logo

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Transcribed podcasts: 157
Time transcribed: 6d 11h 23m 2s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon vespre, amics. Això és el Crepuscle en Senestals. Vos parla Pere Estalric en nom de tot un ample equip crepuscular. Un equip que té Anna Maria Moreno en tasques de direcció i Anna Maria Oliver a la part tècnica. Avui és dilluns i aquesta setmana l'Orquestra Sinfònica presenta dijous que ve un programa allà on hi ha dues obres importantíssimes de Beethoven.
La sinfonia número 5 i també una d'aquelles obertures Leonora que Beethoven va escriure per la seva única òpera. També en els mateixos programes, concert per piano número 1 de Tchaikovsky, per això ja en parlarem dimecres. Avui vos volem posar un programa en el qual vos oferim la quinta sinfonia de Beethoven i dues d'aquestes obertures Leonora.
que va escriure Beethoven per la seva única òpera, Fidelio. Una òpera en la qual intenta que els valors humans de la llibertat, de la fraternitat, siguin una constant. De fet, en aquesta obra se lluita contra la injustícia política, fins i tot. Una persona es condemna per les seves idees revolucionàries, d'una forma injusta.
També hi ha el cas que una dona que se fa passar per homo entra a fer feina a la presó per intentar alliberar i saber com està, amb quina situació viu la seva parella, que és aquesta persona injustament condemnada en el final. La fraternitat humana i la justícia surten de fora, a la superfície. Això seria la part, diguem-ne, segona, amb les obertures de Leonora. Però la primera part
Sentirem la Quinta Sinfonia de Beethoven, una obra que se va estrenar l'any 1808 a Viena amb una nit memorable, allà on aquesta nit se va estrenar la Quinta Sinfonia, la Sisena Sinfonia, el concert per piano número 4.
la fantasia coral per piano i orquestra i cor, una àrea de concert que es diu Aperfido i alguns fragments d'una missa posterior. Tot això amb una sessió maratoniana que va durar 5 hores
i que Beethoven va dirigir i va tocar el piano i anava improvisant i clar, els músics no podem seguir i va ser una sessió segurament molt conflictiva i amb molta tensió entre els músics i el director i el pianista, que era ell mateix.
Clar, una sessió que en aquell moment la gent que hi va anar hauria de pensar on m'he ficat, perquè he pagat tot bé per això. Però avui, vista amb aquesta perspectiva històrica, m'agradaria molt veure a nivell documental com se va desenvolupar aquesta sessió terrible. Quinta sinfonia, sisena sinfonia,
Concert per piano número 4, fantasia coral per piano, coreo, orquestra, un àrea de concert i fragments d'una missa. Aquesta quinta sinfonia és un referent mundial. Aquelles quatre notes, pa, pa, pam. Això sembla que dius quina cosa més senzilla. Una cosa molt senzilla és coneguda mundialment com el motiu musical del destí. Perquè sembla ser que Beethoven, això és una llegenda naturalment,
estava que seva i ja se pensava que estava més sort del que realment estava. I va rebre quatre cops de porta
Va rebre aquí quatre cots de porta i els va sentir. Va dir animals, això és el destí que em veia dir que he de fer una partitura, que he de fer una obra amb quatre notes. Clar, evidentment això és una llegenda, però, com diuen els italians, se non è vero e ben trovato. Per tant, la primera part i la segona part del programa, durant tot el que queda de programa d'avui,
sentirem aquesta cinquena sinfonia, que és molt més que quatre notes molt conegudes de tot. Una obra molt elaborada, amb un final, els tercer i quart moviments enllaçats, sense pausa, allà on es flautir té moments destacats, unes notes destacadíssimes en el darrer moviment, que si no hi fos...
Pareixerien buides aquelles frases musicals amb una paraula. Una obra molt completa que és molt més que quatre notes musicals. Deixem amics amb aquesta cinquena sinfonia de Beethoven en la primera peça que escoltarem.
I després, dues d'aquestes obertures, Leonora, la número 3 i també la número 2. Esperem que vos agradi el concert, el programa, anava a dir el concert, però bé, és un programa molt musical d'avui. Amics, benvinguts al Crepuscle en cent estals.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
. . .
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Música
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins ara!
Bona nit.
Fins demà!