de Soda Baixa el casal d'associacions d'immigrants Carreus Evistada, 48,
A Palma. Bé, vareu anar a viure a Sant Gotleu. Tu et quedes sorprès, tu eres un ninc, te quedes sorprès amb una llel·lera que no havies vist mai des de vida i amb un vain, vull dir, equipat. Això era sorprenent per tu. Sí, en aquells anys, en aquest poble dels que estic parlant, de Valor, un poble de les Alpujarras de Granada,
lo más parecido a un cuarto de bany era que en la cuadra, la cuadra era el lloc on vivien els animals, que estava dintre la mateixa vivenda, era la planta baixa de les cases, una primera persona dedicada a posar saigo correntes escasses, l'únic que feia era col·locar la mateixa quadra, allà on hi havia els animals, en un espai un poc separat, un vàter,
i una pica de rentar d'aquestes de ciment que hi havia antigament. La pica de rentar tenia com a funció poder tenir aigua potable dint la casa i no haver d'anar amb un recipient a cercar l'aigua a la font més propera a la vivenda i el vàter tenia la funció aquesta de no haver de fer la necessitat dint la mateixa quadra o a un lloc proper a la casa.
Per tant, d'això, arribar a un pis de Sant Gonleu quan s'estava construint el barri i quan aquests pisos eren, per la visió d'un infant de nou anys, era un canvi espectacular, perquè era passar d'aquesta descripció que he fet del sistema sanitari
en una vivenda alpujarreña a un cuarto de baño en totes les peces que se solen donar en aquest tipus d'espai. Per tant, era una cosa impressionant. És un llibre ple d'històries curioses, parles dels familiars teus. Vas i vens, perquè parles de Mallorca, però també passaves les vacances a Valor, a les alpujarres,
I, clar, aquesta constanta comparació. També hi ha familiars teus que van emigrar a França, una persona que fins i tot te regala el teu primer llibre que encara el conserves. Sí, sí. El primer llibre me lo va regalar aquesta tia meva que havia emigrat a França i va tornar en un determinat moment per vendre la casa dels seus pares que ja havien mort
que vivien a la ciutat d'Elxe, a la comunitat valenciana, i em va dur un llibre que es diu Faules d'Iriarte, amb una enquadernació espectacular i aquest llibre encara al concert. El mateix que el concert, el primer àlbum que vaig fer quan era alumne del col·legi Jafuda Cresques de Palma, proper a la plaça Peregarau, en el mig mos solien venir les cases comercials i mos regalaven àlbums
per fer col·leixió, per omplir de cromos i el primer àlbum que vaig adquirir es diu Naturaleza, Vida i Color i també Lo Concert perquè a mi en aquell moment no hi havia aquesta abundància de llibres a les cases sinó que quan te donaven un llibre era un objecte molt valuós.
És curiós perquè tu parles de tota aquesta història, fas la comparació entre Mallorca, l'Alpujarra, i tot això, tant les coses de Mallorca de l'època com del teu poble, de Valor, tot això surt en fotografies, el llibre està ple de fotografies que són com un testimoni gràfic de tota aquesta trajectòria. Sí, sí, la Marian, aquesta persona que és una professora de...
de castellà i, a més, és la directora de l'Institut de Sarenal, m'ha ajudat moltíssim a fer aquesta novel·la perquè jo no tenia experiència en aquest tipus de narrativa i ella tenia dubtes de si les il·lustracions i les fotografies eren pròpies d'una novel·la perquè, en general, les novel·les no tenen aquest tipus d'imatges.
Ara bé, jo crec que són bastant il·lustratives perquè ajuden moltíssim a situar el lector o la persona que faci la consulta d'aquest llibre per ubicar-la en el context real on se desenvolupava la història. I m'he dedicat a recull moltíssimes fotos antigues i moltes imatges perquè en total hi ha
un centenar d'imatges visuals en el llibre. Tu acabes aquesta novel·le autobiografia, un passador muy presente, amb dos capítols. Un és, al darrere de tot, los nuevos mallorquines, que fas una reflexió sobretot a aquesta gent que s'ha incorporat a Mallorca, i també expliques com tu vas adoptar el català. A més, amb una història molt curiosa, que per superar els ensamens et vas aprendre de memòria la dida de Salvador Garmés. Sí, sí, sí, sí.
