Etica i servei public.
Bon vespre amigues i amics, benvingut tots en aquest programa d'avui dijous 30 de gener del 2025. Us parla en Tomeu Orell. Ens trobem aquí a la taula de redacció del Crepuscle en 100 estals. Ha quedat bé això de la taula de redacció?
taula de treball perquè volíem fer aquesta introducció a una conversa, una entrevista que tindrem en Guillem Ripoll Pasqual, és un especialista, jo he parlat en el principi d'ètica d'administració pública perquè en Guillem Ripoll és un mallorquí que va néixer a Lloreta i que és doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi
que es diu Motivació i ètica del servei públic, de la construcció de teories a la comprovació de teories. Jo crec que pot resultar ben interessant. És professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Navarra i crec que té molt a dir sobre...
Política, administració pública i ètica. Quasi res. Com vos trobeu arribats en aquest punt de dijous? És un moment ja... La setmana va avançant. Finals de mes. Final de mes. Això final de mes. Cobrarem. Ho esperam. S'acaba la costa de gener.
S'acosta de gener. I s'acosta a febrer. I ja s'acosta a Maria Antic, bon vespre. S'acosta, jo anava a dir Eurovisió, no, però abans... Sí, però ja se'n parla. Sí, sí, sí. Ja m'aguda, ja m'aguda. On se fa? On es guany?
sé que tenim els bitllets nosaltres la setmana ja hem anat a comprar passats ja ni m'ho no recordem va guanyar l'hem passat perquè en teoria guanya és que guanya presenta no? hauré de cercar sap què passa? que som som nosaltres d'Eurovisió però de segle passat o sigui no sé no estan molt posats ara darrerament
Espera, sí, ja estic pensant. Sí, sí, sí. És igual. Va guanyar un país. Un país. A Suïssa. Suïssa. Suïssa, clar. Aviat, saps entraran empreses, corporacions empresarials, no països. Sí, allò de països. I serà dia 17 de maig. Ho dic per si hem d'anar preparant un programa especial. 17 de maig. Ja fa anys que ho dic, eh? Clar, clar, 17 de maig. Idò, ho deixem aquí, perquè veig que mos anem desbaratant.
i mos convé més bé, de totes maneres he de dir que la setmana passada érem un equip de treball aquesta setmana una taula de treball una taula de treball això se compong i deixant pas en aquesta conversa en Guillem Ripoll i recordeu aquest programa l'ha produït en Maria Moreno i tenim el control tècnic d'en Maria Oliment
El nostre selenit d'avui va néixer Josep. És doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Motivació i ètica del servei públic, de la construcció de teories a la comprovació de teories. Actualment és professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Navarra i recentment li ha estat concedida una beca Starting Grant del Consell Europeu d'Investigació.
I en el nostre convidat d'avui, en la nostra Selenita, li agrada començar aquesta conversa amb un tema d'Antonio Font. Vist un planeta, ple d'ecosistemes, no és del tot.
Bon vespre, benvingut, Guillem Ripoll, Pasqual. Bon vespre, Bertoneu, encantat d'estar amb vosaltres.
Començàvem amb Antonia Font, començàvem amb S'univers és una festa, per què? Comencem? Doncs, bueno, Antonia Font és un dels meus grups preferits, jo crec que també és un dels grups preferits de molt de Mallorquins,
I aquesta cançó en particular a mi m'agrada perquè a part de ser una cançó, diguéssim, positiva i alegre, també crec que et xerra una mica de la diversitat que hem tingut la nostra illa
i com aquesta diversitat d'una forma ben entesa es pot fer créixer culturalment. Aquesta ben entesa entre diferents cultures, vista d'una forma positiva, no conflictiva, crec que és un bon punt per començar aquest programa. És alegria i alegria compartida.
És una música molt alegre. Ja, no sé, en els temps que corren, no sé si l'univers és una festa. Aquest planeta que tenim i aquesta manera que tenim d'organitzar-nos, no sé si té part de festa o no. Com és la teva visió ara de la situació actual? Perquè molta gent parla aquests dies, aquestes setmanes, d'aquestes coses no tiren, no funcionen.
És una pregunta molt pertinent. La veritat que jo tampoc ho sé, si el món és una festa, vull dir, a hores d'ara, els darrers events polítics, la veritat que no són optimistes, vull dir, hi ha certes eleccions que hi ha hagut recentment, a part de guerres, que jo crec que...
no són quelcom positiu o quelcom que ajudi amb la línia de la cançó d'integració de cultures,
però, per altra part, és el món que tenim i és el món en els fons que hem de fer front, vull dir, que hem de fer front en el sentit que crec que sí que val la pena que, tot i que el món no sigui una festa, nosaltres intentem contribuir-hi de forma
positiva i, en certa manera, oferint una mica de llum i d'alegria, si és possible, en els altres. En aquest sentit, si ho pensava una mica en lògica pare-fill, que ara recentment he estat pare, si li hagués d'explicar alguna cosa, m'agradaria que fos que sí, que l'univers pot ser una festa, hauria de ser.
i tant de bo que en el futur puguem seguir contribuint en el progrés com han fet, per exemple, l'Europa en aquests darrers 50-70 anys, fora guerres, arrel de la creació Unió Europea. Crec que és important veure les coses una mica des d'un altre punt de vista i, si és aquest, positiu i alegre, millor.
Com va néixer en Guillem Ripoll l'interès per la política, per això que deiem l'administració pública?
Bé, jo crec que són dues coses diferents. El meu interès per ser política, la veritat que neix des que era molt, molt petit, no en tinc record exactament, però sí que el que sí que en tinc record és de seure'm amb el meu predit cada dia després de dinar a veure la televisió. Ell se solia posar la televisió espanyola o TV3 i llavors es hi havia...
