65 anys.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts a El Crepuscle, en Cent Estals, o es parla en Tomé Orell. Avui aquest programa que és el 2180, Crepuscle, nombre 2180 aquí, a Ona Mediterrània, han començat amb 65 anys, que no és l'edat de cap de nosaltres, som infinitament més joves,
Però sí que fa 65 anys que en Maria Antic no era, perquè era infinitament més jove, però... No era, però m'hagués agradat. T'hagués agradat a ser-hi. A quin lloc, concretament? A la caverna de Liverpool. De Liverpool, i allà els Beatles... Allà per primera vegada em van encantar Beatles. Sí.
el dia com avui tu t'hagués agradat a ser-hi en Joan Roca s'ho està pensant perquè potser li hauria agradat més un altre grup bon vespre Maria, bon vespre Joan
Bé, els Beatles m'agraden, però jo si hagués pogut triar, has triat altres grups. Per exemple? Deep Purple. Deep Purple. El primer concert de Deep Purple? El primer no, però qualsevol concert emblemàtic de Deep Purple de l'any 70, per exemple. Jo me quedaria amb aquesta. I tu què profe d'història? No pots fer una màquina d'estens, això com aquestes pel·lícules? Això no funciona així, eh? No funciona així, no pot dir... Me'n vaig en aquell any, no? No, no.
Però hagués estat bé, eh? Enviar el Vic, jo crec, s'abra... Oh, potser em donaria una sorpresa. Tal vegada... Ja he estat a The Cavern. Ah, mira. No aquell any. No aquell any, però ja has estat. He estat a The Cavern. I me vaig emocionar. Sí, me vaig emocionar perquè estava ja amb volants per allà de dins i de cop a una paret m'atrap una foto enorme. Ja te pots imaginar d'aquí. D'aquí?
De Queen. De Queen. En ses firmes corresponents. Ah, que havien passat per ell. Penjada d'una paret, van actuar allà. Que havien passat per ell. És a dir, no només els Beatles han actuat a The Cavern. No, no més. Molta gent ha actuat a The Cavern. Ja. Entre ells. I t'hagués agradat ser un dels primers concerts o un emblemàtic amb Freddie Mercury, ja... Perquè donaria-te el que tenc. Sí, eh? Que has estat impressionant, no? No dubtis, sí.
I ara estic pensant en la pel·lícula aquella en què...
per exemple aquell gran concert i tal, ho reprodueixen bastant fidelment, diuen, que està com molt aconseguida. Hi ha moltes coses molt ben fetes en aquella pel·lícula. Però vaja, sí. A veure, recorden que la varen supervisar dos dels supervivents del grup, vull dir, és bateria i és guitarrista, en Mariani i en Roger, vull dir, estan molt supervisades, estan ben fetes aquesta pel·lícula. De què va el teu avui? De la ciència? Sí, d'un bon guirigall que s'ha muntat. Sí? Sí.
Guirigall. Aquesta és el títol. Gros. Gros. Si vols un petit anticipo, el te facis, i si no, el ho guardo el pare després. En revista científica té a veure o no? No, no, no. Un altre dia. Sí, això ho té per un altre dia. I de què va? Te'n recordes la notícia de pancer de pàncreas que varen d'anar la setmana passada? Sí, sí. I de s'ha muntat una grossa. Una grossa. Una grossa.
A diferents nivells, a més. No només en un sentit. D'això en parlarem avui, però abans parlarem de gent jove i d'ensenyament. Pot ser, Maria Antic? Xerraran de computació.
Computació. Computació. Computació, ja em va bé. I de ciència. I de ciència. El titular seria computació i ciència. Començarem amb computació i després parlarem de ciència. Abans es parlava d'educació i ciència, hi havia un ministeri, ara computació i ciència. D'educació i ciència, és mec. Bé, i Joan Roca, el teu, si t'hagués un titular seria... T'aferia ganes morir dolçament.
Bueno, és una pregunta o és una pregunta retòrica? És una pregunta. Com que dir, bé, no importa. Dolçament i ràpid. Dolçament i ràpid. Dolçament i ràpid. No sé per on va, però... Si pot no ser una massa conscient, millor. Sí. I jo. Això ha d'arribar molt bé i no... No importa. I dolçament i a què era anat passar música?
i si fos si la música m'agrada si fos un blues si m'agrada sí, podria ser qui sap però això mos ho has de desenvolupar una mica i això serà al final del programa i començarem ara tot d'una amb un programa que com sempre produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver
Fins demà!
Maria Antic, arriba aquesta secció teva que li deim la vida intel·ligent. Ja he dit que començaria amb una computadora, per donar pas després a 11F, perquè n'he de parlar. N'he de parlar. Però vaig pensar, mira, podríem començar abans per introduir un pocs temes,
perquè s'acompleixen crec que és avui, avui o demà, 30 anys d'aquella dit blu.
Li preguntava, eh? 30 anys. De la famosa partida d'escacs. De la famosa partida d'escacs i que per primera vegada una supercomputadora va guanyar en Gasparov, crec que en aquell moment. El gran mestre d'escacs. Que va ser l'home contra la màquina. Històric. Històric. I crec que és avui o demà que s'acompleixen 30 anys
hi va haver una sèrie de partides, però n'hi va haver una en concret, que va ser que la màquina va guanyar en Grasparov. Les altres per mi van acabar amb taules, o les va guanyar en Grasparov, però n'hi va haver una en concret. Va ser la primera, perquè després crec que se va haver descat d'un any o dos, se va tornar a fer aquestes partides i ja el computador havia millorat i crec que ja hi va haver més.
