Que sí, que sí, españolitos, que Franco ha muerto.
Bon vespre, vos parla en Joan Roque, en nom de l'equip del Crepuscle, en San Estels, avui notarem el meu. Maria, Biel, què trobeu? No. En sortirem. En Franco no ho va treure. No. Nosaltres sí ho treurem. Intentarem. Mem, he dit que Espanyolitos Franco ha muerto i avui és dimarts d'avui de novembre. I Coco dirà, mem, però no se va morir dia 20. Sí.
Primera, s'hauria pogut morir els 20, els 21, els de 8, els de 9. Disculpa, pregunta d'ignorant, de veritat hi ha proves que va ser dia 20? A veure, fins allà on jo sé, el van mantenir semimomificat fins que el van desconnectar dia 20, no sabem per què, perquè vengués bé en la mort del José Antonio Primo de Rivera, en el que Franco no podia veure, per altra banda.
que havia mort Alcant, el 20 de novembre del 36. I per fer-ho venir bé, el van desconnectar. Clar, si Franco hagués d'estar com estava el mes d'abril, no haurien pogut mantenir-lo tant de temps. Però, bueno, estaven a les darreres, i van pensar, bé, perquè mori dia 7, o dia 16, o all 15, de Montam, que en dia 20. Però sí, van morir dia 20. Però què passa? Que avui no fa 10 anys de ser mort de Franco. Això serà dijous.
Avui fa 49 anys de l'aprovació d'aquella llei de la reforma política que les colfranquistes tenien bé tirant davant una espècie d'araquiri. Perdona, el dic 40.
49. 49. Ah, val. Sí, 49, perquè és 1976. Val, val, val. Avui de novembre de 1976, quan feia un any, un any, de Samar de Franco, Adolfo Suárez i els seus serveis secrets podrien dir, no sé si ho va veure dissabte passat per la RTVE 1, va veure passant a comentar que està penjat la plataforma.
ben interessant, volar dur el 76, que compta un poc aquells fets històrics. Com els cors franquistes, els procuradors franquistes, van votar la dissolució del règim, podríem dir que va ser. De fet, va ser, curiosament, paradoxalment, la darrera de la llei fonamental del règim, la que
desmuntava l'entremat del règim. Jo vaig aconseguir Suárez a partir de soborns, de xantatges, de jugar brut, molt brut, com corresponia, entre gent bruta, se juga brut, perquè votassen això, un harakiri, en condicions. Llavors Suárez no va complir els pactes en alguns casos, però en condicions. Clar, això ve a mostrar-nos que aquella transició
que va ser molt complex els primers 7 o 8 anys, en el fons no va ser un consens, ni va ser un gran acord, va ser un pols, un torcebràs no resolt, que ningú va guanyar i se va ajornar. I ara estàvem com estàvem per molt d'això, segurament. Per tant, avui, efectivament, fa 49 anys, avui de novembre del 76, d'aquella aprovació, d'aquella llei de reforma política que,
dinamitava des de dins el règim franquista. I aquest documental que has dit, segons tu, que l'has vist, està ben fet. Sí, sí. Me preocupa que estigui ben fet. És interessant. Si alguna cosa s'ha de dir, crec que allò amassa la figura d'Alfa Suárez. Ah, passa.
Però llevat d'aquest matís, no vull dir que sigui ageogràfic, no és escàs tampoc, però pot ser remarca un poquet massa els aspectes heroics de Suárez i, bueno, no ho diu tot.
Però bé, és un documental. De fet, forma part d'una sèrie de quatre documentals, dos ja s'han estrenat i un està pendent, que pretenen fer un gran fresc d'aquells darrers moments del règim i els primers moments d'aquesta, jo li dic la restauració, més que la transició democràtica, la restauració barbònica.
Però vaja, jo recomano que el vegeu. Bé, res, que som aquí, Idoi, dimarts, Crepuscle, un dia de un dia de un dia de un dia de sentit de la vida, un dia de vida intel·ligent. De què anirà avui, això? Maria? I també parlarem d'alguna cosa relacionada amb la 21 de novembre. Mhm.
Sí, perquè el 20 de novembre és el dia també de la infància i la adolescència. Sí. Vol dir que el 20 de novembre és el dia de la infància i la adolescència? Sí. Vaja.
Però he de dir que va ser una declaració de l'any 1959, que l'UNESCO va declarar el dret de nins. L'any 1959 encara a en Franco li quedaven un parell d'anys de vida. Vull dir que primer va ser la infància i l'adolescència d'en Franco. Posterior a Primo de Rivera, això també era veritat.
I per si m'ho ve, Biel? Te puc xerrar de ximpanzés? Ah, de quels que se reconeixen ja saben com. Bé, jo el que t'anava a comptar avui és que per la vida tenen capacitat de ració cine i de, el que em podríem dir, canviar d'opinió.
Segons el cul que vagin. No. Perquè ja han de dir novament que aquests ximpancers s'estan reconeixent. No. Més interessant encara. Més encara? Sí. Sí, perquè tu m'ho parles d'una conducta sexual i... No, no, no, ets social. Lo que ja te contaré no.
social social social social això de reconeixer-se passant ús és social no vull dir que sigui estètic és social estètic hi ha cares que també tampoc donen per massa totalment
I Joan Roca, de què anirà? Esteu sentit de la vida. Anirà d'arquitectes. Arquitectes. Començarem per aquí, llavors ja veurem per on acabem. Bé, començarem per arquitectes. Interessant. Començarem, idò. El programa d'avui és... Ja en duim molt de programes. És 3.246 de la nostra completa vida i és 2.185 de la nostra vida onica.
supersònica. Mediterrània. Efectivament. En la producció de Maria Moreno i el control tècnic de Maria Oliver. Comencem. Música
Fins demà!
