This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
No mireu l'eclipsi sense les ulleres homologades.
Molt bon vespre, amics. Això és el Crepuscle en Senestel, si hi hau benvinguts. Hem començat dient que no mireu l'eclipsi. I quin eclipsi? El de dia 12 d'agost que ve. Hi haurà un eclipsi total de sol, que es podrà veure molt bé, a la posta de sol, precisament, des de Mallorca. Totes les...
cales i muntanyes i costa que dona a Ponent, podrà veure aquest eclipsi dia 12 d'agost. Però vos recomano, com ho farà avui el nostre entrevistat, vos recomano que no ho fegeu mirant amb unes oeres qualsevol.
ni amb unes oeres de soldador ni amb un vidre entelat. S'ha de mirar amb oeres homologades, perquè això vos pot, si no, vos pot danyar, vos pot fer mal a sa vista. Això mos ho explicarà ara en Pep Marcús,
el nostre convidat d'avui. Ell és mestre i astrònom. I fa res, dijous passat, el vàrem entrevistar i avui vos oferim aquesta entrevista que parla una mica de com us hem de preparar, com us hem de situar davant l'eclipsi, que tendrà lloc, com vos dic, dia 12 d'agost, sola baixa, a Posta de Sol. Després d'aquesta entrevista sentirem música de Bach, perquè diumenge
Que bé, es tanca el Festival de Música Barroca d'Inca i ho fa amb una obra capdalt de la història de la música, que són les variacions Goldberg. Per tant, sentirem a la segona part del programa el que mos doni de temps part de les variacions Goldberg de Joan Sebastià Bach. Amics, com us dic, això és el Crepuscle en Cent Estels. Jo som Pere Estelric i vos parlo en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou Anna Maria Moreno en tasques de producció i Anna Maria Oliver a la part tècnica.
Conversa amb Pep Marcús, que ell té una conferència o una xerrada sobre com ens hem de preparar una mica cap a l'eclipsi de dia 12 d'agost d'aquest mateix any. Pep, moltes gràcies per atendre'ns. La pregunta que te faig és aquesta. Com ens hem de preparar per aquest eclipsi? Ja ens hem de començar a preparar.
Ja hauríem d'estar preparats. Com us hauríem de preparar? Sempre el més important, la seguretat. Primer de tot, això va per davant. Per observar un eclipse, o per observar-se en qualsevol moment de l'any, sempre és necessàries oeres d'eclipse. No podem emplear cap altre material, ni negatius de pel·lícula,
que la gent jo veia no sap el que és, ni tampoc ho eres de soldador, ni aquests productes casolans que es feien servir un temps amb la llegenda urbana que deien que eren segures, no. L'únic que et pot salvar d'una lesió ocular segura mirant-te'n sol són les hoeres d'eclipse, les homologacions pertinents que han d'estar a la vista de totes les hoeres que una persona compri.
A partir d'aquí hem d'anar a zones on s'avegui l'eclipse, que aproximadament hi ha un 60% de s'illa de Mallorca, que és la qual se podrà veure l'eclipse, i he de tenir molta paciència, perquè aquest dia s'esperen molt de desplaçaments, molta gent s'amagurà per anar a veure l'eclipse a llocs determinats de tota s'illa, i sempre molta paciència, seguretat i alerta, perquè també està en època de màxim d'incendis, he d'anar viure amb això.
I per què és tan perillós no fer-ho d'una forma correcta, mirar-ho d'una forma correcta? Perquè mirar el sol sempre més dur, de manera directa, fins i tot a les postes de sol, que molta gent se'n va veure a postes de sol, que són precioses aquí a Mallorca, allà davant la mà, però acarreia sempre problemes oculars.
Els nostres ulls no estan preparats per veure't sol directament. Brilla moltíssim. Fins i tot quan està molt baix, no ho recomanem. Per això s'han de master unes eines adients. És de la mateixa manera que si vols posar una mà dins aigüe bullint, ho pots fer, però sense protecció adequada ho faràs una vegada. La segona ja te'n recordaràs que t'han cremat. Si te poses un guant especial pots posar la mà dins aigüe bullint. És exactament el mateix exemple.
