Tu t'has cregut que això és el Banc d'Espanya?
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en aquest dijous, dia d'avui de desembre, això és el Crepuscle en 100 estals, la seva edició, 2157, quasi res. 2157 vespres aquí a Ona Mediterrània i avui, avui, jo començava amb aquesta broma perquè es ve que sobretot nosaltres que a vegades tenim contactes amb gent adolescent, gent jove,
i que els pares els diuen allò de t'has pensat que això és les bandes d'Espanya això era una expressió no sé si ara ara ja no se diu això no? aquestes coses ja són com antigues no ho sé aquí tenim un conseller de les bandes d'Espanya
Don Carles Manera Erbina. Bon vespre, benvingut. Avui parlarem d'història, parlarem d'economia, i potser també una mica d'Es van d'Espanya, que també ens convé parlar-ne un poc. Tu deus, Joan, que antigament es van d'Espanya, en fi, que era... Bueno, prenia decisions que ara ja no pren. Clar.
Està clar. Tenim transferides moltes competències de sobirania en termes de... I a Palma hi ha una seu dels bancs d'Espanya. Sí, una sucursal. En el carrer Sant Bartomeu. Sí, sí, sí. I està funcionant bastant bé, a més. Ja ho comentava, que tot l'efectiu que circula per Balears... Arriba. Arriba al banc d'Espanya. I el banc d'Espanya el distribueix en els bancs comercials, entre altres coses, no? Sí, sí.
Bielvic, bon vespre. Bon vespre. Jo ja tinc preguntes, eh? Ah, sí? No, vinga, ja començam aviat. Aquestes reunions són secretes? Hi ha secret de reunió? Del banc d'Espanya, el consejo de gobierno, el secret. Sí. I hi ha informació privilegiada i totes aquestes coses, coses que no sap ningú més. Sí, sí, sí. A més, només a tot Espanya som sis consejeros. O sis consellers. A tot Espanya. Sí, sí, sí. Això és com un consell de ministres. Sí, sí.
Bueno, no, però sí, les deliberacions són secretes perquè se toquen temes delicats que afecten el sistema financer, l'economia, sí, sí. Interessant, serà interessant. Serà interessant, dir-ho, aquesta conversa. Però no vos puc dir res. No, no, no, no. Interessant saber-ho. Interessant saber aquests secrets, però no se pren res més.
i de si vols començar amb aquest programa que com sempre produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Olivera.
El nostre convidat d'avui, el nostre Selenita, és doctor en Història per a la Universitat de les Illes Balears i en Economia per a la Universitat de Barcelona. És professor d'Economia i d'Història Econòmica a la UIB i entre 1996 i 2003 va ser vicerector de la Universitat de les Illes Balears, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa.
El 2007 feu conseller, a partir del 2007, conseller d'Economia i Gent d'Innovació del Govern de Francesc Antic. També el 2017 va ser anomenat president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i des del 2020 es conseller del Consell de Govern del Bany d'Espanya. I al nostre convidat d'avui li agrada començar aquesta conversa amb aquesta sonata per a piano de Beethoven.
Bona nit.
Benvingut, Carles Manera. Bon vespre. Moltes gràcies per la invitació. Gràcies per haver vengut i gràcies per donar-nos llibertat perquè ha dit volia música de piano de Beethoven i en Joan Roca. Crec que aquesta li agradarà. Per què? Perquè començant. Beethoven és un dels compositors que... La música de piano m'agrada molt. Sempre m'ha agradat molt i de fet ho recordàvem ara amb en Joan.
perquè amb en Joan i amb tu mateix, m'ho es coneixeu fa molts anys, i de cuites diferents, a l'universitat, amb investigació i tal, i al meu despatx sempre tenia música clàssica, sonant, i la música de piano m'agrada molt, és a dir, me relaxa, me tranquil·litza... Pot acompanyar, per tant, una...
Una lectura, un treball de recerca, corregir exàmens. Això és difícil trobar una bona sintonia. Llavors, a sonar de patètica pot ser un bon company de viatge. O un riqui. Això és massa punyiton, això. Sí, sí.
Solen començar-se a conversar sempre amb una pregunta que ja recorrent, que és com va néixer la vocació, jo no sé si existeix una vocació d'historiador o una vocació d'economista, és a dir, quan un ha de prendre una decisió, un té d'avui, de nou, vint anys i diu a què dedicaré els propers anys de formació, com se decideix estudiar història i també economia?
supos que és per intentar entendre el món que vivies. És a dir, estàvem en un moment...
bueno, sí, crispat, que és el món de la transició, del moment difícil, del que era la política espanyola, el record de la Guerra Civil, etc. Són elements que t'ajuden a pensar en una posició progressista, d'esquerres, per dir-ho d'alguna forma, com entendre tot allò. I aleshores, si història econòmica...
