Premi on the Rock
Premi on the Rock
Anava a dir on the Rocks
Però jo vaig dir no
El Premi en si és on the Rock
On the Rocks podria ser la celebració
La celebració podria ser on the Rocks
Perquè un bon amic d'aquest programa
Està amb bon amic que és el director d'aquest programa
És la persona que volen connectar ara mateix
M'estan fent, no sé, m'estan dient coses
Que tenim una música, clar que sí
I aquesta música és la primera que sona en aquest programa
Això no sabríeu quina música ets si no us ho digués en Joan Roca
Mira, això és la banda sonora original del Premi
De Mark Robson
És una música de Jerry Goldsmith
El Premi
Però no connectar amb Paul Newman
No, quasi, quasi
Que seria un poc arriscat ara mateix
Sinó que connectar amb un insigne musicòleg, matemàtic i periodista que no
Peres del Ric, que és membre d'aquest programa
Està premiat, premiat amb el Premi Anderrock
A una personalitat molt distingida
Bon vespre, Pere
Bon vespre, home, hi havia amics
Com anem?
Bueno, aquí tenim...
Tothom que he sentit aquesta música
Sí
M'havia vingut la sintonia de l'Hombre i la Tierra
No, no, no, no
És que aquí tenim...
Té toques de l'Hombre i la Tierra
Sí, sí, té aquells tocs
Però és que tu ja saps que aquí tenim gent molt, molt amant de les músiques, de les bandes sonores de cinema
I ben fet que fa, té molt de gust
I ben conegut
Bé, enhorabona, Pere
Està de superenhorabona
Perquè està molt bé això de reconèixer a qualcú que...
Jo supos que com a motiu principal d'aquest premi
És el reconeixement a qualcú que divulga, no?
Divulgar, en el teu cas
Bé, tu divulgues de tot, matemàtiques i de tot
Però en aquest cas...
No
No, però en aquest cas estan parlant que la teva tasca ha estat una tasca durant molts anys
I continuarà també molt més
De comentar, de criticar, de donar a conèixer
De donar a veu també des de les pàgines d'un diari o des d'Ona Mediterrània
A molta gent que fa música, que interpreta música
Això jo supos que està molt bé, no?
Que s'apremiï també aquesta faceta divulgativa en aquest tipus de guardons
Sí, jo ho he dit avui de matí
Quan s'ha fet públic
Naturalment els músics són els músics, jo no som músic
Que és el primer de tot que he de dir, no som músic
I que s'apremien els músics per tot el que s'ha de fer
Però després hi ha tota una sèrie de gent
Com gent que organitza concerts
Gent que està darrere darrere l'escenari
Gent que fa la part tècnica
Gent que en joc que feim
O intentant fer algun tipus de divulgació
Que també està bé que se reconegui la feina d'aquesta gent
És qui fa música
Però després per donar-la a conèixer
Necessita un suport
Que tot sigui una ràdio
Tot sigui un diari
Tot sigui un concert
Hi ha d'haver un tècnic
Hi ha d'haver un tècnic de llum
Hi ha d'haver un tècnic de so
Hi ha d'haver un tècnic de so
Hi ha d'haver un tècnic de so
Hispana
A la Huna
Tot un muntatge darrere
S'art
No només és fes quadres
O només és fes música
Sinó que també hi ha
Tot el que fa que això riri
En el públic
I això és el que hem volgut reconeixer
En la meva
Jo estic orgullosíssim
Al meu telnon antón I Ebrès
Perquè aquest premi
El donen de rock
Però a proposta
apar aby
A A proposa
Esa persona que vol que aquell any
sigui ordonada
i en guany m'han proposat a mi
naturalment, quan fa un parell de dies
me la va telefonar per veure si el voldria
rebre, dir per favor Toni
no és que el vulgui rebre, és que estic orgullosíssim
d'això
i
una pregunta
perquè de vegades
estàvem escoltant molt aquestes
aquestes veus
que diuen el món de sa música ha canviat
molt, avui en dia ja això
ja no és el que era, efectivament
tota l'entrada, tot el que significa
la difusió digital de sa música
fa que avui en dia
per aventura i aquest gent
que pensava en els darrers anys
que com que els concerts
sa música en directe
tota aquesta feinada que fan
com tu dius els músics d'aquí i d'allà
perquè aquí a vegades
podem escoltar
veus i instruments
de gent, de músics, que no són
d'aquí, que venen de fora
i que tu dones a conèixer
i llavors gent d'aquí de tota la vida
però clar, pareix que
en aquest món de sa Spotify
i aquest món digitalitzat
sembla com si
com si desaparegués
s'interès per veure música en viu
i això no és cert
continua a ventir concerts
continua a ventir molta de gent
que el que vol és
contacte directe amb aquell artista
no és així
de totes maneres
avui també en Cabot
que és un dels premiats
