Title:

Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí

## Context i estructura de l’episodi Episodi d’*El Crepuscle* a **Ona Mediterrània** amb dues parts principals: 1. **Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra** (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de **Josep Maria Llompart**, la seva biografia i el context cultural. 2. **Secció d’en Joan Roca** sobre **òperes relacionades amb Mallorca**, entre història i anècdota. L’episodi combina **biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals**. --- ## 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica ### Formació i especialitzacions • **Doctorat** en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre *literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI*. • **Màsters** en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults. • Formació a la Universitat de Tolosa en **Filologia** i una *Maitrise* sobre **narrativa mallorquina contemporània** centrada en *narrativa i turisme a Mallorca (1968–81)*. • **Diplomada en traducció i interpretació** (francès i italià) a la UAB. > **Idea clau:** Figura acadèmica amb una *veu polièdrica*: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris. ### Recerca i publicacions • Ha treballat sobre **Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll** (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics). • Editora de volums col·lectius com *Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària*. • Ha ampliat estudis i docència a **Trieste, Bochum, Hamburg** i altres universitats europees. --- ## 2. Vocació, traducció i docència de català a Europa ### De la traducció a la docència • Procedent de **Vinaròs** (nord del País Valencià), amb parla *tortosina* que es va “valencianitzant” generacionalment. • Va començar estudiant **traducció** a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació). • Un cop immersa en la pràctica, constata que **traduir bé és «molt, molt difícil»**. • Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia **literatura hispànica amb especialitat catalana** i fa un màster. • Posteriorment es desplaça a **Alemanya**: - Hi arriba com a **becària** (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent **lectora de català**, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’*escola oficial d’idiomes* (Volkshochschule). > **Punt central:** Descobreix que **gaudeix més ensenyant que traduint**; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat. ### Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa • A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació **no és optimista**: - **Disminució d’estudis humanístics en general**, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha **pocs alumnes** en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de **Filologia Catalana molt reduïda**, tot i que ara hi ha una certa **nova embranzida**. • Interpreta aquestes oscil·lacions com **«onades» difícils de vincular a una sola causa**. --- ## 3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional» ### El concepte “autors d’origen internacional” • Pilar Arnau explica que s’ha **inventat l’etiqueta** *autors d’origen internacional* per descriure: - Escriptors **nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc.** - Que **viuen als Països Catalans** i **escriuen en català**. • La seva tesi analitza la *conceptualització* d’aquests autors en els contextos **francès, alemany i italià**, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat. > **Idea clau:** Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa *origen internacional* com a fórmula més neutra i precisa. ### Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut” • Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors: - *Migrant* hauria de designar **un procés**, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - *Immigrant* i *nouvingut* també tenen una **caducitat lògica**: no té sentit anomenar *nouvingut* algú que hi ha nascut. • Denuncia la **racialització**: - Les persones que *«semblen diferents» físicament* són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats *expatriats*) reben etiquetes més prestigioses. • Contrasta *migrants* i *expatriats*: - *Expatriats* solen associar-se a **classes altes**, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora. > **Punt important:** Relaciona les etiquetes amb **relacions de poder, classe i racisme** en el llenguatge quotidià. --- ## 4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart ### Descobriment a Alemanya • L’interès per **Josep Maria Llompart** li neix **a Alemanya**: - Com a lectora de català li encarreguen **crear una biblioteca de literatura catalana**. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir. • En aquest procés descobreix la revista **Papers de Son Armadans**: - S’adona que **Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes**. - A partir d’aquí comença a **interessar-se per la seva figura**. ### Primeres recerques i relació amb *Papers de Son Armadans* • Anys després, publica un **buidatge sistemàtic** dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista: - Recull **tots els articles, ressenyes i poemes** (propis i traduïts). • Això la porta a estudiar la seva relació amb **Camilo José Cela**, director de la revista. > **Eix central:** *Papers de Son Armadans* esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual. --- ## 5. Llompart i *Papers de Son Armadans*: Cela, xarxes i projecció ### Relació amb Camilo José Cela • Llompart hi treballa **del 1956 al 1961**: - Comença com a **secretari**. - Acaba exercint de **sotsdirector** (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa. • Descriu