El jorn del judici.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en aquest programa, en el Crepuscle en 100 estals, en la seva edició 3.273, que això vol dir que duim 2.162, no tots som així, tenim una doble comptabilitat.
Sona així en part d'estrany, però... Home, això s'usa, eh? No sé si tens sentit. Sí, men, digues. Sí, que això s'usa, això de... De ser doble comptabilitat. Sí, sí. Nosaltres mai. No. Nosaltres som molt transparents. Som molt transparents. Però sí que és bé, que duim ja 2.162 vespres aquí a l'Ona Mediterrània, i hem començat amb el John del Judici, perquè na Maria...
I en Biel van aconseguir una entrevista, una conversa, fa uns dies. Van contens, qui és Maria Àngels Ferrer? Maria.
Aprofitàrem ser vacances de Nadal. Bé, primer de tot, bon dia i bon any. Bon dia i bon any, sí, sí, sí. I d'això, vàrem aprofitar ser vacances de Nadal en que Mari Àngels Ferrer ve a cantar la civil fa 40 anys, a la Ciclosi de Sant Jaume. I a més de cantar la civil, és una professora que ha tingut diversos premis, professora de música,
també forma part d'una gent que organitza un festival de piano, un concurs més ben dit de piano a Eivissa és una entrevista prou interessant perquè per l'Andesa Civil
Ell ha anat per no sé quant de països a cantar la civil i també parlar una mica de la part pedagògica i de la part del concurs de piano. Idò, fantàstic. Conversa ara tot d'una, en Maria Àngels Ferrer, gràcies Biel, gràcies Maria i gràcies també a en Joan per ser aquí perquè segur que ja ho direm i ben molt d'aquesta conversa.
Bon vespre, oients. Avui tenim una gravació que hem fet aquesta vacància de Nadal i tenim com a convidada Mari Àngels Ferrer Forés.
Mari Àngela Forés va néixer a Palma i viu actualment a Alcalá. He de dir que és una de les millors professors de l'estat espanyol. Després en parlarem un poc amb ell perquè ha rebut nombrosos premis. És llicenciada en Musicologia i amb Història de l'Art per la Universitat de Salamanca. Ha realitzat estudis de doctorat a la Universitat de Londres i de doctora en Musicologia.
professora de piano i cant pel Conservatori de Balears, professora superior de composició pel Conservatori de Salamanca, professora de teoria de la música pel Conservatori de Sevilla, esponsolari de carrera d'escord de catedràtica de música en educació secundària i ha estat professora de didàctica de la música a la Universitat de Valladolid i a la Universitat a distància de Madrid.
Té moltíssims, moltíssims premis. Jo n'esmenaré dos, el Premi d'Acció Magistral de l'UNESCO i el BBVA de l'any 2010 i Premi Roma del Ministeri de Fes Exteriors de l'any 2018-2019.
És autora de quasi un centenar de llibres de didàctica de la música. En parlarem en llarg de la nostra entrevista, una miqueta, d'un centenar d'articles de revista i ha participat en nombrosos congressos, dels quals també en parlarem. Des de l'any 1987 és membre de l'organització del Festival Internacional de Música d'Eivissa i del Concurs Internacional de Piano d'Eivissa, dels quals ja també en parlarem una miqueta més en band.
membre de Cesc Gaia, crec, de la Fundació Ramon Barça i Elena Martín, del Parlament Mundial de l'Educació, de l'Acadèmia de la Música d'Espanya. I la nostra convidada també, i des de fa 40 anys, cada 24 de desembre, canta la civila a la parròquia de Palma. I la nostra convidada, Ana Maria Àngels, vol començar en Bona nit Blanca Roseta.
Bona nit, blanca roseta, plena de bones olors. No hi ha al cel tantes estrelles com vegades pens en vós, que en que la mà torna estinta i en que el cel de paper fos.
Fossen els homens notaris i de cada un n'hi hagués dos. No bastarien escriure ma vida els nostres amors. És que han passat fins us ara i és que passarem els dos. I estic en ses confiances que ara vendran els mallors. Bona nit, blanca,
Roseta plena de bones olors. Bon vespre. Hola, bon vespre a tu i els teus oients.
perquè aquesta primera tria de Bona nit Blanca Roseta. Bé, estem a una mediterrània, jo tenc garrels molt mediterrànies també, jo som nascuda a Palma, però tenc família paternes d'Eivissa i la meva família materna és de Barcelona, per tant, jo un poc enmig. Bona nit Blanca Roseta és un clàssic de folklore tradicional d'Eivissa i probablement jo l'he sentit sempre des de petita i m'agrada molt aquesta versió que posareu d'Es Group Book.
Val, solem començar les nostres entrevistes i he de dir que abans de començar, i hem començat, també ens acompanya aquí en Leonor Vic, que també cada dia 24 de desembre t'acompanya a la civil, no? A Sant Jaume. Hola, bon vespre.
Comentàvem que d'on ve aquest interès per la música, quan una persona, quan té 17 o 18 anys, decideix que s'ha d'anar a estudiar musicologia i història de l'art.
Mira, no sé, tot suposo que és un cúmul de coincidències o d'oportunitats que et donen recursos que et posen perquè teves meus pares sí que sempre han estat molt amants de sa música i sempre a casa de molt petits, jo no tinc record vull dir de quan va ser el primer però decidi anar a concerts de música vivíem de vora també el conservatori de Palmes professional, l'antic edifici de la misericòrdia que avui és desconsell
I va en seguida, pum, dit i fet, un poc de gust per la música, un poc per cantar així per casa i tal, i doi en seguida anar a estudiar música.
en el conservatori, llavors una veïnada, veïnada de porta a porta, Francisca Lomar, sa metzo soprano, sa professora també de cant, vull dir, no sé, era un ambient artístic i musical que, bueno, i probablement, dic, els meus pares eren molt melòmens, assistents i concerts, i dius, jo vull fer això, jo de gran vull ser això, i ja pareix que, bueno, tot, un poc, diguem, sa teoria en...
diguem, amb els estudis musicals de conservatori, llavors el que dius, anar a estudiar cap a la península, bueno, musicologia, història de l'art, les dues coses perquè, bueno, són dos fets artístics i m'interessaven tots dos, i després la pràctica, en seguida aquí començant la coral de Sant Jaume, també de molt petita, i després capella mallorquina, i bueno, i cantar, i cantar, i tocar piano, fer concerts, i res, tots junts.
