Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ei, bona tarda, què passa família? Fa fred o què? Benvinguts a Des dels Marges, l'únic programa on no tenim molt pressupost, però tenim a tope de criteri. Avui una mica de celebració de la vida, l'hem titulat Com a nins. Fa fred, venen núvols, nevarà, avui estic aquí sol, avui no tinc entrevistada, n'he entrevistat, espero poca xerrameca i molta música, música negra, soul, rigui, escà i una mica de punk.
Avui us porto una selecció de cançons que són com la vida mateixa, barrejades, irreverents, alegres, un batibull d'emocions impossible de qualificar per ballar com a nens petits. Cançons que celebren, que encara respires, que encara balles, que no tenen fot fora de la feina i no t'han fet fora de casa teva. It's time, it's time.
Vinga, doncs deixo amb una miqueta de so enllaunat dels brincos, una mica de so de quatre pistes. Quatre pistes que significa els quatre canals amb els que gravaven per separat, música, veus, cors i percussió i cordes, i com sonava, eh? Quatre pistes.
Bona nit.
Molt bé, doncs després dels Brincos, amb una història bastant peculiar, el típic grup One Hit Wonder, van tenir aquesta cançó i després es van desmoronar, grup d'aquí, de la península, bé, estem a Mallorca, però grup de la península, que va tenir molt èxit a Guateques, a festes, i amb un èxit internacional, però només una cançó. I continuem, marxem a València. Ara ve una cançó que si te la pots
Ai, xildos de cramsa que l'afre està bol, el nou sol de nata i bones de brot, oliment o fustes i en l'aví de un bol, per aquesta festa austria, aix la de fons. El ram de multa, places i carrers, i a bastiu de piules, xavals i xingues, i aix la de l'agona, amb mi mòscate, que no hi equiparem.
que peguen un saxó, els peixos en l'aigua i els no molts al sol. I si no l'empar, que el nostre senyor tallarem per volar a fer-hi-teu el món. Si no l'empar, que el nostre senyor tallarem per volar-hi-teu el món. Si no l'empar, que el nostre senyor tallarem per volar-hi-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu
El cant dels Maulets és un himne que recull la història dels joves valencians que al segle XVII van resistir contra l'opressió i els abusos de poder. Els Maulets eren rebels, però també eren poble, pagesia, gent corrent que lluitava per la terra, la llengua i la dignitat.
I va, fem una volta de 180 graus, canviem totalment, us presentaré aquesta cançó que per a tots aquells que fan kung fu emocional a l'oficina, que estem cansats, que ens movem dins la convulsa vida d'aquests temps, us portem fins a Gran Bretanya dels anys 80. Oh, oh, oh, oh!
Everybody was kung fu fighting Those kids were fast as lightning In fact it was a little bit frightening But they fought with expert time
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Make sure you have experts.
Molt bé, doncs després de moure'ns a l'Uroslim, a aquest Kung Fu Fighting, explicó una mica en Cal Douglas, nascut a Kingston, Jamaica, però britànic d'adopció, amb el seu hit publicat el 1974. Va ser un fenomen mundial a l'època, que va estar recuperat, doncs, crec que ara als 2000, amb la pel·lícula Ciutat de Dios, que forma part de la seva banda sonora,
I més aviat, fa cinc anys, que en Steve McQueen va fer tota una sèrie que podeu trobar a Filming i altres plataformes, que es diu Small Acts, on en un capítol en concret hem d'explicar, durant un altre capítol, com és tota una blues party festes que els joves afrodescendents de Gran Bretanya dels 80 preparaven a les cases i on disfrutaven, suaven, ballaven, bevien...
lligaven i recomano moltíssim tota la sèrie, que són cinc capítols, i especialment aquest del House Party. I continuem amb una coseta també semblant aquesta que hem posat, parlant d'històries. Ara ve un jamaicà explicant la vida d'un tio dur com una pedra, un rodeboi que no té por. Qui serà?
Bona nit!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Dem wild, one pot of chocolate tea, and all the fry fish they caught in the sea. They also got six quarts of rum, saying that they waiting for the Nai Nai to come. The last time I heard them say, that this man was dead.
Dem biten black eyes and dem lay it all upon his head. Now the procession leads to the cemetery. Dem man allahou, don't you bury me. You pick him up, you lick him, don him bounce right back. What a hard man for dead.
Bona nit!