Cela com a **egocèntric, de caràcter fort**, però remarca que amb Llompart hi va haver **molta bona relació i amistat duradora**. ### Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart • *Papers de Son Armadans* era una revista **mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional**, venuda majoritàriament fora. • Li permet: - Conèixer, encara que sigui **per via epistolar**, **escriptors espanyols i llatinoamericans**. - Entrar en contacte amb figures com **Joan Miró**. > **Conclusió:** La feina a la revista dota Llompart d’una **xarxa literària internacional** i consolida el seu paper com a **intel·lectual de referència**. --- ## 6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart ### Família franquista i entorn de classe alta • Llompart procedeix d’una família **franquista i militaritzada**: - Pare militar. - Branca materna procedent de la **Guàrdia Civil**, fins i tot amb un **besavi tinent coronel**. • Abans i durant la Guerra Civil: - Amic dels **fills del Marquès de Zayas**, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’**idees republicanes**; l’envien a una **acadèmia privada**. ### El paper decisiu de Miquel Lledrà • A l’Institut Ramon Llull coneix **Miquel Lledrà** (figura encara poc documentada): - Fill d’un ferroviari amb **bona biblioteca a casa**: això marca el seu accés a la **lectura i cultura catalana**. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa **llibres del seu pare**. • En plena **prohibició del català** a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut. • Més tard, tots dos estudien **Dret com a alumnes lliures** per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades). • Junts van a **tertúlies de Can Colom**, on Llompart coneix **Francesc de B. Moll** i altres figures de la cultura balear. > **Idea central:** L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per **contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars)** que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen. ### «Ser de la saba» i identitat catalanista • S’esmenta l’expressió **«ser de la saba»** com a sinònim de **ser catalanista**, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic. • Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb **Sabadell / ceba d’ell**, amb els **sobrenoms locals mallorquins**), però Pilar Arnau conclou que **potser anem despistats** amb el sentit profund del terme. • Una interpretació simbòlica: les *capes de saba* que es van traient i, malgrat tot, es manté el **nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura**. --- ## 7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones ### Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella • Llompart coneix **Encarna Vinyes** a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”). • Encarna prové d’una **família catalanista i culta**: - El pare, **catedràtic de pedagogia**, havia estat **depurat** després de la guerra. • La seva entrada a la vida de Llompart li **obre un món cultural i ideològic nou**. • També coneix **Cèlia Vinyes** (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui **es casa**. ### El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart • Pilar Arnau subratlla amb claredat el **paper essencial d’Encarna** en la trajectòria de Llompart: - Quan ell arribava a casa, tenia **la taula parada i la gelera plena**. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar **feina de funcionari al matí** amb **gran dedicació intel·lectual** a la tarda i vespre. > **Punt fort:** Es denuncia la **invisibilització del treball domèstic femení** com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra. --- ## 8. Llompart editor, prologuista i figura cívica ### Director literari de l’Editorial Moll • Durant **tres dècades**, Llompart és **director literari de l’Editorial Moll**: - Esdevé **referent per a una o més generacions d’escriptors**. - Escriu **més d’un centenar de pròlegs**. ### El cartell “No faig més pròlegs” • Arriba un punt que es veu desbordat: - Es conta que penja a l’estudi un cartell: **«No faig més pròlegs»**. - Després hi afegeix: **«ni presentacions ni altres herbes»**, ampliant la llista de peticions que rebutja. • Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs: - Carta manuscrita a **Pau Faner** on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, **el seu el farà igualment** (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, **mor amb un pròleg a mig fer** sobre un poemari d’**Antoni Arbona**, que queda damunt la taula. ### Activisme cultural i polític • A Mallorca, Llompart és molt recordat com a **orador i figura cívica**: - Gran **oratòria**, **dicció impecable**, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el **«català, català»** i nombroses intervencions públiques. • Anys 70 i 80: - Participa en **múltiples moviments d’esquerra**, **grups i plataformes autonomistes o sobiranistes**. - **Soci fundador** de l’**Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)** i **president** de l’entitat. - **President de l’Obra Cultural Balear (OCB)**. • Es recorda la seva **incapacitat de dir que no**: - Tant a una **reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans** com a una lectura de poemes a **Campanet**. > **Conclusió:** Llompart combina **treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític**, però la seva **obra poètica** sovint queda en segon terme davant la imatge pública. ### Reconeixement i lectura de la seva obra • Pilar Arnau considera que **no se l’ha llegit prou**, sobretot com a poeta. • Perceben que **el 2025 se’l llegeix més** que l’any 2018: - Proliferació de **recitals poètics** sobre Llompart. - Assenyala també que un **recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar**. • Constata que **ara s’està potenciant més la vessant poètica** que la política; per això proposa a **Miquel Rosselló** organitzar una **taula rodona sobre el Llompart polític** vistos des del 2025. --- ## 9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025) ### Any 2018: impuls des de la base • Promoció bàsicament **no institucional**: - Iniciativa liderada per **Jaume Mateu** (president de l’OCB) i **Celi Iribar**. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la **coordinació d’actes** (agendes, contactes amb casals i entitats) **sense pressupost**. • S’organitzen: - Activitats a **instituts** (sense materials específics). - Xerrades i recitals a **delegacions de l’Obra Cultural Balear**. - **Taules rodones, conferències, xerrades**. • Publicacions destacades: - **Poesia completa** de Llompart, editada per **El Gall Editor**. - Reedició de **Vocabulari privat** (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb **epíleg de Pilar Arnau**. ### Any 2025: institucionalització i saturació d’actes • Any molt més **institucional**: - Hi ha **pressupost** (poc o molt, però existent). - Es creen **materials didàctics específics pel batxillerat**. • Record d’un projecte del 2018: - Còmic sobre Llompart elaborat per **Margarida Vinyes i Pilar Arnau**, del qual l’Ajuntament **no sembla voler fer reedició**, malgrat l’oferta d’Arnau de **cedir-ne els drets**. • A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes: - Recitals a **Llucmajor**, al **Cercle d’Economia**, i altres espais. - Avisa del **risc de saturació**: massa actes concentrats en poc temps comporten **poca assistència**. > **Diagnosi:** El 2018 va ser un **any de base, molt actiu però amb pocs recursos**; el 2025 és un **any institucional amb recursos** però amb el perill de **concentració i superficialitat**. ### Difusió fora de Mallorca • **País Valencià**: quasi **inexistent** la celebració de Llompart. • **Catalunya**: alguns actes, sobretot **recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya**. --- ## 10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra ### La biografia “Mentre en resti un bri de l’à” • Publicada per **Quid Pro Quo**, amb subtítol: *Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país*. • Extensió d’unes **333 pàgines**. • Per a Pilar Arnau, representa **tancar un deute moral** amb Llompart: - Ja el 2011 havia publicat una **breu biografia** dins la col·lecció d’**Il·lustres** arran de la seva declaració com a **Fill il·lustre**. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat **molt material nou** que havia de donar lloc a una obra de més abast. ### Altres projectes de recerca • Treballa en un **projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears**: - Porta escrites unes **150 pàgines** i voldria arribar a **unes 300**. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027). • Definició de si mateixa: - No es considera **escriptora**, sinó **investigadora** que escriu perquè **creu que s’ha de fer aquesta feina**. - Confessa que **li costa sortir del despatx**, dedicar llibres, fer entrevistes, etc. --- ## 11. Consells de vida i mirada social ### Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor • **Reduir el consum**: - “No consumir tant”, especialment **coses irrellevants**. • **Llegir més**: - Com a forma de **creixement personal i consciència crítica**. • **Escoltar més els altres**: - No només parlar, sinó **escoltar activament**. - Exercir **empatia** amb persones en **situacions vulnerables**, especialment **persones migrants recent arribades**. ### Experiència amb mares migrants • Actualment imparteix classes a **mares migrants** que han arribat fa poc a les Illes. • Explica que es troben en **situacions molt complicades** i que, > «crec que no en som conscients de tot això». • Remarca la importància de **prendre consciència de la precarietat i dificultats** que afronten aquestes persones. ### Cloenda musical de l’entrevista • El programa acomiada la conversa amb **les Variacions Goldberg de Bach**, habituals a *El Crepuscle*. --- ## 12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània Després de l’entrevista, hi ha una pausa de **publicitat i autopromoció de la ràdio**: • **Aigua 3 Globs**: projecte d’**emprenedoria social** de *3 Salut Mental* (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental). • **Clínica Dental Planes Mariano**: promoció del mètode **Slow Dentistry**, centrant-se a dedicar **temps suficient a cada pacient**. • Missatge institucional d’**Ona Mediterrània**: - Reconeixement al suport de les persones **Sòcies**. - Crida a **associar-se** per **fer créixer l’emissora**. --- ## 13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina Després de la pausa s’obre la **Secció** de Joan Roca, que proposa **convertir Mallorca en un escenari d’òpera**. ### Plantejament general • Afirma que hi ha **almenys deu òperes** que tenen alguna relació amb Mallorca. • En el temps disponible en presenta **algunes**, amb un to **amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques**. ### 13.1. *Tosca* (Puccini) i Sor Tomasseta • *Tosca*, de **Giacomo Puccini**, amb la cantant **Floria Tosca** com a protagonista, és la primera òpera escollida. • La trama es desenvolupa a **Roma l’any 1800**, en el context de: - La fi de la **República romana** instaurada per **Napoleó**. - La restauració del **poder papal (Pius VII)** i la **repressió dels liberals**. • Connexió amb Mallorca via **Pius VI i Antoni Despuig i Dameto**: - **Pius VI** fou amic d’**Antoni Despuig i