també
ha tingut un dels premiats
no un dels que
sí, seran premiats
o seran
surten
perquè ara hi ha una votació popular
per decidir
el millor dit de clàssic
el millor dit de volt
el millor dit de tal
i d'aigües que estan
dins d'aquestes categories
i vull dir
Cabot
Cabot
i ha fet una intervenció
que a mi m'ha agradat molt
diu
mos falta
que la gent cregui
en els músics
que fèiem
música
nostra
és a dir
està bé que les verbenes
venguin grups
que facin versions
tot això està molt bé
però
els músics
que fan
ells música
que fan
la seva pròpia música
que creen
aquests són els autèntics músics
i aquests
els hi falten
els hi falten
no plataformes
els hi falten
col·loquialment
se diu
bolos
i les institucions
han de creure
en aquesta gent
i jo crec que
quan jo érem jove
els grups
feien concerts
en directe
per vendre el disc
ara el que fan
és fer el disc
perquè aquest disc
pugui donar-los
concerts en directe
perquè el directe
no s'ha perd mai
perquè el disc
físicament
no té massa sentit
el disc físic
el que té sentit
és que estigui
a les xarxes
i que la gent
l'escolti
per després
jo aquest estiu
aquí a Porto
Colom
i que la gent
els coneixia
perquè havien fet
un disc
gràcies a aquest disc
que havien fet
van omplir
no sé quant
de mils de persones
l'escenari
allà on es feia
el concert
el disc avui
és una tarda
de presentació
quan dic disc
m'enrefereix
a la ment
no físic
potser
però que estigui
Spotify
que dèries tu
o que estigui
les xarxes
és a dir
la gravació
és la tarda
de visita
del grup
quant abans
els grups
feien música
per després
portar vendre el disc
i avui
és a Sant Rebès
molt bé
idò
moltes gràcies
per haver-te'ts
la cridada
del crepúscle
en 100 estals
però tenc aquí
a en Maria Antic
que te vol fer
una pregunta
o te vol intervenir
no, sí
dona-li l'enhorabona
però també
demana-li
i quan rebràs
aquest premi
i quan serà
això
el premi és
dia 5 de novembre
en el teatre principal
una gala
que se farà
i allà on
a partir d'avui mateix
el públic
pot anar votant
a la pàgina
d'Anderroc
pots anar votant
els discos
el millor disco
de Folk
i el millor disco
de...
hi ha tres
d'in cada categoria
que hi ha
de més 10 o 11 categories
hi ha tres
tres triats
i ara d'aquest tres
sortirà
el disco
ja t'ho dic
del jazz
el disco de Pop
el disco de Clàssica
el disco de Tal
el disco de Qual
avui
se presentaven
aquests candidats
que són els votats
i després hi ha
els tres premiats
que són
que són
Antònia Font
com a reconeixement
institucional
després hi ha
la trajectòria
també hi ha
Cap Pela
i després hi ha
els personatges
que he estat jo
són els tres premis
que aquí no van a votació
sinó que s'han decidit
per la mateixa
institució
en derroc
i en el meu cas
no només en derroc
sinó que darrere
l'obra cultural
la qual cosa
a mi me fa
molta satisfacció
que sigui
una institució
com l'obra cultural
que hagi cregut
que la meva trajectòria
pugui ser
perdonada
ser reconeguda
perfecte
perfecte Pere
i de nou
enhorabona
i bé
i que continuïs
amb aquesta tasca
divulgativa
que tant
ens agrada
mos veïm
mos veïm
a la ràdio
segur
gràcies
una abraçada
una abraçada
fort a tots
adeu
adeu

Tomeu
t'agrada
m'agradarà
digue'm així
que m'agradarà
m'agradava a mitja
de l'any passat
però
no ho diré més
aquesta cançó
de Marieta
de quina Marieta
en tenim tres
de Marieta
aquí
quina podria ser
la Marieta
de la cançó
mira
tu deies abans
música de cinema
saluto d'aquesta música
Eric Congold
se va fer
famós
molt famós
després
vint anys després
d'escriure això
com a autor
de músiques
de cinema
a Hollywood
mira
de grans
de grans temes
de cinema
tu t'imagines
d'Arrol Flynn
fent
fent pel·lícules
d'aquestes
d'aventures
i moltes d'elles
eren d'en Connell
aquesta
en canvi
és d'una álpera
d'una álpera
que per de gràcia
se pot veure
poques vegades
llevat de dins
d'Alemanya
a Alemanya
pot ser un poquet més
però tampoc massa més
ara
fora d'Alemanya
és una álpera
que no s'ha programat
gaire mai
aquesta
La ciutat morta
estrenada
a dues ciutats
a la vegada
que se disputava
en por de ser
la ciutat
de les estrenades
a Colònia
i a Hamburg
l'any 1920
una gran
una gran àlpera
parlant d'àperes
vinga
mira
avui és la segona
etapa
d'aquesta
vallotiana
podríem dir
que desplegàm-se
l'altre dia
avui
i el proper dimarts
avui toca
avui toca això
mira mira

Aquest Vorespil, aquest preludi, aquesta obertura en tota regla
del mestre Esquentaires de Nuremberg.
