Viatja al món de Naina.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en el Crepuscle en 100 estals, en la seva edició del dijous, dia 12 de febrer. Avui és el nostre programa 3.293, i més concretament en aquesta casa ja en duim 2.182.
Arribem a fer els 4.000. Jo no sé, sí, pot ser. Sí, perquè ara estic pensant, encara recordes, el programa 2.000 i ara ja estem en els 2.182, aquí a Ona Mediterrània. Bon vespre, Maria Antic. Bon vespre. Ara us he despistat, perquè jo em pensava que... Com va, Maria? Molt bé. La setmana B.
Sí, anem fent. Anem fent. Maria Antic, que sempre deim psicòloga, pedagoga, no sé, mil coses. Si m'ho posau tots els títols possibles. Avui parlarem de llibres, perquè avui tenim una convidada que és Naina Zuazaga. Bon vespre. Bon vespre. I tenim aquí un dels seus llibres, que és Viatge al món de Naina, concretament Els empantallats, eh?
En Maria, a vegades xerrant d'ensenyança, d'escoles, de pantalles també, o sigui que avui crec que estarà bé parlar-ne d'això. Bielvic, com va? Bon vespre. Tu eres aficionat a llegir quan eres nin, que ja fa un... eres segle passat.
Era segle passat, quan ja era nin. Relativament, no puc presumir. No puc presumir, però això, el de la lectura, està bé. A nosaltres ens agrada llegir. A veure, però donades set circumstàncies, ja que crec que xerraràs de pantalla, probablement més que no els infants d'ara,
Però no... No eres un devorador de llibres. No, no per presumir, no. Per presumir de res, no. En Joan Roca, no sé, no sé si llegia molt. Mira, abans te vull fer una petita rectificació. No sols eres segle passat, eres mil·lenni passat.
Espera, és un mil·lènic. Són molt antics. Déu-n'hi-do. Va molt bé tenir un professor d'història. Tu eres lector de... Sí. Tenies un llibre preferit, favorit.
Mira, jo vaig començar, com molt de nins, llegint el que llavors eren TVOs. Ara se diven còmics, ara se diven novel·les gràfiques, assalles visuals, més tant tu a sobre. I llavors me vaig aficionar molt a la lectura de... Jo vaig tenir dos referents a la infància, i tu saps quins són, aquells de Bruguera, que eren aquelles històries clàssiques que compaginaven test. Hi havia còmic i test.
I llavors, una sèrie de novel·letes, d'aventures i d'investigació que apadrinava un tal Alfred Hitchcock, tot i que no eren les seves històries, que se deia Los Tres, en castellà, Los Tres Investigadores. Ah. Que era una espècie d'Anny Blyton, però amb un format cronfòrnic. Anny Blyton, a veure alerta, vull dir, jo vaig heredar de les meves germanes grans, totes elles, la col·lecció de les cinc en espanyol. Sí, gratant-gratant. Aquesta sí, aquesta sí. Gratant-gratant.
Però bé, no res per presumir, tampoc. La Maria Oliver diu que té tota la col·lecció completa i que els ha llegit tots. Però quan dius tots, què et refereixes? Ah, els de 5 aquests. Ah, molt bé, molt bé.
No sé si Naina també tenia... Bé, és que Naina és un poc més jove que nosaltres. Bastant. Bastant més jove que nosaltres. I clar, era una època que ja hi havia més literatura infantil, juvenil...
Jo he estat... Ha consumit, sobretot, el vaixell de vapor. Ah, sí. Clar, jo he crescut ja amb aquestes col·leccions adaptades a diferents edats i lo guapo d'aquest editorial que agafava d'aquesta col·lecció és que tu ja creixies conforme els llibres s'acomplicava i la teva edat també t'ho permetia, no? Abarcar una novel·la un poc més arriscada. Sí.
Però sí que els he vist, així a casa, jo tots aquests els ateníem. Vull dir, fins i tot també Viaja en Globo, que després més gran ja m'interessaré amb ells, però molt de Juli Verna i molta tira còmica, que sí, Fletxarrota. Fletxarrota, veritat, ho he dit bé? Sí. Per cas hi havia tot això, i sí que em van veure, i també Astèrix Obèlix, Mafalda, tot això, sí.
fet unes lectures fantàstiques. Sí, hi ha un bon fons, però així de novel·les, clar, jo vinc de... ja som del 90, aleshores, sí que era vaixell de vapor. També et has passat mil·lènia, perdó. Sí, sí, sí. Jo no ho volia dir, però...
però hi ha una certa distància per tant tu ja ets també d'aquells llibres que com era, sigui tu aventura com que tu podies triar si acabava d'una manera o de l'altra no em vaig arribar a llegir mai d'aquests perquè no sé, ara no record qui va estar no fa molt aquí i em va parlar aquest era més dels 80 però així tot encara que nosaltres podem adeutar, dic la meva dècada els millennials que veiem
No n'he arribat a llegir mai cap, o sigui, hauré de començar. No sé, sé que qualcú va comentar com una cosa que els hi permetia ja, clar, aquell jove lector podia triar per on anava aquella història. Fantàstic, idò. Ara començant tot aquest programa, que com sempre produeix Ana Maria Moreno i que tècnicament controla Ana Maria Oliver.
La nostra convidada d'avui, la nostra selenita d'avui, és llicenciada en Art Dramàtic per l'ESADIP, és productora, directora, guionista i actriu. Té estudis de piano, de dramatúrgia, de mimi, pantomima, de circ, de teatre d'objectes i cos dramàtic, de ballet i dansa vertical. Ha participat en nombroses obres de teatre gestual, textual i musical i en pel·lícules com Hostal Orion de...