Jo, afortunadament, he tingut molta memòria fotogràfica i quan fèiem magisteri, fins als estudis de magisteri, el català no estava present en el sistema educatiu d'aquí. El que va succeir va ser que a l'escola de magisteri, a principis dels anys 80, que és quan jo vaig fer aquests estudis, va haver un parell de professors molt implicats en el que seria...
la necessitat d'ensenyar el català a les escoles i vam posar el llistó bastant alt en el que respecta a superar aquesta assignatura. La solució que jo vaig trobar era anar a classes particulars amb un company que tenia bona formació en català i feien dictats. Feien dictat de l'Adida i altres narracions, que era el llibre que d'alguna manera havien de...
havien de dominar perquè l'examen es basava en aquesta lectura. I al final em va anar bastant bé. De fet, vaig treure una de les millors notes, sent castellano parlant, i molts de companys meus van acabar l'estudi de la diplomatura de magisteri i encara li va quedar pendent el català. Per tant, no era cap broma en aquest moment. Jo crec que després he estat 15 anys de professor associat a la universitat i no he vist a la Universitat de les Silles Balears
aquest compromís en l'utilització i l'ensenyament del català com es va produir en aquell moment en l'escola de magisteri d'aquí de Palma.
Lluís Vidanya, que ha escrit aquesta Odissea, el viatge i l'adaptació d'un nin d'un poble de les Alpujarras, Andalusia, Mallorca, un passado muy presente que el presentarà demà dimecres a les 6 de Sola Baixa al Casal d'Associacions d'Immigrants, que arreu se viestada, 48 de Palma. Lluís, enhorabona per aquest llibre i res, que sigui tot un èxit. Idò, moltes gràcies, moltes gràcies i el que vulgui venir està convidat. Gràcies, adeu. Adéu.
Si hi ha una història nadalenca, n'hi ha moltes, però aquesta ens ha semblat molt adient per la nostra banda sonora, perquè Peter Pan, que originalment és una obra de teatre d'en J. Thomas Burry, es va estrenar al Nadal del 1904, i des de llavors és que és pràcticament una tradició de fer Peter Pan cada Nadal. Això és evidentment de l'adaptació cinematogràfica de Walt Disney del 1953, una de les cançons que es diu You Can Fly.
Think of the happiest things. It's the same as having wings. Take a clap that moonbees make. If the moon is still awake, you'll see him wink his eyes.
Come on, Nana.
Fins demà!
There it is, Wendy. Second star to the right and straight on till morning. When there's a smile in your heart, there's no better time to start.
Bona nit.
Hola, Aina. Hola, buenas tardes. Hola, benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres una Aina Coll, que és de Lloseta. Va estudiar llengua i literatura espanyola i teoria de la literatura i literatura comparada.
I bé, el motiu de parlar amb ella són dos, són dos. És un llibre i un cicle, primer parlant del llibre, aquest llibre que tenen damunt sa taula es diu Un abisme d'impossibles, un llibre de poesia publicat per Nova Editorial Moll i menció especial del certamen de poesia Vila de Lloseta.
Aquest, juntament amb el primer llibre premiat, que és l'Àsar Llellam, d'en Damià Rodger, es presentaran aquest dijous, dia de 8, a les 7 de Sora Baixa, a la lliberia Quartqueixent, carrer d'en Rubí, número 5 de Palma, i els dos autors, en Aina i en Damià, seran en Pere Perelló, nom de Déu, que també és poeta. Un abisme d'impossibles va, que ha tingut aquesta menció especial,
i del qual un pròleg d'en Pere Joan Martorell, un altre escriptor també de Joseta, que destaca, és el teu primer llibre de poesia, el primer llibre que publiques, i ja assenyala que tu tens una veu pròpia. Sí, així és, la veritat és que crec que en Pere Joan va ser molt generós amb aquest pròleg,
Per això és tot un honor que qualsevol recorregut consideri que ja tenc una veu pràpia, tot i que, com dius, és el primer llibre de poesia que publica. El llibre es dividirà en dues parts. És un abisme d'impossibles, la primera part que és l'abisme, la segona part que és l'impossible. I llavors ens trobem... Bé, són poemes que cada un d'ells du un títol significatiu,
Un d'ells és l'Absurd. I, de fet, en el final, en el darrer poema, La Decisió, ens trobem amb una referència a una persona molt vinculada a les illes i molt vinculada a l'Absurd, que és Nalbert Camus, i fa servir una frase seva. Un ha d'imaginar feliç a Sísif. Sí, crec que el pensat de Camus està molt present...
