Hi ha artistes que no haurien de ser ignorats, que mereixen ser molt més coneguts.
Gabriel Comas, un pintor de Sant Jordi,
d'aquesta part de Palma que és Sant Jordi, és un d'aquests artistes ignorats. La seva obra, que té molt de valor, ha estat poc reconeguda. Per tant, ha hagut ara la edició d'una biografia d'en Gabriel Comas signada per en Tomeu Carrió. Gabriel Comas, un artista ignorat i que ha editat Leonard Montaner.
Nosaltres avui vos oferirem aquesta, una entrevista feta a en Tomeu Carrió just el dia després d'haver fet la presentació del llibre en el mateix Sant Jordi. En Tomeu mos parla de la figura d'en Carrió, perdó, de la figura d'en Comas. Per tant, avui vos oferim aquesta entrevista que el grup del Crepuscle va enregistrar fa molt pocs dies, la setmana passada.
Avui també acabarem el programa recordant que dissabte qui ve a l'Hero s'acompleix el programa 900, l'edició 900 d'aquests concerts d'orga que organitza i fa en Miquel Ben Nassa. Per tant, a la segona part del programa posarem música d'orga
de Joan Sebastià Bach. Algunes obres d'orga de Joan Sebastià Bach. Un músic que mai, mai, mai ha fallat en aquest cicle setmanal que té lloc als matins de l'orga a l'aró. Per tant, primera part, entrevista en Tomeu Carrió, parlant de Gabriel Comas, i la segona part, música d'orga de Joan Sebastià Bach.
No ho he dit, però, amics, vos saludam des de l'estudi d'aquesta casa, Ona Mediterrània. Això és el Crepuscle en Cent Estels. Vos parla Pere Estelric en nom, com vos deia, de tot l'equip crepuscular. Un equip que inclou Anna Maria Moreno en tasques de producció i Anna Maria Oliver a la part tècnica.
Conversa amb Tomeu Carrió, ell és l'autor d'aquell llibre, i Gabriel Comos, un artista ignorat i subtitulat pel pintor i postimpressionista del Pla de Sant Jordi. Tomeu, gràcies per ser nosaltres i per acceptar aquesta conversa. Un artista ignorat, podríem matisar una mica aquest adjectiu.
Per una banda, perquè ha arribat a ser un artista desconegut, en aquest moment no tant, però per això. I per l'altra banda, perquè d'alguna manera molts d'altres artistes d'aquella època també ho ignoràvem. No en el cas, per exemple, d'en Xam.
En Xam, un escrit que va fer pel centenari del seu naixement, de la Fundació Brasoló, el tractava bastant bé i deia d'alguna manera això, d'alguna manera venia de dir això. I aquest home no et seu temps però va ser valorat? No.
No, no, no. Ell era molt solitari i tampoc no li agradava gaire desprendre de les seves obres. A una no li quedava més remei perquè havia de sobreviure. I no li agradava gaire per això s'ha conservat molta cosa, una col·lecció en particular i això. Però ell era pot sociable, però tenia moltes ganes que li fessin cas.
i molta de vegades molta gent no n'hi feia. L'ambient que li va tocar viure no era favorable en això. Però no va ser un home que pogués viure de la pintura, o que li interessava viure de la pintura? Ell va intentar viure de la pintura i també quan va estar a Barcelona tenia una acadèmia amb el seu germà. Però no devien anar les coses molt bé, pel que fos. També va venir la guerra, és a dir, abans de la guerra van venir a viure Sant Jordi.
i després vam perdre sa casa, vam anar a viure a Sant Ferriol, fam, misèria. I ell també era un poquet així com era, però també era una persona que necessitava que qualcú l'escoltés. I si vos topàvem, teníem molta xerrera i moltes ganes d'explicar tot l'ambient artístic de Barcelona. Coneixia molt la pintura mundial, com aquell que diu.