Sí, però cantar jo, per exemple, no podria cantar. Vull dir, això, sa vou, de qualsevol, ara ho dic en general, s'ha de néixer amb aquest nom de vou o sa pot treballar? No, jo crec que tots tenim vou. O sigui, tots, vull dir, mos expressam.
Llavors, que tu te vulguis dedicar... Professionalment ja és una altra cosa, però potencialment tothom pot cantar, perquè qualsevol cosa tradicional, folklòrica, l'han sentida. Nos han cantat d'infants, sense n'altres ser conscients, potser per simplement tranquil·litzar mos, per anar a dormir, una nana, una cançó de cuna, vull dir...
ho sents constantament, vull dir, tu també, després cançons d'aniversaris, de cumpleanys, de festes, vull dir, tradicionals, populars, vull dir, tots s'han cantat, millor o pitjor, però tots tenim aquestes, per la menys ganes d'expressar-nos musicalment, sonorament.
I llavors, si tu vols seguir, seguir, seguir, i vols professionalment seguir, bé, ja pots estudiar una carrera de música, una carrera de cant i tal, però vull dir, jo crec que tots tenim aquest talent, el que s'ha de desenvolupar o no. Musicòloga, cantant, professora, pianista, escritora, investigadora, jo no sé com la definiria. Vostè com se sent millor?
O sigui, de triar? No, vull dir, el que et deia abans, no ho sé, per mi és un poc tot, perquè hi ha la pràctica i la teoria, vull dir, les meves classes, vull dir, jo som professora, vull dir, jo transmet conceptes, història de sa música, compositors, formes musicals, però si es mateix tens tu a classe les pots ejemplificar, vull dir, les pots tocar, per exemple, amb un piano, amb un teclat, o...
Vull dir, és un poc tot. Jo per jo no ho sé, clar, que quan faig un concert, anem a dir, o com cansa civil aquí en Eleonora Sant Jaume, en aquell moment som cantant, però tampoc ho puc deslligar de, diguem, del que sé o del que he estudiat musicològicament, diguem, és un poc tot, vull dir, és, no ho sé, és treixent un o és un poc tot, o és un poc, no ho sé, no sé com explicar-ho, vull dir, no me sent...
Més una cosa que salta, sinó potser el moment puntual de fer la cosa.
Anem a parlar de diferents àmbits, però m'agradaria començar amb el seu material didàctic que ha anat publicant. Libres de didàctica, de quadre amb els alumnes, de manual per docent. No sé si hi ha alguna cosa en plataforma online, vostè ja m'ordirà. Per què aquest material didàtic? Per què ha volgut transmetre o ajudar amb recursos en el professorat?
Mira, abans de començar, ja ho diràs amb tots els teus agents i tal, vull dir, per mi és molt important, vull dir, a un infant donar oportunitats. Si tu quan estudies te passen per davant, a part de tenir un profe entusiasta o amb il·lusió, com tant el que sigui, matemàtiques, física, anglès o quadres de pintura, vull dir, és igual, si el que et transmet, et ho transmeten amb molta passió,
Jo crec que en canxes. Vull dir, en canxes aquí tinguis davant. Tinguis cinc canyes, tinguis quinze, on tinguis d'evuit o ja estiguis a la universitat.
I crec que el món de la música aquí a Espanya, al nostre país, i aquí a les Balears, hi ha molt de gust en general, vull dir, hi ha molta afició, hi ha moltes corals, hi ha zones d'Espanya que hi ha moltes corals, hi ha zones d'Espanya amb moltes bandes, vull dir, hi ha un gust ja diguem com a innat social, com un recurs social de la música. Però també hi falta, o crec que a més,
és ideal tenir, diguem, més coneixements, perquè si tens més coneixements d'allò que fas, podràs gaudir-ho més, d'alguna manera. I amb aquesta idea, un poc, he fet, bé, tots aquests materials he tingut l'oportunitat, en diferents editorials, de fer, vull dir, què és el que, materials, què és el que han de mestre, sabres en lots, des de primària fins a secundari, batxillerat, diguem, de música.
per passar-s'ho bé, per aprendre, per fer-ne, vull dir, per ells interpretar-la i d'això, i després tenir més coneixements, vull dir, perquè si se tenen de matemàtiques, se poden fer percentatges, de químiques poden fer certs experiments si se robe una cosa o no, de gimnàstia, educació física, no sé què fan coreografies de tot, vull dir, en música poden fer...
També coses, amb coneixements, no passa res parlar de formes musicals, que també vull dir que tinguin tots aquests recursos, perquè, per exemple, en llengua i lliteratura és quasi normal que sàpiguen de memòria i saps fragments de poemes, de versos, d'autors. I en música crec que...
anant un poquet, un poquet d'endarrere, i amb aquests 25 anys que fa que dono classes i tal, i tenc aquest fil, vull dir, era posar sobre, diguem, en paper i en discos seleccions de materials que diguis, ostres, algú m'ho ha ensenyat això un dia, i per tant jo de major...
allò que em van dir m'ha fet massa atenció, no sé què, vull dir, si crees un públic, jo vull dir, és una educació general musical, no és a nivell de crear un professional d'en Balló, però si tens gust, si tens aquesta sensibilitat i si coneixes tot un repertori, de major, diguem-ho, pots algun dia demanar, o exigir, o anar a cercar-ho. I crec que és una part de la formació integral d'una persona.
