Ja no és la lota de Michael Corleone. Ja no és.
Ja no és l'alota de Michael Corleone i molts altres papers que ha fet. Aquell Adams. S'alota, se dona i se ets. Sí. Segons la pel·lícula, no? Diane Keaton es va deixar. Sí. A part que va ser la parella de Michael Corleone, el padrí. Ella...
Manhattan i sobretot Annie Hall. Ella va ser Annie Hall. Va ser una icona pop, podríem dir. Gràcies Annie Hall. Han començat així aquest programa, això és el Crepuscle en 100 estals, en la seva edició del 14 d'octubre. El nombre de programes és el 3.221 i concretament aquí, on a Mediterrània, Jadoim,
2-1-1-1, 2.111 vespres, acompanyant aquests vespres i els estals d'aquest vespre a Ona Mediterrània. Avui d'acabar aquesta secció teva, Maria Antic,
Ho he començat per aquí. Ah, val. Bé, jo crec que avui hem de xerrar d'universitats privades i públiques i tot aquest Maruell que hi ha. Maruell. M'agrada. Cada dia aprenc paraules noves. Maruell és un eufemisme?
Sí, per no dir altres coses. Per no dir altres coses. Idò, bona manera de començar. Bielvic, com anem de notícies científiques? Bon vespre. Bé, bé. Deures pendents. Deures pendents. Sí, dos nobels. Ah, sí, dos nobels. Aquests dos quedaran per la setmana que ve. Idò.
I l'altre crec que un projecte de llei. Un projecte de llei. Interessant. I després de dir que són ja l'únic que quedo boes i boines. Els boes i els boines. Hi ha una diferència. És distint. I no sé si del sentit de la vida avui hi ha coses noves. Avui hi ha un conductor que és Rússia.
Rússia tot confluix en Rússia tot condueix cap allà i són coses bones beníssim i tot això passarà en aquest programa d'avui que com sempre produeix Maria Moreno i que tècnicament controla Maria Oliver qui ara mateix ens posarà una música que ens fa molta il·lusió escolta Seems like
Having you to walk with Seems like old times Having you to walk with And it's still a thrill
just to have my arms around you. Still the thrill that it was the day I found you seems like
Fins demà!
Fins demà!
Has dit que parlaries avui d'universitat. D'universitat, no? Perquè la setmana passada, dimarts passat, el Consell de Ministres va aprovar un decret que posava una mica d'ordre
la creació de noves universitats aquí a l'estat espanyol, perquè n'hem parlat, ho hem comentat algunes vegades aquí, que és que surten com a bolots, on han sortit com a bolots darrerament.
I jo supos que ja començar a garantir un tema de qualitat tant en docència com en investigació i que no només sigui universitats per donar títols i per anar fent. Anar fent negoci. Anar fent negoci, sí.
De totes maneres, hi ha una sèrie de coses que m'ha cridat l'atenció. No ho he profunditzat molt, però m'ha cridat l'atenció que, per exemple, en aquest decret hi prendran un fons, per exemple, una empresa o un font d'inversió podrà crear universitats.
això m'acrida l'atenció si cercam una mica que tu que deus ara ho podrà fer podrà fer universitats demanen un mínim per exemple un mínim que en 5 anys aquestes universitats tinguin un mínim de 4.500 alumnes
But...
Se pot aconseguir. Se pot aconseguir. Jo crec que ho tenen fàcil. Sobretot, si puc afegir? Sobretot si, per exemple, aposten per contingut digital. És a dir, per ser a distància, etc. Clar, aquí... O si ho fan en llengua inglesa, etc. Aquestes coses facilitaran. Que sigui molt fàcilment assumit l'aquesta xifra, vaja.
Sí, el que passa és que després d'aquestes universitats també digitals també hi haurà una... Tenen regulació específica. Sí, tendran una regulació. Ja va bé. Perquè la diuen universitat d'especial característica, esclar. És que si no ja la cosa crec que se desmadra. Sí, ja, ja, ja. Llavors, en el mínim també se planteja tenir...
que en 3 anys tinguin un 10% de places de vivenda, d'allotjament, pels estudiants.
un 4.500, un 10%, en 3 anys haver aconseguit allotjament per 450 persones, també no crec que sigui massa difícil. Aconseguir vol dir que aparen haver creat un col·legi major, que aparen haver fet, requalificat un terreny
i meu pare em va fer uns xalets. Que pare em va reconvertir un hotel de la plaia de Palma en una residència universitària. Ara dic coses que... Fàcils. Sí, fàcilment.
Això. Després, també, el número de mínims de graus i de màster que han d'oferir. Això també han d'oferir un mínim de 10 graus universitaris, 6 màsters i 3 doctorats, també amb un termini d'una sèrie d'anys, 5 o 6 anys. Això...
I poden tenir avals bancaris, també, per a la seva creació. No sé si nosaltres ens plantejem fer una universitat crepuscular i anar fent. De Crepuscular University. Estaria bé. De Crepuscular University. Sona bé.