és clàssic telediari, no? Llavors, no, entre, diguéssim, fem horari xapat en aquell temps, a classe, no? Llavors, després de dinar, invertíem una estona allà i jo crec que això m'ha fet prendre certa consciència. No te vull dir que, no sé si tenia clar tampoc els meus comitxions polítiques quan tenia 7 o 8 anys, però sí que
record que almenys que m'interessaven aquests temes, no? Arrel d'això, sí que durant la adolescència, evidentment, consolides posicions, o creus que les consolides, després te'n dones compte que no, evidentment, però, bé, s'interessa, consolida, això sí, i llavors decideixes estudiar ciència política a Barcelona, en el meu cas, no?
diguéssim, això és perquè neix interès de ciència política i això és d'administració pública. Sí que és un interès que neix durant sa carrera, en els darrers anys, sobretot, que jo deia, bueno, m'agrada això de la ciència política, però m'he desencantat una mica del món polític. És una cosa curiosa, no? El que m'agradava durant sa ola essència és el que me va desencantar durant sa carrera. I...
pensava, com que m'agradava fer investigació, pensava que en certa mesura potser podia contribuir a la societat. Pensa que quan jo vaig estudiar en uns anys una mica convulsos, 2010-2014, després de la crisi, surten també els casos principals de corrupció i sí que és vera que m'ha plantejat com puc contribuir una mica a tot això des de la investigació, que és el que realment m'agrada fer.
I aquí vaig detectar l'àmbit de l'administració pública gràcies sobretot al meu director de tesi, Xavier Ballard, que és expert en administració pública. I vaig pensar que potser a través de l'estudi de treballadors públics podem contribuir en certa manera a millorar èticament la societat. Això són dos motius que puc comptar de l'interès per la política i per l'administració pública.
I jo he dit que la Terri té com a títol, comença així, una ètica del servei públic. Escolta, això no és un oxímoron, això d'ètica i servei públic. Per molt de ciutadans, precisament una de les coses que falta en els servidors públics, a vegades és aquesta ètica.
Sí, és una bona pregunta també. De fet, la meva tesi parteix d'un concepte que sigui motivació pel servei públic. És un concepte que neix als 90, més o menys, als Estats Units i neix una mica arrel de la crítica...
com a resposta, diguéssim, al clàssic estereotip negatiu cap als treballadors públics, que són, podríem dir que una mica vendulls, que potser no fan, no posen l'esforç que haurien de posar a la seva feina, no són del tot eficients, etcètera.
algú, un senyor que s'anava James Perry, amb altres companys, va pensar que, bueno,
potser és cert que tenim treballadors públics que són així, però si mirem una mica la història i també si mirem els nostres treballadors actuals, crec que també hi ha treballadors que realment estan motivats per millorar la societat. Vull dir que s'aixecen cada dia i diuen, bueno, anem a fer feina i anem a intentar millorar. Llavors, jo el que faig, bàsicament, va ser agafar aquest concepte
i dir aquesta gent que té aquesta motivació realment són més ètics, realment se comporten èticament. I el tema està, que vaig arribar a una conclusió una mica... que té com a dues cares, te diria. Per una part la resposta va ser que sí, no? Sí, és vera.
solen comportar-se més èticament. Vull dir, tenden a no saltar s'obondra, a no saltar-se certes passes, etc. No comateixen violacions d'integritat. Però després vaig descobrir també que una part oscura, bé, no només jo, vull dir, també altres companys que treballen en aquest petit món, van descobrir que realment aquesta motivació de dur comportar-te bé
o malament, just en funció del que tu creus que és interès públic. Llavors, en funció del teu ideal de societat,
que és una cosa que ve donat, no només, però en part ve donat per s'ideologia, per com tu veus el món, llavors, en funció d'això, tu estableixes els teus estàndards èpics i te compromets a respetar-los, no? Llavors vam arribar a un moment, actualment, el que afirmam és, molt bé, tu tens aquesta motivació, teòricament te comportaràs bé,
bé en relació amb el que tu creus que està bé o malament. I fins i tot han demostrat que quan es tracta de fer el que tu creus que està bé, aquesta motivació te fa ser menys ètic. Imagina't, en el cas que t'haguéssit de votar una norma, una llei, per millorar aquesta idea que tu tens de societat, aquesta gent amb aquesta motivació està disposada a fer-ho.
És una cosa que, bé, de sentit comú sí, però bé, hem fet aquesta treballa. Clar, perquè quan vosaltres parleu, si tu dius servei públic, t'estàs referint als funcionaris o també als polítics?
Bàsicament a funcionaris. Perquè funcionaris, perdona que et digui, els funcionaris a vegades, quan tu dius, tenen a vegades mala fama, que si funcionaris, que si no sé què, però llavors poden tenir un component ètic molt definit, però diguem que canvien els seus caps cada quatre anys, posant per cas, no? I que a vegades li poden forçar a fer coses que èticament no són correctes.
Això suposo que deu ser un tema d'anàlisi complicat.
