On the road to the sadness Feeling empty again On the road to somewhere Maybe there I'll find my place
I don't have many answers If you ask me about the blend Maybe that's all that happens When you just walk through the days And I'm trying to find myself
Fins demà!
Fins demà!
And I'm trying to do my best They say it's easy
Fins demà!
Els camins són plens de passes sense nom. Ningú sap d'on vénen ni allà on van. El mar arrossega un nou vaixell a port. L'horitzó s'acosta, el pots salvar.
Pots passar pel món plorant, pots fer un pas cap endavant, res no és mai i per sempre es pot canviar. Dins del cercle constant, les vides que vindran,
seran el fruit dels dies que se'n van. Gira el cercle constant, el cicle que la mort va renovar. Ara els cors són plens d'estels que escapen,
Sovint l'amor i l'odi són germans. Com un crit recorre el vent les places. L'esperant les volen al seu pas. Pots quedar-te aquí esperant.
Pots seguir també lluitant, sempre els fills dels homes van canviant. Dins del cercle constant, les guides
Seran el fruit dels dies que se'n van. Gira el cercle constant, el cicle que l'amor va renovar.
Pots quedar-te aquí esperant, pots passar pel món plorant, però res no és per sempre, els fills dels homes.
Gira el segle constant, les guides que vindran seran el ruït dels dies que se'n van. Gira el segle constant, el cicle que l'amor.
Dins d'un avió de paper que ve, mar del Nord, Amèrica, més enllà el Marroc, Corib, Garrabat. Dins d'un vaixell de paper que ve el Congo, no un Burundi, més enllà, ciclons de muntes meus, papers mapamundi, adeu.
Adeu, lluna plena. Sempre si ràs o no si ràs la meva estranya.
Mar del Nord, Amèrica. Més enllà, Sud-Àfrica també té ciutats de paper. Dins un vaixell de paper que ve el Congo no vol un dir. Més enllà, l'emont i psiqui volant. Pilotes de rumb i adeu. Adéu, lluna plena. I sempre seràs o no seràs la meva estrella.
I aleu, aleu lluna plena, sempre giràs o no giràs la meva estrella.
Descens els vots en triplics i tira'm queta a mirar, el Maslow. Els pares són germans, tot queda en família, el Maslow. No cal esperar la festa major, el dia a dia aquí és cura, diversió, el Maslow. Oh, el Maslow. La veina de dalt, ben xeringues a encidar, el Maslow.
El Maslow! El Maslow! El Maslow! El Maslow! Jo vull ser rei Ser per collons cap de l'estat
Mai s'he escollit, mai s'he votat, sempre trobat. La moto a l'ampol, puto engegat, tan avorrit, està embutat. Per una calla de llapons, suant infalibilitat, com un calci, com un dictador. Fotre un polver, amb la total seguretat d'aquell xiquet.
per a poder-me defensar el meu discurs. Que ben segur que aplaudiran tan avorrit d'estar envoltant per una calla de llavors.
perquè collons jo mai podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei.
El que em va col·locar un sol sense parlar, res que no sigui l'espanyol i viatjar molt, sigui oficial o per plaer que ja se sap, que Suïssa s'estia molt bé, tan avorrit està voltant.
Si sé que som iguals davant la llet, per què collons jo mai podré ser rei? Podré ser rei, podré ser rei.
S'ho han inforibilitat com un caixi com un dictador. És cert que som iguals davant la llet, perquè collons jo mai podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei.
Fins demà!
D'aix mirai nagra.
Desprirai negre. Estan altres que no em dono. Através d'aquest espirai negre. Estan altres que no em dono. No em dono.
Gràcies.
En el migdia avui, de crit i flama, torrent de sang, incendi de clavells, molt pur absurd, que broden els ocents, si l'aspreven, que desesperes proclama. En el migdia avui, hòrdit i trama, de desocidents, angelòsits rampents,
De zigni, llaurador, mòrbids plagents, d'ànima i cos pel dur, zenit i inflama.
T'estim amor, a vida en pas, a l'aire, de morir-me d'amor. T'estim com si, com si vinclassin els rosers, espina i flaire. Mort d'amor, enamorada de fi, d'una sang de maró, romàs el paire,
Perquè el teu cos esborri el meu camí. Perquè el teu cos esborri el meu camí.
