Com un mota.
Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts tots en el programa del Crepuscle en 100 estals que fa el 3311. 3311. Què t'apareix? Sona dècim de la loteria. Ah que sí, sona com a dècim de loteria. 3311.
3.311. Ara n'ho haurem de comprar. Crepuscle, clar, ho han d'apuntar. Clar, i han de comprar perquè ja fa més de 3.300 programes que tenim Crepuscle. I concretament aquí, a la Mediterrània, també es nombra el ben maco, 2.200. Ah, redó. Redoníssim. 2.200.
I de... Sí, sí, que no fa molt recordàvem aquí que havíem fet un programa 2000, d'Ona Mediterrània, de 2200. I aquest programa... Jo he començat així, com una moto. Jo, que mai he tingut moto i mai he anat... Bé, sí, a vegades he anat de paquet a ses motos...
Sí que a vegades tinc la sensació que estem a dimarts i jo ja vaig servit de tota la setmana. Això sona estrès? Sona, sona estrès. No sé si és estrès, però realment hi ha dies que només tinc aquest desig important
de veure les vostres cares aquí a la ràdio. Som un oasi. Som un oasi d'aquest oasi que tenim. Un oasi de pau. No sé si serà un oasi de pau. Sé que Ana Maria Antic té coses molt interessants que contar-nos i que ara li donarem pas.
I que llavors, no sé de què anirà això teu de la ciència, avui, tenim bones noticis. Tal vegada sí. Sí, en aquest món actual. Sí, i em repeteix quan va començar temporada. Ignovels. Ignovels? Sí. Que és que hi ha una nova versió. No ben bé, ja m'ho aguda. Ja m'ho aguda. Ja m'ho aguda. Ja m'ho aguda.
I tal vegada t'agradi. Únic Nobel que igual serà Nobel? No, no. No va per aquí. No, per aquí no va. Bé, bé, bé, però segur... No series primer. Sí, no series primer. Sí, lo del grafet, per exemple. Sí, lo del grafet. M'interessa, m'interessa. Inventor, descobridor. M'interessa, sí, és descobridor.
I don Joan Roca, què s'espera de bo? Mira, si has de menester Pau, això de Pau és la nativitat, eh? Si has de menester Pau, perquè de veure músiques molt bones. Ah, que bé.
I les primeres dues músiques són, el nostre amic de l'Oest, un remanso de pas. Ai, mira. Parlem d'una dona, de fa molts anys, una dona molt empoderada, d'amors molt poderosos. Amors? Molt poderosos. Amors. Amors molt poderosos. Amors molt poderosos. Amors molt poderosos. Perfecte. Músiques que produiran una sensació de relats. Que bé, que bé, que bé.
Molt reconfortant. Superidò. Fantàstic. I de tot això, tot aquest relax i tot això que jo ben necessit, a un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que, tècnicament, controla na Maria Oliver. I començam amb una altra Maria, na Maria Antic.
Bon vespre, amics del Crepuscle. Aquí en la secció de vida intel·ligent. Avui començarem amb informació sobre formació professional i després donarem pas a
algunes idees, algunes personatges, dones, totes, del món de la pedagogia i també del món de la ciència, que aquests dies se celebren algunes efemèrides relacionades amb elles. Bé, si et sembla bé, començarem amb aquesta informació professional.
perquè han esgotit la convocatòria per fer les proves d'accés en el grau mitjà i en el grau superior de formació professional. Es poden fer les sol·licituds del 5 al 8 de març,
Aquestes són de l'institut que es poden fer a través de la pàgina web de fp.caip. Allà surt també tota la informació en referència en aquestes proves, en model d'exàmens, en els punts on es faran aquestes proves...
i també el que anem explicant aquí una mica els terminis. Llavors, l'inscripció, la sol·licitud, és per fer aquestes proves de 5 en el de 8 de març. Després hi ha un termini per pagar les tasques per fer aquests examens. Els terminis per fer les tasques són del 16 al 24 d'abril. S'ha d'anar una mica a través perquè això just després de ser vacances de Pasco i
i de vegades un ja no se'n recorda. I com a novedat enguany s'ha d'entregar document d'ingrés a la secretaria del centre on se vol realitzar la prova. Hem de recordar que si mirau a la pàgina web o a la convocatòria veureu tots els centres perquè hi ha centres on se fan les proves de grau mitjà i hi ha centres on se fan les proves de grau superior.
Hi ha centres a les tres illes, no sé si hi ha algun també a Formentera, i alguns centres es fan només les proves de grau mitjà i en alguns altres només de grau superior. S'ha de mirar a la pàgina web.
Les dates de les proves seran els 13 i els 14 de maig, és a dir que encara hi ha una miqueta de temps per anar preparant aquestes proves. Hem de recordar que se paren presentar les proves d'accés de grau mitjà
Totes les persones que tenen 17 anys o que compleixen els 17 anys aquí és 2026 i que no tenen el títol de graduat en secundària. Perquè això és el requisit, no tenir el títol de graduat en secundària. I es poden...
Es poden presentar a les proves de grau superior aquelles persones que tenen de 9 anys o que les compleixen el 2026 i que no tenen el requisit d'entrada a un grau superior, és a dir, no tenen el títol d'un grau mitjà o no tenen el títol de batxillerat.
Llavors dic que tota aquesta informació la podeu trobar a fp.ki.es i allà hi ha tot això inclut, la documentació que necessiteu. I una vegada donat aquesta informació sobre les proves d'accés,
Anem a passar a parlar d'algunes efemèrides i d'algunes dones que són importants o que han fet alguna cosa significativa en el món de la ciència i també en el món de la pedagogia o de l'educació.
