Coneixeu el barri de Pereguerau de Palma?
Molt bon vespre, amics i seguidors. Això és el Crepuscle en Senestals. Avui és dimecres i començàvem un programa que ha produït una Maria Moreno i la part tècnica de Dunaina Amor. Avui hem començat diguent si coneixíeu el barri de Pere Grau i és perquè avui vos oferirem una entrevista que fa un parell de setmanes vàrem enregistrar amb Àngels Fermoselle. Ella és militant del patrimoni, defensora militant del patrimoni
milita a Arca i ha estat una gran defensora de tot el que val la pena defensar. I, entre altres coses, al barri de Pere Igarau, allà on ella hi té una botiga de productes naturals. Amb Àngels Fermo Seria tindrem la primera part del programa. I a la segona part sentirem una obra musical de Manuel de Falla, Noche en los Jardines de España, que és una obra preciosa per piano i orquestra,
que Falla va escriure i se va inspirar en diferents indrets naturals. Per què feim aquesta obra? No necessitaríem excusa perquè és una obra bellíssima, però sobretot la feim perquè dijous passat, la setmana passada, la Sinfònica va començar temporada de concerts, temporada d'abonament, i va interpretar aquesta peça. Per tant, a la primera part...
Conversa amb Àngels Fermo Selle i en la segona part, música de Manuel de Falla. Vos parla Pere Estalric en nom de tot l'equip del Crepuscle. Segueu benvinguts.
Conversa amb Àngels Fermo Selle. Ell és un activista del patrimoni, de la conservació de les ciutats, diguem que les ciutats puguin ser més habitables. S'entrevista la feim aquí a la seva botiga, que és Integral. La primera pregunta que se m'acord, senyor Fermo Selle, és si aquesta Integral és d'integritat, de vol abarcar moltes coses, o té una connotació matemàtica com el símbol Integral.
Bé, podríem fer dues coses, podríem arribar a dues conclusions. Som de ciències, que se diu. Som de l'època del batxiller, d'aquell que era molt d'anys, no com el d'ara, i sempre he fet ciències. De fet, tinc una filla matemàtica, però no. L'integral de la botiga ve per la moda d'aquell moment, tenint en compte que jo la vaig obrir fa 46 anys.
I en aquell moment la moda o el que es començava a explicar era que era millor menjar, per exemple, pa integral que allò que no és integral. Llavors el motiu del nom de la botiga és aquest i l'he conservat durant tots aquests anys. 45 anys, frontera no, gairebé veïnadíssima del mercat de Pere Garau. Això és un valor afegit.
Jo penso que sí. Jo crec que avui en dia poder dir que la mateixa persona que va obrir la botiga s'ha mantingut durant 46 anys al front d'un negoci. No sé si no hi ha molts a Palma que tinguin 45 anys d'històries. Sí, però no pentura en la mateixa persona a càrrec de què és. El fet d'estar de vora del mercat dona molta vida i dona molta diversitat a la clientela. Perquè és veritat que és un mercat al qual al llarg de tots aquests anys ha vingut gent de tots els barres i fins i tot de fora de vila.
Jo visc el mercat de Santa Catalina i he vist la transformació del mercat amb una altra cosa que ja no sé si és mercat. Això passarà a Pere Garau?
A Pere Garau ni ha passat ni crec que passi, perquè sembla que la intenció de les persones que, de qualque manera, governen el mercat no és aquesta. Han vist les errades que s'han comès, no només a Santa Catalina, sinó que també pentura el del centre de Palma, i no volen caure en el mateix. És veritat que el que ha canviat, sí, és la població de Pere Garau. La població de Pere Garau, de quan jo vaig venir a obrir aquesta botiga, que hi he viscut durant molts anys,
ara és molt distinta perquè hi ha hagut un allau de persones provenents de països desafavorits econòmicament o distins, vull dir, hi ha molt de xinesos, hi ha molt de persones de Centroamèrica i Sudamèrica, i hi ha molt de magrebis i molt de nordafricans. Llavors és això que envia, de qualque manera, el tipus de producte que es ven en el mercat. Tenim una diversitat de fruites i de verdures que jo abans no havia conegut, no? I he de dir
a favor de la meva botiga que la població hispanoparlant, que diguéssim, de Centroamèrica i Sudamèrica, té moltíssima més cultura de la dietètica que la gent local. Per tant, a mi aquesta població, diguéssim, que a nivell de negoci, entre cometes, m'ha anat molt bé. Amb aquests anys, 46 anys, s'ha mantingut fidel a un producte o ha hagut d'anar canviant?