Després hi ha les universitats online que també podran seguir però que també seran considerats amb especial característiques. El govern basc en les universitats online ha posat una sèrie de condicions.
el govern basc, ja dic que si ja són universitats creades no han de tenir cap emperò, normalment siguin creades de fa molt pot temps, que si ja tenen, si són dins d'un territori de llengua que tinguin, que ofereixin els estudis amb una llengua oficial del 50%, també ja no se les posi cap emperò,
i que si són finançades parcialment per govern autònom, tampoc no tinguin cap tipus d'emperó. A Mallorca tot el negoci acaba sent immobiliari, sempre. A mi em fa la impressió que una part important, o un percentatge significatiu, d'aquells estudiants de les privades aquí a Mallorca, que acabaran sent gent de fora.
És clar, ara anirem una miqueta, no? I, clar, aquesta gent haurà d'establir les residències que ofertaran les pròpies universitats, perquè, clar, no madran-nos a viure a un pis, això com estan els preus. Per tant, jo crec que una part del negoci d'aquestes universitats té a veure amb l'oferta de vivenda per aquesta gent en el propi. Ja, jo supos que sí. Diguem, això són els grans trets del que durà aquest decret nou d'universitat, no?
d'estranyar un poc i de dir no crec ser universitat quan s'han creat els darrers 4 o 5 anys que n'han sortit com a bolots aquí a Mallorca hi ha dos projectes en marxa i aquí a Mallorca hi ha dos projectes en marxa un crec que està entorn a el que era
Riscal, recordeu? Sí. Que era com una sèrie de restaurants, ara no sé... Jo no ho vaig conèixer, però passant per allà sí que ho havia vist. Que són com dos macroedificis, un macroedifici... Aquí sembla ser que hi ha una universitat que hi farà la seva seu...
una universitat que és Ceu-San Pablo i que diuen que tenen projectat ofertar per començar Medicina, Infermeria, Fisioterapia i Psicologia tota la branca biosanitària fer-la allà i tenen previst que dins d'aquest entorn del que era el Riscal fer una oferta per dormir a les estudiants
Gràcies.
Dormir l'estudiant, que quan deia en Joan, n'hi haurà d'aquí, però també suposo que hi haurà bastants de fora. Aleshores, on ens hem de col·locar? A negació residencial, total. Jo he anat a pensar, a veure-me en si per aquell entorn, per voltant de per allà... Una requalificació. Hi havia qualque lloc... Ja hi va molt d'intens quan se va projectar zones pages, si no en recordeu. Sí.
Sí, no sé, perquè dius, han de pensar que si aquestes universitats tindran residències o tindran allotjaments, jo diria que a prop, no s'aniran a, jo què sé, Sant Ferriol. Ho dic Sant Ferriol perquè és una zona amb pintura més enllunyada de... Si no els hi posaran una línia d'autobús, a Demetra, no dubtis.
Sí, alguna cosa, no? O, Pantura faran una branca del metro que arribi fins a aquella zona. Jo t'ho dic, si fa falta. No, sí, és vera que seria normal que fos a prop d'allà, però també no descartis, no sé, es nou llevant aquest cadira, no? Aquesta zona tan curiosa, ara estic pensant des de Mallorca cap allà. La universitat tenia previst créixer per allà.
És que dius, per allà veus molta... Me refereix que s'ho publica. Sí, sí, sí. No ho sabia. Jo tenc els meus dubtes que hi hagi tanta... Perdona, aquestes universitats han de complir ja aquest nou decret o s'han salvat pels pels que s'han presentat abans? Sí.
No, crec que ja han de complir. Els hauran de complir. I requisit de professorat, quantitat de titulars d'actors, etcètera? Això no hauré de llegir decret. Me fareu llegir decret? No, perquè normalment és una altra de les coses que se posa sempre... Sí.
Un requisit que diuen, això de doctors i això no ho sé, però sí que diuen que l'equip rectoral d'aquestes noves universitats sí que ha de ser gent de l'àmbit universitari.
És a dir, que han de formar part de la plantilla. Això me fa imaginar, jo ho desconegir, que suposo que s'han creat universitat on... Qui comanda no és... Ni dos anys investigador, no. Efectivament. La Catòlica de Múrcia, per exemple, és un projecte empresarial i té poc a veure amb una direcció...
Acadèmica. Acadèmica. I això sí que serà un descondicionant, també. Però tampoc me'l faré massa difícil d'aconseguir. No. Jo segueixo pensant que no sé si hi ha tanta gent interessada. Vostres, deis, gent de fora record fa anys que se va parlar. Perdona't, i si no, què passa? Hauran de tancar, ja està. Com qualsevol altra empresa.
No, jo no. Que faci el que vulguin amb el seu tot bé. El que t'he dit, que no sé si hi haurà tant, simplement, després això, realment, quan fa anys se va parlar de, per exemple, d'oferir estudis de turisme, d'hostaleria, i se deia que sigui estil el que hi ha en Marbella, el que hi ha a la costa del sol, que hi ha gent que ve d'Alemanya, de Suïssa i de no sé on, estudiar hostaleria.
I dius, i a més t'ho passes bé perquè estàs en el sol i no sé què. Això a Màlaga... Si vam estudiar en Estadaria, se'n va a Suïssa a França. Exacte, sí. Però és que a Màlaga són els de Suïssa. És una universitat de Suïssa que estan instal·lats allà, no? Perquè és clima. Sí, però que són aquesta universitat suïssa on hi ha gent que hi va, ells han instal·lat allà, no?