Comencem a parlar de Helen Parkhurst. Helen Parkhurst va néixer dia 7 o dia 8 de març. Dic perquè dia 7 o dia 8, perquè segons es fan documentades algun dia diuen que va ser dia 7 i algun dia que va ser dia 8. Potser va ser a les 12 de vespre i no queda molt clar.
I també no està molt clar l'any, perquè algun diuen que va ser l'any 1886 i en altres fonts diuen que va ser l'any 1887. És a dir, que moureiem entre 139 i 140 anys d'aquesta dona. Aquesta dona va néixer a Conèctica i la referenciam avui perquè...
Ja veiem que la setmana passada vàrem parlar sobretot de no José Final de Goa, que havia nascut el 8 de març de 1926, però aquesta dona també un dia abans, o el mateix dia, uns anys abans, va néixer als Estats Units. Pedagòoga i professora...
va iniciar la seva carrera els 17 anys i es va graduar a l'escola normal de Wisconsin l'any 1907. Wisconsin, que hem de recordar que va ser una universitat que en temps anteriors del nostre programa sortia molt sovint en altres seccions d'Ana Pursimovem en concret. Ara sembla que aquesta universitat on no...
o no fa descobriments en el món científic o en Biel ho va deixar anar. No ho sabem, en això. Bé, vos deia que la Helen Pachast va estudiar pedagogia després de l'estat semestre a l'escola normal de Wisconsin, va estudiar pedagogia a la Universitat de Columbia.
I també va realitzar un màster a llet. Va acabar els seus estudis, llavors diu, se va graduar l'any 1907 i ja va començar quasi tot a fer feina a una escola unitària, precisament a Wisconsin. En aquesta escola se va trobar que tenia 40 nins i nines. Avui dia...
I això que parlant de ratios que són molt grosses, 40 nins i nines ja pràcticament no se troben dins les aules. Se'n poden trobar fins a 35 a batxillerat i normalment fins a 30 a secundària obligatòria, però no massa més. Bé, idò, ella se va trobar...
perdoneu, amb 40 nins i nines i Pintura no sabia massa bé per on partir en tant dels lots. No ho sabem massa bé. Però sí que ella va començar a experimentar i va començar a experimentar amb una, diguem, una nova pedagogia
amb una nova manera de fer, que no li poden dir que fos un mètode, però sí una nova manera de fer, fomentant l'autonomia de l'alumnat i treballant, sobretot, temes com l'empatia. Ja veureu que allà del que anirem parlant d'ella, hi haurà moltes coses que ens recordaran a conceptes que avui en dia encara se'n parlen, no?
Bé, després d'haver treballat un temps en aquesta escola, amb 40 nens, se va traslladar a Europa i va començar a estudiar i a col·laborar amb Maria Montessori. Era el moment, al principi del segle XX, on Maria Montessori i altres pedagots europeus donaven a conèixer les seves noves metodologies i ella l'arribava a conèixer.
L'any 1915 va tornar als Estats Units i també més o menys quan aquell mateix any va coincidir que Montessori va visitar els Estats Units. I durant aquesta visita ella que ja havia estat alumna seva a Europa va tornar a col·laborar i se va convertir en la gestora dels centres Montessori als Estats Units durant tres anys.
Després va agafar l'escola Children's University School de Dalton, a Massachusetts. Aquesta escola es va fer famosa perquè amb ella, na Helen, va desenvolupar el que es va donar a conèixer com el Pla Dalton.
El Pla Dalton és un model que moltes escoles, en els anys següents, tant dels Estats Units com de la resta del món, van seguir i van intentar imitar o seguir les seves pautes.
En què se caracteritza aquest pla d'Alton? Perquè no podem dir que sigui un mètode. No és un mètode d'ensenyament, sinó tal vegada podríem dir que és més una manera d'organitzar. Primer, no hi ha assignatures.
Si ara pensam en l'educació actual, hi ha altres sistemes que no són les assignatures clàssiques, sinó altres maneres també de fer pedagogia o de fer l'ensenyament. S'aparteix d'un diagnòstic inicial de l'alumne, del que sap, allò que sempre s'ha de partir dels coneixements previs de l'alumnat.
La classe es converteix en un laboratori on l'alumnat pot explorar. El professorat no és un transmissor del coneixement, sinó que el professorat és la persona que ajuda, que acompanya l'alumnat. Penseu que això són conceptes que avui en dia es tornen a repetir una i una altra vegada.
L'avaluació, que és un tema important, i de l'alumnat i el professorat feien un contracte d'aprenentatge que se revisava mensualment. Aleshores, en aquest contracte d'aprenentatge, l'alumnat signava els objectius que volia arribar i a final de mes se feia una avaluació si aquells objectius s'havien arribat o no.
No sé si avui en dia el fet de fer un contracte d'aprenentatge podria servir o no a les nostres escoles com a avaluació. O sigui, podria ser també una manera més. No hi ha llibre de test, no hi ha assignatures, tampoc no hi ha llibre de test, s'utilitzen guies d'investigació. I sobretot, l'objectiu principal és la personalització i l'individualització de l'ensenyament.