Dem oil, one pot of chocolate tea, and all the fry fish they caught in the sea. They also got six quarts of rum, saying that they waiting for the night to come. The last time I heard them say that this man was dead,
them biting black eyes and them lay it all upon his head you should see them going to the cemetery the whole man holler out don't you bury me them drop the box and run what a whole lot of fun what a hard man for dead
Fins demà!
Doncs efectivament era Prince Buster, humor negre, ritme, fi, història, viva. Aquest tema és por teatre jamaica, qualsevol que presumeixi de saber què és l'esca i no conegui Prince Buster, fora del local. La cançó ha sonat a mil festes jamaicanes, sound systems i pel·lícules que volen capturar aquesta energia de carrer. És un ratat perfecte del món de Prince Buster al Kingston dels anys 60.
I continuem. Continuem amb una ova que et cantava tan amunt que els gossos li contestaven. Ens posem una mica més comercials, una mica més noyos si voleu, una mica més elegants i més fins. Ens preguntem, el vostre amor us puja ben amunt?
So keep it up, quench my desire, and I'll be at your side forevermore. You know your love keeps on lifting me higher, higher, higher. I said your love keeps on lifting me higher.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
Gràcies! Gràcies!
Doncs ja veus, Jackie Wilson ens pujava ben amunt, ens feia pujar tocant gairebé el cel amb aquest Your Loves is lifting me. Increïble, eh? Qui no li agrada aquesta música? Jackie Wilson, el noi elegant del show dels 70, va ser molt important perquè va representar una barreja perfecta entre tècnica vocal, romanticisme i un directe espectacular amb aquest...
i aquesta força que té aquesta cançó Higher and Higher, literalment ho sents. És per enamorats, desenamorats, pels nens i per les nenes que volem celebrar la vida. I continuem, venim una miqueta més a prop amb una persona que ha marcat l'adolescència i la joventut de molts de nosaltres, ha portat tot tipus de diferents estils musicals i ens els ha...
canviat, li ha donat la volta, li ha donat el seu estil, ens movem a Euskal Herria, segurament ja sabeu de qui parlo, quan us parlo d'Euskal Herria i algú de la meva generació, doncs va, Fermín Mogruza, però té tantes cançons, us porto una que parla de l'antiracisme, antifeixisme i com la mescla cultural i combativa, és l'única forma de guanyar a l'enemic, us sona?
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit!
Fins demà!
Xe no po' mirar en contra, uuuhuuhu, colore gustiraz, batxu que ligar en contra. Albrez de colore, x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x-x
A naga hi ha repart que ten a tu cor i tiu, a l'esca a tu, a l'esca a tu, a lingua manet i el paix mael, que t'acupado el corribut gustiak, en miseria, erasotu, corru, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, uu, u
Doloregustia, balcuceria de compra. Doloregustia, balcuceria de compra. Doloregustia, fascismo de compra. Doloregustia, xenofobia de compra. Doloregustia, balcuceria de compra.
Molt bé, Fermín Mogorosa sempre combina la música amb un missatge molt clar. La idea de mantenir la cultura viva, les llengües vives, els brinques comunitaris vius i fins i tot quan el món sembla dissenyat per uniformar-ho tot, ens diu no deixarem que ens apaguin els colors vius.
I continuem, tornem a Jamaica, una cançó amb el ritme suau, ritme tranquil, la melodia és enganxosa com una pagalida. Quina cançó serà aquesta? Parla d'una noia, l'hem versionada molts grups d'esca, més moderns com els Batmaners, i l'hem sentit a mil festes i concerts. Deixa'm que et parli de...
Make me tell you about Sally Brown Sally Brown is a girl in town She don't mess around She don't mess around Make me tell you about Sally Brown
Sally Brown is a girl in town Sally Brown is a girl in town She don't mess around She don't mess around Sally Brown is a sexy chick But if you mess around with Sally She hits you with a cuckoo maca stick
Gràcies.
Chibugi, Chibugi, Chibugi down the alley Make me tell you about Sally Brown Sally Brown is a girl in town Sally Brown is a girl in town
Salli Brown is a slick chick, but if you mess around with Sally, she hits you with a cuckoo maca stick. Cuckoo cuckoo cuckoo maca stick hits you with a cuckoo maca stick. Cuckoo cuckoo cuckoo maca stick hits you with a cuckoo maca stick. Salli Brown, what is Galentown? Hit, hit, hit, hit.