Maria, 20 de novembre has dit Dia Mundial de les Joventuts a Hitlerianes? No, de la joventut. No, Dia Mundial dels Drets dels Infants. Ah. Jo suposo que l'any 1959 ja havia passat la Segona Guerra Mundial i tot tornava un poc...
va ser una mica lògic i una mica, no ho sé, de començar a pensar en les persones. Ja havien passat per passar guerres. I, clar, va sorgir aquest moviment de protecció de la infància, de cercar el benestar, de cercar la protecció i, sobretot, de cercar la igualtat d'oportunitat.
de tots els infants. Sobretot els infants vietnamites. Efectivament. Clar, era l'any 1959, aquest bit de novembre, i l'UNESCO va fer la declaració de tret a tots els infants. Han passat no sé quant d'anys. S'han arreglat algunes coses.
algunes per protegir-protegir de guerres, zero, protegir de feina laboral en qualque no, en més d'un lloc del món, zero,
Igualtat d'oportunitats pràcticament en tots el lloc zero. Si em fots infants i ets adolescents encara... Quasi 70 anys després. Sí, el paper escrit, jo no vull dir que no s'hagi avançat, evidentment que s'ha avançat, s'han donat passes, però queda molt de recorregut.
Tot i que qualcú amb sarcasme podria apuntar que, per exemple, aquí, en el nostre rodol, infants i adolescents tal vegada estiguin superprotegits? No sé si utilitzaríem aquesta paraula, però la tendència tal vegada seria aquesta. Pentura seria important que els joves, els infants i els joves d'aquí,
del nostre rodol, tinguessin l'oportunitat de conèixer en viu, en viu i en directe, per exemple, la vida dels infants palestins o la vida d'aquests nins soldats que hi ha a diverses zones d'Àfrica, per exemple.
o inclús en el segon quin país ha de trobar del sud-est asiàtic atlats que fan feina 12, 14 i 15 hores cada dia. Per conèixer una mica la diferència i perquè quan un atlat del nostre entorn plara
o se revela o fa potadetes per un insignificant producte que troba una botiga o el que sigui, se dones compte de realment lo malament que ho passen altres infants. Jo, l'altre dia de pagès, vaig acabar amb poca paciència amb un atlot i li vaig haver de dir que, un atlot de 16 anys aproximadament, que fa mesos que ha arribat a Mallorca
i ha fuit, perquè ho diguem així, ha fuit de les faveles de Rio de Janeiro. Va dir, escolta, aprofita que ets aquí, perquè tu no sé si saps de bons urs, de bons vens, i ho has arribat. Mira, ja que ets, aprofita-ho. El que passa és que vam estar bé i jo vull dir que n'hi ha molts que ho aprofiten, però no tots els que nosaltres voldríem.
és difícil, és molt difícil i és molt mal d'entendre, crec que per qualsevol de naltros, sortir d'un entorn, d'unes característiques, d'un tipus de vida i no tornar en aquell mateix tipus de vida, en aquell mateixos tipus d'hàbits. Ara fareu un símil que no és massa, però és com aquella persona ha dit alguna cosa
que clar, els que no som addictes, ens és molt difícil per entendre com és que una persona, per exemple, s'adraga i torna, i torna, i torna, però s'hi ha arribat a la més avall, però hi torna.
I això jo crec que passaria un part del mateix. Hi ha uns hàbits i sortir d'aquell entorn és difícil. Hi ha molts que ho aprofiten. I jo crec que hi ha un desig. Però també crec que, en aquest cas, pintura d'aquest lloc que m'estàs parlant, entre d'altres,
Les estan venent allà un producte que aquí no tenim. Jo crec que les estan venent un món que quan són aquí realment no se troben. No, no, no. Però tot i així, tot i així no el que enviaria, això.
No, evidentment, que no el canviaries, però crec que l'arban és una cosa que després realment no és així, perquè després se troben en la duresa d'aquí. No sé si és el cas, però...
potser és una família que se troba en unes condicions econòmiques molt dolentes, que quan arriba aquí se pensa que tindrà una casa i just-just li ve per tenir una habitació o un pis compartit, que ja li diuen que no passi pena, que cada dia podrà menjar absolutament de tot,
I quan se donen compte que van a comprar, resulta que poden comprar una hamburguesa, i dic una hamburguesa perquè pentures de les coses més barates, i no poden comprar un troc de peix perquè em va secar.
Sí, però ja no me referes només a això, que evidentment és molt important, sinó al simple fet del valor de la vida. Jo sempre recordaré, quan varen concedir els jocs olímpics a Rio de Janeiro, fa uns anys, just després de la concessió dels jocs olímpics a Rio,
o un diari francès. Crec que a Le Monde sortia a primera pàgina una notícia relativa a això. Hi havia una fotografia que fa del melicolper a molt baixa altura, perquè clar, fica't tu dins les faveles. I aquesta fotografia mostrava eufòria. Centenars de joves de 14 o 15 anys, sense camí, sense res, sense cas i roba, celebrant eufòrics que a Rio els havia donat els Jocs Olímpics.
i el peu de fotografia era brutal. Jo mai l'oblidaré. Deia, eufòria, descontinguda, eufòria desfermada, davant la concessió veig els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro d'aquí no sé quant d'anys. Tant mateix, quan es fan els Jocs, el 60% d'aquests joves seran morts. Perquè allà, allà hi ha altres indrets del món, sa vida no val res.
