Més enllà de les fosques i les llunes esclaten... Encara no és primavera.
Bon vespre, amigues i amics. Benvingut tots en el Crepús Clancet Estals, en aquest programa que és el 2205. 2205, aquí a Ona Mediterrània. 3.316 programes ja del Crepús Clancet Estals en totes les seves vides. Són molts. Són molts. I jo deixo que no és primavera encara. Encara no ha arribat la cosina del conseller. La cosina del conseller? Sí. Primavera. Ah.
Primavera. Desconseller d'Educació. Sí. I doncs, no. No ha arribat encara. I quin dia? Quina hora? No estic enterat. Dia 20 a les 15.46. M'he hagut de documentar quan he sentit això. Dia 20. Divendres a les 15.46. Quina il·lusió. Agafarà dinant. Sí, 15.46. Idò, quina il·lusió. Sí, perquè, no sé, ara aquest dia...
és que hem tingut molt de dies de vent, pluja d'aquella manera, i ara quan veus un dia sol i el cel, així de color cel, de color blau cel, home, què tenim? No ho sé, jo estic com un poc més animat, no ho sé. En Biel i jo, ja volem que arribi l'altra setmana perquè hi hagués canvi d'hora. Sí, per favor, per favor.
S'arribarà a fer allò que deien que se tornarà a l'hora que mos tocava? Espera que no. Perquè si per nosaltres me'l fan un... No, però tu què dius l'hora que mos tocava? Tu què vols? Greenwich pur o vols Greenwich més 1, que és horari d'hivern?
Jo vull a l'horari d'estiu. No, ja també. Ja també. De Croàcia o de Gràcia. Ja també. Jo vull tot l'any. Que sí, tot l'any. Però això, mireu, és com un que té una flassadeta curta i si s'etapa per amunt, se l'estapa per avall. És un dia encivern, és un dia curt.
Correcte. Si jo, posats a triar, vull... M'estim més començar l'activitat a les fosques que no acabar amb les fosques. Jo sí, perquè a més, no sé, considero que això m'anima molt més. Els biorritmes. Ara no se sent xerrar molt dels biorritmes. Hi va haver una època que se'n parlava molta. Sí, no se'n xerrarà, però els de seguint tenint igual. I són, eh? Sí, sí.
I en aquest programa de dimarts sempre estan molt atents... El que passa és que darrerament se parla més dels circadians. Ai, sí? Si fa una fama, la mena és la mateixa. El que passa és que un és diari. El circadiar és diari. Per exemple, tu quan eres jovenet...
No insultis. Eres d'estudiar de matí... Eres d'aixecar-te's de matí prest per estudiar i fer deures o eres d'aquests que se'n anava a dormir molt tard per estudiar? Jo no estudiava. No, jo era de nit.
Tu eres estudiant de nit. Sí, estudiant i en general era més notturn. I en canvi tenia amics que deien, no, m'he posat els despertadors a les 6. Jo hagués estat d'aquests. Jo no. El que passa és que he tornat bé i ara... Ni de nit ni de dia. No, no, encara resulta que... Ara te va bé tot ara. No volem entrar en intimitats, però qualcú aquí és més de dutxa de matí o de vespre?
Ja, ja t'entenc. Jo de dematí. Però ho som des de fa, potser, deu anys. La major part de la meva vida he estat de... No només de dutxa, de banyera. De banyera. Sí, sí, de bany. Clar, tot això és anti... Recursos naturals. Anti tot. Sí, potser, segons quina hora, anava i em pegava un bany nocturn i me deixava...
va i va, turn i en canvi fa com a 10 anys un ciberita no, una persona que m'agradava dutxar-me o donar-me un bany de nit i en canvi deu fer fa 10 anys així la meva vida va canviar qualque cosa va passar que hem de fer, dutxar-me o dutxar-me el matí que hem de fer, paciència
I res. Tot això venia perquè... Perquè sa primavera divendres, ara baixa, sí. Sí, sí, mos fa il·lusió, mos fa il·lusió. Sí. A en Joan Roc li fa il·lusió perquè, a més, així ja s'acosta final de curs.
o no? Sí. Bé, però t'has igual, perquè tu fas la teva vida... A mi no em fa greu els curs. Si t'he de dir que pic cosa de cervelloses, me cans més i més aviat i me costa més recarregar les bateries. I per això, carregues les bateries fent excursions.
Jo no és d'encastellà, em fa cada pic més. Bé, Maria Antic, una persona de mà canviada d'artul·li aquí. Maria Antic, tu et d'excursions? No, no, em pensava que me demanaries pastens, perquè jo t'anava a dir que està molt mal sofrida. Sí, tu una mal sofridora a damunt que...