T'estim, amor, a vida en pes, a l'aire, de morir-me de mort. T'estim com si, com si vin clàssim, i els robes, espina i flaire. Amor, amor, enamorada, fi, una santa meró. Romàs el paire,
perquè el teu pas esborri el meu camí. Perquè el teu pas esborri el meu camí.
Mira des de la finestra, fora plou. No hi ha risc que ja s'apanyi mentre ell baixa. A dins de la seva casa no et sent renou. Tal vegada la distància fa patir molt.
Ja no s'escolta de fa molt temps. S'ha perdut per les verdisses que dur un mal vent. L'otxa dita, la mirada que els dà de bo. O cercant dins la mar pla.
On sap el que empecerà demà? I qui decidirà que el cel no s'ha acabat? I qui on sap si el voltens tornarà? Donar color a l'altre del seu mirall.
La gerra d'aigofra de Déu deu necessitar, per netejar-se'n la cara just al despertar. Si ha passat tota la nit a fora el cos, de des d'aquell desig ja se'ls està abraçat.
Fent molt menys la nou encara que el seu al·lenà. I ha caure aquí en mosques el teatre des del botecó. Veient el de més com juguen amb la il·lusió. Aquí al salt.
que el cel no s'ha acabat. D'aquí on sap si el potens tornarà a donar color a lo trist el seu miral. D'aquí on sap el que passarà demà?
que el cel no sà que valga. I qui ho sap si el monte estorrerà?
i vaig les quatre barres, coneixant amb el vent. Vella bandera, el que mos governa, amb les torres roges al cel. Ni tres cents anys, ni arrollants imperis, molts han fet baixestar. No hi ha retorn i ara renaix la fèlix, Espanya Clàudica.
Cridarem, seguiran lluitant, amb nostres ulls i el pot del combat, vine amb mi i dóna'm sa mà, es creure'm un nen.
L'imperi s'ha estingit. Des de la base hem reescrit la història. Govern de l'oprimer. Cridarem, s'alliran lluitant.
Amb dos l'oja, fot el combat, vine amb mi. I dóna'm sa mà, es creurà amb un nou demà.
Cridarem, seguirem lluitant, els nostres ulls i el fot del combat. Vine amb mi i dóna'm la mà, escriurem un nou demà. Cridarem, seguirem lluitant, els nostres ulls i el fot del combat. Vine amb mi i dóna'm la mà, escriurem un nou demà.
La sort s'amagava dins d'un vell record, que el temps es totjava jugant amb el sol. La lluna ens cridava d'amagat del món. Són tantes vegades de fugir de joc.
No queden rialles al somni que vols. Ja som hostiades esperant un brot. De mirades tendres i nits de colors. De cors que pateguen cercant els racons.
Fondres de l'aire que respira en tot dos. La sort que cercava va arribar rient, rient. Mirant-me la cara, jugant amb el vent.
La sort que cercava va trobar-me a mi. Perdut caminava sense fer camí. Camí que mirava sense veure res. La boira tapava el seu viure fresc.
La sort que cercava em va despertar. I els dies que escric ja els puc somiar. La sort que em tocava em va regalar. Distants i paraules que no puc tornar.
És meva i m'agrada, no la puc triar. La sent que em demana quan tornaràs. Per fondre-t'hi l'aigua que ha dibuixat la mà.
Fins demà!
Formacions de posidònia en escaragol. Nouvellositat dispersa, encara està tot sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt les altes, poden veure's por. M'ho fas vent avui. I la mà fins a Cabrera és com a un farès que vull. D'aigua, blava i sabonera i pega, porta el cel, s'esones per d'avui.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Miris a on miris una plaga d'estrangers. Fan cara mullets de pedra i et se lleven s'estrès. Han pegat l'entrada, som animalecs d'un zoo. Si t'hagués una metralladora per dir-ho, m'ho fas bé d'avui. I la mà fins a Cabrera és com el monferès que vull. Ai, volar-li segoners.
per damunt de xinebrons. Ses partícules a l'obra és com que estiguen d'erosions. Bufes vent avui. I la mà fins a caureres com el Mont Ferresc avui. Taiguen l'avi sa monera i peguen fort pel cel ses ones per damunt de xinebrons. Ses partícules a l'obra és com que estiguen d'erosions. Bufes vent avui.
Formacions de posidònia en escaragol. Nuvolositat dispersa, cara tapa't sol. Música de dins la panxa, avui som amb tu. Treballant damunt les algues poden veure's punt.