Exacte, totalment. Vull dir, jo durant la meva tesi, durant aquests primers anys de carrera acadèmica, no sóc jove relativament dintre d'aquest món, jo m'havia centrat en funcionaris o també en gent que potser treballa en el sector privat o en el tercer sector, però que ofereixen un servei públic. Vull dir, una escola concertada, per exemple, o una fundació, etcètera. Perquè realment estan oferint un servei públic. Llavors, la pregunta que tu em fas
és realment la pregunta que em vaig fer a una de les darreres investigacions que feia, que jo deia, però realment aquesta gent, si reben un ordre que no és ètica per ells, l'implementaran o no? I en realitat d'això és allà on jo començo a desenvolupar el projecte que justament m'han donat l'any passat,
en el qual em deman, clar, quina és la relació entre polítics i funcionaris en el sentit de, clar, els polítics són els que fan les lleis, però els funcionaris són els que les han d'implementar.
doncs jo em demanava una mica... Aquí ja vaig enfocar aquesta discussió no tant en temes d'ètica, sinó en temes de què passa quan aquestes lleis són il·liberals, és a dir, són o bé discriminatòries o bé el que cercen no és minvar la separació de poders. Vull dir, actualment no és per aprofitar...
el que ha passat aquests darrers dies, però és cert que Donald Trump, una de les primeres coses que ha fet, entre altres no, és privar de feina, tot i que no de sou, en els treballadors públics que se dedicaven a fomentar els processos de selecció diversos, és a dir, d'introduir diversitat dins l'administració pública americana. Clar, això és una mesura clarament antiplorar i discriminatòria.
Jo el que em demana una mica és, clar, en Donald Trump pot fer aquesta llei, però si no té un funcionari que l'implementi, no s'implementarà. Llavors, qui l'implementa i per què? Això és el que a mi m'ha cridat l'atenció i crec que va en línia també amb el que tu estaves demanant. Llavors, crec que és interessant que des d'un punt de vista pot ser més acadèmic i d'un punt de vista més de sentit comú i de mirar una mica l'entorn que ens envolta, arribem a la mateixa pregunta.
Sí, perquè el projecte que ha estat premiat, diguem, que ha rebut aquesta beca de recerca, es diu ILADMIN. Imagino que ADMIN és administració i aquest ILL té a veure amb aquest ILL, no sé com ho has dit, no? Has dit ILLIBERAL. Explica'ns aquest concepte, que és ILLIBERAL.
Estat 3 del segle XIX, allò de l'estat liberal, m'imagino. Exacte, exacte. Sí, els ideals de... Bueno, l'estat liberal, l'ideologia liberal, sí que surt en el segle XIX,
Jo, diguéssim, en el treball, no xerr tant, o en el projecte, no xerram tant d'ideologia, sinó que agafam el que creiem que és la millor forma de democràcia que ha pensat ser ser humà fins a dia d'avui. No vull dir que no se pugui pensar d'altres maneres, però sí que crec que la democràcia liberal és, diguéssim, és...
el millor que hem construït en termes demòcrates. És bo que ho expliquis perquè, clar, quan deim democràcia liberal ens estan referint a aquest sistema parlamentari. No te refereixes a si ideologia liberal enfronta una altra ideologia. No, no. Això que coneixem, per exemple, com
Aquesta Europa que se consolida després de la Segona Guerra Mundial, aquesta Europa que llavors deriva cap a l'estat del benestar, la Unió Europea... Estan parlant d'això, d'aquest sistema parlamentari. Exacte, o sigui, no estant d'un pensament liberal, econòmic liberal, no d'això...
la teoria de la democràcia liberal. Vull dir, un dels autors que millor l'han conceptualitzada Jürgen Habermas recentment, bé, recentment, vull dir...
no fa 200 anys. I ell, per exemple, té com dues idees. La primera és que sí, la democràcia implica que una majoria decideix quines lleis han de regir un territori concret. Però aquestes decisions sempre han de respectar els drets de la minoria.
Llavors, és com una coexistència de drets. Es respecta la minoria i també es valora la majoria. Llavors, a partir d'aquesta idea, clar, això es pot materialitzar de moltíssimes formes. La democràcia americana, per exemple, que és anterior a tot això en aquest pensament, ja és una democràcia que, a través de checks and balances,
un sistema que intenta fer-ho, una altra cosa és com s'ha executat i les discriminacions que hi ha hagut a l'Amèrica, evidentment. Però s'idea de democràcia liberal, així com els quals hagmes, a mi m'agrada. I jo el tradués essencialment en dues coses.
aconseguir que la separació de poder sigui efectiva, tant vertical com horitzontal, i, per altra part, que no hi hagi polítiques discriminatòries. Discriminatòries em refereix cap a col·lectius que considerem que no formen part de la nostra societat, ja siguin immigrants, ja siguin actualment les qüestions de dones, gènere,
en qüestions de qualsevol col·lectiu. No vull exemplificar massa perquè sempre tendeixeràs algun, però qualsevol col·lectiu que tendeixi a ser discriminat és una cosa que no està acceptada per la democràcia liberal perquè precisament s'atracta a respectar les minories.
Llavors, crec que val la pena protegir-la i crec que en aquest sentit mereix la nostra atenció acadèmica
intentar sabre com podem nosaltres contribuir a entendre, primer, per què un treballador públic implementarà una política illiberal en el cas de caçada humana i què podem fer per ajudar-lo a no fer-ho. I m'ha fet gràcia, just per acabar aquesta explicació, que t'has fixat en l'acrònim que he triat,
I, de fet, si el tornes a mirar, te'n donaràs compte que sí, ILL ve de liberal i admin ve d'administració, però faig un doble joc amb ILL, perquè ILL també és arrel d'Illness, amb... Camelan. Amb anglès.