Per aquest dia, ja no podia més. I avui, especialment, he estat molt feliç. Que bé. Jo també. Sí, perquè ja no podia. M'ha animat. I allà que dius mal sofrida, idem mal sofrida. A mi me molesta més el vent que, per exemple, la pluja. La pluja, no sé que sigui una cosa desastrosa, la puc acceptar més, però a mi el vent me molesta molt. M'ha sofrida Maria, perdona, i això que l'àrbitre no va dir falta.
però també està mal sofrida si endeburgo el que et di falta però sí en quant a les excursions que me demanaves si era de les excursions si es guia si et xerpa és en Joan Roca vaig un po' més alerta si no és en Joan Roca vaig més ligereta
No, més tranquil·la. Dimarts, qui ve, farem una... És aquest cap de setmana. No, no. Hi ha un cap de setmana en què tu fas un experiment. Dia 29, 3 membres d'aquesta taula serem d'excursió. No sabem a on. No sabem a on. Perquè per tu l'erogia tampoc ho sabem. Vos duré per un lloc que diguem-ne... Espàs d'en Roca.
Eh, te farem fer una secció d'això. Ja hagués pogut ser el celler de Can Roca. Intentarem fent una fotografia que la pugueu penjar. La penjarem en les nostres xarxes. Intentarem a veure si fem qualque fotografia d'aquest llet. En el final sabreu on és el pas d'en Roca perquè hi hagi EPS. Deixa, deixa, deixa. Però no ho direm. Perquè heu de dir... Faren-se foto. És capaç de dormir allà sense cobertura. No, perdó, no.
bé, sí, pot ser només mos he dit que pega de morros pega de morros es fan de joves que és un lloc preciós
No donarem detalls. No, per favor, no. No diguis lloc guapos. Se fot de joves. Que no diguis, hores. No diguis detalls. Estarà ple de gent... No, això no se diu. Estan fora. D'aquí dues setmanes en parlarem. En parlarem.
ja sembles un influmear d'aquests un influmear d'aquests per favor Maria Antí, coses sèries coses serioses de què va el teu avui? vida intel·ligent dones estres interessant
I d'algunes dades de joves, que ja fa com un mes i mig d'hora que vaig donar, et donaré a parlar amb més dades de joves. Viervic, ciència. Tu saps també que tu i jo esperàvem amb ànsia que hi vulgui un meteorite.
Sí, sí, això... Més pres d'home és tard. Muntes que ha de qualsevol. Volen que caigui a qualsevol lloc, però... De molt de qualsevol. Sí, sí, aquest és el problema. Sí, que hauria de caure damunt molt de qualsevol. Ja te parlaré d'un meteorit. Avui hi haurà notícies. Sí, molt bé. Te parlaré d'un meteorit. I Joan Roca, el sentit de la vida. Piano, piano, tomeu. Avui piano, piano, si va lontano. No, piano, piano... No t'ho vull dir que t'ho prengues en calma. Vull dir que començarem amb piano i que veu amb piano. Ah, bé, bé. Piano, piano. M'agrada. M'agrada.
Grades, piano. Tot això, un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver. Música
Maria, compta'ns. I de fa un parell de setmanes d'aquestes mallorquines, que va sortir un estudi fet per comissions obreres sobre les hores extres no pagades. Ja sé que els sindicats estan... Amb aquest tema. Sí, amb aquest tema. Quines accepto amb més volum d'hores extres no pagades?
L'educació.
Educació. Això, bé, ara ho he dit per dir-ho, però... Bé, era fàcil, era fàcil perquè per tu hagués estat un altre sector, ja no ho hauria dut jo. Però podria ser hostaleria, també, alerta, perquè hi ha molt d'abusos... I també podríem dir tot el sector públic des del moment en què legalment no se poden fer... No sé si a tot el sector públic... No tot, perquè... Però a bona part del sector públic no té la possibilitat legal de fer aures estres. Per exemple. Ja...
Clar, és que dins del nostre sector, això ho pensava francament, el concepte horari laboral és una cosa molt mala de fer-hi, perquè és la feina que fas tu a la teva, inevitablement, i la fas perquè l'has de fer. Sí, però això no se considera molta. Jo crec que la societat en general no pensa que és professorat. No, però és feina.
Preparació de classes, corretció d'exàmens... I no t'ho dona temps a fer-ho en el teu centre laboral. És impossible. La teva jornada laboral és impossible. És més te diré, ni me fa ganes. No, és molt difícil, no? Sobretot, no ho sé. És que estic pensant a tots els nivells, no? A una escola infantil, a un batxillerat... És que, no ho sé...
és difícil pensar que se pugui fer feina només en ses hores estrictes no ho sé, és el que pens, difícil
Clar, però segons les dades d'aquest estudi que va fer, 440.000 hores estres no pagades. Són moltes hores, oi? Són moltes. Però... Però... No et passis. No ho trobeu... Exigerat. Són moltes. Molt, però moltíssim. Sí, sí.
I a nivell de persones, 72.000 assalariats d'educació que treballen hores extres no pagades. 72.000 persones. Clar, si això plantejam en termes de productivitat, estem parlant d'una activitat molt poc productiva. Perquè tantes hores fetes, no remorades, perquè el sistema no les preveu però que se fan, vol dir que això és de feina poc eficient. També es pot veure així.
I que també jo troc que s'han afegit moltes tasques en el professorat. Ah, bueno, això ja... Sobretot els professors que són tutors i que han de dur tot un control de correus, de comunicacions familiars, de coses que potser fa uns anys se feien, però no amb aquella immediatesa que ara se demanen com a que...