I fa uns anys se va parlar d'aquí, em pensé que era per llum major, que havien de fer un campus i tal, i això, llavors no sé què va passar, no sé si hi ha gent d'en Mates o d'en Boussà o no me'n record. I no sé, pot ser que vengui gent de fora, gent d'aquí. Aquí hi ha un tema que és que el perfil d'aquests estudiants
Si són gent que és capaç de pagar tant per ser metge o infermer o sanitari en general... Pot encaricar el metge de vivenda, sí. Sí, però no, però dic que aquesta gent el que vol és partir, eh? O sigui... Ah, sí, no, no quedarà aquí, òbviament. Que hi ha un tipus de perfil que diu, no, no, jo vull anar a Barcelona, vull anar a Madrid o vull anar a Londres o a París.
perquè estem parlant d'unes despeses que són elevades segur que el que cobraran jo el que t'he encantat és que han de fer negoci però que hi ha gent que digui bé, doncs jo he d'anar a Madrid o a Barcelona me quedo aquí i visc amb els meus pares i estudi medicina
Sí, però així que nosaltres comprem cols a Santa Punta del Món i a Santa Punta del Món no es compren coses a nosaltres. Pot passar que nostres universitaris se'n vagin fora i els de fora vinguin aquí. I aquesta aterratge de models privats podria fer que l'UIB s'escorasca per una gestió cada punt més privada?
Encara més. No, jo diria que... Jo diria que cap a més públic. Així com per exemple l'aparició de les televisions privades va fer que les televisions públiques fossin cada pic pitjors, podria passar un poc el mateix. No, jo crec que no.
t'apareix. No. Tant de bo? Jo crec que no. La cosa depèn més, diguéssim, del pressupost públic que t'assignen que no... El que sí que crec és que el tipus de clientela cada vegada serà diferent. Sí, això sí. Sí, sí.
Els qui podran pagar s'aniran a una universitat privada i els qui no podran pagar s'aniran a... Això no mima la qualitat. I no té per què ser dolenta, això. No ho dic en sentit negatiu. Que passi, això. No sé si era el que em parlava de les modalitats online. Avui en dia la privada té més recursos, són les més plataformes per poder ofertar estudis online. Molta gent està acollint-se en aquests models online
perquè així des de ca seva no ha d'assumir-se després d'anar a viure fora i així en certa mesura també estan condicionats de pagar més per la matrícula. Ja que t'estalvies per una banda, pagues més per l'altra. Sí, però no sé si a la llarga això farà que a l'hora de trobar feina hi hagi un moment donat
I això, perquè hi ha molt de temps enrere, moltíssim d'anys enrere, que sortia... Posa l'exemple de metges, que és igual. Necessitant metges, però per favor, d'aquesta universitat no en part que se'n presenti cap. Perquè això feia...
que aquesta qualitat, la qualitat que vol trobar donar, no ens interessa per res. Això ha passat en altres èpoques, podria tornar a passar. Socialitat privada, no mira molt prima, vull dir. No ho sé, jo dic que podria tornar a passar, que podria tornar a passar, sí, que podria tornar a passar. Hi haurà molt més metges, sí, sí.
Tendrem possibilitat de tenir molt més metges, sí. Ara bé, també, potser la sanitat, dirà, d'aquesta universitat, o el Line X, no m'interessa gent. El grup a Quirón, que fagocita tot el que se posa per davant seu, amb l'origen universitària dels metges, crec que nomina molt prima.
Aquí està clar que si s'ha... i me sap greu concretar amb estudis d'infermeria o de medicina, però està claríssim que si s'implanten estudis de medicina i d'infermeria... S'ompliran, sí. No.
i les pràctiques però no podran anar-se'n espases perquè espero que no hagin d'anar perquè són espases té una universitat de les dillers balears i una aula i de fet estan val que aquí significarà que se'n hauran d'anar a les clíniques privades a fer pràctiques de fet avui en dia ja la Quirón jo crec que ja té el pacte no sé si ara xar de memòria no sé si és amb
ADEMA, que ADEMA està escrita a la UIP, crec que sí, no, ADEMA? No està escrita a la UIP? Sí, però d'ontologia. O d'ontologia i de infermeria, ara no record si és ADEMA o és un altre centre que té infermeria i va sortir en premsa que havia signat...
conveni amb una clínica privada o sigui, sí, ho entra dins la lògica Sí, perquè crec que la universitat aquí de Sigillier-Belge és una cosa que va demanar de dir, escoltau, si se posen estudis d'aquest tipus, què passarà? Aquí hi ha un hospital universitari, n'hi ha un
De totes formes, ara que pensava en el del professorat, parlant del sector sanitari, que encara hi ha sanitaris, metges, infermers, etcètera, que estan a la pública i a la privada, hi ha casos, i tampoc no descartem que hi hagi alguns...
d'aquests sanitaris que siguin professors a la pública, a l'UIB, i potser siguin professors també a una d'aquestes privades. Per nivell desprofessorat pot passar el mateix que passa en el sector sanitari, podria ser.
