results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
## Context de l’episodi **El Crepuscle**, a **Ona Mediterrània**, dedica aquest **episodi** principalment a conversar amb **Joan Mallol i Serra**, biòleg, naturalista, exdiputat i conseller, olivicultor i ara també **autor de la novel·la _El Sediciós_**, sobre la figura del revolucionari mallorquí **Joan Baptista Picornell**. A la segona part, el col·laborador **Bielvic** reprèn la seva secció musical comentant en profunditat el segon disc de **Queen**. --- ## 1. Presentació i trajectòria de Joan Mallol ### 1.1. Qui és el convidat • **Naturalista** i divulgador, vinculat des de jove a l’observació de la natura. • Exdiputat del PSM (1987–1991) i **conseller d’Agricultura** en el primer Pacte de Progrés (1999–2000). • **Soci número 1 del GOB**, primer director del Parc de s’Albufera i **ponent de les lleis de Cabrera i d’Espais Naturals**. • Autor d’obres de referència sobre fauna i medi ambient balear (*Els ocells de Balears*, *Rèptils i amfibis de Balears*, *Medi Ambient, Ecologia i Turisme en les Illes Balears*, *Que ponyetes és la biodiversitat?*). • Des de 2007, **olivicultor** i implicat en el sector de l’oli. ### 1.2. Compromís polític i ambiental • Explica com el PSM el va captar pel seu perfil **ecologista** per impulsar: - la creació del **Parc Nacional de Cabrera** - la **Llei d’Espais Naturals**, que va protegir **més territori del compromès al programa electoral**. • Defensa amb contundència que **“no tots els polítics són iguals”**: - Hi ha milers de regidors que treballen honradament. - Els casos de corrupció són notícia però **no representen la majoria**. ### 1.3. Del camp a l’oli de Mallorca • Com a conseller va impulsar l’expedient per obtenir la **Denominació d’Origen Oli de Mallorca**. • Anys després, hereta uns camps d’oliveres i acaba **involucrant-se econòmicament** en el sector. • Explica que la junta del Consell Regulador el tria president, tot i que ell no es presentava com a vocal, com a reconeixement a la seva experiència i implicació. • Ho viu com una altra forma de **compromís amb la societat** i el territori. ### 1.4. “Tenir corolles”: una vida amb passions diverses • Es defineix com un **“brusquer”** (algú amb moltes aficions), i reivindica la importància de **tenir més d’una passió**. > “Un home que té una sola passió és un home coix… Déu mos conservi ses brusques.” • El seu consell final per viure millor és clar: **“tenir corolles”**, tenir interessos que ens entusiasmin i ens moguin. --- ## 2. La figura de Joan Baptista Picornell i la novel·la *El Sediciós* ### 2.1. Origen del llibre i descobriment del personatge • Mallol arriba a **Joan Baptista Picornell** per **lectura compulsiva**: - Un llibre de **Roman Piña** esmenta, en dues línies, que **el primer president de la República de Texas va ser mallorquí**. - Sorprès per aquesta dada oblidada, cerca informació a internet i comença a trobar **referències disperses però molt potents**. • Interpreta que més que *auto-odi*, a Mallorca hi ha **“auto-ignorància”**: es desconeixen personatges propis d’enorme rellevància històrica. ### 2.2. Infància, vocació pedagògica i èxits a Salamanca • Picornell neix a **Palma, a la plaça de la Peixateria**, i de jove se’n va a la Península amb **vocació d’ensenyant**. • A Salamanca: - Contacta amb **intel·lectuals d’idees il·lustrades i revolucionàries**. - Desenvolupa un **mètode pedagògic innovador** que aplica a un nin de 3 anys. - El nin és examinat per la Universitat de Salamanca amb **400 preguntes** (geografia, història, religió), que respon gairebé totes. - El cas apareix a la **Gaceta de Madrid** i **Jovellanos** en parla elogiosament. • També destaca per **innovacions tècniques**: - Dirigeix els **artesans metal·lúrgics** i dissenya nous matalassos de molles. - Millora la producció de ceràmica a Salamanca. - Gestor dels **impostos municipals**, mostrant una capacitat **polifacètica** extraordinària. ### 2.3. Revolució frustrada a Madrid: el “sediciós” • Picornell intenta **“fer la Revolució Francesa a Madrid”** a finals del segle XVIII. • Conspira contra la monarquia de **Carles IV** i **Ferran VII** amb un pla conegut com **“la rebel·lió de Sant Blai”**, perquè es descobreix la nit de Sant Blai. • Aconsegueix **suports importants** i finançament, però la conspiració és descoberta: - Els implicats són detinguts i alguns s’escapen. - Picornell pateix **tortures duríssimes** i és condemnat a mort **per