Sigo lo que quiero, quiero, sin abrir la boca. Allas, hi som. Vinga. Us poso un moment la referència de tempo. Aturam. Diu gravant i començaràs, d'acord?
Gravant...
Folk Souvenir és un collage de persones, de músiques, de samplers, de gravacions que durant 4-5 anys jo he anat arreplegant d'aquí i d'allà, d'en Alain Lomag, de la meva padrina, de l'arxiu de Tremodança també. I jo crec que Folk Souvenir és un projecte que mos connecta amb qualque cosa molt profunda, que fa ressonar la nostra memòria col·lectiva.
Les ganes que vaig tenir de fotre'm a ballar amb tota la penya, sense tenir ni idea del que estava fent. Si voleu, podeu repetir-ho per a mi, perquè jo millor se sentirà millor. Com vols jo, sou els llibres.
Parteix de lo més pur i lo més primitiu de la música, no? És com el cant popular sense cap mena d'artifici ni de tècniques de fora. Tot ha preparat estall I quan pensen sols allà
Va ser el primer concert abans d'entrar a l'estudi que vàrem fer, tots junts, i va ser brutal, va ser brutal, no ho sé explicar, però allà va ressonar tot.
Per mi els dies passats a Mallorca van ser alguna cosa molt especial, perquè jo personalment mai he tingut cap contacte amb la cançó tradicional, i el fet de poder fer assajos oberts amb cantants que realment coneixen el folclore d'allà, veure'ls interpretar en directe que avui jo no havia vist mai,
Em va fer replantejar-me moltes coses meves i del propi projecte, com afrontar la música i com afrontar aquest repertori.
Ens trobem allà, fem el que ens surt més fàcil a cadascú i resulta que el resultat té una certa complexitat i una bellesa dins d'aquesta complexitat perquè simplement no és imposada, no és el propòsit. Cada vegada que ens trobem i toquem i la música que ens sorgeix és com un petit regal, és com un souvenir.
No estic tan enamorada i que no em puga divertir, que no em puga divertir. L'amor no em fa dany a mi, l'amor no em fa dany a mi, perquè hi sé d'una passada, perquè hi sé d'una passada.
Tira-li cosetes, anes davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Tira-li cosetes, anes davantal. Tira-li cosetes, no els hi tiris fortes, que li faràs mal. Per ballar escopeu, jo ningú tenc por i et sol.
Per ballar escopeo, jo ningú té por, i en so de pasteres és millor so. Crec que no és música tradicional perquè no té voluntat de deixar-ho del com està i de recuperar-ho del com és. I tampoc és contemporani perquè jo crec que realment vol aferrar-se a això, però portar-ho avui en dia i projectar-ho cap al futur. D'aquesta casta de peix,
És la nostra matèria primera, i no és una matèria morta, és una matèria viva. Nosaltres no ho recuperam, sinó que ho utilitzam per recuperar-nos a nosaltres mateixos.
I vaig fillar els dintets i la senyora Volpallona s'ho va anar a Barcelona. Va guanyar un bon salari. Salari a Valdir, Màri i Màri i Valditorrents. I no passes a Valdir, i no passa a Valdir, i no passa a Valdir, i no passa a Valdir, i no passa a Valdir, i no passa a Valdir, i no passa a Valdir.
Quiero sangria, dame María, ron, Coca-Cola y limón.
Que ja no te'n recordaves? Va, no em vinguis ensorrades, no m'expliquis cuentos xilos que fa temps que ens esperaves Som uns perros, ja t'ho dic, no hi ha perros, mea culpa Espero que t'agradi aquesta merda com disculpa I si no, que et follin, escriu unes memòries Tu amb el teu valentens i jo amb les meves històries, amics de les arts Que què tenim? Un panorama musical que fa pena, no és cap sorpresa I a sobre ens pregunten que d'on venim? Venim del rock and roll, no de la geni de Castefa Qui serà el fill de puta? Eh, eh, eh
L'edat parat, mires l'art del rap, jo content cantant tu boca a petat, no és cosa d'edat, senti el buc i el plat, que és el que ha passat, un altre escaig.