I clar, és millor malviure que no viure. Així és. Bé, volia fer el comentari que per celebrar aquesta setmana de sinfància, l'Ajuntament de Palma fa una sèrie d'activitats, o
No les podria fer tot l'any, primera cosa. Primera cosa és, com sempre, quan celebram alguna setmana, algun dia, aquell dia m'ho no recordem i no m'ha de tornar a recordar tot l'any.
la setmana que ve ja veureu com en la dia de la no violència n'hi haurà notícia per tot i activitat de per tot i després Puntura Tòner m'està fent l'any que ve quasi quasi amb aquesta setmana vull fer vull comentar algunes activitats que m'apareixen prou interessants però que jo convidaria a l'Ajuntament o a qualsevol administració o ajuntament la que sigui a fer-ho durant tot l'any
Fan tallers. Tallers d'orientació laboral, ja per més joves, joves, adolescents una mica granadats. Quan acaba l'adolescència, Maria? Quan acaba...
Jo diria que cap a... 20... 20 pots. 20 pots. I comença? Sa joventut. I pregunta, tu què creus que és la adolescència? Sa primera etapa de sa joventut o sa darrera etapa de sa infància? Jo te diria que sa darrera etapa de sa infància. Sí, eh? Jo prendria igual. Sí. Sí. Sí.
No hi ha una edat... Ojalà, i també l'edat depèn de les cultures, perquè tu m'has dit ara en quina edat acaba, i jo a puntura t'hauria d'haver contestat en quin tipus de cultura. Hi ha països on no hi ha de l'etsència. Hi ha països on no hi ha de l'etsència. O brevíssima, vaja. Hi ha països que fan aquests rituals per entrar o sortir ja de la l'etsència,
Nosaltres, al nostre entorn, no hi ha hagut mai cap... Ni hi ha hagut festa dels 15, ni festa de 18, ni es casament en els 14, ni res de tot això, no? La activitat iniciàtica era la primera comunió. Quasi, quasi, no? Jo crec que un temps devia ser la confirmació.
Ah, sí, també, tens raó. No, perquè, si no record malament, fa anys, la primera comunió era 7, 8, 9, i després la confirmació, cap allà, 14, 15, etc. Jo, si t'interessa el meu testimoni, que tampoc té perquè és interessant, jo vaig fer la primera comunió, vaig fer la confirmació, i vaig fer la darrera comunió. Tot amb un pic? No, en aquest moment. Ah.
Va voler fer-ho, visualitzar el moment. No sabia si havia dit, venga, tot d'un cop i així va regular-ho. Considero que la darrera comunió va ser el meu pas a l'edat adulta. Vale. Bé, és pot dir... Sí, sí, sí. És el meu cas, això no. Sí.
Però bé, aquest tema de les comunions, de les confirmacions, que un moment donat no és que se deixassen de fer, però eren coses que no eren... Ara hi tornen. Tots són moltes festes, totes d'anar amb... Sí, com els casaments. Ara torna a venir aquesta...
aquesta passa de casaments, els bodorrios aquests que... Ja fa uns anys que dura. Sí, sí, però ja està consolidat. Està consolidadíssim. Consolidat, però no consolidat per una, el meu punt de vista, per una creença. No, però això també torna. Sí? Sí. Però sí, fins ara sí, però en els cas de matrimoni això és cert, el que diràs. Sí.
i de les primeres comunions, i de les confirmacions fins i tot, sinó per una qüestió de gastar i de voler fer festa, que darrere no hi ha la creença, sinó la festa. Més que una qüestió de creença, jo crec que és una qüestió de litúrgia. Per exemple, veure na Rosalia desfassada de monja, més o menys, no?
Això jo crec que té un poc de litúrgia i de crisi de valors. Més que de valors, de crisi de valors. Vos comentava això del Dia Mundial de Dret dels Infants i de la setmana aquesta. Convita la gent a entrar a la pàgina web de l'Ajuntament de Palma i vagi a Palma Cultura o posi simplement Palma Cultura i veurà tota una sèrie d'activitats al llarg d'aquesta setmana que són prou interessants.
M'agradaria que s'ho ampliguessin i m'agradaria que l'Ajuntament de Palma, altres ajuntaments i totes les administracions, això ho ampliessin tot l'any.
Sí, perquè quan es fa dia mundial, alguna cosa no funciona gaire bé. Sí, no funciona gaire bé i no ens hem de dedicar només a fer activitats a biblioteques, a recorreguts, a tallers, que està molt bé, només faltaria, sinó que això sigui una activitat cultural adreçada als joves i als infants de...
el qual es fa el moment de l'any, no té per què just a la setmana de la infància i l'adolescència.
Més podríem fer mirant també per infants i adolescents que arriben d'aquella manera fins a Mallorca. També. Després volia fer una mica d'esment i ja acabarem baixar una notícia que ha sortit que s'han inaugurat noves instal·lacions, nous espais de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciència de la Salut.