no només en aquest poemari, sinó crec que en moltes coses que sempre he escrit, la seva visió, el seu pensament, la seva literatura, el seu assaig, sempre m'han viscut molt interessant la seva revisió del mite clàssic, com és el mite de Sisip,
crec que guia, encara ara, crec que mai passa, mai caduca, perquè crec que guia la nostra manera, una de les maneres d'estar en el món. I sí, aquest absurd forma part indiscutible per jo d'un abisme d'impossibles, que és sí, sí, que accepta l'absurditat però no se resigna
sinó que la veu d'una manera... amb una mirada molt lúcida. Aquesta referència a Camus me serveix per fer-te una pregunta, que de fet ho apunta en Pere Lló Martorell, en el pròleg. Alguna cosa de filosòfic en els teus poemes. Estàs d'acord amb aquest comentari? Sí, estic d'acord. Jo crec que la filosofia és part de la vida quotidiana. No crec que sigui...
una qüestió de guardar una prestatgeria o una vitrina, sinó que crec que és part de la militància, de la vida quotidiana. No sóc experta, jo sóc filàl·lega, jo estudia teoria de literatura, però m'agrada, m'interessa molt els pensaments des de sempre i m'interessa molt el pensament com de Bel Camí o de...
de qual cosa tan actual en aquests moments com el pensament d'Anna Marina Garcet. Parlem amb Naina Coll a motiu d'un abisme d'impossibles, menció especial del Premi Vila de Lloseta, publicat per Nova Editorial Moll, i que es presentarà aquest dijous a les 7 de Sora Baixa a la llibreria Quart i Gent de Palma, conjuntament amb el llibre de Damià Rodger, guanyador del primer Premi.
Ara que parlaven de sí, sí, bé, referir-te'n en camus, bé, el cert és que hi ha qualsevol referència a la mitologia. Per exemple, hi ha un dels poemes que es titula El retorn i el primer vers que diu sempre refàs el camí a Itaca. Sí, crec que la mitologia clàssica és una llicència personal, vull dir, m'interessa moltíssim i és un tema del qual sempre m'agrada molt llegir.
perquè crec que és molt actual, que segueix encara ara xerrant de les nostres pors i alegries i misèries i confrontacions com a humans. Així que sí, crec que té una presència també important en el polemàric.
En els teus poemes m'ha cridat l'atenció perquè molt propers l'un a l'altre a un que se diu La tendressa i que acaba amb els vers i tots els fills que mai tendrem. I tot l'una després trobem un poema que se diu L'Empremta que comença semblant tots els llibres que no he llegit, que aquí com una humanització dels llibres que m'ha agradat molt, tots els llibres que no he llegit em miren de reull amb certa desconfiança.
Sí, crec que hi ha una part que és indissociable amb els poders de la literatura i els poders del llenguatge en general. Crec que la paraula sempre ha estat almenys per jo un camí d'expressió
però a la vegada també sent que a vegades és inabarcable la seva pròpia naturalesa d'immensitat.
Un poemari, Un abisme d'impossibles, és el seu primer llibre de poemes, però trob que és molt atractiu, molt dens, molt suggeridor, i que acaba de publicar en nova editorial Moll i que els presentarà, menció especial, del Premi Vila de Lloseta, juntament amb la sobreguanyadora, la Sèrgia Llam de Ramià Rodgeix. Això serà aquest dijous a les 7 de sota baixa, a la Sèrgia Iberia, quart queixent de Palma. Però amb Naina volíem parlar també
amb motiu d'un cicle que arrencarà aquest dissabte, dia 20 de desembre, a la Biblioteca de Llosseta, a les 12 del migdia, i del qual ella és la coordinadora. El cicle es diu Locals Universals, es durà a terme, bé, des d'aquest dissabte, com dic, fins al 23 de maig. Una sessió per mes, aproximadament. Quina és la idea, quin és el concepte d'aquest cicle de Locals Universals?