Sí, i jo també volia dir que puc constatar que el seu material per alumnes de secundari és absolutament fantàstic i boníssim. O sigui, això el puc constatar, perquè a més té una cosa que a mi m'agrada moltíssim i és que al final de cada tema té entrevistes amb músics.
que els ha realitzat ella mateixa, no? I això fa que els alumnes ho vegin, diríem, la música com una cosa viva, que no sempre parlant de compositors que ja han mort i que estan, diríem, han passat aquesta història, sinó que veuen, per exemple, «Nay no arte, tapa, hablarás casado»,
i són entrevistes que ha fet elles molt interessants i això els apropa molt a el que diríem el músic actual i després també sempre hi ha un consell d'un quadre, una pel·lícula, un llibre i això fa que la música se'ls acosti de manera especial, no és així?
Bueno, sí, Leonor, jo crec... Tu també ets professora de música, vull dir... Sí, per això ho he viscut. Ho entens bé, tot aquest àmbit, però vull dir, per almenys donar, saps, com a oportunitats, obrir finestres. Exacte. Jo crec que tots, quan són joves, buf, jo ja sé de tot, a mi ningú m'ha d'ensenyar de res. Jo també sé primera quan era adolescent. Però, llavors, quan un profe, algú que et passa per davant, durant un any, durant dos cursos, d'altres cursos, t'obri finestres, que encara n'hi ha moltes per obrir, per descobrir i tal...
Aquell lot té un altre punt de vista. Com a mínim, jo crec que se li obri una finestra i dius, ostres, i això? I és veritat que amb les darreres col·leccions que he fet vaig demanar, bueno, col·laboració, el que has dit tu, amb molts professionals de la música, des de tots els àmbits, que també contessin ells de petits, de joves, quan es van enganxar, per què es van enganxar, i ara són...
són superartistes, un superdirector d'orquesta, una cantant pop, una cantant d'òpera, vull dir, també diferents àmbits, diferents rols, professions, que vull dir, ah, o també es pot viure ser música, sí, es pot viure ser música, vull dir, es pot ser una Rosalia, però també hi ha moltes altres professions, i vull dir, jo crec que sobretot és donar oportunitats a la joventut, a la infància.
Sí, perquè els darrers materials que he vist, que havia publicat, si no la vaig errada, és de 2024, que són en material d'educació secundària de música i educació plàstica, visual i audiovisual. M'ha agradat això de... No sé si el tema de musicòloga i llicenciada en història d'edat influeix,
però vostè veu la feina des d'un àmbit més globalitzat més per àmbits que no tan compartimentat com se fa secundària amb aquests llibres o és una proposta que val fer d'aquesta manera? Sí
Jo és que crec que anem a un món cada vegada més interconectat, jo crec. Vull dir, es pot parlar de moda. La música no deixa de ser un producte artístic d'una època determinada. Vull dir, la música de moda, quan hi havia aquí, és gòtic, que tenim aquí pel Mediterrani, és gòtic aquí de Palma. La música també era de moda en aquell moment, era d'una manera determinada.
Vull dir, se vestien d'una manera determinada. Els edificis que es feien, el gòtic religiós, el gòtic civil, que tenim aquí exemples, es feien d'una manera determinada. Vull dir, està tot interconectat, igual que avui. Vull dir, d'aquí 200 anys, quan ens estudien, que es feien el segle XXI, quines eren les modes, com sonàvem, com anàvem vestits,
Vull dir, tot pareix que ve amb un pac, tot està interconectat, crec jo. I vull dir, fer-ho, si només estudis una cosa, crec que es queda com molt pobra.
Vull dir, perquè no s'entén, vull dir, gustos barrocs, per exemple, si ara tots tenim pensat, segle d'or, Espanya, més o menys, aquesta manera d'escriure d'en Cervantes, d'esquixot, tan recarregada, adjectius i tot això, aquestes descripcions tan riques, la música també era així, tota plena d'adornos i molt recarregada.
I els quadres també, vull dir, és vestuari com les menines de Velázquez, vull dir, tot és una mateixa idea, un mateix concepte que en tots els productes artístics que es feien, la literatura, la música, la escultura, no sé, en Bernogueta, Xurriguera, tots, Velázquez, vull dir, tot és la mateixa manera de ser. Per tant, crec que està tot molt relacionat.
i interdisciplinar i crec que és més fàcil també d'entendre després si tu expligues conceptes o expliques història tota sola a una aula sense els seus productes artístics de cada moment. I vull dir, ho facilites a la persona que està aprenent. Jo crec que està tot així, més interconnectat.
Ara una pregunta que a nosaltres, a l'Eleonor i jo, qualsevol vegada hem parlat. S'influència de la intel·ligència artificial en l'ensenyament i aprenentatge i en concret de la música, pot beneficiar? Serà un entrebanc? Com ho veu?
Jo, sincerament, no tinc ni idea, saps? No sé què t'he de dir. Mira, supos que algú amb intel·ligència artificial, algú amb intel·ligència natural, no ho sé, l'haurà d'entrenar o...
Vull dir, s'haurà de basar en el que sabem, les persones. Vull dir, que allò ens ajudi després a resoldre coses. Suposo que sí. I tot el que sigui tecnològic que s'usi per bé, només pensant en qüestions tecnològiques o en qüestions mèdiques. Vull dir, sí, segurament un robot, en lloc d'obrir, no sé, el cirurgià a buit, ha d'obrir un tros així, si pot fer una màquina d'intel·ligència artificial molt més...
Tot serà per millor. Ara en qüestions artístiques, no ho sé, de moment jo crec que tenc dubtes. Però, per exemple, ja s'han utilitzat intel·ligències artificials per acabar obres que compositors clàssics deixaran inacabades. Això, com a musicòloga, com ho vius? Jo no ho sé, vull dir-ho un poc una xapussa o...