Depèn de la regulació específica que se'n faci. Lletra des de cret. I què ho penseu? Està claríssim que, per exemple, a Madrid això és un boom, o sigui, ja no hi caben més privades a la Comunitat de Madrid. Ni en caben més d'online, no? Les xarxes explotaran. Sí, sí, sí. I llavors penses, no sé, La Rioja, també n'hi ha molts... Nalusia comença a vernir també moltes...
governs del PP però també la legislació ha estat com a molt favorable des de govern socialista socialista en sumar no m'equadra molt això
Jo crec que... No em refereixo que ara en aquest darrer govern, sinó fins i tot d'estendre en Zapatero i tal, i va allà una obertura... Com la gran majoria de coses en dins de l'educació, que se reacciona quan el mal que està fet. Lo que han dit moltes vegades, no? De que sempre...
quan surten allò i quan surt un decret ja tot allò ja ha passat i ja som un altre i encara surt i jo crec que aquí ha passat una mica no sé si un moment donat s'ha deia pensar que no hi hauria tanta expansió i n'hi ha hagut molta més que s'inversió de l'empresa privada de l'estat brutal i no s'ho van veure venir no ho sé
I ara no ho sé, però té alguna cosa a veure igual amb la Unió Europea? Diguem que en aquestes normatives que a vegades venen de la Unió Europea que digui que s'ha de facilitar que hi hagi ensenyament universitari no públic, no ho sé, però podria ser que hi hagués o no? No teniu...
Jo no ho sé, però... Perquè a vegades hi ha hagut canvis, sobretot en el món universitari, que s'ha justificat. No, és que això una directiva europea mos ho marcava. No, no ho he sentit per allà. A nivell públic es plava l'Onya i més que res, no t'ho vull dir que hagi estat un fracàs, però pràcticament ha acabat sent puri simplement facilitar el tràmit de reconeixement de titulacions dins l'àmbit de la Unió. No ha anat massa, massa més enllà.
Adema, que parlaves tu, també té previst, no sé si la té, també, té com a previst fer com a dues seus, una crec que més a Palma, que està lligada al sector més biosanitari,
i sembla-se que a Inca hi ha altres tipus de... més tecnològic i coses d'aquestes, és a dir, que no només se pensa en palma, sinó en baltes i en drets.
Què pot succeir? Jo pensava, mam, què podria passar? Que aquí uns 3 anys, 4 anys, mos poguessin trobar 4.000 alumnes o 5.000 alumnes de de fora.
Si em posen dues i n'han de educar d'un a 4.000, seran el manco 8. Però han de pensar que n'hi haurà d'aquí. Sempre han de pensar que n'hi haurà d'aquí. De nous. Hi ha gent que jo ens parlava d'un determinat perfil de famílies, però evidentment és una notícia com per gent que diu no, perquè anar-te'n a Barcelona no només...
entrar a la pública, que no tothom hi entra, sinó llavors, com un natural, manutenció, allotjament i tal. Per tant, sí, hi haurà gent d'aquí que també aprofitarà la oportunitat. Però, clar, penses en un marge de 3-4 anys que hi hagi 4.000 persones per posar una xifra així...
vols col·locar-me, perquè per molt no sé, el que vos he dit, o reconvertim qualque hotel en residència, o requalificam terrenys a tope per fer, o no sé, vols col·locar-me, de cap de setmaneres. Donar que molt probablement seguiran un governant que governen ara, els donaran tot tipus de facilitats perquè facin el que vulguin. Perquè la crisi que hi ha de trobar vivenda, imagineu-vos, ara aquí 4.000 persones més, joves...
Jo m'acosta de creure que això, se parlen d'uns nombres aquí, no sé, ho veig complicat que un tipus que està a Frankfurt digui me'n vaig a Mallorca a estudiar de Medicina. No, me'n vaig a Mallorca. I això un altre dia. Ja que hi som, ja que hi som. Si ho plantejeu així, sí, però no sé. No sé perquè pensi que està complicat. Una societat com la nostra que en els fons no valora per res la formació. Gens.
Que aposti per un boom universitari. És un poc contraintuïtiu. Aquí, la formació, no compta res. Però aquestes, diguem, empreses que se volen situar aquí, han vist alguna cosa. Sant Pablo, que, per exemple, alguna cosa ha vist... Sé que té seus a Sevilla, Barcelona, Madrid... El negoci mobiliari. Si això es pot dir com un negoci,
Ara com una aposta per la formació, que tingui a veure amb el món de la formació, jo estic amb entorn meu, aquí no he marcat per tot això. Jo veia difícil que tinguin marcat. Ara també hem de dir que encara que no siguin molts, aquests centres mare, diguem per exemple Sant Pablo, té un nombre d'estudiants balears o mallorquins cada any.