Ah, que parell que va ser? Sí. 30 anys. Perquè aquí, bueno, ho veieu. I mirau, aquesta, diguem, efemèride, Madona Paz, apel·lar precisament de Sons a EFA, el dia de Sa Dona i Sa Ciència. I per què? Bé, perquè...
L'iniciativa 11 de febrer, que és una iniciativa comunitària que se dona a conèixer a través de la seva web, Enguany dedica la temàtica de l'edició d'Enguany a el viatge de gènere en intel·ligència artificial.
I clar, me n'he anat un poc a dir fa 30 anys que n'hi haguéssim parlat d'intel·ligència artificial i no de més de gènere, en té d'altres, però és un d'ells, sí, efectivament. Però dic, mira, Nadir Blu me pot donar pas a parlar d'això, no? Sí. D'aquest...
Ja sempre dic, no s'haurien de celebrar aquests dies, perquè això vol dir que encara mos queda camí per recórrer. Enguany s'ha de dir que en aquest viatge és que hi ha en intel·ligència artificial i segurament en Miel mos podrà obrir més camí que no jo. Perquè, d'entrada, per què hi ha d'haver diferències?
Bé, perquè sembla ser que, com que hi treballen molt més homes que dones, totes les dades d'entrenament que s'introdueixen, que hi són, ja sabeu que les intel·ligències artificials, clar, absorbeixen informació anterior per fer el present. Aleshores, què predominen més?
predominant més exemples continguts de tipus masculins o de referents masculins i que, per tant, encara s'intel·ligència artificial el que fa és reproduir aquests esquemes.
També sembla ser que a l'hora de dissenyar aquesta intel·ligència artificial hi ha molt més homes que dones que hi fan feina. I que, per tant, la perspectiva i les visions no acaben de tenir la perspectiva de gènere que hauria de tenir.
I això passa encara ara. I això passa, clar. Perquè se n'ha parlat molt durant anys, no? Que els mateixos estudis a vegades estaven esbiaixats, que no recoïen la realitat, que són dones i homes, no? I encara se manté. Sembla com mentida, no?
Clar, però és que, evidentment, si l'intel·ligència artificial agafa informació o contingut anterior, evidentment, continguts anteriors tenen aquest viatge. Sí, sí. Aquesta informació que dona... Si l'intel·ligència artificial, jo crec que encara, encara, no sé si ho...
serà capaç, precisament, d'eliminar aquest viatges quan doni contingut nou o informació.
El que passa és que també l'has d'entrenar. Clar. Perquè aprengui a fer aquest tipus de processos. I si l'has d'entrenar has de tenir aquests entrenadors, diguem, des de totes les perspectives. I fonts no esviciades, clar. I això encara tampoc existeix, no? I aleshores ja...
Per exemple, un estudi que va fer la Fundació Women's Week en col·laboració amb UGT l'any 2025, que no fa gaire, per analitzar respostes de la intel·ligència artificial referides a professions.
i en concret van analitzar respostes de XaGPT, de Gemini, d'Scopitom, de Grock, de Claudi... Bé, de multitud, no? I aleshores, quan li demanaven en aquestes diferents intel·ligències artificials consultes sobre diferents professions, se van donar compte que la intel·ligència artificial...
Tendeix, o tendia en aquell moment, a associar professions de prestigi i d'altes qualificacions a homes. I els rols més de suport, més d'acompanyament, a dones.
Aleshores, clar, se van donar compte aquí, aquí va ser un dels estudis que varen fer veure que s'havien de modificar coses perquè resulta que no se donen les coses i quan toca.
I el que dèieu de veure si a nivell d'intel·ligència artificial quin percent hi ha de gent que fa feina, a Espanya en aquest moment hi ha només un 35% de dones que fan feina dins del món d'intel·ligència artificial.
És poc, encara. Vol dir que el 35% de dones fan feina o que dels que fan feina el 35% són dones? Des que fan feina el 35% són dones.
encara és poquet diria jo encara és poquet i una altra cosa que també s'han donat compte que això és l'utilització de la intel·ligència artificial dins el món mèdic dins el món clínic
Clar. Què està passant? Que s'estan introduint també moltes dades, molts d'estudis del món de la medicina estan fets
amb homes. Ara sí que hi ha tot un moviment de reivindicació que les mateixes malalties no és la mateixa un bon home com una dona. Però passa una cosa, com que els estudis, molts d'estudis anteriors estan fets només amb homes, resulta que s'estan introduint, o s'està demanant a la intel·ligència artificial possibles ajudes, no vull dir solució, possibles ajudes. Clar, què passa?
que la intel·ligència artificial xupa d'aquests estudis, de tot el que s'ha fet, però més a nivell d'homes. I s'han adonat que també hi ha hagut diagnòstics erronis per culpa,
per culpa que estan xupant coses que només eren amb informació dels homes. I aquí també s'han plantejat que ens han d'aturar perquè si no hi haurà un augment de desigualtat en el tema de salut i el que han de fer és fer estudis
Equilibrats en quant a homes i dones, no? I això que jo, així com la república, la justícia o la llibertat, les dibuixam o les pintam com a dones, sempre, la iconografia sempre són dones, jo la intel·ligència artificial també la veig com a una dona. Jo quan penso en intel·ligència artificial penso en una dona.
