Sempre plou, fins i tot si hi ha escola.
Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts a aquest programa del Crepuscle en 100 estals. La seva edició del 29... No, perdona, del... 27. 27, 27. Jo ara ja he perdut el compte. Duc un mes de gener molt mogut. Això és el vent. No ho saps, el vent.
Jo he començat dient això de que sempre plou, fins i tot quan té a escola, perquè haurem de canviar els refranys, les dites, a partir dels canvis que hi hagi a la nostra meteorologia. Sí, suposo que, perquè clar, els escèptics ara diuen, mira, no plou la via, no feia fred, mira quant aneu aquí per als Estats Units. Bueno, és que un estret definitori d'escanvi climàtic, és l'enclament global, que no és discutible, a no ser que sigui el beneit,
etimològic, no és incompatible, efectivament, amb el que seria un bordell climàtic i meteorològic. Per tant, aquest caos que hi pugui va entre dins la lògica del que està passant. Sí, i fenòmits extrems. Ara tenim aquest anticicló clavat per allà dalt i que fa que totes les borrasques passin aquest carrussell de borrasques, que diuen ara els entesos, i llavors potser passaran-se en revés i estarem sis mesos en una gota d'aigua.
Bé, però com dèiem ara, micròfon tancat, en l'estiu tindrem aigua i no patirà. No ho sé, jo crec que a nivell de consum d'aigua de manera que el dia, els embassaments ens pot tenir plans i si estàs un mes sense ploure, s'assequen.
Un dia hauríem d'investigar si ja hem acabat de pagar l'aigua aquella de l'operació vaixell. Bé, tu igual eres molt jove. No, i tant, que me'n record. I tant, que me'n record. I tant, que me'n record. Jo me'n record que varen dir que s'acabarà de pagar, no sé quant era, suposo que ja deu estar pagat. I no sé si vosaltres varen recordeu, jo sí, que el primer vaixell, la primera aigua que varen dur, la varen va de tirar perquè va resultar que disolia el revestiment dels depòsits.
Era d'un patrola. Sí, d'un patrola reconvertit. I no s'ha tornat a veure això? No, perquè ara ja tenim de saladores. Que a més consumeixen energia. És igual. I no poden fer passes per solventar les pèrdues d'aigua de la xarxa?
Sobretot això, no? Més d'un 30% se perd. I si reduïm els turistes a menys de la meitat i per allà em ampli piscines públiques, privades, d'hotels i de xalets, per exemple? Cal que no s'atrevirà mai a fer? Això que dius de les pèrdues, me sona, me sona com a freu fiscal.
És una cosa igual, no? A part de cobrar tots els imposts i tal, estaria bé perseguir davant de veres tot el que fan frau fiscal. Estan ridiculitzant absurd que un 30% de saigua s'han passat per missa. És així. Hem començat per aquí, però no va per aquí. El programa té altres continguts que la Maria Antic ens començarà a comentar, perquè la teva secció avui va de...
d'un estudi que s'ha fet en Sot Joves, l'Institut CINJUVE, l'Institut Nacional de la Joventut. Comentarem alguna cosa? I Pantura, si hi ha temps per parlar un pot d'anar a Barbie. Ah...
Han dit de na bar... I pensava que era na bàrbara, qualcuna coneguda nostra. De na bàrbara, qualcuna coneguda nostra. Però no, Barbie. Na Barbie. Sa pepa. Sa pepa de tota la vida. Clar, que bé. I d'això parlarem avui. També tenim notícies de ciència. Sí. El Vic avui ens parlarà de... Misteris. Oh. Sí. Un misteri...
una cosa emocionant que passarà a partir de la setmana que ve i si tenim temps una notícia que és molt bona però que tal vegada la setmana que ve t'endugui una que fins i tot la superarà Bueno, això jo... Té moltes ganes de sentir tot això perquè en el final rematarem tot això que tu mos comptes amb el sentit de la vida Això és brutal Mira, avui serà un apetitiu
I un empatx. Un aperitiu i un empatx. Jo crec que en Vial tendrà aquesta opinió. Un aperitiu i un empatx. L'aperitiu d'obermut o no? Musical? Musical, tot serà musical. L'empatx ja sé per bo en benestir. Quan t'ha dit que en Vial se sentiria eludir.
Un aperitiu i un empatge. Sonarà verdi? Jo diré que sí. Que bé. Perdona, perdona. No, jo dic perquè he pensat, he pensat... Gràcies, tomeu. No, no, no. Categòricament en compte de la vostra opinió informantada. Perdona, perdona. T'he d'informar que jo som... No som un entès amb òpera, però amb això... Em sent més italià que no parlaries. Bueno, és que Wagner no és òpera.
Que tal si començam? Vinga, començam. Vinga, això és un programa que no se podria fer sense la inestimable ajuda, suport i bona feina d'en Maria Moreno, que és la nostra productora, i d'en Maria Oliver, que duu els ormatjors tècnics.
Marienti.