Perquè quin és la seva trajectòria vital, on neix, quan neix, quan ve a Mallorca, on s'hi estava a Sant Jordi, què representa Sant Jordi per ell? Bé, ell va néixer l'any 1892 a Sant Jordi, a un lloc que s'hi diu Casca de Boner.
Ahí varen viure només 4 anys, perquè son pare era carabinero, i després va ser policia, i se'n van anar a viure a Barcelona, i fins a l'any 34 varen viure a Barcelona, però allà va estudiar a l'escola Llotja, va testar tot allà de l'escola Llotja, l'any 1915 van a fer servei militar a Tetuán,
i després va estar el 16 i el 17 fent el servei militar a la brigada de topografia a Madrid. Allà també va estudiar lliure a l'escola de Sant Fernando. Per ell ja era titulat i no deixava de dibuixar i de pintar.
sobretot paisatges i ambients de taverna, això li agradava molt. Els paisatges en color, oli, i els ambients de taverna fossin sanguines, o fossin en carboneta, o llapis, o tot això. Després, l'any 34, varen venir a Sant Jordi una altra vegada, l'any 39, varen perdre's de casa per moltes hipoteques, se'n van anar a viure a Sant Ferrial, i l'any 60, va tornar a venir a viure a Sant Jordi.
i va estar a dues cases diferents. Una senyora, Magdalena Tomàs, el va acollir darrere nou anys de la seva vida i va fer un estudi i va morir precisament en aquest estudi l'any 1978.
Per tant, té una trajectòria vital important, vull dir, estudis en tenia prou suficients. I ell, quins eren els seus referents? El teu estil, quines? Perquè tu el titules com a postimpressionista, però realment, postimpressionista, què vol dir? Seria de l'escola perquè en Xam no, seria postimpressionisme, seria dins d'una altra línia. Ramon Nadal, per exemple, dins d'aquesta línia? No, ell sobretot...
Sí, era això que parlaven del postimpressionisme. Realment, clar, si ell va ser, diguem, amic de Xam, però clar, Xam no és postimpressionista.
Bé, és que una cosa és l'any 1970 i l'altra cosa és l'any 1910-20, 30 aquests anys que estava per Barcelona en plenitud. A Madrid coneixem Julio Romero de Torres i altres pintors. Bé, ell em parla molt, em parla molt perquè també llegia molt i jo en algun moment que no sé si això ho revivia de lo que havia llegit o de lo que havia fet, però és una mescla de les dues coses, d'alguna manera.
i a Barcelona hi ha gent que diu que va anar per 4K, però era un nin si hi va anar, massa nin. Però s'envia en ta era, s'envia en ta era, i té influències dels pintors barcelonins d'aquella àpoca. Ara no em surt cap nom, però és igual. Estan en el llibre, en tot cas. Bé, té aquestes influències. Hi ha una entrevista que li va fer, que era en Josep Baussà i Pisà, crec.
ara, no sé si encara es viu o no, però escrivia, escrivia, crec que era en el diari de Mallorca, coses d'art, i si no és l'última, ara, un dels dos. Diu que parell de pintura es figura, que això de posar un alambre a un quadre, que això a ell no li veu el sentit. Però ell va anar evolucionant, el que no sé si va experimentar mateix temps, és a dir, no sé si és exactament...
perquè això ho voldria estudiar un poc més, jo el que volia és que començés a fer-ho conegut i reconegut. Ell té diversos estils a dins d'ell mateix, i sí, hi ha una part d'impressionisme, en el moment que ja no hi ha impressionisme, perquè això passa amb molt de pintors, però va anar evolucionant, va anar evolucionant i hi ha coses que semblen, no dic que ho sigui, un poc fof, un altre que tira cap en escobisme, però és art figuratiu.