I, bé, és una mica una forma metafòrica de dir que l'administració pública pot estar malalta si no som capaços de solucionar aquest problema. Ara que vivim aquest revival d'ideologies passades i de plantejaments passats, s'està escoltant
com una espècie de nostàlgia, de missatges nostàlgics. No sé, a Europa, a França, a Alemanya, a Espanya, als Estats Units també hi ha aquesta visió cap a l'Amèrica, en el sentit que li donen ells, no? Antiga, tradicional. Mirant així cap enrere, pot passar que la gent, diguem de carrer, per entendre'ns, vota a determinades opcions que,
valoren molt el que es va fer en temps passats, temps passats a vegades amb un sistema parlamentari o amb un sistema dictatorial. Hi ha com un record que en aquell temps, quan fos, ja dic, ja fos un sistema més parlamentari o bé amb un sistema clarament dictatorial, no hi havia corrupció, no hi havia ningú que s'embutxacés d'obbes. Clar, en el final, el propi sistema liberal,
democràtic, el que té és una sèrie de mecanismes de control que fa que aflorin, que surten aquestes denúncies, que s'investiguin. En el final, què passa? Que els demòcrates, diguem que tenim la pell més fina, tenim la pell massa fina, en el final, per jutjar algunes coses
que en canvi altres sistemes de poder han blindat, de manera que no és discutible, ningú discuteix, encara que llavors historiadors diuen, no, no, en tens d'en Stalin, o en tens d'en Franco, o en tens de qui fos, vaja, que hi havia corrupció, no? Però què passa? És una cosa inevitable que tinguem aquesta sensació sempre que aquest sistema no rula, no funciona.
És una pregunta boníssima. Jo no sé si te la sé respondre del tot bé, la veritat, però intentaria fer una sèrie de consideracions. La primera, com tu bé has dit, jo crec que per una part hi ha s'idealització, que no sé del tot per què, però sí que és cert que hi ha certs investigadors, certs politòlegs, que sí que li donen alguna resposta,
No queda bé per què, però existeix aquesta idealització del temps passat com un temps millor. Crec que parteix, d'una certa manera, de sensatisfacció amb la vida corrent que està duent a terme. Llavors es mira cap en el passat com una eina de resposta. Però, clar, hem de ser conscients que això és una idealització de...
Bé, d'una cosa que no sabem ni si és vera, ni si no, ni què va passar exactament, ni com es van executar certes idees, ni quins eren els marcs de referència que s'estaven implementant. Llavors, esclar, quan grates una mica, el que tu dius, la feina dels historiadors, te'n dones compte
o d'analistes, que realment no és cert. Moltes d'aquestes idealitzacions no són certes. Vull dir, no és cert que no hi hagi corrupció o que no hi hagi corrupció a les dictadures, no és cert que les dictadures funcionin millor econòmicament que les democràcies. És que hi ha moltes idees que no sé per... Perdona, però ara record, quan ha hagut el tema de la Dana aquesta de València, no? El país valencià i altres indrets, no?
I hi havia gent que deia, això m'entén d'en Franco, se gestionava millor. I això ho diu gent que potser ni ho ha viscut, perquè són més joves, però que se transmet un missatge com que el d'ara no funciona, però el d'abans segur que sí.
Sí, és que jo, o sigui, tristament el que penso és que no pot ser, o sigui, és que no pot ser vera. Però vull dir, ni en Franco ni encara que xerressin d'un altre país que fa 80 anys fos una democràcia, és impossible que responguessin d'una manera més eficient a el que se podria respondre actualment. Jo no estic dient que se va respondre bé o malament se d'anar, vull dir que ja.
No, evidentment que no estic diguent això, però els mitjans que tenim ara són completament diferents. En aquest sentit, jo el que sí que veig és que la modernitat actual, i de fet faig un seminari amb els alumnes en què els deixo llegir un article que fa una reflexió que és interessant.
El que passa avui sí que és que les democràcies liberals, Europa, per exemple, lluiten amb unes eines i les autocràcies, els governs menys democràtics, lluiten amb unes altres eines. I això sí que ens ha de cridar l'atenció, perquè...
El problema és que jo no vull dir que han d'emplear les seves eines, però, per exemple, ells tendeixen, Rússia, per exemple, ho sabem, tendeix a interferir en els processos electorals de diferents països. Ara veiem que també Elon Musk sembla que vol interferir en certa manera a les eleccions alemanes, a través del seu suport a un partit concret d'extrema dreta. Llavors,
Clar, vull dir, si hi ha certes empreses o certs països autoritaris que fan ús d'aquests mitjans, nosaltres jo crec que sí que ens hem de plantejar quina és la nostra resposta. Ningú xerra d'erres, però sí que necessitem tenir eines per respondre i per reforçar i per protegir el cas nostre. Si hem de protegir que no hi hagi interferències, ho hem de fer.
No sé si s'ha de bloquejar l'accés a internet, o m'ho estic inventant, que no vull dir no en sa meva feina de dir què s'ha de fer, però si s'han d'aprendre certes mesures dures, jo crec que s'han d'aprendre en ares de la protecció del nostre règim. Perquè si no, jo crec que sí que ells se beneficien una mica de les nostres llibertats, dels nostres drets, de la nostra flexibilitat, en segon quins sentits, que és essencialment democràtica, però en fan mal ús. I aquest mal ús,
crec que si no hi feim front, jo crec que a llarg plaç podríem perdre la partida. És un risc real. Tenim una música per escoltar ara. Has triat Tramuntana de Negats. Negats ha sonat en aquest programa, igual que Antonio Font. Són dos grups que sonen bastant. Per quin motiu aquesta Tramuntana? Bueno, Negats és també un grup que marca...
la meva adolescència i també crec que s'ha marcat a moltíssima gent. Però aquesta cançó en particular m'agrada perquè te'n recorda l'estudiant que embarca a Barcelona, estudies allà, embarques, vas cap a Mallorca, veus les serres, veus el primer avió...