Tornarem a ser clígica, però has parlat de les postres de sol. Jo a mi m'agradaria molt veure el raig verd. És mite o realitat? És realitat. El darrer raig de llum de sol abans de posar-se és un raig verd que el cercen, sobretot fotògrafs, però han de tenir un dia absolutament clar, sense cap ningú de gent de Calitja, per observar aquest raig verd que es pot veure no fàcilment, no és una cosa que sigui fàcil, perquè...
Molta gent, jo l'he arribat a veure tampoc, però sé de gent que l'ha fotografiat des d'aquí de Mallorca. I aquest dia de l'eclipsa hi ha la possibilitat de veure dos rajos verds. Perquè el sol se posarà eclipsat fent dues banyes, i quan se banyi inferior, s'amagui davant la mà, hi ha la possibilitat de veure aquest rajos verd, i quan se posi per la banda superior, se banyi superior, també hi ha una possibilitat d'un segon rajos verd. Però han de tenir condicions espectaculars i se pot veure des del sud de Mallorca.
Perquè el rei verd només se veu si se pon dins l'aigua. Sí, és a dir, ha de ser molt baix, molt baix, molt baix. No hem de tenir cap límit del nostre horitzó. Com més en fora s'horitzó millor i no hi ha més horitzó més en fora que la mà. Per això, com més en fora està, més possibilitat tens de veure la difracció del llum i aquest darrer punt final de raig verd que es duren apenes un segon o dos abans de posar-se definitivament el sol davant la mà. Ha de ser davant la mà, sí.
Per què aquesta eclipsi és tan noticiable? Primer de tot perquè passa que a nostra. Això és el primer. I si passa que a nostra hem de donar notícia a nosaltres que passarà aquí damunt. És a dir, des de l'any 1905 que no teníem un eclipsi total de sol damunt les Balears, fa més de 100 anys, 121 anys. Des de l'any 1905 fins l'any 2026 en guany hem tingut 8 eclipsis en total de sol, alerta de sol, i cap d'ells ha estat total. Per això és noticiable. Però hi ha una segona raó.
Aquest dia, dia 12 d'agost del 26, tindrem un eclipse de sol molt baix a l'horitzó, entre 2 i 4 graus de l'horitzó, en la qual cosa estarà un eclipse just abans de la posta de sol. Poren dir que tindrem dues postes de sol naturals aquest dia, una de l'eclipse i l'altra de la posta de sol civil, que passarà un quart d'hora més tard. Per això és noticiable.
Quin temps durarà des que comença fins que se tornarà a veure't sol? Bé, la totalitat de l'eclipse, és a dir, la totalitat que se fa fosc realment dependrà d'on estiguem. Si som en draig, un minut 36 segons. Si som el Cudi, o la zona de Pullança, un minut...
27 segons, a Sol 1 minut 24 i així per tot així a partir d'un minut 20. Si anem a Eivissa és aproximadament un minut, Formentera 40 segons i Menorca un minut, un minut 5. D'obscuritat total. De fosca total, la totalitat. És el moment que tothom espera. Perquè clar, a un eclipse parcial veus el sol que va s'enmossegar per la lluna.
però a simple vista no ho veus. Com a molt tens una mica de debillada d'intensitat de llum, però poca cosa més. En canvi, els eclipses totals de sol el que fan és que tens fosca, com si se fes fosc, veus les estrelles darrere fons del sol, veus la corona solar i veus el sol amb la lluna jut davant. Aquí és el moment que t'has de llevar les oberes d'eclipsi i veure aquest espectacle durant un minut i 36 segons, que aquests 96 segons de totalitat
s'admosfaran a nosaltres a Mallorca i és l'epicentre de l'astronomia mundial enguany l'any 2026. Per tant, podem dir que aquesta eclipsi a Mallorca és el lloc del món allò on es veurà millor? Jo no ho vull dir molt fort, però se podria dir que sí. És a dir, l'eclipsi és el millor lloc de tot el món per veure aquesta eclipsi serà a Islàndia, sigui d'Islàndia, rei clàpic. Perquè? Perquè el sol està a dalt, a l'horitzó, està a un 25 graus.
en la qual cosa pot saber veure la totalitat de l'eclipsi. És a dir, així com la Lluna se va començant a menjar el Sol, a posar-se damunt, totalitat d'aproximadament dos minuts i mig a Islàndia, aquí un minut 36, i després la sortida de la Lluna de davant al Sol. Tot això són unes tres hores aproximadament a Islàndia. Aquí no saberà tot, però sí que saberà la totalitat durant aquest minut 36 segons, i després la posta de Sol eclipsada, que això serà un esdeveniment únic que no ha passat mai a les Balears.