Cada persona és diferent. Cada persona té el seu propi contracte d'aprenentatge. Cada persona se desenvolupa segons les seves característiques. D'alguna manera, és una manera d'organitzar que fomenta sa autodisciplina, sa autonomia,
i la pròpia organització de l'estudi i de l'aprenentatge. Helen va ser directora de la Dalton School de Nova York fins al 1942, que va ser quan se va jubilar, i després se va dedicar a donar conferències i escriure llibres. Bé, com vos he dit, no sé si avui en dia tal vegada seria la millor forma de gestionar les aules, o si...
Perquè és un mètode, més que un mètode, una forma d'organitzar que s'ha qüestionat molt després en aquests anys, no? Perquè aquesta tanta autogestió per part de l'alumnat, a vegades, no ha estat, o en aquest darrer any, no ha estat pentura la millor via.
Però sí que va ser una manera d'organitzar que va tenir molt de seguidors a la Xina, per exemple. Va tenir molt de seguidors i que durant els anys 40, 50, inclús 60, se va dur a terme a moltes escoles. D'acord.
Seguim amb algunes efemèrides o fent ressenya d'algunes dones que aquesta setmana de mes de març són significatives.
Primer de tot, l'any 415. Jo crec que no se sap la data, sí se sap que va ser el mes de març, però en algunes llots on he consultat posen el 8 de març com a dia que va morir i pàtria de l'Etsandria. Jo crec que més que res vam fer el 8 de març, però posaria en dubte pentura que hagi estat aquesta data. Però sí que va ser el mes de març.
Aleshores, una petita ressenya per a aquesta gran científica. 9 de març de 2017, Nanette Ferguson va guanyar el Premi Friedrich Helmut Bessel per l'estudi sobre la història de les galàxies properes. Un gran astrònoma que va guanyar aquest premi.
10 de març de 1900 va néixer Louise Zung-Gi Long, física i matemàtica, i educadora, educadora xinesa, que va ser cofundadora de la Sociedat Matemàtica de Xina. 11 de març de 1925 va néixer Margaret Deifold, física i química americana,
pionera en l'aplicació de les matemàtiques i les ciències computacionals a la bioquímica. 14 de març de 1960 va néixer Heidi Hamel, astrònoma americana, que va estudiar Urà i Neptune, descobrint a Neptune un clima canviant.
I 15 de març de 1868 va néixer la matemàtica Grains Young, autora de diversos llibres sobre l'ensenyament infantil.
acabam així aquesta vida intel·ligent d'aquesta setmana fent ressenya d'aquestes ganes i de les seves aportacions al món de l'educació i al món de la ciència. Fins la propera setmana. Gràcies, Maria. I ara, després de la teva aportació, passam a una pausa publicitària i d'aquí no res, tornem tot d'una en el Crepuscle en 100 estals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat.
T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquen, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bona nit.
M'agrada molt aquesta sintonia. Tu ho saps, tu ho saps. Molt bé, Vialvic, quines noticis tenim?
que en tenim una d'Ignòbels. Vinga. I que tal vegada mos agradarà. No ho sé. A veure, no, a veure, que té de l'ent. Té de l'ent que és fruit de les circumstàncies actuals. Ah. Que és el que té de bo. Que tal vegada mos beneficien de qualque cosa. T'explico. Mira, el comitè organitzador dels premis Ignòbel ha decidit que a partir de setembre d'enguany s'alliuraran a Europa.
deixaran de lliurar-se en els Estats Units. I qui diu en Trump? Li és igual. Suposo que està content i fent bot d'alegria veure que la comunitat científica li fuig. Literalment. I mai més ben dit, no? Mira, em diu, ets inòbil des de l'any 91, s'ha abandonat de forma successiva a la Universitat de Harvard, a l'Institut Ternalògic de Massachusetts i després a la Universitat de Boston, i ara han decidit que
A l'edició d'un any, que serà el dia 3 de setembre, si no hi ha res de nou, i supos que nosaltres un dia d'aquells els ho vendrem a comptar, se concediran a Zurich a Suïssa. I la seva intenció, això m'ha fet molta gràcia, és que un any se facin a Suïssa i l'any següent a un altre país. I després tornin a Suïssa i després a un altre lloc.
Diuen ells... Els hi fa il·lusió. Diuen ells... Està bé. Sí, la història és aquesta.
És motiu, és motiu, i amb això crec que pensen bé, eh? És a dir, no fa massa gràcia de tot, diuen ells, diuen, nosaltres sempre, al voltant d'aquest premi hi havia una bona quantitat de científics d'arreu del món i periodistes que seguien la cerimònia que se desplaçaven als Estats Units, diu,
I ara per tota aquesta gent, entrar en el país no és ni fàcil ni segur. Aleshores, ells han decidit que mentre les coses estiguin com estan, vénen cap a Europa, seguirem fent una festa, crec que a finals del mes de setembre, 20 busques de setembre per mi, allà als Estats Units, per celebrar uns possibles guanyadors nord-americans que hi hagi pogut haver-hi, si és que n'hi ha.
i si no, diuen que també hi convidaran, com feien sempre tradicionalment, guanyadors d'edicions anteriors, però que l'acte de celebració se farà a Zurich, i la entrega de totes internacionals se farà a Zurich, i a partir de l'any 27...
allà on decideix quin. No sé si serà conseqüència d'un dels guanyadors o si s'atrevirà a l'atzar. Tipo Eurovisió, no? Si hi ha majoria, per exemple, d'italians i d'Itàlia. No ho sé, pot ser. O ves a sabre, vull dir, ja me vaig venir a que moltes universitats estarien més que orgulloses d'encoveir un lliurement dignavels perquè te suposa una repercussió mundial tremenda. Vull dir, entres...