Mira, és curiós que s'entren l'entrevista a la botiga, però realment té molt de marge. És a dir, jo sempre dic el mateix. Dins el meu sector, el nostre triomf ha estat el nostre fracàs. Per posar-te un exemple, jo vaig arribar a vendre diàriament 120 pans integrals. Diàriament.
Anava a cercar-los personalment al Font d'Espeners, al centre de Palma, a les set i mitja del matí, i obria aquí a les vuit amb els meus pans recient fets.
I una vegada que en el supermercat se va començar a vendre pa integral, que no tenia res que bon amb el pa integral, evidentment, que es feia en els fondes peners, jo vaig automàticament deixar de vendre pa. Clar, si tu vens quatre pans en els dia, no te compensa fer la feina de tenir-lo. En conseqüència, no tenim pa. I qui diu el cas del pa, diu el cas de la llet vegetal,
les begudes vegetals, és a dir, nosaltres hem estat els que hem introduït la llet de soja, la llet d'arròs, la llet de cibada, ara no hem vencat ni una d'aquests, perquè s'han convertit en productes de consum habitual.
Qui diu això diu els suplements nutritius, les isoflavones, l'Òmega 3... Tot això, al passar a ser productes de coneixement general, automàticament ja no venen a cercar-lo aquí. Perquè, a més, hi ha una falsa creença que el supermercat està més barat. De vegades és mentida, perquè fins i tot la mateixa marca, nosaltres, l'hem tinguda més barata,
que en el supermercat de determinats productes i, d'altra banda, està la qualitat del producte, que és molt distinta. Però aquest fet és una evidència, és a dir, de vegades a un negoci l'èxit d'aquest negoci és el seu fracàs, perquè se converteix en algo de consum general i, per tant, la especificitat del negoci desapareix.
I ara entrem ja més a la seva faceta d'activista i defensora del que necessita defensar-se urbanísticament. Pere Garau es manté, és un barri que encara té les seves senyes d'identitat arquitectòniques i de carrers...
Jo crec que la pèrdua de qualitat urbanística de la ciutat és una qüestió general perquè creiem que realment dins el que és el planejament urbanístic de la ciutat no hi ha hagut prou criteri de dir
cap on volem anar i com volem anar cap aquí, no? Què hem de conservar i què podem no conservar, no? Ha primat sempre l'augència, ha primat sempre les necessitats immediatats sense pensar en el futur. Jo vaig tenir l'oportunitat de fer per ARCA un treball d'investigació sobre el barri de Peregarau, ja que estic aquí tantes hores,
llavors tenia l'oportunitat de fer-lo. I jo tenia aquí en aquesta cadira segur de la gent i li feia entrevistes personals perquè no hi havia res escrit sobre Peregrau quan nosaltres vam començar aquesta feina que va ser l'any 2009. I llavors la realitat és que la formació del barri de Peregrau en quant a població ha estat producte de tres onades migratòries. La primera va ser l'onada de la gent de part forana que va venir
a viure a la ciutat i se va establir a l'Eixample. Pere Garau forma part de l'Eixample. La segona onada migratòria és la gent que va venir de la península a l'època del boom turístic per construcció d'hotels, d'habitatges, etcètera, etcètera.
I això va provocar que aquelles cases que primer eren plantes baixes, que la persona que havia vingut de la part forana havia fet una cisterna amb la terra de la cisterna, havia construït part de les parets, i després si una filla o un fill se caçava a pintura construïen un primer pis a sobre, moltes d'aquestes s'esbuquen i se creen grans mamotretos, pintura de 8, 9 alçades, a dins traçats urbans que tenen 10 metres d'ample, el qual és un desgavell
urbanístic que encara ara patim. I la tercera onada migratòria va ser una onada ja d'aquests anys, dels anys 2000 cap aquí, que és l'onada migratòria dels països desafavorits econòmicament, que això ha provocat una modificació, un canvi, una substitució de la població original a un altre tipus de població immigrant. I això conforma el tipus de negoci i conforma el futur del barri, sense cap dubte.
