Churruca, Gravina i Nelson. Trafalgar Square.
Bon vespre, amigues i amics del Crepuscle en Cent Estals. Benvingudes, benvinguts tots en el programa, l'edició del dimarts 21 d'octubre del 2025. Avui celebrem 2.115 programes aquí a la Mediterrània. I no sé per què hem començat d'aquesta manera. Què passa? Trafalgar...
Mira, ha de dir Xurruca, Gravina i Nilsson, que s'han pogut dir Damián, Federico i Horatio. Ah, sí? Horatio. Horatio. Mira, avui fa 200... Nostres estimats alumnes d'història d'Espanya, avui fa 220 anys exactes de la batalla de Trafalgar.
on van morir a la banda espanyola d'alguna manera, perquè en Nelson va ser un poc més tard va ser a la mateixa batalla sí, sí, a més va ser un odisseur es portar-lo a Londres el van ficar, el van dur i viltar els anglesos, que el van guanyar van guanyar la batalla però va morir el van dur perquè se conserva el cos incorrupte el van ficar dins la bota de conyac francès
A més... Això t'ho està inventant. No, no, no. Això és ciència. Això és ciència. Nives congostrina. Però això és ciència, no? Ciència. És conyac, funciona. Sí, alcohol, vaja. Alcohol. Alcohol no ho sabia. Sí, sí. Llot de fort molt, doncs... Alcohol. Bé...
Idò, ja en parlaràs avui. Per suposat. Què més qüestions tartaràs? Mira, tot tindrà poc a veure amb això. El sentit de la vida d'avui, el fil conductor és el conyac d'en Nelson. No, serà el gai, l'època de poliònica. I de bon brandy que se deu dir Nelson.
nou d'esquerda podria ser avui aquest fil conductor via el Vic, bon vespre ah, bon vespre avui toca parlar de notícies científiques que no són el Nobel no, no, ja fins l'any que ve ja fins l'any que ve hi ha un Nobel l'any que ve
No s'auto-suprimiran, no ho sé. Perquè estan de s'auto-suprimir. Jo crec que estan més... Probes. Sí? Sí. No ho dic per sa banda de física, química... Ah, idò. Economia. No. Tampoc. De sapau. Ah, és de sapau. Ah, uuuh.
Alerta, alerta, a veure què passarà l'any qui ve. Sí, sí, vaig a saber. I de que van avui ser notícia... Mira, te parlaré de una criatura que vaig vestir fa entre 250 milions d'anys i 300 milions d'anys. Quasi res. Quasi res, vull dir, després ahir, ara baixa. I que era millor aquí. Què me dius? Sí. I no havia tomeu, segurament era tomeu, o no. Això... Això els hi fa gràcia, sempre quan diuen, aquest tipus no havia tal, tius bé. Té la seva...
No, no té constància que l'hagin batillat. Així, per exemple, tots saben de l'existència de Na Lucy, per exemple. Sí, Na Lucy, d'Escai. Sí, no, d'Escai no. No, però diuen que Na Lucy de Don Dubai, d'allà d'Àfrica, va ser... No, no, de Na Lucy. De la cançó de Beatles. De la cançó de Beatles, diuen. Ara que quan elles diran que parlava baleà. Don't dubtes.
Baleant dos accents. Així, dos accents. Com el que aquí s'acorda. Anem a escoltar sa veu d'Atseny, que és de Sintel·liència. En aquesta taula. A veure, bon vespre. Vida intel·ligent. Què ens durs, avui?
Estudis, soc CDE i tot aquest personal s'ha fet estudis. En estudis, llavors es publiquen. I llavors es publiquen i treuen quatre conclusions i aquí se queda tot. I serveixen per alguna cosa aquests estudis? No, per constatar el que jo crec que més o menys que tots sabem.
I de vegades també els polítics els utilitzen per justificar coses. O sigui, fan una decisió i diuen... Això ja ho diu un estudi, no? Sí, sí. Però no per prendre mesures a decisions, trots jo. Molt bé. I tot això, gràcies a en Maria Antic, a en Vialvic i a en Joan Roca, però també gràcies a la producció d'en Maria Moreno i avui tècnicament tenim en en Tomeu Martí.
Que bonçà, eh? Que bonçà, eh? Que bonçà?
Bielvic, notícies científiques. Sí, no sé si te'n recordarà... Bé, diguem... No, no me'n recordes, no me'n recordes. Aquesta setmana, més concretament ahir, Mallorco va tornar a aparèixer dins la ciència a nivell mundial.
per una trobaga que se va fer pública. Ahir dilluns. Ahir dilluns, ahir mateix dilluns. No me vaig en tema. No te'n vaig en tema. Idò, ja te passaré documentació al respecte, perquè és una fita mundial. Si tu...
T'anava a dir, no sé si te'n recordaràs, que fa ja un temps van parlar de descobriment d'un animaló a bany al bufà que constituïa, s'avant passat, dels mamífers més antic mai trobat fins ara a tot el planeta. És un animaló, és un gorgonopsi. Gorgonopsi. A l'an passat també ha vinculat amb el que se'n van dir els animalons que tenien dents de sabre,
i que el trobaren allà i de fet trobaren bastanta cosa, trobaren fermets de crani, vèrtebres, costelles i pràcticament podrien dir una cama en bastant bon estat i bastant completa. Se treballa d'ahir
és que s'han trobat petjades fossilitzades d'aquest mateix animaló relativament a prop d'on trobaren els cos. Daten aquestes petjades entre 270 i 280 millors d'anys. Bueno...