Entres a l'elita universitària si organitzes un clic-rabels. Voluntaris entendran segur. I on te penses que són més populars? És a dir, tenen un ressò mediàtic en el crepuscle, però també en molts altres...
Però crec, no sé si hi ha més bon rotllo per de cara a captar tot això. Estats Units, Amèrica o Europa. Igual a Europa hi ha com més simpaties per ells. Jo crec que per tot. Per l'estil, no? Jo crec que per tot. Perquè avui en dia aquest món global que tenim, és veritat que s'espera ja aquests innovels, no? Això és bastant... Qualsevol persona que sigui un poquet seguidora de ciència i de sexualitat científica li agrada. A menys què passarà.
I sobretot també perquè el seu eslogan, podríem dir, és molt cert. Són premis que majoritàriament primer te fan riure, però immediatament després te fan pensar. Te fan reflexionar. I clar, jo crec que això agrada a qualsevol científic. No crec... De fet, el que comentàvem abans, vull dir, n'hi ha que han guanyat i nobel que després han guanyat nobel. Vull dir...
Crec que tota la comunitat científica té, podríem dir, bastant clar per pensar què hi ha darrere cada un d'aquests premis.
Abiel, la síntesi perfecta entre riure i pensar és somriure. Somriure. Somriure. Sí, sí. Clar, de pensar i... Clar, llavors a vegades l'Angel Lòs ha de dir que els meus alumnes, per una pel·lícula que aparentment és còmica però no és còmica, sinó que és un humor intel·ligent. No és per riure, és per somriure. Tu vi o no tu vi, per exemple. Per exemple.
típica pel·lícula. I moltes més. Quan es diu aquest efecte en Lubitsch, què t'ho dius? O un, dos, tres de Billy Will. També. És el deixable de Lubitsch. Que veus aquella pel·lícula, rius, però llavors... Amb un somriure de complicitat constant. Però clar, has de donar aquesta informació per poder interpretar aquestes... Sí, sí, sí.
Bé, sí, farem un seguiment. Se retrasmetrà per... Mira, una de les coses que m'il·lusionen un poquet, una miqueta, és a veure si puc, i si pens, i si me'n record, espero que sí, és que, a veure, les cerimonies d'Innòdel se retrasmet per internet, en directe, i clar, suposadament per horari, ara caurà bé veure-lo en directe, ara caurà bé veure-lo en directe, veure com és una d'aquestes cerimonies i tal...
Si se fa des de Suïssa, clar, ho tindrem una miqueta millor de la que estava fins ara, no? Bé, bona notícia. Sí, en aquest sentit, sí. També és trist que pensem que als Estats Units, amb tot el que ha estat, de dolent però també de bo, avui en dia no s'identifiqui avui en dia amb el que era, no? I en el món científic, per exemple. Ja que no som conscient de la riquesa que genera la recerca científica.
perquè, òbviament, vull dir, l'estan expulsant, vull dir, la quantitat de programes que han cancel·lat, de finançaments que s'han deixat de donar, de persecució de científics intentant deportar-los si no complien tots els papers i els requeriments, etc. Tot el tema de la NASA i tot això només els interessa des del punt de vista militar. La NASA o altres agències que diguin que ens interessa per veure...
tema militar, a veure com ho podem enfocar, no? Sí, però va per aquí. Més coses. Més coses, mira, una d'aquestes que ara deiem que fa pensar, i d'aquesta que fa pensar, més que resposta per la cantidad d'interrogants que genera. Mira, científics de la Universitat de Pensilvània
Han començat a obtenir evidències que... Tu saps que tots nosaltres tenim una part entre un... No sé si és un 1 i un 6... No, entre un 1 i un 4% del nostre material genètic que procedeix d'origen neandertal. Alguns un 40%.
A veure, estàs insinuant aquests nendertals? Eren primitius? Eren sauvatges? No, no, no. Ah, no, no. I d'en quin sentit ho vas dir? No, perquè tenen aquest estigma, que són més primitius, però no ho eren. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Quan t'has suggerit que qualcú tenia un 40% de nendertals, què vols dir? A més, un dels darrers...
llocs on van habitar Neandertals, va ser la presó a l'Ibèrica. Sí, és cert. Sí, sí. I qui té més mala fama, els Neandertals o els Cromanyons? Perquè els Cromanyons són els sàpins, no? Els Neandertals tenen més mala fama. No sé, sí.
Bé, diga. No sé, tant com s'altre s'utilitzen com insulta. No sé qui és pitjor. No te'ls sabria dir. I mira, han obtingut evidències fent una recerca una mica a la inversa. Ara a veure si ho puc explicar una mica. Que la majoria dels encreuaments que hi va entre neandertals i sàpients van anar a ser entre homes neandertals i dones sàpients.
I no a l'inversa. Clar, perquè eren dominants, ells. Segurament. Dominants? Perdona, aquí. Els nens d'artals eren més forts que no els sàpients. Estaven millor adaptats al remedi. I en sa convivència eren superiors. Per tant, això dona sentit a que fossin mascles nens d'artals que s'emparallassin en famílies sàpients i no s'enrevés. I, a més, segurament a través de sa violència.
Ah, aquesta és una de les sis hipòtesis. Ara hi anirem. I perquè és més fort. Ara hi anirem. A veure, mira, anem per parts. Tot prové de l'evidència científica que han consegut aquests científics de la Universitat de Pensilvanya, segons la qual hi ha, per dir-ho de qualque manera, grans zones del cromosoma X que no tenen vestigi neandertals.