Vull dir, no sé què t'he de dir. Vull dir, en Mozart va deixar seu requiem, per exemple, o en Pucini, seu turandot, simplement artistes o compositors navarra en el Venice, obres inacabades, perquè veus, van morir o per desinterès d'aquella obra concreta o tal. Ara es fa una versió, entre cometes, completa, intel·ligència artificial. Bueno, vale. Vull dir, no canviarà, crec, que es fet artístic de Mozart o Pucini o en el Venice que vos he dit,
Però bueno, serà com un experiment total. Clar, és el que dic, vull dir, intel·ligència artificial, algú li ha dit, bé, l'estil clàssic o l'estil nacionalista, l'estil verista d'en Puiggin és així, me ha fet un final, com això ha dit, però...
no sé fins a quin punt, si ho posa, després, però almenys que almenys, no mos ho creguem naltros que jo sigui, vull dir, fet d'un artista, d'una persona, com a recurs artístic, el que he dit és principi, que no tinc ni idea fins on arribarem, però no sé, de moment, a idees tecnològiques sí, a qüestions artístiques, no ho sé, si pot dirigir-nos i ajudar, sí, però que sigui un substitutiu complet, espero que no.
No sé si m'he d'imaginar d'aquí 5 anys o 10 anys veure una civila cantada per una intel·ligència artificial després que anem.
Ja és per seguir el manco aquí Sant Jaume a Maria Àngels. No sé si molt jubilaran abans, però... O si era un holograma, això que dius. Que trist, que molt jubilats intel·ligència artificial. Seria com a trist, no a veure Maria Àngels. Perquè si molt jubila sa vida, val. Però...
sobretot Anna Maria Àngels, a mi m'aparen jubilar, però Anna Maria Àngels sobretot jo crec que sabut que d'Anna Maria Àngels no hi ha intel·ligència artificial que la substitueixi llavors l'emoció, vull dir tot això l'emoció de l'instant és fet viu, en directe si escoltes una cosa ja vull dir que si ens doni igual escoltar música amb un telèfon mòbil
per molt del que sigui el telèfon mòbil, vull dir, no deixa de ser una cosa encapsulada, vull dir, digital. Però jo crec que l'emoció desviu, desdirecta, és un altre grau, crec. Però això ja, cadascú, per gustos. Sí, totalment d'acord. El que dèiem, l'emoció de sentir que ella veu en aquell moment, que és tan hermosa, i tu està pendent d'allò, i en canvi...
El que deia Anna Maria, si un dia fos una intel·ligència artificial, tota aquesta emoció del moment s'ha perd. Perquè sap que allò és una màquina que a puntura t'ho farà perfecte, però ja està. És com... Igual diré un dè, però és que sé, jugador de futbol, que tiràs un penalti, sap que l'endivina sempre. Perquè si allò d'intel·ligència artificial és un peu artificial que sempre te fa gol, també ho perdríem, no? Era aquesta emoció. No hi ha ni emoció, ni tensió, ni un poc moment de...
A veure. A veure què passa, vull dir, no sé, però potser en sou, ara en doi, en sou menjar mateix, vull dir, bueno, si allò de menjar un torró, no sé, que aquí he fet desforn o tal, no sé, igual, amb una pastilla que té gust de, no sé què, el que vulgueu, tu menges i ja està. Bé, a lo millor no passes tant de gust. Seguríssim. És probable o... No sé. Bé, estem mordida, no? Sí, sí.
Maria Ángel Ferrer ha participat en nombrosa al Festival de Música Clàssica. Tenc d'apuntar Clàssico del siglo XX, de la Fundació Marc, Festival Internacional de Música d'Eivissa, Festival Mozart en l'Orquestra Sinfònica, Festival de Primavera de Música Contemporània de Salamanca, Festival d'Àpera de Sevilla i bastant més.
quin tipus de música li agrada cantar, ópera coral contemporània, i quins són els compositors en què se sent més còmode.
Ups, no sé què he de dir-te això, això hauria de fer una xerrada molt llarga. Mira, jo aquí en la coral de Sant Jaume, ja en sé què per ella en Llorquina, llavors la coral també de La Seu, que hi havia es diu Menges amb en Bernat Julià, he fet molt de repertori, de polifonia, diguem, d'Arnaixement, molt de Tomàs Luis de Victoria, molt de Palestrina, molt de Cristó del Morales...
I vull dir que eren com els grans mestres de Renaixement i després dels barroc també m'han fet molt de bach aquí a Sant Jaume.
Vull dir, com és la base, com els fonaments de tota la música que ha fet després que s'ha desenvolupat de tota la civilització europea, occidental. Per tant, amb aquestes rels, amb aquestes bases, i clar, si anem més endarrere, òbviament, la civil, que dius exactament de quant és? Exactament és tota la història de la nostra civilització.
I no sé també si és veritat que m'agrada molt tota la música vocal, tot el que és òpera també m'agrada molt, Verdi Puccini. M'agrada molt escoltar-la, una altra cosa és cantar-la, no tinc lloc per cantar aquest repertori, però sí que...
O sigui, tot el repertori en general, i també, vull dir, he fet piano també, tot el repertori de música, sonates, sonates per piano, tota la col·lecció d'en Mozart, o tots els preludes i fugues d'en Bach. Els 48 preludes també és com una cimer d'establir tot el que és la tonalitat. Com sona ara, vull dir, com sona Europa, Estats Units, tot el occidental...
envers l'oriental, vull dir, que és més modal, més pentatonal. Vull dir, la nostra hora és la base és en Bach. Vull dir, sí. Això.
