Un febrer negre.
Bon vespre, amigues i amics, això és el Crepuscle en 100 estals. En la seva edició del dijous, dia 5 de febrer, ja duim un munt de crepuscles, 3.288 crepuscles en totes les nostres vides. Som molts, som molts, som molts. I aquest Crepuscles, en aquesta hora de la nit, a les 9 del vespre, ens serveix per parlar de...
de llibres, ens serveix per parlar de cultura, d'art a vegades, d'esport, qualque vegada també. Alguna vegada. No per falta de ganes, perquè nosaltres som molt esportistes. I...
I avui tenim aquí en Joan Roca, heu sentit la seva veu? Bon vespre, com anem? Va bé, va bé. En Bialvic, que sempre està ocupadíssim amb les seves corolles. Sí, després t'ho contaré. Ja ho m'ho contaràs. Però no, ara tothom posa. I en Maria Antic. Bon vespre, Maria. Que són tres, te diria, tres grans lectors. Tres homes, no? Tres persones molt, molt lligades en el món de sa lectura.
I dels llibres. No me falleu, va? O sigui, heu de dir que sí, eh? Sí. Jo crec que llegiu més que la mitjana de Ciutadans d'aquestes llibres. Sí, però per la gràcia el que llegeix més durant els curs no és la literatura. No és gran literatura. Són ensamens i bueno...
Que bo que te digui. Avui parlarem de llibres, parlarem també d'un febrer negre, perquè avui comptem amb la presència d'ana Glòria Fortosa-Rei. Bon vespre. Bon vespre a tots. Bon vespre i benvinguda. Moltes gràcies per la conviada. I això és un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i també té el control tècnic d'ana Maria Oliver.
La nostra convidada d'avui va entrar de dependenta als matllibres el març de 1979. Això era el mes de març i el novembre Francesc Sanchís de comptable també hi va entrar. I després del balanç i davant la situació de dificultat, en Francesc i una glòria van decidir agafar la llibreria negociant amb els antipropietaris.
Es tracta d'una llibreria que ha mantingut sempre una línia molt clara, de fons universitari, un fons permanent de qualitat i donant molt de protagonisme a la nostra llengua. Ja des de ben aviat, des del 1981, és una llibreria que ha contat en nombroses presentacions i exposicions.
bibliogràfiques i això significa, per exemple, comptar en la presència d'autors ben interessants i s'han presentat llibres de Carme Riera, Josep Ferraté Mora, Miquel Reó, també he hagut recitals de Mario Benedetti, presentació de Manuel
bàsquet Montalban avançant en els temps també Blai Bonat per exemple va presentar un llibre d'en Joan Mallor els rèptils i amfibis de les Balears han comptat també en la presència freqüent de Natxès que ha ensenyat
autors com Gabriel Genemanila, Jaume Fuster, Antoni Serra. Tenc aquí apuntat també, entre les coses que m'han cridat l'atenció, el 1996 reben i serveixen la primera comanda per e-mail per servir el professor Alan Yates de la Universitat de Sheffield. També
He hagut des del 2010 aquesta celebració del febrer negre, comissariat per Francesc Sanchís, això va ser la primera edició, i avui precisament parlarem de l'edició número 16. Per tant, avui, entre la nostra convidada d'avui, entre moltes coses de les que parlarem sobre llibres i sobre llibreries, li agrada començar aquesta conversa amb aquest tema de Bruce Springsteen.
Fins demà!
A city aflame fought fire and ice Neat an occupier's boots King Trump's private army from the DHS Guns belted to their coats Came to Minneapolis to enforce the law Or so their story goes Against smoke and rubber bullets
And there were bloody footprints where mercy should have stood.
Glòria Fortes Arrey, benvinguda de nou. Gràcies. Per què començam amb aquesta cançó, amb aquest tema de Brusques, Streets of Minneapolis?
Perquè estic molt molt impactada en la situació dels Estats Units, sabent tota una història que ha darrere un país que ha estat molt valador dels drets humans i dels drets civils. I aquesta situació em té realment trasbalsada i molt preocupada.
No sé si digui pessimista, però un company em deia que aquesta situació creu que només la poden arreglar els americans. Tota aquesta gent que està sortint als ciutadans norteamericans que surten al carrer amb 20 graus sota zero.
Vols imaginar algú que sorti a Mallorca, a 20 graus sota zero? És molt fort el que està passant i m'ha impactat moltíssim. Clar, perquè a més és aquell país que es referent per molta gent a molts llocs del món i són comportaments racistes o comportaments...
Totalment, que són, llavors surt la emulació, la imitació a altres drets, no? És una situació complicada. No sé si era enviar a l'en Joan que era un gran tema, aquest tema de Bruce, no? Ja ho he dit, que ho he dit i me ref. Sí, sí. I que serà d'aquestes que suposo que passaran a la història, no? Perquè li ha donat a ell molta importància a Bruce. De fet, als Estats Units ja en els primers anys de ser gran depressió.
amb en Hoover encara com a president, a banda que arribes en Roosevelt, ja hi havia dues coses semblants amb aquestes, d'ara més o menys semblants, és a dir, llavors no era contra els immigrants, era contra els pobres. O sigui, però cremes sistemàtiques de gent que devia aixar voles.
si no m'equivoc, a les eleccions de l'any 40, que crec que va guanyar per segona vegada en Roosevelt, en Philip Roth va fer una novel·la que es diu La Conxorxa contra Amèrica i fa que canviï i que guanyi en Lindbergh, la ficció. I tota la novel·la
parla en discursos d'en Lindbergh, que eren reals, que era un profeixista, d'alguna manera. D'alguna manera, hi ha un paralisme que jo recomano a molta gent en situació que està pensant, llegiu la Conchorsa contra Amèrica, de Philip Roth. Sí, i bueno, els Estats Units, hi havia el punt d'Alemanya molt poderós, fins que va esclatar la guerra a Europa. Quan la guerra va començar a Europa, ja no va ser així.