Que per cert, podreu-vos sentir,
perquè moltes vegades el programa com a música sinfònica,
com a peça sinfònica,
podrem sentir a Palma el proper dia 20 de novembre,
que vagi a dia, ja que s'han pogut...
Caven dijous.
Ja que s'han pogut fer el concert de la sinfònica el dissabte, el 22,
podria ser un bon moment per celebrar el dia de la música, Santa Cecília,
i no 20 de novembre, que tot i que, clar,
20 de novembre és una data de reminiscències feixistes,
Franco, Franco, Franco i Hitler de sa mà.
Aquesta música, com després veurem,
va ser utilitzada per règim nazi.
L'altre dia deia, en relació a l'Hengrin,
que podria ser l'òpera més política de Wagner,
aquesta va ser potser que es va utilitzar més per part de Serraig,
per, diguem-ne, glorificar les seves corolles,
les seves paranoies.
El mestre Esquentaires de Nuremberg,
que és una àpera que es va estrenar a Munic
el dia 21 de juny,
en cas d'una àpera que té molta veu en Sant Joan,
clar, no en Sant Joan,
però està parlant de solstici d'estiu.
1868.
L'altre dia parlàvem de l'Hengrin,
que s'havia estrenat a Weimar,
el 1850.
Són dos moments històrics molt diferents.
El 1850 s'estava ja parlant de sonificació alemanya,
que ho saps molt bé.
però amb unes circumstàncies i amb unes condicions
que pot ser diferents de ser que després,
quasi 20 anys més tard.
El 1850 recorda que havien tingut lloc un fets a Sant Sònia,
d'on era Wagner, a Leipzig, a Dresda,
de fet ell havia participat de les seves revoltes de Dresda,
del 48 i del 49.
No va participar tant com ell va dir.
Ell fa veure que havia participat d'aquella revolució
que era en basquena, en vacunin, les barricades...
Home, tant no va ser.
Però sí que la veritat és que va participar
i va patir exili, va ser desterrat de Sant Sònia.
I aquella dècada era la primavera dels pobles, no?
Correcte, efectivament.
I aquest esperit.
Sí, l'any 48 i 49, allò de la dicta de Frankfurt,
es plantejava una possibilitat que la unificació alemanya
es fes sota el format del progrés, de la república,
d'un valor, de la revolució popular.
Clar.
Clar, llavors ja en el 65, 66, 67, 68, ja no és així.
I quan s'estrena aquesta òpera a Monique,
a Mestres Cantaires,
l'unificació ja està clar que se farà
de perspectiva prussiana i autoritària.
Clar, llavors, Wagner ja això ho té assumit
i llavors el tema ja no és tant
com quin format tingui l'estat alemany,
si una república democràtica o un Reich,
que és el que passa finalment prussiar i autoritari,
sinó considerar que allò que verdaderment vertebrerà
l'Alemanya del futur és la cultura.
I això és un poc el missatge d'aquesta òpera,
d'aquesta Mestres Cantaires de Nuremberg.
Hans Satch, qui és Hans Satch?
Hans Satch és el protagonista d'aquesta òpera.
Hans Satch era un sabater, de fet va existir,
va viure... Hans Satch neix, viu i mort a Nuremberg,
va sortir del poble, però vaja, va fer vida allà.
Neix allà a moltes finals del segle XV, 1495 o 96,
no record molt bé, i mort a 1570 i bastants.
Vull dir que va tenir una vida llarga i plenament viscuda allà.
Ell és un mestre sabater, és un mestre gremial,
però clar, en aquests moments a Nuremberg,
diferents gremis, diferents mestres gremials,
a part de la mestre del seu gremi,
són tots ells, o molt d'ells,
són els preservadors, un pot, del cànon musical.
Així com a Lohen Green,
Lohen Green és un cavaller del Sant Graal,
és un preservador del Sant Graal,
a Nuremberg els mestres cantaires
són els preservadors de la tradició musical germànica.