Llavors, igual fan números i s'aplantegen i diuen, bé, idò, els proporcionarem aquesta possibilitat, no?, de quedar-se a silla. Ara, jo estic amb el que deies, hi ha d'haver alguna cosa més immobiliària, alguna cosa així, perquè si no, no sé, no sé.
no sé, però vaja farem un seguiment en 3 o 4 anys m'interessa molt si som aquí hem de fer un seguiment de veure què passa recordarem aquest 14 d'octubre recordarem a veure què passa a on col·locem aquestes 4.000 persones que no sabem a on col·locem molt bé, i ara fem una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estats
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-la. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musiquènic, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Aquesta sintonia ens porta a la secció d'en Vialvic, que parla de ciència. Sí, senyor. I teníem pendents un parell de nòbels. Seguiments. Vinga. Un parell de nòbels. Me'ls faltaves de química? Mhm.
L'han donat tres persones, una altra vegada. Tres. Tres homes. Tres homes. Anant malament de darrere. Sí. Una, en van tenir una. Les darrers anys no hi ha molta dona, diguem-ne, dins d'aquesta collita. Una d'inciència, després hi va haver el de Pau, que també ho va separar bé. Sí, és veritat. Omar Yagi, Sasumu Kitagawa,
llavors podria imaginar que aquí estàs japonès, i Richard Robson. Jo t'ho vaig dir l'altre dia, no sé per què ho pressuposes, perquè aquest senyor que és, d'en japonès, podria ser de Son Cervera. Estàs a la Universitat de Kyoto. Jo ens anava a dir que hagui pogut estar a una universitat americana, això és una altra història.
Petita histària, no te diré política, vull dir, perquè els fets són destacables, però aquest jagui és fi de refugiats palestins emigrats a Jordània. Sí.
i que després, diguéssim, ell va sí emigrar als Estats Units perquè està a la universitat de Berkeley i en canvi en Robson està a la universitat de Melbourne a Austràlia. Per què els han donat el Nobel? És un Nobel bastant interessant i... te diria que en bastant de futur. Els han donat el Nobel per crear el que, segons l'Acadèmia SWAC, és una nova arquitectura molecular.
Aquests senyors són els desenvolupadors, els creadors, els inventors, no sabem bé com dir-ho, de les estructures metallo-orgàniques. Mhm.
Bàsicament, diguéssim, consisteixen en agafar una sèrie de metals, carregar-los elèctricament i entre ells col·locar-li llargues cadenes de base de carboni. Per això, diguéssim, hi ha es metaló i hi ha sa part orgànica. Això és endroide?
Sona androide. És a dir, mig humà i mig robot. En aquest cas és mig metal i mig orgànic. I tu diràs, quan dius un home, i això per què serveix? Sí, per què serveix? Doncs mira, han començat a servir per bastantes coses més que interessants. Jo no sé si tu darrerament, per exemple, has sentit parlar de qualcú que inventava...
un dispositiu que era capaç de treure aigua de l'aire desmig del desert. Aigua de l'aire desmig del desert. És a dir, tu tens aire que té una determinada quantitat d'homitat de forma natural o que transporta, diguéssim, a enganxar-lo i ser capaç de separar l'aigua. I això ho va dir un tiktoker o un científic? No, no, vull dir això... Un científic. Ja existeix. Ah, ja passa. Sí.
No has dit que un destrena amb sac a l'aigua? No. Katagawa. Ah, Katagawa. Katagawa, que és en japonès. O que a vegades se creen dispositius que són capaços de capturar i amagatzemar el CO2 de atmosfera, també, per exemple. Molt bé, aquestes estructures metallo-orgàniques...
quan, diguéssim, tu comences a ajuntar-ne diverses d'aquest tipus de molècules, acabes creant una estructura de tipus cristal·lí. I són aquests cristals els que tenen aquesta capacitat o aquesta virtut de, diguéssim, amagatzemar en el seu interior, atrapar, enganxar, com si fos una espècie de xarxa, per dir-ho de qualque manera, val?
altres molècules quines? si és que a tu t'interessin tu dissenyes aquest cristall perquè compleixi una determinada funció un que t'ha capturit l'aigua i l'altre que t'ha capturit el CO2 i l'altre que t'ha capturit etc en la qual cosa estem davant la possibilitat de poder començar a crear materials que acabaran complint una determinada funció més enllà de ser diguem estructural que és el que nosaltres estàvem acostumats a tenir fins ara
Bé, i de... Interessant. Jo el trobo fascinant, perdona. Sí, sí, sí, fascinant. Exeparable. Sí, qui sap si un dia, jo què sé, vull dir, tenim ment en un que és capaç de treure-te la contaminació d'un riu, o suposen, per exemple, vull dir, en desastres com puguin ser accidentes petrolífers, de tots aquests, que tenen tipus de desastres, que ells qualsevol tipus diguéssim de compot d'aquests, diguéssim-me.
I està bé que aquestes recerques s'adonin més a conèixer a nivell, diguem, popular, quan hi ha els premis aquests Nobel, que si no igual, a vegades no ens arribaria tota aquesta divulgació, diguem, no? Està bé. Sí, sí. Més coses.
Més. Una que en Joan Roca ja m'ha dit que han de discutir. El Nobel d'Economia d'enguany. Vinga. El Nobel d'Economia d'enguany s'ha donat... Mira, una història d'economia. Mira. Bueno, no, són tres una altra vegada. Tres homes. Sí. Aquests que no... Joel Mockir.