Però als Estats Units, el mes de febrer, mira, febrer, del 39, desfilant alemany, és com l'estat d'Alemanya, però vestits terracis. Aquesta mescla de... en Washington, s'imagine d'en Washington, en Selvàstica, és real. I s'ha vist als Estats Units, no?
Jo em va sobtar llegint la novel·la que els jueus els tenien marcadíssims. Ell ho compta la novel·la, és a dir, que ell vivia en Edward, però s'envien desvoltant dels jueus i els tenien emprovats. Vull dir, al marge de que hagués mullat en Rurbe, això és verídic. Sí, sí.
Han començat aquesta conversa i ja seran de llibres. Clar. Sí, perquè clar, seran d'aquesta novel·la, aquest llibre de Philip Roth. És que és un paral·lelisme que ve com l'anell al dit. Clar, però la cosa és aquesta. Com seria un món sense llibres? Jo no m'ho puc imaginar. No mos ho imaginem, eh?
No, bueno, podríem parlar de la tradició oral, però... Però els llibres ens han marcat molt, no? Clar. Plató, ara que tenim tendència de no estar, i ho fèiem constantment, el mal ús, no el fet en si, el mal ús de la intel·ligència artificial, que ve a substituir el coneixement, podríem dir...
i a crear una veritat creada a partir de no-veritats. Clar, Plató deia que l'escriptura era un mal de combatre, que tot el que suposava posar per escrit les coses, suposava anar en contra de la intel·ligència humana.
No, però jo vull ser optimista, perquè ara veiem els mals usos que feien d'unes tecnologies que pensàvem que poden ser més desavantajoses que avantajoses. Però qualcú va dir fa 2100 anys que l'escriptura era un perill, i per tant el llibre és una amenaça, perquè se va equivocar.
Glòria, i com va néixer el teu interès per la lectura, per els llibres? O sigui, tu quan recordes de nina, de joveneta, dir això dels llibres és màgia. Jo recordo, pot dir que vaig ser sortada, perquè a casa mon pare tenia la biblioteca d'Espedir i la seva, no?
I ell estava subscrit en els llibres de Setorial Moll. I cada mes o cada dos mesos arribava un llibre, i li deia allò, o de raixa, i tant en tant ja enfortava qualcun. També tinc un record d'haver anat a llibres Mallorca i em va comprar un conte una vegada que hi va demanar.
que no tenen res cabor en els contes que hi havia. Avui no puc recordar el títol, per ser que era un llibret que, per ser meva edat, devia tenir 8 o 10 anys i devia anar tan vell. I llavors, els llibres que arribaven per subscripció, que havia llegit Lloberens Capellà i havia llegit les coses que...
Tenia un vici que era, quan agafava un llibre, no l'obria pel principi. Començava per la meitat i llegia, i llavors havia de tornar a començar. Manies. I això, clar, en aquell moment, quan tu ets nina o ja un poc més grandeta, t'imaginaves viure d'això? Vull dir, viure lligada en el món de la llibreria? No, no. Jo vaig començar estudiant treball social i ho vaig deixar...
però quan va sortir l'ocasió no sé, mos hi vàrem abocar és allò que dius s'ambienta de sabó i...
I ha estat una bona experiència, aquesta. Sí. He hagut molta feina. Les meves filles també m'ho reclamen tant en tant. Moltes hores darrere. Moltes hores. Però els balans, jo he de reconèixer que fer activitats que t'assatisfan, que coneixes gent, que t'aporten...
l'experiència de conèixer d'escultors, pintors, escritors, bueno, escritors és que més. Però vull dir que hem tingut una oportunitat que una cosa t'acompensa en l'altra. Perquè és una feina, a vegades se diu des cuiners, per exemple, i d'altres professions se diu, ah, no, és que és una feina molt esclava, no? Perquè al restaurant hi vas, en fi, no ocupa molt de temps.
Però clar, dur una llibreria i entendre-la com un compromís que teniu vosaltres, perquè no només està vendre llibres, sinó que també, el que hem dit, organitzar presentacions de llibres, exposicions, i llavors cuidant els clients, clients que vols fer comandes i tal.
És un poc esclau en el sentit que hi havia moments en què la família i l'homieta de desconnectar ja. Sí, però amb una parella aquí tots dos hi feien feina. Sí, era complicat, eh? Tot dos. Però bé, fins ara ho hem compaginat. Ja està bé. Ja està bé. Dins aquest món has dit una cosa que crec que és molt interessant, no? Coneixer de prop autors, no?
Això ha estat un regal. Però no només, a veure, no he conegut professors de fora que han vengut i s'han aturat de Canostra. Ara puc recordar el professor Alfonso de Filosofia de Universitat de Roma, que tinc una edeta molt divertida, perquè me va demanar un dia... Diu...