Hem tornat a l'Odissea de ballar sempre amb la fea i no teniu ni puta idea de les neus d'artre platea. Miro a la teràpia, pròvia d'un pic a la nàpia, espia el crític i pilla però sort que estic sort com una tàpia. No et cosiria, t'arrencaria tots els botons de la camisa de puntetes amb habilitat precisa, sense avisa, la premissa de qui avisa, no es traï dova missa, casa meva és casa teva, com la del Sisa. Un cigarro per un porro, sóc un burro fet de ferro que tira del cadro amb aquest morro, el campion. Un gamberro que posa en fila paraules i la goza, es te lo flipes i al final de la frase dius que cabró.
Fins demà!
És perdut la sabata, un tir per la culata, t'aprèta la corbata, se'n va la candidata, sec a la butaca, miro a la butxaca, whisky a la petaca, que estic de ressaca. I a tu què t'importa si llegeixo a Hemingway? A mi me la sudà, si et himen mal o et himen guai. Mai quan me la passen a l'espai, estic en Orsay, et trec la vaselina i l'eslai passa d'esmai. E-L-P-U-T-U-N-O-T-A, t'ho repeteixo per si no t'han quedat clar. Diran el que vulguin, però tinc preparat un pla, apren a escoltar abans de parlar.
Un trage d'or és una moda, assaig i error, atzar i amor. Com saps qui ets si no et proves? La nova moralitat no accepta vores imperfectes. O de la dualitat, canodes que no connecten. Drogues sintètiques s'etiqueten com un nècter per la seva creença. L'amor a la natura no xoca la ciència. Qui és el ramat, el gos d'atur, el llop i la pastura, el tros de ruga que mòr si en vellé no és una opció per l'autoajuda.
Si no es mitifica i s'erotitza sota un gust de bura, no és plat de bon gust quan el rusc s'escura. I la fauna que hi havia allà on hi ha ara un trauma és una via per nodrir la vida que un dia omplirà una aula. La mort és la vida i l'eternitat un somni. Els claus de la mentira donen vida als relats que els adormin arrelats com l'ordi. Els alats i els ovnis elevats als agapornis que estan cantant malgrat els afalacs no els tornin.
Tots volen volar amb rodes, volar amb roba, fer sonar la rola a totes hores, però l'ego no vol morir a soles. Llibertat, llibertat, qui no ha dissertat sobre el desig de desertar creient ser llibertat enmig del bestiar? Qui, eh? Digue'ls-ho, vine.
Si ho penso bé, no t'ho sabria pas dir Lucas. Tots contradim el llinc, fem digging amb el destí, tu ho saps. Qui desenfunda paraules like 45 enmig de Fulton Street. Acaba jugant-se la vida jove B.I.G. Quan els coloms ofeguen els dreams. Jo m'aurico amb l'arts, apreto mulars, matant-se del xai on this black cream. Em diu en Vinny, tu ets the illest kid. Obro la boca i se't esfonso el beat, sempre speaks true shit.
Així de clai com raja, si surts del niu veuràs la fauna. Em passo el dia a la P7 i a naules. Estic distret obrint les gàbies, adolescents cridant el pib a Espanya, enamorats d'una sutil pantalla. I el rostre que existeix a l'altra banda no és res més que aquell batec d'un monstre que porta dins una moral que espanta. T'estan analitzant les cartes, escolten paraules, utilitzen les veus que senten per publicitar-te.
No em donis la turra i explica-li a un altre que no hagi vist la ment d'aquell xaval en narsenes ni fan la bossa amb cola. Tanta repressió verbal em cansa. Escupo merda doble gota des de curta infància.
que no hi té res a veure. Lluita de fin, vols que no dubtes ni es posar. No està un poc i ja veu poc, sense que abastades. Fots com en saps per aules, segons conge ritmar.
Ja morim la terra, en sols amb una lleca un poble no pots respirar. Si no estimes la terra, no es pot fer respectar. Ara és la terra morta, ara totes en van. Ara totes en van. Ara totes en van. Ara totes en van. Ara totes en van. Ara totes en van. Hi ha molts llocs dels que reneguen de sa mare,
Ja no em vull sense parlar. Si els que vengueren de la faré mos crepixen. Si de sobte'n diu pop, estan ben arreglats. I mentre tant els dones ja morim de merda.
Chirostim a la terra, a la terra sota, a la terra sota, a la terra sota, a la terra sota.
Fins demà!
Ara sós terres mortes, ara totes a mudar.
La gent t'amira, esperes una senyal. Molts hem estimat tant com animals, molt sexual això es demana.
Fins demà!
Ser ben cert que tot s'arreglarà. No us hem despedit tant i hem fet plans. No vull canviar calla.
Fins demà!
Gràcies.