Allà a Banyal Bufà. Després ahir. Sí, això és... Sí, mos hauríem de posar drets, vull dir... Perquè, escolta, vull dir, s'ha trobat, el tenim aquí, i quan érem mitjans sèries, mitjans broma, era mallorquí. Era mallorquí. Bona, bona, bona. Era mallorquí. I qui ho ha descobert? És un equip...
A veure, entre d'altres, hi ha el Museu de Ciències Naturals i l'ICP cerca.
lideren o han liderat, diguéssim, tant la primera excavació en la qual van trobar les restes òsies com en aquesta que han trobat, diguéssim, les petjades. L'importància de les petjades o en rau? Però en rau han estat que, diguéssim, com dèiem, se tractava d'un avantpassat dels mamífers, d'acord?
i que, a diferència d'altres animalons que se reproduïen amb ous, perquè aquests, diguéssim, encara no eren mamífers, és a dir, encara se reproduïa d'ous, sí que presentava característiques morfològiques que després s'han vist en els mamífers, com és, per exemple, la forma de caminar i la forma corporal.
Forma corporal, perquè te facis una idea. Un canet, d'un metre una mica més de llargada, és aquest que se va trobar. Sensores. I, sí, diguéssim, i amb ses potes, les suficientment separades, i caminant amb potes, les suficientment separades, com per aproximar-la més a el que avui en dia coneixem com a mamífers, i allunyar-la de sesaus.
i altres, no sé si dinosaures, aparents de dinosaures. Diguéssim, és un d'aquests animalons que... De transició. Sí, exacte, que va quedar allà a mi. I un d'ells aquí, a Banyol Bufar.
Vull dir, bé sumant, aquest gorgos napsi, el millor trago és que mos va descobrir en Dorotea Bates, etc. Vull dir, n'han ben servit d'animalons amb pizza. Això d'anar així o perd-te cap, és que anava un poc escaldat o què?
No. Com els turistes que van per allà escaldats. No, aquest no era turista. Aquest devia ser autòcton. Alerta, vull dir. Anava a dir, podria ser ben bon turista? No, a mitges, no per parts. Una de les coses que va cridar sobretot molt l'atenció quan se varen descobrir ossos d'aquest animaló...
és el fet de la latitud de la qual se va trebar el planeta. És a dir, hi havia evidència d'altres organopsis d'aquests, és a dir, parents seus, no tan antics, sinó una mica ara més moderns, una mica ara més. Estan parlant d'un interval aproximadament de 50 milions d'anys al mes, eh?
Com si, no sé si... Però va sorprendre la latitud, és a dir, per l'avís se n'han trobat, on més se n'han trobat, te diré, ha estat a la franja del nord d'Europa i a la franja, a la latitud, a la alçada de Sud-àfrica.
És a dir, en aquestes latituds més extremes dels dos hemisferis, és on se n'han trobat amb més freqüència restes fossilitzades. I, en canvi, aquesta d'aquí, per dir-ho de qualque manera, s'entraven amb aquests dos fets. Un, en l'antiga edat, i l'altre, amb una latitud, diguem, no habitual. Per tant, en certa manera, Joan Roca, si va ser... Mira per on. Un pobre despistat.
Clar, ara n'hauríem de trobar més. Si més no, en aquesta és la títol. No dic exactament aquí. Des de la perspectiva actual, i també és estrany que aparegui a una illa. Però clar, estem parlant de milions d'anys enrere, en el qual no era una illa. Molt probablement. Ara t'hauria d'investigar, veure quan es va crear el Mediterrani, però pràcticament tota seguretat que no. Molt bé. Més coses. Més coses.
Una d'aquestes que esperem surti bé. Fa un parell de setmanes, tu sap que fa un parell de setmanes que t'he dit que t'he de comptar una notícia, no? Sí. Ara ja toca. Fa un parell de setmanes, el Consell de Ministres va aprovar la pròxima, no sé si modificació, o nova llei contra el tabac. Sí.
i que, recordem, aquesta llei no és un invent nou d'ara, perquè mesos abans de la convocatòria de les darreres eleccions generals que hi va haver, ja estava previst el tràmit d'una llei no sé si idèntica, però si més no, bastant similar a la d'ara, que precisament el procés electoral va interrompre.
I una vegada guanyades una altra vegada les eleccions, o va quedar aparcada, o no interessava, o hi havia altres coses més urgents, veges a sabre, no? Veges a sabre. Però la qüestió és que ara, per l'avís, ara sí, inicia o iniciaràs els tràmits parlamentaris. Clar, el problema, diguem, és aquest.
el Consell de Ministres, diguéssim, va aprovar la presentació d'un determinat esborrany i han de veure si després, quan passi per Congrés de Diputats, Senat i tornin al Congrés, si hi ha modificacions que, diguem, els socis del govern puguin acabar introduint en aquesta llei en un determinat sentit. En l'altre sentit suposo jo que no, és a dir, no crec jo que els socis del govern imposin més restriccions, sinó que
Probablement hauríem de dir que hagi desgraciadament enllevint qualcuna. Cosa de tascació, està previst que s'introdusquin. Primera, l'equiparació completa de cigarros electrònics en els convencionals, tinguin on o nicotina.