Gloria, necessito un libro d'Anselm Turmeda, però en italiano, por favor. Dic, bueno, jo ara la consulta ja te la miraré. I amb això vaig escriure, he malaurat amic Jaume Bobet, que era un enciclopèdia vivent, i havia dit, Jaume, tenc un professor d'assumirat de Roma que necessita aquest llibre. Diu, apunta.
Alfonso, tengo lo que me pediste, la referencia, li vaig explicar. Me dio gloria, esto es fenomenal, eres un hacha. No, no, el mérito no és mío, no és mío.
Però, clar, el mèrit era d'una persona. Vull dir que, en el final, el mèrit era teu perquè havies contactat amb aquella persona, però aquella persona que t'havia proposat. Jo seguís pensant que encara ara li fa falta un reconeixement pel que ha fet per les biblioteques. Va ser s'impulsor dels primers cursos que s'hauran fet per bibliotecaris a Mallorca. Va estar a la Biblioteca Marc molt d'anys. Després se'n va anar perquè va treure posicions de la...
de la biblioteca de Tanger que era el primer institut que es diu...
de Cervantes i ell em va ser el director i va estar molts anys fins que va tenir una malaltia i va tornar a Mallorca però ja era gran i ell era un cervell que caminava però un cervell que era prou a imaginar li demanessi el que li demanessis i a més era col·leccionista de llibres de cuina de tot el món que en aquests moments està a la Universitat de Sergis Balears
Llavors, Colts del Paper a mi me va engrescar en els seus exlibris, que és una meravella. Varen fer una... No sé si està ressenyat aquí. Varen fer unes jornades sobre paper, que varen parlar de punts de lectura, en van Vicenç Amanguals, en Dritxol, que és un dels millors col·leccionistes que hi ha a Mallorca. Varen parlar, en van ja molt bé, sobre exlibris. Varen parlar de Gojos, en van... en el Vilafranqué... Perdó, de Sant Joan. En van Barcelona.
que t'obrin portes, és a dir, t'obren un món i, no ho sé, veure el món del paper d'un altre caire era una meravella, no? I en Jaume era un estimulador. Sí, clar, perquè és el que dèiem aquí, que a vegades parlant d'intel·ligència artificial i que ara potser te demanarien això i ho demanaries a Google o ho demanaries a...
a xac GPT i dius, no, millor demanar-ho a una persona que t'afies d'ell i que no t'enredarà. Perquè, clar, hi ha molt de clients, diguem, no sé si també hi ha molt d'amics, vull dir que són molt de clients que es converteixen en amics després de tants anys, que fan una consulta, no? I al final, la llibretera, el llibreter,
Quina part té d'informador, que li fan consultes i informa, o també interveniu des del punt de vista del consell A, de dir, mira, segueix el que tu normalment llegeixes, aquest llibre potser no t'interessa.
Bé, primer has de conèixer els gustos dels clientes o dels amics que t'estries. És que ja saps els clients de la casa, saps, a qui li agrada la literatura de viatges, li agrada els llibres que parlin sobre la història d'un hotel o una novel·la i que hi sigui reflexat o els agrada...
Hi ha un grup que són de ferreterians, sobre el poeta que hi ha el ferreter, qualsevol casut, o de la Mercè de Roderida, qualsevol estudi. Hi ha una sèrie de clients que els interessen. Tu saps que aquell client té aquella passió per la cuina, per la cuina en Marreal, la cuina històrica, etc.
Hombre, l'experiència també és un grau, que diuen, oi, tu saps quines editorials tan específicament treballen, els estudis i històries en gastronomia, per exemple. I això no només ho sabem ara, ho sabem ara perquè ja tens experiència, però molt de clients són els que ens han ajudat a nosaltres. Sí, també. No ho descuiden amb això. Clar, clar, clar.
Per exemple, a mi és que em va fer descobrir en Philip Roth, va ser el meu company en Toni Lampard, perquè sempre jo li parlava d'en Josep Roth. I un dia em deia, tu el cas de llegir és en Philip Roth. I me'n recordo que era el punt de tancar la llibreria, que ja on anàvem, era Pasco i teníem el pont.
I David Bengals i diu, ostria, amb una novel·la. I diu, la Conjura contra Amèrica. I me'l vaig d'un butxaca, me'l vaig d'un butxaca que sa lletra petita me va costar, però vaig disfrutar. Que bé, que bé. Hi ha una cosa que jo no sé si ha canviat molt en els darrers anys, i és que a vegades anem a les llibreries i molts diuen, no el tenim.
en aquest llibre vull dir que hi ha com una se publica molt més que fa anys això és el drama de les llibreries avui han tingut una sèrie de fases però i primera que han perdut una part important del mercat no vos oblideu que existeixen les plataformes online etc i els universitaris
han fet, han fugit, han desaparegut dels llibres de paper. Ah, sí, se'n van ja directe. Online, o xatxar, el que tu vulguis. Aleshores, què passa? Hi ha dos grups editorials molt forts, que els penguen Renou House i Esplaneta. Tot el que no sigui
aquests grups no tenen els mateixos mitjans que poden fer per una difusió de xarxes tenen un equip de màrqueting de xarxes que és brutal aleshores les editorials de qualitat bones se'ls han d'empescar per fer la difusió i són nosaltres els que els han de defensar d'alguna manera
Vull dir, està bé perquè els grans tenen més mitjans, però hi ha editorials tant catalanes o de Mallorca com de la península que no són dels grans grups, que són d'una qualitat molt bona feina. I a més que és un sector que jo crec que de lliure mercat, res de res. És a dir, deuen jugar brut. Les plataformes, per exemple, tu no pots tenir un llibre
Perquè primer hem de tenir les plataformes. Deu passar, segurament.