Cada dia baixa el port. Diu a casa que està bé, però s'ha fet gran i ja no pot. S'ha fet gran i ja no pot. Els seus fills li diran, quan mirin enrere, que ell no hi era.
I li recordaran tot el que els queda, ja res els queda. Un dia a vora el mar, tot és silenci al seu portat.
Sent un peç saltant a prop Potser en el fons no està tan sol En el fons no està tan sol Els seus fills li diran
Fins demà! Fins demà!
Esos fills li diran, quan mirin enrere, que ell no hi era.
Tothom que els queda, ja res els queda. Els seus fills li diran quan vinguin enrere que ell no hi era. Qui li recordarà? Tothom que els queda, ja res els queda.
Ara es busquem aixeu amb tu dins els teus tel·lens, estiguen ser-te'n corrent.
No s'hiro, m'agressa, s'hiro,
Femina'tes, quan són, petita'tes, quan, flora'tes, a din, a din.
Deixem-me una tanta bomba, deixem-me una de mi, tot el plan de florentes. Totes estan blanques, totes estan blanques, totes estan blanques, totes estan blanques, perquè totes són parmaietes. A un sol, com un bon prop de casa, sem ver. Sol de un cap, com un bon d'auna escada, i els negres maten. I a un cor, a la cama, a un cap, a un sensore, a un cap.
La joaneta passava tot el dia per fer-li mirar-nos-hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi-n'hi
Fins demà!
De joaneta, pobra de joaneta, d'un monaco i més poquetes. Perquè la mort de la mort, de quan dormava les tardides, s'espatalletes. No buscés multar just a l'avore. Em quedan esclamades a les terres, esclamades i picades. Però no passa el bé, perquè tot de joanets.
Ja! També no sé Ja!
Gràcies.
I en els barris i a dalt, i en els barris i a dalt, han agafat agulles del bolet, han agafat agulles del bolet. Tenia una amagada una mergida, em pleava un teléfono a dir-te així.
Gràcies.
Vol t'ample de pàglomes, Vol t'ample de pàglomes, I a mi de rau els gallets l'esperant, I a mi de rau els gallets l'esperant.
Se n'erigui la i els haixis. Se n'erigui la i els haixis. M'han deixat i jo quemar el país. M'han deixat i jo quemar el país. I els haixis.
Yes, ha, sí.
T'has aixecat del llit. Tot és fosc. Estàs descalça a la saleta de casa teva. Què hi passa, allà? Fa fred. S'enfada. Qui s'enfada? La teva mare? Ell. Eh, eh. Mira, eh.
un cop més. Mira com canvien els estels d'allò que jo moc els vels, ballo entre el memú com el vent, no. Segurament que l'espint no es compra, i sols fren el sol, acaben sent sols un ombra, guanyo un nombre, això que jo només en sóc un, i tots vosaltres m'arriveu ni el batuntuns.
Agafo pedres i les llanço mig del riu a meu plaix inundar on viviu, digues on va. La gent ara es pregunta qui és aquest, elegant, com per grans en barret, digues un, dos, roca, queda't amb el nom per saber que estàs entrant al meu món. En un segon pots fabular il·lusions en una gerra, però dos segons després s'acaben estampant al terra.
fill de perra de les frases com avions en aquests moments bombardejar les vostres posicions digueu-vos els sillons comença la ignició ara pots donar-li les petons a la teva mare encara ara pots tornar a l'habitació i tancar amb el dos si és que no tens por a la foscor molts t'entretenen aquí fa brotar el sement de cada paraula quan el seu cervell l'extrem us porto però no sé cap on anem
Només sé que és el camí que té més entreteniment. És la vida, disfruta del paisatge mentre puguis. Alguns cops llàgrimes i alguns cops bugui-buguis. I al final, en el moment que saps més, te'n vas a tornar pel cul i ja no queda res. Va, putada, no importa.
Al final del dia, el somriure a la cara, sincàstic ni que sigui encara, encara cada decisió de la jugada, de forma totalment calculada, jo no sóc la fada. Mirem, no em feu preguntes, aquesta merda se m'escapa sola per les juntes, quan m'escalfo, començarà el Supermira Fiori, tornat clàssic, torrant dos rebomboni, persecucions, carrerons, hora entre les mans, addiccions, fulles d'afectar en els bombons, jo. Pillo les boles de pel·lusa dels armaris, de llocs baris, per a millosos macarrons,
us agraden? Doncs el riu em diverteix fer-ho, és com inflar-me de trenutos quan em llevo jo, busco l'atac més adequat a cada trac, és sincronicitat quan me llevo com un drac, ballo entre els tambors, mossecs de flors, entre els perdedors, el que està a davant us fa pujar els colors, eh, viu el moment perquè la roda continua girant, i em continuo preguntant per què és tot tan estrany avui dia, mira tia, jo no tinc resposta,
T'ajudaria un altre dia com no, però avui estic clavant claus amb fustres.