Sally Brown, while it's young tall Sally Brown
Fins demà!
Fins demà!
Superanimats a l'equador del programa amb el Laurel Aitken, que té un disco sencer en castellà, amb versiones de les seves cançons, superrecomanable. Aquesta cançó Sally Brown, de Laurel Aitken, que era un artista que desprenia carisma sense esforç a Europa i en especial a Anglaterra. El van tractar com un rei de la música caribenya a tots els esquins i la gent que li agrada la música escà als anys 80 a Anglaterra.
I grups de la segona onada de l'ESCA, del Xutón, el van anomenar el padrí de l'ESCA. És una música amb sal, sol i carrer música que ve d'un món on les històries no s'escriuen, es veuen, es ballen i es recorden. Això era l'Aulel Aiken en Estatpur, el mestre que convertia la vida quotidiana en ritme i somriure. I ara anem una miqueta...
a la part més fosca d'aquesta època, de l'Angleterra dels anys 80, fosca entre cometes, la part més de la música més punk, més de carrer, i us vull posar una cançó, que quina és l'expressió que entre síl·labes repetides pot convertir qualsevol concert en un clam col·lectiu? Cap reparts, botes, tirants, pantalons texans ajustats? Si no ho tens clar, ho sabràs de seguida, perquè comença ja.
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit!
Molt bé, aquest grup de música punk es deien, i es diuen perquè encara estan tocant amb aquestes reedicions de grups que es fan ara, que tornan després de molts anys, els Cogni Regex. El nom reflecteix perfectament el seu caràcter i origen. Cogni fa referència a la gent del East End de Londres, sovint la working class més dura i més autèntica, i Regex, que vol dir...
Rebutjats, per tant, rebutjats del propi East End. O sigui, els rebutjats dels rebutjats era una manera de dir som d'on som, no ens volem disfressar i si no t'agrada, tant se val. Actitud Oi, actitud Punk a l'Anglaterra dels anys 80. I canviem del tot.
Després d'aquesta cançó tan punk, tan cridanera, tan de crits i tan de concert a tope, ens anem a una cosa molt més sofisticada. El tema que ve ara és com obrir una finestra a la infantesa. És una cançó de Nadal amb un gruf elegant, impossible de treure't del carp.
una sola línia de baix i ja saps que ve d'una festa funk amb classe, signada per un geni que va canviar la música soul per sempre.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Això era la gran Stevie Wonder amb I Wish. Aquesta cançó té una versió d'un grup català que es diu Gramophone All Stars, que toquen de vegades amb la Judith Nederman. Els Gramophone Stars és una banda que fusiona soul, jazz, ska i música negra amb una elegància espectacular. Amb la veu de la Judith Nederman aquesta cançó agafa textura càlida, mediterrània, vibrant...
i lluminosa i continuem, canviem d'estil també 180 graus i ens en tornem una miqueta al macarrisme dels 80 però ara la part a Catalunya, d'acord? Tornem a casa amb aquest clàssic skin dels 80 i un altre grup
que en les seves tornades han omplert les sales de tot Catalunya amb concerts i és normal, 20.000 persones a la sala d'Apolo quan van tornar i a altres llocs també sempre ple. En aquesta cançó, que tothom coneixerà, s'abracen a la roca com paparras, se'n van de festa a escalar i a tripar a Calamontse Montserrat, la meva enyoradíssima Montserrat, un petó per la moreneta i endavant.
For our friends, free climbers. Freedom Mountain to the Montserrat, a Cala Montser, vengen tripies olivetes i viva bo.
Alguna ticlemmer.
Montserrat està de festa i els zonàtics ja han arribat. Avui és festa, cada Montse, els exploits els estan esperant. S'han menjat una oliveta i a la roca se n'ha encigalat. Com ballar no pugis Montserrat, que de cop podries tornar. Aquí hi ha bona gent, aquí hi ha bon ambient. No puc un ballar, aquí hi ha més barres. Aquí hi ha bona gent, aquí hi ha bon ambient. No puc un ballar.
Un senat està de festa, els esploites ja han arribat. Avui és festa que la pot ser, els jonàstics els estan esperant.
Aquí hi ha bona gent, aquí hi ha bon ambient, repito un ball d'aquí, no hi costa res. Aquí hi ha bona gent, aquí hi ha bon ambient, repito un ball d'aquí, no hi costa res. Hello! Fritz Ritz Lemberg.