és una palanca molt interessant per això. És a dir, t'ha permet donar un sentit de profunditat cronològica a el que estàs estudiant o analitzant i alhora relacionar-ho amb el món actual, que jo crec que és la gran aportació que poden fer la gent que fa aquest tipus d'investigacions.
I això jo crec que va ser determinant per poder prendre aquesta decisió transcendental en la vida de qualsevol persona que penses fer en la teva vida. I el món de la docència, qui tenia apuntat aquest càrrec de vicerrector de planificació econòmica,
En caler manera també va ser a punt de ser rector, podríem dir. Va estar a punt de ser rector, hi va haver unes eleccions. A punt no, me'n vaig presentar i vaig perdre les eleccions.
i me va agradar molt l'experiència contràriament a altres col·legues que s'han presentat i han perdut i han caigut en depressions jo vaig estar content de conèixer més la universitat jo venia d'un vicerrectorat també però me va fer ganes provar-ho sabent que ho tenia difícil però tampoc t'ha juguet la vida perquè jo quan escrivia això pensava i
Com seria, no sé si s'ha plantejat el nostre convidat d'avui aquesta pregunta, però com seria l'OIB si hagués passat ell a ser rector en aquell moment? Ui, això ara m'agafes amb una mica desentrenat, diguem-ne. Sí, però té una experiència dels darrers anys, molts anys de docència,
quines coses a la millor hauria distintes hauria canviat? jo crec que no jo crec que la universitat ha anat amb un el rector i el seu equip marca les dinàmiques en definitiva però la universitat s'ha obert molt a l'exterior que és una de les coses que jo portava en el meu programa electoral o l'obertura de la universitat per exemple
Jo en aquell moment plantejava el tema d'obrir-se en el mercat asiàtic, això s'ha fet per la irrupció d'Àsia i Xina com a país emergent, que necessitava doctorats, etc. Jo crec que la Universitat de les Illes Balears és una bona universitat, és mèrit de tots els equips rectorals que han passat per allà,
i probablement jo estic confortable a la universitat que tenim i no li afegiria cap emperó, diguem-ne.
Clar, hem parlat de pensament econòmic, recerca, reflexió històrica, i llavors hem parlat també d'acció política. I això, com se menja? Com se passa de sa recerca, de sa reflexió, a que hi hagi un moment en què el president Antic digui, no sé com ho va dir, però necessita un conseller d'economia històric,
i innovació. Textualment em va dir, necessito un Pedro Solves. Un Pedro Solves. I, bueno, jo amb Bençís Còntic tenia una relació personal d'amistat i vaig pensar que era un repte, una oportunitat.
me va agradar a Sabtaró, va tenir un cost per mi important, vaig ser conseller 4 anys, 4 anys molt difícils perquè va esclatar la gran recessió el 2008 i va ser un període molt difícil que pràcticament l'àrea econòmica o financera estava al centre de l'huracà
I va ser una experiència en la qual he après molta economia i molta, a banda d'economia, molta relació dels recursos humans. En fi, conèixer més a sa gent, que és important.
Quan tens un càrrec executiu, que tens aquest tipus d'escomases, responsabilitats, necessites, no sé, conèixer més a la gent i veure que en el final, de vegades, darrere grans frases, hi ha que hi ha de lo meu, en definitiva. I en aquest aspecte ha estat una experiència molt interessant, tant la de vicerrector...
que també vaig tenir responsabilitats pressupostàries de recursos humans i tal, com la de conseller que va ser molt rellevant. Joan Roca. I com s'ho fa, Carles, una persona honesta per sobreviure en el món de sa política? Doncs, bueno, és una gran pregunta. Volem dormir tranquil. Perquè és un món bastant brut. Sí, és un món on és possible que les temptacions te puguin assetjar i això, però...
Jo, bueno...
A camp meva em van ensenyar que sempre havia d'anar a dormir tranquil i no estar passant pena per el que hagi fet, més enllà dels errors humans que tots cometem. Jo vos he de confessar que jo només en tota l'etapa de conseller, 4 anys, que va ser molt dura, i insisteixo en això, molt dura, no se pot imaginar, només vaig estar sense dormir un vespre que va ser quan se va generar el problema de la nostra.
quan se va generar el problema de la possible fallida de la nostra i de quina manera enfrontaven això perquè l'altre un actuava com pensava que ho havia de fer assessorat pel seu equip i en les teves pròpies decisions