al figuratiu, i experimenta. Experimenta, i en aquest llibre hi ha un codi QR que se pot mirar, la seva obra, manca una non-antena d'obres, d'obres fetes seves. També va fer escultura, però n'he trobada molt poca. I aquestes obres, que inclús bastantes se reproduixen en el llibre, i després el del QR que dius també és molt interessant, és un valor afegit, se preguntes a on són aquestes obres? Col·lació en particulars.
que li van comprar quadros a ell o els van heredar? Un poquet de tot. Un poquet de tot. També quan va morir, també a puntures de cosa es va desfer una miqueta. Però hi ha diverses col·leccions particulars, que és allà on jo he anat a fer les investigacions, fer fotografies, prendre les mides...
i encara troc que fa falta l'estudi artístic, estilístic de la seva obra, de les seves composicions, això troc que encara s'ha de fer. Si puc ho faré jo, i si no, que ho faci una altra. Toma, què té aquest pintor que t'ha seduït per fer una biografia? Mira, es forma part de la meva identitat. Tu pensa que era el meu DNI, però el nom meu és de mon pare, de mon mare i és seu. Jo visc que no és que re que veieu com és.
Però jo, som un poquet família, perquè un poble com Sant Jordi, quasi tothom és família. Ell era fill de cosida d'una padrina meva, i cosida d'un tio meu, i per tant, bé, mos coneixíem quasi com si fossin de família. Quan se va traslladar de Sant Ferriol, de Can Tunis, allà on vivia, de l'any 60, cap a Sant Jordi, va ser mon pare, i jo era, petit, petit, que va endomar obres cap a Sant Jordi, ventures i coses d'aquestes.
Era com un personatge de la família i del poble, i jo l'he apreciat molt en aquest home.
I on t'has basat per anar a cercar informació? En quins arxius, a quines emeroteques o a quines fonts has utilitzat orals, de gent que el va a conèixer i el va a tractar, com tu mateix, no? Sí, bé, hi ha fonts orals, jo també ho coneixia, i això no s'ha de perdre, perquè les fonts orals no van haver de perdre, jo encara sóc font oral si ho vaig a cercar, perquè vaig conviure amb ell, pot temps, però vaig conviure amb ell, i amb sa família i tot això, per premsa,
premsa de Barcelona, premsa d'aquí de Palma, hi ha bastanta cosa, moltes notes que treia Barcelona a l'escola de llotja sortien a la premsa, i d'aquí hi ha moments en què surt més a la premsa, per exemple l'any 29 va fer una...
una exposició aquí a Palma, a les carrades de Sant Jaume, i va sortir, va sortir xerrant d'ell bastant. L'any 30 va fer Barcelona i hi ha la premsa de Barcelona que surt. I després en diferents moments, després dels anys 70, quan va morir, després l'exposició d'homenatge de l'any 1992 que vam fer la Fundació Barcelona, premsa bé. Però llavors
He anat al xarxiu de Palma, al xarxiu municipal de Palma, al xarxiu general del Consell de Mallorca, perquè si vols saber allà on no vivia has de mirar censos electorals, al padron de població. He anat també a Barcelona, al padron de població de Barcelona, al xarxiu militar d'Àvil on va fer servei militar.
Bé, ara xiu diversos, surten en el llibre, però ara xiu diversos que també vaig haver de córrer. Poren dir que aquesta biografia està tancada o has oberta a possibles ampliacions? Bé, en història, l'història no ho poden tancar mai. A més a més, tu pensa que jo ara aquest dia xerrant encara m'han sortit gent que té quadres.
el Teddy Bushos, jo mateix n'he pogut adquirir un antiquari, això fa dues setmanes, en quants, en quants, no dic quants, però en quants n'he pogut adquirir. I ara, precisament en la presentació del llibre i altres presentacions que farem, de vegades ve una persona que diu jo vaig tractar aquest home d'en Gabriel i això, anècdotes d'aquestes, però...
que això no canviarà molt tot el que passa en el llibre aquest, però sempre se pot completar coses. I sobretot l'estudi pictòric i artístic crec que hi ha feina per fer. I per què ara en aquest moment? Perquè com vas començar i fas fil i fins avui? Quin temps ha passat i per què avui i no fa 10 anys, per exemple?