En la qual cosa, diguem, per dir-ho de qualque manera, mostravem en la realitat que la major part, al més ben dit, o la major part dels cromosomes X, dels descendants nins d'aquestes parelles mixtes, estaven formades per Mare Sapiens i Pare Nendertal.
En ser qual cosa, prevenint únics d'unes sàpies, diguéssim entre comates, pura o bastant pura, és lògic o acaba sent lògic que a nosaltres mos acabi arribant un determinat reservori de material genètic que, diguéssim, prové de neandertals pares i no de neandertals mares.
i l'evidenci més concreta està en l'estudi de l'ADN mitocondrial, que és aquest que molts ve don més per via materna, unica exclusivament. Està, diguéssim, bastant carent o molt carent de l'ADN dels menendertals.
Aleshores, la gran pregunta és, quan portava en Joan Roca, per què? És a dir, per què aquestes parelles van ser les predominances més habituals i no, diguéssim, una mescla a l'atzar? És a dir, que n'hi hagués... És a dir, que aquestes parelles mixtes n'hi hagués tant d'home onendertal o homo sapiens i a la inversa, d'acord?
Una de les hipòtesis és dir, primera, tal vegada hi havia determinades comunitats on, bàsicament, hi havia, podríem dir, escasses de dones.
en sa qual cosa en una determinada comunitat on hi ha escassez de dones i diguéssim hi ha molt de mascles que són tant sapiens com neandertals mos hagin arribat en altros molts de vestigis de crevament mixtes en que sa dona sapiens i diguem, es pare era d'origen neandertal era neandertal aquesta una de ses hipòtesis no?
S'altra de les hipòtesis, que els encrevaments a la inversa difícilment fossin viables reproductivament. I aquesta és una cosa molt interessant, que supos que investigaran. Dit d'una altra manera, que els fills de Parenendertal i Mare Sapiens fossin més viables que no a la inversa, per qualque motiu que se desconeix. I que la seva supervivència...
hagi, és a dir, existís més, no hi hagués avortaments, mortalitat infantil, etc., malalties, etc., i que, per tant, aquells fills de parelles mixtes, on la mare era sàpies i el pare nèndertal sobrevivien molt més i, per tant, podien generar segones, terceres, quartes i successives generacions.
Aquests són uns quants interrogants. Els altres interrogants lliguen en esparcar no tant des del punt de vista biològic de supervivència i de cries, com dèiem ara, sinó des del punt de vista de l'elecció. És a dir, què movia un sàpien?
cercar una, perdó, un nendertal, cercar una dona sapiens i no a la inversa. Si hi havia algun atractiu, podríem dir, de tipus... És per què. Sí, per què. Per què. I això, per l'habit, serà possiblement bastant difícil de contestar.
Llevat que aquesta hipòtesi de la supervivència que dèiem abans, és a dir, que de veres hi hagués tants encrovaments de parelles d'un tipus com d'un altre, el que passa és que uns sobrevivissin i els altres no. I els altres, si per exemple, eren escoïts aquests encrovaments, o en el cas de les dones sàpies, o si eren fruit de la violència.
La literatura sobre aquesta qüestió apunta a que segurament neandertals i sàpies no van conviure gaire. O sigui, van convidar, van coexistir però no van conviure gaire. No hi havia una relació d'igual a igual entre aquestes dues comunitats.
No, però formaven part dels mateixos grups, no? És a dir... Bueno, però esporàdicament. I a lo millor com a individus segrestats o reptats o esclavitzats. No hi havia una...
Si hi hagués hagut una coexistència, una convivència, diguem-ne, molt estable, i una relació real... I, però, clar, si s'hagués donat això que dius tu, no només tindríem un 4%. Tindríem molt més. Clar, clar, molt més. Tindríem molt més. És a dir, jo... No he llegit gaire sobre aquesta qüestió, però el que he llegit apunta a que, efectivament, va ser una convivència difícil entre ells. I que, precisament, els nens dretals eren superiors en els sàpians, en termes de força, d'adaptació de nens medi,
a nivell de capacitats eren molt semblants, que tenien un model de, diguem-ne, de comunitat distint. Sí, formaven comunitats molt més petites que no els sàpients. I això els afablia. A conseqüència de la debilitat dels sàpients, havien de formar grups més grans per defensar-se de... Era una amenaça pels sàpients. Per formar més grans...
Llavors, l'especialització... Els generava habilitat social. L'especialització fa que siguin més eficients i acabin, diguem-ne... Eren més cooperadors que no competidors. En canvi, els nendertals, que se sentien i ho eren més forts, vivien en grups més petits, la qual cosa no fomentava l'especialització. I la diversitat genètica. Efectivament. I segurament aquests emprenyaments molt possiblement apuntats a que fossin actes de violència, de segrets...
de homes, de mascles neandertals que fan fametes perdudes de sàpies.
Fascinant, eh? Sí, interessant. Supos que anirà més, eh? Supos que anirà més. Ai, del que te comentava en el principi, dos segons i toco on. El procés d'investigació és certament fascinant, perquè el que han fet ha estat, per arribar a aquestes conclusions, fer el procés a la inversa. És a dir, han agafat la concisió genètica completa, que per la vista existeix, de tres o quatre exemplars d'anendertals, i han cercat quin vestigui genètic de sàpies hi ha allà de dins.
per veure com bé ha de ser interessant, fascinant un món tan desconegut i que ara pareix que se'n parla molt s'està investigant molt aquest tipus de coses sa genètica sa supercomputació totes aquestes coses ajuden a fer aquest tipus de feina
Molt bé. Ho deixem aquí? Sí, li toquen en Joan. I de venga, toquen en Joan, per tant, venga sintonia d'això que li deim al sentit de la vida. ... ... ... ...