El tema de la burocràtica, això ja és, i tu parles de tutors i jo no te parlaré d'altres... Des Departament d'Orientació, també. Perquè ja... Perquè hi ha una elaboració d'informes i d'indiquadors i de números i de... És una cosa que no...
Segons aquest estudi, 6,1 hores extra no pagades la setmana d'aquestes 72.000 persones. No sé quant se podria pagar ses hores extra en educació, perquè tampoc no estic segura, ho dic...
Si s'han pagat mai hores extres als mestres, als professors, no. Jo no tinc cap notici que ni s'hagi plantejat mai el fet de pagar hores extres.
ni de... No sé si en el sector privat o concertat existeix la figura... Crec que no, crec que no. Bueno, sí, dins l'àmbit privat o concertat, el concepte que és d'activitats extraescolars, que un temps podien fer els propis professors, això podríem considerar que eren hores extres i estaven pagades, eh?
Et miraràs extraescolars de reflexions esportives? No, falles horàries de darrere hores de matí, que, no ho sé, tu marito, recorda't això, tu ho has viscut. Aleshores, això podrien ser hores estres, perquè el que són ses hores que puguem dedicar, ja vos deia abans, corrupció, preparació de classes...
que tu puguis fer que teva... Això no se contempla. Somenten que les fas perquè vols. No te les paga ningú. Tu parlaves... De correcció... O de contestar correus electrònics. Sí, sí, sí. Un bon exemple. I avui en dia amb els entorns digitals això ha augmentat. És un primer que vol trobar-me a comunicar-me amb els meus alumnes fora de l'escola. O de detectar...
I ara parlo per un... Estic segura que moltes també ho has passat, de fer una hora més o quedar una hora més a l'escola per poder tenir una reunió amb una família. A vegades passa, sí. Sí, sí, sí. Perquè gent que només pot venir a les 5. Sí, que dius, és que només pot venir a les 5, o només pot venir a... I tu dius, ve d'això i quedaré per tenir la...
i jo és una cosa que a vegades em fa ràbia perquè pens si jo he d'anar a un metge i que me perdonin els metges per fer aquesta comparació perquè no vull però jo no m'ho puc imaginar que demani ara a un metge i li digui escolta, és que puc venir a les 5 de sora baixa i el metge m'acontesti no t'ha preocupat, jo esperaré que tu acabis
que m'aperdonin els metges o que haig d'anar a comprar una botiga i digui puc venir a la botiga a la nou del vespre i que de la botiga m'ho digui no te preocupis com per exemple mai te plantejaries que el metge o qualcun nom del metge te telefonàs a tu per veure com estaves si volies la visitat
Cosa que nosaltres feim. Nosaltres de vegades sembla que tenim més interès que els pares. Sí, de dir, escolta, voldria venir, podries venir... A mi mai m'ha telefonat un metge per dir-me, senyor Roca, com està vostè? Si tinc res que me cou, aniré.
Però aquí hi ha l'interès del professor perquè... No, no, que ha de ser. Però no han de passar-se davant del bou. De totes maneres, això que has dit tu, probablement dins el teu centre, dins el teu institut, tu coneixes, podries dir, noms de persones que no se quedarien a les 5.
Perquè aquesta també és una qüestió. A vegades és real tot això que dèiem, però també hem de ser objectius i no tothom té aquesta disponibilitat. Disponibilitat i ganes. Però jo la respecte. Sí, clar. Perquè quan pots fredament dic, en Pantura no hi ha altre col·lectiu.
que s'adapti que adapti el seu horari a tot això i llavors ara estic pensant reunions d'avaluació aquestes juntes que a vegades se fan maratonianes i que arriben a unes hores també he de dir que aquestes juntes d'avaluació que sí que formen part d'un horari laboral complementari i que no són
No sé que siguin fins a hores tempestides, no són hores estres. No són hores estres. Està dins el còmput dels hores complementaris. El nostre horari no se limita a les hores de classe. No són hores complementaris i un còmput global, que llavors hi ha reunions de departament i aquestes sessions. És el que fem a casa, quasi quasi de moto propi.
I que és inevitable fer. Jo, per mi és inevitable fer. No concebria la meva feina sense haver de fer aquest tipus d'hores. Jo som esprim, per exemple, aquest meu centre, començar a les 9 cada dematí, i som al 8, perquè he d'imprimir un examen o de preparar una cosa. Però són coses que no me pas tardia, vaja.
L'estadística ideal, per tant, és clar, aquest sector sembla ser allà on hi ha més. No he aprofundit molt més, però una cosa que em va cridar molt l'atenció, però després hi havia, jo què sé, altres sectors com el de transport, com es indústria, com es comerç, que també eren sectors amb una acumulació d'hores extres, però a mi em va venir de nou, que fos educació. No sé...
Bé. Vos comentar que... No ho sé, el sindicat, no podríem demanar que el mal que vos ho pagassin. El mateix sindicat que ha fet s'estudi, no... Puntura en qualque moment se demanarà. Però a mi m'adona la impressió que ni... No hi ha interès. No, ni mai s'ha plantejat. No, ja. Crec que és una cosa que no s'ha plantejat, no s'ha plantejat mai. Jo què sé, ara...