No sé si avui heu mirat la premsa escrita, però... Sí, aquí. Sí, però no sé si... Tot cau, eh? Tot cau, tot cau. I tot han dimiteix. I tot han dimiteix. Perdona, jo no he llegit la premsa escrita. Si mireu la premsa escrita d'avui dimarts, les notícies de munt d'educació d'aquí de les Illes Balears, ploven.
Mira, pel plau. Sí, sí, molt apropiat. Directors que han dimitit. Ah, sí? Sí. Directors generals o directors d'instituts? No, directors d'un concret d'un institut que ja sembla que cal. Bueno, han dimitit i cessats. I un altre que ha estat cessat i un altre institut que perilla que una escala li caigui.
El nostre conseller suposa que està ben entretengut entre una cosa i l'altra. Que bé, jo no tenia ni idea, mire, m'ho posareu al dia, o no?
No, no, ja ho cercaré jo. No, sí, perquè no té més... No té més recorregut. No, no crec que tingui més recorregut. Sí que en relació a la notícia que surt d'un centre que perilla una escala i tal, sí que he pensat que Pentura en qualque moment, Pentura podrien convidar qualsevol de la conselleria
perquè mos fes un poc l'estat de la qüestió no sé si ha de dir lamentable de molts centres públics perquè la veritat és que barracons centres que caven
Perquè he parlat de lo d'avui, però és darrere setmana de centres que estan en goteres o no sé què. Has matat centre de primària de Cap de Pere, on ets tu? Sí, fa anys que està en perill.
ara i no en principi no hi trobava solució però bé aquest darrers, clar aquestes pluges han fet que crec que no sempre podríem parlar que vengui qualcú i digui com estàs d'una bona part d'aquestes escoles que evidentment són edificis que tenen que van sumant anys
i que... Necessiten un manteniment. Clar, és que el secret és el manteniment continuat. Des de la meva ignorància, en el cas dels centres de primària i no sé si d'instituts, el manteniment va a càrrec dels ajuntaments...
A primària. A primària, els ajuntaments. Sí, a primària, els ajuntaments són els que han escat de centres de secundària. S'aconseguiria, diguem, altres aspectes. Quan me referesc a manteniment, però me referesc un poc en el dia a dia. Sí, sí, sí, perquè l'altre sí que...
grifor, s'ha romput... Quan ja estem parlant de coses un poc més... Quan hi ha un tema que s'ha de reformar un centre, això s'aconseguiria... El dia a dia del manteniment? Sí, en el centre de primària. Suposo que per un tema de manteniment continuat, el dia a dia de petites obres, intervencions, el tema d'obres deu suposar un problema de procediment. No crec que s'hi vola fer.
en cas de sàmbit públic. No perquè sigui senzill de dir, mira, d'un dia a l'altre, d'aquí a tres dies han de venir una colla de picapedrers, d'oferir problemes. En termes de procediment burocràtic. Sí, perquè suposa que això ha de sortir licitació, que després s'hi han de presentar empreses... Que això és un problema del sistema, no hauria de ser tant, per a dos.
Sí, però realment, això una temporada crec que vàren els hospitals que estan malament i per ara les escoles, les veritats, que darrerament estan sols. I avui, en concret, per diferents motius, però omplim les pàgines de la premsa escrita.
Bé, dit això, l'Institut de la Joventut ha tret un informe sobre els joves en diferents apartats i, per tant, aniré comentant aquests diferents apartats i avui vol dir fer una mica esment les dades que surten sobre el que pensen els joves sobre la salut, la seva salut.
Sobre, en general, el seu estat de salut, quasi un 30% diuen que se troben molt bé i un 46% carbona.
i just un 3% que diuen que el seu estat de salut és dolent. Per tant, hi ha una bona perspectiva per part de joves que tenen bona salut. Principal problemes que troben que tenen. En primer lloc, que diríeu que... En salut... Ah, en salut. En salut, eh? Estem parlant de salut, eh? Sí, sí, sí, clar, clar.
A sobre. No ho sé. I del problema relacionat amb la pell. Ah, clar. Perdonau, però... Sí, sí, sí, en la pell. En el juvenil i aquestes fases, per favor. Sí. Clar, sí. Sí, sí, té lògica. Té lògica. Perquè segurament és de les coses que més... I ha de tenir en compte de la perspectiva de jove, no? No sabia si... Bueno, a part de la pell, que això està clar, potser també...
aspecte físic vull dir, fins a quin punt el tema d'alimentació, nutrició sobrepàs s'haurien de preocupar més pel tema de son alterat també
Crec que no hi pensen massa. No. Però crec que és un tema que ens volia ser ocupant. És un tema de salut. No. El principal problema, llavors, és relacionat amb la pell i, evidentment, amb la part també. Problemes en general, d'un grip o...
Després, problemes relacionats amb l'aparell respiratori. Va pensar en apuntura de joves en sasmas, màtids o això. En l'aparell digestiu. Joan parlava del tema de nutrició i d'alimentació. De cada vegada, no estudis de joves, sinó estudis de lo malament que se menja.