No veus una màquina? No, veig una dona. Mira, jo veig una màquina. De fet, i li posa nom. Veig na diplo aquesta. I li posa diplo la veu màquina. I li posa nom de dona, a més. Sí. Per exemple? Laia. Laia. La-i-a. La-i-a. La-i-a. La-i-a. Sí, la-i-a. Jo, és que quan t'interacto amb la xala he dit xata. Veig una dona. Laia. Sí, m'agrada. Laia. La-i-a.
Bé, està bé recordar-ho en dies com aquest, no? Que se faran, m'imagino, estan previs, ara cercava per aquí. Sí, ara mirava, se fan, en relació, actes a Caixa Fòrum, per exemple, se fan un taller per infants i una taula redona a conferència amb dones,
La Universitat de les Illes Balears també fa una taula redonda que s'intitula «Si ells ho poden fer, tu també ho pots fer».
L'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia i de l'Aigua també fa una jornada divulgativa, que també serà de dones. Hi haurà una fotografia de grup de les dones científiques que crec que es fa cada any a l'edifici Mateu Orfila.
I hi ha un podcast que es diu Les dones silenciades en la història del coneixement, de Nidia Bello Viruega. Si aneu a la web de la Universitat de les Illes Balears ja podeu escoltar aquest podcast relacionat amb la història i el coneixement.
Quan tu deies, tant de bo que no fos necessari que hi hagi un dia de l'any dedicat a aquesta cosa en concret, no? De moment mos conformen que també hi hagi un reconeixement i se vegi que les dones també col·laboren en això. I vull acabar la secció i parlant de científiques.
parlant d'una científica que va morir no fa molt, que va morir el passat 2 de febrer, i és la Josefina Castellvi. La Josefina Castellvi, que va morir a Barcelona, va ser una oceanografia i una biòloga,
i va ser la primera dona que l'any 1986 o 1987, ara no ho record massa bé i no sé si ho heu d'apuntar, crec que va ser el 1986,
O antes. Va ser la primera dona, 85-86, que va anar a l'Antàrtida. Perquè a l'Antàrtida val del sentit que hi ha un centre d'investigació espanyol.
que no sé si encara el té, però tenia el nam de rei emèrit. Què me dius? Sí. No l'hi han llevat encara. No sé si l'hi han llevat. No sé si l'hi han llevat. Ara no vos ho sé dir. Bé, aquesta... La plaça de Palmas, Joan Carles I, encara se diu. Encara se diu, sí. Sí.
I ella, Josefina Castellví, va ser la dona, també hi havia una altra dona que era de Marta Estrada, que va ser una de les participants en la primera expedició a Santàrtida. I directora d'aquest centre durant 12 anys? Sí, va ser directora entre l'any 1989 i 1993.
Després de deixar la illa de Livingston a l'Antàrtida, ella va ser també directora del CSIC entre l'any 1994 i 1995 i és una dona que es va especialitzar en l'estudi de ser bactèries en ambients extrems.
No me digueu tampoc ara, no me demanassiu per què serveix això, no? Però sí que serveix, i tant. I tant, suposo. I tant, per conèixer precisament els entorns vitals, els entorns en la desenvolupació vida. Sí, sí.
Fa 25 anys que Albert Soler va fer un documental que fa uns dies es va tornar a veure a la televisió espanyola, a l'A2. Molt recomanable.
que se diu Los recuerdos del hielo. Perquè aquesta dona, que hi havia estat en els anys 80 i fins a l'any 1993, 25 anys després, quan ja tenia quasi 80 anys o 80 anys, va tornar...
per allà i diu en aquest documental no em pensava mai és com una carta que ell escriu en Antoni Ballester que va ser el primer director però que en Antoni Ballester l'any 87 va tenir un derrame cerebral
i aleshores va ser quan ella va agafar la direcció i va agafar tot això i se despedeix un pot d'Antoni Ballester a Barcelona i fa aquest viatge 25 anys després visitant
allà on hi ha... que tot ha canviat, fins i tot el vaixell que tenien, que era molt simple, que també diu, és totalment recomanable. Jo crec que és una dona, cançó tens...
encara s'elibularà amb molt més importància i s'influència de les seves aportacions, perquè, a més, la part d'investigadora ha estat una gran divulgadora. A dir, que cap una miqueta amb aquest record de Josefina Castellbi. Molt bé, idò. Faim ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a amantnolem.cat. Moixa mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa mental presenta... Les Indòmites. On mediterranis.
Què són les indòmites? Un de llonses. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada. Som a totes les plataformes de podcast, com es por dir... Fly, Eastbrook... ¡Pero qué dice, señor! ¡Dale piso en el plegado! ¿Quieres salir per aquella puerta d'allà, por favor? I tant, ¿quién sortís? Por favor, algú que pari les cales amb ordre. Em dic que això ho fem a una mediterrània. A una mediterrània?
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
In the year of 39 Assemble here the fall of tears In the days when land
Això és el Crepuscle en 100 estals i aquesta sintonia ens duu Epursimove, les notícies de ciència amb iàlvic. Sí, hem de parlar d'un Guirigall avui. Guirigall, has dit, però gros. Sí, el que t'ha de dir, per diferents vessants. Càncer de pàncreas. Sí senyor, aquesta era la notícia, la gran notícia que diuen la setmana passada.
la cosa comença a vessar per dos costats bàsicament el primer de tots a veure quan succés podríem dir una treballa un descobriment d'aquest una de les coses que haig de fer és comunicar molt bé perquè si no comuniques molt bé la gent entén el que vol
Ja. Però això és culpa de la gent. No, crec que també és culpa descomunicador. La responsabilitat des que ja ha donat la notícia. Des que comunica, clar. I tant. Però si entén el que vol... Sí. Sí.