Després hi ha la part de la serra com a element natural,
com a element a descobrir per molt de mallorquins com un espai particular i un espai a protegir i a disfrutar. Llavors, és un lloc on jo també he crescut, vull dir, Joseta és un poble que està en el peu de les serres de Montana, però la veritat que dels millors records que tinc, que diria, de partides d'avui, vint anys, no? Són els amics, a part de festes i amics, són excursions a través de la serra,
per demòs, algunes excursions una mica més excientades, però crec que la bellesa natural que mos dona és una cosa increïble. Tant de vol fóssim capaços de protegir-la i respetar-la com se mereix. Això, vull dir, se serra i també altres parts de patrimoni, tant material com immaterial, que tenim a Cesuàlia. Escolta'm una mica de negat.
Estrella pola quan arriba a casa, amb els llars que aguanten els temps que passen. Hi ha raça.
Ramuntana, Ramuntana.
Això és el Crepuscle en Cent Estals. Avui conversàvem amb en Guiem Ripoll Pasqual i acabam de deixar en Egats, Tramuntana, per continuar parlant de la seva recerca. El titular que jo vaig llegir era una cosa així com que un mallorquí havia rebut una beca starting grant del Consell Europeu de Recerca, que per cert era ERC. No sé si això t'ha duit alguna complicació, perquè un milió i mig d'euros...
Això que un investigador rebí un milió i mig d'euros d'ERC, no sé si la caverna mediàtica potser t'identificarà com un perillós corrupte, però no, resulta que ERC deu ser el Consell Europeu de Recerca. Explica'ns una mica, primer de tot, aquest Consell Europeu de Recerca és una institució de la Unió Europea? No sabia si era del Consell d'Europa o de la Unió Europea.
Sí, l'European Research Consortium o el Consell de Recerca Europeu és una institució que depèn de la Unió Europea i el que fan, bàsicament, a través de diferents programes, és fomentar la investigació arreu d'Europa en temes molt diferents, tant de ciències socials, naturals, artístiques, diria...
en temes molt variats. Tenen molts programes diferents, però un d'ells, no t'ho vull dir més famós, però un que té certa estabilitat en els temps i té cert renom, és el programa que li diuen RC Starting Grant, Consolidator Grant o Advanced Grant, que són tres tipus de beques, que són un milió i mig, dos i dos i mig, si no recordo malament,
i que en els quals els investigadors poden optar depenent de quina fase està en la seva carrera investigadora. És a dir, depenent de quant d'anys fa que has defensat la teva tesi doctoral. Perdona un moment, com que el titular, és que jo ho vaig veure bastant bé ja, ja han sortit, i clar, el titular sempre te quedes amb un milió i mig d'euros. Això és una recerca que se fa durant una sèrie d'anys,
I, en aquest teu cas, és una recerca que tu fas o que tu lideres un equip o que tens col·laboradors? Perquè en aquest cas ho havies d'explicar una mica. És una recerca que està executant cinc anys, es pot allargar en funció de la millor baixa per paternitat o alguna cosa que pogués passar.
i consisteix en que jo formaré un equip, encara no el tenim format. De fet, ara, el mes que ve, començarem a fer la cridada per formar-ho. Serem unes 4 o 5 persones, joint clubs, i a part tindrem un petit rebre en consell a través d'una sèrie de persones que estaran, diguéssim,
oferint consell puntual sobre el projecte. I tot això volia aprofitar per dir-ho perquè sí que és vera que va sortint els diaris i jo molt content que se publiciti, evidentment, és investigació i és positiu. I el que sí que m'agradaria contar és que, evidentment, no soc el primer mallorquí que la té i vull agrair ara públicament, per exemple, en Enrique Hernández, que és un professor
a l'Universitat Autònoma de Barcelona i que també té una ERC starting grant en ciència política. I gràcies a ell, de fet, la col·laboració que ara m'establim en el seu dia, mentre jo preparava aquest projecte, l'he pogut tirar endavant. Vull dir que hi ha vegades que només apareix el nostre nom, però realment hi ha un treball darrere amb moltíssima gent i ara mateix destaca en en Quique, perquè és un altre politòleg mallorquí, però bé, ja és producte de...
de la col·laboració. En els fons, que es relacionen amb el que et deien els principis de l'univers és una festa, aquesta col·laboració entre persones diferents, amb pensament diferent, que et poden dur a progressar. I també equips que a vegades són multidisciplinars, perquè sereu politòlegs, però que també hi ha altres zones que potser no han de col·laborar. Jo crec que això ha de quedar clar, la ciència... Ho tenim bastant clar, no? Dues coses que critiquen, crec que ara...
però al mínim quan divulguem, perquè aquí ho feim bastant, donem a conèixer projectes i coses que se fan, dues coses bàsiques són, una, se fa feina amb equip, aquella idea de científic que està tot sol en un laboratori, o en el vostre cas, bé, en els vostres laboratoris, en els vostres observatoris, en els vostres llocs d'anàlisi, està clar que tot sol no se fa res, avui en dia això està descartat totalment. I llavors, una altra cosa, amb anglès.
Això funciona en anglès. És a dir, jo ara he vist la teva tesi, jo l'he traduït, no sé si ho he traduït molt bé, però clar, tu la vas llegir a Barcelona, però m'imagino que en aquests anys també ja has tingut contacte amb gent d'altres països. El de l'anglès és el llatí, el llatí medieval, aquell llatí de les universitats medievals, ara és anglès. Això...
És una cosa ja assumida totalment, vull dir, no sé si t'ha donat el cas de col·laborar amb gent, per exemple, de parla francesa, per posar un cas, i que ja tothom té assumit aquests angles.