I dels problemes i les conseqüències que pot dur això. Jo vaig llegir una notícia fa molt que parlava que hi ha com una generació, gent que té entre 30 i 40 anys, i sobretot parlava d'homes, de joves, que tenen molt de problemes de parell digestiu.
i s'està estudiant de quina manera això té a veure amb alimentació, amb hàbits i tal. Perquè s'estan donant molt de casos de gent que té problemes intestinals i que tenen, segons deia aquest estudi, s'havia fet joves i s'havia analitzat i tal, i parlaven sobretot d'una alimentació molt carregada de...
del que molts podem imaginar, de greixos, d'hamburgueses, de no sé què i tal, i que són joves, que potser tu els veus que van al gimnàs, se cuiden i tal, però que han passat una època, potser entre els 20 i els 30 anys, en què han abusat de menjar porqueria d'aquest cadàvem i tal.
Perquè s'estan trobant que a digestiu, moltes consultes de gent de 30-35 anys, no? I que se surt de lo que són els patrons que fins ara eren normals, no? I no sé, és que ara he pensat, perquè ho vaig llegir l'altre dia,
i del meu entorn conec algunes persones així d'aquesta edat i que molts coincideixen en que tenen agrura, que tenen problemes digestius i tal, i dic, mira, potser s'haurà d'estudiar si els efectes que tenen begudes refrescants...
A lo millor molt de consum de cafè, per exemple, no ho sé. I un altre factor que d'aquí uns anys patiran és salut visual. Visual, també. Clar, jo crec que una etiqueta bona per qualificar nostres joves d'entre 15 i 25 anys seria això de vigoretsics i sedentaris.
Perquè són un poc de dues coses. Té molta gent que fa una vida sedentària, que jo crec que ets a passar la factura. Ara, clar, un cos jove de 18 anys no ho pateix, però aquesta forma de viure tan sedentària, tenir 40 anys, ho veuràs tu. Sí, no, no. Són coses que potser s'hauran de fer estudis a llarg termini, no? Sí, sí.
Sobre els principals problemes, en darrer lloc, surt el tema de la planificació familiar, embaràs i part. No els hi preocupen batxers? No. En relació a la salut mental... Perdona, i d'això no parla en diferenciació de l'ots i elotes? Sí.
Homo zero. Homo zero. Homo zero. Homo zero. Sí, sí, sí. A més m'ho havia apuntat perquè sí que de dones passen mig milió de les enquestades i Homo zero. No van vells. Per ells no. No.
En relació a la salut mental psicològica, els principals trastorns, en primer lloc, com els trastorns que més tenen, que més pateixen, trastorns d'ansiedat.
Si nosaltres ara pensam, és cert que des de la perspectiva pentura de gent que feien feina dins les escoles ha augmentat moltíssim l'ansiedat a nivell de joves. Aquest no podrà enfrontar segons quines situacions i a partir d'aquí tenir una etat d'ansiedat.
Tensió nerviosa, Irma, també estan les primeres. Joan, en quart lloc, el trastorn de la son. Bueno, se preocupen.
el màncola té una preocupació el que passa és que no sé aquest trastorn de la son si no especifica en què consiste si és que pensen que donen massa o que donen massa poc o si és resultat que pensin que el que les crees trastorn de la son ja perquè ells se'n donen compte que durant els dies estan endormissats
No sé si saben per què, però que se'n donen compte que estaven remissats, jo ho constat. Hi ha també el trastorn de personalitat i una cosa que també m'ha cridat l'atenció en relació d'això és que quasi de darreres coses que se preocupen en relació a la salut mental és l'abús de drogues.
Això també... I alcohol? No. És percebent-se alcohol com una droga? Crec que dins l'estudi el tema de drogues estaria tot inclòs. Crec que... Però la percepció d'una part important de joves, de l'alcohol, ho perceben com una droga, com una dependència? No, no. Però m'acriba l'atenció... Una part de la seva vida lúdica, més que una... Sí, forma part
Inclús està per davant la preocupació sobre el tabac, que damunt les drogues també m'ha cridat l'atenció, però que no veuen un perill, no les preocupa. Continuen pensant que això és una cosa esporàdica i que ells se paren desenganxar quan vulguin. Segueix aquesta...
Clar, perquè l'alcohol en aquest sentit ho veuen com una cosa més perillosa a lo millor, veuen que se fan controls per veure si hi ha qualcú que ha begut, ho veuen com un perill a lo millor per conduir,
però en canvi unes pastilles que s'aprenguin no, aquesta pastilla això també a llarg plaç quins efectes hauran tingut tots els pastilleros de la ruta del bacalao no sé com no sé fins a quin punt això afecta anys després s'hauria de supos que de qualsevol estudi d'aquesta gent que fa 20 anys o 25 o 30 anys
anava fins a dalt a veure ara aquesta gent com estan hi ha una altra dada que m'ha cridat l'atenció i és l'experiment de soledat que tenen un 31% de joves diu que experimenta soledat això també és un tema preocupant i un altre tema que és en relació amb els suïcidis
Hi ha dades de 2023. De joves, de joves entre 15, aquesta estudi va de 15 als 29 anys, no arriben als 30, des 15 als 29, 4.116 suïcidis.