D'altres publicacions que no siguin material didàctics, m'ha cridat l'atenció aquesta de l'any 2007 de la Universitat de Salamanca, tots queden ja com el Puccini. Què va venir d'arrel d'aquesta publicació? Això és la meva tesi doctoral. Sí, això és la meva tesi doctoral, el meu interès que em deia per...
per s'òpera, concretament això, i ara esberisma, Puccini, i un estudi molt complet de totes ses versiones, de tota sa discografia. Era 2005 la vaig acabar, 2007 la varen publicar i es va estrenar l'any 1900, s'òpera aquesta, tosca, i eren quasi aquests cent anys de, com diguem, sa recepció
d'una òpera en concret, que probablement de les més populars i més estases en quant al repertori operístic. Era això, sí. La nostra convidada ha fet una segona selecció musical, el cant de la civila, en la versió de Montserrat Figueres i Jordi Savall, perquè aquesta tria.
Mira, probablement aquesta paraia també és una referència per tots els músics i molts artistes en tot el que significa recuperació del patrimoni. Recuperació i divulgació de tot un patrimoni sonor, en aquest cas musical, de tot l'estat.
I, per exemple, la feina que han fet ells sense civiles és, diguem, no ells no fan una interpretació de la civila actual, com per exemple es canta avui a Mallorca, però sí que fan una reconstrucció, diguem, de les primeres civiles, des de la civila italiana, diguem, ja quan va tomar forma, va passar del grec, en el lletí, i després se li va posar música a la melodia gregoriana,
I després del llatí es va fer, perquè fos de caràcter més didàctic per la gent, es va passar a les llengües romances. I ells han gravat la civil italiana, la civil occitana, la francesa, la castellana, la catalana i la mallorquina també.
perquè si parlant de segles XIV, XIV, XVI, a cada indret hi havia una mateixa real, hi havia un mateix personatge, una civila, però hi havia, diguem, peculiaritats, petits canvis en el text, en la melodia, i ells han recuperat tot aquest patrimoni.
I en sabeu d'anar a Montserrat Figueres, que és prou, o sigui, té un color molt de bellut també, molt personal. És una interpretació, diguem, de com devia sonar, per exemple, aquí en el monestir del Concepció, d'aquí de Palma, en el segle XV es canta s'assimila.
Est-leu a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu.
E'r cap de serra justament. Ar ja, per tu li esti,
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
i hem de parlar de la civila perquè 40 anys, són 40 anys com va sorgir el fet que vostè ha començat a cantar la civila i aquest 40 anys que li han duit, que li han reportat
Buf, 40 anys són molts, eh? Sí. Un parell. La Leonor... Mira, abans... Bueno, la Leonor em du més que jo, perquè ella... A veure, ho hem de comentar, perquè els oients ho sàpiguen. Ella sempre ha cantat la civila, tu, Leonor, com a organista, no? Si no estic equivocada, és la parràquia de Sant Jaume. Exacte, exacte. És així.
Jo ja l'havia acompanyada a qualsevol pic, perquè, clar, la Maria Àngels és molt més jove, a qualsevol altra civil, però amb ella sí, enguany complim els 40 anys.
Sí, jo ella, de Leonor, ja l'acompanyava, per exemple, en la cantant que hi havia abans, que era Montse Isern. Ella l'havia cantat també un parell d'anys, era de la coral de Sant Jaume, i llavors també, per circumstàncies, em va dir, el 85, ja fa molts anys, em va dir, canta-la tu, no sé què.
Jo ja estava estudiant música, jo tenia 12 anys, i tenia, bueno, ja en la meva, a part l'havia sentida amb altres aquí a Matines, i l'estava estudiant també amb na Francisca Lomar, que com us he dit al principi era porta en porta a la nostra veïnada,
I era professora de can, jo ja estava fent amb ella i tenies cançoner musical d'Espanya, de cançons popularis i folclòriques d'en Felip Pedrell. I era aquesta transcripció de finals, bueno, la transcripció actual, vull dir que segueix cantant aquí a Mallorca.
I jo ja l'estava també estudiant, i jo diia, oh, tu tens així, clar, veu infantil, veu blanc i tal, i també l'estava estudiant simultàniament. I llavors a Leonor fent doblete molts d'anys, que la cantàvem aquí, nosaltres en la coral jo de Sant Jaume com a soprano del grup o de la coral,
na Eleonora, na Montse Iser, a la trona, i després m'anàvem correntsos també a cantar, perquè érem part de la capella mallorquina, a la seu. Allà matines més tard, anàvem un poc correntsos de trot cap a la catedral, i arribàvem allà, i durant molts anys allà l'havia cantat na Mercè Riera, que era la soprano també solista, que tenia una línia de cant molt natural, una bou...
diguem, molt natural, molt fàcil, molt agradable. I la va cantar ella també una trentena d'anys a la seu. I vull dir, pot ser en tots, saps, tots aquests fons, musicalment, jo per jo era com a, uf, no sé...
una cosa quasi inassumible o una cosa, uf, utòpica, dic, hosta, jo si algun dia i tal, i no sé, en Montse va dir, mira, la cantes tu, au, senina, no sé què, i bueno, i va sortir així, i ara, enguany, celebrar, sí, 40 anys, tira, tira, de fer.
També ha duit el camp de la civil a altres llocs, altres indrets. Estàvem parlant abans de començar l'entrevista d'Irlanda, de Lituània, inclús que ha fet conferències xerrades damunt el camp de la civil. Com ha rebut la civil a altres indrets del món?