sediciós**. • Sorprenentment **no és executat**, sinó deportat a **Veneçuela**, al penal de La Guaira, considerada “la illa més llunyana” de l’Imperi. ### 2.4. De deportat a precursor de Veneçuela • A Veneçuela, Picornell entra en contacte amb **independentistes locals** i se’l considera **un dels cappares de la independència venezolana**. • Mallol recorda que: - A Caracas hi havia, o hi hagué, **avingudes i instituts** amb el seu nom. - Alguns elements de **documents, banderes i articles legals** veneçolans actuals deriven d’escrits de Picornell. • Té dues etapes venezolanes: - Com a **deportat fugitiu** ajudat pels primers patriotes. - Com a **alt funcionari** del nou govern, arribant a ser **director de la policia**. • Malgrat el seu paper, la causa independentista pateix derrotes militars a mans dels **realistes** i molts companys moren. • A diferència d’altres criolls, Picornell: - **Condemna rotundament l’esclavitud**. - Manté un discurs **més radicalment igualitari** que molts dels seus coetanis, inclosa l’Església, que tenia esclaus. ### 2.5. L’aventura texana: president oblidat • Als Estats Units, Picornell participa en **aventures militars i polítiques a Texas**, en plena lluita contra el domini espanyol. • Segons la recerca que cita Mallol: - Els seus **còmplices el trien president de Texas** en un context previ a la configuració definitiva de l’Estat. - El **cònsol francès** s’hi adreça per escrit com a **“president de Texas”**. • Aquesta història es troba en **tesis doctorals i llibres** veneçolans i nord-americans sobre els “aventurers de l’espasa”. ### 2.6. Retorn simbòlic i final a Cuba • En un moment en què encara és vigent la **Constitució de Cadis**, Picornell demana **perdó a Ferran VII**. • Mallol defensa que ell veu la Constitució com la **plasmació de les seves idees** i confia ingènuament que això bastarà. • El rei **només li permet viure a territori espanyol ultramarí**: és destinat a **Cuba**. • A Cuba: - Fa de **metge, apotecari i professor** de geografia i gramàtica castellana. - Viu **separat de la família**, que resta a Palma. • El seu **fill**: - Mor jove però té un paper rellevant com a **redactor del primer diari de Mallorca**. ### 2.7. Metge i pioner als EUA • Picornell estudia **Medicina a París** i posteriorment exerceix a **Nova Orleans**. • Allà afronta una **epidèmia de febre groga** i publica la **primera farmacopèia editada als Estats Units**, un manual per combatre l’epidèmia. • Això reforça la imatge d’un **home de ciència i d’acció**, capaç de combinar política, pedagogia i medicina. ### 2.8. Vincles i personatges històrics a la novel·la Mallol construeix *El Sediciós* com una **novel·la amb base històrica rigorosa però amb llicències de ficció**. Diferencia què és documentat i què és imaginat, i ho aclareix en notes finals. #### Personatges històrics reals al voltant de Picornell • **Florida Blanca**: - Li encarrega aplicar el seu **mètode pedagògic**. • **Fouché** (cap de policia de Napoleó): - Històricament, nega a l’enviat espanyol que Picornell sigui a França. - A la novel·la, Mallol imagina una **entrevista directa** amb Picornell. • **Goya i Godoy**: - Godoy és el famós propietari de **la maja desnuda** i **la maja vestida**, amb un mecanisme per descobrir el nu davant “ulls escollits”. - La connexió amb Picornell és **indirecta**, a través de Godoy i del context de cort. • **Gual i Espanya**: - Companys de lluita a Veneçuela, amb qui comparteix **peripècies revolucionàries** fins que alguns són executats pels realistes. • **Maceo** (Cuba): - Mallol el fa aparèixer **com a ficció conscient**: comparteix ideals però és d’una generació posterior. - Representa els **hereus ideològics** de Picornell a les lluites independentistes americanes. ### 2.9. Estil literari i llengua • La novel·la està escrita amb un **català de Mallorca ric i planer**: - Recupera **paraules i expressions antigues o dialectals**. - Introdueix **comparacions amb el present**, com el paral·lelisme entre les execucions públiques d’antic i l’actual **allau de creueristes** pels carrers de Palma. • Aquesta barreja d’èpoques ajuda a **acostar el lector a la Palma del XVIII** i a posar-la en diàleg amb el **turisme massiu contemporani**. ### 2.10. Memòria històrica i oblit mallorquí • Malgrat la seva dimensió internacional, **a Mallorca gairebé no hi ha rastre de Picornell**: - No té **cap carrer ni placa** al seu lloc de naixement. - Només es conserva, per ara, **una carta autògrafa** a la