I clar, allà hi haurà un debat
entre el que és tradició i el que és innovació,
i què ha de pesar més.
dins l'evolució de la música,
que ha de pesar més.
La tradició, la tradició, o la nou.
Clar, si no, la música quedarà estancada,
passarà la folclòrica,
i la cultura, per la cultura, ha de ser viva.
És un poc aquest debat.
Hans Satch, que és un personatge ben interessant.
Anem a sentir, anem a sentir,
en un segon tall,
el famós monòleg de Hans Satch,
aquell quan diu allò que
ai, van, van,
oberà el van,
la bogeria, la bogeria,
que poden ser bogeria,
poden ser il·lusió,
sobretot s'il·lusió.
És un monòleg
fantàstic, preciós,
ple de significació.
Després en parlem.
Satch, que és un monòleg de Hans Satch,
de Hans Satch, que és un monòleg de Hans Satch,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són quintet.
Però de moment he sentit tres veus, no?
És una versió fantàstica, per l'altra banda,
és clàssica, de fa 25 anys, del Metropolitán de la Mallorca,
amb en James Levine dirigint,
a banda de Caure en la Gràcia,
merescudament en la Gràcia,
James Levine, per l'altra banda,
i sentíem Carita Matila fent d'Eva,
aquesta joveneta,
en James Morris fent de Hans Sarts,
i en Ben Hemner fent de Walter,
que és s'estimat d'anar d'an Eva.
Parlàvem de premis, abans, amb en Pere.
El Premi Anderroc.
Aquí també hi ha un premi per mig.
Sí, en Walter, que és jove,
és tenor d'aquesta òpera,
també aspira a guanyar un premi
i a fer una composició musical
que sigui reconeguda per les nostres cantaires.
El Premi serà l'Eva.
Sentint la famosa cançó d'Espremi,
que també estic segur que si en Pere no l'escolta,
li agradarà moltíssim sentir-la.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
El Premi serà l'Eva.
René Colló.
René Colló, que és un cantant,
un tenor alemany,
que havia nascut, per cert, va néixer,
crec que encara es viu.
Sí, crec que encara es viu.
I si no, que me perdoni,
però si ha mort, farà poc.
Havia nascut un 20 de novembre,
Mo mare té una frase
Si no et vius mort
Va néixer un 20 novembre
precisament, mira per on, 20 novembre
de 1937, en plena guerra civil espanyola
i quan
Estreixar Ralls estava filant
les seves urpes. Es diria que va morir
José Antonio Primo de Rivera? No, el 36
Un any, just un any després
just un any després de morir en Primo
No sé per què ara
Va néixer en Coló
En Coló
I llavors perquè diguin que a Wagner no feia bones melodies
perquè abans es quintet
i aquest tema musical
I ja per tancar, perquè no vull
allargar-me massa
sentirem el final de l'òpera
quan el poble
de Nuremberg canta
el dia de Sant Joan
perquè l'acció té lloc durant la nit de Sant Joan
i el matí de Sant Joan
aquell
final coral tan meravellós
que és quan s'explicita allò
que l'única vèrtebrera
sa patria alemanya és sa cultura
Tanquem amb aquest passatge coral
que és senzillament fantàstic
I després de sentir aquesta darrera música
farem una petita pausa
i tornarem tot donant el crepuscle en 100 estats
que és senzillament fantàstic
i tornarem tot el crepuscle en 100 estats
i tornarem tot el crepuscle en 100 estats
Alemanya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa.
3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental.
Trobareu més informació a www.aigua3globs.org.
També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia Slow no et s'ha pausat.
Has dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira número 9 primer primera.
De vola el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com
i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure.
Vos hi esperam.
L'escola pren la paraula.
El programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis, escola arreglada i frustrada.
No parles ni jugues si no tens permís, la creu, la sotana i la vara.
Conjuguem presents imperfectes, li restem laics al futur.
Castrem a les feres, al centre, esforço de treball del segle XXI.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, jazz, musica experimental, new wave, musiquem,
escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX.
Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades.
Ajuda'ns tu també.
Associa't.
Fes créixer Ona Mediterrània.
Ona Mediterrània.
Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és el crepuscle en Cent Estals i passam a aquesta secció que anomenam Vida Intel·ligent i que lidera Namari Antic.
Bon vespre.
Bon vespre.
Volia continuar una mica amb aquell, amb el programa de la setmana passada que vàrem comentar quatre dades referents en aquell estudi de panorama.
Vull recordar que parlàvem de les desigualtats educatives encara persisteixen.
del tema de la lectura, que es manca de comprensió de lectura que hi havia en general.