Dameto**, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la **canonització de Sor Tomasseta** (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca). • Per tant, la **Roma de *Tosca*** és la mateixa Roma on es **canonitza Sor Tomasseta**, establint una **connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca**. ### 13.2. *Il trovatore* (Verdi) i la casa de Mallorca • Segunda òpera: **Il trovatore**, de **Giuseppe Verdi**. • Joan Roca la qualifica com una de les **grans òperes del segle XIX musicalment**, tot i que considera que **l’argument és una “xorrada” romàntica**. • Personatge central per ell: la **gitana Azucena**, més que no pas el trobador i Leonora. #### Context històric de l’argument • El llibret es basa en una obra teatral d’**Antonio García Gutiérrez**, estrenada el **1836** en plena **Guerra Carlina**. • L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de **Martí l’Humà**, quan la **Corona d’Aragó queda sense hereu**. • Això desemboca en el **Compromís de Casp**, que facilita l’arribada de la **dinastia Trastàmara** (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó. • No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent **Jaume d’Urgell**. #### La connexió mallorquina • A *Il trovatore*: - El protagonista trobador és **partidari de Jaume d’Urgell**. - Els “dolents” són partidaris dels **Trastàmara**. • **Jaume d’Urgell** era **avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca**: - Net d’**Elisabet de Mallorca**, filla de **Jaume III de Mallorca**. • Així, la trama de *Il trovatore*, amb el conflicte successori, connecta **directament amb la nissaga mallorquina**. > **Idea clau:** El debat dinàstic que hi ha al darrere d’*Il trovatore* està **entroncat amb la història dels reis de Mallorca**. ### 13.3. *El fantasma de l’òpera* i Andrew Lloyd Webber a Deià • Tercera connexió: **Andrew Lloyd Webber**, compositor de musicals, autor d’*El fantasma de l’òpera*. • Va ser **resident a Deià** durant anys: - Primer allotjat a una **residència**. - Després amb **casa pròpia**, que més tard ven. #### Referències operístiques dins el musical • *El fantasma de l’òpera* conté **referències internes a l’òpera clàssica**, especialment a: - **Faust**, de **Charles Gounod**, que forma part del teixit argumental del musical. • D’aquesta manera, un **compositor que ha viscut i creat des de Mallorca** estableix un **pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea**. --- ## 14. Temes principals tractats a l’episodi ### Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart • **Figura polifacètica**: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític. • **Evolució ideològica**: des d’un entorn **franquista i militar** a una forta **militància catalanista i d’esquerres**. • **Treball invisible** que sosté la seva trajectòria (especialment el d’**Encarna Vinyes**). • **Institucionalització de la memòria**: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions. ### Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes • Creació del concepte **«autors d’origen internacional»**. • Crítica als usos racistes o esbiaixats de **«migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat»**. • Reflexió sobre la **precarietat i vulnerabilitat** de les persones migrants a les Illes. ### Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa • **Dificultat actual dels estudis humanístics** (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França. • Diferències metodològiques entre universitats de **Catalunya**, **França** i **Alemanya**. ### Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca • **Tosca** i la Roma napoleònica lligada a **Sor Tomasseta**. • **Il trovatore** i el conflicte successori amb **Jaume d’Urgell** i els **reis de Mallorca**. • **El fantasma de l’òpera** i la petjada d’**Andrew Lloyd Webber a Deià**. --- ## 15. Glossari implícit de conceptes clau > *Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global.* ### • Llompart de la Panya • Denominació completa de **Josep Maria Llompart**, amb referència a la **casa o nissaga familiar**. ### • Any Llompart • Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a **commemorar el centenari o efemèrides** del poeta. ### • Literatura d’origen internacional • Categoria per designar **autors nascuts fora dels Països Catalans** que **escriuen en català** i participen del **panorama cultural català**. ### • Papers de Son Armadans • Revista literària fundada per **Camilo José Cela** a Mallorca, amb **gran projecció internacional** durant el franquisme. --- ## 16. Possible ús del resum Aquest resum permet: • Entendre **el fil complet de l’episodi**, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica). • Localitzar **ràpidament els temes principals**: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història. • Disposar d’una **base clara per a recerques posteriors** (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).

['Josep Maria Llompart', 'Pilar Arnau i Sagarra', 'biografia literària', 'literatura catalana contemporània', 'Papers de Son Armadans', 'Camilo José Cela', 'Obra Cultural Balear', 'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana', 'any Llompart 2018', 'any Llompart 2025', 'poesia catalana', 'activisme cultural', 'migració i literatura', 'autors d’origen internacional', 'racisme i llenguatge', 'França', 'Alemanya', 'universitats europees', 'estudis de català', 'Guerra Civil Espanyola', 'gènere i treball domèstic', 'Encarna Vinyes', 'editorial Moll', 'pròlegs literaris', 'cultura balear', 'òpera', 'Tosca', 'Il trovatore', 'El fantasma de l’òpera', 'Andrew Lloyd Webber', 'història de Mallorca', 'Corona d’Aragó', 'Compromís de Casp', 'Sor Tomasseta']