Hem posat un bon pico i a mi m'ha pres això una molt bona notícia. Perquè això vol dir que aquests serveis, aquests grups d'investigació en biomedicina, bàsicament, volen recolzar un poc la seva funció.
Jo he investigat una mica i he pensat, a punt de moment hauríem de tenir qualcú aquí convidat de tot aquest grup de recerca. El grup de recerca, n'hi ha moltíssim, però m'ha cridat l'atenció tot l'ha relacionat amb l'investigació contra el càncer, que hi ha un grapat de grups que ho fa.
També en tot el que fa referència a neurologia i a psicopatologies, a metabolisme, a infeccions.
grups que fan feina i jo crec que fan feina, pentura molt d'una manera, no vull dir altruista, però pentura amb unes condicions i que pentura això sigui un primer pas perquè puguin investigar i fer les coses en condicions. Jo suposo que en Biel la coneix una mica més, no sé si ho coneixes en aquest institut universitari d'investigació,
No, no el conec gaire. Hi ha molta gent involucrada, gent de la part de la universitat, gent dels hospitals...
metges, són equips interdisciplinars i crec que valen molt la pena i que hi hagi un DOB-Best destinat a millorar les seves condicions. Crec que, mira, per bon, crec que s'aconsellaria que això ha estat, he de dir, que una cosa en positiu. Que en deim paques, eh? Perquè quan parlant de currículum, no.
Però això, crec que és una petita passa, però positiva. I bé, si vols, deixem i passam. La propera suma, en seguirem. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. La Palme senat. La Palme senat.
Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això és formatges, va, també, però no són joies. Gràcies!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Quan sentim volunteers, vol dir música, ciència i vialvic. Sí, un reconeixement per tots aquests voluntaris. I una salutació, que avui no pot venir, no pot ser nosaltres, que l'estimem molt.
T'havia dit que te parlaria de ximpanzés. Ximpanzés que no t'hagués pogut dir tan ben al principi. Bé, sí que te'n recordes. Que fa dos programes per un gran comentari de funció de Jane Woodall. Sí. Vam estar parlant una micona i un pot ser la seva trajectòria. Sí que van dir alguna cosa que en Tar-San va triar la Jane equivocada.
Sí, sí. Ho recordo, ho recordo. Sí, ho recordo. Exacte. I de... Mira, el que te contaré ara surt de la investigació de científics de la Universitat d'Utrecht i de la Universitat de Berkeley, que estan precisament treballant en els mateixos llocs on va estar treballant la gent Gaudel i el seu institut.
ets la constatació que els ximpensers són capaços de prendre en primer lloc decisions de gaire racional, per tant no aleatòries, podríem dir, o no mogudes per una determinada conducta genètica, cosa que és molt freqüent dins el món animal. I que no és instint. No, exacte. I que per altra banda són capaços de canviar d'opinió o canviar de decisió
en funció de la informació de la que disposen en el moment de poder decidir. És com un gros xomarç. Tenc un principi i si no t'agraden, tenc uns altres. I els podem anar canviant. Totalment. Anem per parts.
Què van fer, o què van experimentar aquests científics en tots aquests ximpanzés? Mira, molt bé, van començar amb un experiment molt senzillet, que consistia en posar davant el ximpanzé en qüestió, dues capses,
De les quals, diguéssim, una de les parets laterals era de vidre, per tant podien veure el seu interior, i la resta eren completament foscos. Vull dir, no sé si eren metàl·liques o si eren de fusta, aquestes capses.
I aleshores, dins el ximpanzé, dins una d'aquestes capses, hi posaven un boci de poma, una poma... Perdó que s'interrompi. Ara, quan deies això, de les tres cares fosques i la cara de vidre i el ximpanzé que fica dins... No, no, no, ho fa ximpanzé, ho fa científic. Ah, perquè si no fos... Estava pensant en un procés electoral. No, no, no, això ho fa científic. Ho fa científic, val?
És a dir, dins una de ses capses hi posa una poma i diguéssim, hi ho fa d'una forma visible pel ximpanzè, val? I aleshores gira sa capsa que té sa poma en el seu interior perquè a través de sa paret de vidre el ximpanzè vegi que efectivament sa poma està dins aquella capsa, no? La torna a girar de tal manera diguéssim que quedin una altra vegada completament a les fosques, val?
I s'altre capsa, l'únic que fa a les científiques és sacsejar-la perquè el ximpanzés senti que hi ha qualque cosa tan al seu interior. Un objecte que no li es va identificar. Quin és? I aleshores el fan decidir.
i aleshores tots els ximpanzès que participaven a l'experiment sistemàticament triaven la capsa on hi havia la poma i per tant en conseqüència i premi te pots menjar la poma
És com estrelleres d'aquells que passen a anar a l'aven. Sí, però sense trampes. Me son allà, ¿vos no recordeu? Dos, un, dos, tres. Sí, sí. Quan deien, cavalls, aquí hi ha la catxa, sí. Hi ha dues catxes, te queden al final, me'n cavalls. I no ho feien com els ximpancès, no? No. Molta gent. Sí, no, no, no. I després quedaven amb la cara baixa, ¿vos no recordeu? Sí, sí, normalment. La Ruperta. La Ruperta, a veure. Sí.