Sí, sí, sí, em van recordar.
Que val, no va sorprendre gens.
No.
És que ho vivim cada dia.
Sí.
Sí, per això no sorprèn.
Com a ciutadans ja ho vivim cada dia i com a docents supos que enviar el Vic a un nivell educatiu i en Joan Roca a un altre també.
O no?
Per suposat.
Per suposat.
Per això no sorprèn.
I per aventura a nivell universitari encara te sorprèn més, perquè dius...
Sorprèn més i preocupa.
Clar.
Perquè dius, si ja no l'han assolit, ja no l'assoliran.
Ah, però bé, senzillant que fa segon de batxillerat, que ho coneixem nosaltres, són els que se'n van després.
Sí, directament, sí.
I no s'opera cap modificació o transformació entre aquells de vuit i de nou anys, no hi ha grans canvis, no?
Maria, què més? Què més mos dius?
Una cosa no sé si òbvia, però que cada vegada s'està donant més, no?
Cada vegada s'adreixen el percentatge, que augmenta el percentatge de dones que van a l'educació superior.
I ara ja superes, està a més del 55%.
Hi ha més dones comos a l'educació superior.
Com sempre, després, el xostre de vidre, aquí mos aturem.
Perquè si hi ha més dones que estudien, que tenen estudis superiors i després tanmateix...
Tanmateix això no repercuteix a...
Sí, i si bona, recordeu també, en referència a aquest tema,
la setmana passada vaig fer el comentari que hi havia un percentatge bastant elevat
de gent que començava uns estudis però després no les acabava,
és a dir, que anava abandonant-te, no?
I que després començaven altres carreres i això.
Bé, les dones també comencen i acaben els graus universitaris...
Són més constants.
Sí.
O tenen més capacitat de decisió o...
No ho sé, però és curiós, no?
I una altra dada que, clar, aquí ja...
Trat significativa és el tema de s'inversió.
S'inversió que fan els estats en matèria d'educació.
Des països on s'ha fet l'estudi,
el país que té més inversió en un estudiant,
tant de primària i secundària fins a batxillerat,
a posta obligatòria, és Lutzenburg.
Lutzenburg inverteix 27.000 dòlars per cada estudiant.
Bé, bé...
De tots els perissons que formen part d'aquest estudi,
els que inverteix menys,
Perú no arriba en els 2.000 dòlars.
Espanya.
Espanya estem per la meitat.
10.900 dòlars.
Clar, evidentment aquí se suposa...
No he anat a cercar,
però se suposa que els estudiants,
s'inversió de Lutzenburg,
després se veu realment en el nivell educatiu
que poden tenir Espanya, per exemple.
Sí, també es va que a Lutzenburg no és molt comparable
a en cap país, vull dir perquè és molt petit.
És molt petit.
Hauríem, potser s'haurien de veure
països amb més milions de persones,
segons com funciona això.
França, Portugal i Itàlia.
França i Portugal.
Comparà a Espanya.
Sí, però vaja,
sigui que se pot estar seguríssim,
que se pot invertir més en l'educació.
Llavors és una altra de les coses
que també refletia l'estudi,
era el número d'hores lectives.
Hi havia una comparativa
entre la mitjana de la CDE i Espanya.
La veritat és que no hi ha massa diferència.
la CDE està a voltant de 4.500 hores
a nivell de primària
i a Espanya 4.700
a nivell de l'etapa de primària.
I a l'etapa de secundària
unes 3.000 hores.
L'actives de secundària.
De tota l'etapa.
De tota l'etapa.
No sé si això
significa molt o poc,
no ho sé,
però...
És a dir,
Espanya
està dins
el que és la mitjana.
Igual que
les vacances.
Les vacances,
la gran majoria de països
estan entre les 12 i les 13 setmanes anuals.
La distribució de les vacances
evidentment és diferent,
però varia molt poc.
Nosaltres també estem a voltant
d'això,
unes 12 o 13 setmanes.
Però aquí se critica molt, no?
Se diu que hi ha moltes vacances
des d'un sector, diguem,
de la societat que considera
que els mestres tenen moltes vacances
i ets alumnes, també, no?
I llavors resulta que
igual mires
i Alemanya
o França
o Gran Bretanya
probablement
és per l'estil.
És que, clar,
aquí se vol
queda com a molt
d'això
per dos mesos d'estiu
que tenen els alumnes.
Sí.
En tenen
mesos,
dos mesos,
realment.
Sí.
D'això
d'això
d'això
i 10 dies.
Ara en guany
han tingut
dos mesos
i 15 dies.