Però, a vegades, si estan pensant en gent malalta, tampoc la cor responsabilitzada que segons com entengui poc no és. Exacte, aquí anam, aquí anam. Anem per parts. Aquest senyor fa aquest anunci...
Fa uns quants... Aquest senyor recorda... El senyor Barbacit. Que no és un... No és un nouvingut, vull dir, en el món científic, vull dir que també, si té una part, a lo millor, de responsabilitat a sa manera de comunicar, és una persona, en fi, un científic, ja amb una carrera... Però aquí comença a dir... Mmm...
I això serà la seconda part, només el primer. Aquest senyor fa aquest anunci, a més va a un programa de televisió...
que, diguem, no se caracteritza per la seva ètica, ho deixarem així. Podríem anar el de Cuarto Milenio. Fa prop d'aquest altre que t'ha dit. On va anar l'Hormiguero, eh? Exacte. I van dir jo, ha venido a divertirse l'Hormiguero. No l'he vist, espero ara. No ho sé, jo no ho he vist. No l'he vist.
Ni ganes. No, però compten, diguem, que tant els senyors motos com els ròtols que posaven del programa diguen que no estaven completament en consonància amb el que l'article científic publicat d'aquest senyor deia. És a dir, entravem dins, no diré el groguisme, però sí dins el sensacionalisme i quasi-quasi podríem dir la falsedat. Quasi-quasi, va? Ja.
Conseqüència d'això? Molt bé, que en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques han quedat desbordats. Més d'un centenar de persones han sol·licitat formar part de l'experimentació amb humans que dugui a terme aquest senyor.
el seu correu electrònic segons compte oficial d'aquest centre està completament col·lapsat per part de persones que igualment volen participar en aquests assajos clínics i a veure, primer gran error de comunicació, vull dir...
que aquest senyor, se nota de premsa que jo vaig dir l'altre dia, ja varen dir, varen dir, això és una experimentació en ratolins, per favor, que tothom ho tengui molt clar, que això és un experiment en ratolins, i que moltes vegades, com varen dir aquí, a vegades les coses funcionen en ratolins i quan passen humans deixen de funcionar, o no funcionen en el nivell que s'hauria d'esperar. Un 10%, només m'apareix, en tot un 10%. Fins ara, la taxa d'èxit, en el cas concret...
dels processos de millora, curació, etcètera, del càncer de pàncreas, ara com ara? La taxa d'èxit és aquesta que tu dius, sí. Amb altres coses no, però amb aquesta sí. Aleshores diuen, escolti, que es propi... Puntura no se va fer sèmfasi correcta,
Però el senyor Barbasi va dir, en la seva defensa, podem dir, que va dir dues coses, que tal vegada el que dic hauria d'haver enfatitzat més, dues coses. Primera, vull dir, es vot... De la mateixa manera que es vot de laboratori a ratalins no és fàcil i és important, la passa aquesta que s'ha donat, queda un altre passa, igual o més difícil, que és es vot de ratalins a humans. I això requereix un cremull de feines...
que te poden dur fàcilment tres anys abans que sigui viable començar a dotar-me les primeres proves, les primeres proves amb humans. Imagina't. Clar, el problema és que la gent que té un càncer de pàncreas ja menjarà. No, exacte, no, exacte, molt probablement no.
Primera, primera cosa. Segona cosa, i a puntura de les hores no sortiran tres. Jo en tinc una. La cosa torna una miqueta túrbia. La cosa torna una miqueta túrbia perquè aquest senyor, el senyor Barbacit, i no ho posa en dubte que sigui cert, diu, eh, per pegar aquest vot necessitam aproximadament 30 milions d'euros.
per recórrer aquest camí de retalí a primers experiments amb humans, necessitant 30 milions d'euros, que ara com ara no se tenen. Clar, això és un problema. Aquest ja és un problema. I hi ha diferents entitats, diferents organitzacions que han començat a recaudar.
Però, el que ell ha dit, per fer aquest vot se necessiten 30 milions d'euros. És que el científic a vegades ha de pegar un peatge per poder disparar de recursos. I aquest peatge pot ser fer aquesta passa que ha fet ell tan polèmica. Aquí la cosa se torna una miqueta més túrbia.
Anem per parts. El descobriment d'aquest senyor, l'article científic, se va publicar, si no record malament, dia 2 de desembre del 25. Sí. I ara surten els mitjans i ara munta la rada de trença. Ningú s'havia enterat de res.
I he passat una mica de cama desapercebuda. És a dir, cama desapercebuda, vull dir, en els investigadors... Si gent no s'ha llegit així. No, no, alerta, no. Això s'ha publicat en revistes científiques que normalment, diguem, llevat que t'ho tenguis la sort de trobar-te qualcú que te'n faci qualsevol tipus de difusió... No, la comunitat científica ho sabia, sí. Un gran treball, sí. Jo t'ho dic reforçant el que tu dius. Com així ara i no fa dos mesos? Sí, val.