Bé, teòricament s'hauria de respectar la data de sortida, teòricament. Això no m'ha preocupat tant. El problema és que els grups grans marquen molt la pauta. Aleshores, si tu entres en una llibreria i només hi ha ta-ta-ta-ta, i la resta, si no depèn del llibreter, que faci una opció per...
per aquests editors petits, que són bons, molts deixen moltes coses fora. Però després què passa? Que després succeeix que quan hi ha un actor que ha triomfat en una d'aquestes editorials petites, primer llibre, segon llibre, tercer llibre, i les quatre... I se'n va. Sí. Que per altra banda, a vegades passa que a les llibreries, prima un poc, molt o un poc massa, són abatats.
Són llibreries. Moltes, a vegades, sí. És a dir, que... Quina vida té un llibre? Ara imagineu... Hi ha llibres que passa... Tres mesos. Tres mesos a sa llibreria, no? És a dir, tenim un marge per fer-se les devolucions...
Perquè si no, clar, si no l'has venut s'ha de pagar. Això està clar. I és difícil, és a dir, el llibretès és que, diguéssim, ha de tenir aquest estoc que realment val la pena, però també l'ha de moure, perquè si no el mous, mal assumpte. Si es queda estaterí i fa dos anys que es es llibreria i no s'ha venut, malament anem.
Clar, per tant, l'espai és reduït, vull dir, no és... Bé, potser les grans plataformes o aquests tenen... No, per exemple, les llibreries físiques, que són les que interessen. Però ja es passa que sí que t'acosta llavors trobar llibres que... No veus a llibreries llibres que no siguin...
les novetats. No, bé, la llibreria, vull dir, nosaltres fem comandes cotidianament, vull dir, per curar que els clientes els detenguin el més aviat possible. Tenim pàgina web i també el client pot optar per si el vol recull la llibreria o si el vol que li servim a casa seva. Nosaltres ho fem, molta gent de Pables mos comana i li servim a casa seva. I s'ha dit massa cosa, avui en dia, que trobes?
Es creix, però no vos ho podeu imaginar. I tenint en compte que nosaltres seleccionem i tornem a seleccionar. O sigui, quan mos arriben, per exemple, els divendres, els serveis de novetats que han de sortir es cap de 8 o 15 dies, seleccionem els llibres que volem i a vegades te podria dir que demanem el 20 o el 30%. És que no vos pot fer una idea. Perquè posar un exemple, un dels dos grans grups...
Cada mes envia, com a mínim segur, els de febrer, març, abril, és a dir, el mes de febrer solen reobre ja el que sortirà a alguns casos febrer, març, l'au d'abril. Quatre catàlegs, infantil, divulgació, narrativa, i m'he descuit un altre. Quatre. Un mínim de 60 pàgines.
Això, un dels dos grans, per què vols fer una idea? I vosaltres heu de triar dins aquestes... No ho podrà entendre ni tot, és que no, és impossible. Maria. Jo t'ho volia demanar, com feis aquesta tria? I si hi ha hagut en algun moment que t'ho hagis dit, mira aquest llibre... Sempre se n'escapen, Maria. Sempre. Sempre se n'escapen, és que és impossible. És impossible. No, crec que no interessarà i després ha estat un bon...
jo encara no en aquesta època perquè estic parlant de l'època sense xarxes ni sense internet el cas de Humberto Eco el nom de la Rosa va estar damunt les taules 7 o 8 mesos i ningú li feia gas i va en un determinat moment la pel·lícula
No, però va dir que va ser abans. No, no, va ser abans. Abans, va ser abans. Jo recordo haver llegit la novel·la... La premsa també a vegades ajuda, vull dir, superaments culturals, és important. Sí, els prescriptors famosos... Qui diu que s'ha de llegir? Aquestes llistes són... Bueno, hi ha gent que són bons crítics i nosaltres els tenim presents. Però hi ha també gent que les editorials paguen perquè facin... Nosaltres no ho guanyem.
I si de metges editorials ja tenen els seus propis premis, ja ni te conto. Ara hi ha tota la polèmica sobre aquest trull. Premis, dius? Premis, premis, guardons, sí. I això és una qüestió... Jo he llegit qualsevol premi a Planeta, per cert.
Un que m'agrada molt, que és Bola Verum. Bola Verum, m'en record. És una bona novel·la. Sí, ara no m'en record s'autor, però sí, m'en record. No, ara tampoc record s'autor, però m'en record. I llavors hi ha la segona part, a part de tota aquesta qüestió dels premis i tota aquesta història. Llavors hi ha aquesta altra cosa de les estrelles mediàtiques que fan un llibre i també gent i te demana...
Quin llibre vol vostre? No ho sé, és que ha escrit en bona fuente, per dir una cosa, no? I clar, supos que com a llibretera, doncs, diguem... Una frustració total. Frustració total, com que diguem... És igual, però un que ha escrit... Na Belén Esteban, i dius... No ho sé. No el tenim. Aquest no el tenim, justament. Però l'hi comanarem. Feim ara una incursió musical.
. . .
Això és el crepuscle en cent estals, sona aquesta música nocturna, sona en aquesta hora de la nit, perquè ara volem parlar una mica d'Es febrer negre, m'agradaria que mos contessis com va començar el 2010, primera edició, per a qualcos dels nostres agents que no sàpiguen què consisteix això d'Es febrer negre, qualsevol va córrer?