Clar,
a un altre país
com a Alemanya
o com a altres països
està repartit
i
i pentura
no queda tan evident
aquesta gran acumulació.
Però, en el fons...
De fet,
els que facin primer de batxillerat
l'any que ve
i aprovin
l'ordinària
tindran
tres mesos
i cinc dies
de vacances.
Ja s'ho veurà,
no sé com acabarà.
Ja veuràs.
O de
amb això,
Joan,
el tema
està
en
veure
quin dia
començarà
el curs escolar
en el setembre.
Bé,
podem començar
a la platja
si vols.
No ho sé,
però vull dir que...
Perquè en els centres
que puguin tenir
una aclimatació
com de humana,
però en els que no,
comença tu
dia 1 de setembre.
Ben com ho fas.
40 greus.
Igual com acabes
dia 20 de juny.
Ben igual.
Més o manco
s'alça
la mateixa temperatura.
Ja em poden dir
que una ambulància
era en un centre
o un alumne?
No dic que no,
no dic que no,
perquè la gran majoria
de centres
estan igual.
i pentura
per això...
No,
pentura no,
gaire segur.
El tema
de ser vacances,
és a dir,
o se condicionen
els centres educatius
que se pugui fer
classe
a mes de juliol
amb unes condicions
ambientals
d'aula bé,
o això
és inviable,
no?
No,
és impossible.
No se pot,
tu,
no,
no,
de cap de ser...
35 alumnes
de segon de batxillerat
dins d'una aula
com a Sardines.
a 40 greus.
Però,
bueno,
aniran cap aquí,
que molts aniran
acondicionant
els centres
i podran fer...
Jo estic,
però de totes maneres,
per veure això,
de dir,
si ara,
a mes de setembre
l'any que ve,
en vez de començar
dia 10,
les classes lectives
podran començar
dia 5.
La universitat
mateixa
comença abans
que ara ja
les escoles
de primària
o de secundària.
bé,
això era una mica
el que volia
acabar de comentar
d'aquest estudi.
Aquesta setmana,
i això
que sempre m'ha recordat
en Joan,
és que el tema
de les ràtios,
no?
Sí.
i el Ministeri,
no sé si t'ha escoltat,
on la ministra ha dit,
aquest Joan Ràtio té raó,
no ho sé.
No ho crec pas.
No ho creus.
No.
Bé,
ha presentat una sèrie
de propostes
per reduir ràtios.
ho dic amb irònia,
perquè clar,
diu que hi haurà
una disminució progressiva
i jo
haurí de recordar
a la ministra
que segurament
ja hi haurà
una disminució progressiva
de manera natural
i natural vol dir
que cada vegada
hi ha menys alumnes
que se matriculen
perquè cada vegada
hi ha menors naixements.
Sí.
Aleshores,
pentura,
diguem,
de manera...
Igual va per aquí.
Igual si estària
va per aquí,
no?
Clar,
diu que
volen
arribar
a un temps
que hi hagi
més o manco
un professor
per cada
12 alumnes
més o manco
però clar,
no diuen com.
A no ser
que aquesta disminució
progressiva
sigui aquesta natural
que ja dic,
clar,
no diuen
quina és la proposta.
Diuen
que diminuiran
sobretot
les ràtios
a zones
i a centres
que tinguin
alumnes
especialment
vulnerables.
Això ja
he de dir
que per exemple
aquí a Cervalears
s'està donant
en el centre
d'atenció
preferent
i
massa poc més.
Presenta propostes
i s'ha
ficat
aquesta proposta
teva
de fa anys
l'ha agafat
de la senyora
ministra.
Que bé,
quan se nota
que escolta
en aquest programa.
Sí.
Deu ser això.
Deu ser això.
I bé,
deix
una mica
ja
perquè
enviar el bic
ha de tenir temps
i si no
me'n menjaré
totes les seves.
Anem bé,
anem bé,
de tenir-me bé.
Idò,
ho deixem aquí.
Molt bé,
idò,
feim ara
un pas
a la darrera secció,
aquesta secció
científica
que no me n'anem
et pur
si m'ho ve.
ha.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que és el que provoca
l'artèria esclerosi
i sobretot
s'ha descobert
per què o com a conseqüència
de què acaben
provocant
podríem dir
pràcticament una de cada cinc persones
que tenen un determinat
grau de colesterol
acabin o bé patint un ictus
mortal o patint un infart de miocardi
mortal. Clar, perquè fins ara
s'ha de haver, és que tens factors
de risc, és colesterol i tal
i després ja va
és una loteria. Te toques ictus
o no te toques? Sí, sí, no, no
i és que a més s'adones
cas que també
no poden patir ictus o infarts
de miocardi. Persones? Persones que tenen
nivells de colesterol normals
Aleshores, aquí
què passa?