Jaume Carrió o Pullman de Toni Bastard. I en sèries televisives com Mitjorn, Treu foc i Amor de Cants. I a la nostra convidada d'avui, que també és autora de diferents llibres com Qui té la raó?, Martí Maduixa, o bé La reina dels embuis i els empantallats d'aquest projecte que es diu Viatge al món de Naina, a la nostra convidada d'avui li agrada començar aquest programa amb Romi.
Until there's no need to help
Bona nit.
Aina Zouazaga, benvinguda de nou. Moltes gràcies. A Aina li ha agradat començar aquesta conversa amb aquest tema de Romi Love Who You Love. I per quin motiu començam així?
M'agraden moltíssims els sintetitzadors. No puc negar que són filla de la meva dècada, però a més a més també amb una retrospectiva dels 80. Però ja no tant en la vestimenta, sinó en allò que pintura vos horroritza, però que a mi sí me fascina i veig que ara s'està recuperant moltíssim per moltes sèries.
que no venen el cas, però que sí, que veig la meva filla adolescent que, bueno, escolta Madonna, i dius, alguna cosa, bueno, alguna cosa està anant bé, no està tot perdut. Sí, sí, sí, que no tot sigui reggaeton.
Exacte, per això. Hi ha un poc més de varietat, no? Sí. Clar, jo he dit que ets productora, directora, guionista, actriu, també escriptora. Com neix la vocació, no sé per on començar, la vocació per ser actriu, per exemple, com diries que va néixer?
Ja de petita era aquella nina a qui no li feia vergonya posar-se damunt de la taula i passar la penereta després de dir la poesia que havia après. I això, si se va incentivant i a casa no te posen pegues i saben que hi ha la possibilitat d'estudiar-ho aquí a Mallorca, com va ser cas, o fora...
si bé que en el meu cas vava una estirada perquè no partís, ho vaig poder estudiar, vaig tenir la sort de poder ser la tercera generació, és que jo també som un dinosaure, vull dir, sóc la tercera generació llicenciada a l'Escola d'Art Dramàtic de les Illes Balears. Des primers, des primers, sí. De les primeres generacions. Som un triceratops.
I clar, tu dius això des de nina, ja eres la nina que a l'escola hi havia alguna activitat que féssiu de teatre, tu t'hi apuntaves.
Jo feia l'extraescola amb Naina Cortés, qui li he sempre anomenat i li he donat les gràcies perquè ella va plantar la llaboreta, cosa que després a mi em va fer veure amb uns altres ulls la docència, perquè a vegades com a artista penses que és un artista frustrat qui se posa davant d'una aula.
quan en realitat has de veure-ho d'una altra manera perquè ets una inspiració, o com de veure s'hauria de tractar la docència, perquè ets inspiració per aquesta nova joventut que pujarà i que se'n recordarà de tu, amb una mala paraula o amb una bona paraula.
i a partir d'aquí en l'institut sí que hi havia cinema però no la vaig fer no sé per quin motiu perquè jo era de lletres pures que després sabeu la meva vessant jo no he fet filologia però també m'agradava molt escriure i era lectora tampoc per destacar perquè després hi ha unes èpoques jo a l'adolescència també record que no agafava ni devorava els llibres com he mencionat abans de Baixell de Bopó sí que després ja me va venir més gran
Però va ser arrel d'aquí, sí, d'incentivar allò que t'agradava i que a casa diguéssim, vinga, va, que això encara que posi epígraf artistes de tauromàquia i falleros, va molt fallar. Tot això. Ho he trobat, encara? Sí, encara. Sí, jo he anat a les llistes del pare, just aquí de vora, i encara hi havia l'epígraf de tauromàquia i fallera. Dic, hòstia, ni capote ni capote ni les sumades. Carai, carai, carai.
Però està bé que hagués recordat aquest nom, perquè a vegades aquí ho comentam, gent que, per exemple, que són científics o que són persones de distinta formació i a vegades recorden aquella persona, aquella professora, aquell professor que li va marcar especialment.
Clar, a part d'això, jo no ho he dit, però tu també has estat cofundadora de Trapo i Mocho entre el 2012 i el 2016, una companyia teatral. És dura la vida del teatre i a vegades de formar, perquè jo qualsevol vegada que n'hem parlat hi ha gent que ens diu bé, jo he estat productora o productor per necessitat, perquè havia de treure endavant un espectacle, no?
Sí que és dur, o sigui, s'ha de deixar de romantitzar la feina d'artista perquè clar que té aquesta part romàntica, jo mateixa, o sigui, un segle de nou perfecte, però és molt dur i encara que les coses puguin semblar que milloren, la cultura sempre és una de les potes de la taula que més necessita que li posin el taco de posar bassos perquè no trontolli.
En el cas de Trapo i Motxo era just perquè sortíem de l'escola i en la companya amb qui més miques van fer necessitàvem fer una companyia que partirà endavant justament dels projectes. Però sempre hi ha aquesta figura fiscal, diguem, en la que encara no te vols encarar, que és l'autònom o la productora com a tal.
i ets jove i ningú t'ensenya a moure-te per aquest món en què necessites fer inscripcions, en què necessites moure-te per fires, festivals, per visibilitzar la teva feina. Després, t'has de plantejar moltes preguntes quan encara ets molt jove, molt fresca, i penses que tot és tan fàcil com noviembre, d'agafar el carrer i plantar-te sense demanar permisos a la policia, no a l'Ajuntament de Palma, o a l'Ajuntament en qüestió, on vulguis fer-ho, però...
Hi ha com aquesta cosa de, sí, no, canviarem el món, i està clar que va haver un moment en què ho creus, però després toques de peus de terra i dius, va, d'acord, com de canviar el món realment amb aquesta visibilització i amb aquesta projecció.