Bé, mira, hi ha una qüestió molt prosaica, que és el mes de febrer, és un mes molt dolent per les bandes, el primer de tot. I d'això està molt bé, no? Anem a animar un poc, no? I una companya va dir, i per què no començar amb qualque cosa dedicada a la novel·la negra? Farem un club de lectura, el Club Mosqueiro, i varen presentar el Club Mosqueiro, Cidi Justet i Antoni Serra. En Cidi Justet va aprofitar per presentar la seva novel·la, i Antoni Serra va fer...
el que feia en Toni Serra Mosqueiro la mar de bé i això crec que va ser no sé si era el 2009 ara no puc recordar la data exacta 2010 vaig aquí, el primer i l'any següent ja van
Ah, bé, perdona, el 2009 devia ser escult de lectura i el 2010 la primera edició. I una vegada fet el grupet d'escult de lectura, llavors, l'any següent ja va anar i veida. I tu recordes per què vareu triar aquesta temàtica i no una altra? Podria haver estat... Bé, a en Xes li entusiasme. A mi m'ha enganxat una època dels anys 80, també m'ha enganxat, i la típica comences per...
Jo recordo que teníem un client i vaig dir, menja, home, i què han de llegir? Els nord-americans primer, després llegia el que vulguis, però primer nord-american, Dassel Hamid i en Chandler. Molt bé. Que bé. I van començar per aquí. I després, bueno, jo vaig llegir, entenc que en llegeix molt més, perquè ell, evidentment, s'hi dedica full-time, com aquell que diu, i jo vaig llegint, i ara tenc un parell també...
Perquè estan parlant de... Ara estàs l'edició número 16 i és la setmana que ve, és de l'11 al 14, de dimecres a dissabte, i pel que hem vist els darrers anys, se tracta sempre de presentacions de llibres, també hi ha pel·lícula,
Incursió en el cinema, sí. El D7 ja van començar en el cinema. Enguany tenim teatre. Esgut Teatres ens presentarà una obrota que es diu La Sospita. Que la podreu disfrutar. Sí, anem a concretar. El tema del teatre, això és... El teatre dijous, les 7, Can Sales. Can Sales.
I el dimecres, abans, tenim un petit homenatge a Marilyn Monroe, que en guanyes el seu centenari, una pel·lícula que va fer amb en John Huston l'any 1950, que és La jungla d'asfalt. I bé, després ja començam amb una conferència i acabam amb una altra conferència. La primera és molt interessant perquè en Javier Rivera és un professor d'escripció de la UNA
I ell, a part de professor de literatura, hi ha una de les seves especialitats que és narrativa criminal. I ell, sobretot, el tema insular li atreu molt. I aleshores, aprofitant aquest tema d'insularitat cap aquí, insularitat cap allà...
i trobàvem que ell, que dirigeix el Tenerife Noir, també era una oportunitat de fer un intercanvi de xipèl·lec a xipèl·lec i convidar-lo que ens presenti una mica la literatura canària i, aprofitant que hi ha un canari que vendrà, li farem un petit amenatge a Alexis Ravello, que malauradament ens va deixar molt jove, 51 anys, i que crec que a nivell de
I acabau aquests dies dissabte amb una altra conferència, has dit. Sí. El dissabte 14 acabarem amb Irene Soloni, que és una professora de la Universitat de Vic. Ella va fer una tesi doctoral sobre l'editorial de Magrana i tota la col·lecció de Narrativa Negra.
I ella farà una construcció que serà la generació del 70 i la construcció del relat criminal en català. És a dir, tota la gent que en català va anar publicant novel·la negra, de tots els mallorquins, els catalans, com ha anat aquesta versió. I després tenim presentacions com és el cas d'en Gil Prat sobre Roca, que ve de Barcelona i mos presentarà El lloc del silenci,
I això, perdona, és en Bat? Sí, el que és divendres, les tres presentacions són en Bat. Veia una dona que ha guanyat bastant de premis, que és Ampar Fernández, i ella mos presentarà un instant en que s'encienden les faroles, i la presentarà Nadora Muñoz.
I després un autor, no novell, perquè ja havia escrit una novel·la, però és un periodista, i que es diu Aitor Marín, és basc, però ell viu a Madrid i treballa en el país, i ha fet una seva novel·la que pareix que té un sentit de su millor delicat de començar, que es diu Serà por dinero.
I la presentarà en Pere Josep Garcia, que és el bibliotecari de la Biblioteca de Sindioteria, que és la primera biblioteca pública que té un club de lectura de novel·la negra. Bueno, això està bé. Perquè, clar, jo crec que això, aquestes activitats que feis cada any, això fan...
Vull dir, hi ha gent que se deu aficionar a partir de venir, per curiositat, de llegir, ja, recomanacions vostres, és un gènere que ve que segurament... Sí, el gènere negre ha pujat moltíssim, ja va tenir una fase que els va ser els anys 80, que va ser brutal, i des de fa 4 o 5 anys que està, o me posaria més, fa uns 10 anys que va cap amunt. Clar, com en totes les matèries,
Hi ha molt ratlla. Per a dir, nosaltres el que intentem és que hi hagi des d'autors no vells, autors més consagrats i una mica de diversitat.