Per tant, quan se'n vagi l'eclipsi encara li quedaran al sol un temps per pondre, diguem. Així no, se posarà un quart d'hora després de la totalitat, però l'eclipsi encara durarà perquè la Lluna se va desplaçant a poc a poc de davant l'esfera del Sol i nosaltres no veurem quan surt el darrer contacte sol al Lluna. Això no veurem, aquí serà invisibilitat. Per tant, l'eclipsi acabarà quan ja no veurem el Sol nosaltres.
Exacte, la porta de sol un quart d'hora després de la totalitat aproximadament. I les galines se n'aniran a geure més pres d'aquest dia? Això és com un mite també, que diuen quan hi ha un eclipse, les galines se'n van a geure més pres. Aquesta és una afirmació que m'han fet tres vegades referent a l'eclipse de l'any 1905, de per dins que el son pare ja comptava en que vava un dia...
en el qual el sol se va fer fosc de dia, se va fer fosc al migdia i les guinyenes se'n van anar a dormir. Això és real. M'ho han comptat tres persones diferents sense cap tipus de connexió, a jo que saben que m'ho moquen en aquest àmbit eclíptic, el qual cosa sembla que és real. Clar, les guinyenes van anar a veure fosc, però en dins cap esguiner. Això pot tornar a passar en guany, sí? Però no serien tan errades perquè faltaria un quart d'hora per la posta de sol. I seria més espectacular si aquest sol, si aquest eclipsi, s'aproduís a les 12 de matí, per exemple?
Jo crec que no, però això ja depèn del gust de cada un. És a dir, un eclipse total... D'eclipse total n'hi ha pràcticament cada any, però t'has de desplaçar en tot el món per veure-los. Clar, l'any que ve, per exemple, l'any 2027, hi haurà un eclipse total que passarà per damunt d'Egipte, que serà absolutament espectacular.
El 28 n'hi haurà un d'anul·lar, que no és total, però quasi quasi, que passarà per damunt la península imèrica. És a dir, hi ha eclipses cada tant, cada poc, però una posta de sol eclipsada damunt en territori que té el màxim de gent el mes d'agost i justament el mes d'agost vendrà aquesta eclipsa aquí a Mallorca, és una cosa que no s'havia produït mai.
a les nostres eclipses. Per això serà més espectacular veure un sol post eclipsat que en un eclipse a dalt del cel, que realment és més comú. Ara, hem de dir que tots els eclipses se posen a qualca banda, però un eclipse total de sol que se posi davant la mà a un lloc com Silla de Mallorca, a les Rilles Balears, és una cosa que no ha passat mai. Per això això és més espectacular que veure la totalitat de l'eclipse. Per una persona com tu, que per un astrònom, aquest eclipse que hi veuràs més, ciència o poesia?
Bona pregunta. Bé, jo, astrònom aficionat, jo som mestre de professió, però la meva gran passió és l'astronomia. Una mica de tot, una mica les dues coses. Ciència, sí, perquè veurem la cor a una sola, que no es pot veure a simple vista més que quan hi ha un eclipsi total de sol, i es pot estudiar els fenòmens que hi ha darrere la lluna, em refereix que en el sol, les flames que surten de la superfície, de la cromosfera del sol, es poden observar pràcticament a simple vista. Això és espectacular.
Ara, aquest punt que pareja antinatura, que se fa fosc, que baixen les temperatures, que els ocells s'aturen de cantar i que no sap exactament el que passa, és pràcticament poètic perquè és l'esdeveniment natural més espectacular que un pugui veure. La qual cosa sí que té part de poesia, evidentment.