Per tant, aquells vapers que diuen aquest no té nicotina, és igual. És igual. Perquè tenen altres merdes. Sí, moltes altres, sí. Dit jo, altres coses. Crec que pitjós, oi? Sí, qualcuna, sí. La prohibició completa del consum per part de menors, és a dir, no la metxa venta, també és consum. Això que vol dir, que si troben un menor consumint... Serà sancionable, sí. Tant un convencional com un electrònic.
Menors? Estàs parlant de menors d'edat. Menors d'edat, sí, clar. Menors d'edat. Sí, però vull dir, un jove de 17 anys, de 16 anys, multaran son pare, sa mare? No ho sé. No sé quan se farà això. Jo tampoc. Molt bé. Però ja està bé que ho recollis a llei, des del meu punt de vista.
En tercer lloc, la introducció dins del que seran les capses de tabac de lo que se'n diu s'empaquetat homogeni. És a dir, no hi haurà senyals distintius de marques comercials a les capses.
Això és anticapitalisme. Bé, vull dir, hi ha molt de països del món, vull dir, ja n'hi ha més de 30 on ja ses coses són així. Però si fossin un medicament d'aquests, com se diuen? Genèric. És un genèric, tabac. O com eren els primers productes de marca blanca dels supermercats, que eren un simple envàs de cartó que purí simplement te posava llet, o te posava ous, o te posava sardines.
Un apunt. Tomeu, el capitalisme no té res a veure amb el lliure mercat. No, no. El capitalisme va de, com ho fem, per posar el preu més alt que puguem pagar per un producte.
Ni competència... De lliure mercat i punyotes, què pot pensar, no? I sobretot, si tens amics en el govern, millor. Són aquestes empreses que... Per tant, bé, curiós, no? O sigui, hi haurà marques o hi ha empreses que competiran per un mercat, però no se diferenciaran.
A través de la capsa, no. I tampoc poden fer publicitat. No, aquesta és una altra. Però, bueno, vull dir, les qüestions de publicitat patrocini, que actualment ja el tenen completament prohibit, també s'expandirà a totes aquestes altres marques de geodetronis des quals parlàvem abans. Ah, sí.
Més coses. Prohibició de fumar a les terrasses. Sí. Prohibició de fumar a 15 metres de qualsevol edifici públic. Això inclou també centres sanitaris, educatius i parcs infantils. 15 metres. 15 metres com a mínim, d'acord?
Aquesta visió tan estrombòtica a vegades de l'entrada són espais, jo tinc la visió de son llatges. Que te contamines quan entres perquè passes per mig d'un fumet. Que veus aquella moneta o aquella moneta que està amb aquesta espècie de camisón que duen blanc i estan allà amb aquesta fuma. Això no se vora. Els vehicles considerats laborals?
Vehicles laborals. Un camió. Un camió, un repartidor, un autobús, un taxi, etc. 15 metres, també. No, dins el cotxe. Ah, dins. Bé, dins el vehicle. Eh...
els espais que estiguin a l'aire lliure, coberts, que formin part de centres sanitaris, universitats, centres de formació d'adults, instal·lacions esportives, piscines, llocs on s'aduguin a terme espectacles públics, tant al seu interior com a la seva zona exterior.
I m'estic deixant qualque cosa. Per exemple, un parc. En el parc no, i a 15 metres del parc tampoc. Un parc no me refereixo a un parc infantil, me refereixo a un parc. Un parc, val. Tampoc.
per exemple es part de la mà es part de la mà es part de la riera, es part de les estacions estic posant exemple de Palma això a veure, es parla de parcs en el tema parcs es parla dels infantils i a la platja?
perquè aquí hi ha tot un debat no hi he trobat perquè estàs a vorera demà i t'arriben aquells aires aquells aires més que respecte a sallòsques no acabin entre altres coses perquè sallòsques no acabin són un grandíssim contaminant són un grandíssim contaminant un dels interrogants aquest de les platges ja havia pensat en un altre interrogant als hospitals psiquiàtrics
Eren una excepció que l'antiga llei contemplava. I els valetoris? No ho sé. És un lloc públic. Sí, és un lloc públic. I hi havia un altre... Bé, a no ser que sigui privat. Sí, un tenetari privat. Un tenetari privat. Pantora no, però un tenetari públic. On estaria d'un públic. Se fuma molt.
i llavors hi havia un altre tema ses presons perquè era una excepció abans ses presons s'afumava no ho sé si s'afuma ara fa uns anys s'afumava i vaja festivals, activitats culturals festivals musicals? supos que no és un esdeveniment exterior amb una gran concentració de gent a Bayreuth no s'afuma a Eurovisió potser sí
Tampoc. Fumant en pipa. Fumant en pipa. No ho sé. Jo crec que a Eurovisió n'hi ha que fumant molt. Però bé, és un tema diferent. Bé, ja s'ha desenvolupat, perquè això encara és un projecte de llei. Sí, és projecte de llei, sí. Hi haurà discussió, a lo millor... Hi haurà molt de debat. Hi haurà molt de debat. Sí, molt probablement molt de canvi. Tristament, tristament.