Mira, després d'aquestes rels d'aquí, de Sant Jaume, de Palma, jo vaig seguir estudiant música i ja després el meu interès per el patrimoni
a Salamanca vaig anar a fer, bueno, vaig començar aquí a la Universitat de Sergius Balears, a SUIP, que abans era la llicenciatura de Geografia i Història i Història de Sart Común, i després feia ser especialitzat, ja me'n vaig anar a fer a la Universitat de Salamanca, i allà mateix, clar, jo per Nadal tornava a Mallorca i jo cantava aquí a la Sibila, i allà mateix la meva professora allà de paleografia i de música medieval, anàlisi musical i tal, em va dir, ostres, Maria Àngeles, i això què és? Perquè jo l'ho sé i tal, però em pots treure una transcripció?
jo em recordo el 95 i tal, i li vaig fer una transcripció de tal qual com era aquí, vull dir, ja d'un principi, ja estudiant, per mi és un patrimoni, és un patrimoni molt ric, molt únic per la història mil·lenària que té, i que crec que representa...
la nostra civilització, com he dit, i d'ençà llavors, des de sempre l'he fet a molts de, també pel meu interès de divulgació i de didàctic, diguem, de donar a conèixer, de donar a conèixer un patrimoni, que és veritat, de Silla de Mallorca quasi que d'ara, arrel del 2010 sí que hi ha hagut com un boom, un revival, si es vol dir així, de més interès per els millors de comunicació, més enregistraments, més concerts,
Però vull dir, nosaltres aquest interès el tenim des de...
des de fa molts, molts, molts d'anys, a quatre dècades, i sempre ho he compaginat, vull dir, ho he cantat a llocs molt, molt peculiars, un congrés, per exemple, em recorda a Turquia, a Turquia, Estambul, que vull dir, que serra els també de Sassibila, perquè Sassibila Eritrea era d'Eritres, d'una ciutat que és actual Turquia, avui, però que era de sentit, clàssica de Gràcia, era com se diu Jónia,
I vull dir, a cada lloc hi ha unes rels, perquè si vas per tota Europa, quasi aquest personatge o aquesta figura d'una dona sàvia que llegeix o que augura el que passarà,
és una figura quasi molt comuna a moltes tradicions. I vull dir, per molts de llocs hi ha aquest punt en comú, i després sí que en molts de llocs causa sorpresa, vull dir, és fet sonor, perquè sí que sonorament, vull dir, és una cosa modal, tonal, per el que dèiem, que no és una cosa que es rescata d'un passat, sinó que ha tingut una tradició, i clar, s'ha occidentalitzat, vull dir, ho han fet...
tonal, per dir-ho d'alguna manera, però clar, té un regust cristià, àrab, jueu, i té un color prou peculiar, vull dir, sonorament. I tot això sí que causa en general sorpresa, vull dir, sentir-ho, perquè també és una vou tota sola, vou a capella, i això no és habitual, vull dir, és un repertori habitual occidental, sí.
Vull dir, aquí sempre la cantava companyada d'Arga. Tens constància que qualque lloc sigui sense instruments? Vull dir, el que històric ha passat a la història, només eren els versos. Els primers versos eren només escrits en grec. Llavors Sant Agustí, la ciutat de Déu, anys 430 o 440, ho posa en llatí.
I després, com era per tradició oral, tot aquest text, com ara fem ensos infants, per qualsevol cosa que tu vulguis memoritzar, és molt més fàcil si hi fiques un ritme, si hi fiques una petita melodia. I en seguida en aquest text se li va posar una música, música de s'edat mitja, sigla VII, VII, VIII, que era posar música gregoriana, una melodia molt bàsica. Però l'únic que ha quedat, diguem, per escrit,
són la música de sa veu, o sigui, la part oral cantada amb aquella música, però els interludis, vull dir, no hi ha res escrit com a tal. Això que parlàvem abans, aquesta versió que hem sentit d'en Jordi Saball, vull dir, els interludis són una recreació de com podia ser. I ara, ara i des del segle XVIII, XIX i XX, vull dir, cada parroqui s'amplea per fer els interludis musicals aquesta espècie de diàleg entre sa veu tota sola i
i un instrument o el que hi hagi, són plenes recursos que hi ha. En aquesta parròquia hi ha un cor, aquí canta un cor. Aquí tenim un orga i un organista, aquestes dues coses. Si no l'orga no sona tot sol. Aquí fem aquell diàleg amb l'organista. Vull dir que ja la part musical desinterludis no ha quedat escrita i per tant dona aquest joc també i aquests recursos a fer-ho més adequat a les possibilitats de cada lloc.
Si li sembla, deixa'm una mica s'assibir-la i mostre-li a l'Arami i a Vissa. Allò de sa música electrònica i de sa modernitat, i clar, el festival, mos pot parlar d'aquest festival internacional de música d'Escol Curta del Piano? Perquè crec que vostè és membre important, no? Sí, bueno, mira, seguim dins el Mediterrani, això que dius...
tota sa meva família paterna i tal és d'Eivissa des nord de Síria, un poble que es diu Sant Carlos sa part més pròxima si vols així a Mallorca i ha estat sempre allà un reducte molt peculiar d'artistes del moviment hippie des anys 60-70 i un reducte d'intel·lectuals
I, bé, el meu pare ha nascut allà, a Sant Carles, els meus dies, cosins i tot això, i sempre hem anat també de vacances i tal. I els meus pares eren molt, molt melòmens. Va estar aquí també als anys 80, als principis de ser democràcia i tal, amb els inicis d'associació Juventus Musicals, organitzant el que es fa a la seranata d'estiu en els claus de Sant Francesc.
Però ell també volia fer alguna cosa en el seu poble, perquè a Eivissa, en els anys 80, era encara un refugi de molts intel·lectuals que havien fuit de les guerres mundials i eren ja gent major, però que estava aïllada, literalment, i creant d'aquí per les illes. I aquell racó de Sant Carlos, al nord d'Eivissa,
i als anys 60 després va arribar una segona onada d'intel·lectuals i d'artistes, escritors, pintors, músics, va ser com una espècie de refugi, un oasis de tot aquest tipus de gent. I el que dius tu després dels anys 80 i 90, la discoteca 1 i tot això es va començar a desenvolupar tota aquesta indústria de música electrònica i discoteques, però aquests estan més concentrats cap a Sant Antoni, Platja d'Embossa, Sant Josep i Vila.