I va durar el que va durar, perquè de les dues, diguem, la nostra relació estava patint com per continuar, jo admiro moltíssim Tricicle, per exemple, jo no sé si després han fet descans, de dir, bueno, ja, fins aquí, fem aquest espectacle, mos donem un descansito, cadascú a una illa repartida de tot el món, però sí, és un matrimoni.
És que és talment un matrimoni. La feina amb el teu millor amic o amb la teva millor amiga realment has sacrificat. És molt dur, s'han de prendre moltes decisions i has de saber tenir menfreda. Per això, insistes que, clar, tant de bo hi hagués més ajuda a la gent jove que necessita, perquè està en aquesta empenta, però necessita aquest ajut. De fet, sort que hi ha subvencions de cada vegada més, no? I que s'estan des de la PIP o des de...
altres llocs, del sindicat d'actors i d'actrius, des de la mateixa escola, visibilitzar que si surten creadors i creadores cada any, però no hi ha un suport real o un teixit real pels nous creadors, o línies de creació o de subvenció per aquestes noves companyies, és un camí directe o un penya-segat.
Clar, perquè a vosaltres, que sortiu de ser SDIP, suposo que, no sé si s'ha fet molt d'èmfasi en això, però és important que hi hagi una escola superior, com li s'ha dit, perquè quan no era, evidentment, era tot molt més complicat. O tothom se n'anava de fora, i al final tothom vol tornar a casa, o es verà que aquí hi ha un circuit, que a Pantura serà limitat, però hi ha un circuit, i és el que deia, al final després tu també t'has de plantejar...
Com és pianista, com és qui escriu, com qui és historiador, com qualsevol altra feina. Quin nivell de vida vull? Quin és el meu objectiu? Vull anar a fer la volta al món perquè ara no tinc fills i trotar amb aquesta idea de companyia, nom, endavant. Però també és veure les necessitats de cada persona i d'acord aquí en aquest circuit m'està bé, en quins ajuts m'ho puc optar o puc...
Però sí, aquesta feina, insistes, que és d'agafar callo. Perquè devia ser complicat, a lo millor, o descomplicat, moure espectacles des d'aquí, d'Urloz, Barcelona, València, allà on sigui.
Sí, és difícil perquè al final t'has de fer un nom i si no has d'entrar en circuits on hi hagi aquestes línies que puguin programar companyies que tinguin un espectacle que els agrada molt a les fires això ho estrenen a la meva fira
Però, bueno, és quan començar de zero. Començar de zero és difícil aquí i és difícil allà. Vull dir, el nom te l'has de fer igualment. D'aquí no hi ha sortida. Joan Roca tenia una pregunta. Te volia demanar, per tu què és més complicat, Creus? Crear o interpretar? I? I si per fer bé una cosa, com bé va fer l'altra?
Per mi, anant per parts, és molt més difícil crear. Perquè, com a creadora i també intèrpret, pens que són camins diferents i, per un, tens un final, que és el personatge, o un resultat, o tens algú com un director que te diu així, ja, menys, més, no m'agrada, o fora, desacomiada, acomiadada. Però, quan estàs creant, t'estàs en ses teves bobotes. I arriba un moment, fins i tot per escriure un llibre, que tu mateixa has de dir prou.
prou, i dir prou és molt difícil, estàs assetjant amb sa companyia, apentura, naina, quan mos passava, amb trapo i motxo, i venga, i venga, i venga, i li dones voltes, i arriba un moment que ja no saps ni de què estàs parlant. I en canvi pens que si és més fàcil per això interpretar, perquè ja hi ha alguna base. Encara que tinguis una idea, després a l'hora de crear i ja tinguis un punt de partida, a l'hora d'interpretar sí que crec que hi ha un pot de camí.
I per això ho contés des de la meva persona, que jo som amb dues. Home, considero que, clar, d'una manera he estat productora, creadora, en el món de naina jo me faig els meus propis espectacles, o jo escric els meus propis llibres, però... Uf, sí. I tu tens clar com que veràs històric quan comences?
no, en el cas de Nine sí, tenia una idea perquè hi ha imatges que si tens clares però el que va amb aquest bueno, clar, ara estic fent un spoiler però bueno, ja du gairebé un any de fora, per tant llegiu el final, final, real final, ses darreres pàgines jo no me'ls imaginava he estat a punt de fer-lo però no l'he fet m'he frenat
Evidentment, la lluita final amb qui és aquest personatge que apareix, no?, la contraportança, les pantalles, la tenia clara que sí o sí, hi havia d'haver aquesta lluita, però a l'altre va ser una sorpresa. I comences a tirar aquestes miquetes, no?, entre obrir portes per veure si després, en el següent, seran aquests camins que agafaràs, però no, no ho sé. A vegades sí, a vegades no. Una pausa musical, escolta'm The Last Dinner Party, amb aquesta cançó.
I have my sentence now at last I know just how you felt. I dig my fingers in expecting more than just the skin. Cause we're a loader like in fever like a motorbike.
Això és el Crepuscle en sinestals. Avui conversàvem amb Aina Thuazaga i ha triat Nothing Matters. Per quins motius?
Estic escoltant molt grups femenins, aquest grup el desconeixia i el vaig descobrir i me vaig enamorar d'aquestes types amb aquest toc, amb aquestes veus, així com fan aquestes harmonies.
I la veritat és que quan m'ho van demanar a altres cançons, deia, odia aquesta pregunta. Perquè dius que és difícil, triar o no. Sí, sí, odia aquestes preguntes, quan te diuen, quin és el teu color preferit? O quin és el teu menjar preferit? No sé triar. I sort que em vaig triar tres.