Avui en teatre per aquí. Un dia l'hem de sentir sencera en aquesta àrea. L'àrea de Marieta's Song. La cançó de la Marieta. Mira, aquesta música també ho és un poquet. Relaxant. De com venia avui això. Relaxant vol dir laçant dues vegades. Relaxant. No, esperen que no.
si parlem de fa 900 anys perquè és que saps què has d'avui això de ses dates i ses efemèrides te pots fiar de... entre canvi de calendaris i probables en els actituds documentals dir que tal com avui fa 900 anys tal cosa és com diria un alumne nostre tirar-se un triple segurament ja saben què vol dir tirar-se un triple però vol dir que és necessari
No, no té cap importància ni una. És una cosa tan absurda, tan banal com, diguem-ne, concloure si en Colom va néixer a Mallorca o no. És igual. No té cap importància històrica ni una. Si va néixer a Mallorca, va néixer a Gènova o va néixer allà on fos. És igual. El que té interès històric és que, efectivament, la Mallorca del segle XV encara
encara, perquè si faltes 14 encara més, encara podia ser un lloc on, de forma versemblant, se produís un colom. Ja, un navegant. Això és l'important. Clar, això és important. Hi havia un substrat a la Mallorca d'aquell moment, que era, bueno, un lloc on se... Terra de navegant. Efectivament. Hi havia activitat que podia generar un colom, o dos, o tres.
que evidentment, evidentment no ho sé, probablement Colom el que era era jugar al convers. I per això va desapareixer qualsevol rastre del seu origen. Podia estar ben interessat en que no se sabés la presidència de Colom. Però això és una cosa que de tant en tant convé recordar, no? Que mos és un poc igual a aquest gran debat que a vegades hi ha sobre d'on era Colom, o altres, o altres semblats. Erudició estèril.
Bé, té la seva gràcia, però res més. No, ni gràcia, és l'audició estèril. Té gràcia per... Si es munten congressos i llibres i de tot, hi ha gent que li fa gràcia saber si, i sobretot ja, si és del teu poble, ja et fa una il·lusió loca. Folclore que es pos.
però històricament no té interès historiogràficament no té cap importància fa 900 anys diuen Sóniques i Wikipedia diuen que fa 900 anys diuen Sóniques i Wikipèdia consulta Wikipèdia alerta, alerta congressos, Wikipèdia i la IA la IA la IA també una secció presentament seriosa en tinc diverses que anomenen Laia
I tu i l'aia. I és a dir, l'aia. L'aia. L'aia. L'aia. Un 10 de març de 1126, per tant, avui fa 900 anys clavats, va ser coronat com a rei de Castella i Lló. Atenció, que això de Castella i Lló avui en dia... Alerta. El lleonesos, no sé. Un tal Alfons VII.
Clar, parlant d'Alfonsos, els Alfonsos, les dinasties reals hispàniques i després espanyoles, els Alfonsos són com a lluïsos francesos. És del que hi ha més. Lluïsos n'hi va de 18 i Alfonsos 13. Tot i que algun alumne de la història d'Espanya insisteix en que li hagués de 18, però no ho aconseguirà. No. Espera que no ho aconseguessin, vaja, que s'acabi a banda d'això, aquesta xacra.
La qüestió és que Alfonso, les dinasties hispàniques, ell va espanyols. Alfonso, seta. Tots coneixem Alfon XIII. Tots coneixem Alfon XIII. El savi, el X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X. El X.
que va ser el seu padrí. També és important, perquè és un tipus de segle XI, Alfons VI, també de Castella i Lleó, va ser es que va conquerir Madrid.
els andalusins és clar com que digui la ciutat de Marguerite bé, ciutat un assentament bé, sí però és que n'hi ha això era un assentament quasi quasi militar una terra de frontera un lloc amb un enclauament molt interessant a nivell estratègic que era la caçava d'islàmica Marguerite la ciutat de Marguerite allò va fer la
que és el càcer cristià, que va tenir moltes rellevàncies, ho t'entén d'estres tàmenes, etcètera. Aquella va ser Alfons VI. I entre Alfons VI i Alfons VII, qui hi ha?
Entre en el fons 6a i en el fons 7a. En 6 i mig. No, en la Harry Potter aquí. En 6 i mig. La protagonista d'aquesta primera part de la secció. Que si ara haguessin de fer un ús de la IA i haguessin d'utilitzar IA com a traductor, no diria que és la reina Garça. Segurament diria la reina Garça. No. La reina Urraca. Urraca de Lleó i Castella.
Una dona interessantíssima que va morir, clar, si dic que en Alfonseta va ser coronat dia 10 de març de 1126, és perquè dos dies abans, dia 8 de març de 1126, va morir sa mare en Espart. La reina Urraca. O sigui, el va denomenar rei en dos dies? Dos dies després.
Dos dies de vida ja se considerava major d'edat. No, però no eres part d'ell. Ah, vale. Va morir en Espart d'una altra. D'una altra. Ja m'ho imagino, però, clar, com que coses molt estranyes... Ja tenia aquesta reina... D'aquestes monarquies, tu ho saps. Tu saps que en aquestes monarquies ha passat que fan major d'edat a qualsevol... A un gigot.