Que és un historiador, sí. Quina? De la tecnologia. Sí senyor, efectivament. Vull dir, està a la Universitat de Northwestern. Ara m'ho veurien de posar-ho. Jo crec que amb l'Economia Northwestern. Bon. Philippa John, que aquesta està a França, cinc sit de París, però també està a l'Hondra School of Economics, que això també són paraules. També són paraules majors.
i en Peter Howitt, que aquest està a la Brown University, la Universitat de Brown. La terra mitja, si no, de Howitt? Totalment, nascut a Toronto. Aquests senyors els han donat el Premi Nobel per les seves recerques on vinculen innovació amb creixement econòmic i com, diguéssim, la primera genera o estimula o provoca la segona.
En concret, els dos de res, en John i en Howard estan especialitzats en tot el que se'n diuen els processos d'innovació que generen destrucció creativa, és a dir, aquestes innovacions que destrueixen coses anteriors, i en Mokir és aquest que ha investigat sobre quines característiques han de tenir un determinat sistema econòmic per fer que tots aquests processos d'innovació s'autogenerin i s'autoalimentin o retroalimentin
i bàsicament el seu treball està en que no només és necessari tenir aquests avanços de tipus tecnològic, com deia en Joan Roca, sinó que perquè
se pugui arribar a generar aquesta roda que un te du a l'altre i a l'altre i a l'altre i així successivament no només és important tenir innovacions sinó que és especialment necessari que la gent, no la gent normal però la gent involucrada dins de tots aquests processos d'innovació sàpiga per què funciona una determinada innovació
perquè si tu no saps per què funciona una determinada innovació no saps per on pots tu continuar investigant o tu pots continuar millorant o sigui que segons aquests autors la innovació provoca creixement
Correcte. Encara que sigui destructiva. Sí, perquè hi ha tota una línia de pensament que plantejaria no el contrari, però que mateixaria això. És a dir, la perspectiva de creixement, no tant de creixement, l'horitzó, la perspectiva de creixement, l'expectativa de creixement estimula l'innovació.
I aquí te diria que les crisis també. Sí, és a dir, el progrés tecnològic històricament s'ha generat quan hi ha hagut una perspectiva de negoci. És a dir, la revolució industrial és conseqüència que hi ha un negoci a fer, hi ha un augment de la demanda considerable en el segle XVIII, hi ha un augment de preus, llavors no m'ha fabricat més.
I sovint la necessitat de produir més ha estimulat l'innovació. Sí. Per exemple, en el neolític... De fet, el que acaben de dir, acaba de ser un procés que se retroalimenta. Sí, per suposat, però l'innovació és la contrària, és a dir, les perspectives de negoci, les perspectives de creixement, les expectatives són les que impulsen. És a dir, si els fos un estímul, no haguéssim innovat els humans.
Sense la necessitat de deixar de ser recolectors i caçadors, no haguessin decidit ser agricultors i ramaders. Tu creus? Sí. Home, clar, per començar, és molt més avorrit ser agricultor que ser recolector. És més avorrit? Clar, per suposat. No m'ho hauria plantejat mai. Ja, tampoc, eh? Clar, en l'agricultura i la ramaderia descobrim una cosa molt lletja, que és el treball. Quan ens dedicàvem a caçar i a recolectar, era molt xupi guai.
Era molt més insegur, eh? No, sí, molt més insegur ho era, però era molt més divertit. Era més divertit. M'encanta, però... Fins al punt que volem dir que ara ens dediquem a fer de caçador i una col·lectora. Però sí.
Però és diferent. De totes formes, m'ha encantat explorar l'aquest majestàtic d'en Joan, quan diu, quan érem caçadors i recològicats. Jo, poc caçador. Però vaja, sí, és una altra manera de veure-ho, no? Sí. A veure, jo que són processos que es puguin retroalimentar, sí. Que s'hagi de començar per aquest costat, que diu ell, no ho té tant. Totes les mitologies recullen aquest pas de l'homo aventurer a l'homo... Sedentari, diguem. Bueno, a Dani i Eva.
són expulsats d'Esperadís, que és aquella terra de fer feina. Te guanyaràs el suor del teu front. A fer feina, cabron. I això és conseqüència de tripàlium. És una tortura. I això és conseqüència de la necessitat.
quan el partit d'un cert moment, segons quines regions, no podem assegurar, però som més. Hi ha hagut un canvi climàtic, també, que fa... Vols que la necessitat de generar innovació o vols més que no necessàriament el creixement? No, la necessitat i les perspectives de creixement. Oh, no. Les perspectives de negoci.
Jo crec que la revolució industrial és conseqüència d'esquemes econòmics que es produeixen en segle XVIII. Si te centres en innovació empresarial, probablement sí. Bueno, una i s'ha de banda a la mà. Bueno, són una part important. Clar, en el fons innovació empresarial té veure sa organització. Però no és única o no és exclusiva, vull dir...
M'ha de curir l'homo, no crec jo que els moguessin interessos econòmics empresaria. I el que van acabar generant. El mateix Oppenheimer dels que parlaven la setmana passada. No crec que necessàriament el moguessin la perspectiva dels beneficis econòmics. Mira tot el que han acabat generant. La revolució informàtica. No crec que tota ser cas. El principi de la màquina de vapor coneixin grecs fa 2000 anys.