Però vaja, vull dir... Clar, perquè llavors hi ha ses pressions, per exemple. Lo de ses platges seria més que necessari. El sector taler que se puja per s'esperar sempre que hi ha qualsevol normativa. Aquest plaer per qualsevol cosa. Sí, ja quan se va prohibir fumar s'interior ja pareixia que s'havien d'arruïnar. I ja veus que no. Ja veus que efectivament que no.
I acabam de veure també durant pandèmia que durant, més enllà del 2020, la prohibició de fumar les terrasses seguia estant vigent. Tampoc se va arruïnant. Però hi havia les seves queixes. Home, això sempre tindrà. Més, tenim la darrere? Tenim la darrere, situa'ls. Mira, sí. L'altre de l'agordaré. Te comenta aquesta.
Per primera vegada s'ha trasplantat un fetge, enradiat és un boci de fetge, de porc modificat genèticament a una persona viva i conscient. Viva i conscient. Viva i conscient, sí. Perquè fins ara s'havien fet proves de xenotrasplants amb persones que estaven afectades ja de mort cerebral.
I en aquest cas concret no, diguéssim, era una persona que no tenia mort cerebral. Era una persona, vull dir, s'ha fet a la Xina. Parèntesi, en tema de xeno-tres plans, diguéssim, ara el lideratge va entre xinesos i nord-americans, perquè...
Nosaltres hem dit que la Xina és futura i comencem a tenir-ho molts, d'acord? I l'important, a veure, vull dir que s'ha tractat o s'ha tractat, diguéssim, d'un organisme modificat genèticament. Se li havien introduït de més a deu gens de tipus humà...
amb la finalitat que el rebuig fos el mínim possible, i se va aconseguir que aquesta persona visqués una mica més d'un mes, fins que finalment va morir per complicacions de tipus cardiovascular.
Diferents coses. Primera, anem a l'opositiu, de viure més d'un mes. Se considera amb una vida normal i amb un fetge plenament operatiu.
Segona cosa, és ara ja una via possible de ser en tres plantaments així com s'ha fet en altres vegades fins i tot en tres plantaments de coa, etc. No.
Se considera, ara com ara, sí com, podríem dir, un procediment viable per al que puguin ser periodes de transició a periodes de pont. És a dir, mentre tu estàs a l'espera de poder aconseguir un trasplantament d'un donant,
i per dir-ho de qualque manera, el teu òrgan ja falla d'una forma pràcticament inevitable, una forma d'allargar, per dir, parlant clar, de fer possible que hi puguis arribar a tenir aquesta opció, sembla-se que està a prop o està relativament a prop, que si més no el dia d'avui se pugui anar per aquí i seguir investigant per acabar de fer del tot possible.
Molt bé, i de flame... Ai, perdó. Digues. No, sí, perquè un fetge de porc i no un fetge de... Jo què sé. Perquè no ho semblava molt. Però és que a mirar-ho genètica. No poden fer-ho d'un ratolí, òbviament, per qüestió de dimensions. No, sí, però... No, ho dic perquè han dit moltes vegades que són els animalons genèticament més a prop que nosaltres. Ara, com ara pràcticament tota sa experimentació i sa investigació de xenotransplantament se fan porcs. Se fan porcs.
Escò també, no? Escò, escò també, pulmons, sí. Idò, molt bé. Fem ara una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estats. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Diari de Balears, sempre obert. Al mòbil, a l'ordinador, a la tablet. De Balears, sempre obert.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Vida intel·ligent amb Maria Antic. M'agrada. Tu ens aportes aquesta intel·ligència que necessitem.
Mira, començaré amb una cosa que fa un parell de setmanes caduc i que després no per qüestió de temps. Me tranquil·litza sempre que no som únic a aquestes coses. Veig que a cada secció passa. Perquè és una cosa que me va cridar l'atenció i volia que me donessin la vostra opinió.
I és un grau universitari que ha sortit nou i que fa una sèrie de setmanes van sortir una sèrie de notícies en relació a ell, que és el grau de Lideratge, Emprenedoria i Innovació.
d'Urdiari això és el que solien dir el nostre i va sortir un poc en els mitjans perquè per la vista és un grau universitari que romp els esquemes metodològics tradicionals o que fins ara se duen a terme a la universitat
se trata de que durant tot el grau sigui la creació d'un projecte un projecte treballat amb equip i llavors se basa sobretot en creació d'un projecte basat en situacions reals i també crear una empresa no hi ha exàmens
sinó que tot forma part d'una cosa... No sé si ara que diuen allò de transversal... S'ha de muntar un canvas, vaja.
Bial, què en vas? Ha de sobreviure aquest projecte? Vull dir, és una cosa que ha de tenir vida... No, no, no, crec que no, crec que no. S'ha de dur la vida real, diguem. No, ja ho entenc, ho entenc com seria un mòdul travessal que se fa la formació professional, que inclou...
un treball com el que era antigament o fins ara el treball de recerca de batxillerat i això ja ho ha aprovat a NECA i això no, no, no és un grau oficial que crec que se fa en el País Basc si no ho record malament se diu Grau Universitari Lane L-E-I-N-E-N sí, no he dit parlar d'això
Diven que se basen en el model educatiu finlandès. Ja sabeu que el model educatiu finlandès és... Bueno, és top-time. I que, simplement, el que valen, el que t'entrenen, el que te formen, és per ser un bon emprenedor, un bon gestor de negocis, un bon consultor...