Locals universals, com bé dius, és un cicle que vol apropar la literatura, hi ha cinc poetes i una narradora, la literatura a tot és públic. Jo crec que és una manera d'eixamplar la xarxa literària i fer-la accessible. Però realment aquest cicle va néixer fa tres anys amb un altre nom, Univers Lloseta,
i ja ha tingut dos períodes de recorregut. De fet, el d'Aren iniciar en Pere Joan Martorell i en Javi González, que és destinent de Bala de Llorat i regidor de Sèrie de Cultura. I en Guany sempre duien autors, diríem, molt consolidats d'arreu de Mallorca. I en Guany me varen proposar, si jo volia coordinar-lo i dur-lo endavant,
i van mirar de fer una versió molt més local, perquè a Lloseta hi ha molta tradició literària i molt de talent. A més, a banda del que és activitat estrictament literària, això es completarà amb un tast de vins. Comptava amb la col·laboració d'una enòloga, que és la Samantha Gómez. Sí, vull dir, a cada sessió
és una petita xerrada i que s'acomplimenta en recital, preguntes del públic, preguntes meves, és una cosa molt distesa i oberta, i quan acabem tenim el privilegi de comptar amb la Santa Marta Gómez, que fem una carta de dos vins, que ella sempre relaciona d'una manera molt brillant amb el poeta convidat aquell dia,
i en la seva literatura, i això és com una manera redona d'acabar ser xerrada amb aquest vermut informal en l'estat i de la biblioteca.
Això començarà aquest dissabte, dia 20 de desembre, a les 12 del migdia. Biblioteca de Lloseta amb Nacati Coll i continuarà el gener amb Antoni López, el febrer amb Antoni Sant Andreu, el març amb la Mariona Moyano, l'abril amb el pare Joan Martorell i el maig amb la Marta Terrassa. Trobeu tota aquesta informació a la plana web de l'Ajuntament de Lloseta, allotalloseta.net. Aina, enhorabona pel llibre i enhorabona també per aquesta iniciativa i res, que tots dos siguin un èxit.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquest espai i per descomptat tots els veients estan convidatíssims dissabte a venir a aquest primer recital. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, gràcies.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes, també parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé!
Síndoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola Joan.
Hola, molt bones. Bon vespre. És un gust de tenir amb nosaltres en Joan Ginàs Quadros, que és de Calabona, professor de Filosofia. I, a banda d'això, escriu, comenta qüestions culturals en el seu blog, o en publicacions com s'altra música. I el seu primer llibre és aquest que té damunt a taula, Hotel Universal, publicat per la Magrana, del qual es farà una presentació demà dimecres a les 7 de Sora Baixa, al Soma Café, plaça d'Orient 24, d'Inca,
i aquí volíem fer quatre pincellades d'aquesta història. Hotel Universal és un recorregut apassionant per una sèrie de personatges, els quals tots tenen relació amb aquest hotel supos que imaginari de Cala Milló, o potser no tant, perquè el mateix llibre indica que t'has inspirat en un hotel amb el qual estàs vinculat per raons familiars, no?
Sí, molt bé, ho he descrit molt bé, exacte. Vinc a dir, sí, és un hotel fictici, es desllibra, però és veritat que el nom el vaig agafar d'un hotel que van tenir els meus padrins en els anys 60 a Cala Milló. Llavors, com a homenatge a ells, vaig decidir posar-li aquest títol en aquest llibre.
Supost que t'has inspirat a veure, surten la història de les recepcionistes, la història dels creadors de l'hotel, històries de cambrers, la història dels cuiners, que fa una veritable reflexió filosòfica sobre com ha evolucionat Mallorca al llarg del temps. Supost que t'has inspirat a personatges o no, simplement les funcions que hi ha de ser llent en un hotel i allà has posat tota la teva imaginació.
Sí, exacte. El que he fet ha estat agafar el que serien 24 hores dins d'un hotel i, de qualque manera, tots aquests personatges que podrien serien els personatges típics del paisatge d'un hotel familiar, d'aquests que són a les costes mallorquines, que a la millor el Cudi, etcètera, i agafar un poc com cada un d'aquests personatges ha arribat allà. I a partir de cada una d'aquestes històries, a la vegada se compta
un poc aquesta història de Mallorca amb el turisme i que ha estat el que mos ha dit en aquest punt. Llavors el llibre comença amb unes històries que van un poc o que se fixen més amb el passat, amb com va començar el turisme. Aquestes serien les històries de, per exemple, la meva padrina, que és la directora hipotètica d'aquest hotel, que és una via suïssa, que va ser realment de les primeres vies turístiques que hi va a Mallorca. I tots els altres personatges van confluint, també els turistes mateixos que venen, amb les seves idees i les seves cosmovisions i demés, fins...