I estan parlant d'activitats que es fan a Bat, llibres... Es faran a la Cil·liteca Can Sales, que són les tres primeres, que hi ha la conferència, la pel·lícula i el teatre. I a Minisalem, a la Fundació Mallorca Literària, hi haurà
la conferència d'en Irene Solanic, la presentació d'en Sebastià Van Nassa, la darrera novel·la, Males ànimes, i un vermut de Cloenda. Això està bé. Hem de acabar sempre una mica... Està bé que hi hagi aquestes activitats per això, perquè criden l'atenció a la millor de gent que potser no s'apuntaria a un club de lectura. Vull dir que...
Els clubs de lectura s'han propagat més del que hi havia fa uns anys, no? Sí, evidentment, és un goig perquè hi ha molts clubs de lectura, totes les biblioteques públics, pràcticament el 95%, per dir-ho d'alguna manera, tenen clubs de lectura per adults, per joves... I ara t'anava a dir, i bàsicament, dones...
O és una precisió meva, o les dones són molt més lectores que els homes? Són molt més lectores, les dones són molt més lectores. Jo no sé si dir que sigui més lectora, no ho sé, que va més en exclus de lectores, sí. Però jo no vull dir que sigui més lectora, jo no ho tinc clar en això. No ho tens clar. No, no ho tinc clar.
Si ara haguessis de sospesar clients i clientes, no sé, saps? Ara això sí, de participació? Sí. Sense cap dubte.
ara m'has agafat un poc així però tenim clientes també molt fidels sí i segurament l'interès i com una constància més ara diré que més en el públic dones que no homes perquè clar un club de lectura al final consisteix en que has de llegir i has de llegir seguint tu
Un temps que dic, no sé per què, però em pareix que en el món actual les dones són les que més llegeixen, estan generalitzant com a natural, no? Les dones, però jo crec que sí, no? No entenc aquesta impressió. I entre joves...
Jo crec que sí, entre joves, entre estudiants, entre blotes, llegeixen més... I estudien més. I estudien més. I estudien més carreres. I estudien més carreres, són molt més metòdiques. Clar, supos que per ser un bon lector és com per ser un bon escriptor. No només és inspiració, és mètode, és un ofici. I per ser un lector també. I llegir. Per ser un lector està disciplinat. Ha de ser disciplinat. I les dones són més disciplinades. Hi ha un problema actualment que són les autoedicions, que és en drama. Ah, sí.
És un drama. Per què? Per què dius que és un drama? És un drama perquè... A nivell de qualitat, de llibre... Exacte, exacte. I... Ha arribat un moment que... Sí. Demà mateix jo podria fer un llibre. Sí. No és la meva funció, no és la meva feina. Mhm.
No, i no només qualitat que puguis dir, aquella persona s'ha autoeditat i publica qualsevol cosa, que igual és un... El problema majoritàriament és que, a més, jo he tingut qualsevol cas que em posa les mans en els caps i dius, bueno, i tu, quin referent literari tens? I bueno, jo no. Sí, sí, però ja t'he dit, no només... Com pots escriure si no tens un referent literari?
I no només una qualitat, diguem, del que està escrit, sinó, te diria, fins i tot físicament. És a dir, hi ha coses d'aquestes que s'autoediten, que se publiquen, que s'imprimeixen, vés a Sabrón, a Hong Kong o allà on sigui. No, no, no. O ben a prop. O ben a prop.
Però que és paper, tu veus que aquell paper no gira, és una cosa... La impressió a vegades és dolenta. Jo entenc una mica... Això és correcció. Bueno, sí, clar, clar. Si un s'autoedita també s'autocorregeix, però també és un poc perillós.
Tinc un amic que té una impremta i ja m'ha contat bastant casos de gent que s'ha fet una autoedició i llavors li arriba allò i no li agrada. Sigui poesia o sigui un llibre de contes o això, que dius, ah, me fa il·lusió. És a dir, és que no té aquell, ja no dic gust, no té aquella estimació per aquell objecte, és a dir, ni sa maquetació, ni una corrupció ortogràfica, la sintàctica, ja no en parlarem,
i està tu veus el paper i és un paper blanc lluent per a com se't pot córrer imprimir amb un paper blanc lluent que escup escup sa vista tan venut perquè s'imprint era el paper més barato que tenia en aquell moment sí, sí, sí
Vull dir, desbarats molt grans, és una llàstima, perquè un llibre ben editat, que vol que t'ho digui. Glòria, perdona, Maria. T'ha anat una mica enrere, tu deies que la part digital ha fet mal...
Però estem a... A mi me va donar la impressió que quan es van posar en marxa el llibre digital, els joves s'hi van aferrar bastant. Els joves i algú no tan jove, però bé, sobretot els joves... Sí, et refereixes a l'ebook, en particular. Sí, sí. Però crec que ara, darrerament... No ha funcionat. No ha funcionat. Jo veiem molt de joves que tornen el llibre en paper,
nosaltres pensàvem que al principi que s'èbuc mos faria molt de mal i jo no ha vengut per aquí el mal de les llibreries avui són les plataformes són les plataformes, la gent i l'envien a casa seva
per això nosaltres tenim pàgina web i també ho feim, però vull dir, també ho complementam, no només en l'estat que tenim, en el servei que donam, sinó en les activitats que feim, tenim una programació mensual, presentacions, conferències, una efemèride que se celebra, etcètera, no? Un festival que fa 16 anys que se fa, vull dir, que no fa dos anys tampoc, vull dir, però també s'ha de començar de qualque manera, no?