I aquí és on entren
t'anava a dir la caixa, després
t'ho diré per què. Aquests investigadors
Ja t'ho pots imaginar, sí
Mira, són investigadors
del Centre Nacional
d'Investigacions Cardiovasculars
espanyols. Ah
Sí. Aleshores
aquests senyors que ho harem fer? Molt bé
del més de la caixa
per dir-ho de qualque manera
perquè pràcticament
això està finançat
o és un estudi finançat
amb un milió d'euros per la caixa
i després cent i busques de mil
per aconseguir a pau d'investigació
i cent mil euros més per l'agència estatal
d'investigació, és a dir
per la caixa
Minúcies. Aquests investigadors
van agafar
un cremull de voluntaris
diguem
d'un àmbit laboral on
diguem
hi ha molt d'infarts
sa banca
Ah sí?
Sí
Però no van agafar
treballadors de la caixa
van agafar treballadors
dels bany de Santander
Voluntaris
Oriol
Sí, no, una
vull dir
els bany de Santander
a Madrid té una seu
immensa
d'acord
on tots juntats allà
treballen
Això facilitava
moltes coses
Exacte
ho facilitava moltíssimes coses
Sí
Han agafat
homes i dones
entre 40 i 55 anys
aparentment sants
i la primera que se van trobar
és que
aquest 63%
el 63%
d'aquest col·lectiu
manifestava símptomes
de malalties
és a dir
manifestava símptomes
d'aterosclerosi
Què és el que han descobert?
Han descobert que
atenció
una sèrie de bacteris
desbodells
provoquen
un compost
una molècula
que se diu
propionat
d'imidazol
Imidazol
si ho he dit bé
aquest propionat d'imidazol
és el que
genera
l'inflamació
de ses arteris
i
entre aquells membres
que tenen
una quantitat
o una proporció
superior
d'aquesta molècula
són ses que
diguem
tenen més facilitat
o més prepensió
que
a un determinat moment
de sa seva vida
part
o una part
de
ses plaques
d'aquest colesterol
que tots
per l'avís
o molts
acumulam
a ses arteris
se mos desprenguin
i mos acabin provocant
un ictus
o un infart
i s'ha trobat
també
amb aquelles persones
aparentment sanes
que tenen nivells
de colesterol
entre cometes
que fins ara
sa ciència
s'hi considerava
com a normals
perquè clar
vull dir això
es veurem
es arbitrari
quan te pots imaginar
aquelles que acaben
tenint un ictus
o que acaben
tenint un infart
presentaven
una major proporció
d'aquesta molècula
d'aquesta substància
o sigui que
és més sa molècula
sa substància
que no és colesterol
correcte
curiós
curiós
i a més
a veure
dues coses
especialment interessants
aquí darrere
una
no és un estudi
que hagi demostrat
correlació
és un estudi
que ha demostrat
causa-efecte
causa-efecte
sí
que van fer
van injectar
aquesta molècula
a ratalins
i els ratalins
han acabat
diguéssim
amb heteroscleroi
els pobres ratalins
sempre
passen
directament
segona cosa
a través
diguéssim
d'una altra
vena investigadora
un científic
un cardiòleg
de la universitat
de Ruhr-Bohum
a Alemanya
arribava
a conclusions
idèntiques
aquest propi
anat
dini de sol
és el responsable
directe
de tot
el que són
els infarts
i el que són
els ictus
i això
més o menys
en el mateix temps
en paral·lel
de forma simultània
i en paral·lel
és a dir
no és que
s'estudia d'un
s'estudia
de resultat
de l'altre
no
pràcticament
en paral·lel
de les hores
quan tu en ciència
et trobes dos
que en paral·lel
arriben allà mateix
tens molt de números
que la cosa
sigui efectivament certa
i creus que això
fa l'horeta
de Premi Nobel
sí
veure
que potser
si comptem
si comptem
en el fet
que diguéssim
és una treballa
que
i ara te diré
com
et pot arribar
a salvar
milions de vides
anuals
amb un fàrmac
perquè els espanyols
ja tenen
un fàrmac
en desenvolupament
amb una farmacèutica
italiana
perquè també
han aconseguit
diguéssim
seqüenciar
l'estructura proteica
de receptors
en els quals
aquest pròpia
anàtimi de sol
s'enganxa
i comença
a fer-ne
de set seves
a les artèries
escolta
tot apunta
a que
si tot va bé
si aquest fàrmac
diguéssim
supera
totes les fases
de desenvolupament
dels fàrmacs