Està bé, beníssim. Si m'ho permets, has de dir, avui és aquest. Sí, és que acabi dient. Si m'ho permeteu avui, només és això. Està bé, està bé. Que bé. Idò. Ara començàvem a parlar de viatge al món de Naina. Veig que és un projecte multidisciplinari. Literatura, teatre, música en directe, tallers creatius. Per als nostres agents. Que...
És tot alhora? És per parts? Com funciona aquest viatge al món de Naira? M'ha menjat el projecte. Aquí clarament és un exemple que a vegades els projectes creixen com aquella planta que has de començar a podar i no és de dalt, els problemes, de res, els de baix.
Viatge al món de Naina va començar com una compta-comptes el 2003. Jo quan sortia de sa carrera amb Nalaia va ser aquest moment de necessito una compta-comptes i mon pare va fer aquesta espitjadeta de presenta't tu.
I a partir d'aquí jo mateixa vaig començar ser productora d'aquesta marca que seria Viatge al món d'anar i no em faria els espectacles, més ambiciosa, ja no només seria anar amb una maleta, t'intentes diferenciar d'aquella imatge d'una dona que arriba a la maleta i surt aquesta història i me'n vaig.
Simplement perquè ja l'havia fet i perquè continuava, veiem molta gent que continuava amb aquesta línia i al final pensava, d'acord, vinga, va, tot això que tens en aquesta olla express i que has anat adquirint en aquests anys, va. I va ser aquí on no només de manipuladora, sinó també amb altres objectes o màscares creades per mi mateixa, de pal o d'objectes reciclats. I...
Al final acaben sent camins que se van juntant en els valors de viatge al món d'anar i no aixecar molt de tenir cura del medi ambient, de reciclar, a part de les temàtiques que són evidentíssimes en els meus contes, són declaracions d'intencions. Però quan va sortir la possibilitat de fer aquest personatge, novel·la, i a la vegada una adaptació teatral...
Passa quan dius, vale, has de començar a triar. I ara, per exemple, no estic actuant tant com estic escrivint. Són moments i fases. La de música en directe, bueno, jo mateixa a vegades he de dir, vinga, va, aquest conte, el farem un ukelele i vamonos. Però hi ha vegades que jo mateixa m'he de dir... Perquè no sé si ho he dit, però ets cantant i percussionista amb l'hosting translation...
Sí, encara que els hi dic cada vegada que deixin de dir-me percussionista perquè faig el que puc en ses mans i cantar i fer un ritme... Bueno, no som Phil Collins. No ho soc. Però està bé que parlis d'això com un projecte tan...
tan ric, tan transversal en quant a que el pots gaudir a distints llenguatges. Al final se tracta de distints llenguatges, el teatre, la literatura. Vaig començar amb un primer llibre que em dic que era La reina dels embuis, dins d'aquest projecte me'n refereix.
I ara fa... La primera edició va ser el maig del 2025. Maig del 2025, aquest, Empantallats. Clar, supos que deu ser, per una part, atraient, l'idea aquesta de continuar...
Però no sé si també per tu representa com un pas de dir, ara m'he de moure amb els mateixos personatges o no, perquè per exemple, aquí n'aïna que envia de poble, que envia d'escola, que això també és com bastant recurrent, no? Que per un infant deu ser, un infant d'avui nou anys, deu ser tot un canvi...
Ja per als adults també ho és, no? Però per un infant que dius que canvies de poble, canvies d'escola... Ja dic, t'agrada continuar amb aquest projecte? T'agrada que això creativament te dona molt de joc?
És vera que en aquest segon, passant del primer al segon, vull dir en referència, m'ha sortit molt gruixut. Vull dir, el tercer ja no serà tan ambiciós, perquè al final havia de justificar i explicar moltes coses, la vestimenta, que jo faig servir en els espectacles, el cotxe que faig servir en els cercaviles, vull dir, ha estat bastant moltes coses...
No un calçador, però gairebé, no? De dir, bueno, anem a explicar ja per què Naina du aquests dos punts, perquè tot, no? És que tot se compta en aquest llibre. Però sí que és veritat que cada volum intenta agafar els conceptes principals, així com es primera, la separació, i aquest segon, aquesta problemàtica de pantalles, però en realitat sempre hi ha dues lluites. La del món terrenal i la del món de les idees o del món imaginari.
el personatge ha de resoldre primer el del seu imaginari per després activar i que se resolgui el del món exterior en el cas dels embulls n'havia d'entendre que era la separació d'on venia transcendir tot aquest dolor i com a consegüent recuperava el seu món i ja acceptava aquest nou nucli familiar en aquest segon és un poc el mateix perquè just aquests problemes on ella se tanca és aquesta cosa de no encaixar
De quan t'estàs canviant d'escola, nous amics, però aquestes amigues, quan els convides i ara ja no tenim aquestes coses en comú, ha passat el temps, però és que estan en un altre, i en aquest altre de meses, que jo no hi puc estar, perquè no me deixen a ser-hi, que és el tema de la pantalla. O sigui que sí...
Clar, perquè arribes a un lloc on tothom sap el que és dioda, tothom sap aquesta influencer o no sé com dir-li. Sí, sí, sí. I ella se sent totalment desplaçada. Una estranya i una alienígena. Perdona, perquè ella ha passat l'estiu en sa predina...
Sí, suposa'm. És així. I, clar, ella ho compta i els altres ho veuen com una cosa estranya, com que no coneixes aquesta pantalla, com que no coneixes aquest... Tot això, no? Tot aquest món, no? Just. A mi m'agrada també tenir... O sigui, a part de la meva biografia, està totalment impregnada l'obra. I és veure que jo a casa no tenia videojocs...