Per fer un exemple, en Joan, que és un professor que fa molt de viatges amb sòs alumnes, jo crec que ningú s'ha plantejat que en Joan, quan se'n va de viatge, està 24 hores. Va, dic en Joan perquè te'n sigues, m'entenc que davant. Sí, li podria pagar el que se paguen els metges, no?, per una guàrdia de 24 hores. Clar, dius, una guàrdia o un metge que se pas...
les paguen i... Hi ha contemplats unes dietes, però sí, evidentment no. A mi el que m'estrany de la que has dit, Maria, és com ho calculen. És que jo no veig instrument per poder calcular d'una manera rigorosa les hores que feim
més enllà del que el nostre horari estableix. No sé com ho fan. Tal vegada, Joan, si ara t'agafessin a tu, te pos com a exemple, i te diguessin, mira, no tots comptabilitzant com a hores extres, aquests dies que tu te n'has anat de viatge, i fora que has estat pendent dels alumnes,
el que no eren les hores estrictes d'escala. Clar, tu dius, bé, jo puc haver estat
fent números així amplis, entre les 9 i les 4 o les 5 de l'hora baixa, podria pensar que forma part del meu horari laboral. Però tot el més, i ningú s'aplanteja si això són hores extres que s'han de pagar quan tenen metges. Ni s'aplanteja, ni s'aplanteja.
O parlant també d'excursions, que de vegades, quantes vegades també, dir, mira, l'horari de centres de les 8 a les 2, o de les 8 a les 3, però mira, per què han de fer aquesta excursió, perquè han d'anar a veure tal cosa, no sé què, i allargaran fins a les 5.
perquè ho puguin veure per aquests alumnes tot això també som en hores estres el meu punt de vista si comptes amb els dies que he estat ara ja parla que hagin passat perquè d'aquí uns anys me podré jubilar feliçment els dies que he estat fora de casa de Mallorca amb viatges amb alumnes si ets ho comptes tots els dies és bastant més de mig any
Sí, tant. Dissabtes i diumenges, quan te'n vaig de viatge, també... Bé, per tu, dissabtes i diumenges, que també forma part... Sí, però això en principi està... Hi ha una... En part, com pensa, en part, una remuneració complementària per això. Però no cobreix el que són les hores que fas. No és una remuneració complementària. No, no.
No, no. La teva nòmina no té res. Una altra cosa és que l'escola de moto pròpia te pugui pagar una dieta. A damunt la nòmina no te surt res, eh? No, no. És una compensació pel que no compensa.
I que potser perquè fas feina a una escola que te la dona, però no vol dir que totes les escoles tampoc la donin. De fet, hi va haver una notícia no fa molt que era que hi ha molts de centres que els professorats ja no volen anar de viatge. Que no volen fer viatges. Però no per un tema d'això, per un tema de... De seguretat.
De seguretat i de perfil d'alumnes, de famílies... I contava la notícia que ara hi ha empreses que se dediquen a això. Sí. El que no sé com se deu articular des d'un punt de vista legal, però que hi ha empreses que diuen que nosaltres posem monitors, posem gent, i no sé fins a quin punt te'n pots endur d'excursió o de viatge...
quan tu ho fas a vegades dius me'n vaig a una ciutat a veure un teatre un enfocament purament lúdic lúdificador d'activitats d'aquestes que puguin fer l'esport d'aventura llavors sí però llavors ja no és el concepte de viatge de formació bé
Interessant. Interessant, eh? Pantura... Qualcú que hagi fet aquest estudi, que ho conegui, Pantura, això de com... Lo que ha dit en Vial, que ja que fan l'estudi, que llavors ho reclami. Per reclami, sí. Sí, sí. En els pròxim conveni. Bona, recordeu que fa una setmana vos parlava de dades de joves sobre la seva salut, i has fet el tema de la solidaritat, i del benestar emocional. Sí.
Bé, he continuat una miqueta amb això i em referiré un poc a la feina i a la soci.
sempre que parles de joves i d'aquests estudis sempre van de 15 a 29 anys perquè ho tenguem una mica clar de joves en risc de pobresa d'exclusió social de 15 a 29 anys en el nostre país un 27% ho trobo una solena barbaritat 27% molt
parlàvem en algun moment del tema de l'abandonament dels estudis i que havien millorat però és cert que han millorat en números absoluts perquè abandonament primer, és a dir acabar els estudis sense tenir un institut bàsic un 12,8% ha baixat considerablement ara bé
Aquí ara és quan ve la dada que jo trobem més significativa. Joves d'abandonament primerenc espanyols, 9,8%. Joves d'abandonament primerenc estrangers, 30,7%. Una desproporció brutal. Brutal.
Molt, molt, molt es degut a que molts d'aquests joves han de deixar els estudis per una simple qüestió i va relacionat amb aquell 27% en risc de pobresa o d'exclusió social, que no queda el terremor i que pots fer feina per ajudar les famílies.