Sí, sí, està completament assumit, vull dir, completament. Curiosament, perdona, quan la Unió Europea ara ja no compta amb el Regne Unit. Exacte. Sí, però, bé, clar, s'ha instaurat com a llenguatge científic a nivell mundial, t'ha dir-li. Sí, sí que és cert, bé, és el llenguatge científic a nivell mundial, és el que empleem les conferències, és el que ens comuniquem, és el que publicam, etcètera,
Ara, sí que ets cert, i crec que m'agrada també posar una mica d'èmfasi, que certs països, jo per exemple he tingut bastant contacte amb els Països Baixos, vull dir, estàs d'estància dues vegades allà, i sí que te'n dones compte que ells, a part de fer tot el que fan en anglès, també fan coses en holandès, vull dir, publicen i tenen les seves conferències,
i Espanya i Catalunya també tenim coses, vull dir... Jo he mirat les teves publicacions,
Jo, el que he dit, la majoria en anglès, no? Sí, en el meu cas, vull dir, en el meu cas he de reconèixer que m'he orientat molt de cara, diguéssim, a el món exterior i he intentat publicar en anglès perquè pensava que era el millor en aquesta fase inicial per tal de consolidar-me.
Clar, una lleva que després divulgaràs, m'imagino, en català, en castellà... Exacte, exacte, tant de bo. Vull dir, tant de bo... Bueno, de fet, aquesta, per exemple, és una activitat una mica divulgadora, no? Sí. Llavors, tant de bo en el futur, doncs, se puguin fer més i més coses. Jo crec que sí, vull dir, soc positiu. Ara, per exemple, el Centre Estudis d'Opinió de Catalunya el va dirigir en Jordi Muñoz durant un temps, no? I van fer... Bueno, no?
van moure aquesta institució a nivell de recerca d'una forma molt positiva per si hi ha de crear comunitat i crear connexions dintre del nostre món més enllà del món exterior en què hi hem d'estar connectats. En el meu cas m'apunto com a una d'aquestes feines de cara al futur que he de fer de forma necessària.
ara anant a lo dels dia a dia, lo d'aquestes darreres setmanes, aquests darrers dies, indultar els assaltants al Capitoli com una de les seves primeres mesures, això defineix molt com serà el Trump 2.0, aquest segon Trump. Hi ha gent que diu que serà molt distint a lo que va ser el primer mandat. No sé si tens una idea...
Bé, el que crec que veiem... No sóc expert en política americana, llavors també vull ser una mica... No m'agrada fer afirmacions tampoc massa normatives, però sí que crec que podem afirmar que el que sabeu és un Donald Trump distint, en el sentit que...
quan ell va començar el seu primer mandat, crec que va començar d'una forma més amb bones, t'ho diria. Més amb bones i després jo crec que ja cap a la meitat del seu mandat se'm va adonar que tenia les mans fermades i que no podia fer gaire. Crec que ell sap
que ara és quan més poder té. O sigui, probablement no tindrà més poder que el que té d'ara fins que hi hagi les primeres eleccions, que crec que són en el Senat, no sé si són l'any que ve o l'altre, i allà potser perd una mica de poder, potser no.
Però jo crec que ell, arrel una mica d'aquest primer error que ell comet, sí que comença fort. Comença amb moltíssims decrets, mesures, no? Algunes, clar, hi ha de tot. Algunes són una mica més, te diria, entendibles o normals o que entren dintre sa lògica. I després n'hi ha d'altres que, evidentment, que no, no? Quan s'indulten als saltandes Capitòlics.
De fet, Casalba, que crida aquesta tensió de forma negativa. Vull dir, més enllà d'aquest judici negatiu, no sé què esperar cap al futur. Jo no sé, probablement continuarà amb aquesta línia, però fa mal dir fins on. Fa mal dir fins on, perquè...
Jo crec que ara també en selecció del seu ministre d'exteriors, el seu home fort allà, sabrà fins a quin punt ell té el poder del Partit Republicà o no. Perquè ja veus dintre del Partit Republicà que s'estan oposant en aquest nombrament que ell vol fer. Si ja se li pot contrarrestar una mica dintre del mateix Partit Republicà, seria una bona notícia. Si no...
Doncs haurem de veure com evoluciona. Bé, haurem de veure les altres maneres, però faria una mica més de por. De qualque manera, amb en Trump i altres personatges que hi ha per Europa, està arribant el negacionisme en el poder. És a dir, negacionisme, tema climàtic, tema de vacunes... Això està arribant a tenir poder. Això és molt perillós.
Sí, totalment. És perillósíssim perquè el que fa, sobretot, allunyar-nos de la ciència. I la ciència en aquests darrers anys jo crec que s'havia consolidat. Històricament sempre hi havia hagut la lluita religió-ciència, però ja no...
Ja no és tal, però en els països democràcies i liberals no és una cosa ja contestada. Crec que hi ha una col·laboració bona entre religió i ciència. Però sí que en aquest darrers temps el que molts duen és un relegament de la ciència, però tampoc pot ser exactament el que els substitueix.
teories conspiranoiques, són també crec que la millor basada en aquests ideals passats, no? Sí, Estats Units, els grans Estats Units dels anys 40 o 30 o 60, però clar, és el que dèiem abans, ells també s'han adonat que el món ha canviat, que no és el mateix, llavors... Jo és que el que no sé, i de veres em demanen, és que el que no sé és si els polítics de tot
empren aquestes teories de forma, diguéssim, consa, vull dir, que ells se les creuen
o si els empleen de forma instrumental. És a dir, sé que molta gent em comprarà aquest discurs, llavors el projecte, i recull una mica els fruits d'emprar aquest discurs. Jo tinc els meus dubtes. No sé fins a quin punt és una cosa o els una altra. Les dues coses són perilloses i no són desitjables, evidentment.
però no tenc clar en quina fase en on estem movent ara.