I era la que havia d'anar a casa d'alguna amigua o amigua a jugar a la Nintendo. Després tornava a casa i com a molt teníem ordenador. Mon pare s'hi va dir, tindreu un ordenador? Perquè sí que vull que tingueu l'encarta. L'encarta, per favor. Aquella enciclopèdia meravellosa. I tant, i tant. Perquè veieu, jo també...
Però bé, sí, clar, era aquella època, era la sensiplopèdia que tenia. Mon pare sí que me va saber... Bueno, jo he agraït aquesta manera de fer-me entrar dins el món d'internet, perquè és vera que... Nosaltres ho hem viscut, eh? Mhm.
Jo he viscut aquesta infància d'enfilar-me una manler sense voler tornar a casa per mirar el que m'han dit per WhatsApp. Sense per favor vull reclamar aquests 10 minuts de mirar el WhatsApp. És que jo ho he fet. Havien de posar els prefix a casa encara per cridar a casa amigat. Bueno, vaig veure com entrava això. Abans marcavem directament el telèfon. Són coses que evidentment són generacionals i me fa plantejar si fins i tot la meva lectura ja és arcaica. Soy la...
Virginia Woolf. Sí, perquè, clar, tu estàs parlant dels inicis d'internet i ara, potser, diríem bé, els inicis d'aquest contacte que tindran aquests adolescents, joves, amb intel·ligència artificial. Ja. Tot que envia una rapidesa molt accelerat. I, clar, de fet, és aquí on se troba el personatge, no? D'entrar en un lloc on...
Bé, posa damunt la taula això de moltes cases, aquesta angoixa de pensar si ho estem fent bé o no ho estem fent bé, no? Aquesta cosa de... T'ha mirat tu sobretot perquè quan canti pedagoga t'estic incluent i psicòloga i orientadora. A nosaltres ens orienta molt.
A vegades mos renya, perquè a vegades mos faig amens i coses, però sí que en parlem molt d'aquest tema. Clar, perquè just pens que moltes famílies s'han vist com pensant si ho estan fent bé. Llavors estem sent pioners en aquesta prohibició, però mireu, Pedro Sánchez a la fi s'ha plantat i dius, ostres...
se n'està parlant ara sí, i tant, perquè es verà que han fet una passa de gegant i han de tornar a apunturar a veure si el que hem donat realment és adient sí, però regular aquest món no creus que és una espècie de brindis al sol tu creus que serà possible fer-ho?
A veure, regular-lo, no, perquè és igual com prohibir l'alcohol, que ja està, ditxatxar la llei, ditxar la trampa. No, no ho podran fer, però d'alguna manera, si se troba, igual que qui li ha venut alcohol se'l multa, que hi hagi algun responsable que pugui pagar per aquesta... Com està passant, totes aquestes plataformes que se'n surten de...
que diuen que no saben res, els demanem a menys quina edat tenen, i clar, t'arriven de 8 i ja està. Si no hi ha un sistema... No sé si hi ha una voluntat real per part dels polítics de fer front a aquest problema o simplement una forma de fer veure què volen fer-ho.
crec que hi ha un partit polític, perdona-me, que ja ha manifestat que està totalment en contra. Ha de ser llibertat. Ha de ser llibertat. De ser llibertat diu que no. Som lliure, pot tenir esclava. Que el tinguin ja de que neixen i que per això és la llibertat.
Sí, però això que diu en Joan, jo també ho pens a vegades, però llavors veig que els altres s'enfaden tant, els oligarques aquests... Com els diuen? Tecno... No sé quin nom li els donen. Tecnofeudals. Tecnofeudals, és vera, també, i tal, no? Tu veus que agafen aquests emprenyos i dius, ai, no, igual sí que estan preocupats perquè d'alguna manera perdran poder i perdran negoci i tal. Jo no estic gaire segur, eh?
No sé. Estan tan preocupats. No, preocupats. Quan dic preocupats és insultar un president de govern, un d'aquests. És un president de govern, és que tothom insulta. Sí, però que ho faci un senyor que és un dels més poderosos del món, no ho sé, potser sí que passen pena de perdre una parcel·la de poder, no sé fins a quin punt.
I no sé si la Unió Europea farà alguna cosa més, no sé. També el que sol estar en aquestes coses tecnològiques, potser no... Tant de bo tingués ja una solució. Sí, però... Tant de bo tingués. Però creus que Europa pot plantar cara... A veure, és molt complicat. Perdona un moment, quan diuen això que posen una multa a Google de no sé quant de milions d'euros... Normalment saben acabar en res, eh? Ah, val. Mota mía, no? I si no acaben en res...
Normalment s'ha d'anar que van res. Però jo, a veure, posats a cercar una mica d'esperança, l'existència d'aquesta acció d'aquest govern, que també ha dit a terme el govern d'Austràlia, i no sé si és de Nova Zelanda també, i d'altres llocs,
crec que el manco, diguem-ne, és un toc d'avís en els educadors de dir-los, eh, anar a l'alerta que això és més seriós i això és més perillós del que en un principi molts poden pensar, no? Exactament igual, per exemple, amb la prohibició de l'alcohol o el desconsum de tabac, exacte, etc. O els vàpers, que ara darrerament se'n parla, també. Sí, ui, ui, ui, hi ha noticis aquest dies en els diaris del tema. I de les begudes energètiques. Exactament, però aquestes encara no s'han prohibit. Ja. Però hi ha qualque país que ja sí. Mhm.