Què se pot fer? Nosaltres pensam que el que s'ha d'aplicar, i quan dic nosotros, inevitablement m'he de referir a Arca, nosaltres el que pensam és que el que s'ha de fer és adoptar unes mesures urbanístiques que ajudin a conservar el rastre de la història, que no se deixi fer sempre a l'impuls econòmic del moment i a les errades que després anem mantenint. Per posar-te un exemple, quins problemes tenim en aquest moment? Per exemple,
a Pere Garau. Bé, doncs que pentura ja una parcel·la que fins ara hi havia una planta baixa, una planta baixa i pis,
I en aquesta parcel·la es poden construir pintura 5 alçades, amb dos habitatges per cada alçada. Però l'amplada del solar no dona per fer aparcament soterrani. En conseqüència tenim automàticament en el carrer 20 cotxes més, 20 cotxes més que no sabem on hem d'anar a ficar, perquè hem de reconèixer que el rei del Mambo continua sent el cotxe, el cotxe continua sent un element molt, molt, molt principal en aquesta ciutat.
en això li podem afegir mil coses més, però hi ha més que res criteris desenvolupistes, molt desenvolupistes, i no hi ha la preservació de l'encant de la ciutat. Des d'Arc hem aconseguit, arrel d'aquesta feina que et vaig dir que vaig fer, que és aquell llibre que veus allà, que es diu Pere Garau, un barri amb història, primer una exposició, després es va transformar en llibre, varen conservar-se 100 cases, les tenim aquí de vora, són 100,
cases, 100 habitatges que es van construir per gent humil, per gent que pagava una peceta setmanal i va arribar a tenir casa seva, era gent professional humil, pintureren fusters, pintureren ferrers,
gent que no tenien massa d'obbes, però que van arribar a tenir un caseba i miraculosament, fins al dia d'avui, s'han conservat. Ara està catalogat ambientalment i llevat d'alguna barra vessada recent, que ja et puc explicar però no entrarem en el detall, podem dir que és una gran sort per aquest barri haver preservat això gràcies a la lluita nostra de que ara consellem que s'hagi salvat. La plaça de les Columnes, igual, la plaça de les Columnes era un espai meravellós,
construït el que seria la banda central per en Guillem Forteza, i tot l'entorn, després de les columnes, gairebé tot se conservava per l'any 2009. Però hi havia l'Hostal Baleares, que jo sempre l'he qualificat una mica com la catedral de Pergarau en aquell moment, perquè era com un dels elements emblemàtics. Una vegada que ja havíem perdut Can Bibiloni, que vàrem intentar salvar-lo i no vàrem aconseguir salvar-lo, el Sal Baleares tenia llicència de demolició concedida.
és un edifici que ocupava tota una illeta, donava quatre carrers, i era molt senzill, era un edifici que podíem clarificar de racionalista, molt recte, blanc, senzill...
també per la nostra insistència i per la sort que vam tenir, hem aconseguit salvar-lo. En aquell moment és un hotel emblemàtic de la ciutat i molt important per a la barriada, perquè es conserva el record d'aquell espai, que era primer, que era la casa, nosaltres després vam descobrir que era un habitatge particular, que després es va transformar en un hostal, que ara és un hotel, i un edifici just de davant,
que també la van aconseguir salvar, que fa que en tothom no era d'una, que també li haguessin donat llicència de demolició. Però bueno, d'aquestes coses que dius, si estàs a sobre, si ho trobes en el moment apropiat, de vegades aconsegueixes salvar-lo. I això no deixa de ser un orgull, perquè realment la nostra empremta personal no només es crea
en coses noves, també s'ha creat aconseguint posar en valor l'antic i allò que ens permet identificar-nos a nosaltres en la ciutat, perquè si llevem tota la petjada de la història ens sentim estrangers a la nostra ciutat. Demolicions, ara n'hi ha una pendent, crec que és aquest 11 de desembre, a veure si també aconseguim que no sigui així, que no sé com ho teniu.
