Leitmotiv.
Molt bon vespre, amics, i benvinguts a El Crepuscle en Cent Estals. Avui és dilluns i encetam setmana parlant d'òpera. I és que és notícia que dimecres que ve el Teatre Principal de Palma i dins la seva programació d'òpera inclou l'Ondes Arrant. És una producció que per primera vegada surt aquí al Teatre Principal, s'havia fet en versió de concert...
però no s'havia representat mai dins d'aquestes temporades d'òpera. Per tant, és notícia. I com que és notícia, avui hem pensat entrevistar una persona que sap moltíssim de Wagner, una de les persones que jo conec que més sap de Wagner. A més, ha escrit els textos que sortiran en el programa demà de la temporada d'òpera del Teatre Principal i avui ha volgut ser en naltros. És Josep Mallol, ell és matemàtic, però també meloman i vernerià.
Josep, el tenim via telèfon perquè ell viu a Lleida. Josep, bon vespre. Bon vespre. Gràcies per atendre'ns. A vosaltres, per donar-me l'oportunitat. Josep, què representa l'holandès? Primer de tot, dins el Taranà Wagnerià i després dins la història de l'òpera. A veure, l'holandès errant...
dins del Tarenabanaia, representa la primera vegada que ell, que el compositor, que Richard Wagner, s'allunya de les òperes que es representaven en aquella època, que era, per una banda, el Belcanto, representat per Donizetti, Belín, etc., i, per altra banda, l'òpera més...
de París, la gran d'òpera que deien, com ara podria ser Spontini, Cherubini, Meyerberg, etc. Aleshores, ell introdueix un tipus d'òpera que s'acosta molt a l'òpera de, diguéssim, de màgia fosca o l'òpera misteriós de misteri, com podria ser, per exemple, el Caçador Fortiu, de Weber,
o el vampir de Marschner, això dintre de la producció wagneriana. I a més a més, ell fa una cosa que comença a introduir la llavor del que més endavant desenvoluparia abastament, que era el motiu conductor o el leitmotiv. I dintre d'història de l'òpera, Wagner fa una cosa que fins aleshores, fins en aquell moment, tots els grans operistes que hi havia hagut...
Rossini, Mozart, tots aquests, no havien fet dintre dels personatges, que és introduir la psicologia, la psicologia introduïda dintre dels personatges que estan cantant l'òpera. Això és les dues grans novetats dintre de la producció webinariana i dintre de la producció d'òpera en general.
Quan dèiem que Wagner cercava l'òpera o definia l'òpera com a art total, estaries d'acord? I si estàs d'acord, què vol dir exactament això? Bé, ell concebia l'òpera com una reunió o com una conjunció de totes les...
Ell s'admirava molt amb el teatre grec. Ell era molt admirador del teatre grec, no només en la part escenogràfica i no només en la part teatral, sinó en la part musical també, perquè a l'antiga Gràcia també hi havia instruments fotí que més rudimentaris. Aleshores, ell va voler...
ell va voler fer uns espectacles que reunissin totes les arts, no només les arts musicals, sinó les arts plàstiques. L'obra d'art total, a què ell feia referència, la Gesamtkunzberg, que ell escriu dintre dels seus escrits d'autobiografia, etcètera, volia recopilar, volia que dintre de l'escena tinguessin lloc
Doncs la pintura, l'escultura, la literatura, que la posava ell, i evidentment la música, que també la posava ell. No va voler mai, mai, que cap abscriptor literat redactés els textos de les seves òperes. Fins i tot només va permetre a una persona redactar textos en què ell va posar música, que era Mathilde Besendonck.
Sí, sí, vas fer aquell grup de líders tan extraordinari. Els líders dedicats a Matilde Bessendon, que va escriure ella els textos i ell li va posar una música que té moltes reminiscències de l'òpera que estava component en aquella època, que era el Tristan.
Ara hem parlat de l'Holandès. Fa 15 dies es va tancar les diferents representacions que han fet el Tristany a Barcelona. Seria possible el Tristany sense que abans hi hagués hagut un holandès? És a dir, Wagner hauria arribat... Hi ha una dita que és una mica fins i tot sarcàstica que diu que Wagner va explotar fins a les últimes possibilitats
L'òpera romàntica, en el cas de l'holandès, és l'avant-penúltima, perquè després de l'holandès, com sabem, va seguir el Tank Säuser i després va seguir el Lohengri. Doncs, volem perfeccionar fins a l'extrem l'òpera romàntica, la dita sarcàstica es diu que va acabar amb ella. O sigui, Wagner va acabar amb l'òpera romàntica i va obrir la porta a una altra gran...
a una altra gran revolució que és el drama musical. Aleshores, el Tristan Isolda ja no es pot emmarcar a l'òpera romàntica, però és necessari, és absolutament necessari i suficient que hi hagi hagut l'Holandès, el Tank Roger i el Lohengrin per donar pas a la gran òpera que el Tristan Isolda, que ell mai no la va anomenar òpera.