Me consta, t'hauria de cercar, però me consta que jo a qualsevol país que jo sí. Aleshores, el manco està donant aquest missatge en el conjunt de la societat, de dir-los, eh, penseu que esteu fent una cosa que és més perillosa del que en un principi ho he pogut pensar. I el manco és una primera passa. És a dir, que ara se prohibe esquin a 16, tal vegada farà que el dia de demà se prohibe esquin a 18.
pot ser, no sé, no sé, no sé si en el de 8. I a partir del de 8 ja tens o ja pots tenir una cosa que sí que te permet un control extra, que és famós certificat digital. Però també pots emplear d'un altre.
No ho donis idea. Però els DNIs també. Si ho converteixes en un delicte, si això ho converteixes en un delicte, s'històric canvia. Perquè si només és una falta, te caurà una petiteta multa i ja està. Però si ho converteixes en un delicte en el qual tu legisles que això pot acabar amb penes de presó, tal vegada la gent hi vagi una miqueta més alerta.
Tornem als empantallats del viatge. No, no, no. He estat jo que t'he demanat. Són temes que sempre ens interessen. Aina, aquest projecte, quina trajectòria té? És a dir, tu tens pensat fer un, dos, tres llibres més? No ho sé.
Ara vaig tota aquesta, no? O quan serrava del baixí de vapor. No sé si és el millor, però el que jo deia abans potser això pot tenir un final, diguem, i llavors reprendre-ho amb uns altres històries i uns altres personatges, no ho sé.
Sí que... si pens realment en el projecte, hi ha un final. No pens que sigui una història que ad infinitum pugui tirar, tirar, tirar, tigar, i fins que ja no hi ha res per sucar. Però... clar, jo ja he fet créixer el personatge, i d'alguna manera a mi m'ha interessat veure quines problemàtiques li pot passar en aquesta aina, que va passat de sis anys a nou, i que li pot passar en una preadolescència més...
més en la pobertat i veure fins i tot aquests problemes que estaven parlant. A més a més, entren altres problemàtiques internes, ja no només el que pugui passar cap a de fora, o si, no vull dir, un té o se'n va a la universitat.
Però sí, realment, ja deixa entreveure que en aquest personatge, com un Spiderman o com un Luke Skywalker, ha de saber triar quin és el camí. Té un gran por d'aquesta imaginació. I com tot creador o com tot artista, tu decideixes aquest altavou com l'utilitzes. O sigui, no deixa de ser una metàfora. Però sí, veig històries.
No sé si fins i tot farem un forward, perquè per tornar enrere i xerrar apentura d'aquesta cosa de la pedrina i ja xerres d'un passat històric, perquè me'n feia ganes. I fins i tot amb la meva parella, que també és historiador i a més especialista en Guerra Civil, li dic, uau, no sé si m'enfico també, però clar, m'anima a dir, però tu no saps després d'aquestes escoles, això? Si hi ha les pantalles, bueno, un altre volum que...
Hi ha moltes idees, però veurem quin serà el següent volum i cap on anirà. I una presentació, diguem, editorial fantàstica de la nova editorial Moll i després te faré una pregunta, però Ana Maria, en teniu una altra. No, sí, no. Si t'has plantejat fer alguna cosa semblant, però pels adults.
És que, a veure, és vera que quan parlem de pantalles i quan parlem de tot això, sempre m'ho referim als al·lots i que han de limitar als al·lots i als 16 anys i tal.
Però si ens passegem pel món quotidià, la gent adulta està tant o més. En qualque moment t'has plantejat fer alguna cosa? I veig que no se fa massa cosa, no? Veig que a les escoles estem fent passes de cara. Però de cara a nosaltres, adults, no veig que ningú s'ha plantejat absolutament res.
se podria... No ho sé. Has deixat una porta superoberta, no m'ho diguis, perquè a més jo som una que volies, però tota la raó és, veure, pensar i donar massa responsabilitats en els menuts, i a les menudes que arriben sense de veres, són nosaltres mateixos que hi deixem el mòbil a casa, per exemple. Clar, jo tinc un menut de dos anys i...
ja ho demana, ho veu, que tens objecte, i encara que diguis, va, estem amb ell, presència, som-hi, t'entro un missatge, t'entro un whatsapp, tu mateixa, és que ho tenim tan interioritzat i tan integrat, ostres, com saber aquell artista, un segon, patapam, ho cerques, i abans, si aquell nom no arribava, sa vida passava, érem feliços, i a lo millor al cap d'una hora t'arribava, o, ei, mira, no ho sé, i entraven altres coses.
Jo si un tio me deixes el mòbil a casa, me sent vulnerable. I ho reconec. Joan, tu has tornat a casa a cercar el mòbil? Sí. Jo sí. Què ho penses? I dius, he viscut molt d'anys sencers i no passava res. I en canvi ara, jo...
i me'n vaig i dic l'he d'agafar per si un cas total és una dependència és una dependència i com més aplicacions i més avança aquesta vida moderna i aquesta telematització de tot el certificat digital ja el pots tenir en el mòbil, per favor és que ja et demana DGT, no? CGT, vull dir CGT no
Però, sí, sí, vull dir, hi ha tantes aplicacions fins i tot del teu dia a dia, ja no parles banc, perquè jo mateixa avui no duc sa cartera.
No duc cap documentació ara mateix i ho dec tot en el mòbil. Jo parlava de l'edició, hi ha unes il·lustracions de Marina Zapata, també fantàstiques. L'edició està molt cuidada, molt acurada. No sé fins en quin punt... Com se fa feina, en aquest cas? Tu tens un text, li passes a l'il·lustradora i l'il·lustradora va manetjant això...
o hi ha una feina diguem més conjunta un poquet prèvia no dic que tu canviïs coses o si no ho sé no sé com funciona això
Jo no li faig gaires rectificacions a la Marina, però és veure que primer apareix el text. Jo sí que li xerro de conceptes o de pel·lícules de referència, sobretot per el fotograma, o per el col·lòs, o la pel·leta. Per exemple, en aquest li deia, això serà dium. El món d'en Jan serà dium, d'acord? O sigui, àridesa, vull desert, vull una cosa totalment contrària al món ric, vegetal, tropical que té n'aïna dins del seu cap.