Crec que s'ha de fer una reflexió. Un 14,6% d'aquests joves estudien i fan feina. I quin tant per cent té ara de ninis? Perquè això va ser un concepte que fa uns anys, tot ninis i ninis que ni estudien i fan feina i ninis i ninis i ara mos ha desaparegut aquest tema, no? Ara per aconseguir no n'hi hagués.
Un 12,3% d'aquests joves de 15 a 29 anys no estudien ni fan feina. Allà sembla ser, perquè ja crec que de ninis en aquells anys, el 2018, el 2019, poc abans de la pandèmia, crec que estem al voltant del 20%. Crec que ha baixat un poc, però...
però bé, així tot un 12% a quasi un 13% de ninis ja n'hi ha ja n'hi ha temes de joves emancipats només un 15% el gran problema el gran problema és el de sa vivenda només i serà mitjana d'emancipació està en els 30 anys
30 anys, de mitjana. 30 anys. I l'edat per tenir el primer fill en els 31,5 anys. Clar, dius, cada vegada el tema de l'emancipació i tot va molt lligat al tema de la vivenda. En quant a l'oci? Oci.
Dediquen unes 25 hores setmanals al que podrien dir oci, ben lliure. Bé, ho veig fins aquí en raonable. Què gasten mensualment? 143 euros de mitjana. Està bé? Mensualment és oci, diguem, no? Dedicat a sòcia.
vius 143 euros, bueno, així com està el cost d'anar de sortir, del que d'anar sorti. No pots anar veurant-te, Vicent. No, és de mitjana també. I principals activitats d'oci. Vinga, la primera, la vos pas fàcil.
la primera no sé què dir-te perquè antigament jo t'hauria dit anant al cine però clar avui el dia avui el dia està davant d'una pantalla a casa passar el temps davant d'internet d'acord sí és vera que antes érem anant al cinema estar amb els amics anar alerta aquesta paraula d'estar amb els amics o sort amb els amics i
La segona és escoltar música. I la tercera és veure pel·lícules, sèries, atenció per plataformes. Sí, sí, sí. Sobre el temps diari i internet, ja que és la primera cosa, més del 90% diu que hi passa dues hores o més en el dia.
Han mentit. No, dues hores o més. En la qual cosa jo he retrat la de les dues hores, que trob que no té gent de validesa, i que jo crec que si haguessin... Clar, perquè les respostes devien ser de dues hores o més, o de zero a una hora, de una a dues hores, i dues hores o més. Si la resposta hagués pogut dir de quatre hores o més...
I sobre els usos d'internet, que és aquesta primera gran cosa que fan com a activitat d'oci, atenció, conversar amb els amics. És a dir, aquella idea, aquell primer concepte que jo ve deia d'estar amb els amics s'ha convertit en conversar amb els amics a través d'internet. I la segona cosa és per descarregar-se pel·lícules i veure pel·lícules, i la tercera per consultar continguts
o seguir influencers mare santa toca molt interessant aquest canvi d'ús o dosi que això en menys de 10 anys, lo molt que ha canviat sí, lo que canviarà bé, i vos ho deixem aquí faim ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estats
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Si algú vol participar el 9-1-1-1-2-1-2... En el gol d'Ensallí d'Erdè, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'Eliminal Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs, però qui seràs campió de la Premier League. Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Queda dijous de 6 a 7 de cap vespre a Jaire sa Barraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània. Podeu escoltar-nos a iVots i a la nostra web onamediterrania.cat.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
I arribats en aquest punt, notícies de ciència, enviar el Vic. Sí. Abans d'anar amb el meteorit, que és el més interessant de tot, no, el més interessant no, diferent. Una d'un seguiment. Te'n recordes que fa unes quantes setmanes els nord-americans havien d'enviar una missió a la Lluna, una missió un poc particular, perquè era anar fins allà, fer una voltata i tornar. I que no van poder partir perquè se'n van adonar que el cot tenia fogues de combustible i demés.
Sí. Molt bé, nova data. 1 d'abril. Dijous, 1 d'abril. Sí o sí. Una setmaneta i... dues setmanetes i... Dijous, dijous sant. Sí, exacte, 1 d'abril, correcte. Sí, sí. En principi, aquest dijous sant, si no hi ha res de nou, val? És a dir, perquè ja...
Si no és dia 1, pot ser dia 3. És a dir, dia 2, no me demanis per què. Ah, sí, divent ratxant, no? D'on volen partir divent ratxant, aquests... Aquests avantjaris nord-americans. Seria un avantjari. Seria un calvari. El dia cru, sí. Oh! 3... Si no és dia 3, dia 4, dia 5, dia 6. I si no, votaríem a dia 30. Suposo que per posició terra-lluna. Dia 30. És a dir...
I veurem si aquesta vegada parteixen o no parteixen. Ells diuen que han arreglat totes les fogues de combustible que hi havia i a més. A veure si aquesta vegada és vera.
ara sí que aquesta vegada és vera aquesta mateixa notícia de premsa que tinc lliga també amb un altre que vaig dur per mi que a principi d'any o dins el mes de desembre que van ser reteix pressupostaris de la NASA
que una d'elles precisament afectava totes aquestes missions cap a la lluna, un pòssil de retards i demés, i diguem que els de comença a fer per que a xinesos els passin una miqueta sa mà per sa cara. Vull dir...