El Tristan Isolde, ell, mai no la va anomenar òpera, sinó que en el llibret està escrit acció escènica en tres actes, no òpera ja. El Tristan ja va més enllà de la que era l'òpera romàntica convencional. I a més a més obriria el camí no només de la seva producció posterior, sinó dels grans compositors del segle XIX que quedaven i del segle XX, com ara Richard Strauss, fins i tot Schoenberg, etcètera, etcètera.
Podríem dir que per una persona que potser no s'acosta perquè l'univers Wagner li fa una mica de por d'entrada, podríem dir que l'holandès és una bona porta d'entrada de l'univers Wagner? Per mi és la millor porta d'entrada. És una bona porta, sí, i a més a més per mi és la millor, perquè té diversos ingredients que configuren...
la decisió d'entrar a Wagner a través de l'holandès errant. Per què? Primer ingredient i no menys important, que és la durada. L'holandès, depèn de si es fa amb actes separats o si es fa amb un sol acte i entres i al cap de quan s'acaba surts, té una durada d'unes dues hores i...
no arriba a dues hores i mitja. I això és una òpera que la fa, és una durada que la fa una òpera que es pot pair, es pot digerir bé. I després, a dintre de la mateixa òpera, com que hi ha molta acció que el públic, que no ha estat mai en una òpera de Wagner, i en canvi sí que ha estat, per exemple, en una òpera verista de Puiggini, de Verdi, etcètera, doncs la paeix molt bé perquè entre que hi ha d'haver-hi
accions de vaixells que arriben a port, vaixells fantasmes, i a més a més àrees, que encara es diuen així, àrees i cabatines convencionals dels que canten els personatges, això la fa molt més digerible per un que comença a entrar en l'univers wagnerià.
Que ha de tenir una veu per cantar el paper de l'holandès? Perquè no ha de ser... Aquest és un tema... Sí. Aquest és un tema molt interessant perquè, a més, Wagner, a més a més de revolucionar l'òpera en moltíssims aspectes, va, literalment, va inventar tipus de veu que no existien. Per exemple, el personatge de l'holandès és un personatge... Avui en dia ja tothom estem molt acostumats...
a sentir que és un baix baríton, però és que al segle XIX, al mitjan segle XIX, no existia la figura del baix baríton. Hi havia un baríton líric, hi havia un baix bufo, però la figura del baix baríton, és a dir, un cantant que té una veu que pot ser molt rotunda en els greus,
però també molt squillante en els aguts, això era una rara avis tan rara que no existia. I és l'ideal, el cantant ideal de l'holandès Arran. I sempre n'hi ha hagut pocs que defensin amb brillantor i dignitat aquest paper. Perquè, a més a més, la Senta, la Senta és una soprano dramàtica.
Hi havia les sopranos líriques, hi havia la prima dona que cantava amb moltes agilitats, però és que la soprano dramàtica wagneriana comença ja a prefigurar-se amb senta perquè ha de salvar tot el mur sonor de l'orquestra wagneriana incipient que hi ha a l'holandès.
El tema de la redempció sembla que és una, no vull dir una constant, però sí que apareix a diferents òperes de Wagner, en concret a l'holandès, també a part si falsa pot intuir. Per què estava Wagner? Hi ha uns temes que són wagnerians de per si mateixos, no? Sí. Sí, el tema de la redempció, aquí també és una... Quan he dit que Wagner introdueix en els seus personatges una cosa que no existia en l'òpera convencional de l'època és la psicologia,
També el tema d'una figura, una persona que amb el seu sacrifici redimeix una altra o redimeix diverses altres persones o redimeix fins i tot a tot el món, com és el cas de Brunil de l'Anell, que redimeix tot el món ambiciós i li obre la porta al món humà...
on l'amor predomini per tot arreu, doncs el tema de la redenció és una constant, és un comú denominador de totes les òperes de Wagner i comença precisament amb el holandès, perquè senta ella fent un impuls que no sap d'on ve, però és un impuls vital i instintiu de redimir en aquell pobre desgraciat que fa anys i panys que està voltant pels mars
maleït, sense poder tocar mai a terra i sense tampoc morir-se, i per redimir-lo, per sempre més, prometent-li que se li serà fidel i sent-li fidel per sempre.