que són coses
que nosaltres
hem comentat aquí
diverses vegades
en aquesta secció
se m'encarregarà
juntens
això sí
que els controls
són molt estrictes
però que si la cosa
acaba anant bé
d'aquí
com a test
relativament poquet
poden tenir
un fàrmac
que pràcticament
pres de forma preventiva
te pugui eliminar
risc d'infart
i risc d'ictus
interessant
poca broma
sí sí sí
interessant
poca broma
poca broma
que bé
alguna notícia més
mira si em vol una de breu
ja que
una perquè aquesta era
has dit
la de l'estiu
i te l'has guardat
aquestes dues setmanes
per donar
aquí ara
que ja som a la tardor
sí
home sí
idò
una breu
una breu
mira ja que
estan començant
l'estiu
ai l'estiu
perdó
el curs escolar
ja t'agradaria
tu
ja m'agradaria
exacte
mira
científics de la Universitat de Califòrnia
i de la Universitat de Virgínia
més amant
quan han computat
quanta d'aigua consumeix
una intel·ligència artificial
tipus
el xatgept
d'aquestes
que
tots els nostres alumnes
de cada vegada
utilitzen més
per colar-me els gols
de tot tipus
i això des consum d'aigua
és una cosa
que ja hem parlat aquí
a veure
tot el que són
centres de dades
i tot el que són
els supercomputadors
on s'allotgen
aquestes intel·ligències
necessiten dues grans coses
un consum d'energia
d'aquest que fa por
i conseqüència
d'aquest consum d'energia
la necessitat
d'utilitzar
aigua com a refrigerant
també que fa por
te puc fer una observació
respecte a lo que has dit
dels alumnes
jo afegiria
i també professors
són els que ja
utilitzen de manera
sí
perversa
no perversa
no no
utilitzen
i
i sa societat
ara ja
crec que no
mos podem
ficar
només
entre els alumnes
no
no
el que passa és que
diguéssim
sa primera vol
d'alarma
que ha sortit
respecte
als abusos
d'intel·liència artificial
l'estat
efectivament
però
jo crec que
els abusos
ja s'han estat
estant
per tot
per tot
és a dir
tu vull dir-te
el que vols per xerxa
i no te pots creure
absolutament res
perquè ho he dit
tot és fals
i jo
90%
de el que vols
és fals
aquí anem
molt bé
que consumeix
diguéssim
una petita consulta
xarxa PT
és a dir
no ja diguéssim
que te faci un treball
sense
ni res
una d'aquestes
petites consultetes
per contestar
un dels exercicis
que tu puguis
posar en els teus alumnes
mig litre d'aigua
per consulta
per consulta
fas 10 consultes
li riesc 5 litres
multiplica xopes
millors de consultes
que hi ha cada minut
sí
en el món
un món que va cap aquí
o sigui
això és inevitable
sí
petit avís
totes aquelles persones
que en el seu poble
la seva ciutat
en el seu municipi
de cop i volta
un determinat polític
digui
eh
estem a punt d'aconseguir
una fantàstica inversió
que serà un centre
de dades
ja
que sàpiguen
que els espera
faltarà aigua
que els espera
que els faltarà aigua
i els faltarà energia
sí sí
és així
sí que aquí n'han parlat
ara estic recordant
aquell investigador
de la universitat
que ens va dir
que simplement
enviar un whatsapp
ja tenia un cost
sí
de no sé quant debats
mediambiental
de no sé quant debats
en cesos
durant no sé quant de minuts
efectivament
li farem un seguiment
en això
no ho dubtes
segur que sí
i de moltes gràcies
Biel
gràcies a Anna Maria
gràcies a en Joan
i Anna Maria
ens ha recomanat
acabar el programa
d'avui
amb
Papa Geno era
perquè és
aniversari
d'aquí un 30 de setembre
se va estrenar
la flauta màgica
efectivament
de 1791
sent que va morir Mozart
1791
per tant
acabem amb aquesta música
i demà tornem
en el crepúscle
en 100 estels
a les 9 del vespre
bona nit
un 9 de setembre
de sovii
ca Globe
informat
asteroids
año
Bop-papapapa
Bop-papapapa
Bop-bop-bop-bapapa
deal-on
无 Thank you
To exist i'm here un'ganze VII
I've been regent
Cause now se'l, be my love, Quit
fazer my heart
My love, my love, my love, obey
Vöx花
Vesalte wh PDG
What we doin'
Every joy
Foyo
Stant
Ivan
.
.
.
PAPAQUIN, PAPAQUIN, PAPAQUIN!
PAPAQUIN, PAPAQUIN!
Fins demà!
Fins demà!