I nosaltres encara tenim una zona rural un poc idíl·lica. I allà el meu pare va dir, amb un grup d'amics i tot això, hauríem de fer concerts, però aquí, aquí, nosaltres també, perquè hi ha moltes coses. A Palma, llavors és començament d'aquí als anys 80 de la temporada d'òpera, l'Orquestra Sinfònica, el Conservatori, vull dir, s'estava armant després de la democràcia, doncs, bé, tot...
tota una sèrie de recursos o disposició de la gent i de la ciutat. I a Eivissa, diguem, no hi havia ni tan sols, vull dir, conservatori. Es va fer a posteriori, al final dels principis dels 90. Vull dir, tot era, bueno, hi havia com a ganes de música, literalment. I el meu pare i un grup de vecins van fundar el Festival Internacional de Música d'Eivissa,
com un servei públic, vull dir, fer concerts, fer concerts allà, passejant d'allà, encara hi havia moltes pageses, dones majors vestides en su traje regional i tal, que van descobrir per primera vegada que era un piano, que era un violí, que era una soprano, que era una flauta travesera. I després, el concurs internacional de piano d'Eivissa, també, per si que hi havia tot un grups d'infants, jo anava allà amb molts amics i començàvem a estudiar música, i no hi havia, diguem, referents...
d'on eres nivell, què eres nivell de música, on eres un professional i tal. I allà teníem de veïnats, vols dir un parell de noms, Fernando Rey, superactor, que als anys 80 era, no sé com ara vull dir, Nantorio Banderas aquí a Espanya, que presentaves Goya, era com a, bueno, el màxim en aquells moments, més rellevant, era veïnat nostre.
el meu pare va anar i dir, Fernando, ho queremos hacer, no sé què això, i dir, però Jaime, si jo no sé nada de música, i dir, però maestro, vostè sabe de moltes altres coses. I el primer concert va ser un recital d'en Fernando Rey de poemes d'en Federico García Lorca, amb aquella bo que tenia...
Impressionant, vull dir. Això ja és un nivell arro. I és un nivell arro. Va començar fort. Va començar fort. Va començar intel·lectuals. Hi havia un altre senyor ja, un pianista, Julian von Karoli, que era expert en Chopin, tenia molts de discos, era húngaro.
I passava allà tots els estius i havia guanyat els anys 30 el Premi Chopin de Varsovia, que era com el màxim, vull dir, encara segueix aquest concurs internacional. I també va dir, el va anar a cercar i li va dir, el meu pare parlava poc ingles, ell només parlava alemà, hongaró, alemany, hongaró i tot això, s'entenien per senyes i tal, i va demanar un milió de pessetes, l'any 87, perquè era un superartist i tal.
I va dir, ma pare, no passa res, no els tenim, no farem concert, vull dir, buscarem altres al dòs, tot de per aquí, tot això. I nosaltres m'ajuntàvem a la parroquia, hi havia un petit òrgol, un teclat, que encara no hi havia cap instrument, anem a dir, digne.
I ell passava abans... Bueno, a Sant Carlos només hi havia un petit colmado, hi havia la iglesi, el bar de Can Aneta, molt famós, de moviment hippie i tal, i dels pagesos de la zona, i un colmado, el colmado, vull dir, no hi havia res més d'aquell poble. I ell venia en el seu senyor a buscar allà en el colmado o el que fos i tal. I tant, tot tenia la part de la parròquia ja toquant, doncs tocaríem l'àlbum d'anar en pequeña Magdalena Bach, algun estudi d'incerne, i així a poc a poc, saps, tira-tira, més malament que bé...
I mos va sentir, va entrar i dir, please, your father with me at home. I el meu pare va tornar amb Carlo i amb uns altres amics i va dir, jo vendré perquè veig que ja estan molt necessitats. O sigui, gràcies al nostre desastre que em devien tocar. I d'ençà llavors, fins que va morir, va ser president del jurat, va fer un parell de recitals, aquell primer any només tocar en Chopin, era un expert en Chopin.
I mos va obrir saps portes a contactes i tot això. I era un reducte d'intel·lectuals i d'artistes que, bé, em sé que per rodar és un poc també del meu pare i d'un grup de veïnats, ho anem d'endavant i ara també, bé, la pròxima edició...
Ha crescut molt, la pròxima edició serà l'estiu del 2027, i des del 2001 bienal, perquè sobretot és concurs internacional de piano, s'ha estat arreu de tot el món, i venen sobretot molt d'asiàtics, però asiàtics, vull dir, allà venen sobretot de Corea del Sud, Xina, Singapur, Taiwan, Japó, perquè té molt de prestigi,
no perteneixen tampoc a cap federació internacional de concursos, vull dir, és com un event autònom, hi ha una garantia, hi ha jurats molt bons i molt seriosos, ara ja fa també tres anys que a Esguanyador també se li registra un disc, i bé, tot anar cresquent d'una manera social, perquè hi ha tot es poble darrere, perquè allà dius, i on estudia, tota aquesta gent que veia això,
Amb tot aquest moviment dels anys 80 va haver-hi molts del Lodz i altres que es van interessar per la música i es van començar a comprar pianos. I entre els artistes i tota aquesta gent europea que venia allà també a residir i tal, que molts tenien piano per a casa seva, i d'altres que també el van comprar, adquirir fent lloc en els porxos, les cases pagès d'allà devien tenir els porxos, llevant coses d'aquí, sofà, el que sigui, i tenim un piano.