Primera cosa, aquest senyor necessita 30 milions d'euros i, per lo vist, podria tenir determinats interessos per intentar tirar endavant aquest projecte, que indultablement que s'arribi a un bon final serà beneficiós per moltíssima gent i serà una passa de gegant i, com d'haver ja s'altre dia començat a fer hipòtesis, tal vegada, qui sap...
Si un Premi Nobel, o si més no, una cosa per estar-li perfectament agraïts. Però què passa també aquí al mig? Aquest senyor té aquests interessos. Interesses únic i exclusivament científics i de semblació que no. Segons absolut, aquest senyor ha creat una empresa de desenvolupament biotecnològic. I entre altres coses està en procés, amb intenció de, diguem, registrar en forma de patent
Ara com ara, aquest procés fet en ratolins. I els futurs processos que puguin acabar de sortir. Però això, Biel, està malament? No té per què. Però, indubtablement, et fa aparèixer ombres sobre... No se treballa científic a quedar-te. Després, si vols, t'ho coment. Ningú la posa en dubte. Si no...
Però quan parlem de transparència, també parlem d'això. És a dir, potser a Espanya fan falta científics que siguin capaços de liderar processos empresarials que puguin desenvolupar idees científiques. Això, per exemple, amb anglo-sotsó hi és més. Sí. I així a vegades va com va.
Bé, i a lo millor no és millor que aquests projectes científics o empresarials els liderin científics? Que no que estiguin en mans de persones que són exclusivament amor de negocis? Tenc els meus dubtes que de veres acabin sent així. Vull dir, és molt fàcil que, per exemple, si aquest senyor cerca 30 milions d'euros, li vagi un font d'inversió i els hi doni. Li digui, eh, aquí ho tens.
o una entitat de capital-risk, que vagi i li digui, eh, aquí els atens. Però després aquesta gent te demana comptes, eh? Bueno, clar, sí. Però jo em fiaria més... I a vegades a l'hora de donar comptes, si tu no tens aquests resultats,
i veus en perill la teva empresa com a etes i també el teu prestigi com a científic, a vegades apareixen mangarrufes com s'esca. Però jo m'afiaria més que un projecte científic o empresarial lideri un Barbasait que no un Tesla.
Cert. Sí. Sempre i quan no perdi un art. Jo... pens que pentura també és una estratègia. És a dir, aquest senyor... Sí. Aquest senyor ha fet un... una troballa, diguem, prou interessant, científicament parlant. I... clar...
Qui li ha fet cas a nivell, diria, de les administracions? És a dir, quin govern... M'estic referint a que potser a un altre país una persona fent aquestes investigacions tindria tot el suport econòmic i més. Aquí, Pantora no ha mogut un dit, no ho sé.
I clar, quan no tens els qui t'haurien de moure qualque dit i dones de suport, i me refereixo a suport tecnològic i econòmic, què fas? Cerques alternatives. Cerques alternatives i pintura. Això ha estat l'alternativa. Igual que sortir en tot aquest programa de televisió, també és una alternativa perquè la gent...
faci portacions i, evidentment, li puguin arribar tots aquests dobbers, perquè per la seva investigació pot molt en dubte, ja. Ja, a banda, 30 milions no són res. No. Comparat amb què? No, amb un jugador de futbol. Comparat amb el cost de la teràpia contra el càncer.
Ah, ja, sí. Tu ho saps? Quin cost té curar o intentar curar persones amb càncer? A veure, 30 milions és aquest primer bo. Bé, bé. Després en poden venir més, eh? Bé, és igual. És aquest primer bo per començar el experiment en un moment. Continua sent res en comparació amb els cost que suposa curar o intentar curar els milions de persones que tenen càncer. Sí, sí.
Estic llegint aquí una notícia que Barbacit ha acusat el Ministeri de frenar una via de finançació privada per desenvolupar-lo. El Ministeri ha reaccionat criticant les falses expectatives aixecades que jugaven amb el dolor i la por que produeix aquesta malaltia a la població. Barbacit ha matisat després l'anunci en matent que era un model experimental
només provat en ratolins. Sense metàstasi, que és un altre detall important. Però perdona, és que estic llegint una notícia del 2011, perquè el 2011 va passar això mateix amb un anunci que va fer sobre que estava investigant un mecanisme per impedir l'aparició i el desenvolupament del càncer de pulmó.
I això va passar en el 2011 i se va reproduir això de dir no m'estan donant la finançació i tal. Per el que veig això és un científic de primera línia, no? I fins ara tota aquesta investigació la feia a algun centre públic de... El Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques. Que ell el va dirigir durant uns anys i que ara ja no dirigeix, no?
tema complicat, aquest. Per això tu deies que és un... és un guirigall important. Sí, és un bon guirigall. A veure, la nota de premsa que ja tenc aquí recull, diguem-ne, l'opinió de diversos investigadors. Tots ells posen l'èmfasi, per una banda, en l'importància d'aquesta treballa, però amb una altra, en la més que necessària èmfasi en la prudència, la moderació, explicar molt bé les coses, etcètera.
i que vist el que s'està muntant, que no sabem exactament com acabarà ni de quina forma, indubtablement en aquest senyor el que se li exigirà és molta més transparència en totes i cada una d'aquestes passes que dugui a terme. Perquè una altra de les coses que també se comenta que fa o que vol intentar fer a través d'aquesta empresa que ell té o que ell ha creat,
Si tu te'n recordes, vaig explicar la setmana passada que bàsicament el seu descobriment consistia en un medicament que bloqueja un gen i després tres medicaments més que bloquegen el que em podrien dir les vies alternatives que trobava el tumor per seguir sobrevivint i seguir reproduint-se. Aleshores, aquí s'utilitzen una sèrie de fàrmacs que ja existeixen.