Mira, pensa que en aquest senyor, a don Gabriel, se li va posar un carrer a Sant Jordi, el primer carrer en català, Sant Jordi, el any 1980. Jo era un dels que van influir dins la associació cultural de Sant Jordi perquè li posassin en nom d'aquest carrer. És a dir que ja tenim un altre vincle...
Som un. Hi havia altra gent, una altra que em va proposar i vam fer un homenatge l'any 1980 quan fa un any, dos anys que s'havia mort. Jo sempre he dut això dins d'aquest cuquet a dins meu, si arribava a fer una biografia seva, una història de vida. Clar, això ho has de fer quan pots, ja està professor d'institut,
tens moltes coses i no tens temps de dedicar. S'ensenyant-se és una cosa, s'investigació és altra, molt de pits fa ser dues coses al mateix temps, però jo, tot d'una que em vaig jugar, vaig començar a pensar fa d'haver uns anys que havia de fer alguna cosa i fa d'haver sis anys m'hi vaig posar.
i la pandèmia, una cosa, i l'altra, cal que ho vaig haver d'entrevistar amb la mascareta, però mira, aquests 5 o 6 anys he anat replegant la seva obra i els seus documents, i els de son pare, que també són molt interessants, que surten en llibre, son pare Gabriel Comer-Bibildoni, que va a la publicia, també és molt interessant, en el llibre surt una correspondència amb el ministre d'Institut Pública de la República, Marcelo Domingo, per exemple. És a dir que
I això ens ajuda a entendre com era el personatge, en Gabriel Colmes Roca. Té reus, aquest senyor? Va deixar reus? Eraus directes? Aquest senyor vivia amb aquesta... de l'Ana Tomàs Mas, una germana de la meva padrina, i vida entre aquesta gent. Com que vivia allà, va guardar els quadres. Però no va tenir fills, per exemple.
No, no, no, no se'l va casar, no se'l va casar mai. Aquesta part de la seva vida la desconeixem i la coneixem, perquè com que mai varen veure que n'ha anat ningú ni això, però per Barcelona, jo què sé, per aventura, va festejar qualcú o coses d'aquestes, però no... Va estar molt pendent de la seva mare fins que va morir l'any 1952, i son pare va morir l'any 1953. Pensa que ho passaven malament en aquesta època. Son pare va haver d'estar, quan sa mare estava amb ella a Sant Ferriol, va haver de passar per la misericòrdia, perquè...
i va morir a l'hospital. És a dir, està gent pobra, ho vam passar malament. I com has fet per localitzar quadros? Perquè tots aquests que surten en aquesta fitxa i aquí s'inclouen en el llibre, com has pogut saber qui tenia quadros seus i si ha estat fàcil accedir a aquests quadros i que els deixessin per imprimir?
Ha estat fàcil, bastant fàcil, i amb moltes ganes que s'ho coneguessin. Mira, l'any 1980, quan vàrem fer el carrer, l'Ajuntament va posar el carrer de Sant Jordi en non seu, i vàrem fer una exposició, i jo ja tenia coneixement de gent que tenia aquest quadre de l'any 1980, que ja fa... La vàrem fer a Sant Jordi, a Sant Jordi, a l'escola de Sant Jordi. La vàrem fer nosaltres, bé nosaltres me refereixo a la sociocultural de Sant Jordi.
Per tant, la gent ha estat, diguem-ne, satisfeta i contenta que soli conèixer aquest nom. La gent que t'ha deixat els quadres. Molt contenta. És que encara avui dematí m'han telefonat, que estava molt content de sota d'ahir a Sant Jordi, que va estar bastant bé. Perquè era presentar llibre, però també era un homenatge. Un homenatge a una persona que crec que Sant Jordi, i crec que tot Mallorca, teníem un deut amb ell.