I quan és que se va posar, se va aplicar allò? Quan va fer falta? Ah, bé, això és diferent, però. Bé, la perspectiva de negoci... No, alerta, vull dir, això diguéssim és quan una determinada tecnologia t'acaba fent tanta sa vida quotidiana o entra dins la cadena de producció, que això és diferent.
És diferent. Quan surt a compte aplicar-la. Sí, exacte, però és diferent. La senyora Lovelace va inventar el bluetooth. Va generar la base per la creació del bluetooth. No l'han tingut fins fa dos dies el bluetooth. Perquè ara li han trobat una determinada utilitat o li poden trobar un determinat rendiment. Però s'aplicava a altres àmbits, a la guerra. A les radiocomunicacions. Sí, val, però...
Bé, no ho sé. Interessant. Interessant aquest debat, eh? A Mokin aquest és un tipus que sempre m'interessa molt. Teu una entrevista? Sí, teu una entrevista. Bé, idò. Alguna cosa més? Teu una entrevista. Convidem als japones perquè vengui i expliquem-nos. Sí, per exemple. Jo per triar m'estim més als japones. Sí.
Mira, des Decret i de Sallait em parlaré la setmana aquí ve. Ai, mos havies dit un Decret, un BOE, un BOI... No, no. Em parlaré la setmana aquí ve. La setmana aquí ve. I si de passada... Mos ho apuntar. I que entenem jo de BOE, BOE to be alive. Crec que això necessita ara mateix un canvi de sexe. Sí, per favor. Som-hi. Som-hi. Som-hi.
Havia dit Rússia, però no. La reina Flemming és nord-americana i la música és d'un alemany.
Per tant, per ara no començàvem en Rússia. Que van emigrar als Estats Units, per tant, no. Com tant d'altres. Música russa, de moda és Mussorgsky, ara sentirem el Mussorgsky, que era rus, era un del grup del 5, que no era un equip de futbol sala, era el mitjà segle XIX, Borodín, Rimsky, Cui...
Em encanta, li dius en Rimsky. Mira, dissabte vaig assistir a un concert meravellós en esport de solla. Jo diria que ja s'ha consolidat com a gran... Alhora es pot entrar? Sí, sí, ara ja hi ha poca gent, ara ja no és el mateix que amb l'estiu. Ja s'ha consolidat com a gran festival de música clàssica de Tordó, esport de solla, festival de música clàssica d'esport de solla.
I hi havia una pianista, jo diria que era una de les millors pianistes europees joves, que no russa, és ucraïnesa, nascuda a Keith, l'Ana Fedorová, que va fer un duo, de fet fan un duo, el duo Oyster, ostre,
amb el seu company, el seu home, el Nicolás Suárez, que és un contrabaix d'Esconsergeboum d'Amsterdam. Per tant, un gran nivell. I se diuen duo Oyster, perquè els dos es van conceber al Brasil fa uns anys, i els dos s'obriran els ostres, i per això el van decidir. I ella no va oferir una interpretació de quadres d'una exposició, de Modest Bussowski, que originalment es va conceber per piano, llavors hi ha la versió orchestral,
que ella va tocar així. El que sentirem és ella. ... ... ... ...
Si la voleu sentir i veure en directe i en viu, torna a Mallorca. Jo vaig quedar enamorat d'ella. De fet, mira, fins a quin punt... Me'n vaig a Manacor a sentir-la el dia 20 de març, perquè el dia de 9... Ja t'has apuntat a la seva jornada. Ja tens la jornada comprada. El dia de 9 de març, que és un dijous, toqui a Palmas Auditorium a un concert de temporada, de volament de la Sinfònica, tocarà el concert per piano de Tchaikovsky. Mhm.
Rus. I el dia següent, com que jo no hi puc anar... Rus, no és un Tchaikovsky suec. No, no, rus. Com que jo no puc anar-hi, perquè tinc feines aquest dia, me'n vaig al dia següent, que doblen la sinfònica a Maracó a sentir aquest concert. Beníssim. Si voleu, per altra banda, seguir aquest festival de música clàssica d'esport de solla,
que és el Festival del Cerdó. Aquest proper dissabte, dia 18, i llavors el dia 25 hi ha un tercer concert, de fet és el quart concert, va començar la setmana anterior, hi haurà el Trios Torini, que és un dels trios més interessants que hi ha a Europa avui dia.
piano, violoncel i violí, molt recomanable, amb un repertori de Schubert i Mendelssohn. S'ha de dir que el concert d'Anna Fedorov i la seva companya, Nicolás i Suart, vull dir, a part de Mussolski van interpretar també Robert Schumann, Jorger Schwind, Claude Debussy, perquè a part d'allò tocar el piano tot el sol, després van ser duos per piano i contrabaix o piano i violoncel.