Talment, eh? I una temporada hi havia s'ha possibilitat que hi hagués un xollo i un antixollo. Però bé, això va ser... Una temporada o dues, va ser. Quan sa tele era tele? I no va casar. Tele. Sí. Més cosetes.
Fins aquí anem bé. Vull dir, res que no mos sorprengui, més ben dir, trien sempre la millor opció a partir de lo conegut. És a dir, no prenen una decisió arriscada de triar l'altra capsa. Vull dir, saben que allà hi ha una fruita, els agrada, pam, trien. Molt bé. El següent experiment, però, és quan se't torna, diguéssim, la cosa més curiosa o més interessant.
agafen igualment una capsa dins d'aquesta capsa hi posen una bossa de cacahuets el científic davant del ximpanzè la sacsetge i damunt l'altra capsa, damunt d'una forma visible només hi posa tres cacahuets
i no hi fa res més resulta que el ximpanzè reconeix el renou de lo que és una bossa de cacauets supos que entrenat prèviament i també d'una forma directa rebutja s'indici dels tres cacauets i pega directament a la capsa on hi ha el renou que li resulta familiar que sap que conté una bossa grossa
però després encara compliquen una miqueta més l'experiment que és que en el tercer cas no hi ha dues capses sinó que n'hi ha tres dins la primera hi posen la poma d'una forma visible per ximpanzè
A la segona hi posen els tres cacauets d'una forma visible. De la tercera capsa no li donen en absolut cap tipus de pista de què és el que hi haurà. Però a la primera capsa n'han posat la poma la retiren de l'opció.
I el fan decidir entre les altres dues. Aquí... Digues, digues. I resulta que d'una forma sistemàtica trien la descacabot. Sí. No trien aquella que desconeixen. Però tot això ho fan en ximpensers individualment considerats. No ho fan en grup, no. Perquè l'interessant és que ho fes en grup. I aleshores qui decideix? En què passa? Ah, va, oh.
A més, els ximpancers serien capaços de reconsiderar les decisions a partir del que consensuassen entre ells. Ja. Això sí que seria... Que hi hagués un diàleg, un debat. Un debat, sí. Sinó que la decisió no fos de l'individu. A més, serien capaços de fer-ho. Això sí que seria una revolució. No ho sé, els ho podem proposar. Els ho podem proposar.
Però l'interessant és el que t'anava a dir, està precisament en aquest tercer experiment, no? Vull dir, de com, diguéssim, inicialment davant d'una determinada opció, vull dir, ell s'animalat, vull dir, sabria d'una forma clara què és el que triaria, vull dir, i naltros també, sabem que triaria aquella on hi havia, de veres, efectivament, la poma, vull dir, que era la seva opció preferida, però davant la possibilitat,
Quan li lleven la possibilitat de poder triar aquella opció, no se reparteix aleatòriament la resposta entre les altres dues, la que té el cacauet i la que no sap què hi pugui haver o no haver de dins,
sinó que opta sempre per ser millor l'alternativa que ell té disponible. I si tu li modifiques les opcions... No ho he dit, però aquests experiments anaven sempre en que s'anaven alternant els processos de presentació. És a dir, en el primer experiment, a vegades mostraven el cap, el cafè, el renou i després la poma, d'altres vegades el que mostraven primer era la poma i després el renou, etc. És a dir, anaven canviant sortes de presentació dels objectes.
perquè no resultés que hi hagués qualque tipus d'influència en la decisió motivada per l'ordre de presentació. I això que no es diu, que el chimpancer podria ser un ésser reflexiu, que té conclusions, o que seria un ésser intuitiu? No, que reflexiu i racional.
que sempre opta per ser millor de les opcions que té disponibles. I que per tant, diguéssim, és capaç d'estriar-la o de canviar-la en funció de com canvien les opcions que té disponibles a cada moment.
En qual cosa te demostra els cervells que tenen. Sí, perquè d'altre tipus d'animal d'això no te'n fan. No, retorins no ho fan, això. No, no, no, precisament. Que bé. Van a l'ossogu. Sí, sí. Van a l'ossogu. Sí, exacte. Per això te demostra un cert intel·lecte. Una determinada capacitat intel·lectual. Alguna més? Sí, en vols una? Sí, vinga. En vols una?
No sé si t'agradarà. Bé, segur que sí. Sí o no ho sé. Si el comptes tu, sí. No, és una que ja la te vaig mostrar la setmana passada i tu em vas dir, això ha d'acabar. T'ho comptaré. Mira, resulta que hi ha un eurocientífic que està entestat fort i no em moguis,
en crear una cervesa sense alcohol... Ah, sí. Que engati igual que les que tenen alcohol. Engati o te duqui jo un puntet? Bueno... Depèn del que vagis. Sí, probablement. Probablement. I podri... vull dir...
I una de les coses que s'ha de delucidar és veure precisament qui de vosaltres dos té roda. És a dir, si pur i simplement, vull dir, això... Que en Toni... Exacte, te donarà un punt, o si de veres tindrà la capacitat d'engatar-te. Encara que sigui sense el col. Primer t'omplies la bufota. Bé, això és una altra història. Se serveix per engatar-te, engatar-te, engatar-te. Això és una altra història.
Això és una altra història. Primer ho s'abutza. Mira, aquest senyor, perquè és un capritxó, una obsessió d'un neurocientífic, nom David Nath, ha creat fins i tot un laboratori que se dedica precisament a aquest tipus d'investigació de, diguéssim, química, passiva i industria alimentària, val?