Quin recorregut li vols, tu, en aquest llibre? És a dir, és un primer pas, és un punt i final, o un punt i a part? Jo volia que fos un punt i seguit. O un poc a part, però no gaire a part. Perquè crec que és necessari que ho coneguin. Mira, ahir vespre, ahir vespre, molta gent va per a mirar Esquerra i veure les seves obres. Encara avui del matí,
una amiga meva, que s'anava a fer feina, em diu, mira, vai mirar i esquerra, m'ha encantat. Jo crec que t'he recorregut, per altra banda, d'aquí dos anys farà 50 anys que se va morir i organitzarem alguna cosa més. Ara, mentrestant, l'important és el primer pas és donar a conèixer aquesta persona. Aquesta entrevista mateixa també s'ajudeix per això. I, mira, per part del Pauble i Sant Ferrial, també, Sant Jordi i Sant Ferrial, reconeixeu-ho. I per part de tot Mallorca, coneixeu-ho.
No només Mallorca, però m'ho mouem allà on m'ho poren moure. No hi ha un interès de dir que la seva obra torni a estar al mercat. No és aquesta, la idea. A mi no m'interessa. A mi m'interessa tenir obres seves, però perquè m'encanta tenir-les. No les vendria per res del món. El sentimental, per part més. I moltes o quasi totes que tenen obres seves és així. És una qüestió sentimental. No sé si any mercat sortirà o no sortirà, perquè això depèn. Però no hi ha cap interès.
no hi ha cap interès meu particular, perquè el meu interès és donar-se a conèixer la història de Mallorca, la història del meu poble. I ara, a puntura, això me va passar també quan en Joan Parets vàrem fer, i em va enviar el massot, la història de fer musical a la Falanitz, una vegada publicat el llibre, no, jo també tenia un tio que també havia fet un par doble, no sé què, això passa, ara sortirà gent que et dirà, bé, per això valen aquestes coses, no?
Sí, sí, per això, precisament. Jo és que en aquest home, és cert que ja l'apreciava d'abans, perquè feia unes xerrades amb mon pare, que quan en Esquerré, en Esquerré, encara se li diu Gabriel Comas, i abans no tenia nom, tenia número, perquè mon pare tenia un negoci, s'aturava, i potser xerraven dues hores, i si m'ho trobava jo amb ell, encara que fot jovenet, també xerravem.
i ja no ho sé, crec que... Ah, no sé, m'he perdut. Això, que una vegada publicat el llibre, hi haurà gent que te dirà, per tant, d'aquí a un parell d'anys podries fer una segona edició ampliada. Sí, això ho he pensat, és una cosa que he pensat, i a més a més que crec que en aquest QR avui en dia... Mira, aquí hi ha 90 obres, però n'hi podria 300.
i el QR Costa diu el mateix. Per tant, podem entrar d'aquí dos o tres anys, almenys si podem afegir més coses. Perquè realment aquestes obres que tu dius, te consta que en va fer més de 90.
No, sí, jo que estem fotografiades. Ah, encara que no sortin. Sí, jo només he fotografiat una tercera part, aproximadament, entre la meitat i una tercera... No, una tercera part del que jo he fotografiat. I pot ser mi de coses d'aquestes. Però encara n'hi ha més. Sé que n'hi ha més. Encara he d'anar a veure qualcuna més, la setmana que ve els altres. No, jo encara entenc que aquí, i sé que n'hi ha més.
Sé que n'hi ha més, però de vegades qualcú s'ha mort i ara no saps on són els deus, on tenen les obres, o si se n'ha perdut qualcuna.