fins bé, omplir el que seria aquest dia en aquest hotel. En aquest hotel universal d'en Joan amb qui parlem, el seu autor, Joan Ginàs, trobarem de tot, històries divertides, històries... Bé, una de ces... Bé, una història conmovedora que no explicaré, perquè la de llegir és l'esplèndida cabra d'en Joan Estècnic,
també van sortint pensellades reflexives o explicatives que crec que són molt interessants. S'evolució, que de vegades molt crítiques, no? S'evolució d'un tipus de turista que venia a descobrir Mallorca a un tipus de turista en el qual li donen a Mallorca el que ja té a casa seva. Sí, exacte. Jo, quan vaig començar el llibre, tenia com dos blocs de notes que eren reflexions més...
filosòfiques o satgístiques, i una altra que eren històries que havia sentit, escoltat o que havia viscut també per periodes estils, mentre estudiava, feia feina també a una telecala millor. I hi ha moltes històries d'apòcrifes que se compten dels anys 70, 80, que jo sempre m'han meravellat. Llavors no sabia què fer, llavors vaig mesclar amb dues coses i va sortir un poc aquest llibre d'històries que s'entrecreuen i que tenen aquest component també satgístic.
Llavors, quan un analitza la història d'estudir-me a Mallorca, se'n dona compte que ha canviat precisament el concepte de com els viatgers venen a veure en mos, que abans venien a descobrir una Mallorca, a descobrir una cultura, a descobrir uns plats, una gent, etc. I avui en dia, en canvi, no venen a descobrir un paisatge o no venen a descobrir unes terres o una cultura. El que venen a fer és consumir un producte, que és el viatge que ens hem inventat, que són les vacances a Mallorca.
I se conta un poc la evolució d'aquest canvi. Com les companyies hoteleres que en el seu moment van sorgir amb propietaris que d'una manera gairebé...
com si això fos l'oest sense pistoles, que s'han dedicat a la vegada. Com ells mateixos tenien la iniciativa de generar aquests hotels de la mà, on antes eren unes terres que no eren importants i de més, i com uns han d'anar cresquents i han generat una indústria, i aquesta indústria, com totes les indústries, genera un producte, que en aquest cas és el viatge a Mallorca. I tota aquesta evolució se va veient en el llibre,
i per això tot el llibre va de lo nostàlgic, diguem, fins a lo distòpic, que ja seria cap al final, i això, explica aquesta evolució.
Sí, això és el darrer episodi, del qual tampoc explicaré coses, però que efectivament aquest punt distòpic va inquietant. Ara resulta que és Hotel Universal, ara se diu Hotel Golden Premier Universal, que és una cosa molt típica. I jo m'ha fet una porada, jo veurem en aquesta situació, és que de veritat, és com l'inferm això.
Sí, sí, és vera, que podria... S'idea una mica era veure com aquest producte que mor a mi a Mallorca és el viatge a Mallorca i que ha ordinat aquestes dècades, com comentava, jo en el meu cap pensava, i si tanca el llibre d'una manera... Com m'imaginaries un futur distòpic on això se dur fins a les darreres conseqüències, on l'únic que importa és una idea preconcebuda de lo que és Mallorca i on la gent que ve ja ve amb tot pactat des del seu origen.
fins a inclús les emocions que volen viure en cada moment del dia. I d'aquí surt un poc aquesta història, que és distòpica. Però jo crec que també, si veguéssim ara la Mallorca actual, també és distòpica, en referència, per exemple, als primers viatgers que venien. També dirien, uau, això de gent fent coa per agafar les gàndoles a primera hora del matí, o coses així, també pensarien que és distòpic.