Pep, tu fins i tot has dit que eres un aficionat, però vas descobrir no sé quin aparat o per allà dalt? No, bé, jo vaig ser membre de l'equip que va descobrir un asteroide en el cinturó principal de l'esteroide l'any 2014, efectivament, però jo era un de molts. El meu nom està efectivament dins el descobriment d'un petit asteroide que està orbitant en el cinturó principal, però és una feina cooperativa, això. El cinturó d'on? De cinturó entre Mart i Júpiter. Val.
Però després tens aquí, és el creador o president o animador del club o de la societat newtona? És a dir, el club newton és una societat, una agrupació d'astrònoms amateurs, gent que té telescopi i ses seves feines i que m'ho ajuntam a Sant Joan ara aquests anys en el municipi de Sant Joan per observar el cel i obert a tothom que hi vulgui venir.
Jo no som president, m'havíem fet president l'any 2009. No sé si va ser una bona idea o una mala idea de l'Esclut Newton, però encara som vicepresident de fa tants anys. I si el que fem és divulgar l'astronomia, que és la nostra gran passió, sí. Som vicepresident d'Esclut Newton. Per què Newton i Noguelileu, per exemple? Que se m'acord que tindríem més relació amb l'univers. Newton va a l'esquim, va a posar les bases de la ciència, després d'en Grigadau, evidentment. I no, Esclut Newton va néixer a Manacó l'any 2000,
i el grup que va fer néixer aquest nadó d'astronòmic que funcionava per combatre segon termini Solomínic a l'any 2000 a Manoico i li va decidir posar Club Newton i així ha quedat senzillament no va ser una decisió meva però una decisió sempre acertada
D'on té bé l'afició a l'astronomia? Bé, jo he de dir que sempre m'ha agradat. Sempre he tingut la curiositat. I voldria dir, voldria afirmar, o me voldria creure més ben dit, que tothom té el manco curiositat per l'astronomia i pel cel i pels estels. Perquè tothom que he xerrat, jo som mestre d'escola, tots els aldots, quan jo, evidentment, du el telescopi i l'escola i miram el sol, miram les estrelles i feim sessions d'astronomia, tots els aldots...
disfruten, gaudeixen de gran, però moltíssim, quan no observen per un telescopi. I és una opció, és una oportunitat que hauria de tenir tothom. Em ve de quan era petit, que mirava el cel i quedava embadalit mirant-se les estrelles. Què penses o què dius quan una persona confon astronomia amb astrologia?
Bé, això ja és una batalla perduda. A més, ara fa poc que no sé quin diari va sortir una notícia d'un fenomen, en lloc d'astrològic, un fenomen meteorològic. És una novetat, és una volta més propera a la realitat, però ja no t'enfades, perquè titulars de diaris de tirada nacional van confós, és a dir, van temps perquè la logia, els logos...
Ve a dir ciència, però se confon molt habitualment el fet d'estudiar l'univers, les estrelles i el cel amb el que afirmen els astròlegs que té una repercussió a la vida d'un, que aquí jo ja no m'hi ficaré. No hi crec en absolut, però si hi ha qualcú que ho cregui és lliure de fer-ho, cap problema. El fet que això m'hagi anat a la Lluna, per tu és un abans i un després o és una anècdota?
El segle XX serà recordat per dues coses, i només dues coses, d'aquí molt de segles encara humanitat. Una d'elles serà que per primera vegada en l'execuació de Newton, d'anar a Einstein, van ser capaços d'explicar l'univers amb un llapis i una goma, i la segona és que van ser capaços d'abandonar el nostre planeta i anar a un altre món, un món que està a 350.000 quilòmetres, és vera, que està relativament a prop,
però que per primera vegada vam dur mans en aquest astre que va ser arribada a la lluna l'any 69, entre l'any 69 i l'any 72, que hem arribat a la lluna 6 vegades, molta gent això no ho sap, 6 vegades amb 12 persones, la qual cosa va ser una fita a recordar per sempre, per la humanitat, que esperem que entre en guany i l'any que ve s'arrapetesqui.