Bé, i què va ser aquesta urraca? Què va ser? Va ser una dona que durant segles ha estat denostada fins a dir basta. S'ha dit d'ella que va ser bruixa, malfactora, cruel, libidinosa, pecadora, luxuriosa... M'hagués agradat conèixer-la així com vas dir, eh? Espòliadora d'art, fins i tot. També? Sí, sí, sí.
Avui en dia s'està reivindicant la seva figura. Jo crec. I és una dona refinada, virtuosa, col·leccionista d'art, mecenas... Una col·leccionista per no dir que va... Aquestes coses pendulen. Ja. Bueno, quin és el seu problema?
que era dona. Era dona. Perquè, amics meus, és la primera dona que ha estat reina d'Europa. No com a dona, no com a reina consor. Sí, sí, sí, vaig llegir. Com a reina, reina, reina. Vaig llegir coses, això, sí, sí. I com ho vàrem permetre en endertals d'aquella època? Bueno, diguem que els cremins d'aquella època. Utilitzant un terme molt masculins, els tenia ben posats.
Aquesta senyora, era una senyora de... Però a quina edat tenia, quan va ser reina? Perdona'm, si ho has dit. Bueno, mira, ella va començar... Però també l'estan ben posats, com dius? Ella va néixer el 24 de juny, Sant Joan, ja és una cosa bona...
De l'any 1081, i va començar a regnar a partir de l'any 1109. Per tant... Que hagi 30 anys. Sí, una trenta d'anys. Sí, 28. 28 anyets. Sí, sí, sí. Va. 1109. I va ser reina durant 17 anys, fins al 1126, que és quan va morir.
Bueno, va començar a regnar perquè... Però també devia tenir molt de suports, perquè en aquella època, si no hagués tingut els suports... I nobles per allà... I això que ha dit que tenia, clar, no hauria pogut governar. Son pare era rei, en el fons sisà, ell estava casada amb un noble borgonyó. De fet, sa mare ja era borgonyona, en acostar-se de Borgonya, que era s'esposa de l'enfons sisà.
Quan va morir son pare, havia d'arregnar el seu germà, un tal Sancho Alfonses. Quin noms? Sancho Alfonses. I va morir. I aleshores va començar a arregnar ella, no sense dificultats, perquè la van voler els nobles llonesos, la van voler casar...
en el fons primer d'Aragó, en el fons primer batallador, va ser un casament molt controvertit, perquè eren cosins, i ell era un maltractador. Cosa habitual en aquell temps, tampoc no. Però cosins, cosins. Cosins, cosins. I ell era un maltractador, però l'ha vist en el fons primer el batallador d'Aragó. La maltractava, volia arregnar ell sobre s'esterra de Castella i d'allò, i ella se'l va llevar literalment de damunt.
Va aconseguir que els matrimonis s'aconseguis nuls per consaganitat. Va fer valor a l'església. L'església, evidentment, per raons polítiques, perquè res més corrupte que l'església amb aquestes qüestions, de donar i de llevar bulles per casaments interessats en temes polítics.
I va començar a arrenar ella, tota sola, amb un parell de filles. Va tenir molt de mans. Ah, sí, sí, va tenir una vida que, si fos un mascle, diríem, olé, com que era una dona, era luxuriosa. Interessant per una pel·lícula. Interessantíssima. O per una sèrie. Tenia una entrevista. Tenia una entrevista. Tenia una entrevista. Aquest dia, bé, enguany, 900 anys de ser mort, se celebra l'any Urraca, per allò.
Jo quasi que estaria per pegar un vot allò a veure una exposició que s'ha va inaugurar l'altre dia que es titula Reina Ella, Urraca Primera de León. Està enterrada en aquell penteó real de Sant Isidoro de Lleó, que és un temple romànic. I de què va morir, pobreta?
Va morir, no ho sé, de malaltia. No, però vull dir de malaltia, no la van a assassinar. Vés-te'n tu a sobre, perquè en aquests casos la versió oficial pot ser una, però la versió real pot ser qualsevol. I que t'aparien la diguin grip. Per exemple, abans feia referència a que una altra dona que tenia un perfil semblant en el seu, Isabel I de Castella, va ser considerada una santa i en escasa.
I bona era ella per llevar-se a arribar al mig. I el seu espòs. En Ferran, també el catòlic. Vaia personatge. La Joana de Castella, la pobra, va sofrir... Va sofrir aquella... Castella sí que tenen...
Jo no sé, Urraca, n'Isabel, na Joana, no sé si calcuna més, però a la corona d'Aragona no. No, no, hi havia el que després serà ser i d'orgen francès, que impedia ser dones. I a França tampoc, i tal. Per tant, no, hi havia una informació molt clara de ser, diguem-ne, del dret francès.
Ara estic pensant en Anglaterra, sí? Sí, en Anglaterra sí. Bé, una persona... Molt interessant. Mira, clar, no hi ha música per a ella. No hi ha música per a ella. Va ser moltes coses, però no va ser compositora. No. Però he pensat que podríem treure a col·leció una música d'una altra dona contemporània seva, fill de Galda de Vingen. No.
va néixer davant el Rhin, les terres del que volien de ser el Platinat, que és quasi contemporània seva, pràcticament contemporània. Hildegarda va néixer l'any 1098, així com Urràquia el 1881. És cert que Hildegarda va viure molt d'any més, va viure fins al 1179. I aquesta sí que va ser moltes coses, entre elles compositora. I sentirem una composició seva, que és una música, el meu, molt relaxant.