3.000 i busques d'homes i 1.000 i pico de dones. I crida l'atenció aquest any, en molta, en molt, ja ho trobo, una anemalada. 815 a Andalusia, per exemple, ja per Comunitat Autònoma, la Comunitat Autònoma, clar que després també tenim el número de població i que... 671 a Catalunya.
A Balears, aquell 2023-87. Deu ser el principal cas de mort entre joves, no? Possiblement. Estan parlant d'un serpent d'edat que morts per qüestió de salut natural n'hi ha poques. Que hi hagi a Balears 90 morts de la franja d'edat 15-30 en un any.
és com si s'estrellés un avió és com si s'estrellés un avió i tindries una repercussió mediàtica brutal però això és un cada X dies un altre tema que de vegades també mantenies relacions sexuals abans dels 15 anys aquí no hi ha diferències entre el lot i el lotes un 9% per això no ho perceben com un tema de salut
o pot ser, però ells no ho perceben cap en tema de salut no, però dius abans dels 15 anys que hi hagi un 9% que ja diguin que han mantingut relacions sexuals completes i majoritàriament tot i de gent és preservatiu masculí una altra cosa lligada amb això i que també està és veure pornografia
Veure pornografia majoritàriament dues o tres vegades a la setmana. Però aquí sí que hi ha molta diferència entre homes i dones. Quasi un 20% d'homes diu que veu pornografia dues o tres vegades per setmana i només el 4% de ser dones.
No sé si és que ho diuen o... Perquè això està parlant d'aquest rang d'edat, diguem. Sempre és el mateix rang d'edat. I en quant a la pràctica esportiva, que està relacionat amb el que deies tu, cada dia un 23% fa esport. Una o dues vegades a la setmana un 43%.
Una o dues vegades anar més, gairebé un 20%. Una o dues vegades assany...
Un 5.000%. És molt. Una o dues vegades l'any és res. Res. I quan ja diu mai, un 6,3%. Per tant, si sumam aquest d'una o dues vegades l'any més el mai, supera el 10%. Que no fan res. Que no fan res. També dius...
I en quant a l'edat d'inici, ja aniré acabant, en quant a l'edat d'inici de consum... Aquí... Consum de què? De drogues o d'alcohol. Alcohol en els 16 anys.
això és la veritat, crec que és una edat un pas bé veient el que veig tot depèn això que ve a l'edat mitjana no, no, edat d'inici sí, edat d'inici però deu ser una mitjana perquè hi ha gent que 14 anys ja veu i gent que no en veu mai
Sí, també, també. Tabac, també, al voltant dels 16 anys, cannabis de vuit i ja després hem fet amines, cocaïna, heroïna, al voltant dels 20 anys. Heroïna.
repunta i això aquesta dada és significativa perquè aquestes edats i aquests consums al llarg dels estudis que s'han anat fent de l'any 1995 fins al 2024-25 que s'ha fet de res no han variat aquestes edats d'inici del consum no han variat curiós això
Sí, interessant. Aquests cerdades sempre... Te donen, te donen. Com que ara ja he xupat molt de temps, deixaré anar a Barbie per la setmana que ve. A Barbie l'esperam dimarts. Molt bé. I si pot semblar, fem ara una petita pausa i tornem tot d'una.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara.
disponible a les botigues habituals.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Qualcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-2. Les goles en la Lider-D, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern-PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Xàmpionat a l'Eminal Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquènica, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bona nit.
Tornem al carpuscle en Sinestals amb la secció científica d'en Vialvic. Sí. Segueix el misteri. Mira, parlàvem una de misteri i una d'intrigua. Segueix el misteri. Te'n recordes que la setmana passada vàrem parlar de quatre astronautes que havien de tornar perquè n'hi havia un que estava molt malaltat i feia un quant d'ells que estava malalt i vàrem de preparar tota sa missió perquè pogués tornar abans d'hora i totes aquestes històries. Molt bé, dimecres de la setmana passada,
Ara en torna. I ja saben què té? No, aquí està el misteri. Ni què té, ni quin. Clar, qui t'anava a dir? Que no saben qui és? Perquè per un tema de privacitat han donat tots. Sí, sí. No, no, no. No se sap res. Per tant, augmenta el misteri. És possible que una d'elles hagi quedat embarassada? No, perquè crec que eren quatre homes. No, perdó, hi havia la capitana. No, no, no. La capitana de Simicero... La capitana...
ha demanat, però té tot el seu dret, jo necessit una baixa, una baixa d'embaràs, o de, no sé, està en això, no sé com és, el conveni dels astronautes no ho sabem. Però tu creus que s'adiria un problema greu de salut? No. No, és que varen dir que no era un problema greu de salut.