Ah, sí, entre guany i l'any que ve. Sí, hi ha les missions Artemisa de la NASA que pretén arribar a la Lluna una altra vegada amb els coets que es diuen així, les missions Artemisa, SLS Space Launch System, que són uns coets molt potents que pretenen primer arribar a la Lluna i fer una volta a la Lluna i tornar i segon arribar a posar una base habitada
les nostres satèl·lits. Volem que passa a alguns retalls pressupostaris de la NASA, no està molt clar que això se faci, però sí que hi ha l'equipament i la idea que s'arribi a s'ajunar. I si no ho fan els americans, de ben segur que ho fan els xinesos d'aquí pocs anys. I MART. MART és una predada molt llunyana.
Mart recordem que és un desert congelat en el qual no s'hi pot viure. A més, ho dur tot. No és que te'n vas a la lluna dins una capsuleta i tornes en quatre dies, que dura quatre dies el viatge a la lluna, o tres, depèn de la velocitat que agafis. Mart són vuit mesos. La cosa és molt llar. Si una persona o si un grup de persones se'n va a Mart,
haurà de quedar allà. La qual cosa és bastant dubtós que se faci al manco curt termini. Se necessita molta feina encara i molta preparació per anar a Mart i ara per ara fins i tot Elon Musk ja ha dit que ho deixa per més endavant i se centra en una cosa que no de fa tres mesos o quatre quan afirmava que hi vindrà una marciosa. Per això està molt tan fort encara Mart.
Anar a Mart mos donarà possibilitats d'investigació científica, es fet de preparar-ho, o el fet d'arribar-hi és important? Les dues coses són importants, perquè el fet d'arribar-hi significa que recuperes les aventures d'anar a l'espai a un lloc, com passaven els anys 60 i 70 a la Lluna, que hi pots morir. I és que, de fet, ha hagut astronautes que han mort en el viatge a la Lluna. No en el viatge en si, però en les preparacions. És la qual cosa a Mart...
Les dues coses són correctes, no només per estar-hi per ciència, sinó per l'aventura d'anar-hi. Ara bé, fins l'any 2030, dut molt que es facin passes reals per anar fins a Mart, hem de veure una altra vegada que diuen els xinesos que tenen plans d'anar-hi al manco en sondes a principis dels anys 2030.
I per què Mart i no un altre planeta? A veure, si ens hem de jugar un euro a un planeta per anar al sistema solar a un altre lloc que no sigui la Terra, allò on té més possibilitats, el manco que no te moris en els 15 segons d'arribar, és Mart. A Venus tenim una pressió atmosfèrica absolutament brutal que no t'hi pots ni atregar, perquè les sondes soviètiques que van arribar als anys 70 van durar 15 minuts i eren batiscafos autèntics que s'esclafaven en els poc temps d'arribar allà.
Júpiter i Saturn estan astronòmicament tan fora i són gegants gassosos, i l'única mosqueda és Mart, que està més o menys a prop de nosaltres, la Lluna i Mercuri, que està massa a prop del Sol, que encara està molt tan fora per anar-hi. Mart és l'única opció fora de la Terra per anar amb astronautes a curt o mitjà termini.
Però no per colonitzar. No, colonitzar no. És a dir, el que diu un astrònom que jo el segues molt, que en Neil deGrasse Tyson, un doctor en astronomia, un astrofísic, diu que pel preu de colonitzar Mart pots colonitzar la Terra. És a dir, pots arreglar els problemes de medi ambient que tenim en el nostre planeta amb els dubbes que hauries de gastar per anar-te'n fins a Mart. I té raó.
Si podem emplear, ara m'ho inventaré, milers de milions de dolars o d'euros per enviar gent a Mart per tenir una població a dos planetes, el que pots fer és arreglar el planeta Terra amb tots els problemes que tenim també d'ambient perquè no sigui un problema de viure aquí. Sí, perquè som quasi 8.000 milions de persones i la Terra té un 30% de terra. Per tant, hauríem de viure-hi la mà.
Bueno, no és una opció, no estigui mal. Hi ha gent que ho fa, se'n va amb escreuers i no surt d'escreuers en tota la seva vida. Sí, però això és un dels problemes que haurem d'afrontar al segle XXI. De fet, el segle XXI té dos grans problemes, un deia és la superpoblació i l'altre problema és el canvi climàtic. Aquests dos són els grans problemes del nostre segle, la qual cosa hem d'anar avançant. Una solució pot ser anar a un altre planeta a viure, és possible, però crec que haurem de fer qualque cosa abans per intentar salvar el nostre planeta abans d'anar a un altre que hem de terraformar completament.