Ara com ara, ara com ara, el retorn tripulat a la Lluna per part dels nord-americans estaria dins l'any 2028. I la missió tripulada xinesa està prevista per l'any 2030. Però, però, resulta que aquesta missió nord-americana prevista per l'any 2028 depèn de que, atenció,
El senyor Twitter, és a dir, el senyor Elon Musk, hagi creat el coet adequat per anar-hi, primera cosa. Oh, segona cosa, possible, que el senyor Amazon, és a dir, el senyor Jeff Bezos, amb la seva... també hagi estat capaç de crear un coet per fer la missió. Oh, bé. No, i que, i que, i que...
Tengui èxit la missió especial prevista per l'any 2027, que és, atenció, provar amb òrbitre terrestre, no amb òrbitre de la Lluna, la maniobra d'acoblament del submòdul que baixaria de la Lluna cap a la nou que quedi amb òrbita. És a dir, allò que varen fer els Apolos,
de primeres, per dir-ho ara em volen fer un assaig amb àrbita terrestre per veure si el que he creat el senyor Bezos o el senyor Amazon o el senyor Elon Musk funciona exacte, és a dir si se sent idea no, no i clar, el que els científics diuen, escoltau si encara queda tot això per fer del 28, res m'ho anem més enllà del 30
I recordem que xines els ara càmera no se mouen, eh? 2030, emissió tripulada. I em vol dir que aquesta experiència acumulada de fa 60 anys no serveix? No, perquè... Està clar que no. Ja no té res a veure, no? No, ja, men, supos que hi ha diferències, evidents, però... No sé, jo crec que... Si amb aquella tecnologia...
que ha vist en perspectiva, era bastant primitiva. S'havia... Jo no crec que cap astronauta d'avui en dia s'atrevissi a volar en les condicions... No, no, no. Però, repeteu, és que... I crec que la societat autolera.
Tornava de fer assatges de complements. Sí, sí. Els mitjans que tenim avui en dia és necessari. O tant. A veure, és que no hi poden tornar amb aquelles nous. No, no. I aquells processos d'acoplement van ser vàlids per aquelles nous. Per tant, no... No, però vull dir, és com si ara cotxes de Fórmula 1
haguessin de posar a prova aspectes de la conducció sense tenir en compte que fa 130 anys que tenim cotxes. Aspectes bàsics de la conducció. Tornem allà mateix, els motors dels cotxes de fa 100 anys no són els motors dels cotxes d'ara. Ja, ja. Però en la qual cosa no se condueixen igual.
Però l'experiència acumulada de moltes tecnologies d'automobilística permet escurçar terminis a sort d'introduir innovacions també avui en dia amb tecnologies distintes però que bàsicament van del mateix.
No ho sé. Jo crec que m'ho respondre. Jo dic un quote d'Elon Musk o d'en Jeff Bezos no m'hi ficaria. Jo sí que no en tinc ni idea, però pot ser que l'únic que tinguin en comú ara mateix sigui el combustible. No ho sé. O sa lluna. O sa lluna. Però tot l'altre crec que ha canviat tant. Ses comunicacions, els càlculs informàtics, matemàtics... Jo no ho sé, no ho sé.
És vera, tenim tota la raó, però és difícil de poder encaixar, que fa 60 anys... Si pogués... Si pogués anar, no vull dir facilitat, no és així, però si pogués anar i ara no puguin ni partir. Ja...
no puguin ni partir a fer una volta al voltant haguem de tornar a aprendre a caminar hagués sent volat volat però és que m'ha sorprès que a més hi hagi aquestes errades tan...
Ja t'entenc. Ja que sé, no ho sé. Però dius, això, una cosa tan bàsica. M'assor, però que vol que vol digui. I en aquesta cursa russa ja no juguen?
Ara, com ara, sembla que aparentment no. Una cosa que sempre m'ha xocat. La cursa ara, Xina, Xina-Estats Units. Xinesos, bé, perquè tenen aquest potencial tan enorm i tal, però de Japó ja no se'n parla mai. No gaire, no. Amb aquests temes no hi ha hagut una agència japonesa. Crec que hi tenen robots, a la Lluna. Sí, però va, que no, és curiós.
D'enviar-hi gent, fer una crisi econòmica considerada. Home, el meteorit. És que va caure, vas veure, dia 8 de març, és a dir, fa una setmaneta i busques, va caure un meteorit sobre Alemanya.
I a mi ningú m'ho va dir. I ningú s'ho va dir? Perquè no t'has de comentar. A veure, anem per parts. Va caure després de sobrevolar França, Bèlgica, Luxemburg, Holanda i Alemanya, que és finalment on va caure. Va fer un volt de sud-oest a nord-est.
Va caure a la zona d'un poble, d'un lloc anomenat Koblenz. No sé si qualsevol ha estat jo. Koblenz. Koblenz, sí. Societat. Sí, Koblenz. Koblenz. Calculen, perquè clar, entre el meteorit, per la vida va fer bastant de llum i, diguéssim, tots els serveis astronòmics de tots aquests països que t'he anomenat, el varen anar seguint. Sí.