I viure saturada en passament
Que t'enriguis dels problemes i t'adonis que potser no et mereix. I aquí tens una cançó i una promesa i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin mespres, que els dilluns siguin llumetges, forats a escorrer.
L'estirat des del llit, els màquins són llargs, massa temps a la deriva, massa temps dançat, crevant propòsits en barres de gel. Benedit per tant costa recordar, completarà la vida amb un ús lligat, el món que gira més que el teu cervell.
que potser no et mereix. I aquí tens la cançó i una promessa, i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els llums siguin diumenges, forats esmorzar.
No sóc ningú per donar-se de quan ballem en la misèria, però fem-nos el camí cap a l'infern. I aquí tens una cançó i una promessa, i una mà que t'ajudi a començar. Que els matins siguin vespres, que els dilluns siguin diumenges, forats esforços.
Jo ja estava escoltant a Gus Fais, quan tu duies polsera del vinya al canell. Em crec que podria olorar el cartell, em sento com un rei que ha perdut les claus del castell.
Yeah, ara tothom et vol donar consells. Digue'm, és que tens un remei contra Fer Cervell, el més versàtil del game, i això ho saben ells, però no ho amatra ni amb una pipa al cervell. Em diuen Xavi, hauries de fer més repets.
Soci, tu hauries de fer menys en manager M'odien perquè sóc arrogant com Noel Gallagher Crec que tinc el síndrome del main character Tu vius a través dels altres, puto xafarbé Sense voluntat
NPCs, estic follant amb un cul dur de Caracas Em deixa l'esquena plena d'esgarrapades Diu coses en castellà, em sento marajal El meu germà em passa una calada per oblidar Somri quan apareixes pel meu cap com un flash El fum es dissipa en una nit freda de Mars I no sé ni si és zero hash I can't stay no, no
Fins demà!
A vegades cometo l'error de buscar la perfecció en tot. No et confonguis, no estic al seu bàndol. Som massa ganduls per estar al podi. La meva veu ressona com tambors de guerra. Neons blaus il·luminen les falfors. Torno de l'hospital amb aprenentatges nous. En Soledat on es coneix millor. Transmeto el missatge real. Avenços prosperen amb el pas del temps. Sofisticat i dens amb el llenguatge. TNF vermell com la sang. Matall pesat en el que menges. Ve curar quan em mira els ulls.
projecto el futur en un llenç blanc digital, el meu flow brilla sense esforç, el seu roman rovellat, pits atípics, barras de cert cromat, riben dels 80, estudiant de la cultura, clubs d'oci, plens d'opi, top a discos i plàstic, clàssic, sol a caramel als peus, escapant de la monotonia que em fa bàsic, convencional pels seus estereotips, amb si assassí i sons a través de criminals, el pes en or i alhora els seus cabells, un extra venent alguns capdells,
Judicis de valor sense posar-se en situació, perduts per substàncies, no van posar-se límits. Jovents sense identitat han estat crític, música carent de contingut, fa falta embut per filtrar el producte brut del que mostro indicis. I've got to go, scoge pitch baby. I can't say no, Xavi mata, representant el món com sempre. I've got to run, just ain't having no fun.
Fins demà!
Ves-te'n a casa teva, no tornis baixar, no saps què t'espera, si tornes a guaitar. Ja tens els fots plenes de glutar la teva cara, de molt com brevetges, amb el durós de ton pare. És que ets un quart de cap negre, i ets un enge entre malcris,
La vaix i em vega por misteria, però més com pobra desgràcia.
Passeixant la bava per allà d'on vas. No hem més que un calapè, ets com un lliman. T'ho penses que fent ratxes ho has trobat sempre darrere. I si no vols alerta, t'enclobràs la teva llave. I és que ets un porc de cama negra. I ets un enge entre malcria.
Te faci un vega vomit d'eina. No és més que un poble de graciós.