Com que no? Jo la que tinc aquí un problema greu de salut. No, crec que van dir... No, urgent. Que no era urgent. No, urgent, però que era greu. És greu, home, perquè és un poc greu, però no era urgent, perquè és proclamable, o sigui, és per nou mesos.
El que pot ser greu pot ser la gestió de l'embaràs allà dalt. Aquí, això sí. Clar, clar, clar. No, no. I fins ara no n'hi ha cap. Un embaràs de risc. O un embaràs amb complicacions. No ho sabem. No ho sabem. No ho sabem. Però jo no entenc aquesta absurda idea de...
No tenc proves, però no tenc dubtes. Però tens sospita. Jo sí, jo vot per això. Tu votes per això. Si voleu, podem fer un concurs. Això és un doi, aquesta absurda idea de la privacitat. Si té una malaltia, té una malaltia i torna el malalti. Ja està i no passa res. I si és una malaltia desconeguda, més interessant encara. Si resulta que, jo què sé, un mal grip, un virus... No sé com per allà... Un virus especial. Un macià. Però...
I no pot ser que li hagi pegat... Ansiedad. O ansiedad. Sí. Trastorn mental, sí. Un trastorn mental. La segona cosa podria ser ansiedad. Un trastorn mental. Un trastorn mental que... Sí, d'estar allà tancat donant voltes. Galirants o jo què sé. O vertigent. Vertigent fa molt, escolta.
Veig que estàvem com fa una setmana. Ara m'has obert una pregunta interessant. Però veig que estàvem com fa una setmana. Això demostra que el món de la ciència no avança. Com fa una setmana. Això no et sensi. Això és gestió d'astronauta. No et sensi.
Per cert, va ser molt interessant una persona que segueix en aquesta taula amb un enllaç i vaig poder veure l'anava amb l'aterratge, l'amerizatge de la càpsula, perquè el canal oficial de la NASA, tant per YouTube com el treball de la seva web, ho va retransmetre en directe. Que, per cert, una qualitat d'imatge
—Horrorosa. —Què diu? —Diu, no pases del segle XXI, eh? Avui em digui que tu tens un Netflix en 4K i coses d'aquestes. Lo d'aquestes transmissions especials ha de millorar. Necessita millorar. Pensa que és pressupat de l'anar. S'ha de ballar molt. Moltíssim, ja ho dèiem fa dues setmanes. No estan per... Ja ho dèiem fa dues setmanes i quina. Per tant, van arribar bé, sí.
Segués el misteri. Segués el misteri. No, justament, la reta de premsa que tinc aquí no és el que ho deia. Una de les hipòtesis que se manetjava era a veure si afectava a un dels dos astronautes que dies abans que s'ha fet l'anunci i han de tornar perquè passa això, havien de fer una passejada per l'exterior de l'estació i la varen suspendre, aquesta passejada. No, no.
No que ha agafat la malaltia, la passejada, no, no, que la vara en suspendrà. I en aquell moment tampoc se va dir per què, aleshores s'hi pot dir, ah, devia ser un d'aquells dos que havien de sortir de fora. Però és la qüestió, la que ho fa, ja, ni qui ni què. No ho sabem. No. Perquè pregunta, en aquestes estacions, o en aquesta estació, és possible que fa un virus o un bacteri?
Eh... Sí, però no du la fàcil. Vull dir, t'explic. Però ha de ser que qualsevol que hi pugi no dugui. Sí. Perquè en principi està... I per la vista de les parelles de l'estació resulta que n'hi ha on hi pot haver. D'aquests que tu diguéssim tu... Per la part de dins o per la part de fora? Per les dues.
Perquè vull dir, tu llanças un codet, va? Sí. I hi ha, diguéssim, qualque coseta ferrada a la superfície del codet. Sobreviuen. És a dir, virus... Bé, virus ja semblen que no som entitats vives, però hi ha virus que se mantenen perfectament actius...
A temperatures com s'ha de per allà dalt? Sí, i a radiacions com s'ha de per allà dalt. És una notícia que vaig dur fa unes quantes setmanes, vull dir que s'havien detectat a l'exterior de càpsules i de l'estació espacial la presència precisament d'aquest tipus de criatures. Això se diu resiliència i no...
Adaptació no és mitjà, això és el que s'ha de dir Clar, perquè supos que un cot que se'n va per amunt passa per un contrastos bestials, temperatures extremes Sí, sí, sí, però aguanta, no? N'hi ha que aguanta, no? No tots, però n'hi ha que aguanta Per tant Si la setmana vinent està així que cridin el Niquet Niquet segur que deu saber el que passa
Perdona, acabes de parlar de la setmana que ve. Sí. I de la setmana que ve, dijous... Dijous és dia 6. Dijous és dia 6. Dos, tres, quatre, cinc... No, cinc. Dijous? Dijous dia 5? Sí. Dijous dia 5? S'envia... Està previst enlairament de... Ara t'hem-hi dos.