Fins demà!
Fins demà!
Hildegarda de Vingen. Polímata. Polímata. Polígrafa i polímata que toca moltes matèries. Polímata. Polígrafa que escriu sobre moltes coses. Polímata que toca moltes matèries. Tu en alumnes o en batxillerat de batxillerari dius polígraf i te treu un bic. Era totòleg. Totòleg, ja. Perquè feia de tot. De tot, ja.
Mira, una música molt relaxanta aquesta. La que sentirem ara encara ho és més i és d'una bellesa extrema. Farà referència a un fet que també va tenir lloc un 10 de març de 1526, 400 anys després de la mort de la reina Garsa, li direm.
Aquesta música se diu, és un tema que se conec amb la cançó de l'emperador, el famosíssim, Mil regrets, Mil pesats. Quina música? Ara veurem per què.
Fins demà!
diuen que la majoria de parelles tenen una cançó fundacional. Quan se coneixen... Hi ha una cançó que, diguem-ne, uneix a les parelles. No ho sé, si us esteu cas. No. Moltes sí, però... També pots tenir moltes cançons.
Moltes, però n'hi pot haver una que sí, la principal. I aquesta era la d'en Carles? Aquesta era, efectivament, la d'en Carles i la seva cosineta Isabel de Portugal, que se varen casar un 10 de març. Quan arribaven de les DJs, posa'm-vos aquesta, i posaven aquesta. Un 10 de març de 1626, la de la Casa Real de Sevilla.
A una capelleta que té una cúpula d'època islàmica en forma de mitja taranja, diuen que d'aquí ve s'expressió la seva mitja taranja. Diu això, aquestes coses, a vegades, que pots fiar més o menys. La veritat és que estaven molt, molt, molt un per s'altre. Una parella molt benvinguda, molt enamorats, va morir. Ell va morir joveneta, i ell no va tenir més esposes. Esposes. Més reducions.
Sí, però més esposa... No se va casar mai. No se va casar mai. Va tenir un cop que feia natural, un molt important. Sí, natural, sí, perquè... En Joan d'Àustria, Déu-n'hi-do. Natural, sí, perquè Provetes no n'hi havia. No, no, no. Provetes no n'hi havia. Nins Provetes. No. En Joan d'Àustria, que era germanastre de Felip II. Sí. I un home molt important. Sí, sí, sí. Era l'organigrama imperial de Felip II.
Que sempre s'ha deia que aquests que eren naturals eren més intel·ligents que els altres, que els àustres. No era difícil. Llavors van venir morbons. Llavors ni t'ho compta. I doncs, aquesta lota, n'isabella de Portugal, va morir joveneta i la cançó Mil Regrets, Mil Pesars, que havia estat un poc
la cançó de la pareta, quan es van conèixer, va passar la cançó de l'emperador perquè ell no podia deixar de sentir-la constantment. Aquesta cançó que és, no ho he dit, una joia de la música recentista d'en Jos Can Després. Després. I després venen més Borbons. Atenció, atenció. Mira, 10 de març de 1885, en el fons 12 de Borbó va rebre el famós Memorial de Greuges. Sí?
quasi que el mata, perquè va morir pot després va morir pot després, diuen que de tuberculosi hi ha gent que diu que va morir de còlera però la gent no està molt clar perquè potser no feia bo que moris de lo mateix que morien els seus súbdits súbdits, com a rates pràcticament en aquests moments a Madrid aleshores ell quedava millor dir que va morir de tuberculosi és igual, va morir, per igual
10 de març de 1885, Memorial de Greuges, que podrien dir que és el sus del catalanisme polític. Després vendran la base de Manresa, la creació de la Lliga Regionalista, la solidaritat catalana, després vendrà la Lliga de Mancomunitats, vendrà la creació d'Esquerra Republicana, després vendrà l'estatut de Núria... Bueno, estàs allargant moltes, després...
Però sí, sí, Memorial de Greuges, Valentí el Mirall... Aquell catalanisme més progressista, diguem. Més republicà, però... Republicà, sí. El catalanisme tenia dues ideologies, una més conservadora, però allà hi havia un catalanisme més republicà i més progressista.
Bé, resulta que Alfonso XII, que era una persona teora que era molt fidel, va ser molt fidel, era la seva primera esposa, que en Maria de l'Enversers d'Orleans. Ai, quina parella més perfecta. Li poden ser el Banyes d'una forma. Ah, sí? O a moto, diràs. I, a més, amb una cantant d'òpera. Què dius? En va tenir vàries, eh? Però, a més, una cantant d'òpera, no tal, Helena Sanz.
que el seu paper principal, com a cantant d'òpera, era la de la favorita, el soprano de Leonora de Castella, la favorita de Donizetti, que conta una història ambientada de Castella en l'època d'Alfons XI, precisament. Ja és. Mira, però en tots els alfonsos. Sentim un petit fragment de la favorita. I així tenim, i ja la teva secció no et sap greu. Sí, en memòria d'Alfons XII. Sí.
I desassem el banyes. I us deixem aquí, us deixem amb aquesta música i acabarem així el crepús que l'encén està el fin demà. Bona nit. La maîtresse du roi
La maîtresse du roi, D'où l'abîme creuset, Sous un piège infernal, Où la gloire est engloutie.