Calculen que inicialment a l'entrada de l'atmosfera tenia un parell, no hem precisat, de metres de diàmetre. Mallorquí o...? Mallorquí. Mallorquí, un parell. Mallorquí, sí. Sí, perquè... Atomitzem-ho, perquè si cau un d'un parell de metres...
Anem per pas, anem per pas. Entren amb ignició, d'acord? Aleshores, diguéssim, més càlcul, suposo que hauran d'agafar imatges, etcètera, i començar a fer possibles hipòtesis de dimensions. I també, a mesura que s'anava aproximant a sa zona d'impacte, ja se va anar desfent, d'acord?
Perquè, primera cosa, va fer un forat de dos metres de diàmetre aproximadament, no, perdó, d'una pilota de futbol, és a dir, uns 20 busques, 30 centímetres de diàmetre a sa casa on va caure.
d'aquest fragment no se n'ha dit res, però sí d'un petit fragment que se va trobar a les proximitats de la casa, on va acabar esclatant. Hi ha una fotografia de la nata de premsa que tenc, que és, com diuen ells, una pedrata com la que tu puguis trobar a qualsevol riu, a qualsevol parc, etc. Vull dir, s'ha trobat això, i dius, mira, m'imagino que és boci principal...
Sí, perquè ara l'home d'aquesta casa diu, ha caigut en dintre meva. A veure, meu. Deman. El que tampoc assegurar és que l'assegurança no va saber res. Això ara t'anava a dir. L'assegurança... Per tant... Els meteorits no entran. Creix que no. No ho sé. No sé què diu la legislació alemana o l'ex-internacional. Què diu? A veure si un meteorit cal d'inqueteva, si un meteorit esteu o no esteu. I un tocall de qui és?
de l'estat, de la comunitat científica. Això ho vol la comunitat científica, sí o sí. Que t'acompensen desperfectes. Perquè la segurança no ho crec. No ho crec. No ho crec. Ni meteorit, ni terrorisme, ni... No, ni molt de fenomen natural moltes vegades. Vull dir, tots aquests dies que...
Com comptarà una meteoritada. No, no, no. Ben en sèrio, vull dir. A tu te pega una calabruixada que te destrossis cotxe? Alerta, eh? O tens molt bones cobertures o la més paraula és que no t'hi entri res, eh? No... Molt bé. Més coses... Li toquen en Joan. Li toquen en Joan. Passant, passant, passant i dona aquesta super, mega, fantàstica secció coneguda com el sentit de la vida.
Fins demà!
Mireu, fa una estona parlàvem que tres membres d'aquesta teulada, d'aquí teulada en va, no en ve. D'aquí res, d'aquí unes setmanes, farem una trascada per Vall de Mossa i acabarem a Vall de Mossa, per cert, donant compte d'uns magnífics calamars farcits. Però, home, Vall de Mossa...
No sé a mi de menjar. Quedaves a Vall de Mossa. Vinga, Vall de Mossa és el concepte. Ho dic perquè és qualco que té a veure a Vall de Mossa. Ja sabeu de què estic parlant. Mireu, un 7 de març de 1830, vam a Varsovia, un senyor anomenat Frederic Chopin, en el piano,
va estrenar una obra seva, que és meravellós segon concert del piano i orquestra, en fa menor, Opus XXI. I deia, avui faig anys, d'aquesta, un jove, Chopin, el lot de 23 anys.
Va estrenar una obra que ara sentirem un fragment interpretat per una pianista ucraïnesa que a mi m'agrada moltíssim. Diven, no el dic jo no això, Diven que és segurament de les millors pianistes joves. Joves? Joves. Joves vol dir 40 anys. No, no estic parlant d'aquests pianistes que són atraccions de fira que s'han prenyegut. Per exemple, Mozart.
va ser una tertia de fira Bé, tot bé en va estar a punt de ser tertia de fira Sí, perquè un al·lot de vuit anys tocat d'espiant com si fos un això és una tertia de fira no és un pianista
Però composava ell ja en els 8 anys, eh? Berta, no la més tocava. No, efectivament. He dit Mozart perquè... Però avui en dia... Si només tocava, és puntura teometria. Però se'n queda més composava el que tocava. Però se'l mostraven com a intèrpret, no com a compositor. Que l'exhibissin com a... Va, però ho era, no.
No, però li faig-se... Avui en dia, a la sala de concerts, trobes tard o adolescents de 18 anys. Jo crec que per ser pianista... Un pianista jove té 40 anys. I doi, mirau, aquest... Llavors, al final, sentirem una obra que sonarà, que és Dijous a l'Auditorium,
i es dir Adenau i es dir Vendres a Manacor aquesta Anna Fedorova que és aquesta pianista ucraïna jove, de 40 anys interpretant el concert per piano número 1 d'Inchekowski ja ho sentirem però ara sentirem a ella tocant aquest concert número 2 de Chopin que tal com avui va venir del món ... ... ...
Fins demà!
Que llàstima, no pots sentir més això. Més coses. Aquest diumenge, de diumenge a dilluns, la matinada de diumenge a dilluns, se van donar els premis Òscar als Estats Units i no fa massa, el 28 de febrer, se van donar les goies. Sí.