I tot això jo crec que una llibreria, la vida d'una llibreria és això, és una activitat permanent, és constant consultar tots els suplements culturals de premsa, de gent realment que en sap. Bé, es boc a boc està clar que també funciona, però assessorament professional nostre ha de passar per aquí també.
I ara que fa una estona parlàvem del Club de la Turra i de l'assistència de dones, i els joves participen en totes aquestes activitats? Bé, en el nostre cas, no, perquè no tenim un club juvenil, però jo sé que altres llibreries en tenen i els hi funciona. Però, per exemple, venia a conferències o en aquestes activitats, per exemple, de febrer negre, o altres presentacions de llibres... Joves, joves, no. No.
És que abans ho deia, Glòria, el món universitari ha desaparegut. No, el món universitari ha desaparegut per complet. I és un handicap important, perquè és un món que històricament era el cementer dels lectors. Exacte. Si els lectors naturals són els universitaris, deixen de llegir...
Té molt problema. És un drama. És un drama i, a més, els primers que van de sobre són els professors de la universitat. I això és molt greu.
perquè a mi hi ha professors que m'han comentat, mira, els he recomanat un article, no sé si era en anglès o no, no me'n recordo, sobre una temàtica de la seva assignatura, i tenia tres pàgines, d'acord? Tres pàgines, i es diria que van anar a comentar l'article, s'havien baixat a txetxapjt, o havien resumit a 12 línies, o 20. Sí.
si anem així vos imagineu els universitaris que estan estudiant una carrera professional avui els hi fiaríeu una feina d'aquí 5 o 6 anys amb aquestes característiques però és que jo no et puc dir que la gent que fa actualment el màster del professorat 99% dels casos presenten els treballs a partir del xat
I tu li fillaràs el teu fiscal a l'escola? A l'UIB han hagut d'eliminar la prova aquesta d'accés per mestres, l'han hagut de filtrar perquè se'm va adonar que feien trampes. I ara han de ser entrevistes presencials tu a tu, perquè si no, no me crec que això ho facis tu. Futurs mestres, futurs professors. Són els que més trampes fan.
I ara, si vols, fem una petita pausa i tornem tot d'una per continuar parlant en la Glòria Forteserri. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és el Crepuscle en 100 estals. Estàvem aquí amb una animada conversa amb la Glòria Fortes del Rei. Ja enfilàvem el final del programa i comentàvem això, que el món està canviant, que està canviant molt, que supos que ens hem d'adaptar. El món de les llibreries s'està adaptant, bé, tu dius que teniu la vostra pàgina web, que evidentment supos que això implica tenir el ment de...
D'això de consultes que hi pugui haver, per correu electrònic... Vull dir que hi ha aquesta part de la feina que s'ha aprofitat d'aquesta tecnologia, però que també comentàvem ara a Microtancat que també se nota...
aquesta vegades falta de referents, ja no només en els escritors, en els lectors, no? És important, perquè els referents, sobretot en literatura, jo crec que és molt important i ens han emportat la ciència, la filosofia, la vida quotidiana, molt important, i si els apartem, què faim?
Clar, hi havia una època que se deia, bé, és que també el món audiovisual matarà la literatura, no? I sempre se feia aquella cosa de dir, mira, gènere negre, no l'he llegit, es fa com el tas, però he vist la pel·lícula.
És la broma a vegades aquesta i dius, bé, és que no és incompatible, tu pots veure la pel·lícula d'en Humphrey Bogart i ha velletgit d'Assyl Hammes. Bueno, ara ja ho feia normalment, i la Glòria ho sap millor que qualsevol de nosaltres, d'aquests darrers anys, que és un poc significatiu tot això, que és la vella gràfica. És a dir, que aviat se dirà assaig visual, supost. Perquè clar, la gent no el llegeix... Bé, perdona, ja existeix, eh?
S'assassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassassass
la lectura profunda quan te veus un assaig d'en Paul Preston o d'Aran Gibson que perquè els joves puguin escriure ells l'haguin de veure sobre en Franco per exemple bé però ja és una manera jo faria el símil no sé si molt afortunat per als anys 80 que ara recentment s'ha reeditat hi havia una col·lecció que se deu Elige tu propia aventura Estria la teva aventura que tenia diferents
Aleshores jo vaig dir, això és que és una literatura que és molt pobra, molt pobra. I jo vaig dir, però si feien quetzalots llegissin això, però després... Si és una entrada, sí. Exacte, si és una entrada, per llegir una altra cosa. En canvi, hi va haver un cas que sí va fer lectors, que era en aquesta dona, na Rowling. Sí. Sí.
Aquesta dona sí que ha fet lectors. I sí que li han d'agrair, no sé si li van donar una medalla a Gran Bretanya, i se la mereixia. Perquè jo he conegut molt de lots que se varen enganxar a Harry Potter. I després de Harry Potter, pintura no arribava en el 5, però van arribar en el 3 o no en el 4, però després s'hi han... De fet, jo hi tinc una filla que s'hi va enganxar.
No llegia, i no sé si va passar un pic a l'escola, no sé com va anar, i es va llegir els tres primers, i a partir de llavors ja va que fa el seu ritme. Sí, però jo estic segur que aquest tipus d'obres, aquests assajos que passen a ser còmic, per dir-ho així, no sé si són una porta d'entrada o són un substitut, directament.