Artemis 2 és un quad dels nord-americans que ja la setmana passada ja el se'm va endur diguéssim en el punt de llançament que per fer res un parell de quilòmetres estan no sé quantes hores
I és aquest que s'endú una tripulació cap a sa Lluna, fa una volta sa Lluna i torna. És a dir, no aterra sa Lluna. D'una tripulació sa Lluna, els amolla allà. No, no, no. No amolla ningú. És una nau que se'n va tripulada...
tripulada, que se'n va fer entre la lluna, li fa una volta i torna. Pensava que emollaven com... Era una espècie d'Apel·lodeu. No sé quin va ser el primer que va fer un viatge d'anada i tornada. No sabia si tenien com una zòdia. I els la tiraven allà. No. Bé.
Bé. Està bé, és una bona notícia, perquè feia temps que no hi anaven per allà. Primera cosa, per lo vist, hi havia diversos motius per endarrerir l'emissió i qualcú ha dit, no, no, no, aquí hi feia. Aquí hi feia. I aleshores aquest feia, diguéssim, una por i dos misteris, dues intrigues així interessants. La primera de tot, per què?
Perquè aquesta premura ara... Sí. Perquè xinesos... Molt bé, sí senyora. Pets xinesos. Sembla ser que no volen que els xinesos... Arribin abans i duen tenir sospites, perquè clar, els xinesos són encara molt més secrets, que no els nord-americans. Qualque cosa duen tremar els xinesos, que els nord-americans hagin dit a febia i si pot ser la setmana que ve millor.
Què passa? Passa que això pot tenir els seus problemes i els seus intríngulis. En concret, dos intríngulis molt importants. Primer, revestiment anticalor per la tornada. Resulta que hi ha diversos tècnics de la NASA que han dit no, no, amb aquest revestiment aquesta gent no torna.
o s'hi quedarà per l'atmòsfera. Però l'Obit Sartemizú, quan va tornar... I va vejar l'Obit Sartemizú, diguéssim que era el mateix, però sense tripulants. El metge segur. Sí. Per els pobres que estan allà, els diuen que potser no tornen.
No, no, sí, exacte, no. Per la vista, a partir de l'entrada de l'atmosfera, els revestiments de protecció van tornar fets un desastre. I els nous que estan preparant per ser Artemis 3, que s'ha retraçat aquesta sí, fins l'any 2028, no estan en condicions de poder-se provar. En la qual cosa, se'n van allà amb un escut tèrmic de protecció,
que no hi ha totes les garanties que de veres funcioni i funcioni bé. Però, home, si fa mil anys que varen anar a la Lluna i varen tornar amb un revestiment... De porqueria. De porqueria, sí.
Sí, però pensant, per exemple, que s'explosió... Que no se pot repetir mateix revestiment, que ja sabem que és segur. S'explosió d'Escolúmbia va ser la reentrada de l'atmosfera per un problema de revestiments. No, es de Challenger, perdó. Es d'Escolúmbia va ser quan va explotar quan te'l llençaven.
No, no, és que me'n vaig anar als Apollo. No, no, no. No, ja, ja, ja. Aquests han tornat. Però vull dir que els problemes de discurs tèrmics són una constant. Que se va repetint. Perquè no és fàcil. Estan parlant de 2.700 graus centígrads.
Tot el que vulguis, però que en el 1969, en aquella època, devien ser mateixos graus. Supòs, sí. Supòs que depèn de la seva superfície, sí. I no, perquè no, és que no, és que no, és que no, és que no ha quedat cap d'entendre. També ho veuré, no t'ho perdis, perquè la cosa se torna més curiós i més interessant. No t'ho perdis, ja han dit, sí, és vera, diu...
S'ha d'esperar aquest revestiment que volgui fer-se. I les hores han dit, va, idar, provarem un altre angle d'entrada a l'atmosfera. O sigui, que envien dos factors, si no és un, és a dir, provarem un angle d'entrada que no han provat fins ara, amb un revestiment que saben que no acaba d'anar bé.
No sé si vagin a contratar una patrulla tipus figures ocultes, aquelles pel·lícules que ens afacin. Sí, quatre dones aquí que els... Sí, perquè això, no? Però el dijous de la setmana que hi ve, eh? Ho sabrà, ho sabrà. Bé, dimarts encara no ho sabrà. I no cap aquí, hi ha un segon misteri. Sí, resulta que perquè els astronotes puguin respirar dins la càpsula,
hi ha tot un sistema de regeneració i purificació d'oxigen. Evident, evident. Que ja hi havia 1969. Segurament. Sí, però l'any 1969 no hi havia l'Agència Especial d'Europa, que et sap que fa aquesta maquineta. Ah, perdona. Resulta que aquesta maquineta
Tampoc s'ha aprovat mai en condicions d'un viatge especial. Aquestes dones i homes que estan allà deuen dir, de veres que no ho podríem deixar per una altra ocasió. No, no, per ara... I hi ha gent voluntària que veu que se'n valen... Sí, per mi que són quatre que també se'n van, o sigui que... Sí, quatre. Mira, te pot dir noms. Ride Weissman, comandant.