I de bona és aquesta? És britànic, crec. És... Sí, britànic. No t'he dit de quina de sa noció en britàniques, però és britànic. I de la seva intenció, diguéssim, és això. Vull dir, a veure si és possible crear un determinat compost que generi dins el cervellet exactament els mateixos efectes que genera el seu col, de desinhibició, embriagues, etcètera, sense...
el contingut alcohòlic. Val? Si qual cosa diguéssim entraríem o estaríem creant, no ho sabem, una beguda completament saludable, parlant clar.
Clar, el seu principi no està mal plantejat, i en podrien considerar inicialment, perquè el seu raonament és molt clar. Vull dir, en els fons, en realitat, quan la gent vol s'immensa majoria o la pràctica totalitat de les begudes alcohòliques, no ho fa per ingerir alcohol, sinó que ho fa per aconseguir els efectes que li genera si ingesta d'alcohol. Això me sona vaporitzador.
És un poc el mateix. Un lloc de tabac. Ah, els vapejadors, aquí. Sí, sí.
És un poc el mateix, no? Haurien de posar matisos, d'acord? Perquè hi ha molts vapetjadors que tenen nicotina. Qualcosa, aquí no anem bé. Poden no tenir, no? Poden no tenir res. En aquells que no en tinguessin, tal vegada sí. Però normalment, quan fuma, el que cerca són els efectes de la nicotina. I quan beu? Cerca els efectes de la col. No sé què dir-te. Jo penso que sí. Sí.
I ell també. Aleshores, clar, ell diu, val, el fantàstic seria que si gent pogués aconseguir aquests efectes, podríem dir, amb una substància que no fos nociva, i que per tant, diguéssim, per el cos, no li suposa els perjudicis que suposa per el fetge, o per el desenvolupament de càncer, etcètera, que ja en dic moltes vegades aquí, que qualsevol dosi alcohòlica és cancerígena. Aleshores, aquest senyor ha patentat ja una molècula, que li ha posat un nom, alcarel, val?
Alcarel. Alcarel, sí. Diu, no fa l'or, no té gust, no dona color, per tant, se pot afegir en un principi a qualsevol tipus de beguda sense alterar-la.
que és el que fa aquesta molècula que ell ha creat o dissenyat per a la vista s'enganxa en els receptors GABA que tenim aquí en el cervell que per dir-ho de qualque manera són els mateixos on s'acaba enganxant el col i per això diguéssim mos genera els efectes que mos genera
quan l'ingerim. Igual quan arribem a menjar pastelletes per als perinutrients, quasi-quasi. És a dir, jo m'estim més... Jo quan vaig una cervesa o vaig un tassol de vi, m'aprenc que un... o que sigui, ho faig també pel sabó. Pel gust. Si ell diu que no l'alterarà...
No, no l'alterarà, ja. Però, bé, no l'alterarà, d'acord, no em va pareix fantàstic, però, clar, una persona que beu una cervesa sense el col ja la fa intencionadament per no beure el col i perquè no li faci els efectes de l'alcol. Sí, sí. Sí, sí. Aquest home pot haver tingut una idea molt brillant, però éxit...
ja me diràs tu, o això farà de dir, si això... És a dir, si això se pogués produir, que qualsevol de nosaltres... Vos per oi que això tindria èxit? La gent de dir, provaré a veure si m'arriba a engatar. Engatar o posar un poquetó. Vos per oi que seria un producte que tindria èxit? Jo no ho penses tastar. No, jo tampoc, però...
que la gent... No veig perquè no. T'ha generat els efectes que tu voldries sense els perjudicis. Bueno. No ho sé. Vull dir, a veure...
Actualment, el que tu deies, vull dir, si tu no vols l'alcohol, tens ja ses begudes alcohòlices, darrere de mi, fins i tot, hi ha vi sense alcohol, hi ha licor sense alcohol, hi ha cerveses sense alcohol, etc. Gintònics sense alcohol. Sí. Tota aquesta gent, vull dir, que ja vol aquest tipus de begudes sense el contingut alcohòlic, ja les té. Què és el que falta aquí? Falta, diguéssim, sa gent que vol els efectes sense els perjudicis.
És com si tu menyes el saïm sense colesterol. Correcte. Sí. El greixos, el mantequilles, el sobressat. Però tu saps que quan menys el saïm estàs pecant. I llavors això ho perds. Bé, no ho sé. Bé, sí, t'ho compro, vinga. Sí, bé. A veure, aquest senyor mos ofereix els mateixos efectes amb una opció saludable. Això és el que diu ell, haurem de veure si ho aconsegueix.
I si de veres, la gent, a prova cegues, òbviament, és capaç de triar si ha ingerit el col·la, si ha ingerit aquesta altra substància. Un anyet i mig, per mi, que diu, que ja... D'aquí un any i mig em torna a parlar. Em torna a parlar i qui sàpiga com entès tant. Au, te toca, Joan. Venga, idò.
Fins demà!
Ai, quina cosa més guapa. Mira, i ara començarem, mireu per on, començarem amb una música que és anterior, la coneixer-ho tot d'una, és d'una ópera de gran repertori, aquesta àrea, aquesta cançona de Maria, és d'una ópera no massa coneguda, La ciutat morta, de Congold. El que sentirem ara és...