El cas del 31 de desembre és un cas paradigmàtic, perquè és com si el nostre descobriment que era un edifici de l'importantíssim arquitecte Gaspar Ben-Nassar i el dibuix original sembla que s'hagi tornat en contra nostre.
perquè ara diuen, ah, és que no correspon la façana al dibuix original. La tomarem i ho farem com ho volia realment ell. És com de locos, no?, el que pretenguin això i se faci passar per bo. Per la Comissió de Centre Històric s'ha fet passar per bo, eh? Nosaltres estem allà i el nostre vot està en contra, però nosaltres no decidim, no? És a dir, les passes que se donen costen tant fer-les i de vegades després se falsetja tant la realitat
que correm el risc de quedar en una ciutat com de decorat més que de ciutat autèntica. I el que em deies abans respecte a la transformació comercial hem de reconèixer
que el pas del temps i la evolució del comerç fa una mica inevitable que els comerços petits vagin desapareguent. Jo t'he de dir que la meva botiga, quan jo me jubili, que serà aviat, desapareixerà. És a dir, és impossible que ningú la continuï. Una, perquè el negoci és complicat que continuï. Vull dir, jo tenc la sort que som jo i que el fet que me conegui molta gent fa que tinguin confiança i tal.
Però això és una realitat. Vull dir, si no hi ha una continuïtat generacional, si el mètode de compra de la gent és anar a internet, anar a les grans superfícies... Els hi sap greu que tanqui la botiga, però Pentura no han entrat mai a comprar. O Pentura no són conscients que si has de pagar Pentura uns cèntims més, val la pena pagar-los perquè allò se conservi.
Aquí en el barri tenim la sort de tenir Mercedia Durant, tenim la sort de tenir l'esparteria Mesquida, tenim un parell de comerços emblemàtics importants i jo em vaig comprar un cinturó la setmana passada a l'esparteria Mesquida, m'és igual el preu que pagàs perquè jo vull que se mantingui l'esparteria Mesquida. I aquest és el sistema, vull dir, si no compres no hi ha res que fer.
I aquests canvis que parlaves fa una estona, que plantes baixes s'han convertit en edificis, això ha fet que també els serveis se multipliquin o se mantenen els serveis iguals? Hi ha les mateixes línies, hi ha les mateixes freqüències, hi ha les mateixes amplades de carrers. Ha canviat això també en proporció o se mantén igual?
Fins ara no ha canviat. Nosaltres sempre hem reivindicat pel barri el fet que som la barriada més habitada, més densament poblada. Nosaltres tenim la mateixa població que tot inca.
perquè m'entenguis. Però tot això està acumulat de dins el que és Peregarau, que Peregarau té uns límits molt concrets. És Avingudes, Carre Manacó, Aragó i Médico José Dardé, per entendre'n molts. Aquest és el límit. I aquí està tot inca. Aquí està tot inca.
No tenim, tenim un centre de salut que està ple de rates, no tenim un casal de barri, hi ha una queseta allogada aquí de vora que no se t'acudeixi intentar fer gaire cosa perquè no hi ha res i gràcies encara que hem aconseguit que darrerament se llogui això. Ara el que hem aconseguit
que això feia anys que ho demanaven, és que l'Ajuntament compri el Metropolitan. Això li agraïm moltíssim, perquè com a mínim tenen un criteri de dir, bueno, necessitem posar elements de servei a la comunitat i anem a agafar un espai per poder-lo fer.
s'ha de fer més, vull dir, s'han de fer més llocs ací, vull dir, tenim un solar des de fa molts anys, quan jo feia el llibre de Pere Garau, s'estava tomant aquell edifici que hi ha a la cantonada d'aquí de la mateixa plaça, una miqueta més allà, aquest solar s'hauria de comprar per l'Ajuntament.