Jo utilitzis aquestes paraules perquè són les que utilitzen, no? No, no, no, sí, sí. I ho volia plantejar, m'ho volia dir aquí perquè val tot ser molt més entesos amb aquest tema, més d'administració d'empresa, de consultor, etcètera, etcètera. Jo t'anava a dir, o un bon repartidor de justit, no? Podria també ser un bon camí per fer del repartidor de pizza d'aquestes empreses que s'adiquen a repetir menjar.
clar i si esteu aquí pot abandonar a mitjà en grau si esteu aquí pot abandonar a mitjà en grau esteu projecte aquest que li passa no ho sé no he aprofundit tant
no, ja m'entenc ja m'entenc ja m'entenc com a altres sabent que feien d'aquest grau universitari de dir, mira, m'estic formant com a emprenedor perquè clar, no saps quan acabes d'aquest grau que ets pot ser un administrador d'empresa però te falta un coneixement de la part d'administració
Jo te diria de tots els àmbits, menys aquell que has treballat. Perquè, clar, que facis un projecte per crear una empresa, això no te fa un bon administrador d'aquesta empresa. Donar idees, no? El que jo entenc, la meva pobra parada, és que t'estàs formant per tenir bones idees per crear empreses.
no? Clar, és que això... El que se diu un consultor... Un consultor te dona consells, no ho enxocuta. Però bé.
Bé, per Apertura te podries ajudar? Sí, sí. Perquè l'eïn és lideratge, emprenedor i innovació. Lideratge, emprenedor i innovació, se diu. I això jo em sonava perquè en certa ocasió me'n van parlar d'això i me'n parlaven de Mondragón, de la universitat aquella del País Basc, Mondragón. I llavors a Barcelona hi ha una altra cosa que ho fa també, que s'hi diu Team Labs.
Que és molta. Què dius? Quines funcions tindria? Ha de ser el que lidera els projectes, el dissenya... No ho sé. Més que res, supos que aprens a treballar amb equip, a dissenyar... Però després, en el món professional...
Quina seria exactament la teva formació aquí? També vos he de dir, val un 15.000 euros anuals. Barat o barat o no és? També vos ho he de dir. Perdona? Barat 15.000 en comparació amb altres? Perdona, tu saps què val un any a Harvard? No, però jo t'estic dient aquí a prop a... Tu saps què val un any d'una universitat pública als Estats Units?
Sí, però jo t'estic dient d'aquí, propa't. D'oia ser, no te diré barat o barat o no, ho veig barat, o 15.000 el primer any. No ho sé. Més o menys conuals. Què val un curs de grau privat aquí, ho sabeu? Ja és que no ho sé. Depèn. Depèn. Suposo que depèn. Depèn.
un curs de medicina un curs d'ontologia jo te diria que penturen més econòmics se'n poden anar entre 6 i 10.000 euros i els més cats se'n poden anar de 50 a 60.000 pot ser 50.000 una forquilla grasa sí
I que també depèn de si hi ha dobles graus, que sabeu que és el negoci, i si cosa es vendrà doble grau. No, ja tinc un grau normal, ja que parlant d'un grau normal, comprarem un normal. No ho sé. En qualsevol cas, això no ho sé. Sona a vegades molt de fum, no? Quan comences a veure aquest llenguatge. I em va cridar molt l'atenció que havien sortit diversos estudiants per xarxes dient
lo fantàstic que era, perquè això no vull dir que no ho sigui, però lo fantàstic que era perquè, clar, la primera que parlaven era que no hi havia exàmens. Oh, que guapa. I que era la pròpia formació i el pròpia desenvolupament i tot això. He de dir, mira, com estan venent... És a dir, sistema de verificació d'aprenentatge no n'hi ha cap ni un.
Ah, vaja. No sé que si hi ha un projecte... No crec jo que ha negat a provi un procediment d'aquestes. Es tracta de fer un projecte. Que no hagi examen, d'acord. Un treball grupal no és una verificació d'aprenentatge. No, dic que es treballen aquí. Jo no he estirat tant el fil en si era un treball grupal...
O si era que cadascú hagués de fer el seu projecte de creació de la seva pròpia empresa. Jo vull entendre que sí. Això també implica treball amb equip amb una sèrie d'aspectes. El treball amb equip és una cosa molt important i molt necessària. El que passa és que, a banda de fer feina amb equip, hem de saber fer feina tots sols.
Indultablement, però... Bé, en qualsevol cas, per fer una evolució no necessària... I quan comença? No, ja està en marxa. Ah, ja està en marxa. Ja ha d'estar aprovat. Sí, sí. I a les hores de notícia d'aquest dia és quin ha estat?
Això que ha sortit molt per les xarxes has fet que venguessin que era un grau excel·lent, fantàstic, i prou venien per això de no hi ha exàmens. Val, val, val. I estan a primer curs, estan ja acabant primera promoció, quant d'ells són per cert? Són 3, són 4? Són 4. Són 4.