Com perquè se pugui entendre que cadascú és cadascual i que en aquest capet tot el que has begut, tot el que has vist, tot el que has adquirit et crea. Des de les paraules com t'expresses, des de com dibuixes i dibuixes, tot, no? Per tant, jo primer faig un text i quan li vaig passar en capítol a capítol, o si ja tinc més gruix, també faig una carpeta, que jo...
no ho hauria el millor de fer, però inevitablement jo soc molt visual, molt pictòrica. Com a referències teves. Sí, vaig amb quadres, a lo millor, sobretot aquí amb el món imaginari vaig amb molts surrealistes i inevitablement jo ja li pas alguna referència. O en el cas de Dioda, no? Vull dir...
També aquesta part etimològica la tinc molt de dins meu, i diodes una part d'un artefacte electrònic, vull dir, al final simplement ha estat com, vinga va, de pas que és exactament un diode, i a partir d'aquí comencem a filar, filar, filar, que podria ser aquest món de pantalla.
i anava a dir una altra cosa que aquesta edició que m'ha encantat tot i has format també molt no és com aquells del vaixell de vapor que deien de tants a tants anys no mos recomana ara perquè a vegades ets adults som així anem a la llibreria i demanem al llibreter aquest llibre aniria bé per 10 anys 15 anys, 12...
Això està fet en total intenció, vull dir, de ser editorial o per part... No sé si vosaltres com a autors podeu... Bé, o sigui, constantment molts ho demanen. És que seria tan fàcil com afegir una frase a baix que no l'hem posada perquè és vera que també...
Hi ha una cosa d'aquestes etiquetes que és superlimitant. Vull dir, és vera que al final és una cosa genèrica, tampoc no t'has de sentir obligat. Sí, tu ja no estàs dins aquest rangó d'edat, però és vera que hi ha nins, nines, que tenen vuit anys i són capaces de menjar-se això. I jo dic que és a partir de nou, perquè ella va quart i dius, bueno, va...
anem a intentar que el personatge vagi amb el procés cognitiu-creatiu, vull dir, intel·lectual de cada alumne.
per als que cadascú fa el seu camí. Aquestes a partir de 8-9, dèiem. De 9 a 99 anys. Exacte, sempre 99. 99 és un bon referent. En el cas, poden ser 100, sento. I un de 100 no pot. Exacte. Ja estem també limitant la vida. A mi m'ha agradat molt. Crec que és de 61 també. Poden llegir.
Sempre feim una pregunta en el final del programa, i no sé si te l'havíem dita, perquè sempre procuram que... M'ho han xivat. Ah, tu m'han xivat, que bé, fantàstic. I ara ho farem així com si fos una cosa sorpresa, espontània. Som actriu. Per favor, Aina, un consell per als nostres agents, un consell per viure millor. Ostres, ara no sé què dir. Igual t'inspira aquesta música. No.
Estic en un moment, que he estat mare recentment, el meu petit té dos anys, estic en un moment com molt vitalici, he tingut pèrdues, he tingut moltes alegries i pens que amb aquest tema que parlaven de per què els adults o les adultes no hem de també incloure-nos en aquesta desintoxicació de pantalles, pens, ara, i ho manifest com és Carleta O'Hara, el Sant Tampuny,
pens que, com deia Mujica, estem anant a un lloc on no som capaços de controlar, per això sí pens que té sentit retreçar d'on has mòbil. Pens que per viure millor hem de tornar aquí, estar presents, mirar-nos en els ulls, compartir espais, compartir converses, compartir moments vitals perquè la vida és això.
És que passarà i no som més que polvo en la nada i polvo seremos. I després pens que en els moments de solitud o no solitud, però en aquests moments de silenci, amb allò que penses, no és amb aquell artista que no tenies en ment de merda i com se deia aquest actor, no, penses en aquelles persones que t'han envoltat o que han format part de tu.
i de gaudir d'aquest moment, d'aquest silenci que has dit, però també gaudir de música, perquè ens has proposat per acabar Friends 79, dèiem amb veïns, aquesta música. I venga, sintetitzadors, otra vez. Que bé, que bé. Mira, no és una música que soni molt per aquí, però també ens encanta, nosaltres, sí, nosaltres, bé, en Joan sempre ballava això.
que ballava això. I encara ho fas. I encara ho fas. Moltes gràcies per haver vengut avui a El Crepúscle en 100 estals i deixem amb aquesta música i fem una petita pau.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Després d'haver comptat en Aina Suasaga, ara tenim una altra secció que ha quedat
Un pot disminuïda, però intentarem explicar aquest cometes dels miserables. Volia parlar jo d'un musical, d'una pel·lícula, d'una novel·la i d'una època històrica. Ho intentarem fer en un període molt breu de temps. Precisament convendria no confondre els períodes revolucionaris, perquè, clar, dius França, París... Molta gent dona per fet que, per exemple, una obra com La llibertat guiant el poble...
Aquell quadre de Delacroix correspon a la Revolució Francesa, com si només n'hi hagués hagut d'una, i resulta que no, no és la del 1789, sinó que és la Revolució dels Miserables, la novel·la de Víctor Hugo, ja que en tots dos casos se situen a la Revolució del 1830, aquella en què el poble de París es revelà contra la monarquia absolutista d'en Carles de Zé.
Don't look quickly high. Look down, look down. You're here until you die. I know gold above that hell alone below. Look down, look down. There's twenty years of gold. I've done no wrong.