Més que conegutíssim. I l'enregistrament és antic, es del l'any 27, més o menys de quan se va estrenar aquesta ópera que vol dir en Gongold. Vinga, ho sentim.
Fins demà!
Pot ser que sigui un enregistrament tan mona, que no sigui ni amb estella? Segurament. M'ha donat aquesta sensació. El 27, sí. Era en Miquel Fleta.
en moments en què, bé, cantant aquesta meravellosa ària del primer acte de la bohème de Puccini, el 27, quan encara no s'havia plantejat menys què li convenia més, si cantar Simna de Riego o Escala el Sol. Fleta ja sabut que tant li era una cosa com l'altra. Sí. Sí, sí, sí. El 32 te cantaria Simna de Riego i el 36 te cantaria Escala el Sol, no?
Bé, Idoi, i per què aquesta música, m'ho direu vosaltres? Perquè, mirau, tots sabeu que avui en dia a Palma hi ha un referent indiscutible si parlant d'òpera i de teatre, que és el teatre principal. Però no era així abans. Fins fa uns 60 anys, pràcticament, hi havia un altre referent, que només era el principal, que era el teatre líric de Palma. El teatre líric estava en el final del carrer Conqueridor,
allà on era el començament de sort del rei, que ocupava un solar que abans havia estat ocupat per aquell teatre, el Circo Balear. El teatre líric. Teatre líric que va ser inaugurat un 2 de febrer de 1902, promogut per aquell empresari tan curiós que tenia una entrevista, en Josep Tous Ferrer, i que en aquella primera funció va sonar aquesta bohème.
No havia en fleta, tot s'ha de dir. En fleta no. Ni per edat ni per catxer no hauria estat possible. No hauria estat possible. Però el curiós és que molt d'any més tard, 1967, novembre, dia 2 de novembre de 1967, la darrera vegada que es va significar una òpera en el teatre líric, també va sonar això.
aquest bohem de Puig. I ho van fer post o va ser pura casualitat? Suposo que sí. No, jo em vull centrar però no en la inauguració del Teatre Líric sinó en la seva finalització, el seu endarracament. El Teatre Líric era un edifici interessant
que era un projecte a quatre mans d'en Gaspar Benassa i d'en Jaume Alanyà. En Jaume Alanyà, un arquitecte menys conegut que en Benassa, però, per exemple, perquè vos situeu en Alanyà, l'edifici de Camp Maneu, on ara hi ha un conegudíssim comerç dedicat a la venda de gelats. Bé, és d'Alanyà, aquell edifici de Camp Maneu. I en Benassa, què us he de contar?
aquell edifici el seu endarracament és un poc una metàfora de la diferent visió que tenien del que havia de ser Palma dos arquitectes molt coneguts que van ser amics i van acabar enfrontats que són en Josep Ferragut i Pou i en Gabriel Aloma que van col·laborar durant molts anys i que ho dic perquè jo aquest divendres passat vaig anar al Teatre del Mar
a veure una obra al teatre molt interessant. És l'arquitecte, que no es conta sa mort d'en Josep Ferragut. Josep Ferragut va ser assassinat a principis, crec que va ser el 27 de febrer del 68, per tant, poc més o després d'aquell endarracament que va enfrontar aquestes dues figures, va ser assassinat. És una història... Recordar que la setmana passada parlàvem de Morbo?
La meva secció, com aquesta. I d'ell va ser una història molt mòrbida, la mort d'en Ferragut. Ferragut era homosexual. I clar, la palma dels anys 60 que vos he de contar, que no fos. Era de família bona, era dretes, era ultracatòlic, havia estat de la falange, era un home del sistema, era arquitecte, era un dandi, i era homosexual. I va ser assassinat, se suposa, per un xapero.
Una espècie de Pasolini, podríem dir, però de dretes. Però no està clar, o sí?
No, qui el va matar sí que està clar. El tema és qui el va fer matar. Aquesta obra teatral, que s'ha escenificat en el Teatre del Mar aquest cap de setmana i l'anterior, és una obra ben interessant, amb un text troc magnífic i una posada en escena molt atractiva, el text d'en Josep Ramon Saudà,
que és dramaturg, programa de teatre, va ser director del Teatre Principal de Palma a l'anterior legislatura, té la seva pròpia versió de Frank Stein com a dramaturg, vull dir, és un personatge ben interessant, en Josep Ramon Sardà, el seu tot estest, i la direcció d'aquesta obra és de Rebecca de Fresno.
Bé, hi va a quatre actors, en Xisco Segura, que fa de Ferregut, en Miquel Àngel Torrens, que fa de Lomar, en Caterina Lourda, que fa d'inspector de policia, que investigues, que és, i en Xen Garcinúño, que fa, bueno, fa de Xapero, podríem dir. Tot i que tots juguen diferents rols en aquesta obra. És una espècie de thriller, es plantejament de sobre, i, bueno...
Avui en dia sabem que qui va fer matar va ser qualsevol poder ocult que no podia consentir que Ferragut s'oposés a segons quin tipus de manifestes urbanístiques a Mallorca. Recordeu aquell llibre de Frontera de Mallorca, Si sigues en se morts? I tant. Aquest va ser, Aquest si vas un mort.
Jo sempre penseu que és un títol, que me perdoni en frontera, un títol desafortunat, perquè que no hagi morts no és un matís, és una cosa molt grossa, que hagi morts no n'hi hagi molta diferència. Però en aquest cas sí que va ser un mort a conseqüència de ses màfies vinculades amb el poder i amb el capital, amb el lloc de desenvolupisme.
