Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Hola, amics crepusculars. Us parla Pere Estalric. Això és el crepuscle en cent estals. Avui és dilluns i encetam setmana. La darrera setmana, la qual els dilluns i els dimecres dedicarem a monogràfics musicals. Avui el monogràfic té nom de tardor. A la primera part, vos oferirem la part...
en la qual Haydn, en el seu oratori sobre les estacions, ens explica com vau la tardor. Per tant, en la primera part, la tardor de Haydn. I en la segona part, com vau la tardor en un sentit molt més ample,
Richard Strauss, a través dels seus quatre darrers líder, que tots ells parlen d'això, no de tardor explícitament, però a l'hora del crepuscle, setembre, a l'hora d'anar a dormir, mos parlen tots de deixar enrere...
unes coses perquè en vinguin unes de noves. Per tant, avui monogràfic. Primera part, Haydn, amb el seu oratori, les estacions, la part de la tardor, i en la segona part, els quatre de res líder, de Richard Strauss. Amics, benvinguts a un nou crepúscle en Senestals, un programa que ha produït na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Olivera.
Segueu tots benvinguts.
. . .
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Von dir, von dir, kommt alles heil. Von dir, kommt alles heil. O Flüß, et tu getan, Und ruïs et en mires tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Im Garten stehen um jeden Baum die Mädchen groß und klein, im Obste, das sie glauben, an frischer Farbeblein. Ihr Schönen aus der Stadt, kommt her, kommt her,
Bliqt an, bliqt an, die Töchter, die Töchter der Natur, die weder gutz noch schminkgeziert, da seht mein Haken seht.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Man gebt, man gebt euch kein Gehör. I heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu, heu.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins aquí el glüc, fins aquí el glüc, és treu l'inva. Uns hermelsen sinc de l'inva. Frennen kan si tot a l'inva.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Est des Lebens complint, des Lebens complint, des Lebens complint.
Bona nit.
Des kleinen Raumes klaget nicht der Landmann, der ihn kaum bemerkt. Die Übermaße wünscht er doch nicht ausgestellt zu sein.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
J'est aber reist, begirte'n fort. J'est aber reist, begirte'n fort. Er horcht auf Ruf und Stimme nicht mehr. Er horcht auf Ruf und Stimme nicht mehr. Er peinet, er peinet zu haschen.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
. . . .
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Un desir. Un desir. Un desir.
. . . .
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
. . .
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!