No sé de quin... No saps a quin curs estan? Aquesta possible primera promoció. No, perquè avui es tracta de fer-ne un seguiment i tal. Jo això m'he sentit parlar fa anys, ja. Sí, jo crec que... Aquest de Mondragon jo crec que duen... Uns anys. I Barcelona... Una promoció... Jaies. Sí.
No deveu conèixer ningú d'altres. No, però sabia d'una persona que ho estava mirant i mirava l'això del Mondragón. És un model universitari molt curiós, molt lligat al teixit industrial basc. Jo penso en un Grotxaga. Javier Grotxaga. Més coses...
Sí, l'enquesta TALIS, un estudi és el CDE. TALIS. TALIS, TALIS. L'enquesta TALIS és el que fa en el professorat. També ha sortit aquest dia pràcticament a tots els mitjans i cadascú ha fet la seva...
interpretació de les coses ha destacat què diu el professorat i sobretot què diu el professorat de secundària les dificultats que té per organitzar la classe
però relacionada amb l'ambient, és a dir, el que costa començar una classe secundària degut a aquest ambient de desordre que l'alumnat se situï per iniciar la classe. Això la CDE ha fet un estudi a nivell de molts països.
55 països han participat i dic que Espanya és el tercer país, després de Bèlgica i de Portugal, on el professorat manifesta que té més problemes per començar les classes. Un dia normal, per posar ordre. El tercer de 55. Per començar i per acabar-les...
I per acabar-la no ho diu. No diu res. Diu que, de totes maneres, és un tema que cada vegada s'adona més, i no només a l'estat espanyol, o a Bèlgica o a Portugal, que són dels altres països, que s'adona cada vegada més, sobretot a la secundària,
El problema és que hi ha perquè hi hagi un cert ordre i crear uns certs hàbits per fer una classe. I sobretot... I com...
La conseqüència d'això està en que hi ha un alt nivell d'estrès en el professorat. Aquest estudi diu que arrel d'això està augmentant també el nivell d'estrès del professorat. El fet que se perdin entre 10-15 minuts
diaris per començar una classe amb una certa garantia d'ordre, d'ambient, de bon ambient, de lo que li volgues dir.
Les causes diuen que, i això és a nivell general, la diversitat cada vegada més grossa de l'alumnat, que l'alumnat cada vegada necessita més atenció perquè l'alumnat té més dificultats,
Entre altres coses, també diu l'estudi que s'ha passat d'un 26% de l'any 2018 de l'UNAC que tenia necessitats a quasi un 75% actualment, i això és molt.
i això és inexplicable, jo mai aguantes 75 75 el fet és que clar, si has d'atendre les dificultats no ens han d'entendre amb alumnes que poden tenir dificultat d'aprenentatge però la dificultat també amb alumnes que no entenen un idioma la dificultat d'un alumne disruptiu etc etc
això és el que deim de crear un ambient adequat per començar una classe i el que provoca estrès per a tenir tothom col·locat si he de tenir molta atenció focalitzar l'atenció amb una tipologia d'alumnes o diversos alumnes tots els altres queden a part i això crea estrès
Els mateixos professors ho diuen, vull dir, que hi hagi més professors, vull dir, és que no hi ha més volta de foc, la solució va per aquí, si hi ha més necessitats, si cada vegada la diversitat és més grossa, se necessiten més recursos personals. Jo et volia plantejar una pregunta, Maria Meng, tu com ho veus? Hi ha una mesura que és contraproduent amb el que he estat dient, perquè si costa començar...
Però a temps que els al·lots avui en dia i els al·lots que tenen més dificultats per digerir dosis d'informació, sessions que fossin més curtes...
Però clar, des de sempre hem fet sessions de 55 minuts, una hora. I tal vegada sigui una mesura despassada aquesta, perquè podríem pensar que avui en dia ser dosis d'informació i de focalització i d'atenció sobre un contingut de matèria podrien ser sessions de 40 minuts, de 35 minuts...
però clar, evidentment, suposant que poguéssim aprofitar el temps bé, perquè si llavors ja costa començar i la reduïm, però des que som alumnes i jo professors han fet classes i han rebut classes d'una hora o de 50-100 minuts, potser això s'hauria de revisar. Hi ha centres que ja han romput amb aquest sistema. Sí, però la majoria no. La majoria no.
Jo crec que el tema... Pentora no està tant amb això, és a dir, és la no capacitat de joves per tenir atenció a coses que siguin més enllà d'un TikTok. Ara estic... M'heu d'entendre. Però no ho has clavat.
No estàs exigerant. Clar, el fet que les classes siguin de 55 minuts o siguin de 40 minuts, jo crec que ara, en aquest moment i durant les circumstàncies, crec que seria el mateix. Haurien de ser de 6 minuts.
No sé si de ser a minut, però ja vull dir... La realitat és aquesta. Tens la teoria que, efectivament, ells tenen una cultura i un ritme audiovisual diferent del nostre, però jo crec que allò que els interessa sí que se centren. No és un tema que no puguin centrar-se en una cosa, és que se centren en el que els interessa.