I que són de determinades empreses farmacèutiques. I que la seva intenció és desenvolupar les seves pròpies versions d'aquests medicaments. Això deu estar patentat, a lo millor. Això és el que vol patentar, una de les coses en les quals vol treballar. Les versions seves pròpies, però els medicaments que existeixen ja volen ser d'alguna farmacèutica. Clar. Clar.
Que com acabarà aquest Guirian? No ho sabem, no ho sabem. La trist, vull dir que són... Com he deia aquesta mateixa notícia antiga, les falses esperances que determinades persones en tota setmana del món s'han fet davant treballes d'aquestes,
A vegades em sap greu dir-ho, una miqueta per... no només per mala comunicació, sinó un poquet de cultura científica. Vull dir, saber que aquestes coses, des que ho descobreixes a un laboratori, a que vols que te funcionen retalins, a que pots començar a provar amb humans, a que després se t'aprovi el tractament per començar a dur-lo a terme de veres amb persones malaltes...
No acostumen a ser coses tan ràpides com van ser les vacunes de Covid. No, són coses molt més lentes. Això que dèieu de la estratègia comunicadora o comunicativa, de dir, utilitzar aquests altaveus, com puguin ser aquests programes,
També dius, igual, igual t'hagués fet més il·lusió que hagués fet un anunci així a un programa com aquell que es deia Redes. Vull dir que un programa que hi hagués un poc més de serietat que no allà que tots dos ses formigues. La pregunta és, hi ha programes com aquest? Quan jo anava a fer la mateixa pregunta, dient,
I quin programa... Comparàvem el nivell del mitjà de comunicació televisiu d'ara i de fa 20 anys. I se preguntes... Ja l'enyor molt. Es un guiri gall un turista francès? Un guiri gall. Un guiri gall.
Bueno, o Pollen sí, no? No hi ha l'Hugell de Pollença, també. D'això em faràs un seguiment, eh? Sí. Perquè això, el que tu dius, hi haurà moguda... moguda, moguda, durant aquestes properes setmanes. Una forma d'afogida que aquí hi hagi és el tant perfil baix. Sí, però tot això, al final, ha derivat en les xarxes socials, que, insistim, no és culpa de...
Aquí sempre acabem dient, mira, a la xarxa ha passat això, no sé si és inofensiva. No sé si és inofensiva, perquè sortiran tots aquests... No són inofensives. Un home va descobrir una cura d'un càncer i va quedar silenciat per interessos foscos, això.
Això, si no ha caigut ja, sortirà. No, en els primers o segons dies ja se sap qui és el culpable de tot. Sortirà, vull dir, perquè ja sé que hi ha de vegades que he llegit que els cubans tenen una vacuna contra el càncer de pulmó. Sí, sí, sí. Però que potser els primers o segons dies ja va sortir i s'ocupa de tot el perro Sánchez, el perro. Perquè, clar, no li donen en aquest homo els dones que necessita. Hi ha hagut com un boom de... I si els hi dones també seria culpable per malgastar els dones públics, vull dir...
Aquell programa d'en punts dels que feiu referències se deia així, xarxes. Quina diferència hi ha entre les xarxes aquelles i les xarxes socials d'ara? Sí, sí, sí. Recupereu programes de redes que segurament se poden trobar a qualsevol lloc. I si a YouTube cercau La Clave, hi ha alguns programes de La Clave que ara es diuen impossibles de passar.
a televisió, perquè en aquell temps hem de recordar que potser només en dues queden com hi havia, ho posaven a la segona i tenien més bona audiència que el programa que hi havia a la primera, i n'hi ha qualcun que, per exemple, d'història i això, que dius, avui en dia impossible de fer, però quin gust que era veure una pel·lícula i que llavors parlassin de la pel·lícula
Gent d'un nivell que dius, mira, estava molt bé. Quina ingenuitat, quina estupidosa la que teníem nosaltres quan vàrem pensar que... Que ses privades durien un nivell pujat. Que el nivell pujaria i tot això. O que internet mos donaria seny i coneixement i ciència. Seny i coneixement. I anem a passar altre camí, eh? A gran velocitat. Preocupant. Un dia...
Jo ja tenc nostàlgia d'internet, eh? Ja tenc nostàlgia. D'aquella primera internet, moltíssima, però... Problema de recuperar la secció aquella que jo feia de televisió per parlar-vos del canal Història, que és qualsevol cosa, menys Història. Que no surten extraterrestres, deixen anar-hi coses d'aquestes, eh? Alienígenes, oh... Vull dir, això vos hauríeu de revelar que s'utilitzi el vocablo Història. Que li diguin una altra cosa, però que no li diguin. Exacte, sí, perquè...
Preocupant. Ho deixem aquí? Sí, sí. I ara, tot d'una, tot d'una, començarà la secció d'en Joan Roca.
Gràcies.
Ai, Narene Fleming, que canta. Se que canta això. Quina gran mariscala. Mariscala. Sí, és emblemàtica d'en Richard Strauss. Bueno, el cabelló de la grossa, vaja. Idò, sí. No ho sé que tenc gana, però és que has dit mariscala i jo he pensat en altres coses. Mariscala no, ni el mariscal del jamón tampoc. Sinó la mariscala, que és protagonista d'aquesta òpera meravellosa. De què va això teu avui?