En Víctor Glover, pilot. En Cristina Koch, l'única dona, especialista de sa missió, i en Jeremy Hansen, astronauta del Canadà. No te diuen en què és especialista, aquest. Aquests quatre són els que... Si no hi ha res de nou, se'n van la setmana que hi ve. I per això te deia, hi ha intriga. I de bon viatge. S'ho fegaran, se cremaran, tornaran bé... Bon viatge i esperen que tornin, perquè tal com ho presentes en això...
I això et segura o ho cobreix? Jo no sé. El que tenia mèrit era anar a la lluna a l'aig 69. Que allò devia ser la guagua. Sí, allò devia ser gros. En comparació amb les naus d'avui en dia.
S'esnau de fa 50 anys. Pensa que quasi no hi havia res informatitzat. Quasi tot era mecànica. Sempre m'ha cridat l'atenció com podien comunicar-se, com tot, amb la tecnologia d'aquella rara. Sí, va ser un autèntic miracle que en aquella primera emissió, i esperem més que hi va, ningú em parla de les altres que hi van anar i també van tornar, però n'hi va un parell.
Ella era una autèntica aventura. Era una autèntica aventura. Ho deixem aquí? Sí. T'opareix? Bona notícia. Sempre som atents. Bona notícia. Ho deixem per sempre. Molt bé, idò. Acabam aquest programa amb el sentit de la vida.
Fins demà!
I doncs sí, vos he dit que un aperitiu i un empatx. I afegiria que durant uns... durant uns dies potser perdré un amic...
Per posar-me a verd. El podré recuperar aviat. No, home, no. Comencem per ser aperitiu. I quan dic aperitiu, ho dic perquè, efectivament, d'aquí uns dies, a part que podrem fer un aperitiu, i un primer plat, i un segon, i un postre, llavors tindrem una experiència musical. Algun membre de la taula interessant. Diuen que prometa. Dissabte, sí. Dimarts que ve, fan crònica de Tristany i Esolda, Liceu, Lice Davidsen.
I la farem, la poden fer a tres. A sis mans. Tira Maria, en Biela i jo. Bem, aperitiu. Resulta que dimarts passat, 20 de gener, era Sant Sebastià, llavors va ser Sant Sebastià a Aigualit i passat per Aigo. Són dues coses. I no va haver-hi programa, pesat això. I no vaig poder recordar que dimarts passat va fer exactament 75 anys
de la primera representació, del que ara sentirem, en el Liceu de Barcelona, precisament. Us sentim. A veure si us reconeixeu. ...
Fins demà!
Aquesta àrea meravellosa de Wagner, el cinquè acte de l'òpera, i és una òpera, encara, aquesta sí, Rienzi, la tercera òpera de Wagner. Va començar amb una que no se va fer mai en vida de Wagner, les fades, i amb una altra que va ser, podríem dir, bueno, Wagner em volia saber res, la prohibició de l'estima,
I aquesta Rienzi, la tercera, que Wagner també de no estava, perquè un crític va dir que era o la darrera o la millor òpera de Meyerberg. La qual cosa era pegar unes portades entre cuix a Wagner tranquil·lament. I no va voler saber res d'ella. Hem de dir que enguany a Bayreuth passa a formar part del cànon de Bayreuth.
I si Déu vol i Maria, jo hi seré també allà. Ja us ho contaré per veure aquesta òpera. Aquesta òpera que està enviantada a Roma, a la Baixa d'Atmitjana, i que té un protagonista amb el que, atenció, Hitler s'identificava molt. Sí, amb aquest protagonista. Ja us contaré en aquest moment.
És una òpera en què encara hi ha àries. Wagner no havia inventat allò encara de sa melodia infinita, que, clar, passa per ser una revolució estètica i transcendental i no és més que un artilugi per evitar que sa gent pogués aplaudir. És a dir, el fet de tenir sa orquestra l'estem tocant, així impedir que el públic pogués aplaudir quan trobava que havia de fer-ho. I així tenien el públic ensinistrat. Bé, una magnífica òpera.
Ara ve, se'n vaig. Resulta que avui, 27 de gener, fa 125 anys, que ens va deixar... Bé, no ha mort, és immortal. Ens va deixar Josep Eberdi. És immortal. Va morir. Va morir. I pensava que havia de fer un petit...
Amenaç, ja que enguany tot l'any serà aquesta efemèride, tot i que és avui, el dia, 27 de gener de 1901, enguany se celebrarà aquesta efemèride. Per tant, faré un cometes un dia. Un cometes de... No sé si ho podes aguantar. Farem un sacrifici. Ja per començar, per tant, farem una petita demostració d'això. Sentim una cosa que no crec que t'agradi massa.
Fins demà!
Amor, amore, tra i cuori, più calibati avrà.
Volia esperar que entres a ella. Com a mínim és una gran versió. Són grans cantants. Ell és en Plàcido, Domingo, fent de l'Alfredo Germont, i ell és Liana Cotrubas, fent de la Valerí, la Traviata, la Perduda, la Rolling Stone.