Parlem amb en Joan Ginás a motiu del seu llibre, Hotel Universal, una sèrie d'històries relacionades amb aquest Hotel Universal de Calamilló, inspirat, però amb molta imaginació, i del qual farà una presentació demà dimecres a les 7 de Sona Baixa al Soma Café, a Inca. Surt un cambrer enamoradís, surt un picador, un personatge característic del Passat de Mallorca,
surt, ja ho han comentat, una recepcionista que fa una sèrie de reflexions sobre com ha canviat això de viatjar. Hi ha un paral·lelisme com un hotel, com un petit estat totalitari. Això és de les coses que més m'han cridat l'atenció. Sí, aquesta idea em va sorgir quan, clar, jo, com he comentat abans, quan estudiava filosofia, jo estudia a Barcelona, després d'estius venia a Mallorca a fer feines,
I quan anava a l'hotel em sobtava moltíssim el xoc que jo mateix m'enduia entre el que era un món així de biblioteca, universitat, etcètera, i després anar a un hotel i veure allà com els clients desenvolupen el seu dia a dia i demés. I record que justament t'havia vist fa unes setmanes, havíem estat donant-te sa carrera,
un article d'un filòsof, el senyor Francis Fukuyama, que deia que la democràcia seria el final de tots els sistemes, el sistema definitiu. I jo vaig pensar, realment, el final de qualsevol sistema, de qualsevol història, de qualsevol política és un hotel, perquè allà tothom fa les mateixes coses, tothom fa servir els mateixos productes, tothom, inclús,
Passa els dies emocionalment, no? Hi ha com una homogenització també de ses emocions, no? Des de matí, el migdia, fins el vespre, on hi ha més festa, més esbarjo. I diguem que allò me va semblar com s'estat més totalitari i definitiu, que no vull dir que sigui on hem d'anar, ni molt manco, no? Però que me va sorgir un pot d'aquí, clar, sí, sí.
Un dels personatges que més m'ha quedat l'atenció és en Viales Sereno, que té una història tràgica, que no revelarem, evidentment, perquè l'heu de llegir, i que té una mena de... Si s'ha sentit... No és molt habilidós amb això dels idiomes, però tot d'una cala de què va el turista que se li adreça per alguna cosa. Tot d'una sap quin problema té. Sí...
Bé, no té molta facilitat per d'idiomes, com moltíssims de treballadors que jo m'he trobat a la meva vida que venen com de dos mons, no? Perquè en el llibre també se tracta aquesta, diguem, convivència entre el que seria la Mallorca ancestral, rural, que té una cosmovisió ja molt particular, no?, amb el turisme com...
com aquella cosmovisió nova, moderna, que arriba i no elimina l'homellotí, sinó que se solapen. I a mi aquests personatges que han fet vida tota sa vida feina en els hotels i que han estat serenos, o que han fet del vicepresle, o de director, o del que sigui, i que feien vida de dia a s'hotel, però després anaven a fora vila a llaurar, o cuidar ses ovees, o el que fos,
Això m'ha fascinat, aquesta transició entre viure dos mons dins d'un mateix dia. I a Mallorca això no està ple d'aquestes històries. I tots aquests relats, els que t'acompten, sempre pareix que estan com una mica desubicats en aquest món, perquè no saben si formen part d'un món modern, turístic, ja homogenitzat per la globalització, i a la seva vegada comparteixen aquest món antic, ancestral, que era la Mallorca que durant segles s'ha anat...
realitzant, no?, en el camp, en el poble, etcètera. El personatge, precisament, sí, té una història tràgica, que és una història semi-real, diguem, com moltes llibres que venen de relats que m'han contat, però que potser jo he canviat algun aspecte. I aquesta és una història vertedera, que el Cedelvis Presley també, el director del Vis Presley, que és un pagès que fa de director i que un dia fart de fer de director l'hotel decideix...
Començar a fer les vistes per les leies vespre i passar-se a fer de showman. Això sí que és real, és una història real, també. I fer de sereno, aquesta tràgica que comences, també, que té aquest component real que és trist, però sí, com moltes de les històries que poblen el hotel de Mallorca.
Trobareu moltes més coses en aquest llibre, trobareu com són els anglesos que molts visiten, com canvien de quan arriben a quan surten, els alemans, gent molt diversa, estrangers, estrangers, estrangeres, en un llibre ben recomanable, molt entretengut, molt ben fet, que és Hotel Universal de Joan Llinàs,
que si sou on us voleu acostar, aquest demà dimecres a les 7 de sobre baixa, el presentarà el Soma Café a la plaça de l'Orient 24. Joan, enhorabona per aquestes històries tan conmovedores i tan apassionants. I res, que vagi tot molt bé. Moltíssimes gràcies i gràcies per l'oportunitat i t'agraves molt les teves paraules. Així que fins a propera. Gràcies, Cisco. Que bé, que vagi molt bé. Adéu. Una abraçada. Adéu. Igualment.