Tenim la biblioteca llogada aquí davant, que el quarto de bany no funciona des de fa un mes, saps? I aquestes coses... I menys mal que tenim aquesta biblioteca i aquesta llogada, perquè tampoc no tenien res fa dos anys, no? I bueno, aquestes coses són temes pendents. I no s'ha de fer la gran inversió en coses que fan quedar bé, com va ser el de Nuret Duna, que nosaltres ens vam oposar. No perquè ens oposem a la penalització de cap carrer,
sinó perquè ens oposem a que la inversió grossa se faci justament en el lloc més proper al centre. Feu a la banda interior del barri. Demostra que et preocupes pel barri. No ajudis a la gentrificació com ha ajudat la inversió a Nuret Duna. M'entens? Aquest és un plantejament que nosaltres, per desgràcia, no vam tenir.
no van ser escoltats en el seu dia, quan nosaltres havíem estat els grans defensors de Peregarau, i els grans que havíem invertit tant de temps i tant d'esforç en posar en valor aquest barri, que és molt important. No hem de fer creure que Peregarau és un barri que no val la pena. Val la pena, el que passa és que ens hem de reconèixer en ell.
Has parlat de peotonalització. Com veuries peotonalitzar el màxim de Palma? Vull dir, la paraula peotonalitzar, com el conjugues referent a Palma?
Depèn, perquè si pia tonalitzar implica omplir-ho de terrasses, com és el que ha implicat fins ara, llavors és millor que passin cotxes per enmig, millor que passin cotxes per enmig del carrer amb eseres molt amples. M'entens? O sigui, perquè la serra ampla, si hi ha arbres i si hi ha bancs, quan tu ja implica que no posin terrasses o que hi posin moltes menys.
Jo crec que la petonalització en si no és dolenta, jo crec que la reducció de trànsit de cotxe sempre és bo, sempre i quan es permeti l'accessibilitat per a les persones que ho necessiten, i cada vegada més tenim gent gran que necessita arribar als llocs. Jo soc més partidària de reduir el trànsit de cotxes, fer eseres molt amples, però no m'agraden gens
i això tenc una tira personal, per exemple, el criteri de plataformes úniques. Les plataformes úniques, que vol dir llevar voreres i que tot estigui al mateix nivell, malgrat que hi passi un cotxe per enmig, això implica despersonalització. Implica perill. És a dir, si tu no pots amollar a un nin petit de la mà quan vas caminant pel carrer, vol dir que la teva ciutat no és amable. Vol dir que la teva ciutat és insegura. I això és molt perillós. Evidentment, si nosaltres tenim
un carrer que no té diferències entre el que és on van els veianants i on van els cotxes, que és el concepte de plataforma única, automàticament t'estàs fent que sigui molt més fàcil per un cotxe pujar-se damunt la sera, molt més fàcil per una bicicleta, per un patinet, per una moto, etcètera, etcètera. Per tant, tu has de dur el teu infant ben aferrat, perquè si no, corre el perill que l'atropellin. Quanta mà us per palma? Caminant. Jo som una gran caminadora. Vius aquí prop?
Jo visc que són fortes.
Som fortès estar, diguéssim, al final de Jacint Verdaguer. Jo visc allà. Jo sempre, pràcticament sempre, per palma a palma sempre vaig caminant. De la casa meva aquí, d'aquí al centre, del centre aquí, de casa meva al centre. A més és boníssim per la circulació de les càmeres, en sèrio. És una cosa imprescindible per una persona que fa feina de dreta, com jo he fet tota la vida, és imprescindible caminar. I sempre hi vaig caminant. I el vianant és la persona, la gran oblidada, el gran oblidat de la ciutat.
Sempre és l'últim amic o el vianant. Vull dir, si tu has d'anar, has de travessar d'aquí a la plaça, has de fer així, has de fer així i has de fer així. No pots fer així. Lo lògic seria que se facilitasse el que el vianant hagués de caminar més. I has d'esperar dos semàfors. Ojo, has de fer un munt de metros més i a més has d'esperar dos semàfors. Això és indigna.
Perquè, a més, tenim el problema afegit que avui en dia, i tu ho saps, les voreres, que era l'únic lloc de tranquil·litat que hi havia, estan invadits per patinetes i bicicletes. Volen posar-hi límit. I el nivell de normativa s'està posant, gràcies a la campanya que vava d'impulsar Arca,
que va haver d'impulsar arca, patinetes i bicis a ratlla, te'n recordaràs d'ella, i gràcies a això hem obert els ulls a Quimana i està començant a posar límits, el que passa és que s'han de materialitzar. La realitat és que per aquest tevorera de porqueria de menys d'un metro d'amplara,
i passen continuament patinetes quan te'ls donen la gana. I si tu surts, surts despistat, com és lògic que surtis despistat d'una botiga, llavors et poden fer mal. Tinc una amiga que té una psiquiatriu d'aquí a aquí de tots els ferros que li van posar per un patinet quan va sortir d'una botiga.