Clar, per un astrònom, continuaré dient aficionat, tot i que pens que ja hi ha una dosi de professionalitat, per un astrònom parles d'anys llum, però després vens aquí i demarrat xipar-me 10 quilòmetres, com ho menges, com fas el canvi?
Això m'ha sorprès bastant. Molta gent li fa por a aquestes mesures. Recordem que són mesures, no res més. Són maneres de mesurar una distància. Un any llum no és més que la distància que recórrer la llum durant un any. Crec recordar ara de cap 10.000 milions de quilòmetres aproximadament. Això és una barbaritat. Però recordem que la llum del sol mos arriba 8 minuts després que surti del sol, 8 minuts només.
Clar, aquí jo tenc una brega amb la meva dona perquè quan anem a veure una aposta de sol jo dic, mira, fa 8 minuts que ja s'ha posat sol realment. I dic, marrons tot el romanticisme. I et jugam amb això, jugar una miqueta, jugar... Sí, d'acord, Marta està a 5 minuts llum i Júpiter està a 40 minuts llum. I és per saber més o menys costat de distàncies que et signifiquin qualque cosa. Perquè si estan xerrant d'una galàxia de 60 milions d'anys llum,
Clar, la gent ja ha perdut la noció de distància. El que sí que se pot dir és que en aquella distància ara mateix el llum dels dinosaures està arribant en aquesta galàcia que està a 60 milions d'anys perquè fa 60 milions d'anys que el llum refletçat dels dinosaures va sortir del nostre planeta i arriba en aquesta galàcia. Això ho fa més proper.
Per tant, això que hi ha estrelles que ja no existeixin ni en què els veim? Tenim el cel ple de fantasmes, que d'en Cal Sagan, això és molt guapo. És a dir, no ple, però sí que hi ha estrelles en el cel, els quals són de color vermeng, que estan situats a distàncies astronòmiques, mai més ben dit, a 600 anys llum, avui 100 anys llum, a 1.200 anys llum, que si tenen color vermeng, que és possible o probable que ja hagin deixat d'existir, que hagin explotat, si la seva vida hagi acabat, a la qual cosa, el que mos arriba és la llum d'un estrelle que ja no existeix.
i repeteix el cel a l'estable de fantasmes. I de foran negres. I de foran negres, sí senyor. Que serien també estrellers que ja no existeixin i han anat xupant tot. Bé, no és tan això com el que la gent se pensa. Imagineu-vos que esteu a veure la pica d'esbany amb pla d'aigua
I clar, estàu mirant com l'aigua se'n va per endins, amb l'afecte coriolis, cap a un costat, cap a l'altre, per avall. Però si mos posem a veure la pica, amb les mans damunt la pica, no mos xuclarà l'aigua. Un fora negre és completament segur si te'l poses a una distància de seguretat, més enllà de l'horitzó d'esdeveniments, que se diu. Que, poèticament, és el punt on tu pots veure que passen la llum abans de ficar-se dins el fora negre. Un fora negre no és més que una estrella, 20 vegades més gran que la massa de sol,
que ha implotat, que ha explotat, i hi ha dues forces que juguen dins una estrella. Una d'elles és la força de gravetat, que la comprimeix, i l'altra és les forces nuclears, que l'expandeixen. Quan estan en equilibri, tenim una estrella normal. Quan una d'aquestes dues forces guanya, tenim un objecte o una altra, quan guanya la gravetat, va fent l'estrella cada vegada més estreta, més petita, més petita, més compacta, més compacta, fins que la pressió ja no pot amb ella i explota. I aquí tenim...
o una sèrie de neutrons, que ha eliminat els electrons i els positrons dels seus àtoms, o un foran negre que és un pou gravitatori. I aquí sí que ja no podem saber què hi ha de dins, perquè no ens ho podem atregar. La Terra la destruirà amb nosaltres o la destruirà a l'univers? Bé, se la destruirà a l'univers amb estents,
Nosaltres, com molt, mos carregarem els ecosistemes, que estem en bon camí per fer-ho. No hi ha cap problema amb això, perquè estem en directes, en una distància de col·lisió, en la mateixa natura que mos ha dat la vida. Perquè estem destruint no el planeta, sinó els ecosistemes naturals.