Tomeu, bé, molt satisfet d'aquesta recuperació, que això també aquest dia et se recupera la història d'una cantant fal·litxera, que també d'està com oblidada. Vull dir, és positiu, per jo, és molt positiu donar a conèixer, per la meva part, aquesta gent que en el seu moment varen tenir un moment d'esplendor i després estem, no sap ben bé per què,
els acoma, condemna, s'oblid. No, no, perquè ell hagués pogut continuar en el mateix nom que han tingut altres actors de la seva època. Sí. També va ser maltractat. D'alguna manera, la vida ho va maltractar. La societat d'aquella època, no... De vegades en res, dels pintors i coses d'aquestes, però... Els revinsuls i coses d'aquestes, però també molta gent ho reconeixia. Bé, jo crec que, tornant tot el que havia dit abans, això és un primer pas, i mentre jo pugui...
i altra gent, però mentre jo pugui, el coneixerà més. Però aquest maltratament que dius tu no era per temes polítics, que ell fos d'esquerres, per exemple? Bé, d'esquerres ho era un poquet, era republicà i s'ho emparà també ho era, però no és per això, simplement que la societat d'un temps no estava per l'emparat. I és el mateix, els nens.
que sonreien d'aquestes coses. Un poble amb un costum determinat, tradicionals, catòlics, i per altra banda, tradicionals, catòlics, i d'haver d'anar a fer feina cada dia. I això era una persona estranya, rara. Mira que era de Sant Jordi, molta gent no ho sabia, que era de Sant Jordi. Com que vam trobar anar de Barcelona, parlant amb barceloní,
i totes aquestes coses que molta gent no sabia ni si havia nascut, encara mateix, encara ara, encara hi ha gent que diuen, i on va néixer? Va néixer a Sant Jordi, i va morir a Sant Jordi. Va crear escola, és dir, va tenir alumnes? Això ho desconeixem, ell va posar una acadèmia a Barcelona, en els pis que vivien en el carrer Boters, surten al llibre, i també en el carrer de l'Hospital també va tenir un ajuntament amb el seu germà Joan,
que també va estudiar a Llotja, no tant com ell, però també va estudiar. Varen posar una acadèmia, però no he trobat. La història sempre està oberta, ja veurem si trobàvem més coses, però de moment no sembla que anés per aquí.
Va ser fàcil trobar editor, és a dir, allò a anar a Montaner, o és qui ho ha editat, va ser fàcil anar a tocar les baules d'un editorial i que ho ha editat, perquè és un llibre amb una certa dificultat tècnica, perquè hi ha quadres reproduïts, per tant no és un llibre de text, només no és una novel·la, sinó que és més car imprimir un llibre d'aquest tipus. Va ser fàcil trobar editor.
De fet, només vaig anar en Joan Montaner i en Maria Montaner i tot d'una, tot d'una que sí. Ha estat, per part meva, un agraïment total i absolut a l'editorial perquè ha fet tot el que li tocava fer i el que no tocava i s'han portat molt bé i, per tant, per mi ha estat fàcil. No vaig anar ningú més, vaig anar directament a Joan Montaner.
Vareu fer una presentació, però en teniu vàries preparades, m'hi dius. Sí, ahir vésper varem fer la presentació de Sant Jordi, va ser aquí multitudinària, i ara dia 11 de març en feim una a Sant Ferriol, la seva biblioteca de Sant Ferriol, i dia 12 de març a Can El Cove, de l'Obre Cultural Baleà. Molt bé, Tomeu, moltíssimes gràcies per atendre'ns i esperen que tingui aquest llibre un gran recorregut i serveixi per donar a conèixer una figura més de la nostra cultura. Això ho esperen, moltes gràcies a vosaltres.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
L'escola pren la paraula, el programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis. Escola arreglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís. La creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes. Li restem laics al futur. Castrem a les feres, al centre. Esforç de treball del segle XXI. Aquell de dijous, de 6 a 7 de cap vespre, a Jaida i la Barraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània.
Podeu escoltar-nos a iVots i a la nostra web onamediterrània.cat Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins ara!
Bona nit.
. . .
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!