Biblioteca Lluís Alemany. • Mallol defensa que cal **reparar aquest oblit** i reivindica figures com Picornell al costat d’altres com **Aurora Picornell**, amb qui comparteix: - **Pàtria (Mallorca)** - **Llinatge** - **Idees progressistes i compromís** ### 2.11. Història, política i present • Es debat sobre com seria **Picornell avui**: - Mallol se l’imagina al **Parlament**, “donant canya”, implicat en la política democràtica moderna. • Subratlla que l’absència d’estructures democràtiques a la seva època explica el seu pas per la conspiració armada. • Reivindica la necessitat de **conèixer millor el segle XVIII i XIX**: - Tenim més fresca la **conquesta de Jaume I** o el segle XX que els personatges il·lustrats i revolucionaris de fa 200–250 anys. ### 2.12. Escriure història en forma de novel·la • Mallol, amb formació científica, se sent **obligat a cercar la veritat** però també gaudeix de la **llibertat creativa**. • Diu que **gaudeix més llegint que escrivint**, però la recerca per al llibre ha estat una **font de plaer i descobertes constants**. • No es compromet del tot, però admet que hi ha **“temptacions” de fer una segona novel·la**, probablement lligada a: - la **Sociedad de Amigos del País** de Madrid, País Basc i Mallorca - altres **personatges decisius** en la història il·lustrada de les Illes. --- ## 3. Música com a fil narratiu L’episodi intercala cançons que **dialoguen amb la vida de Picornell** i amb el discurs de Mallol. ### 3.1. Obertura marcial • El programa comença amb una **música marcial/triomfal** que Mallol proposa **com a homenatge a Picornell**: - Evoca el seu caràcter **revolucionari** i la dimensió **heroica i tràgica** de la seva trajectòria. ### 3.2. “Alma Llanera” i Veneçuela • La cançó **“Alma Llanera”** apareix vinculada a: - El **paisatge veneçolà** (agrons, roses, sol) i una **visió poètica de la natura**. - El reconeixement tardà que Picornell rep a Veneçuela com a **precursor de la llibertat nacional**. ### 3.3. “Hasta siempre, Comandante” i el Che • S’introdueix **“Hasta siempre, Comandante”** per connectar el final de Picornell a Cuba amb la figura de **Che Guevara**: - S’estableix un paral·lel simbòlic entre **revolucionaris que moren lluny de casa**. - Es reflexiona sobre la **coherència i incoherència** dels herois al llarg de la vida (el perdó demanat a Ferran VII versus les seves idees inicials). ### 3.4. Tancament amb Guillem d’Efak • El programa es tanca amb **“Som Coletes” de Guillem d’Efak**, triada per Mallol: - Recorda **figures de lluita i resistència** del 36 i medievals. - Les uneix a Picornell com a part d’un **fil comú de progrés de la humanitat**. --- ## 4. Secció musical: Queen, Pink Floyd i el fil mallorquí A partir de mitja emissió, **Bielvic** reprèn la secció **“els cometes d’en Bielvic”** i analitza el **segon disc de Queen**, sovint anomenat **_Queen II_**. ### 4.1. Context de gravació • Després del primer disc _Queen_, gravat de matinada als Trident Studios per manca de recursos i prioritat sobre altres artistes, el grup aconsegueix: - **Millors condicions d’horari** (no només torns nocturns). - **Quatre setmanes d’estudi** per al nou disc (agost de 1973). • Tornen a treballar amb el productor **Roy Thomas Baker**, tot i que ells haurien volgut **David Bowie**, productor del _Transformer_ de Lou Reed. • Bowie rebutja per estar enregistrant el seu propi disc, i **més tard se n’arrepenteix** en entrevistes, vist el potencial de Queen. ### 4.2. Evolució artística de la banda • Roy Thomas Baker es troba amb un grup **molt més madur**: - Porten **moltes cançons ja provades en directe**. - Tenen idees molt clares sobre **arranjaments i producció**. • **Brian May** assumeix un paper quasi de **co-productor**: - Indica com vol **superposar capes de guitarres** per generar efectes que altres haurien resolt amb sintetitzadors. - Manté la premissa **“No synthesisers”**: tot és guitarra, veu i ritme. • Bielvic destaca que, tot i ser **joves de poc més de 20 anys**, Queen es comporten ja com una **banda molt professionalitzada**. ### 4.3. Un disc conceptual: cara blanca i cara negra • El grup proposa fer un **disc conceptual**, però no en el sentit clàssic de narració contínua, sinó: - Un disc articulat en **dues essències creatives**: Brian May i Freddie Mercury. • L’edició original en vinil reflecteix aquesta idea: - **Portada exterior negra** amb la icònica foto de la banda en fosc, sovint associada erròniament a “Bohemian Rhapsody” (és