Això és la nostra actualitat i us podem comentar que la institució Francesc de Bollamoll ja ha fet públic els noms de les persones guardonades amb les premis que es lliuraran aquest divendres, dia de nou, a l'estudi general Luliar de Palma dins la segona nit de l'edició i de la lectura. Són premis que tots tres tenen referències lulianes. El premi Arts Magna de Foment de la Cultura i la Lectura
que és per Neva Piquert, escriptora i editora de 14, que és una publicació digital de referència en el món dels llibres i de sa cultura. Es premi Miramar, que reconeix els oficis vinculats a sa edició dels llibres. És per Nivola Illà, il·lustradora, amb una trajectòria i en guardons dins el món de sa il·lustració. I es premi Arbre de Ciència,
que està pensat per distingir la innovació o la prescripció i el foment de la lectura, és per la Biblioteca Municipal de Cineu, inaugurada el 1987, que compta amb un nombre ben important de socis i que només el 2024 va organitzar 255 activitats per el foment de la lectura. Premis Arts Magna, Mírem i Arbre de Ciència de l'Institució Francesc de Boll i Amoll, que s'alloraran aquest divanres a l'estudi general l'Urià.
Gràcies.
I una cistella de Nadal van especial, perquè és una cistella de llibres. És una iniciativa que organitza un any més la llibreria Lluna al carrer General Riera 39B de Palma. Teniu temps de participar encara fins dia 5 de gener. El sorteig es farà el dia 7 de gener i per cada 50 euros de compra obteniu una participació. Els llibres que han triat per aquesta cistella són els que els han agradat a ells
Són Explica'm a tot, d'Elisabeth Stroll, Crideu la mort terran, Digueu-m'on va, d'Antònia Vicenç, Els adeus impossibles, de Han Kang, Defensionari, de Llucia Pallissé, Tres dies de junio, d'Anne Tyler, Lo sabes aunque no te lo he dicho, de Candela Sierra, Cosetas, de Benoît Coquille,
La Berta i jo, de Beatriz Alemanya, Caram Quimforat, de Marc Venegas i Anna Maria Ruiz, i són els llibres que integren aquesta cistella de Nadal de Sibiria Lluna. So if you really love me
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé!
5 doles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscul en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que mos patrocina Colònia, caixa d'estalvis de Poyens a colònia.com. Demà dimecres, dia de set, des de les deu del matí fins a les dotze i mitja, teniu un taller organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Música, poesia i ombres, xèspir per a la justícia social. Es farà a l'edifici Guillencifra al campus de la Universitat de les Illes Balears.
Demà dimecres, a les 6 de la baixa, us recordarem la presentació que es durà a terme al casal d'associacions d'immigrants i ONGs, us he vistat a 48 de Palma, que serà del llibre Un passador muy presente de Luis Vidanya.
Demà dimecres, dia de set, a les sis i mitja de sora baixa, envat llibres al Geranis de Palma, presentació del llibre Reig Oscuro. A càrrec de l'autor, Sebastián López Bermejo, que estarà acompanyat pel nostre company d'Ona Mediterrània, Jordi Vidal Reinès. També demà dimecres, a les set de sora baixa, aquí mateix, a Can Alcover, carrer Sant Alonso 24 de Palma,
L'obra cultural balear, guionat Montaner, editor i ser reial d'Acadèmia de Bones Lletres, organitza la presentació de llibres a escriptors suetes del segle XIX i Maria Guidor i la llengua catalana de Margarida Tomàs, amb les intervencions de Damià Pons, Joan Mas i la autora.
Demà dimecres, dia de set, a les set de sota baixa, us recordam que tindran lloc la presentació del llibre Hotel Universal de Joan Llinàs. Això serà el Soma Cafè a la plaça Orient 24 d'Inca.
Demà, perdó, en aquest cas ja seran els dillous. Dillous de 8 a les de 7.45 hores al Santuari de la Sang, plaça de l'Hospital 3 de Palma. Presentació d'un estiu diferent de llucriera publicat per Documenta Baleà.
Intervendran Gabriel Serra, Felip Monà i s'autor. Els dijous de 8 a les 6 de Soda Baixa, a la lliberia Lluna, General Riera 39B de Palma, presentació d'Olimpa de Gouges, amb la presència de s'autora, Julia Sevilla Merino i de Maria Adnan.
Dillous de 8 a les 7 de l'hora baixa, a la Biblioteca de Cort, a la plaça de Cort de Palma, presentació del llibre El astillero de la Calatrava, presentat per Pere Galiana, amb una connexió virtual amb l'autor, en Juan Tous Melià.