Mira, avui va de, per començar, llavors acabarem amb una dolça mort, com abans he dit, però avui va de tres pel·lícules de diferents dècades i que estan s'estres relacionades per un fet històric.
que té a veure amb el dia d'avui. Avui fa anys que va acabar la Primera Guerra Mundial. Què dius? Això ho deia en Churchill. Perquè en Churchill, sap quina era la Primera Guerra Mundial? En Winston Churchill, i no estava gens mal tirat. La Primera Guerra Mundial? Segons en Winston Churchill, que és un personatge sobrevalòric a nivell intel·lectual, com s'ha de dir.
però amb això no sé, per a l'època podria ser la guerra dels Boers podria ser la guerra franco-busciana la guerra de Crimea més anterior que Crimea no sé les guerres napoleòniques anterior
no sé, les guerres mèdiques Posterior! Posterior! Mira, 10 de febrer de 1763 se va signar el Tratat de París
que donava finalització la guerra dels set anys o com a mínim l'estronc principal de la guerra dels set anys que és una guerra que va tenir lloc entre 1756 i 1763 que va enfrontar bàsicament França i Gran Bretanya i els seus respectius aliats
Hem de recordar que dos conflictes anteriors, que també van ser bastant internacionals, com van ser, evidentment, la guerra dels 30 anys i la posterior guerra de la successió espanyola, van conformar un escenari geopolític que va fer que Anglaterra i França, o Gran Bretanya i França, fossin les dues potències hegemòniques i enviessen en el forat del Pou Negre l'imperi romano-germànic i Espanya, la monarquia hispànica.
I aleshores dos gais, un galliner, aleshores la guerra dels set anys va servir per deixar clar qui comandava, si França o Gran Bretanya. I aquella guerra tenia diferents escenaris, per això guerra mundial. Tenia Amèrica com a escenari,
Amèrica del sud i Amèrica del nord, tenia Àfrica, tenia Europa, per suposat, i també tenia Àsia. Perquè, per exemple, en aquella guerra se dilucidava qui podria exercir un domini hegemònic sobre la zona de la Índia. Si seria França o si seria Gran Bretanya. I va ser Gran Bretanya.
sobre el nord d'Amèrica, si seria França o seria Anglaterra o Gran Britanya. Va ser Gran Britanya. Vaja, que va ser una guerra molt, molt important i que va marcar un poquetes d'estil que seria després el món ja durant el segle XIX. I abans...
De la revolució americana, de la guerra d'independència dels Estats Unis. Sí, sí, sí. Just abans, que potser també aquesta seria un poc més internacional del que a vegades pensava, no? Sí, molt més. La intervenció de França, d'Espanya... I d'Holanda, fins i tot.
Mira, tres pel·lícules que poden tenir a veure amb aquesta. Hi ha un altre tema de la guerra dels set anys, que és molt important, que era Silècia. El control de Silècia, que volem dir que seria una part de Polònia, un aliat de Gran Bretanya, que era Prússia, ja s'estava, s'estava en base del que seria l'enfrontament entre Alemanya i Rússia. Sí. Sí.
D'aquesta manera que s'abaranava en Polònia en qualsevol moment. En aquests moments, França i Rússia eren aliats, Anglaterra i França eren enemics, Anglaterra, Gran Bretanya i Prússia eren aliats contra Rússia. Si t'hi fixes, casualment, llavors al segle XX, tant de la Primera Guerra Mundial com de la Segona Guerra Mundial, Alemanya i Anglaterra varen ser enemics, però que s'han pogut no ser-ho.
i de fet a la segona guerra mundial les elites britàniques van enflirtejar amb el nazisme molt en joc històricament, si mirant per enrere els antecedents apuntaven que potser en el gran conflicte del segle XX Anglaterra, Gran Bretanya i Alemanya siguen aliats
Contra Rússia, contra Rússia. I crida més l'atenció el paper, diguem, del partit conservador, d'en Churchill, precisament, no? Si Churchill potser hagués derivat el partit cap a posicions més pro-nazis, o germanòfiles, com a mínim, podria haver canviat. Sí, dins del partit hi ha gent que ha apuntat al cap aquí i la família real. I la família real. I una part importantíssima de la noblesa. Sí, sí.
Clar, és que això del sentit de sa vida, o de la vida, per molt dels factors exògens, han tingut sa sort nosaltres de viure, per exemple, a Mallorca, néixer a Mallorca en els anys 60. Però si tu necies a Centra Europa l'any 1900, tenies un full de ruta un poc... De guerra.
I, de fet, clar, hi ha conjuntures històriques i conjuntures històriques. El segle XVIII passa per ser, a part de ser un segle curt, passa per ser un segle favorable en comparació al segle XVII. Relativament pacífic, no? Bastant, bastant pacífic. Tot i que vam a guerres, vam a epidèmies, vam a fams, i segurament la guerra més important és aquesta, la guerra dels set anys. Mira, pel·lícules, tres pel·lícules que poden tenir a veure amb aquesta guerra dels set anys. Sentim la primera, segur que tots reconeixeu aquesta música.
Una obra mestra controvertida, jo li passava a fer 50 anys, Barry Lyndon. Stanley Kubrick. Basada en una novel·la de William Makepeace Tackeray, el nom de Whisky. Tackeray, és l'autor de La fila de les vanitats. Whisky al Ginebra. Whisky.