anterior). - **Interior blanc**: una cara és la **cara blanca (Brian May)** i l’altra la **cara negra (Freddie Mercury)**. • La foto de portada és obra del mateix fotògraf de _Transformer_ de **Lou Reed**, tancant un cercle de referències. ### 4.4. Qualitat sonora i remasteritzacions • El disc original de 1973 pateix la **crisi del petroli**: - Els vinils es fabriquen amb **material de poca qualitat**. - El so resulta més **apagat i pobre** que altres obres posteriors. • Les **remasteritzacions** (com la de 2011) milloren una mica el resultat, però: - Moltes **cintes mestres** s’havien reutilitzat, superposat o perdut. - La qualitat final és **limitada per la precarietat dels enregistraments originals**. ### 4.5. Cara blanca: Brian May #### 4.5.1. “Father to Son” • Segona cançó del disc, escrita per **Brian May**. • Parla de la **relació conflictiva amb el seu pare**, que no volia que el fill, brillant estudiant de física, es dediqués al rock. • Musicalment, mostra: - La potència del **piano de Freddie** i les harmonies vocals. - L’ús d’**orquestracions de guitarra** en lloc de sintetitzadors. #### 4.5.2. “White Queen (As It Began)” • Considerada per molts com **una de les millors composicions de Brian May**. • Escrita el **1969**, però publicada aquí per primera vegada. • Inspirada en una **companya de classe** de qui May s’enamora platònicament i en el llibre **_The White Goddess_ de Robert Graves**. • Aquí apareix el **lligam mallorquí**: - Graves revisa el llibre mentre viu a **Mallorca**. - Bielvic remarca que aquesta és la **petita aportació mallorquina indirecta** al disc. ### 4.6. Cara negra: Freddie Mercury #### 4.6.1. “Nevermore” • Cançó curta de gran **delicadesa pianística**. • Mostra l’emergència del **Freddie compositor i pianista** que culminarà a peces com *Bohemian Rhapsody*. #### 4.6.2. “The March of the Black Queen” • Peça central de la cara de Mercury, considerada **un precedent directe de “Bohemian Rhapsody”**. • Estructura canviant, amb **talls, seccions i girs** que anticipen el que farà més tard. • El títol dialoga simbòlicament amb “White Queen” (Brian May), completant el joc **reina blanca / reina negra** que estructura el disc. ### 4.7. Tancament i continuïtat • El disc acaba amb **“Seven Seas of Rhye”**: - Una versió desenvolupada d’un **fragment instrumental** que ja apareixia al final del primer disc. - Inicialment havia de ser **la primera cançó de _Queen II_** per lligar-lo amb el debut, però la idea de les dues cares conceptuals altera aquest pla. • Bielvic subratlla que, per als **fans més puristes**, _Queen II_ és: - El disc **“més pur”** de la banda, lliure d’exigències comercials. - Una obra on Queen **“fan exactament el que volen”** abans que l’èxit massiu i la discogràfica condicionin decisions. --- ## 5. Idees clau que travessen l’episodi ### 5.1. Compromís i memòria • Tant Picornell com Mallol, Aurora Picornell, Guillem d’Efak o el Che apareixen com a **figures de compromís polític i moral**. • L’episodi insisteix en la necessitat de: - **Recuperar memòria històrica** més enllà dels tòpics. - Valorar **els creadors de canvi** sovint oblidats o menystinguts. ### 5.2. Innovació i experimentació • Picornell innova en **pedagogia, tècnica i política**. • Queen innova en: - **Producció sense sintetitzadors**. - Estructures de cançons complexes i **disc conceptual dual**. • L’episodi mostra com, en àmbits diferents (història, natura, música), la **experimentació** és clau per avançar. ### 5.3. Passió i “corolles” • Tant Mallol com els músics analitzats exemplifiquen la idea de **viure a través de múltiples passions**: - Natura, política, literatura, oli, música, història. • El missatge final per als oients és clar: - **“Tenir corolles”** —tenir aficions que ens encenguin— és una forma essencial de **viure millor i més plenament**.
Tags:['El Crepuscle', 'Ona Mediterrània', 'Joan Mallol i Serra', 'El Sediciós', 'Joan Baptista Picornell', 'història de Mallorca', 'Revolució Francesa', 'independència de Veneçuela', 'Texas', 'Cuba', 'pedagogia il·lustrada', 'Constitució de Cadis', 'Aurora Picornell', 'GOB', 'ecologisme', 'Cabrera', 'Llei d’Espais Naturals', 'Oli de Mallorca', 'Denominació d’Origen', 'memòria històrica', 'auto-ignorància mallorquina', 'Che Guevara', 'Guillem d’Efak', 'Queen', 'Queen II', 'Freddie Mercury', 'Brian May', 'Roy Thomas Baker', 'David Bowie', 'Lou Reed', 'Pink Floyd', 'The Dark Side of the Moon', 'Robert Graves', 'The White Goddess', 'rock dels anys 70']