Dilluns de vuit, també recordem que a les set de sota baixa, a la Lloberia Quart Caixent, carrer d'en Rubí, número cinc de Palma, els presenten els llibres L'Èsser i el Llamp, de Damià Roger, i Un abisme d'impossibles, d'Eina Coll, publicats per Nova Editorial Moll, guardonats en el certamen Vila de Lloseta, i el qual presentaran els autors, juntament amb Empera Perilló, Nom de Déu. I came off yesterday
I'm so alone in the Dolce Vita. Dimentres de nou, a les 7 de Sora Baixa, al claustre de Sant Domingo d'Inca, presentació i firma de llibres amb la Laura Valle.
Aquest dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, us recordem que arrenca el cicle Locars Universals a sa Biblioteca Llet Josseta i sa primera a intervenir serà Necati Coll. També és dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, a sa Biblioteca de Sons Herbera, presentació del llibre El Melic de l'Univers, publicat per Documenta Baleà a càrrec del seu autor, en Albert Arràs.
El dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, sa lliberia pròpia, plaça de quadrado número 10 de Palma, presentació del llibre Bollera i Mamarratxa, amb sa presència de sa autora Teresa Gispert. També es dissabte, dia 20, a les 12 del migdia, a sa biblioteca pública de Can Sales, a sa plaça de sa porta de Santa Caterina 24 de Palma, poesia a la biblioteca, amb Maria Victoria Secall, acompanyada d'en Pere Joan Martorell.
El dissabte, dia 20, a les 6 de Sona Baixa, en Bat Llibres, els Geranis de Palma celebrarà la seva setena xocolatada amb escriptors i lectors, celebrant també els 50 anys de trajectòria d'aquesta llibreria de Palma, en Bat. A més, hi haurà un record especial pel pintor Alex Jacobson en l'any del seu centenari.
Recorda, Josep Maria Llompar, que això serà dimarts 23 a sa Societat a Calvià a les 7 de Sona Baixa. Víctor Leiva i Glòria Julià els arretran un homenatge en el seu centenari amb el espectacle Ocellada.
Exposicions que se dediquen també a Josep Maria Lompart... en el seu centenari, en guany 2025. L'exposició Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Josep Maria Lompart, paraules de resistència. La podeu visitar a Can Llebert, a Viní Salam, fins al dia 8 de gener. I també a la biblioteca Can Llobera, a Ponyensa, fins al dia 31 de gener. Una altra exposició dedicada a en Josep Maria Lompart. Josep Maria Lompart no evitaràs la nit...
organitzada per la Fundació Mallorca Literària. I aquesta la podeu visitar fins al dia 31 de Llenarc, vinent a la casa Blai Bonet, centre de poesia de Sant Tanyí. Això ha estat la nostra agenda, que ens patrocina Colònia, caixa d'estalvis de pollensa, colònia.com.
Fins demà!
Arribem al final d'aquesta edició d'Es Cotridoni, també arribem al final de l'any Joan Part, aquest 2025, que podem dir que ha estat un èxit. Han fet un munt d'activitats, iniciatives, publicacions, així que havíem de dedicar a en Josep Maria Joan Part aquesta darrera cançó, perquè aquí acaba, a Cotridoni en guany, és Camí Florit, un poema d'en Josep Maria Joan Part, que a més interpreta la nostra estimada Maria del Malbonet,
I bé, això mos tornarem a veure l'any que ve. Mari Oliver mos tornarem a veure l'any que ve. I espero que tingueu tots molt bones festes i molt bon any. Recordeu que en el Francesc Hall i la Berta es fa càrrec de la documentació, que mos trobava aquí a Ona Mediterrània, en el 88.8, és la freqüència molt durada de Mallorca, també a onamediterrania.cat,
Recordeu també que si heu de demanar qualque cosa als Reis d'Orient o a Papà Noel, un llibre és el millor regal que us poden fer. I desitjar-vos això, que tingueu bon vespre, bon Nadal i bones lectures.
La campanata de rabanissa de un queixó. L'aire color de bauma, les cartes passen.
Fogueron i far d'estepar, tu avell d'amor o cosco. Contella anglantina,
Bona nit. Bona nit.
Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar una anúncia Ona a la web onamediterrania.cat. Recorda, onamediterrania.cat. Tu fas Ona.
Fins demà!