les muntanyes, tot el que és la Terra, les geosferes, i això seguirà fent voltes fins que el Sol vulgui, fins a d'aquí 5.000 milions d'anys que el Sol es farà suficientment gran com per menjar-se la Terra, que serà el mateix moment més o manco que la galàxia d'Andròmeda xocarà contra la galàxia de la Via Làctea, que serà una altra galàxia més gran. És a dir, d'aquí 5.000 milions d'anys tindrem uns espectacles molt macos en el cel. El Sol a punt de menjar-se la Terra i la galàxia d'Andròmeda a punt de menjar-se la Via Làctea.
Jo ho tinc apuntat a la gent per ser un cas, no crec que hi arribi, però ho veurem. Les condicions de la terra se poden donar a un altre lloc. Sí, en les condicions correctes, sí, efectivament. És a dir, aquí ja ve la segona pregunta darrere aquesta. Ara veurem si pot haver vida a una altra banda que no sigui terra. Sí, n'hi pot haver, però alerta. I aquí sempre faig un stop, un tèntol, una aturada.
No hem de confondre vida amb civilització. No és el mateix. Una cosa és la vida. Pot haver un planeta en el món, pot haver una lluna en el sistema solar en el qual hi hagi microvis. Ja tenim vida, ja existeix. Encara no hem trobat, no és que existeix, però ja haguéssim trobat vida, no et suposarà que ho trobem.
a llunes, a Júpiter i a Saturn, que tenen condicions d'aigua líquida de baixa seva superfície. Que pentura la radiació d'aquests planetes impedeix que hi hagi segon quin tipus de vida, sí, però han trobat fins ara uns 6.000 planetes fora del nostre sistema solar, dels quals un 10%, uns 600, són tipus Terra, tipus Terra vol dir rocallosos, fets de roca.
que no tots poden tenir les condicions ideals per vida, com les té la Terra, és a dir, Venus, per tenir un exemple proper, és un planeta rocallós que en principi pot ser apte per la vida, però no n'hi ha fins allà on sabem nosaltres. La qual cosa sí, se poden repetir les condicions que han donat vida al nostre planeta, sí, però no hem de confondre un planeta de fons o d'arbres, que també podria ser, amb les civilitzacions estaterrestres que mos venen a visitar, que aquí realment és on tinc una lluita jo,
encarnissada amb molta gent que m'afirma que el que ja s'ha de dir és que per ara no n'ha vengut de cap, que no el tot sàpiga. Però que encara que hi fos, estaria tan a lluny que no bastaria una vida ni humana ni no humana per traslladar-se, no?
i poden xerrar de la paradoxa d'en Fermi, que va ser un científic italoamericà, que, xerrant un dia, sortint de la cantina del laboratori amb la feina, va dir, a veure, una notícia d'ovnis que sortien a la premsa nord-americana als anys 60, i va dir, si hi ha més civilitzacions, on estan? Perquè no han tingut cap notícia ni cap prova de cap civilització que vengui més enllà del nostre planeta. I després va...
un llibre extraordinari que es diu Els bosc fosc, d'en Xixitliu, que va fer una hipòtesi damunt d'aquesta paradoxa, va dir que probablement totes les civilitzacions dels universos estan amagades perquè no s'ataquin entre elles. Curiós. Això entrant dins la ciència-ficció igualment, però sí. Pot haver altres zones en què s'havia l'acte i en què no existeix en la vida? Sí. Però no confondre civilitzacions, que no és el mateix.
Pep, ja anem acabant. Ens hem de preparar per dia 12 d'agost. Però d'aquí a dia 12, astronòmicament, quines altres coses destacables tenim? Abans i després, primer de tot, ara mateix, aquests dies, tenim una sèrie de planetes visibles en el Sol just a banda de la sortida de Sol, Venus, Mercuri, Saturn...
i Júpiter, que en aquesta ensalada de planetes hi feien hora inaptú a les notícies de xarxes socials, gent que és un espectacle únic, que no s'ho verà mai més, se veu cada any i més, més o menys, sempre hi ha un espectacle d'aquest tipus en el cel. Jo recomanaria a tothom que s'aixegés prest, o bé, si no s'aixegés prest, que posi el despertador just abans de la sortida de sol i que miri cap i abans.