Això va impulsar la creació d'aquesta campanya que t'estic dient, de patinetges i vices a ratlles. És a dir, no tenim més remei que lluitar per una ciutat cívica, per una ciutat amable, que des dels poders es faci el que toca i des de la ciutadania s'actuï en responsabilitat, perquè jo crec que l'incidisme és un dels grans problemes que tenim avui en dia. En realitat és egoisme, en realitat, incidisme és un sinònim d'egoisme.
És cert, és impossible tancar aquesta conversa sense parlar d'Arca. Si Arca no existís, l'ho havien d'inventar? Sense dubte, és així. Arca té molts anys de vida. Jo estic amb Arca només fa... des del 2005, o sigui, fa més o menys que 20 anys, però ja feia 10 anys que havia nascut per la necessitat de posar en valor un patrimoni que se podia esvejar en qualsevol moment, no?
I la meva funció dins Arca ha estat una mica el posar en valor el patrimoni humil, precisament. Jo sempre deia, ja està clar que la catedral val la pena, ja està clar que la catedral val la pena, però i aquella fonteta d'aquest barri, i aquell edifici baixet, i llavors a mi m'interessava més aquest patrimoni, perquè trobava que era el que estava més en perill.
Però sí, si jo te mostràs les carpetes que tenen cobertes d'Arca dins del meu ordenador, és increïble. I la quantitat de gent que crida a Arca, que diu, per favor, podeu fer això, per favor, podeu mirar això, per això. Clar, són tant de temes oberts que, efectivament, l'haurien d'inventar. I aquests temes oberts que té Arca poden dir que ha valgut la pena. És a dir, són més el que ha aconseguit que el que se li ha denegat.
Sense dubte, perquè malgrat nosaltres que hem lluitat, per exemple, per salvar, et posaré un exemple, per salvar l'edifici del carrer Aníbal, cantonada, avengut d'Argentina. Varen fracassar, varen perdre. Però això va generar el que se protegia és tota Santa Catalina.
és a dir, arrel de nosaltres, posar el foc damunt la importància d'aquest edifici, que l'Ajuntament va ser un covard i no va voler protegir de veritat, per tant tenim una monstruositat d'edifici allà, sí que després el següent govern municipal, amb NICEF, es va aconseguir iniciar una protecció efectiva de Santa Catalina i en aquest moment podem trobar coses que perdem a Santa Catalina, podem trobar altres inconvenients a Santa Catalina, però arquitectònicament i urbanísticament està molt millor en quant a garanties que no se pervertirà
que del que estava abans del nostre, entre cometes, fracàs del carrer Aníbal. Entens el que he dit? Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts a diumenge de 10 a de 7 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca. La Palme Senat. La Palme Senat.
Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això es formatge es va també, però no són joies. Gràcies!
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musica èmica... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Recordant-te
Paz a meva vida recordante, ignorante. Paz a meva vida, ignorante, esperante.
Pats a meva vida i esperanta, estimanta. Pats a meva vida, estimanta.
recordant-te. Quan se nit m'envolta i tornen ses tenebres, el meu cap et plora recordant-te. Ets aquella estrella que se'n unia l'auva portant-se.
recordant-te, recordant-te per la meva vida, recordant-te, enyorant-te per la meva vida.
Esperante, esperante, parça meva vida. Esperante, estimante, parça meva vida.
i estimant-te. Ai, ai, ai, recordant-te. Quan la nit m'envolta i donen s'estenebre i el meu cas que placa,
recordant-te. Ets aquella estrella que s'allunya l'aube portant-se a mi. Recordant-te.
Com un soldat a la vanguarda. A l'encontre del seu vestit. Com un seu llibre. De la muntanya més alta.
Com un païsó sense por, amic. Fent-se pena de bandes mirant. Un al mirall sense por ensenyar. Un Kamikaze sense nom.
Com un profet de septic. Com un estet desfigurant. Uno que m'està sense formular.
Com un lúdia de somnis trencats. Es crebusses sense por vora.
Sumit en sa desesperació de veure't.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.