Tenim com una 25-ana de cases pageses allà al redor, vull dir, dins. Perquè a Eivissa ara ja sí, hi ha cas urbans, però la majoria de pobles, vull dir, cadascun tenia la casa on té la finca i vull dir, l'estructura de pobles i carrers i places sí que està més desenvolupat a Vila, Sant Antoni, Sant Eulari, Sant Josep, però altres pobles més petits com Sant Carles no hi és. I vull dir, tots aquests al·lots de...
de Corea, de Japó, en su cotxe quedem a la iglesia i se'ls en duen a aquella casa pagesa a estudiar a aquella família, que aquestes són tortura, aquestes són ferrer marí, aquestes són guasplen ells, però també tenim els caroli, els bextol, tots els intel·lectuals aquests que encara queden alguns vius o hi ha els seus fills i tal, aquestes cases...
que és molt, molt, molt peculiar, però funciona tant i ha crescut perquè hi ha tot un poble darrere i s'ha fet com una col·laboració pública, perquè hi ha subvencions de l'Ajuntament de Sant Olari, del Consell d'Eivissa, però també privats. Moltes aportacions desinteressades,
S'ha creat una verdadera xarxa, oi? Això és una xarxa verdadera de pianos i d'interessats en els concurs i de col·laboradors, no? Sí, exacte. Això és una xarxa interessant. És molt peculiar.
És extraordinari, no? I que hagi crescut en aquest nivell, eh? Perquè jo crec que ho coneix tot el món, no? A veure, s'estàs molt... Només que hi hagués, per exemple, aquests dos primers anys, vols dir, Fernando Rey, Julián Boncaroli, llavors va contar també els dos artistes locals, hi havia en Víctor i Planells, que havia estat el director de la primera banda sinfònica municipal de Vila, de la capital...
Raimon Andreu, un altre compositor belga que també havia vingut per motius de salut i tal, també es va establir així. Vull dir, Vera Sikora, una altra professora hongaresa també que va fugir de la revolució de Praga i tal. La seva família també va emigrar
I va caure, perquè Soledars també aquí hi ha, per qüestions d'amor, i se va casar amb un Eivisseny, i vull dir, hi ha tota una xarxa allà d'intel·lectuals i artistes que després, en les ganes de ser joventut, després vull dir que els anys 80, després de ser democràcia i tot això, d'anar-me a conèixer, a estudiar música i tot això, es creix conservatori...
escoles de música municipals, vull dir, va ser tot d'una forma molt natural, ha anat creixent i fins avui que també se celebraran el pròxim estiu 40 anys.
I tot això després diu un dos altres, has d'anar a Eivissa també com a jurat perquè te tracten molt bé, és un indret increïble i tot això, però va, quins al·lots que venen. I arriba també d'un director d'orquestra grec, George Hachinikos, que va morir també, però que va ser president durant 18-20 edicions,
Aquest senyor era director d'orquestra, pianista o musicòleg de Grècia, d'Atenes. Havia estat el professor particular de la reina Sofia i de la princesa Irene, de Grècia.
i arrel d'això estan allà a Eivissa i diu, això me'n recorda molt a la meva Grècia natal, a la meva infància, perquè aquest estil mediterrani, cases blanques i tot això, i diu, això ho ha de conèixer la reina Sofia i la Irene, i la Irene és molt bona pianista i l'han de fer presidenta d'honor. Fàcil, fàcil, fàcil, fàcil, i des d'allà mateix facis cap a casa real i tot això, sí que la reina Sofia ens va enviar cartes i bastantes edicions de...
Bueno, coratge i molt d'ànim i molta valentia a tots els estudiants i a tots aquests joves que dediquen la seva vida i tota la formació a ser música, vull dir, a treure el millor.
de ser humà i a sa germana que sí que és veritat que ella havia fet carrera com a pianista, sa princesa Irene sí que va ser des del 2001 fins l'any passat que ja per motius de salut ens va dir que se retirava va ser sa presidenta d'honor durant 25 anys de certament del concurs
Fantàstic que més enllà de les discoteques hi hagi tota aquesta moguda. Bé, anem acabant ja l'entrevista i li demanarem a la nostra convidada avui un consell per viure millor que demanem a tots els nostres convidats i una música que l'acompanyi crec que en aquest cas ha elegit Marian Font Martínez i vostè ens dirà per què i el consell.
Bufes consells, jo no els tinc consells. Jo, en els meus menuts, que en tinc dos de casa, en els meus fills i en els meus alumnes, en general els dic que el que ho facin, ho facin lo bé possible. Vull dir, res de mitges tintes. Intenta fer les coses lo millor possible, lo millor que tu puguis. Però vull dir...
Feu amb entusiasme, feu amb ganes, feu amb passió. És igual, vull dir, si fas una truita de patates, si fas un examen, si intentes fer, no sé, una ballada popular, o si estàs, no sé, fent el teu examen de la pau, de la selectivitat, intenta fer les coses el millor possible. Intenteu, però amb entusiasme i amb ganes.
I aquesta música que acompanya? I sa música, mira, ara també que parlaven de donar oportunitats, homes i dones, avui tot això ja sa dona per assabentat, però donar, conèixer un patrimoni, hem parlat de civil, hem parlat d'història i d'art, d'història i sa música, al llarg de sa història hi ha hagut moltes dones també artistes, moltes dones compositores, i mirau, només per tancar avui aquesta entrevista, amb...
en duc una aquí, Marianne Fort Martínez, que era de... en què va estudiar a Viena, en Van Heidin, llavors, i era coneguda com la Mozart espanyola, era de ascendència d'aquí, del nostre país, i va fer molta música, això que es diu l'estilo galante, moltes sonates per piano, però amb un gust, unes melodies, i una forma musical, jo crec que magistral, que venen molt bé per explicar sa moda, el que havien dit abans de...
Posa-hi 1750, 1770, 1780, per acabar i res per donar a conèixer també tot un patrimoni històric que també és comú d'homes i dones. I d'aquesta música i aquest consell que ens ha donat a ser convidada acabem el dia d'avui, el programa d'avui. Fins demà. Fins demà.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.