I abans del Sol, ara la Lluna és quart creixent, no hi serà. Però ara tenim Mercuri, Vénus, Saturn i Júpiter en el cel, visibles a simple vista, no només té telescopis. Això, per exemple.
Després tenim la pluja d'estrells dels lírids a l'Ira, que són a l'abril, mitjans d'abril, que és la primera pluja d'estrelles brillant i que es podrà veure fàcilment en el cel. Ara bé, l'eclipse ho està tapant tot. Tendrem possiblement algun cometa visible, si no simple vista, amb petits telescopis i després un altre eclipse que passa bastant desapercebut, però que serà visible des de les Balears, serà dia 28 d'agost.
És a dir, 15 dies després, des del dia 12 d'agost, tenim un eclipse total de Lluna, perquè van junts. El de Sol és de Lluna, si n'hi ha un de Sol, també n'hi ha un de Lluna. I s'haurà un eclipse total de Lluna, dia 28 d'agost, just abans de la sortida de Sol. És a dir, l'eclipse de Sol serà just abans de la posta i l'eclipse de Lluna just abans de la sortida. Curiositats de la vida, com us regala l'astronomia.
En el principi es diria que hi havia un 60% de Mallorca allà on serà visible. Aproximadament. A on mos hem de situar? En principi, els municipis de Mallorca estan fent un registre de llocs on es pot agrupar gent de manera segura. Aquests llocs han d'estar estudiats per un grup de científics, d'astrònoms, per veure si serà visible s'eclipsa des d'aquests llocs.
Jo el que recomanaria és que la gent no s'ha desplaçat gaire o no s'ha desplaçat si no és necessari. L'eclipsi millor de Can Eva o de Cat Eva que des de la carretera, per evitar col·lapsar llocs que són de difícil accés. És a dir, si tothom va a les costes de serra de tramuntana, s'atura en la serra de tramuntana. I tots coneixem les carreteres estretes que hi ha per la serra per anar a les portes d'Escanonja, per anar a les portes de Solla, per anar a totes les escaletes que hi ha...
en la qual cosa hem d'evitar la saturació al màxim que puguem. El podrem fer? No ho crec, no ho sé. Això dependerà de cap, de la gent, veure què vol fer i què no vol fer. Però recordem que l'eclipse serà de gran part de Mallorca, gran part de Mitjón, sobretot, part d'Esplà i serra de Tramuntana. En la qual cosa, si podem evitar desplaçaments, els hem d'evitar. Pep, ja anem acabant. Dos llibres que vulgui recomanar per a la gent que vol començar astronomia.
Estimar l'astronomia del Lluc Mas, per exemple, i en Gaspar Joan, que és un llibre gruixat, però que et dona les bases per començar a observar el cel, aquest per començar, i qualsevol llibre, aquí hi ha carta oberta, és a dir, carta blanca, qualsevol llibre d'en Carl Sagan, qualsevol d'ells, perquè en Carl Sagan...
una de les nostres grans, d'astronòmicament parlant, una de les grans veus, ja fa molt d'any que se'n va anar, ja no és amb nosaltres, però totes les seves novel·les són extraordinàriament properes. Ara bé, si en vol una més propera, diria Hail Mary, d'Andy Wayne, que és un llibre del mateix autor del Marciano,
que ara, per cert, d'aquí un mes o això sortiran als cines i qualsevol que veu de la pel·lícula. Però aquest llibre d'en Lluc Màssing Espai Joan i qualsevol d'en Calça. Pep, moltíssimes gràcies per ser-ne nosaltres i bé, i même si d'aquí a 12 d'agost mos tornem a veure. Molt bé. Perquè és dia de l'esclipsa, no ens veurem tan fosca. No, no sé, és l'esclipsa. Una broma. Vorem-me com ho fem i on anem. Gràcies, Pep. Gràcies a vosaltres.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Algú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2. Les gols en la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar a aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar el Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs, però qui seràs campió de la Premier League. Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a una mediterrània.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!