A cavall de dos llocs, despullat vers el món, esquivant decisions, somiant que perdo avions. No tingués mapa res, tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà pet me n'he d'anar. Em sap greu de debò.
Però faig tard a no sé on, tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps.
No tinc temps per pensar que no tinc. No tinc temps per pensar que no tinc.
de dos llocs, despullat, perdo el món, esquivant, decisions, somiant, que perdo avions, no tingués, ma per res, no, tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.
No tinc temps per pensar que no tinc temps
No tinc temps per pensar que no tinc. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar.
Fins demà!
Música Música
La justicia i la...
als països catalans que en voler fer la raó.
Quants mapes t'han servit per trobar-te? Digue'm si algú mai t'hauria d'on buscar-te. I una barca no navega sense tripulats.
I tu no esculls el vent que trobaràs. Cada milla que passa és foc a la brasa que ens farà créixer. Cada somni que es trenca és un altre promès.
On comença la vida? Digue'm, digue'm, digue'm el que em vas bé. Quan no paràvem de reure, remen, remen, remen, fins renfener. On comença la vida? Digue'm, digue'm.
Vesies al desert, amb una barca sense rems, al costat en tens amers, si és que molts companyia l'horitzó que ve.
El que passa és foc a la brasa que ens para créixer. Cada somni que es trenca és una altra promesa que viure per sempre. Rema, rema, rema fins l'infini. On comença la vida, diguem, diguem.
per començar la vida digam, digam
Els grans pins vora el camí,
Alcen llurs, ombri vols frons. El vent que no vol dormir els omple el cor de cançons. Camp i camp es veça al mig una campana vespral. Vola l'impossible ens cal i no que mori el desig.
S'ha despertat tot l'amor sota la volta d'estals. Déu no es mostra el nostre enyor en el seu món sense vals. S'escolta com el tepig d'una bellesa immortal. Vola l'impossible ens cal.
i no que mori el desig. Vol a l'impossible ens cal, i no que mori el desig. Ei!
Fins demà!
Una altra peça, que encaixem dins el procés d'un capdés, quan la triomfant ens salvarà. La translació cobra vida, com sempre ni un pas enrere, la balota als anticossos avançant. Cap d'ells és imprescindible, però altrament tots necessaris, l'individualisme queda retornat.
La identitat col·lectiva és qui guareix la ferida, sense esperar medicines del més enllà. I els paràsits planten cara, perquè és l'última vegada que la sang ensuclaran amb la total impunitat. Imminent és la resposta de l'exhaustiu diagnòstic.
Amb la explotació no és possible la simbiosés. Totes polítiques que no fan nosaltres serà fet contra nosaltres. Totes polítiques que no fan nosaltres
La Translació, pobra vida, com sempre ni un pas enrere, la balota als anticossos avançant.
Tenen ser imprescindibles, però altraments no és necessaris. L'individualisme queda reconat.
La identitat col·lectiva és qui guareix la ferida, sense esperar a medicines del més enllà. I els paràsits blanquen cara, perquè és l'última vegada que la sang enxuclaran amb la total impunitat. Imminent és la resposta de l'exhaustiu diagnòstic.
Amb l'explotació no és possible la simbiose. Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Nosaltres! Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Fins demà! Fins demà!
La bogeria s'espera mentre l'histerisme col·lectiu, de monarxeres peniculars. Dos hores són convidades a remullar-se en el vol, mentre les parets són afusellats. Reflexes dels ultracolors, reflexes dels ultracolors.
És la nit dels treballs de vidre, d'ulls del dimmadur i diàlegs tríviats. És l'hora dels llavis de goma, dels petons aixuts i frívoles sospites. Són passions fràgils,
Són passions fràgils, i els noms de nous amants els devenen tan passió en una orgia imperfecta. I els donen a desitjos d'espuma fins que una melodia els fa fora. Són causes perdudes,
Romba del nord, romba ja en va per l'aire, vens al teu carrer. Guardo la teva gràcia en un cot de vidre, per sentir el sabor dels teus llavis d'estar ben lluny. M'he endut l'aroma d'estiu dins, som tot, però ara he...
Una flor, la sal de la mar, la teva olor. Som a mitjans d'abril i encara neva. Un hivern intens que em trenca el cor. Obre els tresors que porto en la maleta.
Escoltes Ona Mediterrani.