És una òpera que trob que és fantàstica, és una meravella aquesta òpera. I a més és molt interessant, perquè és molt moderna al seu temps. I no es parla un poc d'Esverterer Verdi. S'han establert moltes vincles entre Verdi i Resorgimento, aquestes coses, bueno, s'hi podria comentar i discutir un poc. Però si alguna cosa era Verdi, si tenia dues idees fitxes en el cap, és que era profundament anti-burgès, anti-establishment,
no podia veure la burguesia benestant de mirar, i era profundament anticlerical. I en aquesta òpera, que aquí sí que ell és trencador, perquè a diferència de Wagner, que no se va atrevir a fer aquest canvi, Wagner no va ambientar mai una òpera seriosa a un temps present. Les òperes serioses s'havien d'ambientar a un temps passat, a un temps mitològic, però no a un temps present. El temps present hi podien veure les òperes bufes.
Mozart situa en el seu temps òperes bufes. Però l'òpera seriosa no volia fer-se així en el moment present. I Verdi ho fa. I per tirar encara a la burgesia que veia, que era una història de burgesos hipòcrites. I a més amb elements, diguem-ne autobiogràfics. En aquests moments Verdi està vivint en pecat. La seva segona dona no estaven casats.
havia mort la seva primera esposa, la Margarita, de forma dramàtica, i en aquest moment estava vivint en Josepina Estreponi, que era una ex-cantant, d'òpera, a sa que ell, per cert, se li va carregar sa veu perquè li va fer cantar Nabucco i li va cascar sa veu. Aquesta Estreponi dia amb en Verdi cohabitaven, sense estar casats, i sa crítica social era, inclús, un poc història de...
de Travieta. I ell utilitza l'òpera per dir-li a les burgesos, sou uns hipòcrates, sou uns malquerats. Gran, gran ópera aquesta, a mi m'agrada molt. És una ópera que està mal vista perquè segurament és massa tòpica i massa sentida, però és el que és musicament és molt bona. Sentirem un altre fragment d'aquesta ópera, no serà el xim-pum-xim-pum-xim-pum de Brindis,
El desdarrat de l'estracecte, també amb una cantant fantàstica, Natrebko, quan ella ja se sent morir perquè està morint, té tuberculosi, la malaltia del segle, i diu adeu a la vida. Adéu de passato
Fins demà! Fins demà!
Verdi tenia una fixació per la burguesia benestant italiana que se va apropiar al procés de bonificació italià i ell sentia gran simpatia pels interactuals del ressortiment del Pano per la burguesia. Una altra fixació era contra el clergat, era molt anticlerical. Verdi fregava la teísba, podríem dir, i a més creia que l'església no hi havia res menys cristià que l'església, deia ell. Jo estic d'acord.
I llavors una òpera on demostra un poc aquesta fòbia per l'església és a Don Carlo, aquella òpera meravellosa, que és una encàrrec de l'Òpera de París per posar a París en els espanyols, i que s'havia de fer un poc a les contestes a celebració de l'Exposició Universal de París de l'any 67. I, bueno, era aquell, mira, per recuperar l'amistat.
Aquell duo de l'amistat del següent acte de Don Carlo, que és preciós i que sentim interpretat per Jonas Kaufman i Thomas Hampson.
I ja anirem acabant, estaria hores i hores oferint la música de Verdi, Biel, Biel i tots. Quatre anys després d'aquesta Don Carlo, se va estrenar al Caire, se acabia de ser la darrera òpera de Verdi. Ell pensava que tancar la seva producció operística en Baida, el 71. Llavors no va ser així, llavors més tard el van convèncer perquè continuàs. I va escriure Otelo i llavors Falstaff, dues òperes en temàtica Shakespeareana.
Però ell havia pensat que després d'aïda hi havia més òperes. I de fet, el 74 va escriure una gran peça musical, que és un rèquim, que poden sentir ara com a referència a la mort de Verdi, que evidentment va sonar quan la mort de Verdi, que és un rèquim dedicat a la mort d'una mig seu.
d'Alessandro Banzoni, que és un intel·lectual del ressorgimento, l'autor de Els novís, una obra emblemàtica de la literatura italiana, que es va publicar el mateix any que ell va estrenar en Nabucco, el 42. Sentirem una versió estupenda, ni més ni menys. Quatre cantants, Elina Caransa, Ange Arteros, en Jonas Kaufmann i en René Pape.
Vaja 4, que en tant aquest requiem de Verdi, en Varen Boim dirigint l'orquestra i cor de l'escala de Milà. Hem de recordar que aquest mes de març la Sinfònica Nostra interpretarà aquesta peça. Ja veurem com va. Per si de cas, sentim aquesta versió que jo penso que és canònica. I vos deixàvem així, per acabar el programa, perquè demà tornarem a les 9 del B. Per acabar un requiem sempre va bé. Sempre va bé. Gràcies a tots i fins demà.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.