Si també anem acabant, però jo et volia demanar abans que vam parlar de termes molt generals, però ara anant un poc més cap aquí, l'arribada d'illa a la Generalitat, tu creus que suposa ja la desactivació del procés, aquest procés i aquestes crítiques que hi ha hagut a vegades, des de l'independentisme...
diguem més radical, és a dir, els partits processistes, per entendre-m'ho, no han facilitat el procés o no han facilitat l'arribada de l'independència. És que ara mateix el president de la Generalitat tingui una actuació que fa, potser, 10-15 anys no passava. Això pot suposar desactivar aquest desig d'autodeterminació?
És una pregunta també superadient. No ho sé, les respostes no ho sé. Per una part, jo crec que hi ha una realitat que s'ha de reconèixer, i crec que Espanya en aquest sentit també té molt de camí per recórrer encara, que és la particularitat catalana. Quan jo no hi havia nascut, però en els inicis de l'Estatut d'Autonomia,
aquesta identitat catalana, aquesta cultura, sobretot a Catalunya, se traduïa en moviments catalanistes, de reivindicació de l'autonomia, també reivindicacions culturals, hi ha el famós discurs també d'en Pau Casals, de Nació Unida. Ja existia, aquesta identitat, evidentment, fa anys que existeix, no és d'ara,
Clar, com evoluciona aquesta identitat, aquest sentiment de pertinença, aquest lligar amb la seva cultura, crec que és una cosa, una qüestió sí que una mica més oberta. Hem tingut uns anys en què també estava una mica silenciat, entre el 90 i el 2004-2005, jo crec que, no ho sé, els meus records no són d'un independentisme. No ho sé.
Així com en els Païs Bats sí que ve les coses, també, evidentment, existia un grup armat, però no tinc el record d'una Catalunya mobilitzada en aquest sentit. Ara, és vera, Carrels del 2006-2007, sí.
s'emobilitza i ara apareix que estem un altre cop en una petita ball en què l'independentisme en si perd suport, no és catalanisme, vull dir, perquè Nietzsche al final és un candidat catalanista, clar, dels 80 pot ser o dels 90,
Però és un candidat que no té res en contra de la cultura catalana, ni s'identitat, ni molt menys. Jo crec que la defensa, clar, no la defen, no la du en el moviment d'independentisme que fan els partits processistes, evidentment, però sí que la defensa. Llavors, és un moment particular, jo crec que difícil per aquests partits processistes, perquè...
Aquest partit s'ha transformat... Bé, si nosaltres els etiquetem com a processistes és precisament perquè els entenem com a eines d'anar cap al procés d'independència, doncs crec que ja ells també tenen una tasca de dir, bé, nosaltres ens agafem en aquest momentum que vam viure fa uns anys i el seguim defensant i seguim anant amb ells,
o també reconceptualitzant el nostre partit, reconceptualitzant la nostra estratègia. No ho sé, potser si la independència no ha d'arribar ara, potser ara té més sentit fer un altre tipus de política sense renunciar,
a la teva ideologia independentista. Això és una mica el que ha fet, per exemple, Bildu a Navarra o als Païs Bàsques. Han entès que no era la forma i que probablement no és el moment. Llavors es fan un altre tipus de política, consereixen certs objectius i van creant una base poblacional de suport. Jo crec que ara també aquests dos partits processistes tenen la tasca de tornar a
ajuntar les seves bases i veurem com actuen. Ara actualment pareix que Junts, amb aquesta oposició frontal que fa el partit socialista a l'estat espanyol, cert que consolidar la postura que ells ja havien establit, Esquerra no ho tenim tan clar perquè està col·laborant i tot i que hi ha aquesta relació amb Junqueras, llavors no ho sé, hi ha certs elements que ens fan pensar que van en direcció i altres que van donar
un altre, doncs jo et diria que veurem com els partits se posicionen, com la ciutadania també respon o se posiciona i si realment d'aquest moment un s'ha apagat o si torna a créixer arrel de qualsevol fenomen que no controlem, com pot ser una crisi, una crisi política, econòmica,
Comentant el que havies, hi ha hagut un moment una frase que has dit sobre el tema d'identitat, de reconeixement d'identitat. Ara també tens el mateix pensament independentista o forces independentistes, hi ha tot un debat també sobre això, perquè apareixen grups
que apelen, sobretot, en aquesta qüestió, quan des del moviment independentista, precisament, ha estat un moviment bastant inclusiu, no ha hagut aquest component. Això com ho veus? Com pot evolucionar? Pot significar una ruptura d'aquest pensament independentista i, per tant, la seva debilitació? Se parla molt que aquestes forces que parlen de Catalunya, amb uns termes molt semblants a altres de dreta,
l'extrema dreta, millor dit, que estan com a favorits i tot per el propi sistema, per el propi espanyolisme que necessita dividir els independentistes. Com ho vols?