Sí, però se centren, evidentment, qualsevol persona se centren, però no tenen la capacitat de centrar-se tanta estona. No, no, això està clar. Però pots alumnes o poques joves...
que aconsegueixin més enllà de 45 minuts, encara que les interessa. Ja fa 20 anys dèiem que tenien un ritme de videoclip, allò que diu un plan o seqüència, no és una cosa que poden digerir, i una frase que deu parlar-los tampoc.
Però jo crec que s'ha estat sentuant amb els temps. Però és un tema també d'interès. I això implica que hagis de claudicar. És a dir, que tu ja... que hagis de ser tu que s'hagi de...
En aquesta realitat? No, jo crec que hauríem d'aconseguir... No hem de perdre de vista que som centres de formació. Hauríem d'aconseguir que tornassin a una cultura de la feina, una ètica de l'esforç que implicaria canviar aquesta tendència. Però si parlant d'interessos...
Molta gent, jo que tinc contacte amb gent jove i ja no tan jove, és difícil que aguantin una cançó de tres minuts. Sí, sí. Volen canviar perquè no necessiten més d'un minut d'aquella cançó. Allà s'imaginen la resta, per exemple. Imagina tu Bohemian Rhapsody. No, no, però això és real. Llavors...
A mi m'ho diuen, joves, que m'ho diuen que no veuen partit de futbol, perquè són molt avorrits, 90 minuts, i veuen els titulars, diguem, veuen els gols, i això hi ha aquests resums que hi ha per YouTube i tal, que són 5 minuts, perquè necessites veure 90 minuts.
I llavors, darrere, en canvi, potser aguanten un vídeo d'una hora d'un tio que juga en un videojoc. Hi ha un tipus que està jugant i un altre ho està comentant. I això potser ho veuen tota una hora, sense problemes. Per tant, és una qüestió de...
d'ajustar-se en això. Ells, que s'ajusten al videojoc, poden aguantar una hora, però en canvi a la cançó no li posis més d'un minut. I el partit de futbol cada vegada tenen més complicat... Serà més difícil que vagin al camp, perquè estan allà 90 minuts complicats. No, són capaços. I això, no ho sé, ho veig... Sí, el que dèiem Joan, però també el que ha dit en Joan, el que ha dit la Maria...
Si faïn sessions de 30 minuts i costa que s'asseguin i que comencin, dic seure o no seure, vull dir, ara ja, vull dir, la sessió pot ser. Anem acabant aquesta secció. Sí, només dues coses més del que crea estrès, he parlat d'això, però dos aspectes més que no que m'han cridat l'atenció.
Una, que també vam parlar més d'una vegada aquí, set set de burocràcia que tenim a l'educació, tant administrativa com de protocols, etcètera, etcètera, que això ens està estressant i cada vegada més. I després, una altra de les coses que també preocupa més...
i a lo millor no sé què passarà en un futur, és per valor que dona l'alumnat ja a l'aprenentatge per part de la formació, és a dir, per part del professorat. És a dir, que ja dona molt més valor a l'aprenentatge a través de la intel·ligència artificial que no a través de la formació tradicional d'un professor, no?
El millor d'aquí, no sé si ho arribarem a veure, però que els professors hauran desaparegut. Entre que m'ho donen per valor, evidentment també el tema de l'autoritat dels professors, i que cada vegada hi ha manco gent que vol ser professor, no sé si s'intel·ligència artificial en uns anys m'ho haurà substituït definitivament. Que no et jubilin.
Sí, és el que sempre deim, les escoles se suposa que són per socialitzar, per viure en societat, perquè tot l'altre, probablement, l'intel·ligència artificial i tots els altres sistemes acabaran utilitzant-se per temes de...
instrucció de formació, però el que és conviure amb uns iguals, això no sé com se resoldrà. Ja ho veurem. Ho deixem aquí? Ho deixem aquí perquè volem escoltar en Joan Roca. ... ... ...
Vaig cursant perquè avui serà una successió de músiques, quasi-casi, amb molt fin conductor. Perquè em dic que avui feia 220 anys de Trafalgar, Batalla, Batalla de Trafalgar, que va ser un fet històric molt important, molt rellevant. I volia proposar-vos un set de frens musicals que tenien a veure amb aquell temps. Vinga. El primer de tots, vinga, som-hi. The birds flightless. Yes.
Bona nit.
ara us pensàveu que us alterien a nivell de congostrina amb allò d'acontece con es poco tot i que tenia un programa tenia un programa, sí, que a mi el títol m'agradava més que era allò, qualsevol temps passada fue anterior fue anterior bé, donc sí, efectivament, és la seqüència final d'aquest Master and Commander de Peter Ware, una pel·lícula que té ja 21 parell d'anys i sentíem ara, sentíem, clar, no són ells que toquen realment, però la pel·lícula sí en Jack Aubrey
i en Stephen Maturin, Stephen Maturin i en Jack Obrí, en Russell Grau i en Paul Bettany, que són amics i residents en el Vaixell Surprise. Maturin és aquest mitjà català, irlandès, català... Sí, efectivament té un espia irlandès, català, que és la pel·lícula Master and Commander és aquest pre-darwinista, podríem dir que ell és metge dels vaixells,
i que té una fixació per poder visitar-se la llei de Galápagos. I en Jacobi, a l'escapità, té altres obligacions. I són amics. Són amics i tenen un conflicte d'interessos. Una pel·lícula molt interessant. Mira, aquest divendres que ve, veuré, amb un grup nombrós d'alumnes de quart d'ESO de primer de batxillerat, anant a un cinema de Palma a veure la versió original. Ah, sí? Sí. Mira. Que bé. Sí. Una experiència. M'agrada. Una gran pel·lícula, per l'altra banda. Mem, segona música.