Tàqueri? No, whisky. Ginebra. Ginebra. Ginebra. Ginebra. Jordà. Aigua i... Clar. La meva beguda... Jo, com a còctel... No, no, no, tu no existeix el whisky. L'única bec és... Sant Benítez. Sant Benítez lo matzo en que bec. Què és això? Aigua en un cupito. Bé, és igual.
Bé, aquest William Makepeace Tackeray, que diu-se així, Ginebra, va ser l'autor de la Fira de les Vanitats i d'aquesta La Sort de Barry Lyndon, de 1944, que ens conta la història d'un irlandès afortunat, Picard, que a base de calzades i intel·ligència se fa un reconect entre les elites angleses i que participa de la guerra dels set anys, per suposat.
amb una banda sonora que està farcida de temes de Händel, de Schubert i també de música popular. I una fotografia molt de cóbrica. Brutal. Una gran pel·lícula. Però, a part d'aquesta, si ara anem a la dècada dels novantes, trobem una altra pel·lícula que també té molt a veure amb aquesta guerra dels set anys.
Una pel·lícula de l'any 1992, de Michael Mann, basada en una novel·la d'en James Fenimore Cooper, que no es situa, la trama, en 1757. Per tant, en plena guerra de 7 anys, a la costa est de l'Estats Units, Nord-Amèrica, amb un enfrontament a tres bandes, entre anglesos, francesos i...
Indis, mohicans. Els mohicans. El darrer dels mohicans. Interpretat pel mohicà, que és un poc un mohicà un poc especial. Daniel... Daniel Lewis, que és un fill d'un europeus que està perdut per allà i els mohicans aquests seus. Una grandíssima pel·lícula d'aventures. Això la reivindica. És una pel·lícula molt bona, molt bona, molt bona. La música m'havia despistat. Sí, a mi també. Sí, sí, és el començament de la música de sa banda sonora. Eh?
M'ho pensava... Bé, és igual. Digues. Tercera pel·lícula. Una pel·lícula que és de la dècada anterior, dels anys vuitantes. Una pel·lícula que com a pel·lícula és més controvertida, però que també té a veure en la guerra dels set anys, perquè Espanya va participar en aquella guerra dels set anys, a Coa de França, a conseqüència del tercer pacte de família, que va ser... Menor, que va canviar de mà... Va passar als francesos, als inglesos normalment, perquè durant la guerra va ser francesa,
Però a part d'això, Espanya va decidir a un aliat dels anglesos a Portugal unes possessions perquè el reconec que hi ha entre Brasil, l'Argentina i el Paraguai, aquella zona de catalates que té a veure amb una pel·lícula que mostra un enfrontament d'altres bandes entre tres estats. França, perdó, Espanya...
Portugal i un estat que sort dels jesuits. La pellicula és, evidentment, la missió. Sentim la música.
Ennio Morricone. Enguany farà 40 anys aquesta pel·lícula. Del 86. Sí, del 86. En Jeremy Irons, Robert De Niro, Espanya, Portugal, Jesuïtes. Una pel·lícula... Hi ha gent que li agrada, gent que li agrada menys. Jo ho he dit, ja, que probablement és la pel·lícula que més he vist de la meva vida. Ah, sí? Sí. Per diferents motius. M'agrada molt sa música, m'agrada molt moltes coses.
Mira, Morir dolçament. No és una gran pel·lícula, però a mi m'agrada. Morir dolçament, anar per aquelles catarates, no haveria una forma de morir dolçament segurament. No ser música dolça, però ser morts per allà no n'hi ha tan dolces. Mira, una música dolça. Tu recordes Roberta Flack? Sí. I aquella Killin' Me Softly With His Song? Sí.
1973. Efectivament. I d'aquella cançó, molt bé, Maria, és un cervell de documentació, com de base. I d'aquella música... Aquella música està basada... Vot recordeu Don McLean? Sí, sí. American Pie. American Pie, sí. I d'aquesta cançó, aquesta cançó que va popularitzar Roberta Flack en 1973, perquè és la cançó de dos anys abans, està basada en un poema
amb un poema d'un tal Lori, o una tal, Lori Lieberman, poema que es titulava Killing me softly with his blues, que s'inspira en una frase de la llora de Cortázar. Al moment de terminar, la maga diu...
se diu que la maga no es mata dolcement a base de blues. Aquest poema de Laurie Lieberman, «Killing me softly with his blues», fa referència a haver sentit Don McLean quan en Cano era conegut, abans de fer American Pie. Don McLean cantava blues...
i sentint una cançó de Don Barlin titulada Empty Shirts, aquest poeta em va escriure en relació amb aquest blues, em mata suavement amb aquest blues. A partir d'aquí, Norman Gimbel, el 71, va escriure la cançó, Killin' Me Softly With His Song,
que han cantat molts, és un estàndard, han cantat França i l'altra, per exemple, però que ningú, que ningú com la Roberta Flach. Roberta Flach, que mira per on, va néixer un 10 de febrer del 1937. Avui faria els anys, si no fos que va morir l'any passat. Llàstima. Llàstima. Sentim, per tant, i morirem dolçament, així és programa Mor, dolçament... I així ens acomiadam, fins demà. Aquest Killing me softly with his song. Gràcies, Biel, gràcies, Maria, gràcies, Joan, i fins demà en el Crepuscle, en 100 estels. Bona nit.
Softly, with his song, telling my whole life, with his words killing me softly, with his song.
Fins demà!