Sí, és una pregunta molt pertinent. Vull dir, un dels temes en què jo investigo és precisament el tema d'identitat social, de com els éssers humans cercem grups socials que ens permetin dotar nosaltres mateixos d'una identitat i així ser capaços de posicionar-nos dins del món. El problema de les identitats socials, que en tenim moltes, vull dir moltíssimes, vull dir, cadascú de nosaltres en té moltes,
Llavors, el problema és que, segons el que mostra la recerca inicial, és que és un concepte intrínsecament conflictiu entre altres identitats. Llavors, el clàssic exemple del futbol, o sigui, entitat que tu pots tenir com a persona afiliada o que li agrada al Madrid o al Barça, i automàticament aquesta...
aquest conflicte que tens cap a l'altre equip. Que sí, que em diràs, no tothom és així. No, però el 80% de la població segurament que sí. Llavors, aquestes identitats que tenim no ens fan necessàriament entrar en conflicte, perquè també les retroalimenten, en certa manera. Llavors,
els conflictes que veiem entre la identitat... Bé, que veiem, diguéssim, en el món polític, de la identitat que podria ser catalana, espanyola, basca, tot s'andalusa, gallega, Baleà o valenciana... Clar, en els fons,
existeixen aquests conflictes perquè, si no, no les percebíem. Però crec que el que està en la nostra mà també és reconceptualitzar aquesta manera de veure s'altre. Jo crec que no ho hem de veure des d'aquest punt de vista com a conflictiu, sinó com a riquesa, riquesa cultural, riquesa nostra. Que bé que poden tenir diferents identitats i que bé que ens puguem entendre entre identitats tan diferents. Llavors, és cert que tant...
un col·lectiu concret que defensa o se creu que té la potestat de cientitat espanyola i el mateix per un col·lectiu que creu que té cientitat catalana o cientitat basca, és evident que el conflicte, en certa manera, els beneficia. Clar, se tasca
és girar la truita en això, però això no és gens fàcil de fer. Vull dir, el govern socialista actual, en el principi, jo crec que ho va intentar. O sigui, ho va intentar... Puc dir, o ho poden dir, crec que no li ha sortit del tot bé perquè hi ha massa interessos ficats, no?
Però crec que és un camí a seguir. Intentar entendre aquesta diversitat identitària des d'un punt de vista
de riquesa, de respecte, de protecció i de comunió també, en certa manera. I per res des d'aquest punt de vista conflictiu. Vull dir que és molt difícil, que és massa ideal el que t'estic dient, sí, però també crec que si no ho veiem d'aquesta manera no sabem capaços d'avançar. Llavors sí, tot hagi la nostra identitat i a la vegada respetar-se des de més o intentar també entendre'l.
Sí, crec que hi ha hagut algunes preguntes que t'he formulat, igual, un poc difícils, però ara ve la més difícil de totes. La més difícil, i és que ens agrada demanar als nostres convidats un consell per a viure millor. Un consell que tu donaries als oients d'Ona Mediterrània per a viure més feliços, per a viure millor, en general, físicament, mentalment... Doncs sí que és veritat que és una pregunta un poc difícil...
Bueno, trobar l'equilibri, te diria, entre el que és la teva feina, el que és el teu temps familiar, si és que tens família o el temps personal, i després el teu temps de lleure. Si ets capaç de trobar un equilibri amb aquestes tres...
amb aquestes tres potes que tenen els nostres, gairebé tots els dies de tothom, crec que pots ser feliç. Vull dir, si una de les tres potes t'amimba, crec que la taula no s'aguanta.
cercar un bon equilibri. I en aquest equilibri, potser, també fer mitges maratons. Perquè en aquest món actual, jo he cercat a Google, he cercat el teu nom, i clar, m'ha sortit en un moment determinat important, també, mantenir aquesta ciutat física. Sí, en el meu cas vaig començar a fer esport des de petit, però vaig començar a córrer amb els amics, també, per la serra, el que t'ho contava.
no ho sé, 2010, 11, 12. I ho hem entengut fins a dia d'avui. I sí, ara forma part una mica també de la meva identitat, de qui soc, d'aquesta tercera pota, d'estem de lleure.
I a mi m'ava molt bé. T'anava a dir, no per desconnectar, perquè això és un eufemisme realment, quan costa poques que desconnectis, però sí com a una activitat completament diferent de les que estàs fent en el dia a dia. I també té aquest element competitiu, que a mi m'agrada,
i tot i que no ganyaré mai cap carrera, intent fer el millor, intent millorar una mica dia a dia i això ja mos ompleix. Fantàstic, una altra activitat distinta. Bé, i acabam el programa, doncs deixem Manel amb la cançó del Sol de Dut. Per algun motiu especial, aquesta cançó que comença a sonar?
Sí, també per un motiu especial. No sé exactament què tenia Manel al cap quan van escriure aquesta cançó, però a mi me'n recorda moltíssim en el desembarc de Normandia. No estic segur si ells estan pensant en aquesta situació, però me'n recorden això. I aquest desembarc és també un desembarc de la gent que lluitava per protegir un ideal de democràcia, no?
en contra del nazisme, que és una forma d'iliberalisme. Llavors, em parés una forma guapa d'acabar el programa. A més, en Manel, un grup també que m'està molt a prop, fantàstic, que espera que ara ja no toquen, però qui sap, potser tornen.
Que bé, moltes gràcies, Guillem Ripoll. Gràcies per haver estat avui en el Crepuscle en Cent Estals. Ja dic que deixem en Manel i demà tornarem a les 9 del vespre a Ona Mediterrània. Bona nit i fins demà. Gràcies.
i fa una ment poc convençut el soldadet i acarici el seu fusell, intentant no pensar en res. Des de proes van fent grossos els turons, soldadet, valor, valor, que depèn de gent com tu, la sort del món.
Però si una bala en amiga creu el vent i em travessa el cervell es planteja el soldadet. Les onades m'arrossegaran i mil peixos de colors llitaran per devorar la meva cara. I és quan pensa jo m'amago
quan no mirin jo m'amago. Però sempre miren i el vaixell s'està aturant, les comportes s'han obert i en un segon s'inunda el mar.
de soldats disparant a l'infinit, amb un soldatet al mig que carrega mentre insulta l'enemic.