Fins ara!
Això és Beethoven, el meravellós trio fantasma. Se diu fantasma perquè el segon moviment no és esquerda, això és el primer moviment, el segon moviment és molt misteriós. I alguns el van embatir com a música fantasmagòrica. En aquells moments, això estan parlant de l'any 1808, quan Viena estava sent assajada per Napoleó,
A l'anterior telemusical, quan Master and Commander, no situàvem el mes d'abril de 1805, mig any abans de Trafalgar, quan s'havia trencat aquella pau d'Amiens, que havia permès que Menorca tornés.
i s'havia repret la guerra entre França i Espanya i Anglaterra. Aquesta altra música és la de Beethoven, 1808, i en aquests moments Beethoven s'estava pensant poder fer una òpera, només va fer Fidelio, ja havia fet Fidelio, i una òpera de tema xespirià. Estava posant-se les bases d'una òpera que no vaig existir mai, que era una adaptació dels Macbeth de Shakespeare.
I aquesta música, segon moviment d'aquesta peça, meravellosa, alguns crítics de l'època i posteriors, els recordaven poc la seqüència o l'escena inicial de Hamlet, dels fantasmes. I aquesta música podria tenir a veure, la música del segon moviment d'aquest trio fantasma, amb l'escena de les bruixes fantasmagòriques dels Macbeth. I per això...
Trio Fantasma. Sentíem una versió insuperable. Daniel Barenboim en el piano, Isaac Pellman en el violí i Jacqueline Dupré en el violoncel. Està penjada per YouTube, eh? Si la voleu sentir... Excessible. Excepcional. Per tant, 1805, 1808... Ara fem un pas enrere en els temps. Anem a Roma, 1800...
I una obra que, bueno, aquests dies, demà hi ha la premier, diumenge va haver-hi cessat general, Tosca, de Puccini, a Palma. Podem veure una producció ben interessant de Tosca. Crec que en Pere demà entrevista en Simo Arfila, que fa escàrpia, perquè és una òpera que es valiton, es escàrpia, es es paper.
la Tosca sí, en Cavaladossi també és un bossot, típic bossot Puigginia, un tenor típic bossot, Puigginia sí, en Calaf, en Pinkerton en Rodolfo de l'Aboen, fins i tot també aquest Cavaladossi jo crec que sí Puigginia per ser sopranos i els tenors eren bossots però Escàlpia, Escàlpia, i sentim un fragment del Tedeum del primer acte, final del primer acte de Tosca on Escàlpia se'ns presenta
Nel tuor s'annida scarpia.
Bé, tots que ara sentirem, però abans he proposat el trio Fantasma de Beethoven perquè aquest dissabte passat vaig poder assistir en Esport de Solla a un concert més d'aquest festival de tardor, magnífic, d'Esport de Solla, festival de música clàssica, un trio, el trio Storioni, dels Països Baixos, molt bons, i va anar molt bé perquè el violinista i liderat del grup havia tingut una asiàtica.
Estava programat que s'interpretés el trió, el Deutsch 929, el trió pel piano, miolanchel i violí, de Schubert. Però és una obra molt llarga, dura de 50 minuts, que per cert ja vam poder sentir en el Festival de Pujans el passat, i bueno, era un poc el mateix. I clar, aquest pobre home no podia estar una hora assegut tocant el violí, no, no.
I ho van canviar i van interpretar aquest trio fantasma de Beethoven, que són 25 minuts, i clar, això li podia anar un poc millor. Per tancar, per tancar, ben, fixat, Master and Commander 1805, guerres napoleòniques, trio fantasma 1808, escrit a Viena quan Napoleó assetjava a Viena,
Tosca no es mostra una situació que es dona a Roma en 1800, quan Napoleó ha estat vençut temporalment i s'ha restaurat l'absolutisme, l'estat pontificis, els més absoluts dels estats absoluts, i ara per tancar les referències explícites a la batalla de Trafalgar, on va morir efectivament Horaci Nelson, aquell heroi dels britànics, dels anglesors, que si anem a Londres, a Trafalgar Square, el veiem damunt d'aquella columneta, allà del president...
la National Gallery de Londres, i Sant Martin de Fields. I d'ahir va morir el 21 d'octubre, tal dia com avui, fa 220 anys, i quan va aconseguir Beno Meade arribar a Esbodi a Londres per s'enterrar a la Catedral de Sant Pau,
que es allava un descansa, encara fent taló de conyac, me suposo, se va fer un funeral d'estat, que te cagues, vaja, i va sonar aquesta música, aquesta música d'un compositor anglès de principi del segle XIX, Thomas Atwood, aquesta peça paròrgia, que és un homenatge a aquell heroi que ha hagut.
I amb aquest homenatge que vam, els deixem amb aquesta música. Demà torna amb el Crepúscul en 100 estals. Gràcies, Maria, gràcies, Biar, gràcies, Joan, i fins demà. Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.