Sí, perquè escoltàvem ara aquest look down, aquest inici. En Joan, que m'aprecia molt, m'ha portat un repte que era 24.601 i jo en aquell moment no sabia de què me xerraves.
però és en Jean Valjean en nombre de pres jo tornant una mica en aquell quadre de la llibertat guiant el poble en aquell quadre no sé si el recordeu però a la dreta de la Marian l'alegoria de la llibertat que porta una bandera francesa hi ha un allot amb dues pistoles que simbolitza la joventut que està revoltada per la injustícia
Diuen que va inspirar aquest quadre i aquest jove el personatge de Gavroche, Victor Hugo, quan 30 anys després es crigui el Miserables. De la mateixa manera que també hi ha l'esquerra de la Mariana en Levita i Capell de Copa, el símbol de la burguesia, que seria Màrius.
Màrius l'enamorat de Cosset. Que és de Casa Bona. Que és de Casa Bona, exacte. Jan Baljan ha complert una condemna de gairebé 20 anys per robar menjar per la seva família. Per una volta que passava fam. Jo això sempre m'ha aparegut increïble.
Bueno, supos que ell també. No, però vull dir, clar que hi ha hagut aquestes injustícies en aquell món i en l'actual també, que a vegades els grans delinqüents passen de llarg i en canvi robar coses com aquesta pot suposar anar a la presó, no? Però sempre...
M'ha cridat l'atenció que un drama tan fantàstic comenci d'una forma tan... Un punt de partida amb una cosa tan aparentment intrescendent com un tros de pa. Com un tros de pa, exacte. Fora de la presó, la societat el margina i no li queda més remei que continuar robant, d'alguna manera. Una esperada trobada amb un bisbe, el bisbe Miriel, el fa canviar d'aptitud i redimir-se.
després d'adoptar una nova identitat, aconsegueix fer-se amb una posició acomodada que el permet ajudar els veïns de Montreuil, i a Cosette, la filla de Fantine, una dona obligada a prostituir-se per subsistir. There was a time when men were kind, when their voices were soft, and their words inviting,
There was a time when love was blind And the world was a song And the song was exciting There was a time When it all went wrong
I dreamed a dream in time gone by When hope was high and life worth living
I dream that love would never die. I dream that God would be forgiving.
Que difícil té aquí, eh? Un pecat. Un pecat mortal. Anne Hathaway és la versió de la pel·lícula, I'm Dream the Dream. A veure, això és aquest punt en què aquesta cançó i alguna altra més, jo que he vist el musical recentment, me fa anar mentalment mar i sal.
Sí, sí. Sí, perquè he plorat. Perquè he plorat, exacte, no? Tal qual, perquè he plorat. Perdona. La darrera blanca de Maricel fa de Fantina a Madrid. Efectivament. I bé, és que és una època aquesta desmusical, a mi Maricel. N'Halècia Pasqual. Pasqual. N'Halècia Pasqual.
Jo, no sé, crec que Maricel a mi me va agradar en el seu moment, me va marcar molt i les Miserables també. I en el final són aquest tipus de musical, no? I hi ha alguna cosa en comú, no? En els arranjaments, en el to final, no?
Bé, la justícia segueix els passos de Jean Valjean per haver reincidit després de sortir de la presó. La implacable persecució del policia Javert, un home d'estricta moral, l'obliga a prendre una fugida permanent que el portarà amagar-se en convents i clavegueres.
Javert, però aquell home és que... però és que disfruta de la seva persecució. Jo t'he de dir que jo sóc Javert, ja. Sí, t'agrada més Javert que en Valjat. T'he de dir que jo també. Bé, en aquesta versió que vaig veure, em va agradar molt més l'actor que interpretava Javert. A més, com a personatge, sí.
I està basat en un processatge històric. Sí. La qüestió és que aquest home, que després s'infiltra entre els revolucionaris, en aquell moment de la revolució, que és tan fantàstic. When the beating of your heart echoes the beating of the drums, there is a life about to start when tomorrow comes.
Join in our crusade who will be strong and stand with me. Beyond the barricade is there a world you long to see. Then join in the fight that will give you the right to be free. Do you hear the people sing? Sing a song of angry men, it is the news.
Ai, jo sé, a mi m'emociona, jo som així, eh? És que això te fan ganes d'agafar sa bandera, eh? A sa pel·lícula també està molt ben agafat aquesta escena. I volia acabar, escolta, res, un breu ferment dels Miserables en català. S'han fet versions i n'hi ha YouTube, n'hi ha qualcuna sencera.
i n'hi va, que es van utilitzar per fer vídeos i fer audiovisuals quan, el primer d'octubre del 2017, si no recordo, perquè clar, en el final es tractava d'una lluita per la llibertat i que molta gent en aquell moment estava molt il·lusionada
i que ara probablement no hi ha el mateix esperit amb molta gent que s'ha sentit decebuda per la situació de molts polítics. Sigues ferm al meu costat tot i que el canvi et faci por. No pot ser que amb aquest gris no hagi somiat un moll.
I ja acabam, acabam el programa d'avui. Gràcies, Maria, gràcies, Biel, gràcies, Joan, i acabam amb aquest tema dels miserables. Demà tornem a les 9 del vespre, en el crepuscle, en Cent Estats. Mil cors, un sol bategat, tenim molt clar on volem anar, cap a un país nou digne i lliure en viure el demà.
Si seguim força en la lluita, farem caure l'enemic. A cada estrabada seva més afany per resistir. Pels nens i pels que ja no hi són, no tenim cap dreta de fanyir. Que sentiu tot aquest clam, la força i ràbia de la gent. Són estels de tot un poble que...