Fins demà!
Un serrat, hasta la pesta, veis una mitjana li va, qui estrestat a la porcè, els desplaudiments estan esperant.
Bé! Bé, thank you!
Molt bé, doncs era Es Català amb la cançó Llunàtics al concert a Itàlia, a Pàdova, on si teniu l'oportunitat del concert és brutal. Van gravar tot el concert i és un disc. No s'entén pràcticament res del que diu el cantant quan parla, quan canta encara i a mesura que avança el concert va arrossegant el Quique la veu cada vegada més però no deixa mai de tenir el carisma
que va tenir i que té ara en aquest retorn que fa un parell d'anys d'on vam fer. I continuem amb cantants carismàtics, nens prodigi. Us porto una cançó impossible d'escoltar quiet. Una pista que té un ritme que t'atrapa un moviment que t'entra al cos i té la culpa que no puguis parar de moure. No és ni el germà, ni el veí, ni el gat. Qui és?
Fins demà!
Don't blame it on the sunshine, don't blame it on the moonlight, don't blame it on the good times, blame it on the boogie. Don't blame it on the sunshine, don't blame it on the moonlight, don't blame it on the good times, blame it on the boogie. That nasty boogie fucks me, but somebody has drug me, spellbound running against me.
Fins demà!
Fins demà!
Don't blame it on the sunshine. Don't blame it on the moonlight. Don't blame it on good times. Don't blame it on the boogie. Don't blame it on the moonlight.
Fins demà!
Va, continuem. Qui era aquest? En Michael Jackson, a la seva època de Jackson 5, amb la seva cançó Blame Into The Boogie, la culpa del boogie, eh? El boogie, el groove, el move, el que tu li vulguis dir, vale? Missatge, una invitació desconnectada a tot...
Ballar fins que el cos digui prou. I continuem amb tro de trompetes, canten el dolor, però quin dolor més alegre, de quin dolor deuen parlar. Aquests de la música balcan, mare meva, quin ritme tenen. I això és un temazo que feia aixecar els morts, a ballar com bojos, fotuts d'amor, però sense aturar, de ballar.
Que dolor, que dolor, ya no volverás a mi Que dolor, que dolor, porque te fuiste de mi Que dolor, que dolor, ya no volverás a mi Y si te he promesado, no compré ninguna Te fuiste de casa, sin razón ninguna Y si te he promesado, no compré ninguna Te fuiste de casa, sin razón ninguna
Ya no vivo sin ti, ¿cuándo volverás a mí? Ya no vivo sin ti, no viva lejos de mí. Ya no vivo sin ti, ¿cuándo volverás a mí? Y si te provesa, no verte ninguna, te fuiste de casa sin razón ninguna. Y si te provesa, no cumple ninguna, te fuiste de casa sin razón ninguna.
Fins demà!
Gràcies.
Doncs aquests eren Fanfaret Xiocàrlia amb Calume, amb aquest temazo, que dolor, i tornem, anem, venim, tornem, tornem cap a casa, cap a Catalunya, amb el soroll dels pardalets, vaig ràpid, que si no, no em dóna temps de ficar totes les cançons, jo crec que sí que entren totes, amb aquests pardalets, us deixo.
abans de que peti el món. Enfumaré uns quants pètals, contemplaré com la terra la destrueixen uns quants, són botigues i el que vol.
No, no, no.
I abans que peti el món ens morirem cancerígens, veurem pluja radiactiva i agafarem cagalera i ens morirem mirant.
Doncs aquí teníem Doctor Calipso amb la seva cançó Pardalets. Com em recorda això la meva enyorada Catalunya? Estic superbé aquí a Sarroqueta, però cançó mítica de Doctor Calipso. I acabarem, d'acord? Us presento aquesta cançó, l'última, és un tresor recuperat de València. En Pep Botifarra la va aprendre de la tia Milieta.
una dona de poble que encara la recordava quan ja quasi ningú la cantava. És una versió d'una mica més animada, és boníssima, amb Pep Botifarra, amb Obrim Pas, i us deixo fins al proper des del Marges. Molts petons, abraçades, mimitos, i abraceu-vos molt, manteta, llarg de foc, i a passar aquests dies de fred. Un petó per tots.
Mira si es corre guterrer,