Te refereixes a Saig, per exemple, d'història, no? Sí, sí, sí. I posar... fer còmics. Home, no sé, jo crec que com a mínim és una primera passa, no? Sí. Si fos així, fantàstic. En Pere, en Pere Stalric, això ho deia molt record quan parlàvem d'aquest boom de Harry Potter i tal, i sempre que tenia davant algun escriptor o algun llibreter, llibretera, doncs li feia aquesta pregunta, no?
Tu creus que sí, que gent que va començar amb aquells llibres de Narnia o aquest de Harry Potter, en el final han derivat... Ell feia una pregunta que acabava sempre dient, i qualcú que ha començat en Harry Potter acabarà llegint, no sé, Josep Pla? I dius, ui, no ho sé. Ah, Josep Pla Puntura, no? Parla millor de llegirà què t'he de dir.
Sí, no ho sé, altres novel·les o altres llibres. I també compta l'assessorament que tingui, s'entorn, si hi ha famílies, si no hi ha famílies, si hi ha amics, si hi ha professors, educadors... Sí, i se l'actura dins l'escola no està molt ben plantejada, moltes vegades. No és una forma que convidi moltes vegades a crear l'actors nou, sinó tot el contrari.
Bé... Tu quina opinió tens, per exemple? Creus que hi ha d'haver unes lectures obligatòries?
Si no vols lectures obligatòries, sí un llistat, obert. Sí. Però, clar, això és més feina per al professor. Clar, això suposa molta feina. Però bé, de passar a altres lectures, a posar-ne 10 o 12, és que el professor, si no ha llegit 10 o 12 lectures, que recomani a l'alumne que hi hagi una miqueta de varietat, com anem...
I me consta que hi ha alguns professors que estan fent projectes molt interessants a les escoles des de primària i que se rompen les banyes per estar estimulant la gent i fent teatre i fent... És a dir, també facem cas d'aquests professors que sí fan aquesta feina perquè jo sé que d'alguns se'n troben tots sols. Per tant, d'on no ens hi suposa? En aquesta gent que sí fa feina, que aquesta gent s'ho curra. I sí, vull fer una aposta també per aquesta gent
La tercera música que ha triat la Glòria és Cinema Paradiso, Ennio Morricone, per algun motiu especial.
Bueno, me va entorsir-me a aquesta pel·lícula i me va arribar al cor. Sí, eh? Sí. I tu recordes alguna novel·la, algun llibre que ha passat en el cinema t'hagi interessat especialment o que hagi dit, mira, fins i tot tornaré a llegir llibre perquè m'ha agradat? Ara...
Segur que sí, però no... T'he de dir una cosa que a mi m'ha sorprès. Un jove... I m'assenyala a mi. Tu ets el més jove que t'he vist així a prop. No, però que a tu potser t'ha passat també. Un jove d'uns 17 anys que s'ha plantejat fer un projecte, li han demanat que faci alguna cosa sobre un llibre, no?
I ha anat a cercar un llibre, perquè el que tu deies també és referents, qualcú que te'l recomani i tal, i son pare li va dir mira aquesta pel·lícula. I era el padrino. I va dir i doncs lletges la novel·la. I ja resulta que ha fet un treball no sobre la pel·lícula, sinó sobre la novel·la, sobre el llibre. I clar, són aquests casos... És que el cinema és una meravella. És un de cesars que crec que jo...
La música, tot. Clar, tot està relacionat, no? La música, el cinema, la literatura...
I amb Morricone, que es pot dir aquesta música de Morricone. Aquesta música és fantàstica. Ens agradaria conèixer, per la teva part, un consell per als nostres oients. No t'havíem dit en això, que normalment li deim en el convidat perquè no va pensant, però, a més, si ara haguessis de dir als nostres oients del crepúscul en 100 estals un consell per viure millor. Un poc, pot ser general, hi ha gent que se fixa més en sa part més física o sa part més...
mental, anímica, tu què diries per ser més feliç en aquesta vida? Bueno, els llibres són bons companys, però la natura també ho és, la música i el cine és que...
Gaudir de tot això, no? De la natura, dels llibres... Quan sent aquesta música és que... És que és fantàstic, sobretot en el final, aquella suma de pesades, eh? Sí. Amb música de font s'allitja millor, trobes? Sí, música clàssica, sí. Personalment, sí. Música clàssica.
Però la llibreria no sol sonar la música. No teniu música de fons. A mi m'empipa, a vegades, quan vaig entrar a una botiga o a un restaurant, ara hi ha música per totes parts, com aquest enveix. Es van de ser música, també. Sí, una llibreria és una música molt tranquil·la, si n'hi ha. No ho tenim. No fa falta. No. Quan hi ha conversa, a vegades...
Està bé. Està bé, està bé. I de... Si pot semblar, ho vam deixant aquí i no sé... Ah, estava mirant si sonava la música, sí? Ah, sí, sí, és que torna a sonar. I de... Ho deixam aquí, que vam així al programa i moltes gràcies. Gràcies a tots vosaltres. I fins una altra ocasió, que és un gust que estarem aquí.
Iván Fabré. Que ho disfruteu i que ho disfruten tots. Gràcies. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara.
Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat Queda dijous de 6 a 7 de cap vespre a Jaida Sabarraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània.
Podeu escoltar-nos a iVots i a la nostra web onamediterrània.cat L'escola pren la paraula, el programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis. Escola arreglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís. La creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes. Li restem laics al futur. Castrem a les feres al centre. Esforç de treball del segle XXI.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.