Nicolás Suárez toques i dues coses. I també obres de Boris Fedorov, que és un compositor viu, de fet era, ucraïnès, amb Anna Fedorov, i que és son pare. Què diu? Sí, viu son pare. Va ser molt, molt tio. Una mesclida de música russa i d'Ucraïnès... I a més, ucraïnès a militant. Anna Fedorov és una ucraïnès a militant, avui en dia, més que mai. Seguim xerrant de russors. Aquest cap de setmana...
divendres, 17 i diumenge i es passat, també ja se va poder veure, en el Teatre del Mar. Resulta que enguany fa 40 anys de l'Iguana Teatre, que és una de les companyies emblemàtiques de teatre dels darrers 40, 40 i 50 anys, i per celebrar els 40 anys de l'Iguana han reposat, estan reposant, és cada setmana passada i es queda bé,
un dels seus títols més emblemàtics, Twistan Shekhov. Sí. Recolta-me la vista fa 35 anys. Un senyet, eh? 35 anys. Encara és molt inet. Sí, torna-se. Llavors era molt jovenet, ara ja no ho és tant. I juntament amb la Catania de Florid i en Xavier Frau, que va ser ser la Nita Nostra. Sí, en Xavier Frau no fa gaire. Sí, en relació amb els carnissers, en aquella versió teatral de l'obra de Frontera.
que per cert en Xavier Frau i na Catania Florit eren dos dels tres actors d'aquella producció i d'oi els van poder veure dies 10, 11 i 12 i els poden veure desat de 8 de 9 en el Teatro del Mar amb aquesta turística tan interessant. Més russós, més russós. Vinga. No m'ha sentit una cosa que Messina Maria i en Biel recorden haver sentit.
Fins demà!
Fins demà!
Maria, Biel, recordeu això? No pot sonar res? D'aquest esteu. Sí. Sostakovich. Orquesta sinfònica de Tenerife.
Recordeu, Festival de Pollensa. Si he dit que el Festival de Tardor està consolidat, què vol dir? El Festival de Pollensa, que és segurament la gran referència musical de la Mallorca.
jo diria que de Mallorca de tot l'any però l'estiu per suport Sostakovich Sostakovich va ser un tipó que va patir les purgues estalinistes a certa mesura no les va arribar a patir d'una forma dràstica però l'està li va fer la greu i durant molts anys va patir un cert ostracisme Oyster i se va veure quasi obligat a sobreviure fent música per pel·lícules barateres
Aquesta pellícula en concret, aquesta música, forma part de la banda sonora d'una pellícula que es deia El Gran Ciutadà. Així se diu aquesta música, Sa marxa fúnebre, una pellícula d'un tal Friedrich Emler de 1939. Aquest Gran Ciutadà sabó qui era?
era Sergei Kirov. Sergei Kirov era un rival d'Estàlin, podríem dir, i que va ser assassinat segurament per Estàlin. I llavors va convertir un poquet l'excusa perquè Estàlin ha iniciat els grans purges dels anys 30, va ser assassinat en 1934, i el va convertir en un emblema, un poc més franquisme i José Antonio.
Sí, clar, José Antonio va ser un emblema del franquisme, la novel·la d'aquell, d'en Paco Cerdà, presentes, que per cert ha estat premiada recentment, i que Franco l'odiava, José Antonio, l'odia mútuament tots dos, i el ve com una amnassa. Però llavors el va utilitzar molt, el camarada ausente.
Efectivament, Stalin va fer servir Sergei Kirov el seu assassinat com a excusa per iniciar la represàlia. Aquesta pel·lícula no us compta les meravelles de Sergei Kirov i les bandes sonores de Sostakovich. Una pel·lícula de l'any 39, el mateix any que se va estrenar l'Inosca, que també és una pel·lícula que poden vincular clarament amb
Rússia, Greta Garbo. Tot passa per Rússia. Aviat, això que és any de l'any 39, hauran d'anar una mica d'alerta. Sí, eh? 1939. 1939. A vegades passa això. Un any conflictiu. A vegades quan parla la gent diu, ets any 20, però ets any 20 del segle passat. 1939. Els bojos anys 20. Mira, per anar tancant, ja ens queden 3 minutes pràcticament,
al començament de sentit aquest quadre d'una exposició, en la versió pianística d'Anna Fedorov, hi ha moltíssimes versions d'aquesta música. Són més conegudes, orquestrals. Però fins i tot, mira, una versió de... Tu recordes allò d'Emerson Lake & Palmer? Emerson Lake & Palmer té una versió d'esquadre d'una exposició de Vosforski. Ho sentirem per acabar aquesta secció d'avui. ...
Bona nit! Bona nit!
Ens deixem amb aquesta música d'Emerson Leigh Campalmer, gràcies Bluant Roca, gràcies Marí Antic i gràcies Bialvic. I vos recordam que demà el Crepuscle en Cent Estels i Ona Mediterrània participen a la Vaga General en Solidaritat amb Palestina, això vol dir que demà no hi haurà Crepuscle, demà no hi ha programa, recorda aquesta tragèdia
que es viu a casa i per això el proper Crepuscle serà dijous. Dijous tenim conversa, entrevista amb l'escriptor Gabriel Genena. Gràcies per escoltar-nos i bona nit. Thank you very much. Good night. Great talk.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. El futur és ara.
Disponible a les botigues habituals.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts i diumenge de 10 a de 7 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 81.