Anem a parlar de les Goyes. Justament avui, avui fa uns anys, va ser un 17 de març de 1987,
avui fa, per tant, 39 anys, que se van enlliurar els primers de la història. L'any que ve farà 40 anys, serà una edat rodona, suposo que no han de fer un acord especial, o faran un acord especial. Ja saben que a Espanya això dels 40 anys és una unitat de temps que és més que 50. Té més categoria de rodó, els 40 que els 50 a Espanya. No sé per què serà.
És 40 en general. És 40 en general, és 40. També aquí se diu 40 putes, no se diu 50. Remil, 40 putes. És igual. Bé, i tot així, 40 anys. Trenantarà un any encara. A veure si sabeu quina pel·lícula va ser la primera que va obtenir Goya, la millor pel·lícula. Anem a sentir un fragment, un trailer d'aquesta pel·lícula amb música dels compositors de la banda sonora, Pedro Iturralde. A veure si identifiqueu la pel·lícula que és.
¡Vaya una gracia! ¿Y yo con quién duermo? ¡Que tengo pistola! ¡Que tengo pistola! ¡Vasilio!
Arriba las faldas de dicho. Yo estoy contigo. Con tu boca. Con tus hombros. Pero Carlos... ¿Qué hago? ¿Me quito? No.
Yo suelto el dinero si es para la revista, con chicas, luces y decoración. He venido a buscar una buena costurera que cobrando lo que quiera me lo pueda.
Hem sentit veus reconeixibles, hem sentit la veu de José Sacristán, de Juan Diego, d'Agustín González, de Laura del Sol. No hem sentit la veu d'un altre actor que també era director?
Fernando Fernández Gómez, i la pel·lícula anava d'artistes, perquè sentíem que qualcú rebia un premi. Estan parlant de El Viaje a Ninguna Parte, que va ser la primera pel·lícula que va mereixer els Goya, la major pel·lícula d'aquest tipus de premis. Un dia aquest, que va ser molt important per Fernando Fernández Gómez, perquè poques vegades hi pot haver hagut un premi d'aquest tipus, un Goya o un Òscar, que una mateixa persona rebia el mateix dia
Argoia com a director, no a la millor pel·lícula que seria el productor, a la millor direcció, que també va rebre, millor pel·lícula, millor direcció, i a la vegada també millor actor per una altra pel·lícula. Ah, no per aquesta. Perquè no va ser per aquesta. Aquí ell també actuava, però no va ser reconegut. Aquesta va ser reconegut per Mambrú se fue a la guerra, que ell protagonitzava i que també dirigia.
O sigui que ho poden dir que aquell dia va ser una apoteosi. Va dirigir i interpretar dues pel·lícules al mateix any. Sí, i va rebre a Esgoia la millor direcció per una i la millor actuació principal per l'altra. Fantàstic. Fana de Fernan Gómez una pel·lícula, per altra banda, molt recomanable. Les dues, eh? Les dues. Van bruixar fora a la guerra, compta la història d'un republicà que torna a Espanya ja en el darrer franquisme i quan en Franco és mort.
Té més present el Viaja a Ninguna Part. Viaja a Ninguna Part, que és una pel·lícula magnífica, ambientada per la franquisme, podríem dir. Parlem d'Òscars. Mireu, vaig anar ahir a veure una pel·lícula que m'ha agradat moltíssim. Va ser una de les dues pel·lícules que m'han agradat més, enguany, de les que...
i són dos pel·lícules que han estat premiades, però no han estat de les grans premiades. Recorda que les grans guanyadores dels Oscars en guany han estat una batalla rere una altra, que és una pel·lícula que a mi em va agradar, d'en Pol Tomàs Anderson, que és un director que m'agrada molt, però no crec que sigui tampoc una pel·lícula meravellosa,
I també va ser molt premiada a Sinners, que una propera setmana, la propera setmana em parlarem, em va agradar molt, va ser ben interessant. A mi ser dos que m'han agradat més enguany han estat Valor Sentimental, de Joaquin Trier, que va ser guanyadora dels Premis Òscars, la millor pel·lícula de parlar no anglesa.
Noruega i La gent secret, aquesta pel·lícula brasilera d'en Clever Mendonça Filló amb en Wagner Moura, que trobà que va ser una pel·lícula fantàstica que també en podrem parlar la propera setmana, amb més temps. Ara no hem acabat la música. Vos havia dit que sentiríem un piano, piano, piano. Un piano sentiríem sobre que podrem disfrutar aquest dijous, aquest divendres, primer palma, lleveu-me un cop,
és la nostra orquestia sinfònica, que conceb el piano de Tchaikovski,
que interpretarà aquí a Mallorca en Ana Fedorová, però que sentirem amb una versió, diguem-ne, més canònica, encara ja dirigint, sobre aquesta Finamàrica de Berlín, i en Gevequén i Kissin toquem-te el piano. I amb això crec que per avui podrem... Véixeu-ho aquí. Tenim avestament. Molt bé, idò. Vos deixem amb aquest final musical i tornarem demà dimecres aquí en el Crepuscle, en Cent Estels. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!