Nenaca teva, no tornis baixar, no sé què t'espera si tornes a goitar. El s'esmol se'n resta, què vols demostrar? Tu no te n'adones, i tot t'ha bé gros, però no pas pena. Perquè saps qui tens darrere, les cons de banyassa s'ha segut a sabore.
És que ets un poble cabenagre, i ets una gent de malcria, de fàcil en mega form intera, més que un poble desgraciat, desgraciat.
No sé si tenc futur. No té fred, massa calor en el juny. Ox a porta, d'un nany es sideral. Mil estímuls, són presons socials.
Soc intel·ligent i artificial. No sé si és intel·ligent, però sí que hi estàs.
Surteire 3, ritual Nepal, que diu quatre coses que te fan pensar.
Ladies and gentlemen! Faltan birres, el puto concholador!
Collons amb portades, Steinberg? L'aniversari s'ha acabat, bitxa, paga les estades. No em puc creure que fossis el primer esperma. Res d'un vist humil, se'm va deixar dormint. Em va dir fotre i dur, però hem intentat humil. No és difícil quan Déu em parla a través del bolígraf. Quan parlo, rappers apunten com fa queigrafs.
sobre ràpers sona com a beat-ups i quan canto el melògic la teva mitja a vida aboques la confrontació però sona a les vites tinc dret a aquest sample d'úmen passant una birra és de River Man i torno pel caos com la Kira apeteixo pips com els impostos a Sant Kira em deixo la meva Scytho amb la seva Scytho que és el millor en això, bitch, you and I know m'estic olors com les piràmides del Cairo estic de camí cap Amèrica com el Faible aneu de místics i no ribeu a Enicurano no volia que anar
El meu secret dormo amb una màscara de ferro, no és el mateix un gangster que un gambelo. Amor incondicional és tot el que jo anhelo, però no tinc un padrí com l'alguafarello. Ara això tot és inútil com jo, nena la pèl·lo, un poeta per gust. El meu és overrated, overrated, sé que em tenen gelos, perquè enrepento si es torna triguetes amb molt amelo. No em facin un documental que surti la verneta, si no, perquè
Ja em tanco la bragueta que m'emprego. Vull dir que quan estàs mull i digues peixo. Fes reverència quan rapejo. Treu una llàgrima si desapareixo. Mai tornaràs a presenciar, però com així sóc pixa-pins. Però parlo millor que de la que molts te'n dic, em contradic. Em nego a ser esclau dels meus mots amb tuits. Bitch!
Oh, he dit que només queda una pirra. No m'obliguis el congelador patarà tot el vidre. Em sento un puto gegant com festes de sal i sidra. Em sento un puto villà, i tu encara no pilles. Faig croquetes de ràpers com la carbonella amb el Sevilla. Un vago era més de fet i amagà que el pilla, pilla. Com parlo i tots callen com cunyats amb el repilla. Un puto mita com Ricky Martin i la nofilla. La nalla sempre vol repetir com les batillas. És massa jove i aquesta referència no la pilla. Però seguiré fent barres fins que mengi papilla.
Ara tinc tots aquests noms del rap en cuclilles, els que pensaven que el matar era el wassa. What's up? Es barren l'enquilla, els de mi los s'han florat de follar aquelles quilles.
Cúrrem pel dimoni, parlem money, no jogueu. Keep it real fins que s'adjustin el teu breu. Ara puc afluixar tots els calés que vulgueu. Yeah, yeah. Aquest ratlletre nou no paga el meu flow, yeah. Totes aquestes claus no les paguen els shows, no. Som a sol per tenir un bon sol. Digue'm què faries tu.
Digue'm què faries tu. Digue'm què faries tu. Digue'm què faries tu. Ara estic fent cas, crido que fognin el rap. Ara estic fent calents per mutuos que se'l han equivocat. Tu és el que és un mi abadà.
de l'algun d'anars, el mirall imaginat, mar de fans, però va passar el temps i tot es va dissipant. Però ara puc pagar en un any un masterteaset en el centre, 9 a 5 pagat a juny i desembre. Aquesta nit ha plogut algú mort de fred al meu carrer, vull crucar els ulls però no puc anar bé i cala't. Digue'm tu, digue'm què faries tu.
Gràcies.
Un segon trobo un racó sense ningú. Toc a quedar-me'n jo sense distraccions després de tu.
Com puc trobar-me? Com puc cercar-me?
Massa preguntes sense respostes i a lo millor mentre cercava.
S'han i dies d'ia, s'han i dies d'ia, se m'en confus.