Ferragut era una persona molt sensible, era una persona que estimava molt les natures, paisatges, medi ambient. La seva obra més emblemàtica segurament no és l'edifici d'Egesa, segurament és la Port Cícola, que és una obra molt espiritual en aquest sentit. Era aquest Arte Municipal de Pollença. Ell va intentar fer un pla director de disseny del que es va dir de Pollença, que es contraposava en els interessos del moment,
i se'l van encarregar. I en aquesta obra és interessant, a sobre teatral, perquè se'ns insinua que l'home sabia cosa, que el volia avisar, que el volia protegir. Vas malament, si segueixes per aquest camí, tindràs problemes, tindràs problemes. Podrien pensar que l'home va ser un col·laborador necessari amb aquell assassinat, fins i tot.
Ara vosaltres me direu, com així no es van dir això abans de veure les obres perquè hi poguéssim anar, perquè ara ja està fora de... Bueno, teniu una possibilitat que és anar filmant, que és sempre recomanable, i veure Vida i Muerte d'un arquitecto.
que és un documental de Miguel Eck, que és un documentalista ben interessant. De fet, Miguel Eck és el director i màxim responsable i s'ànima, vaja, de Major Docs, que és el Festival de Cinema Documental de Mallorca, que ara és la setmana que ve començarà. Si aneu per la ciutat podreu
veuré-lo entre el dia 25 i 29 de novembre, aquest festival de cinema documental a Mallorca, que també té una secció de culte metràs mallorquins, molt recomanable. Miquel Eques és el director d'aquest documental, que no es conta un poc la història. S'ha assassinat, què és el que era aparent, què és el que va ser real...
qui va estar implicat, qui no, a base d'entrevistes molt interessants, i a més no es mostra un poc aquella Mallorca dels anys 60, i les dificultats que tenia una persona per por de ser un cop com en Josep Perregut.
Perquè mos has dit que s'obra de teatre ja n'haurà oportunitat de tornar a l'hora. Vol dir que aquesta obra de teatre no se podria dur a altres indrets? Se'n va a Catalunya, m'apareix, si no vaig equivocat. Però no ho sé, investigaré a més si s'ha de reprogramar. Perquè de vegades... Se'n va a Manacó, a Inca, per exemple.
Però cada vegada també hi ha obres que es fan prou interessants, fan un o dos dies, bé sigui a Palma, bé sigui a Monacó, i després desapareixen, és a dir, que no hi ha oportunitat, i si mateix hi ha un... hi ha bastant de teatres en els pobles que se podrien anar fent aquestes obres. Sí, mira, hi ha hagut sis funcions, sis funcions en Molinar, i sis funcions estan plenes. Divendres, set i diumenge, passat i s'anterior.
Bé, no es diuen des de la peixera. Pregunta, la peixera que és aquí o allà? Allà, allà, allà. No es diuen que els temps se les està acabant, eh? Els peixets no es diuen que ja s'està acabant el programa. No, mira, he dit Molinar i com que abans em fes referència a la mort de Franco, que és dijous, Franco realment no hauria de nascut. Més que morir-se, no hauria de nascut.
i a la aprovació d'aquella llei de transició política, i hem parlat del Molinar, sentirem una cançó, una música, Ay Carmela, que la poden dedicar a tots els feixistes fastigosos i miserables i a tots els nazis vomitius que han agafat com a fixació atentar contra la imatge i el record d'Europi Cornell en aquell edifici, en aquell estatuet, aquell bust,
que ja precisament tenen Molinar, de Parma. Sentim, per tant, la camera dedicada a tots aquests cafres. Viva la Quinta Brigada! Viva la Quinta Brigada!
Bé, amb aquesta música, despedim el programa d'avui. Maria, moltes gràcies. Gràcies a tu, Joana. Biel. L'has fet molt bé. Un triangle perfecte. Tomeu. Tens un... Tens un competidor. Tens un competidor de Tomeu. No, no, no, en absolut. En Tomeu és en Tomeu. Ell és la vós. I, per cert, repetiràs el que deia en Biel abans, una versada forta a Tomeu i Menzi. Lo fem ben aviat. Res, bon nit, bon vespre, fins demà, dimecres.
Mercenarios y fachistas ¡Ay, Carmen! ¡Ay, Carmen!
El ejército del Ebro, rumba la, rumba la, rumba la, el ejército del Ebro, rumba la, rumba la, rumba la. La otra noche el río cruzó, ay Carmela, ay Carmela. La otra noche el río cruzó, ay Carmela.
Y a las fuerzas invasoras, rúmbala, rúmbala, rúmbala. Y a las fuerzas invasoras, rúmbala, rúmbala, rúmbala. Buena paliza le dio, ay Carmela, ay Carmela. Buena paliza le dio, ay Carmela.
En los frentes de Granada, no tenemos días lunes, ay Carmela, ay Carmela. No tenemos días lunes, ay Carmela, ay Carmela.
Y tenemos días Marte, rumbala, rumbala, rumbala. Y tenemos días Marte, rumbala, rumbala, rumbala. Con los tanques y granadas hay Carmela, hay Carmela. Con los tanques y granadas hay Carmela.
... ... ... ... ... ... ... ...
Fins ara!