Sí, sí. Ara pens que, per exemple, has citat Brungilda, hem citat Isolda, ara cita'm Senta, són tres personatges de psicologies molt diferents, però que al final desitgen, en certa manera, morir per redimir. O en el cas de l'Isolda, més que per redimir, per transfigurar-se, no? Sí, i evidentment amb el seu sacrifici no hi ha cap altre camí
per fer una cosa tan gran com és que una persona se salvi o tot un món entri en una altra dimensió de redenció. No n'hi ha cap altre camí que no sigui el sacrifici propi. Però no pot ser un sacrifici així a lo petit, no. Ha de ser un sacrifici a davant de tothom i un sacrifici públic
i patent, que és quan la Senta s'autosacrifica ella, llançant-se pel peny assegat per redimir
el personatge de l'Horlandès i de retruc a tots els mariners del vaixell que porta. Clar, clar, clar, clar. Josep, ja han d'anar tancant, però hi ha una pregunta. Tu has fet, has escrit les notes al programa, que molts trobarem dimecres, al teatre principal. Quina ha estat la teva tesi per escriure aquestes notes? Bé, la meva tesi és una mica un resum de tot el que acabo de dir perquè...
A part que l'holandès és la primera de les tres òperes romàntiques pures, químicament pures, que va escriure Wagner, doncs introdueix molts factors que no existien en aquella època i la tesi és que paga la pena endinsar-se en el món wagnerià
Perquè, a part de sentir música, que moltíssimes vegades és música, obra mestra i genial, a part d'això, la música de Wagner i les obres, sobretot, de Wagner, quan s'estudien i s'aprofundeixen elles, et donen uns camins de pensament i de reflexió que et fan madurar per dintre. O sigui, Wagner comença a fer madurar l'espectador per dintre a partir de l'Holandès Errant.
Aquesta seria la tesi. Molt interessant. I podem dir que ja dins l'obertura se resumeix la història? Sí. Recordem que les obertures de les òperes es poden dir obertures, es poden dir preludis. Wagner, en concret, en aquesta li diu obertura i dintre d'aquesta peça musical que acostuma a durar uns, més o menys, depèn del tempo del director, però uns 12 minuts, doncs el...
L'obertura de l'Holandès ja conté alguns dels temes fonamentals musicals que sentiràs al llarg de l'òpera, com per exemple la corda mariners, com per exemple el tema de la redenció, com per exemple el tema del mateix holandès o la balada de Senta, que és una de les peces fonamentals i centrals de l'obra.
Josep, moltíssimes gràcies per atendre'ns sé que vendràs a Mallorca sé que vendràs a Mallorca per la presentació ja la darrera pregunta ara, imagina't a Mallorca no és habitual fer Wagner, ja ho dèiem al principi
Per tant, una persona que va en aquesta òpera, que me consta, afortunadament, que sembla que hi ha totes les entrades venudes per les tres funcions, cosa que m'anima moltíssim i hem d'animar la gent del teatre perquè continuï per aquest camí. Com s'ha de situar una persona que va a un Wagner per primera vegada? Com vols dir com s'ha de situar? És a dir, vaig a veure Wagner i no sé què voré. Vull dir, com s'ha de predisposar
Avui en dia, com que hi ha tanta facilitat d'accés als mitjans audiovisuals, a internet, a Google, doncs jo aconsellaria que les persones que no han vist mai una òpera de Wagner i van a veure l'holandès, que invertissin res, 10 minuts, un quart d'hora, amb tranquil·litat i sense distraccions abans,
que es llegissi l'argument que n'hi ha bastament a Google, tu poses holandès a Rans de Wagner i et posen l'argument en castellà, en català, en anglès i en l'idioma que vulguis, doncs que invertís uns 10 o 15 minuts en assabentar-se'n de quin és l'argument d'aquesta obra, llavors quan sigui allà ho tindrà molt més fàcil.
Molt bon consell. Josep Mallol, moltíssimes gràcies per estar nosaltres aquesta nit i res, mos veurem al teatre divendres que ve. Oh, i tant. Gràcies, Josep. Una abraçada. Gràcies a vosaltres.
Amics, això ha estat aquesta conversa que hem tingut amb una de les persones més wagnerianes que podíem tenir, Josep Mallol, que viu a Lleida, ella és professor de matemàtiques, wagnerià, pertany al Club Wagner de Catalunya, i és qui ha escrit, la persona que ha escrit les notes al programa d'aquesta producció, que dimecres que ve estrena al Teatre Principal.
Ara fem una petita pausa perquè després vos posarem obertures. En Josep ha parlat que l'obertura de l'holandès ja resumeix pràcticament tota l'obra, ja hi trobam tots aquells moments que l'obra ja conté, alguns dels moments que l'obra conté. Per tant, han triat diferents obertures de Wagner, preludis de Wagner, per acompanyar el que queda de programa d'avui. Amics, si hi hau tots benvinguts en aquest crepuscle.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Ah!
Fins demà!
. . .
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!